I aquí seguim amb tots vosaltres, ja en el darrer tram d'aquest programa especial
de ser aniversari del Museu del Port de Tarragona.
Hem començat a les 10 del matí, si feu una miqueta, només una miqueta de memòria.
Recordareu que hem fet una visita guiada amb la Mercè Tuldrà,
la coordinadora del museu, però també amb l'Albert Pedrol, l'Andreu Domènech,
que hem parlat de la candidatura a Tarragona Capital de la Cultura Europea de Cuina.
Hem deixat enrere una xerrada, una tertúlia, que, vaja, no sé vosaltres,
però jo crec que entre molta saviesa també han sortit algunes anècdotes
i el que està més clar és que el Museu del Port, com altres entitats de la ciutat de Tarragona,
entitats culturals al llarg d'aquests 10 anys, ha sabut crear aquestes complicitats
que justament esmentava una de les altres convidades que hem tingut al telèfon,
l'Elvira Mata, directora tècnica del Museu Marítim de Barcelona.
Al final del matí de Tarragona Ràdio, voldrem conèixer altres aspectes
donant més àmpliament des de l'àmbit de la cultura
i també pensem que avui s'escau, per data, per calentar-hi el desigui aniversari,
però que la celebració institucional tindrà lloc el dia 18.
En parlarem immediatament amb Gabriel Mas, que és el cap de Relacions Externes del Port.
I jo fa una estoneta que no veig el Josep, perquè és que em penso que està a la sala de modelisme.
Josep, hola.
Hola, bon dia.
Ets a l'anomenada sala de modelisme, no?
Estic a la sala de modelisme i normalment, m'explicava ara l'Encarna, la modelista,
que normalment aquí hi ha vaixells, però ara estan fent un altre treball.
Estan, clar, penseu que el port es va ampliant i, per tant, la maqueta del port
també l'hem d'actualitzar, l'hem d'ampliar i, per tant, ara tenim aquí
dues parts d'aquesta gran maqueta del port que està a l'entrada de l'autoritat portuària.
Encarna, bon dia.
Hola, bon dia.
I estan treballant amb això, amb ampliar aquest port.
Sí, ara estem centrats en l'ampliació del Molle de Andalucía.
que és on està la terminal de Deep Wall, que van tots els contenedors.
Entonces, estem treballant principalmente en esta fase.
Y luego lo que es el dique, que està ja en projecte o para hacer lo que es la terminal de pasajeros.
Per tant, tenim dues coses del port que es van ampliar i que, per tant, també ho hem d'actualitzar aquí.
Això, encara m'imagino que és una feina molt laboriosa, molt de coses petites,
que te requereix el seu temps.
és entretenido y cuestión de paciencia.
Pero bueno, poco a poco se va haciendo y con planos y el máximo detalle que se pueda realizar.
Porque claro, la escala es 1.000.
Entonces, es mínimo el detalle que hay, que se puede realizar, vamos.
Com ho treballeu? Com és una mica la preparació, això?
Aquí veig que tens un mapa.
Quina és la preparació, per exemple, per fer el que estàs fent ara?
La feina aquesta de fer aquest retrat una mica del port.
Principalmente es recabar información y luego sobre los planos es trabajar sobre los planos.
Entonces, es todo un proceso después del uno o el dos.
O sea, preparo lo que es el material y sobre los planos voy sacando las piezas
y luego ya es cuestión de ir colocando en la fase que corresponde.
Desde aquí veiem la Dau, la BSF, veiem els diversos molls, el moll de Galicia, el moll de Cantàbria,
veiem allà l'antiga, la Vorau, per tant aquí és un dels retrats.
Però només feu això, això que és això, tu sobretot estàs especialitzada en maquetes de vaixells.
Sí. Yo normalmente lo que hago principalmente son las maquetas del museo o...
Bueno, las maquetas sí para el museo.
Pero luego cuando hay prioridad por alguna faena en concreto, pues también hacemos...
¿Cuánto tens pot portar fer una maqueta de vaixell?
A ver, cada uno es diferente, porque aunque haya hecho muchas maquetas,
cada una te da un problema diferente.
Entonces, no te puedo decir, pues en esta me tiraré tres meses porque al igual,
el proceso de construcción es el mismo.
Lo que pasa que a la hora de forrar o a la hora de las cuadernas,
siempre por la forma del casco te da la complicación de cada casco es diferente.
