Són dos quarts d'una del migdia, 100 minuts.
Continuem aquest recorregut per la ciutat de Tarragona
i ens aturem al serrallo.
Avui es decideix la futura junta directiva de l'Associació de Veïns
que ha presidit al llarg de 22 anys Carme Padrol.
Abandona el càrrec, si us en recordeu.
Aquesta setmana ens acompanya a Baquia en directe.
I la nostra unitat mòbil amb Josep Sunyer
ara es troba a la Punt Electoral, que és a la parròquia del barri.
I em penso que l'ambient està una miqueta caldejat.
Josep, bon dia.
Hola, Jovanda, bon dia.
Una miqueta caldejar l'ambient, no?
Doncs mira, sí, ara mateix hi ha hagut un petit aldarull,
ja és re, poca cosa.
Què ha passat?
Doncs que hi ha algunes picabaralles petites, en qualsevol cas,
només han arribat a la veu, diguéssim,
però entre els partiaris dels uns i dels altres.
És a dir, que aquesta picabaralla s'ha produït
entre els seguidors de cadascun dels dos candidats que s'hi presenten.
Sí, saps què passa?
Que en principi només estan cridats a votar,
són unes 800 persones, però només es que viuen al barri.
És a dir, hi ha persones que estan empadronades,
però aquells no poden votar, només es que viuen al barri.
Llavors, en cada moment que es produeix que ve algú
que està empadronat però que no viu aquí i que va votar,
doncs si ho veuen al de la candidatura contrària,
doncs hi ha aquesta mica de picabaralla d'estir i arronça.
Però en qualsevol cas, ja et dic, no han arribat a les mans,
només si hi ha hagut allò quatre crids o alguna altra espenta,
però vaja, tot s'ha quedat aquí.
Bé, bé, esperem que la cosa no vagi a més.
Home, hi ha molta expectació, perquè clar, són 22 anys,
em deien, doncs que, en fi, que Carme Padrela
estava al cap davant dels veïns del barri,
hi ha molta expectació per veure com aniria tot plegat.
Són dues candidatures, una encapçada per Jesús Baciana,
ell té un eslogan que es diu un serrallo endavant,
i l'altra que encapçava el Ferran Diago,
el lem en aquest cas és la vostra il·lusió, és la nostra força.
Hem pogut parlar, de fet, a Jolanda,
tant amb els uns com amb els altres.
I, de fet, tant amb una llista com amb l'altra,
tant amb una candidatura com amb l'altra,
podríem dir que hi ha persones conegudes,
molt conegudes aquí al barri,
i també estan implicades en el teixit social,
des de les entitats, com ara els Diables,
la Colla Castellera,
també, doncs, el que seria la conferència de pescadors
i els propis pescadors estan involucrats,
tant en una com en l'altra,
també en el sector comercial d'aquí del barri.
Et sembla que escoltem primer Jesús Baciana,
de la candidatura a un serrallo endavant,
és el primer en què hem pogut parlar,
i ho escoltem, i si vols després ho comentem.
Molt bé.
Jesús Baciana, molt bon dia.
Bon dia.
El vostre dilema és un serrallo endavant,
un pas endavant, un canvi endavant.
És això el que voleu?
Són aquestes les prioritats?
Un cop, si avui a les 8 del vespre,
és assignat com a president dels veïns d'aquí del serrallo,
és això?
Sí, sí, volem fer un pas endavant,
i canviar una miqueta la mentalitat que hi havia aquí amb el barri,
que el barri que teníem aquí,
una mentalitat només per a la gent gran.
Hi ha d'haver la gent gran, la gent jove,
i anar endavant i fer coses noves aquí.
La nostra prioritat seria,
si tot és un projecte o tot això,
és aconseguir un bon centre cívic,
o sigui, un bon local social aquí,
que és el local de l'associació de veïns,
que ara no existeix.
És una cosa molt petiteta,
on estan els diables i això,
i ho falta un lloc on es podem reunir tots els del barri.
Puguem estar tots junts i tindre una bona convivència.
després anar a parlar amb el que és el tema de l'Ajuntament,
per anar a treure quartos com ara fa tothom,
perquè si no hi ha diners no es poden fer coses,
i també parlar amb l'autoritat portuària,
que també es fotit una miqueta un copet de mà,
que això ja s'ha de suposar.
I també anar una miqueta de mà a la mà amb el comerç d'aquí baix
per impulsar-lo una miqueta.
