Les 12 del migdia i pràcticament 11 minuts.
Aquí estem en directe, com cada dia des de dilluns,
a l'estat de les festes, a la Rambla,
en el passeig central de la ciutat,
i vivint ja intensament aquesta Santa Tegla 2010.
El gruix de les activitats no començaran fins divendres,
però nosaltres ja els dies previs anem fent boca
amb els nostres oients.
Hem parlat des de dilluns d'un munt d'activitats de tota mena,
les més tradicionals, les més festives,
les musicals, les teatrals, les gastronòmiques,
com fa una estona, les novetats literàries.
Ara, durant una estona, us proposem aturar-nos, podríem dir,
de tanta activitat, ja tornarem a parlar de totes les activitats
que es programen per aquests dies a Santa Tegla,
i volem parlar amb una persona vinculada des de fa molts anys a Santa Tegla,
primer personalment i ara professionalment,
i des de la seva vessant professional i personal
volem conversar amb ella durant una estona.
Ella és escultora de professió, és l'Àngels Cantos
i ens acompanya aquest migdia aquí a l'estat de les festes.
Àngels, molt bon dia.
Molt bon dia.
Deia que tu no vens a parlar aquí d'un acte en concret,
ni a promocionar una activitat en concret,
de les moltes que hi haurà durant aquests dies a Santa Tegla,
perquè tu, d'alguna manera, no sé si dir-ne que Santa Tegla
per tu durant tot l'any existeix, està present professionalment parlant, no?
Sí, sí, i tant.
Què estàs fent? O què has estat fent en els últims mesos?
Bé, el projecte ara més grandet que tenim és de fer la reproducció dels nanos vells en petit,
i aquest és el que portem molt de temps curant el projecte i fins que va sortir per realitzar-lo.
Aquest és el que més.
Durant molt de temps ja portes així?
Sí, portem anys.
Amb aquest projecte concret, anys?
Bé, des que te'l proposen fins que es porta a terme,
doncs vas sempre fent reunions i trobades amb gent, i passes així.
I ara en quin moment està el projecte?
Doncs ja, bueno...
A punt?
A punt.
I com es fa un element nou del Segui si Poblant?
En aquest cas és una versió en petit?
Sí, és la reproducció.
La reproducció en petit, com es fa?
Doncs, bueno, parteixes a la base que has de fer una reducció
i més o menys haguessis el criteri de les altres vècines, la reducció que han portat.
Bueno, jo tinc l'avantatge, com que n'hi he fet unes altres,
doncs sempre més o menys hi ha bas, no?, amb aquesta línia.
A partir d'aquí, doncs ja agafes l'original i comences a fer la reproducció.
Modeles de nou, eh?
Molta gent me diu, ah, diu, doncs agafa i fas la còpia d'aquest,
no ho treus amb un mollot, no, no, no, no.
Modeles de nou, de zero.
I això quant de temps porta, per exemple?
Això també és la persona, eh?
Hi ha gent que va més ràpida, potser que jo,
però un mes i mig t'aporta, fins que l'acabes, eh?
Parlem, més i pico, llarguet.
I els materials que s'utilitzen?
Home, sempre són materials lleugers i resistents.
La fibra de vidre és el que avui en dia es porta amb totes les bècies
i amb tot el que es fa.
és aquest, és lleuger, és fort i, bueno, doncs, fàcil de treballar, entre cometes.
I aquests nanos, ja que parlaves de material lleuger, aquests nanos petits,
clar, els hauran de portar nens i nenes, quant pesen?
Doncs mira, te podria dir que el capità uns 3 quilos i mig, no més,
perquè la perruca pesa però el cap en si el vaig pesar,
perquè ja és una cosa que és una obsessió,
2 quilos, 2 quilos 300 o així, és molt poc, és molt poc.
El nanocapità.
El capità, parlem del capità.
Els altres estan en procés, eh?
En procés.
En procés, sí.
Clar, tot té el seu ritme, no?
Primer el capità, que per això és el nanocapità,
i després ja vindran els altres.