Entonces, lo mismo te puedes tirar tres meses que cinco según la complicidad.
A ver, normalmente hemos tocado barcos de recreo.
Bueno, perdón, de...
Ay, me voy al santo al cielo, perdón.
Bueno, de pesca.
Y entonces yo siempre trabajo el mismo tipo de embarcaciones.
Pero si he tenido que hacer alguna embarcación diferente,
claro, yo estoy más especializada en pesca.
Y entonces la complicidad y el... pues tardas más.
Així també sempre se prenen cosas noves, ¿eh?
Sí, sí, sí, siempre, siempre.
No, cada embarcación es nueva y es una experiencia nueva,
porque siempre te salen diferentes detalles.
I ara també tenim la Gemma, ella és... fins ara, encara, tenim la Gemma,
perquè aquí tenim el que diguéssim el modovisme, els vaixells que es fan,
ara mateix, com us dèiem, que estan treballant en aquesta maqueta
per actualitzar la maqueta del Port de Tarragona,
i la Gemma treballa en fer els objectes per les activitats pedagògiques.
Gemma, bon dia.
Bon dia.
Ara mateix en què estàs treballant?
Ara mateix avui he acabat de preparar el taller d'exlibris que tenim demà amb els crius,
que és qüestió de preparar com tot material de foam,
i preparar com uns tampons,
perquè ells puguin conferir,
un d'això, un tampó per fer un exlibris marítim, normalment.
Per tant, aquí, totes les activitats que feu, aquí us ho feu tot.
Totes les activitats, sí.
És a dir, les pensem,
la directora del museu, doncs,
pensa a veure què es podria fer,
llavors me diu, el taller que més o menys li agradaria fer,
a veure quines possibilitats tindria
en qüestió de materials cara als nens, no?
Per diferents edats i així.
I llavors jo ho penso, ho parlem,
amb la secretària,
i llavors ho donem a terme.
I aneu treballant.
Per tant, ara estem treballant això,
els exlibris aquests,
per una de les activitats que fareu amb la canalla.
Demà.
Aquesta activitat és per demà.
També fem el material per les activitats que es fan fora,
com fires,
per exemple la Fira de Cambrils,
o el Tarracoviva,
o també el Parc de Nadal,
doncs ja em dedico amb això.
Perfecte.
Molt bé, Gemma.
Doncs gràcies.
A vosaltres.
Doncs la Gemma Ivancarna,
una de les feines molt laborioses,
us he de dir,
perquè això porta moltes hores de treball
i com deia Ivancarna,
molta paciència per fer-ho tranquil·lament.
Us he de dir, a més a més,
que tenen unes vistes impressionants.
Elles diuen que com que ja hi són cada dia,
ja no s'aprecien tant,
perquè clar, ja hi són cada dia,
però realment les vistes que tenen els entra un sol magnífic
al taller d'aquí del museu del Port de Tarragona.
Home, totes les feines tenen...
Us heu però imaginat aquest solet, aquest mar,
aquesta feina manual, tranquil·la,
aquest ambient de tranquil·litat que es respira aquí, no?
A la sala de modelisme.
I coses molt petitones,
que les tens totes ben guardetes amb els calaixos petitons.
Per tant, és tot un...
Tot té els seus detalls, eh?
Bonic, bonic.
Molt bé, en Josep,
moltíssimes gràcies també per atensar-nos aquesta sala,
ja pràcticament en els darrers minuts
d'aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio,
que volem acabar en conversa
amb el cap de Relacions Institucionals
Sant del Port Gabriel Mas.
Molt bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Felicitats per la part que li toca.
Tothom que treballa en aquest entorn portuari,
avui està de celebració.
La celebració institucional ja es farà,
però avui és el dia real que s'escau,
el desè aniversari.
Amb la Mercè, abans ho comentàvem,
d'una exposició temporal,
d'un antic magatzem,
Déu-n'hi-do el que s'ha pogut arribar a fer en 10 anys, no?
Sí, pensem francament que és una bona aportació
i que realment, doncs,
la gent que hi ha arribat a passar,
doncs, és una mica el reflex, no?,
de la importància que té per nosaltres el museu, no?
Quasi bé 200.000 persones en 10 anys,
sobretot joves, nens,
és molt important, sincerament.
