This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts,
quarta hora del matí de Tarragona, Ràdio.
Com dèiem fa un moment, volem repassar avui l'actualitat política
amb el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona,
Xavier Sabaté.
Senyor Sabaté, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Des de fa unes setmanes, des de fa pocs dies,
a més, cap de llista ja oficialment del Partit dels Socialistes
de Catalunya per Tarragona a les pròximes eleccions al Parlament.
En qualitat, precisament, d'aquesta condició de cap de llista,
com afronta aquestes eleccions que sembla que seran
especialment difícils pels socialistes catalans?
Bé, però amb optimisme, perquè, miri, jo quan presento unes eleccions
penso que el principal és tenir un discurs, un missatge
i unes propostes de futur.
I, a més, en aquest cas, nosaltres hem de presentar un balanç,
també, perquè hem estat governant durant set anys aquest país
i, des d'aquest punt de vista, penso que el balanç serà positiu,
malgrat que portem dos anys de greu crisi econòmica,
que ha afectat molt el que són els recursos públics de la Generalitat,
i, després, que la nostra proposta de futur és la més integradora,
la que pot aconseguir major cohesió social,
tant des del punt de vista de les polítiques de progrés
i d'esquerres que representem els socialistes,
com les propostes federals que proposem per tot Espanya
i per un país com Catalunya, per una nació que té en el seu sí
més de 7 milions de persones, que majoritàriament pensem que estan d'acord
amb aquesta proposta federalista.
Per tant, si estem segurs, i jo hi estic, que aquest és el missatge
i la proposta de futur millor per als catalans,
doncs soc optimista perquè penso que puc connectar,
que podem connectar els socialistes amb la majoria de ciutadans i ciutadanes
de la nostra pàtria.
Vostè encapçalarà, com dèiem, la llista del partit dels socialistes
per Tarragona en aquestes eleccions.
Qui no anirà a les llistes per Barcelona
és el que va ser número 2 en les últimes eleccions,
el conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells.
Ell és el protagonista de l'actualitat política de la setmana.
Està clar que no comparteix, en fi, l'estratègia política
que han seguit els socialistes catalans en els darrers mesos.
Com valora aquesta decisió del conseller Castells?
Bé, doncs la respecto perquè respecto la de qualsevol company
i, en fi, i tampoc no em poso a discutir en públic
sobre les propostes d'un company que se'n va
en un dels moments més complicadets que tenim els socialistes, no?
Doncs ell sabrà, però penso que, com deia abans,
que l'estratègia que hem seguit en els últims temps,
el president Montilla i a Espanya, el president Zapatero,
ha aconseguit grans beneficis per Catalunya.
Catalunya mai no havia tingut un estatut com el que tenim ara
i això ha estat en bona mesura gràcies a que els socialistes espanyols
i el senyor José Luis Rodríguez Zapatero ho va aprovar,
preàmbulo inclòs, dient que Catalunya és una nació, etcètera, etcètera,
però també tenint les majors quotes d'autogovern que havíem tingut mai.
És el president que també amb el qual hem aconseguit
tenir un finançament més adequat al que eren les nostres aspiracions
i, per tant, penso que, malgrat que de vegades podem tenir diferències
i que la solució als problemes que ens va portar el Partit Popular
i el Tribunal Constitucional, doncs les voldríem més ràpides,
estem en el bon camí.
I això del federalisme a Espanya només ho podrem aconseguir,
vist el comportament que hem vist del Partit Popular en els últims anys
i al llarg de la seva història i de la seva herència,
doncs només ho podrem aconseguir amb els socialistes.
Així que penso que hem de continuar tenint una relació fluida
amb el socialisme espanyol, europeu i mundial,
perquè això també ens afecta molt directament als catalans
i jo no soc d'aquells que diu que de tant en tant hem de fer gestos,
perquè de tant en tant hem de, i de forma permanent,
hem de tenir una actitud ferma davant dels problemes que tenim d'encaix a Espanya.
I penso que Catalunya és una nació que ha de marcar línia,
però hem de veure clar quins són els nostres aliats
i quins són els nostres adversaris.
I els nostres adversaris no estan en el socialisme, sinó en altres indrets.