Clar, l'Àngels ja ens comentava que té aquesta experiència previa
perquè fa moltíssims anys que s'estàs dedicant, no?,
a recuperar elements o a reproduir de nous?
Més aviat a reproduir.
A reproduir.
Ja m'agradaria recuperar alguna coseta,
perquè sempre fas reproduccions i com a escultora,
penso que, ostres, que te surti una peça teva,
nascuda teva, doncs també està bé.
Però bé, sempre sigut reproduccions, però molt contenta,
que tot s'aprena.
I què has fet en el teu currículum?
Què hi poses?
Bé, hi ha unes quantes cosetes, eh?
Moltes.
Unes quantes, sí.
Però quines, per exemple?
Perquè clar, la gent segurament no ho sap.
És a dir, la gent, el ciutadà de carrer,
fins i tot els mesteclers,
veuen que en els últims anys hi ha hagut un boom
d'elements nous al seguici popular.
Ara, sobretot, estem en els últims anys
en aquesta tongada de reproduccions petites.
La Santa Tegla Petita està agafant un boom espectacular,
però clar, no sap que segurament darrere de tot això
hi ha una persona, un artista com l'Àngels.
Què has fet?
Doncs mira, el primer que vaig fer va ser el tracte Sant Roc,
que amb un principi era de cartó pedra,
evidentment no va durar gaire.
es feia amb el vent molt sovint
i llavors es va fer amb fibra.
Vaig començar per aquest.
A partir d'aquí ja va anar tot rodat.
El drac petit, la cucafera petita,
la reproducció dels negritos grans,
els negritos petits...
I ara, doncs el projecte que estic ara,
que és els nanos vells en petitet.
I molta reparació, eh?
També t'ho diré, que faig molta reparació al seguici.
I què és això de fer reparacions?
Per exemple, què vol dir fer una reparació?
Doncs que te'l porten, caçàvem el mes,
jo què sé, el drac perquè li han posat massa petardos
a la cua o a l'ala i s'ha vedat.
Doncs vinga, va, cap a l'Àngels arreglar-lo.
I així tinc unes quantes peces de tot el seguici.
L'Àngels Cantos se sent l'escultora oficial de Santa Tegla?
Home, ja m'agradaria.
Una mica sí, no?
Sí, una miqueta.
Perquè gairebé les últimes peces,
les que estaves comentant, són totes teves.
Per tant, si després la gent del seguici,
dels elements et venen a demanar...
Els toco tots, tots.
Quasi tots, però sí, en toco molts.
N'hi ha hagut algun d'especialment difícil
a l'hora de fer la reproducció?
No, no, tots són diferents.
Jo no te puc dir que m'hagi costat més o menys.
El drac, en si, perquè són sis metres de bèstia
i clar, necessites un espai i això,
però no te puc dir cap, eh?
Perquè tots és...
comences de zero i no te puc dir que m'hagi costat.
I amb tots treballes, tots els has fet des del teu taller?
Sí, sí, sí.
El seu taller està al carrer Mediona, a la part alta.
Bueno, aquest, el drac no, eh?
Perquè era molt gran i jo en aquelles èpoques
no tenia un taller tan gran.
Ara sí que ho puc fer, però...
quasi tot ha sortit del carrer Mediona.
Tot ha sortit del carrer Mediona.
Per tant, podríem dir que el seguissi,
de parèm d'una part, el petit especialment, no?
Sí, sí.
Ha nascut a la part alta, al carrer Mediona.
I quan dura un procés des que t'arriba la idea,
la proposta en concret, fins que es materialitza?
Home, si tot va bé un any, perquè entenem que t'ho diuen,
prepares, troben els diners i t'hi diuen a l'hoc
i per tirar endavant, un anyet.
depèn del projecte i sempre parlem dels diners,
que és el que pateix moltes entitats
de recollir els diners per fer això.
Però un anyet, el més llarg ha sigut els nanos, eh?
Que des que m'ho van proposar fins ara han passat temps.