I a més a més, doncs, també el públic adult també ho és
i probablement per aquesta raó,
doncs, estem impulsant, com heu digut parlar,
suposo, amb la Mercè,
el tema de les audioguies.
Sí, sí, sí.
Amb diversos idiomes.
Sentit una miqueta de sisqueta i tot.
Sí, de sisqueta i el capità.
Sí, sí, jo crec que això encara és més bonic
perquè d'alguna manera tens un acompanyant,
uns acompanyants que et van fent aquesta visita
per cada tram històric del museu.
Sincerament, estem molt contents,
des del punt de vista tant de presidència
com de la direcció de l'autoritat portuària,
que en definitiva és la que en el seu moment
va fer l'aposta d'aquest equipament
de divulgació, de recuperació
i sobretot, doncs, d'això que dèiem,
de divulgació del patrimoni portuari,
doncs, home, jo crec que després d'haver fet
aquesta lectura retrospectiva d'aquests deu anys,
doncs, estem francament molt satisfets i contents,
sobretot amb les persones que hi han treballat,
perquè abans ho comentaves, no?,
que hi ha hagut abnegació, hi ha hagut entusiasme
i la Mercè, doncs, no cal dir-ho que ella és la coordinadora
i ha estat l'entusiasta
i la persona que ha impulsat moltes iniciatives
que el Museu del Port ha tirat endavant.
I per això, doncs, òbviament estem agraïts
a l'equip humà
i, doncs, bé, des del que és la pròpia autoritat portuària
i des del Centre d'Estudis Marítims
el que fem és donar-li el total suport
i, doncs, tant de bo, doncs, puguem celebrar
d'aquí deu anys més, doncs, el 20è aniversari
i puguem presentar novetats
i, sobretot, això que comentàveu també
de les complicitats.
Nosaltres sols no pintem res.
Sí, precisament, sempre diem que el port i la ciutat,
els seus orígens, és un element indissociable
que no seria possible entendre la ciutat de Tarragona
sense el port ni el port sense la ciutat,
a diferència d'altres ports,
sobretot els ports d'origen medieval
on les ciutats estaven allunyades de la costa
3, 4, 5 quilòmetres a l'interior.
Nosaltres no, nosaltres som un port clàssic,
un port de més de 2.200 anys d'història
i això realment ens enorgulleix
i volem enfortir, òbviament,
aquesta relació esport-ciutat
i penso que el museu és molt important
però també ho és, doncs, els tinglados
número 1 i número 4 on fem exposicions
i també altres espais que posem
a disposició de molta gent.
i els de l'agrupació Alberna
o l'agrupament Escolta em deien
escolta, ens deixaria un tros de magatzem...
No em diguis que vosaltres també
us han tocat, pobres que estan buscant local
des de fa un munt de temps, que els hi fa falta.
Jo crec que si no hi ha...
Sí, vols dir?
No, no, per un tema puntual.
Ells volen fer la celebració
que fan del fi de curs de cada any
i el 19 de juny
doncs volen fer un sopar
i nosaltres, doncs bé, modestament
els deixarem un espai.
Aprofitem, Gabriel, perquè això molta gent
de Terraona té la curiositat. Aquests espais
vosaltres els cediu a vegades
altruistament a determinades entitats?
Sempre que no hi hagi, òbviament, una activitat
o sigui, no hi hagi afany de lucre,
doncs quan venen entitats sense afany de lucre
els posem a la seva disposició, sempre i quan
s'ajustin a les seves demandes.
Si algú vol un espai per 3.000 persones
possiblement el trobarem, però
quan estem parlant d'actes de petit format
o de mitjà format, doncs
intentem col·laborar. I aquesta és la nostra
d'alguna manera
contribució i la nostra obligació,
pensem. Nosaltres, precisament ara
que al port estem impulsant tot el tema
de la responsabilitat social corporativa,
doncs una de les coses que realment hem d'anar
incidint és en aquest retorn
en bona part, en la mesura de les nostres
possibilitats, doncs a la ciutat,
als col·lectius, a la societat en el seu
conjunt, doncs bé,
i una forma de fer-ho
és amb la sessió d'espais, és amb les activitats
culturals, és amb l'activitat del museu
i moltes altres. Vull dir, el serrallo
mateix, amb totes aquestes obres d'urbanització,
d'urbanització, doncs hem organitzat en guany
des de vetllades de Sardanes,
moltíssimes coses que penso que ho hem de fer
i és la nostra obligació,
perquè el port no és únic i exclusivament
un port comercial. A vegades tenim una visió
una mica reduïda, no?