Penseu que el Serrallo està molt abandonat
i ha de ser un barri bandera de la ciutat.
Tenim el que és la llotja de peix,
que ven el peix fresc aquí,
hi ha un gran exponent turístic per vindre,
a part del que és Tarragona Romana,
i està una miqueta abandonat també.
Home, tot plegat ha canviat força, no?,
els últims mesos, anys fins i tot,
però vaja, la imatge que tenim aquí al darrere mateix,
això suposa que no esteu satisfets, no?,
de com ha quedat tot plegat.
Sí, sí, sempre hi ha una miqueta de crítica de
hòstia, podia quedar millor,
perquè cadascú pensa que podien estar les coses millor.
Una cosa que creiem d'aquesta mega obra,
perquè ha sigut una mega obra aquí baix,
que ha sigut impressionant,
ha sigut un canvi brutal,
des del clavegaram que les cases queien,
perquè en poques paraules la merda anava per baix,
que no està ben dit, això,
és també una miqueta de sombra,
perquè ja és tot molta pedra i molt dur,
és un passeig molt dur,
no hi ha un tros de sombra,
els crios no poden jugar tranquils,
perquè no hi ha un lloc,
però tot això ho mirarem d'aconseguir-ho també.
El tema d'aparcament també suposo
que és una de les reclamacions que potser faràs,
si ets designat com a president,
perquè això és un dels problemes que segueixen
especialment els clients, els restaurants,
especialment de botigues que no poden aparcar,
que han d'aparcar o el pàrquing de pagament,
en fi, que no hi ha gaire alternativa.
No, el tema d'aparcament és que el barri
és un barri que és petit i no hi ha massa d'aparcament.
S'amirarà d'aconseguir alguna plaça més.
El normal és que la gent que facin uns tiquets
als restaurants i això,
que ja els tenen, per cert,
i a pàrquing el cotxe,
el pàrquing quan vas a Tarragona vas als pàrquings,
a tot arreu vas als pàrquings.
L'únic que es tindria que mirar
és que el preu no sigui una cosa abusiva,
de fer un consens entre les persones
encarregades del que és el pàrquing
i els restaurants o la gent interessada
perquè no sigui massa car.
Però el pàrquing n'hi ha.
Fa falta una miqueta més,
més que res per la gent que hi viu, al Serrallo,
perquè s'hi troba que no tenim massa llocs d'aparcar.
És un barri amb molta restauració,
amb comerç,
malgrat que pogués anar millor o no la cosa,
però també és un barri amb molta vida cultural.
Teniu moltes entitats aquí al barri.
Veig que algunes de les entitats
estan representades en la teva candidatura, no?
Sí, sí.
Hi ha el que és la part del que són els diables,
hi ha part dels castells,
hi ha el gremi de marejans,
hi ha el que és la cofredia,
hi ha un xicot que és portant
del pas de la cofredia de pescadors.
Més o menys estem tots involucrats
perquè submivim al barri
i al barri fem tot de tot.
Tornant al local que deies abans,
al local social de l'associació d'aquí de Païns
que vols reclamar en un futur,
podria servir aquest local social
com a nexe d'unió entre aquestes entitats
per crear vida, diguéssim, al barri?
Això seria el seu.
Això seria el que tot és el nostre sentiment,
la nostra il·lusió d'estar tots junts,
perquè aquí en pic tanquen els comerços
i ja no hi ha vida.
I és molt trist que al barri vens aquí
un diumenge per a la tarda
vas passejar amb el carrer
i sembla a l'oeste,
no hi ha res, absolutament res.
El que donen vida amb el barri aquest
és el comerç.
Però és el comerç,
tot és a base de restaurants
i també hi ha alguna cosa més de comerç
que tampoc s'ha potenciat
perquè tampoc hi ha hagut d'atractiu.
Ara, si això s'enfoca
en una miqueta de cosa cultural,
si exposicions de fotografies,
si es fan totes mogudes aquestes,
que vingui la gent
i faci coses d'aquestes,
el comerç també s'hi tirarà una miqueta,
si veu que hi ha gent
que es poden posar tendes
del que no siguin només restaurants.
Això és la nostra il·lusió.
Hi ha feina per fer,
en qualsevol cas avui,
a jornada electoral,
a què els cedries a molts veïns
que estan cridats a votar
perquè t'han de votar tu
i no a l'altra candidatura?
