Els protagonistes del Metropol en són uns quants.
Aquesta nit tenim Cesc Gelaber, Lídia Zopardi.
En parlàvem amb el mateix Cesc Gelaber el passat dimarts
sobre l'espectacle que presenten aquesta nit.
Ismael Serrano arriba divendres,
però el diumenge tenim una cita molt especial.
Sergi López, un dels grans actors del nostre país
amb una àmplia projecció internacional.
Ha deixat la pantalla gran per tornar als escenaris,
que de fet ell va néixer als escenaris
com el gran actor de teatre que és a Riba.
El Metropol en un sol, volíem conversar amb ell,
però si us en recordeu, fa uns quants dies
s'ha començat a rodar la pel·lícula El Monje,
que bona part d'aquesta pel·lícula,
alguns exteriors s'estan fent a Santes Creus,
i està absolutament col·lapsat pel rodatge d'aquesta pel·lícula.
Ha estat impossible.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el responsable dels espectacles
que arriben al Teatre Metropol de Tarragona,
Jordi Giramer, molt bon dia.
Hola, bon dia a tots.
Gràcies per atendre la nostra trucada,
ni que sigui uns minuts, perquè, clar,
dir, Sergi López, sol a l'escenari, 90 minuts,
jo crec que és ben sol, perquè és un plaer,
però ens agradaria que ens donessis quatre pistes d'aquest espectacle.
Sí, mira, és un espectacle molt personal del Sergi López,
a la vegada amb el Jorge Picó, que han escrit el text,
i que el Jorge Picó també ha dirigit l'espectacle.
un espectacle amb el qual està a l'escenari sol el Sergi López,
i fa més de 40 personatges, no?
És una comèdia monòleg, amb molta improvisació,
continua, i que va saltant d'un personatge a l'altre,
i és un autèntic exercici gairebé de fragolisme,
però sense canviar-se de vestuari ni de res.
Un exercici d'anar passant d'un personatge a l'altre,
amb històries que tenen alguns punts de connexió,
amb altres que llavors ja són inconexes,
però és un espectacle absolutament actoral veure el Sergi López,
que és un dels, com bé tu recordaves,
un dels nostres millors actors de teatre,
per bé que darrerament se'l coneix més
per les seves intervencions cinematogràfiques.
És un autèntic espectacle.
De fet, jo, per exemple, citaria un tros d'una crítica
que feia el César López Rossell al periódico,
perquè ens fem una idea,
que em sembla que és una bona definició del que és aquest espectacle.
No hi ha respira en aquesta hora i mitja de funció,
hi ha passatges genials.
Un exercici de pur teatre
a l'abast només d'intèrprets de la talla de Sergi López.
Em sembla que és un bon resum
del que podrà veure la gent el diumenge
al Teatre Metropol a la tarda.
Ja m'he veia un petit vídeo sobre l'espectacle,
no res 5 minuts,
Sergi López en un escenari absolutament nu,
i m'he quedat, però, del tot enganxada,
perquè és el que tu deies,
moltíssims personatges,
el teatre de text, teatre de paraula,
teatre gestual, teatre de moviment,
diguem-ne que integra tots els registres.
I feien una mica d'entrevista
al director, a Jorge Picó,
i ell deia, home, és que una obra com aquesta,
hi ha molts pocs actors que la puguin tirar endavant.
És cert, és cert.
Això només està a l'abast dels grans, grans, grans, grans.
De fet, el Sergi López l'hem pogut veure al Metropol
ja fa molts anys,
amb en Brams a la comèdia dels errors,
aquesta obra mítica al costat del Toni Albà,
i llavors, doncs bé,
la seva trajectòria professional d'això que dèiem,
ha anat més cap al cinema
amb una trajectòria impressionant, no?,
amb el cinema europeu
i tot, sobretot, ha treballat molt a França.
I, a més a més,
si fos poc amb les pistes que estàs donant tu, Iolanda,
i que jo mateix he comentat també,
et dic que en la darrera edició dels Premis Max,
els que es van donar aquest dilluns passat,
aquest espectacle ha guanyat el Max,
el millor autor teatral en català o valencià.
Home, i el palmarès dels Max Hurtain,
què ha passat també pel Metropol?