Nosaltres som un port esportiu, som un port
comercial, som un port pesquer,
marítim, i una cosa que també voldríem ser,
tard o d'hora, també, un port pels passatgers,
pels creueristes, pels viatges regulars.
És difícil, tenim realment en aquest sentit
un repte, perquè tenim un excel·lent
competidor, que és un extraordinari port,
amb el tema de creuers, que és el port de Barcelona,
però nosaltres pensem que hi podem complementar.
en aquesta línia. I evidentment, i a més a més
no ho fem sols, sinó que ho fem de bracet
amb l'Ajuntament, amb els agents econòmics
i socials, la Cambra de Comerç, etcètera,
i aquesta és una mica la nostra tasca.
És un aspecte important, tot i que sigui
una aspiració de futur, però ja fa un quant temps,
i això ho podem constatar, els que som usuaris
habituals del port, i no des de la vessant comercial,
que no tenim res a veure, però baixar o venir,
baixar, veus, és que sempre anem venir
al port de Tarragona, o baixar al port de Tarragona,
és dir, doncs, una bona passejada,
pràctica esportiva, cap al far,
contemplar les exposicions, que jo espero
que a cap Tarragona i Tarragona
no els passi desapercebudes, perquè en aquestes
sales dels cingladus hi ha autèntiques
exposicions extraordinàries
que estan en sales importants d'altres
ciutats espanyoles, i seria una llàstima
que passessin desapercebudes, la d'Ukalele,
s'en serà més lluny que hi ha ara.
Aquesta hem d'aprofitar precisament per convidar la gent,
perquè l'exposició d'aquest Premi Nacional
2005 de fotografia, la Bàrbara Llendi,
l'Ukalele, crec sincerament
que és una exposició
de gran nivell i és absolutament
recomanable, però n'hi ha d'altres. Tenim ara
la Teresa allà serà una gran pintora,
filla de Montroig, una persona
que a més a més ha estat
a Belles Arts durant molts anys treballant com a
professora de dibuix,
d'anatomia, etcètera.
Penso que intentem
i després tenim coses de producció pròpia,
que ja us n'ha parlat la Mercè,
el tast de la mel, coses que tenim
en projecte...
Bé, en la mesura de les nostres possibilitats...
Com organitzeu, perdona, Gabriel,
el tema de les exposicions? A partir de quins criteris?
Dividiu una miqueta el calendari i els espais?
Mira, unes de producció pròpia,
altres que puguem ja importar
d'altres ciutats, altres dedicant
a aquest espai, gent,
artistes creatius
de la ciutat de Tarragona. Una miqueta, com feu el calendari?
Hi ha diversos criteris.
Els criteris, per exemple,
en la mesura de les nostres possibilitats,
la gent de casa, doncs, tenen
una prioritat. I si són
valors joves, encara molt més.
Però això no exclou que puguem contemplar
exposicions del Ministeri de Cultura
o de l'Obre Social
de Caja Madrid o la pròpia
Caixa de Pensions, etcètera, perquè pensem que de vegades
no només és un tema de pintura, sinó que
poden ser aspectes de caràcter molt més
de divulgació. Has apostat molt per l'avantguarda
durant molts anys en alguna d'aquestes sales?
Bé, aquí n'hi ha un altre, que és el Tinglado 2,
que és el que està, d'alguna manera, mancomunat
o està cedit o està
conveniat amb l'Ajuntament,
que l'Ajuntament
n'en fa relativament poques, però les que fa, jo diria,
són d'un gran nivell.
Qui dirigeix aquest Tinglado 2
és la Xantal Grande, i realment
cada vegada que selecciona
un autor, un
escultor, un pintor, doncs,
m'acostumen a ser gent
vanguardista i gent realment
emergent de vegades
i d'altres ja consolidats, i per tant, bé,
jo crec que és un complement més,
jo crec que és el conjunt
de les activitats, i no una
de forma aïllada, que les que van
sumant una damunt de l'altra van generant
aquestes sinergies, que dèiem,
i que permet que hi hagi una oferta
jo diria que molt plural,
molt ample, que pot agradar
als grans públics, perquè en definitiva nosaltres,
tal com te deia quan dèiem
que volíem reforçar aquesta relació esport-ciutat,
la ciutat o la ciutadania,
doncs són molt col·lectius, hi ha des de les persones
que li agrada l'esport i que venen a córrer,
o que van amb bicicleta, o que els agrada patinar,
o les persones que venen a jugar
a bàsquet també al refugi
número 2, que també els cedim
temporalment unes instal·lacions,
o bé, en fi, altres col·lectius molt diversos,
perquè els interessos també de les persones
són molt diversos, són molt variats.