Però ha estat per una qüestió més aviat econòmica
i no tant parlen de la teva feina, de la teva responsabilitat.
No, no, no, ha sigut part econòmica, clar,
són moltes peces, són 13.
13.
Ni una ni dos, són 13.
Perquè, clar, quant costa un número mitjà de...
Ara me poso en un compromís.
No ho sé, molts diners.
Aquesta és la teva única feina?
La vinculada a Santa Tegla o el seguici popular?
No, no, no, no.
Treballo dintre del món de la restauració de monuments.
Fins ara he estat de professor al Mascrandell a Reus
i no, és de més a més.
És de més a més el tema de Santa Tegla.
Però no és un hobby, eh?
Que molta gent diu, ai, aquest hobby.
No, considera-ho un hobby.
És una feina.
És una professió.
És una professió.
És una professió.
És una professió que t'aporta moltíssimes coses bones,
però també pateixes molt.
Pateixes moltíssim, perquè saps que t'ho criticaran molt,
que t'ho miraran molt, i és el que tu sents.
T'ho han criticat molt?
No, però hi ha gent que sempre hi ha el que...
M'espera punyetes.
I et van a...
Però no m'ha preocupat.
El que sí, és que segur que hi ha molta gent que s'ho mira molt,
els propis membres de cada element del seguici,
que miren aquella reproducció que s'ha fet amb un detall,
que potser sí que...
Això és el més difícil, eh?
Penso jo, perquè quan tu reprodueixes,
la gent vol veure amb aquella reproducció teva
exactament igual a la peça que tens en l'original.
I és difícil, és molt difícil.
I amb els nanos és molt difícil,
perquè li has de treure aquell toc de la cara,
aquella expressió.
I clar, igual, igual, ja us ho dic, que no...
Si vas a filaprim, no.
És impossible.
És impossible.
El que passa és que si agafes l'aire,
i, bueno, ho pots arribar a treure bé.
El nanocapital el veurem aquest any?
I tant.
És el primer, dels 13.
El primer, dels 13.
I el calendari que t'has marcat,
o t'han marcat, o t'han demanat,
o t'han proposat d'anar treient els nanos, petits?
No, no, l'any que ve surten els 13.
O sigui, em falten 12 més,
que la Santa Tecla de l'any vinent els veurem a tots.
És a dir, en un any hauràs de fer 12.
Menys d'un any, sí.
Menys d'un any.
I això és un repte especial?
Molt, molt.
Perquè no tinc 12 mesos, eh?
O sigui, que ja veurem com ho faig.
I com es farà?
Com ho faràs, això?
Ja ho has pensat?
Sí.
Com et planificaràs la feina?
Els 12 a l'hora, o no, un darrere l'altre?
No, aniré fent per parelles.
Per parelles, perquè quan estàs amunt,
te fixes tan amunt,
que al final perds una mica a l'oremus.
I llavors, si ho fas amb parella,
quan t'encances d'un, te'n vas cap a l'altre,
i quan has de canviar,
perquè les expressions són diferents,
llavors, quan tornes al primer,
ja ho veus diferent.
De parella en parella ho farem.
El material, en tots aquests casos que estem parlant,
sempre és el mateix?
Els materials sempre són els mateixos,
els que estàs utilitzant?
Sí, sí, sí.
Sempre és el mateix.
No canvia el tipus de material en funció de la peça?
No, no, no.
És igual que estiguem parlant d'un nano que de la cocafera.
Sí, sí, sí.
Sempre es modela en fang.
Parteixes d'una base d'un volum,
que tu te'l fas amb les mides correctes,
i després ja modeles en fang,
i a partir d'aquí trobes mollos,
i trobes la peça amb resina, regles i tot.
Sempre és el mateix.
El que passa és que tu et vas innovant en fer coses noves,
però no, no, no.
És allò, un ofici d'aquells que segueix un criteri sempre.