A la vostra, diguéssim.
No, no, jo el que vull,
bueno, el que volem,
la nostra candidatura,
perquè no soc jo,
som més gent,
som nou persones,
la meitat d'home i meitat dones,
de totes les edats,
és que la gent vagi a votar.
És igual a qui voti,
però que vagin a votar.
Perquè se't doni en compte la gent
que feia falta un canvi.
I aquest canvi
es demostra anant a la gent a votar.
Surti el que surti,
si nosaltres guanyem
o guanyen els altres,
s'ajudarem,
perquè com que vivim al barri
s'hauríem de fotre un cop de mà.
No és una cosa que
si tu guanyes jo t'aniré.
No, s'hauríem de donar una cosa
un cop de mà
perquè som tots al barri
i tenim il·lusió
que el barri vagi més endavant.
En qualsevol cas
no ha estat possible
anar a tot segona, no?
És a dir,
presentar una única candidatura
i imagino que no anar per aquí la cosa, no?
No, perquè llavors
ha sigut una miqueta
de continuïtat
del que hi havia abans.
I sí, d'aquesta manera,
s'ha creat una miqueta
d'expectativa
i la gent pot decidir
i pot opinar,
que és el que interessava.
Ja per anar acabant,
Jesús, diries que
la vostra candidatura
representa tot el deixit social
d'aquí del barri del Serrallo?
Per exemple,
el sector mariner,
que és un dels importants aquí,
dels pescadors.
El sector mariner
és una part
que allí entra
dintre de tot això.
O sigui,
és una part que és del barri.
El que és la gofredia
és part del barri.
El que passa
és que molts pescadors
no hi viuen aquí.
Abans sí que hi vivien aquí,
ara no hi viuen,
viuen fora del barri.
I el que és
crec que sí que
algú,
algú,
algú està representant.
Jesús,
Baciana,
gràcies.
Estem amadents
avui a l'avui del vespre.
A veure què passa,
a veure què diuen
els venys del barri.
Moltes gràcies.
A veure si tenim sort.
Vinga, gràcies.
Doncs,
Jolanda,
eren les veus
d'un dels candidats.
Després parlem amb l'altre,
però a mi tinc aquí
dues senyores estupendes
que acaben d'anar a votar.
A mi,
és a dir,
són la Carme Rioner
i la Lluïssa Saperes.
Carme,
Lluïssa,
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia,
Lluïssa.
Bon dia,
fills meus.
Vostès ja han votat,
no?
Comencem per vostè,
Carme.
Sí,
ja han votat.
I com és que han vingut a votar?
Oh,
perquè volem que es facin coses
més bé aquí al Serrallo,
que es faci una cosa
pels vells,
que no tenim res per posar
per anar a fer,
a menys una cosa
perquè puguin jugar cartes,
perquè puguin jugar el dòmino
i les dones també puguem anar
i clar,
aquí al Serrallo
no hi ha res de tot això.
I demanem,
doncs,
a veure si podrien fer-s'ho
una coseta
des que pogués estar bé.
Vostè, Lluïssa,
està d'acord, no?
Sí,
jo estic d'acord
amb el que diu la Carmen Rioner
perquè no hi ha res.
Aquí baix no hi ha res,
de res,
de res.
I ara què fan?
On es troben?
Les persones joves
que m'han de vostès
no es troben?
No,
jo a casa,
mira,
a la tarda
amb les novel·les
de les ràdios
o la tele
i anem fent.
Igual que jo.
Jo també me poso al llib
perquè tinc el meu marit
que no es troba gaire bé,
doncs,
quan s'aixeca
m'hi ha tots dos sentats
allà davant.
Sí,
com un lloc,
si hi hagués un lloc
per trobar-se,
perquè fessin també
conferències,
tallers,
no?
Jo soc viuda
fa un any
i em trobo molt so.
Això l'acompanya
amb el sentiment.
Escolta,
vostè m'ha explicat
que abans
vostè treballava
a les xarxes,
no era...
Això era un ofici,
no?
No tenim barca
i treballava amb naltros
però ara ja s'ha d'enviar
ja perquè ja no...
Ha canviat molt,
no?
El món de la mar,
i tampoc no cobra res
ni res i d'allò.
Abans hi havia més gambes,
d'aquestes bones a Tarragona.