Hi ha gent que baixa el serrallo perquè vol,
no sé, un tasc gastronòmic,
i a la millor a l'Iber de gust,
no sé, per exemple, aquesta darrera iniciativa
que ha tingut la Câmara de Comerç,
d'això del Tapes,
doncs he parlat amb alguns restauradors
i estaven francament contents
de l'afluència,
i jo diria que no tant per una qüestió
estrictament econòmica,
que a la millor fes allò dels preus polítics,
que a la vegada no és que diguis,
és, si no, per generar precisament aquest hàbit
de baixar, d'apropar aquest barri pescador
i mariner del serrallo a la ciutadania.
I nosaltres, doncs, com ens el sentim molt nostre,
perquè som part d'aquest serrallo,
doncs, òbviament, intentem col·laborar
en totes les iniciatives que es tiren,
bueno, que ells impulsen.
Jo crec que som conscients,
les persones que tenim la fortuna de viure aquí,
jo crec que som conscients
del que tenim tota aquesta façana costanera
que ens permet lleure cultura, esport, gastronomia,
però com que som generosos,
ho volem compartir,
i en un futur,
si vinguessin aquests visitants dels creuers,
imagineu-se, eh?,
baixant la Marina Port Tàrrec o els restaurants,
al museu,
home, arribes a una ciutat
i et trobes tot això tocant el mar,
la veritat és que val la pena
continuar amb aquest esforç, no?
Jo crec que la ciutat té molts atractius,
no cal dir-ho,
i el seu entorn també,
els voltants, no?
Aquí sempre hem parlat, doncs,
de la ruta del Sisté,
de Poblet, Santes Creus,
o també hem parlat de turisme enològic,
o també hem parlat, doncs,
perquè no,
de modernista, en fi,
jo crec que hi ha ofertes molt variades
i que si realment aconseguim amb els operadors,
perquè al cap i a la fi,
això de fer venir els creuers
no és únic i exclusivament
la voluntat de l'autoritat portuària,
sinó que realment,
doncs, no deixa de ser,
doncs, una operació de caràcter comercial,
i per tant, doncs,
són els operadors
que hi han de veure els atractius,
quins són els avantatges
que els representa, doncs,
venir, amarrar a Tarragona
i passar, doncs,
aquestes 24 hores,
o 8 o 10,
depèn de l'estada que s'hi pugui fer.
El que sí que és més difícil,
inicialment,
és evident,
que Tarragona es pugui convertir
en un lloc d'origen,
no?,
en una estació de creuers,
allò,
dir,
escolti'm,
aquí és on hi haurà
tot el tema de l'allotjament,
el subministrament,
i això és bastant fàcil d'entendre,
per exemple,
això normalment
es localitza
on realment,
doncs,
es dona el que diem
la intermodalitat,
on hi ha un aeroport intercontinental,
com pot ser l'autoroport
del Prat de Barcelona,
molt a prop,
realment,
del port de Barcelona,
i bé,
i doncs,
una ciutat,
també,
amb un atractiu realment
extraordinari,
com és la ciutat de Barcelona,
amb la seva sagrada família,
etcètera.
Però això no treu
que nosaltres
hem de saber
treballar i explotar,
en el bon sentit de la paraula,
tots aquests actius
que hi són,
i que els posarem,
els hem de posar en valor.
Doncs els hem de posar en valor,
jo m'imagino,
Mercè,
que cara al 20è aniversari
ja podeu fer lloc
per s'haurà de posar
una altra secció
per contemplar
dins de l'evolució
del port de Tarragona,
justament,
aquest futur,
ja podeu començar
a planificar una mica.
Avui,
com dèiem,
i ja per acabar,
és el dia que s'escau
exactament en 10 anys
que aquest museu
que avui ens ha acollit
obrir a les seves portes,
però de fet,
l'acte institucional
el fareu el dia 18,
si no va xerrada,
i també coincidint
que és el dia internacional
dels museus,
jornada de portes obertes,
no?