De totes maneres, després del que ha passat arran de la sentència
del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut
i la manifestació multitudinària del 10 de juliol,
creu que els socialistes, que el seu partit hauria de tenir una veu pròpia
més diferenciada, més clara a Madrid, al Congrés dels Diputats?
Nosaltres ja tenim una veu pròpia que es diu PSC
i en el Congrés de Diputats influïm en els companys del PSOE com mai.
Tenim 25 diputats i això ens ho fem valdre.
i en fi, fa 33 anys que això és d'aquesta manera
i els ciutadans de Catalunya ens han continuat atorgant
la seva confiança majoritària sempre, cada vegada que hi ha hagut
eleccions generals i en moltes ocasions quan hi ha hagut eleccions autonòmiques
i en molts municipis de Catalunya, en fi, les principals ciutats del Principat,
així que no crec que els ciutadans vegin com un problema això que surt reiteradament
i que, en canvi, penso que les forces polítiques que ens ho demanen són més aviat de fora
i amb un intent de fer partidisme sobre aquesta qüestió sobre la que jo no he tingut mai cap problema.
Nosaltres hem de tenir una articulació, insisteixo, perquè els problemes cada vegada són més globals,
no ens els podem resoldre només a Catalunya, sinó que hem d'acudir a l'Estat i a Europa
i ara ja més enllà fins i tot, amb aliats, amb els socialistes,
que som una força internacional i amb els que no pensem, almenys jo, trencar les relacions.
El Partit dels Socialistes sembla resignat a formar un nou tripartit
o ser un comodí de Convergència i Unió.
Això s'ha dit el Consell de Castells aquesta setmana.
Bé, és la seva opinió.
Vostè no està gens d'acord?
El PSC no s'ha expressat en aquest sentit i, per tant, crec que, tot i respectant, insisteixo,
la seva opinió, crec que això és fer aventurisme o profecia d'una qüestió que no s'ha plantejat encara.
Jo, com a socialista, no aspiro a reeditar el tripartit ni, molt menys, encara, a governar en Convergència i Unió.
Nosaltres tenim un perfil propi i volem aconseguir, com qualsevol partit, la majoria,
per governar i aplicar el que són les nostres propostes de progrés i d'esquerres
en una situació de crisi en què, en fi, penso que és molt més favorable per als treballadors
i per a la gent que té els principals problemes derivats de la crisi,
que governi un partit d'esquerres, que no pas la dreta,
i, a més a més, molt millor també per al futur, tal com s'han plantejat les coses
per part del Partit Popular i del Tribunal Constitucional,
que governi un partit que es declara federalista com nosaltres
i que pensa que la solució millor, més segura, que pot comportar major cohesió social
és la federal i no pas la solució independentista,
que en aquests moments representa, pel que sembla, Convergència i Unió i altres forces.
Com pensa, senyor Sabater, en la seva candidatura de cara a les eleccions al Parlament?
La llista per Tarraona? Ja no li pregunto per nom, sinó bàsicament per perfils,
per característiques de les persones que vol que l'acompanyin.
Doncs miri, segurament hi haurà, com sempre fem al voltant d'un 33, 40,
entre un terç i un 40% de renovació, com sempre hem fet.
Serà una llista que territorialment serà equilibrada
amb la gent dels companys de les Terres de l'Ebre,
per tant tindran un pes adequat al que és la realitat, evidentment,
i al camp de Tarraona estarem més ben representats que no pas ara,
perquè ara les circumstàncies van portar a una cosa molt curiosa,
que és que després els que hem format part del govern,
el senyor Martí Carnicer i jo mateix,
vam haver de plegar del Parlament per dedicar-nos a aquestes tasques,
i això ha comportat que hi hagi en aquests moments
tres representants socialistes de les Terres de l'Ebre,
els últims temps, i només dos, del camp de Tarragona,
quan la proporció per població, en fi,
i per necessitats que tenen els ciutadans de tenir representants
prop de casa seva, doncs hauria de ser ben bé a la inversa,
com a mínim, sinó de 4 a 1 o de 3 a 2,
però en tot cas sempre favorable a més representants
del camp de Tarragona que no pas de les Terres de l'Ebre,
doncs això assegurarem més aquesta proporcionalitat,
i evidentment hi haurà un 40 o un 50% dels dos sexes a la llista,
i en fi, penso també que continuarem en la línia
que, en fi, de pocs alcaldes a la candidatura,
en tot cas si n'hi ha algun serà d'alguna població petita,
perquè ja fa 4 anys ho vàrem decidir d'aquesta manera en el partit.