Aquesta dedicació de l'Àngels Cantos a Santa Tegla
és una qüestió vocacional,
és una qüestió merament professional,
perquè en fi, en un dia comença a rebre encàrrecs
i ja s'hi ha convertit una mica en l'escultura oficial de les festes,
o realment ja ve d'una vocació personal,
d'una afició de jove a les festes i a la ciutat.
Això sí, perquè sempre m'estan molt vinculats,
i crec que és vocacional perquè a casa meva eren escultors,
n'hi havia d'escolar amb picapedrers,
i crec que tot això també influencia una miqueta.
Entres dintre una miqueta del món de l'art,
i això ja crec que ho portes dintre.
I pertanyes a algun grup del Seguisse?
Pertanyia, el Drac de Sant Roc.
El Drac?
Sí, sí, sí.
Que de fet després va ser la teva primera obra
en matèria de cultura popular i tradicional tarragonina, no?
Sí, perquè a més és molt curiós,
perquè jo vaig veure fer,
el Rafael Gabriel li vaig veure fer el Drac amb Cartó Pedra,
jo m'afascinava.
Anava allà on li van deixar el local,
i estaves allà davant i tu ho veies,
i diies, ostres, que gran, que maco.
I aquell home m'explicava com ho feia,
i veies tot allà amb la tela de galliner, no ho sé.
I era una cosa que et va quedar, no?
I llavors que t'ho donin a tu,
per mi és una satisfacció personal bestial.
D'això, quant fa, del Drac?
Uf, doncs mira, fa 25...
No, 25 és tot...
20 anys.
20 anys.
Sí, 20 anys.
Sí, perquè aquest any fa 25 anys de la recuperació del Drac.
va ser l'inici d'una llarga trajectòria molt vinculada a les festes.
Ara ja no surts, doncs, amb cap grup.
No, no, no.
Jo quan vaig fer el Drac ja vaig dir que s'ha acabat.
Per què?
Oh, perquè portava des de 14 anys.
Quan vaig entrar al Drac, que vaig ser de les primeres noies,
tenia 14 anys que anava a l'escola.
I ja després de tants anys, doncs, no sé,
comences a agafar un altre camí.
I a mi m'atreia més el fet de fer que no pas de participar.
De participar.
Sí.
De totes maneres, què et sembla,
tu que ja has intervingut tant en aquesta recuperació dels elements
del seguici des del punt de vista de la Santa Tecla Petita,
què et sembla aquest boom dels últims anys
i aquesta voluntat de fer coses,
de treure cada any nous elements del seguici petit?
Home, jo ho trobo fabulós,
perquè fas participar els nanos que després,
si ja comencen per aquí,
ja de gran ja t'ho mires d'una altra manera.
Per mi és fantàstic, fantàstic.
I mirant-ho egoistament, per mi també és fabulós, eh?
Sí, perquè tens feina, no?
Tinc feina, sí.
Perquè ara què quedaria?
Encara queden uns quants elements, no?
Si ho volem.
Sí.
Però déu-n'hi-do,
en els últims anys hem fet la ligueta,
la mulaceta,
què més, la cucafereta, no?
La cucafera...
Bé, te queden els nanos nous,
els gegants de la ciutat,
que aquests serien preciosos.
Què més queda?
Ara no sé així.
Aquests dos són els que ara me venen al cap.
Però sí, s'ha tret molta cosa.
Tenint en compte que aquest any, per exemple,
tenim algunes novetats en el tema de la Santa Tecla Petita,
hi haurà la baixadeta de la ligueta,
la mulaceta,
hi haurà un correfoc petit per primera vegada.
Creus que aquí, Raül,
un punt importantíssim pel futur de les festes?
Sí, sí, perquè penso que així no es perden les tradicions
i el fer de la gent d'una ciutat.
Crec que això uneix molt a la gent,
el participar, no?
El que tu de petit t'han fet viure una cosa
i que després pots participar
i quan ets més gran portes a tu uns fills,
jo ho trobo molt important, molt, molt, molt.
I com viu l'Àngels Cantos a les festes ara?
