Vaig estar a Buchenwald, vaig estar a Dora i vaig estar a Bergen-Belsen,
és a dir, vaig estar a Tres Camps.
Jo era exiliat, no?, amb la meva família.
Quan es va acabar la guerra aquí, doncs vam passar allà a l'exil,
vam passar a la frontera, i vam fer una part de grups de treball
controlats, molt controlats, per les autoritats franceses, no?
I aquestes disposaven de nosaltres.
Ho fèiem de tot, una mica pel bors, una mica pels camins,
la llibertura, ens fèiem fer de tot amb uns sous baixíssims.
A França no ens van rebre massa bé els exiliats,
perquè hi havia hagut una propaganda molt en contra de nosaltres,
i, en fi, la part, diguem, més democràtica o liberal o d'esquerres,
digui-li com vulgui, tenia molta més comprensió i aquella sí que simpatitzava amb nosaltres.
Però, diguem, la dreta, no.
No, no es tratava bé.
Les mil·licies de patent van entrar un dia a casa i em van detenir.
Per què?
Perquè, clar, perquè em van detenir a quasi tots els republicans,
o refugiats, joves, del grup, del grup de treball,
perquè tenien por al MAC i a la preparació de la resistència, etcètera, etcètera.
I llavors ens vam portar a mano militari cap al nord, cap a Calé, Calaix,
i allà ens van dir que havíem d'estar en les fortificacions,
treballar en les fortificacions que feien en preparació d'un possible desembarc dels aliats,
anglesos i americans, no?
I jo, doncs, amb altres companys, dos o tres,
vam dir que nosaltres no,
que no faríem ni una paletada a favor dels alemanys
i vam decidir escapar.
La mateixa nit vam escapar.
I llavors, clar, ens perseguien
i al final la gestapa ens va detenir
a la vora ja quasi de la frontera.
I a França amb Alemanya?
A Espanya.
Amb Espanya?
Sí, sí.
Perquè nosaltres vam marxar de Calé, de Calé cap al sud,
que em deien que hi havia maqui o resistència i ja ens esperarien, no?
Però no hi vam poder arribar.
Llavors, doncs, em van posar a Biarritz, a la presó,
la meson preventiva, que deien,
i d'allí ens vam portar a Bordeus,
amb anillats i amb pistoles.
a Bordeus, a una presó ja més dolenta,
que és deia el Fort d'Ià.
Fort d'Ià.
Fuerte d'Ià.
De l'A.
I allí ja vam comprendre que la cosa anava ja molt mal.
Maltracte, violència, en fi,
la cosa característica i tradicional dels SS, no?
Llavors, d'allí ens vam transportar a un camp de concentració
al nord-est de París,
que estava a la ciutat de Compiègne,
Compiègne, uns 100 quilòmetres,
potser no hi arriba, al nord-est.
I llavors, d'allí vam sortir ja cap a la mà.
Els convois que en deien convois de la mort.
de tanta gent que no acabava el viatge,
que no arribava morta allà al camp alemany.
Vam estar dos dies i mig
viatjant en condicions infrahumanes,
tots despullats.
Drets.
No teníem espai,
no podíem seure.
I
a vegades ens hem baixat del vagó
despullats, no?
Amb una neu que ens arribava i quasi els genolls.
En fi, patint molt de fred i molt de fred.
molts cops,
salvatjades,
tot el que vulgui, no?
I al final vam arribar a Burgenwald,
més morts que vius la major part.
D'allí ens van portar
de l'estació,
una petita estació,
ens vam portar
amb camions,
a l'aire lliure,
tots despullats,
i sempre drets,
que hi és, quasi,
i allà ja vaig passar
una temporada al camp.
Burgenwald,
que em sembla que vol dir
bosc de
faig,
aies,
en castellà.
Era un camp,
com tots els,
com tots els camps
de la mort,
no?
Brutal,
violent,
en fi,
una cosa infernal,
infernal.
I vam passar
a treballar
primer a la pedrera,
i després
a l'estació
del tren
de Burgenwald,
de Burgenwald,
que treballàvem de nit,
amb un fred
fenomenal,
perquè a vegades
havíem de fer 15,
20 i 25 graus
al germà,
no?
De quan en quan,
per això,
tenim un moment
de respiració,
de bonança,
diria jo,
almenys per mi,
perquè passaven,
de nit,
passaven els avions,
perdo el neu,
eh?
I gra,
quan senties
aquella força enorme
que passava de nit,
no hi havia,
no estem sols,
potser ens sortirem.
Van sortir després,
d'allí de Burgenwald,
ens vam portar
en un altre
convoi de la mort,
en les condicions
que he dit ja,
horroroses,
cap a un altre camp,
que és de Camp de Dora.
Camp de Dora.
I Dora,
el camp on feien,
on construïen,
les bombes volants,
que ho dirige el Font Brau.
I allí van construir un túnel
per evitar els atacs aèris.
Allí podrien estar segurs,
deien ells,
i per la construcció
d'aquell túnel,
a tota gran velocitat,
no?
Va fer,
va ocasionar
milers i milers
de morts
deportats,
perquè les condicions
eren horroroses.
Fum,
aire irrespirable,
matraca,
cops,
violència,
pel camp,
per dintre el túnel,
explosions,
contínuament.
Quant temps costa,
ja?
Allà,
a Bredor i vaig estar
més d'un,
ai,
a Bredor,
a Dora i vaig estar
més d'un any.
Perquè van construir
aquest túnel
per fer les bombes volants,
he dit,
no?
Que eren les bombes volants,
per a Hitler,
eren les bombes
que guanyarien la guerra.
Estaven ja desesperats,
perquè la cosa
anava molt mal.
però amb aquestes bombes volants
que ningú en tenia,
ni americans,
ni russos,
ni inglesos,
espantarem a tots
i...
Quin any era això?
L'any 44.
L'any 44.
Ja la cosa anava...
Sí, la cosa anava.
Ja anava, no?
Era el final d'ells
i es van donar pressa,
no?
I tanta pressa es van donar
que van matar
mils i mils
de deportats
en aquestes condicions.
Per què?
Ho van fer
per evitar els atacs aèris,
perquè la fàbrica
de les bombes
primer estigui al Bàltic,
al mar Bàltic,
a l'aire lliure.
I un bon dia
l'espionatge
va dir...
es va localitzar
i va avisar
a la RAF,
l'aviació anglesa
i americana,
i van anar allà
tres o quatre centenars
de bomborders
i ho van destruir tot.
Ho van destruir tot.
Llavors ho van destruir
i clar,
quan li anava pressa
i llavors van fer
el túnel de d'oro.