Bueno, això està molt bé que ho creguis de col·lecció,
perquè, bueno, jo cada vegada que tenia oportunitat
de parlar amb la gent deia
atenció, Hurtain, no us ho perdeu,
és un espectacle brutal,
i que olora Premi Max per tot arreu.
Evidentment, jo comptava, potser,
amb el de Roberto Alamo,
com a teu protagonista, em semblava que era cantat,
comptava amb el direcció,
el millor espectacle ja estava més disputat,
perquè també hi havia l'espectacle
de la mort d'un viatjant dirigit per Mario Gas,
amb Jordi Boixeteres,
que era un gran espectacle aquesta temporada anterior,
però realment ha rassat,
de les dues nominacions n'ha obtingut nou,
per tant, és un dels espectacles
que més inquestionables
en totes les darreres edicions de Max,
i simplement, sí, la veritat és que ens fa molta satisfacció
que a tota la demarcació de Tarragona
només s'ha pogut veure en el Teatre Metropol,
i ens fa molta satisfacció, sincerament.
Doncs la veritat és que sí,
i aviam, el Jordi l'hem enxampat així,
enmig d'una feina,
però el que no volem deixar de perdre,
l'oportunitat,
tot i que les entrades estan exhaustades,
ja ni se sap quan fa,
d'aquí dues setmanes ja arriba el Mr. Malkovich.
Sí, sí, sí, fas aquest apunt.
Bé, segurament és aquest espectacle,
diguéssim, especial amb motiu del centenari.
Pensem que nosaltres parlem
que tota la programació és commemorativa,
aquesta temporada de primavera,
però sens dubte l'arribada
d'un dels actors més importants, diguéssim,
dels nostres temps, tant en teatre com en cinema,
com és Joan Malkovich,
doncs, bueno,
li dona aquesta pàtina excepcional,
de singularitat,
i a la vegada molt mediàtica,
que en el volum dels actes del centenari
pensava que aquest projecte hi encaixava.
I, de fet, aprofito per dir només una cosa,
que l'espectacle,
jo penso que la gent que pugui assistir
és un autèntic plaer
poder gaudir del magnetisme
i de la força de Joan Malkovich
a la distància i l'espai íntim del metropol,
però que el Joan Malkovich
ve a Tarragona a motiu del centenari,
perquè un dels eixos de treball del centenari
és tornar a reivindicar la figura
del general arquitecte tarragoní,
Josep Maria Jujol.
I, per tant,
Malkovich ve
perquè és un gran especialista
i admirador amb l'obra de Jujol,
fins al punt que, fins i tot,
ha visitat moltes de les obres de Jujol
al Camp de Tarragona,
a Sant Joan d'Espia, a Barcelona,
i fins i tot va donar una conferència
l'any 2002
al Museu Nacional d'Art de Catalunya
amb motiu de l'exposició
Jujol dissenyador.
Ho dic una mica perquè, esclar,
no és que hagi portat un espectacle,
diguéssim, de lluentons
perquè quedi bé,
sinó que ja diria que el Joan Malkovich
és a Tarragona
per ajudar-nos a reivindicar
aquesta figura del Jujol, no?,
i del Teatre Metropol
en aquest centenari,
però a la vegada ens ofereix
la possibilitat de veure
un espectacle molt potent
amb una orquestra
de 30 músics a l'escenari,
el Joan Malkovich interpretant
aquest assassí en sèrie austríaca,
aquest personatge real,
Jack Untervinger,
i amb dues sopranos
acompanyant...
Sí, realment és un espectacle
estrella de la temporada.
Justament per això,
ja en parlarem en el seu moment,
ha estat una miqueta de retruc
perquè la idea era, doncs,
recordar els oients
per si ho havien oblidat
que aquest diumenge
un autèntic luxe
rebre el Teatre Tarragonís,
Sergi López,
non solo,
i agraïm moltíssim
al Jordi Giramé
que hagi atès la nostra trucada
i esperem retrobar-nos ben aviat
per continuar parlant de bon teatre.
Gràcies, Jordi.
Quan vulgueu, Iolanda.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, molt bon dia.
Gràcies, Jordi.