I li sembla bé a vostè, precisament,
que els alcaldes no tinguin aquest pes específic al Parlament?
Sí, en fi, fa 4 anys ja ho vàrem implantar,
i he de dir amb tota modèstia
que, en fi, entre els impulsors, els principals impulsors,
doncs vam ser a aquestes Terres i vaig ser jo mateix, no?
En fi, perquè hem vist l'experiència d'altres èpoques
en què hi havia alcaldes i alcaldes de ciutats grans
que estaven al Parlament,
i que això els feia molt difícil fer compatible
la seva tasca com a alcaldes,
que sempre era preferent i era lògic,
i, en canvi, això impedia
que hi hagués presència constant en el territori
per fer les seves tasques parlamentàries.
El Parlament no...
La tasca parlamentària no es desenvolupa només
a la cambra legislativa,
sinó que després, un cop s'acaba la sessió,
o s'acaba el dijous,
doncs els divendres, dissabtes i diumenges
els diputats han d'estar de forma permanent
en contacte amb el territori, amb els pobles,
amb els col·lectius, amb les empreses, amb els treballadors,
i això ho fa molt difícil.
És normal que un alcalde d'una ciutat mitjana o gran
es dediqui a la seva tasca d'alcalde,
i això no va en detriment de la tasca parlamentària.
Així que jo crec que continuarem també aquesta línia.
Xavier Sabater farà, doncs, cap de llista
en les pròximes eleccions al Parlament,
cap de llista pel Partit dels Socialistes,
però és evident que continua com a delegat del govern.
I en aquestes eleccions, d'alguna manera,
els ciutadans puntuaran la tasca del govern
de la Generalitat en aquests últims quatre anys.
Xavier Sabater ha estat quatre anys com a delegat del govern.
Si s'hagués de posar alguna nota
a la feina feta com a govern
aquí en aquestes comarques del camp de Tarragona,
quina nota i quin balanç en faria vostè?
És que això de l'autoavaluació,
en fi, era...
quelcom que quan feia de mestre
ho fèiem de tant en tant,
però no és gaire aconsellable que ho facin els alumnes.
En fi, jo crec que, ara l'hi dic sincerament,
la tasca feta ha estat immensa
des de tots els punts de vista.
Des del punt de vista, en fi,
ahir vaig ser a Valls, a la inauguració,
al fil d'agost,
tenim un estant bastant gran
explicant una mica què és el que ha estat
aquesta tasca de govern
i com els ciutadans poden percebre
quina ha estat l'evolució.
Jo crec que això,
i a més ja també l'hi dic sincerament,
no és un afany propagandista en absolut.
Jo crec que aquestes reflexions de tant en tant
les hem de fer per saber on som,
què és el que ha passat als últims temps
i com ens podem sentir orgullosos o no
de com hem anat desenvolupant-nos.
Aquest territori nostre,
durant els anys de bonança econòmica,
ha estat el que més ha crescut de Catalunya.
I ara, en els moments de crisi,
és el que s'està recuperant millor.
Ahir es donaven a conèixer les xifres de l'atur.
Les comarques de Tarragona
són les que hem reduït més l'atur
i són les que també comparativament
hem crescut més en afiliació a la seguretat social.
És de les comarques
on tenim indicadors també d'altres tipus,
de creixement del producte anterior brut,
del consum energètic, etcètera, etcètera,
en què anem millor.
Ja sé que això,
per la gent que s'ho està passant malament,
que són molta,
això els diu poc perquè dius,
escolti jo,
però a casa meva m'ho estic passant malament.
I és cert, eh?
I per tant,
les tenim presents constantment.
Però 3.000 nous contractes de treball
són 3.000 famílies,
que són moltes,
que han solucionat almenys durant un temps
la seva situació de penúria, no?