Ah, jo des de la barrera, que es diu.
Jo, com l'has vist?
Després vaig, com t'he deia abans,
sempre vas i vas com sempre mirant la feina, no?
Sí? Mires molt?
Sí, ho miro sempre.
Ho miro tot, sí, sí, sí.
Ho miro, penso, mira això, has de reparar allò,
els has de dir això amb aquest...
Jo vaig així.
Aleshores això et condiciona moltíssim aquests dies, no?
És a dir, tu surts a viure a la festa,
però clar, estàs sempre pendent de la teva feina.
Jo sempre, jo sempre, sempre.
Ja és, no sé, ja ho portes, surts i dius,
anem cap allà que veuré la mula
perquè m'han dit que té no sé què trencat.
Doncs vaig cap allà.
Sempre vaig així.
T'has convertit en una mena d'assessora
de tots els membres del seguici, no?
De tota la gent que surt al seguici,
sobre l'estat de les peces del seguici.
Qualsevol cas, podem dir que les peces
estan ben conservades i es troben en un magnífic estat?
N'hi ha que sí, n'hi ha que no.
Però, per general, sí.
Sí, la gent se les estima i les conserva bé.
I n'hi ha alguna que no, que puguem dir, o que vulguis dir?
Home, no, això no m'ho facis dir jo, home, que quedo malament.
Sí, però ens estàs reconeixent que hi ha algunes peces que necessiten...
Mira, el problema que hi ha amb totes aquestes coses
és que tot té un manteniment.
O sigui, tu quan fas una peça nova
no penses que després l'has d'arreglar.
I llavors has d'incolcar les entitats
que com a mínim un cop a l'any
ho porten, facin una revisió.
és com anar al metge, és el mateix.
O la ITV dels cotxes.
Exacte. I saps que has de portar un manteniment
perquè és que en qualsevol cosa
la trenques, hi ha esquerdes,
les ratllades
i sempre tens que tenir això que les entitats...
Jo ho entenc també que és qüestió de diners,
siguem realistes.
Tot això comporta que hi ha unes despeses
que les has de programar
i molta gent no les programa.
Llavors, quan et venen, et venen destrossades
i el que podria costar és un dir-te 50 euros
se te converteix en 300.
I clar, això després costa.
Però jo crec que a poc a poc...
És qüestió de consciència a la gent.
Clar, perquè a tu quan et venen
ja és perquè el problema és una mica greu.
És una mica greu.
Que segurament s'hagués pogut evitar
si haguessin fet un bon manteniment.
Sí, sí, sí.
És important el lloc on es deixen les peces
durant tot l'any?
És a dir, que estiguin ben...
És fonamental, suposo, no?
Sí.
Bé, ara tenim la sort que tenim la casa a la festa,
que això és fabulós.
ja no s'espatllen tant.
Però sí, sí que ho és, sí.
Tot i que és un material molt resistent,
perquè generalment totes estan fetes igual,
ja t'ho dic, fibra de vidre i resina.
Però també, també, també s'espatllen.
Tot s'espatlla.
Si no, malament aniria, eh?
De què menjaríem l'antrof?
T'anem a preguntar justament això.
Clar, amb la casa de la festa
de fa 3 o 4 anys,
jo m'imagino que potser s'haurà notat
que les peces en general
estan millor conservades.
Sí, sí.
O com a mínim no necessiten...
En fi, estan en un lloc molt ben guardat,
tot l'any en un lloc concret.
Sí, sí, sí.
Jo penso que això ha sigut un gran què,
per moltes peces.
El tema de les sortides extraordinàries,
a tu ets partidària de...
És a dir, hi ha un ritual,
una seqüència ritual del seguir,
sí que ha de sortir dies en concret.
Clar, després també és veritat
que surten debats,
com el que hem tingut en els últims dies,
sobre si la Lliga volien portar-la
a la P1 de popular,
perquè era extraordinària aquest any,
perquè la Lliga fa 25 anys
de la seva recuperació.
des del teu punt de vista professional.