Sí,
sí,
home,
ara també s'en agafen poques,
aquesta setmana mateixa
no fan res
i la millor la setmana que ve
fan alguna cosa més
però no se sap,
a la millor van a un lloc
i s'agafa l'altre.
Però que bona que és
la gamba de Tarragona,
eh?
Sí,
no ho sé,
fill meu,
nosaltres estem acostumats
amb la mar i amb el peix bo.
Peix bo!
No hem volat de dolent.
I ja està,
sí,
fem-la arrossajat,
de pelut,
tampoc no es tracta
tot de gamba,
s'ha tractat
d'altre peix
que també,
doncs,
és molt bo.
Vostè,
no,
surt en directe,
això,
ara mateix,
escolti'm,
vostè més a més
havia tingut peixeteria
i la pola o mafomet,
no?
Jo abans,
sí,
els meus pares
venien peix,
jo venia peix
pels meus pares,
però jo et parlo
de 40 anys,
ja fa 53 anys
que sóc,
bueno,
casada ara no,
ara viuda fa un any,
ara el mes que ve
farà un any
que sóc viuda.
Escolti'm,
esperem que
que s'acompleixin
els seus desitjos
i que, en fi,
que qui guanyi
sigui l'un o l'altre,
en fi,
que facin coses bones,
això,
que facin coses bones
i principalment
pels vells
per poder-s'entretindre.
Molt bé,
Lluís,
una forta abraçada,
moltes gràcies.
Gràcies,
Carme.
Bé,
gràcies,
de res.
La Lluísa i la Carme,
que tot i amb aquestes dificultats
personals que puguin tenir,
no han renunciat
i han vingut a votar,
a veure si realment
s'aconseguís allò
que elles desitgen.
Un espai.
L'altre dia,
Carme Padról,
que va venir,
també comentava,
clar,
al Serrallo hi ha una part
de població
que es fa gran
i que té unes certes necessitats,
com el jovent,
que en té d'altres,
com també apuntava
l'altre candidat.
Hem sentit Jesús Baciana,
estem en condicions de sentir
el que has pogut parlar
amb l'altre candidat,
José.
Sí,
ara escoltarem a Ferran Diago,
que ell, per cert,
m'explicava això,
que hi ha una població
aquí al Serrallo,
que hi ha molta població
envellida
i que, per tant,
fan falta,
doncs això,
moltes coses
per la gent gran,
especialment aquest local social
on pugui ser
un punt de trobada
entre els que viuen aquí.
L'escoltem a Ferran Diago,
el lema és
La vostra il·lusió
és la nostra força.
Ferran Diago,
encapçala la candidatura
també per aquí
pels veïns del Serrallo,
una candidatura que es diu
La vostra il·lusió
A punt?
A punt ja per atirar-ho endavant,
espero que hi hagi
molta participació.
De moment,
tota aquesta última setmana,
la gent sembla
que tenia bastantes ganes,
perquè, claro,
ja feia ja bastants anys.
20 anys, no?
20 anys,
20 anys que aquí baix
del Serrallo 20 o 22.
No ho sé exactament
que aquí baix del Serrallo
que no hi havia hagut eleccions
i el principal
és que tota la gent
que participi
i que tota la gent voti
i que, bueno,
i que surti, doncs,
el que la gent que desitgi
que és el que tots volem.
I si desitgen
que vostè siga el president,
quines seran
les seves prioritats
un cop assombaixer el càrrec?
Miri,
les meves prioritats primeres,
aquí baix del Serrallo,
és un barri
en el qual hi ha
moltíssima gent gran
i des de fa
hi ha molt de temps
que s'està buscant
un centre cívic social
en el qual nosaltres
això ho voldríem
aconseguir.
Si poguéssim aconseguir,
puc fer
bastantes activitats,
tasques per joves,
per petits,
tasques per la gent gran,
tasques
de manualitats,
cursets de cuina,
i poder ser
per tota la gent gran
que hi ha aquí baix al barri
un menjador de dia.
Entre aquestes prioritats,
que aquesta
hauria de ser la primera
perquè és el que demana tothom,
hi ha un subterrament
que tenim
de tot el cablejat elèctric,
que això
estava ja previst
als anteriors
que hi havia
de l'associació de veïns,
però que això
encara fa falta
pressupost
i s'ha de tirar endavant
i s'ha de continuar
treballant.
Després també tenim
una altra cosa
important,
que és el subterrament
de contenidors,
residus.