Bé, doncs tot això és el que ha passat,
però després,
si anem repassant en totes les àrees,
doncs en qüestions sanitàries,
hem fet hospitals nous
i ho hem remodelat als que teníem a tot arreu,
als nous del Vendrell,
els centres aquests d'alta resolució,
que són mitjohospitals a Cambrils,
a Salou o a Calafell,
que els acabem d'inaugurar,
o les urgències de Joan XXIII,
que són totalment noves,
que les inaugurarem d'aquí 15 dies,
aquí a Tarragona,
o tenir un sociosanitari
al costat d'un gran hospital com Joan XXIII,
això no passa en lloc de Catalunya.
Tenim una gran sort de tenir un sociosanitari,
que a més ara podrà intercanviar
i assumir algunes de les funcions de l'hospital,
com rehabilitació, etcètera,
perquè l'hospital quedi més lliure
per fer altres qüestions,
o com la nostra Universitat Rovira i Virgili
ha passat a ser tal com li pertocava
de les més ben finançades de Catalunya
o almenys proporcionalment tal com li tocava,
perquè sempre estàvem a la cua,
o com fem investigació ara en química,
en energia, en el vi,
en arqueologia o en turisme,
i per tant conferint un valor afegit
en un territori que en totes les seves estructures productives,
en tots els diferents sectors,
en el turisme, en la indústria,
sobretot en la química,
en l'agricultura,
i ara amb aquells sectors claus
del que s'anomena l'economia verda,
com és aigua, residus,
i aigua, residus i energia,
doncs ja és una altra vegada capdavantera
en el nostre país.
La setmana passada crec que era,
l'alcalde Ballesteros signava un acord
que jo crec que ha passat bastant desapercebut,
però que jo valoro moltíssim,
amb el president del Consell Comarcal del Baix Camp,
per fer una gestió conjunta
de tots els residus del Camp de Tarragona.
Això és una revolució.
Era quelcom que estava esperant,
jo personalment almenys des de feia molt de temps,
o com un altre acord revolucionari,
en fi, que l'altre dia estava emocionat,
que també crec que no se li ha atorgat
la suficient importància,
és la recuperació de les aigües
que està utilitzant ara la indústria química.
Quan haguem recuperat,
ara començarem per 8 hectòmetres,
si no recordo malament,
però acabaran 120.
20 hectòmetres cúbics
és el consum de Reus i Tarragona junts.
És a dir, l'aigua que recuperarà
la indústria química
és l'equivalent a aquestes dues grans ciutats,
o el que seria quatre pantans de riu de canyes,
per entendre'ns,
qui vulgui veure-ho amb volum d'aigua.
Bé, doncs, aquestes qüestions,
o posar filtres a l'aigua
que estem bevent tots els ciutadans de Tarragona,
en fi, de tot el Camp de Tarragona,
a l'Ampolla,
a les instal·lacions del CAT,
del Consorci d'Aigües de Tarragona,
és quelcom també,
que és històric,
ja no tirarem enrere
amb aquests guanys de qualitat de vida
que hem aconseguit,
amb l'aigua, amb els residus,
i, en fi,
i amb l'energia,
que són noves formes
d'economia
que, a més a més,
de generar llocs de treball
ens situen també en el món, no?
O sigui que, en fi,
jo estic satisfet de com han anat les coses
i hi poso un set
perquè penso que en els dos últims anys
no hem acabat de rematar l'obra
amb qüestions que encara estan pendents,
en fi,
que espero que les deixarem embastades
per la propera legislatura,
això és evident, no?
Però que són molt importants
i que, en fi,
ens ha de fer sentir orgullosos
de viure aquí.
Jo n'estic,
i estic convençut
que, malgrat la crisi econòmica,
si hi ha una enquesta
que es fa als ciutadans del Camp de Tarragona
dient
vostè està orgullós
de viure en aquesta zona
del país o del planeta
i aconseguiríem,
en fi,
estic convençut
que els resultats serien espectaculars.
El 90% de gent
diria que està contenta
de viure aquí,
satisfeta,
malgrat que
estem en una situació de crisi
i aquells que s'ho estan passant malament
doncs continuen sent
el principal objecte
de les nostres preocupacions.
Temps ja haurà
en el temps de la campanya
o en la precampanya
de fer més valoracions
o més balanços
de la tasca del govern
en aquests últims quatre anys.
Li plantejo,
senyor Sabatia,
algunes qüestions
de plena actualitat
com a delegat del govern.