És molt negatiu que una peça del seguir-si,
un element del seguir-si,
surti més del compte?
No, per mi no.
A més, és que ho trobo molt bé,
perquè és un element que tens tu,
que pots dir que és a la teva societat
i que participa en qualsevol acte.
Jo per mi no, eh?
Gent ni mica.
Si sortissin per qualsevol...
No t'he dit que, per exemple,
en cada festa de barri surtin.
Això no.
perquè al final la gent ja no s'ho miraria
que ara arriba a Santetecli
i tothom surt perquè sap que surt una cosa,
un element i surt un altre.
Però que surti per coses així puntuals
no ho trobo gens malament.
Sí, perquè a més la gent que porta els elements
ja s'encarrega de cuidar-la.
Sí, i tant, i tant.
Això ho deia pel tema de l'Àliga,
que ha estat notícia aquests dies
per la peonada popular.
Finalment la comissió assessora del seguici popular
els ha dit que no,
que no surtin per la peonada.
però estava pensant a través dels comentaris també
d'altres persones vinculades a la festa
i dels mateixos ullens de la ràdio
que deien
oh, i és que el risc que corren, per exemple, a l'Àliga
o altres elements en la baixada nocturna,
en aquella baixada de l'Àliga
que al principi hi eren quatre
i ara són milers i milers de persones.
Tu pateixes?
Molt, és que jo ja no hi vaig, eh?
Jo ja no hi vaig.
Vaig anar uns anys i vaig dir que ja no hi anava més.
Em fa pànic, tanta gent.
La manera d'agafar-ho,
que ara s'ha posat un, s'ha posat l'altre.
jo pateixo moltíssim.
Ja no pel fet de les peces, eh?
Sinó per estar per un mateix.
Allò és una voràgine de gent molt gran.
I, clar, allí es poden fer malbé.
Més aviat, que no pas que t'ha sortit moneponada
i es queda allà a l'Àliga.
Què?
Corren més risc en la baixada aquesta del dia 21.
Totes les peces.
Imagina't que t'agafa un i balli mig content
i t'ha de tirar a terra.
Ja t'ha fotut la santa teca per l'aire.
Per què? Com repares allò?
Tu et necessita un temps.
Jo allà ho trobo una mica...
Ja s'ha convertit en una festa una mica caòtica.
Àngels, per anar acabant,
quin és l'anament que més t'agrada a nivell personal?
A mi i tots.
Això és una resposta molt institucional.
Jo li tinc molt de carinyo al drac.
Evidentment, no?
Perquè vaig ser, bueno,
dintre de l'entitat i vaig participar.
La mare, la mare del drac.
Bueno, la mare...
Primer va ser un pare,
després va ser la mare.
És el que li tinc més carinyo.
Els dracs.
El gran i el petit.
Però per agradar-me m'agrada tot.
Perquè ara amb els nanos
estic disfrutant una cosa horrorosa.
A més, doncs, ho t'ho dir.
Però, el maco d'aquest projecte,
que això sí que està bé que la gent ho sàpiga,
és que és un projecte educatiu d'escoles.
I no se centra només en una entitat,
sinó que participarà molta gent.
I això és el més maco d'aquest projecte.
I com participaran les escoles?
Doncs, encara s'ha d'acabar de...
Crec que encara han tindrat reunions i tot això,
però s'adiran una parella a les escoles.
I llavors, cada escola portarà una parella d'anants.
I llavors, és una manera, crec jo,
molt bona de fer participar a altres escoles.
I que facin seu...
En aquest cas, el patrimoni tradicional,
en fi, amb aquests elements el seguíssim.
Sí, sí, sí, sí.
Jo trobo un projecte fabulós.
Suc una mica de tot el que fins ara s'ha fet.
Qui va darrere del nanocapità
en la reproducció que està fent l'Àngels?
Com qui va darrere?
Qui va darrere?
És a dir, quins són els propers nanos que estàs fent?
Quins són els que estan més?
Ah, bueno, els propers.
