Aquest mateix matí, el conseller d'Educació, Ernest Maragall,
ha lliurat els Premis Catalunya Educació 2010.
Un d'aquests premis, concretament el Premi Marta Mata,
ha recaigut en la mestra pedagoga tarragonina Maria Joana Virgili.
La volem felicitar en directe i volem també que ens expliqui una miqueta
que ens faci cinc cèntims de la seva trajectòria.
Són premis, de fet, que volen justament reconèixer
tota una carrera, una vida dedicada a l'educació,
a l'ensenyament, a la pedagogia.
Joana, Virgili, bon dia.
Hola, bon dia.
Moltes felicitats.
Moltes gràcies.
Contenta, sorpresa...
Contenta, sorpresa i molt, molt alegre.
Vaig de poder haver rebut aquest premi
i que hagi estat otorgat d'aquesta manera
i, sobretot, pel recolzament que he rebut
de tot el professorat de Tarragona,
de tots els centres d'inspecció i d'aquí,
sobretot, també, d'examen.
Molt contenta.
Val la pena, suposo, que a una
li reconeguin, doncs, això,
la seva aportació professional, no?,
de tota una trajectòria, des de l'any 67,
que ens consta, Joan,
que ets mestre d'ensenyament primari.
Sí.
I has de fer una mica l'efecte,
amb aquest premi,
de que arribes al final d'una trajectòria
o encara queda molt de camí per fer?
No, no, ja tinc 62 anys,
com a molt me'n queden 3 i acabaré la meva trajectòria professional
i la meva vida professional.
Suposo que el de mestre sempre ho portaré a dintre,
perquè és una cosa que et vas formant,
i que forma part de tu mateixa,
però realment 43 anys d'ensenyar als nens de viure al seu costat
i de gaudir d'ells, m'han donat molta alegria i molta força.
Clar, perquè la Joana Virgili és mestra d'ensenyament primari,
diem, des de l'any 67,
ets especialista en filologia francesa,
matemàtiques, ciències naturals, educació infantil,
bé, llicensa d'en geografia i història,
però, a part de treballar amb les criatures, diguéssim,
també, doncs, bona part de la teva trajectòria professional
passa per ensenyar als ensenyadors, no?,
formar els mestres.
Sí, sí, és a dir, una de les funcions que tenim
des del camp de canentatge
és la formació, també, dels professionals de l'educació.
Llavors, venen molts a llevar-les a nosaltres
perquè podrem ensenyar la metodologia
que s'aplica oberta als materials manipulatius,
al poder tindre aquest contacte directe amb els nens,
innovació pedagògica,
és a dir, i també, no solament els mestres,
sinó també els futurs ensenyants
dels departaments de didàctica
de la Universitat Autònoma de Barcelona
o de la Universitat Clínic,
que els professors ens porten perquè ens coneguin
i realment puguin veure i optar
per aquesta nova metodologia.
Ara està situat el camp d'aprenentatge,
ja ens has dit per què serveix, no?,
és això, és un focus, diguéssim,
de recursos per als educadors, no?,
per als mestres.
Però on està situat físicament?
Per als mestres, però també pels alumnes.
Nosaltres rebem sempre grups escolars
que venen acompanyats pels seus mestres,
grups clases.
Enguany, per si no,
hauran passat pel nostre centre,
quan s'acabi el curs,
aproximadament uns 35.000 alumnes.
Déu-n'hi-do.
I és això, físicament, on esteu situats,
al camp d'aprenentatge de Tarragona?
Estem situats...
Aviam, com si diguéssim,
l'oficina central està en l'antiga
Universitat Laboral de Tarragona,
on hi tenim tota una sèrie d'aules
d'interpretació,
com és l'aula de la Química,
l'aula del Regionari o dels Petits Romans.
Però els espais que treballem
són totes les ciutats.
És a dir, ens pots trobar treballant
en el que és la catedral,
viure la catedral amb els nens,
o, senzillament, a l'amfiteatre,
al pretòri, al circ.
És a dir, la metodologia que s'aplica
és en directe,
els nens toquen d'experiment,
que vagin, que fugin,
que coneguin tot el que és el seu entorn.
Fujar a l'autobús,
anar a visitar tot el que són
les empreses petroquímiques,
conèixer per què són les coberties
de color troc o les altres
que són de color verd.
hem realitzat la nostra gran aula,
que és la cita.