Tenim, per exemple,
el cas d'aquests
cinc funcionaris
dels serveis territorials
d'habitatge
de la Generalitat
presumptament implicats
en un cas d'irregularitats
a l'hora d'atorgar
cèdules d'habitabilitat.
Com valora aquest cas?
De fet,
la Generalitat
ha obret un expedient disciplinari
i ja la resol.
sí,
però, en fi,
estem a l'espera també
de com la justícia
pugui actuar,
no?
Jo crec que
hem actuat
al Departament
de Medi Ambient
i Habitatge
en aquest cas
va actuar
amb diligència.
He vist alguna informació
que crec que no s'ajusta
a la realitat
quan diuen
no, això va ser
perquè va haver
una ciutadana
que ho va denunciar.
En fi,
no, no,
les meves informacions
almenys no són aquestes.
Els propis serveis
van detectar
que hi havia
qüestions estranyes
quan van comprovar
que els informes
que s'havien de fer
externament
per part d'algun professional
i que acostuma
a tardar uns quants dies
doncs
s'aportaven
en 30 minuts
o en qüestió d'hores
i llavors
vam començar
a investigar
els propis serveis
del Departament
ni ho van detectar
i ho van posar
en fi,
es van obrir
els expedients
corresponents.
Jo sempre tinc el dubte
que quan passen coses
d'aquestes
per evitar després
que hi hagi
aquestes males interpretacions
o creure que hi ha hagut
falta de diligència
sempre tinc el dubte
si no s'ha d'informar
els ciutadans
immediatament.
Jo soc per tèr
d'informar
immediatament.
En fi,
respecte a que hi ha
altres
per prudència
fins i tot
amb els mateixos
afectats
i per la presumpció
d'innocència
etcètera,
doncs pensin
que
que s'ha de portar
de forma discreta
i fins que no s'hagin
acabat les investigacions
com ha estat el cas
o fins que no s'hagi
pronunciat la justícia
però avui en dia
és posar
portes al camp
a la informació
en aquest cas
i és molt complicat
així que abans
que hi hagi
una informació
que no s'ajusti
a la realitat
doncs més val
agafar el toro
per les manes
en definitiva
jo ho hauria dit abans
en el mateix moment
que s'hagués produït
en totes les reserves
però penso que
s'ha actuat
de forma adequada
de tant en tant
a l'administració
com a qualsevol
activitat humana
passen coses d'aquestes
i el que s'ha de fer
és tenir el determini
d'actuar amb rigor
que és el que s'està fent
hi ha una obra
senyor Sabater
que correspon
a la Generalitat
i que ens té preocupat
a tots els tarragonins
i tarragonines
i segur que també a vostè
perquè no acaba d'engegar
hi ha alguna dada nova
sobre l'empresa
que ha de fer
el pavelló Sant Jordi
en fi
a mi m'han dit
que ja s'ha fet
l'acte de replanteig
i que ja compten
els dies
perquè si és que
no comença
seriosament
en poques setmanes
en fi
doncs
es prendran
altres determinacions
o sigui
que ja estem
en un
en un recte
en què
no hi ha marxa enrere
i per tant
o es comença
no sé quan deu quedar
en tres o quatre setmanes
o es tira marxa enrere
de forma definitiva
així que
jo no vull acabar
la legislatura
sense
una
veure la solució
ja definitiva
en aquesta obra
com la de l'Escola d'Idiomes
que espero que
en el
la primera o segona sessió
del govern
del mes de setembre
es dona
ja
via lliure
en aquesta
en aquesta obra
que també són
les dues
que em preocupen més
efectivament
a la ciutat de Tarragona
n'hem fet moltes altres
educatives
sanitàries
etcètera
però aquestes dues
en fi
són dues espines clavades
i no voldria
marxar
d'aquesta legislatura
sense haver-les
solucionat
però la del pavió Sant Jordi
si no li entès malament
o tira endavant
aquesta empresa
de manera immediata
les obres
la que té
l'adjudicació
del projecte
o què farien?