Tu ens deies que ho faries per parelles.
Sí, sí.
I ja saps com ho...
Ara anem pels marquesos.
Pels marquesos.
Són molt guapos.
Ho faràs per ordre cronològic de sortida?
Saps per què?
Perquè més aviat, com que darrere de la meva fenya
hi ha molta gent, també.
No soc jo l'única.
Aquí haig de donar moltes gràcies a la perruquera,
a la Cristina Ribes, a la Marèlia Hernández,
que és la que fa els vestits,
a la Pepita Marqueta i que fa les peluques,
i d'altra gent que m'ajuda.
Tots som un equip.
I penso que tot surt de molta gent.
Llavors, clar, tu em deies això d'aquí.
Quins fall, no?
Doncs vaig a mirar, per exemple, per la perruquera,
que aquestes dues peluques,
sobretot la de la marquesa, és més costosa.
Doncs m'atiro una miqueta més a fer el que amb ella
li aniria més bé.
Anem una mica així, no segueixo una ordre.
I aquest equip sempre treballeu juntes?
Generalment sí.
Jo soc d'aquestes que miro per gent d'aquí,
que m'agrada molt treballar amb gent de Tarragona,
i generalment sí.
Sí, sí, sí.
Sempre treballem els mateixos,
perquè sabem com treballem,
perquè crec que ens agrada treballar junts,
i per mi és un gran què.
Perquè si tu li dius a un aquell, no m'agrada,
no ho sé, li pots dir a una persona que coneixes,
depèn en qui no...
I no, no, estic molt contenta de la gent que em rodeja.
I una feina que fa l'Àngels
i la resta de l'equip que ha anomenat ara
puc reconeguda, potser?
Us sentiu puc reconegudes?
O ja us sembla bé estar en l'anonimat
al darrere d'aquestes bèsties
i d'aquests elements els seguissi que fan feliços
a milers de persones uns dies determinats a l'any.
No ho sé dir-t'ho, no ho sé dir-t'ho.
Està bé que la gent també conegui la teva fenya,
perquè això t'aporta una altra més.
Està bé que la gent conegui tot el que hi ha
i la gent que ho fa.
Està bé, crec que sí.
Poc reconegudes? No, te diré que no.
Perquè mentre les entitats te coneixin
i la gent te vagi portant fenya,
que jo per mi és el principal.
Ja està bé, ja surts quan has de sortir.
No soc molt egocèntric en aquest aspecte.
Molt bé, nosaltres avui hem volgut fer-li
com un petit homenatge.
Tampoc es tractava d'això,
però com a mínim sí que enmig d'aquesta voràgina d'actes
dels que parlem aquests dies,
els mitjans de comunicació, d'activitats de tota mena,
sí que volíem dedicar una estona
d'aquesta programació especial de les festes
a parlar amb una dona, amb una artista,
amb una escultora com és l'Àngels Cantos,
una tarragonina molt vinculada des de petita a les festes
i que, en fi, està al darrere
de tots aquests projectes que ens ha comentat
i dels que vindran,
perquè, en fi, que apareguin totes les parelles,
els nanos, l'any que ve,
això és una feinada.
És una feinada de poc.
T'haurem de tornar a trucar,
abans de Santa Tegla de l'any que ve,
t'haurem d'anar trucant cada mes
per veure com va la feina.
Jo encantada.
Amb l'Àngels i amb tot el grup de gent que ara anomenava
i que també hi col·labora i participa en aquesta feina.
Àngels Cantos, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
Que vagi molt bé la feina.
Bones festes.
Bueno, procura, anem.
Vigila els elements, a veure com...
No, que tant ja sé el que em toca,
és anar darrere dels nanos, per mirar-los.
Doncs allà, darrere dels nanos,
trobaran a l'Àngels Cantos.
Si veuen una dona que no para de mirar,
serà ella.
Moltes gràcies per venir aquest migdia als estudis
de Terragona Ràdio, aquí a la Rambla,
a l'estat de les festes.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Adéu.