Vostès,
que tots saben
que, clar,
els residus
no tan sols
aquí baix al barri,
sinó en tots,
és un problema.
És una manera neta
i és una manera
perquè el barri,
que estic una miqueta més,
ha descentat.
després un altre problema
que tenim
és el problema
del aparcament.
L'aparcament,
què passa?
Durant la setmana
ja tenim llocs
d'aparcament
per tota la gent
que viu aquí baix al barri,
però quan arriba
el cap de setmana
necessitem molt més,
perquè, clar,
el Serrallo
des de fa 15 anys
cap aquí
ha anat millor,
la gent hi baixa més,
hi ha més restauradors.
Clar,
quan arriba el dissabte
i el diumenge
necessitem quasi bé
el doble d'aparcaments,
a veure si podem tirar
això endavant.
després també
una de les prioritats
que tenim
és fer un pla
per al sanejament
de les façanes.
A veure si parlant
amb l'Ajuntament
ho podem tirar endavant
perquè aquí baix
hi ha molta casa
que té molta necessitat
i és una manera
que el barri
agafi un altre caire,
que tingui una altra cara
i que tot es vegi
més curiós i millor.
I més d'acord
amb el que veiem aquí davant,
amb aquesta façana
tan bonica que ha quedat,
no?
Exactament,
aquí davant
ens ha quedat
una façana marítima
que ha quedat preciosa.
Bé, és que és tot,
és que d'aquí uns anys
cap aquí
pràcticament
ha canviat molt.
Aquí al Serrallo mateix
on estem ara
amb aquesta façana
que tenim aquí.
Abans per aquí
passaven molts de camions,
ara tenim un pont mòbil
que tot això
tot s'ha tret.
A dintre,
als carrers del barri,
ara doncs
s'han fet tres carrers
que són ja
semi-peatonals,
que també de que es nota,
la gent que passeja millor,
la gent està més
a gust,
tot està tot més net
i més curiós.
Ferran,
vostè,
quina diria
que seria
la...
En fi,
què ha de fer
de cantar la balança
cap a vostès,
cap a la seva candidatura
i no cap a l'altra?
Què s'hi diria
als veïns
que poden votar avui encara?
Home,
a veure,
jo els diria
als veïns
que votin avui,
home,
com és lògic
que m'agradaria
que m'ho votessin a mi,
perquè el que a mi m'agrada,
com que soc una persona
que estimo al Serrallo,
m'agrada
que el Serrallo
cada vegada
tiri més endavant,
que es facin coses noves
i estiguin més net
i més curiós
i que la gent
que viu al Serrallo
que se senti a gust.
La seva candidatura,
veig que hi ha
força persones,
representa una mica
el teixit social
d'aquí del barri?
Sí,
bueno,
a la meva candidatura
som nou persones
i hi ha dones
i homes,
entre elles
doncs hi ha
persones
que són aquí baix
molt conegudes,
com és la Rosa Sanz,
Javier Vizcarro,
el Miquel Prats,
la Consuelo Brilla,
el Joan Francesc Borràs,
la Rosa Mallol,
el Josep Budesca
i el Jaume Navarrete.
Jo crec que tots,
que tots nosaltres
volem treballar
i tenim molta il·lusió
i tenim moltes ganes.
La Rosa,
per exemple,
que és a la Cofreria Pescadors,
no?
Vull dir que també
som presents els pescadors.
Sí, sí, sí,
la Rosa que està aquí
ja fa ja molts anys
que està aquí
a la Cofreria
de Pescadors
i tots els que estem
amb aquesta candidatura
doncs
que ens coneixen tots
i tots més o menys
sabem la nostra manera
que tenim de fer
i ja no tan sols
ara que ens presentem aquí
amb aquesta candidatura
sinó que sempre
que hem apoiat al barri
quan hi ha hagut festes
i quan hi ha hagut
qualsevol desveniment.
Encara que no
surtin escollits
els uns o els altres
col·laboraran a partir d'ara?
Jo,
mira,
si no surto escollit,
si alguna vegada
tenen necessitat
de la meva persona
per donar-los un cop de mà,
tenen una necessitat
per fer
qualsevol desveniment
que faci aquí baix
al barri
jo sempre estic disposat
a ajudar-los.
Molt bé,
Ferran Diago,
moltes gràcies.
Per cert,
són a part de 800 persones,
no les cridades a votar?