Doncs s'hauria de rescindir
aquesta concessió
i tornar a començar
o parlar amb les altres
empreses que es van presentar
o prendre alguna solució
definitiva
però prendre-la
abans que s'acabi aquest mandat
jo crec que sí
que això és el que farem
un altre
abans que s'acabi el mandat
voldria tenir un projecte
si és que no el té ja
perquè encara que sigui
una qüestió a mig termini
realment aconseguir
la centralització
de les dependències
dels serveis
de la Generalitat
en l'edifici
que vostè
vol projectar
als terrenys
que ocupa actualment
la presó
de Tarragona?
Voldria tenir-lo
sí
voldria almenys
haver començat
a fer les primeres definicions
perquè
en fi
la presó
sí que va avançant
i de forma espectacular
hi vas un dia
i després
repeteixes la visita
al cap d'una setmana
i ja no té res a veure
és realment espectacular
no sé si
bueno
els ciutadans
que n'hi ha
que van per allà
a fer footing
i a passejar
doncs ho poden comprovar
i llavors sí que
ja entrarem
en un moment
en què
en fi
doncs
s'haurà de donar
una solució
a l'emplaçament
de l'actual presó
i tothom sap
a Tarragona
que allí pensem
ubicar
totes les dependències
de la Generalitat
ara
tan disperses
i la voluntat
es manté
per tant
i tant
més qüestions
a l'actualitat
un parell d'opinions
sobre temes
que avui estem explicant
als informatius
de Tarragona Ràdio
el president del Port
Josep Anton Burgess
ens anunciava
que ja
ha començat
el projecte
el Port ha començat
el projecte
la redacció
del projecte
d'enderrocament
de la seu
de la que ha estat
fins ara
la seu
aquell edifici singular
i emblemàtic
del port de Tarragona
i està d'acord
amb l'enderrocà a l'edifici
i tant
jo sóc un dels que
en fi
quan s'estava
parlant
al port
doncs
li vaig explicar
al president
com a membre
del Consell d'Administració
que sóc
i com a Tarragoni
la meva opinió
crec que
el que hem de fer
és tirar-lo a terra
i la perspectiva
de la nostra ciutat
i després
parlant de perspectiva
li explicaré
una altra cosa
també d'actualitat
doncs penso que
guanyarà molt
des del balcó
en un edifici
que mai no ha estat
de l'agrat
dels tarragonins
almenys meu
i penso que
s'ha vist allà
com una cosa
una mica
una construcció
una mica estranya
i que a més a més
tots sabem
els que l'hem
visitat
i hem estat dins
i he estat
a totes les plantes
moltes vegades
etcètera
doncs que és molt poc funcional
és a dir
allà
tal com avui
construïm
tal com fem
els requeriments
d'estalvi
i eficiència energètica
etcètera
etcètera
no té solució
allò s'ha de tirar a terra
i sí que jo
el dia que es tiri a terra
en fi
estaré molt content
perquè hi ha perspectives
a la ciutat
que de tant en tant
les hauríem de mirar
de lluny
doncs això
des del balcó del Mediterrani
per exemple
veure aquella perspectiva
canviarà moltíssim
el port guanyarà
guanyarà molt
la vellesa de Tarragona
que en fi
si és que encara pot ser
més bonica
doncs que sí que pot ser
doncs guanyarà
i sobre això
ja sé que
en fi
no em correspon a mi
però com a tarragoni
també voldria opinar
sobre les pancartes
que aquests dies
estan
des del meu punt de vista
impedint
el que és
una visió
dels nostres
principals monuments
o d'alguns dels nostres
principals monuments
parla de les pancartes
que celebren
que commemoren
els 10 anys
de la declaració
de patrimoni mundial
sí
miri
no li agrada
no no no
és que més
en fi
per mi és de calais
ja sé que pot haver
opinions diferents
però
clar
els nostres monuments
els tarragonins
els veiem cada dia
i de vegades
jo proposo
que ens els mirem
amb ulls
de la gent de fora
no
i ve algú
a veure els nostres monuments
a la nostra ciutat
ve a veure la muralla
de Tarragona
o l'ajuntament
o allà
no sé on n'hi ha més
em sembla que també
a Pilats
i veure allà
una pancarta
penso que no els hi deu agradar
igual que si jo
vaig a París
o a Venècia
o a qualsevol altra ciutat
i la catedral
de la basílica
de Sant Marc