I, de fet, seria aquesta la base
del model pedagògic que vosaltres,
o que tu personalment,
doncs has volgut escampar,
l'experimentació,
el tocar.
El poder aprendre de l'entorn,
poder, diria,
si no el faig d'explicar
l'autobús en una diapositiva a l'aula,
quan en realitat el tenim aquí,
de les espaces,
anem-lo a veure,
toquem-lo,
pugem-lo,
vivim-lo.
Llavors,
el nen,
això ho interioritza,
i a partir d'aquesta interlocició
és capaç de relacionar-ho
amb tot el que li comporta.
El record que tots vosaltres
tenim d'una sortida,
de petits o de més jovens,
que han tocat i que dius
que això no s'esborra mai.
En canvi,
moltes vegades,
especialment,
aquella imatge de llibre
s'esborra.
Com ha canviat el model educatiu
en aquests anys
que fa que t'hi dediques?
Doncs sí,
he canviat moltíssim.
En principi,
tot el que era l'ensenyament
s'aproduïa,
sobretot,
a dintre de l'aula,
i era aquell llibre
en el qual,
jo,
quan vaig començant,
que hi havia amb les enciclopèdies,
en què tot estava concentrat
en una sola enciclopèdia.
Després van vindre
el que aniré
amb els llibres i les fiches,
i després,
a posteriori,
ha vingut ja
la gran transformació.
Perdona,
després,
a l'últim punt,
no l'he entès,
Joana.
No,
després ha vingut ja
la gran transformació,
és a dir,
que nosaltres
hem experimentat
de poder sortir de l'aula,
educar,
d'aprendre,
de manipular,
de reproduir objectes
que poden ser,
o que poden intentar
ser com un petit
museu d'història,
però que el noi
pot
veure,
pot experimentar,
un legionari,
molt bé,
un legionari,
quina era la seva vida,
què era una llorga
que s'ha montat,
però no posa-te-la,
sospesa a l'aula,
i ara que vinen,
35 km,
i dic,
ah, vale,
jo l'he entès,
no, eh?
Deixem que ell
distingui una miqueta.
Però,
Joana,
que no xoca una miqueta,
això que dius tu
de sortir,
tocar,
experimentar amb la realitat,
no xoca amb les noves tecnologies,
que també és una de les apostes
avui en dia,
no?
Pues sí,
sí,
però les noves tecnologies,
que evidentment,
s'han d'invertir
i s'han de posar
a l'abast
de tots els nois,
perquè el que no podem fer
en aquestes noves tecnologies,
sinó que al contrari
s'han de potenciar,
no ens han de permetre
que ho diem,
aquesta alimentació directa.
S'ha de consapir
i compaginar
fins a tot la vida
aquestes noves tecnologies
que s'han de incorporar
a aquestes imatges
que haurem pres
en lliure i directe
en un moment,
que podrem transformar,
que podrem aixecar
en diverses dimensions,
que podrem fer
i tot això
ens permetran
les noves tecnologies,
sempre i quan
el treball de camp.
Doncs ens quedem
amb aquesta imatge positiva
d'integració
de les noves tecnologies
amb el treball de camp.
És un dels pilars bàsics
de l'ensenyament pedagògic
d'aquesta dona,
Maria Joana Virgili
i Gasol,
que avui,
en reconeixement
a tota la seva trajectòria
com a mestre,
com a pedagoga,
doncs s'emporta
un dels premis
més prestigiosos
que es donen
en aquest àmbit,
en l'àmbit de l'educació
a Catalunya,
a la Premi
en Marta Mata.
Joana,
moltíssimes felicitats
de nou,
suposem perquè
no em sentia que era
l'entrevista,
hem de demanar
perdó als nostres oients,
però és que estàs de camí,
estàs de tornada,
no?
Acabes de recollir
el Premi a Barcelona.
Sí, sí,
que hem de recollir
el Premi a Barcelona
amb tot l'equip
del camp de premeditats,
dels professorsos
i de la inspecció
que ens ha acompanyat
i el camp de serveis educatius
i ara ja hem de tornada
cap a casa.
Doncs escolta,
que gaudeixis molt
d'aquest Premi.
Felicitats,
felicitats de nou.
Joana Virgilé,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.