Des d'avui,
des d'avui mateix.
Fins al dia 18,
jornada de portes obertes.
Gratuïtament,
i que la gent vingui,
que conegui encara més,
i doncs que, bueno,
que prengui el pols,
d'aquesta realitat,
que se la faci seva,
perquè en realitat
sempre hem dit una cosa,
el port som un instrument.
Nosaltres,
això ho diu sempre
el nostre president,
nosaltres no produïm,
no transformem,
nosaltres simplement
el que fem és traginem,
vull dir,
trafiquem
i portem càrrega
a mercaderia
d'un lloc a l'altre.
I això es pot fer bé,
i ho podem fer
de la millor manera possible,
i realment,
jo crec que en aquest moment
el que fa el por
és intentar-ho.
Sempre havíem estat
molt relacionats
amb uns tràfics
molt captius,
perquè tenim
una fantàstica refineria,
crec que una de les més eficients
d'Espanya,
o per exemple,
també tenim
una capacitat
per agroalimentaris
extraordinària,
més d'un milió de tones,
podem emmagatzemar
el nostre port,
un milió de tones
de gra,
de cereals,
de farines,
agroalimentàries,
etcètera.
Per tant,
som un port
que estem ben preparat,
però també jo crec
que hi ha hagut l'encert
de diversificar,
de cercar
noves oportunitats,
i la més recent
ha estat
la terminal
de contenidors
que estem ampliant,
l'arribada
d'un gran operador
que és d'Ipiol
de la mà
d'una neviliera
que és la CIM
d'Israel
i jo crec que
és evident,
els números
en aquest sentit
són ben eloquents,
si l'any 2008
vam fer 40.000
contenidors,
l'any 2009
n'hem fet 220.000,
l'any 2010
hi ha una previsió
de fer-ne 250.000
i l'any 2015
arriba al mig milió,
per tant vol dir
que volem ser
una terminal
també important
amb contenidors
que al cap i a la fi
el contenidor
és l'estàndard,
és el recipient
on la major part
de les mercaderies
que tenen
el valor afegit
doncs s'hi amagatzemen
precisament
per traslladar-les
amb tot tipus
de mitjans de transport,
no només amb vaixell
sinó també
amb camió,
amb el tren
i fins i tot amb avió,
per tant aquest element
intermodal,
aquest contenidor
hi volem ser presents
i aquest era un segment
que no hi érem
i ara hi som
i tenim aquesta vocació
i això també ens permet
diversificar la nostra activitat
i quan van maldades
com,
doncs bé,
disortadament
en uns moments
que estem complexos
i difícils,
doncs poder afrontar
aquesta crisi
doncs si podem
amb majors garanties.
Tot això
va fent història
i aquest museu
silenciosament
va prenent nota
i al llarg dels anys
doncs ho anirà
incorporant.
Suposo que no caldrà
moure pedra a pedra
els tingladors
mai més,
Mercè,
però escolta,
amb tants projectes
mai cessat.
hem après moltíssim,
moltíssimes gràcies
de veritat
per venir avui
també a aquest programa
en Gabriel Mas
al cap de relacions institucionals
del Port de Tarragona.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres
per la cobertura que ens heu fet.
Sempre és un plaer
venir aquí,
ens tracten molt bé
a més a més.
Mercè,
coordinadora del museu,
que ha estat un plaer
de veritat
que bufar les espelmes
amb vosaltres
amb tota una colla d'amics
perquè així es poden tractar
totes les persones
que al llarg d'aquest temps
han estat col·laborant
amb el museu
per molts anys.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres
perquè sempre que hem fet
activitats al museu
heu estat present,
Tarragona Ràdio
sempre ha estat present
en totes les activitats
que hem fet
i estem molt contents
de compartir
aquest aniversari
amb vosaltres.
Només un petit apunt,
el dia 18 fem l'acte institucional
però és que el dia 15
que és la nit dels museus
també fem un concert
a l'estau de la nit
gratuït
de les músiques del mar.
Aquí, dins del museu?
Al museu,
a l'interior del museu.
Ja ho recordarem,
en farem memòria als oients.
Molt bé, moltíssimes gràcies
i per molts anys.
Dos minuts
amb dos quarts de dues.