o la de Tour Eiffel
o qualsevol d'aquests
no m'agradaria
jo vull veure-la
com és
i llavors jo penso
que en aquests dies
molts turistes
que venen a Tarragona
no poden veure
els nostres monuments
amb draps
o amb robes
o amb plàstics
és igual
encara pitjor
no
en fi
és la meva humil opinió
com la
és la meva humil opinió
també
que
la Rambla Vella
hauríem de tirar terra
ja sé que això
també va ser controvertit
inclús quan Andrea Bruno
va fer
la primera
la primera proposta
de la capçalera del circ
la muralleta medieval
que impedeix
i la torre medieval
que impedeix veure
la magnificència
de les arcades romanes
d'un circ
que és únic al món
i per tant
les arcades aquelles
també ho són
en fi
i per tant
que vagin passant els anys
sense que els turistes
i els tarragonins
perquè som els primers
que hem de fruit
de la nostra ciutat
doncs quan passem
per la Rambla Vella
que hem de veure
una muralla medieval
que n'hi ha milers
a tot Catalunya
doncs no costaria res
deixar els vestigis
que és el que es fa
en aquests casos
de la muralla medieval
perquè miri
quan passin
doncs
la gent
quan passem
el recordem tots
el nostre passat
però que veiem
el principal monument
que és la capçalera del circ
amb unes arcades
que són úniques
al planeta
bé això
al començar
aquest mandat
l'actual govern
doncs ja
en fi
ja també va haver
una mica de discussió
sobre això
al final
s'ha quedat
com igual
que estava
però penso
que algun dia
Tarragona
podria recuperar
l'entrada
a la ciutat
per la Via Augusta
i a la Rambla Vella
tenint
un monument net
romà
i que és el que ens confereix
característiques úniques
a Tarragona
en fi
doncs aquests dies
jo si pogués
trauria
i suggeriré
això
si encara es pot fer
que es treguin
aquestes pancartes
el veig molt combatiu
una curiositat
aquest matí
estàvem explicant
també als informatius
que la coral
de la Universitat
de Rovira i Bergili
se'n va
se'n va a Guatemala
al Salvador
a finals d'estiu
m'està posant una cara
perquè jo li anava a preguntar
ja anirà
perquè recordo que l'any passat
l'estiu passat i va anar
sí
l'any passat vam ser
recordem que Xavier Sabater
és membre de la coral
de la universitat
sí
si vam ser a Nicaragua
una experiència única
inoblidable
en fi
entenc de les seves paraules
que en aquest any
la política
i la campanya electoral
impediran anar-hi
en guany no he pogut anar
però no hi vaig
però en fi
estaré molt en contacte
amb tots els membres
en fi
cantarem
a l'11 de setembre
comencem a cantar
una altra vegada
estem molt contents
i ja
miraré les fotos
quin dia seran
les eleccions?
jo opino que el novembre
però jo com que no soc
el president de la Generalitat
el president de la Generalitat
estic convençut
que no ho ha dit a ningú
ni a la seva família
ni a cap conseller
ni a ningú
aquest divendres el veuré
però
no li preguntaré
perquè
sé que em miraria
i somriuria
i tampoc no m'ho diria
vostè les faria el novembre?
jo crec que s'han de fer
el novembre
per diferents circumstàncies
que ara seria molt llarg
però queden
algunes accions
importants de govern
algunes de les quals
les hem estat comentant aquí
que ens afecten
a la ciutat de Tarragona
i a aquestes comarques
s'ha d'acabar de
de resoldre
la concessió
de gairebé 800 megawatts eòlics
en el mes de
també crec que d'octubre
s'han de fer
en fi
hi ha decisions molt importants
que
no és perquè les hagi
d'aprovar aquest govern
és que si no
es retardaran molt
i com que
perquè entre que
pren possessió el nou govern
etcètera
ja se n'anirà cap al febrer
i per tant
penso que aquestes
s'haurien de decidir
ara setembre i octubre
i les eleccions al novembre
però aquesta és la meva opinió
el president decidirà
així acabem
Xavier Sabater
delegat del govern
de la Generalitat a Tarragona
i cap de llista del PSS
en les pròximes eleccions
al Parlament
gràcies
que vagi bé
bon estiu
igualment
adeu-sejau
adeu-sejau
adeu-sejau