Més o menys,
estem parlant de persones
que viuen aquí,
no tothom que estan per donar
sinó qui viu al barri.
Sí, sí,
avui que ja es va dir
a l'última reunió
que vam fer aquí
a la sala parroquial
que tots els que tenen dret a vot
són totes les persones
que viuen al barri.
Moltes gràcies
i molta sort.
Molt bé,
a vostès.
Dues propostes diferents?
Doncs sí,
diferents i,
en fi,
amb perfils diferents
i també,
doncs,
amb perfils diferents.
Quin enrenou que es sent ara,
Josep?
Ara sóc a l'interior
de la sala parroquial
que és on estan fent
les votacions
i pensa,
home,
dèiem 800,
però penseu que entre aquests 800
que estan,
diguéssim,
visquent aquí baix
hi ha també canalla.
Vull dir que,
en principi,
cridats a votar
estaríem parlant
d'unes 400 persones,
450,
les que avui
podríem anir a votar.
I per l'estona
que t'ho portes aquí,
Josep,
va a bon ritme,
tot i tant,
encara no és la una.
El Joan Maria Bertran,
que està més estona allò
matent aquí
abans de la porta,
m'ha dit que sí,
que és una passada,
és a dir,
que és constant,
no paren d'arribar
i sí,
sí,
doni-do,
mira,
ara mateix per votar
hi ha una cua
de cinc persones.
Ja veus,
aquí a la mesa electoral.
Mira,
la Rosita de Mangol també,
per exemple,
ha vingut a votar avui aquí,
ara ens explicarà com ha anat.
Rosita,
què tal?
Molt bon dia.
Bon dia.
Vostè ha vingut a votar?
Sí,
i tant,
i tant.
Hi ha molt d'ambient,
no estem veient?
Bastant,
bastant,
veig que està molt animat
i que la gent respon,
està molt bé.
Això vol dir que hi ha inquietud,
hi ha inquietud?
Sí,
sí,
trobo que sí,
està molt bé.
Feia 22 anys,
clar que...
Sí,
que no votàvem.
I ara,
doncs,
ja les coses ja començaven,
ja està,
s'ha fet molt bé ara,
eh?
Perquè,
doncs,
quan ha passat tant de temps,
les coses,
doncs,
vegades s'enreden una miqueta,
doncs,
així,
d'aquesta manera,
tot va més bé.
Molt bé.
Però veu que vingui molta gent,
vostè?
Creu que vindran molts veïns del barri?
Jo crec que la gent,
molta gent del barri hi ha aquí.
Molta,
molta.
Sí,
sí,
sí,
sí,
la veritat,
molt.
I vostè,
per vostè que seria el més important
que s'hauria de fer a partir d'ara,
què reclamaria pel barri del Serralló?
Ai,
no ho sé,
ara ja s'ha arreglat molt,
està bastant bé,
ho tenim bastant bé,
però sempre falta alguna coseta,
que jo no els tinc aquí,
vull dir que no és que parli per mi,
però doncs,
potser alguna coseta més
per la canelleta petita,
per jugar,
per passar el ratet
amb les seves mares i...
Per la gent gran també,
el local social.
Per la gent gran també,
el local social,
una miqueta sí,
perquè ara tenim un mini local aquí,
és molt petit
i no s'hi pot fer quasi bé res.
Molt bé,
Rosita,
moltes gràcies.
A valtros.
Vinga.
A Rosita Armangol,
a Yolanda,
que és una de les persones
que ha vingut a votar aquí,
hem vist persones
que han vingut a votar
amb cadira de rodes,
fins i tot,
acompanyades,
persones grans
que han vingut a acompanyar
amb cadira de rodes,
acompanyades amb els seus familiars
i que també han vingut
en aquesta jornada electoral.
Una altra participació,
si més no,
és la idea que dona
a través de la vostra mirada
i la vostra narració.
Ho deixem aquí,
Josep,
moltíssimes gràcies
a tu i el Joan Maria Bertran.
Ens trobem a l'estudi.
Sí,
recordem que fins a les 8 del vespre
hi ha temps,
vull dir que tothom que vulgui venir
fins a les 8 del vespre
pot venir a votar
en aquestes eleccions
per la presidència
dels veïns d'aquí del Serrallo.
I recordem que és el centre parruquial.
Gràcies,
Josep,
deixem el Serrallo
i anem cap al nou estadi,
em penso.
Fins ara.