Fins demà!
Rafel, què tal? Bon dia. Bon dia, què tal?
Ets el vicepresident de la teva llarga de Bona Mar i viure al Serrallo, eh?
Exacte.
I davant teu tenim el Jaume Martínez, que és vocal de la Junta. Jaume, què tal?
Bon dia, molt bé.
Home, a aquest soig, vosaltres ja esteu acostumats, ja, no?
Això, com a les ximbals, les carretilles, no?
Home, si en 20 anys no estiguéssim acostumats, mal aniria, no?
A més, que us porteu a sobre, eh? Us porteu a sobre.
A molta gent li agrada, també, eh?
Posar-se sota dels correfocs, diguéssim, les carretilles i ballar, no?
És el que té.
Jo crec que és molt diferent.
La gent que comença a provar a posar-se sota el foc ho veu d'una altra manera
perquè veu exactament que no hi ha cap perill
i a vegades, si ho veus de fora, ho veus d'una altra manera.
El Rafel ho ha vist durant 20 anys, vull dir, que ella ara ens pot explicar
com es va iniciar la colla de Diables a Bona Mar.
Llavors, no sé si hi ha a Bíblia al Serrallo, encara no, no?
No, no, no, no. La Bíblia va néixer l'any 1993.
Ara en parlarem d'aquesta trajectòria perquè ella hi era fa 20 anys
i, de fet, aquest cap de setmana es celebren aquests 20 anys d'història
amb una exposició, l'exposició fotogràfica Diables a Bona Mar, 20 anys de fent colla.
Es podrà veure al Teatre Metropòlics i s'inaugura dissabte.
Avui en volíem parlar i per això els hem convidat.
I, com deia, Rafel, tu ja hi eres, tu ja vas ser un dels fundadors de la colla.
Com va anar ara fa 20 anys?
Jo sóc un membre fundador de la colla, doncs, va anar...
Simplement teníem un grup de timbals, érem un grup d'amics
que sortíem a les professors acompanyant a Sant Pere i a la Mareu del Carme
i van dir, què podem fer perquè aquest grup tingui activitat tot l'any?
Doncs, vam pensar que ja teníem els timbals, ja teníem la gent,
doncs, formar una colla de Diables.
I d'aquí va sortir la idea i vam començar a posar fil a l'agulla
perquè anés a informar com anaven les diferents colles
i d'aquí va sortir la colla Diables a Bona Mar.
Com eren els primers tratges que vau tenir?
No, no, els primers tratges encara són els que tenim ara.
O sigui, són uns tratges que crec que actualment aquella roba no es fa.
Era roba de lona de barca.
Enguany estenarem nous tratges, però no crec que durin els 20 anys que s'han durat aquells,
perquè si tu els veiessis, home, hi ha alguna fuada, però pràcticament estan com el primer dia.
Ja, home, són còmodes, eh? Els tratges antics, o no?
Home, còmodes no, però van molt bé per no cremar-se,
perquè és el que he referit, que són de lona de barca, són durs i no et cremes.
T'asseguro jo que no et cremes.
Deveu ser, no ho sé, m'imagino, de les poques colles que porteu aquest tipus de tratge, no?
Sí.
O l'única?
L'única colla que portem trajes amb motius mariners.
Perquè les altres generalment són o de sac, no?
Exacte, o de la mateixa lona, amb dibuixos una miqueta abstractes,
però així amb els dibuixos mariners i amb peixos del Mediterrani som l'única colla.
Amb aquests 20 anys han passat moltes coses, no?
Us heu consolidat com a colla a nivell del panorama tradicional català.
Heu anat a actuar fora de Catalunya, del país, heu anat més enllà, en fi, a trobades...
Sí, sí, aquests 20 anys han sigut bastant intensos.
Primer vam començar, com no cal dir-ho, com una colla de barri,
però a poc a poc s'han anat solaritzant i hem anat dintre del món del foc.
Actualment som una de les colles estrella.
Quanta gent sou ara a la colla Diables a veure mar, Lluís?
Jaume, jaume, perdó.
Doncs aproximadament, entre Diables i Vibria, potser som uns 150-200 persones, aproximadament.
A veure, no som pocs, però bé, som un grup d'amics també
i ens portem bastant entre tots.
Tens que tindre en compte que a part dels Diables, la Vibria,
també tenim la Vibrieta, que és una peça que a la canalla li llama molt
i, des de l'ego, actualment tenim molta canalla a la Vibrieta petita,
que per cert avui anem a fer un correfoc a Conesa.
A Conesa, a la Conca de Barberà, a quina hora?
A les set i mitja.
Mira, si algú us vol veure en directe, actuant,
amb això que escoltàvem al començament,
que ens ha posat Joan Maria Bertran,
doncs això, Conesa la Conca de Barberà, en el mar de la Festa Major,
actuarà la Colla de Diables vora mar i la Vibrieta al Serrario.
Però heu actuat al Portugal, heu actuat, ara em comentava,
ser fora de micròfon, a molts llocs, no?
Sí, hem actuat amb la Vibria a Portugal, a la Noche de los Oceanos.
Com a Colla de Diables vora mar,
hem fet alguna col·laboració amb el grup teatral, els comedians.
hem actuat a Catalunya pràcticament, a molts, molts de puestos.
Fora de Catalunya, doncs, Andorra.
Hem actuat a França, hem actuat a Cuenca.
Per la part de Saragossa hem actuat bastant.
I per la part de Teruel, doncs, vam començar a actuar la temporada passada
i en guany tornem a repetir.
De l'inclònia, no pareu, eh?
Home, anem d'un cor de foc a un altre, ja sigui amb Vibria, ja sigui amb Diables,
és no parar, sobretot aquest estiu, Déu-n'hi-do.
Estava pensant que és un compromís, clar, sí,
membre de la Colla, perquè, clar, tens actuacions pràcticament,
no sé si cada cap de setmana, però gairebé, no?
Ara aquest mes de juri a l'agost,
igual tenim dues actuacions per setmana.
Igual el divendres tenim amb Vibria,
dissabte tenim amb Diables,
o un dijous com avui o un dimecres de la setmana que ve,
tenim amb Vibrieta, i, clar, no és la sortida,
és que les sortides s'han de preparar,
intentem en cada sortida fer coses diferents
per no ser monòtonos,
i cada vegada que actuem en un poble un any per un altre,
doncs també intentem canviar l'espectacle.
Com és, Jaume, una actuació de la Colla de Diables vora mar?
Home, vist des de fora sembla que sigui,
mira, anem a comprar la pirotècnia, la cremem i tal,
però és molt més complex que això perquè s'ha de preparar
tot el que volen fer, com s'han de fer les enceses,
s'han d'ensenyar als Diables el que volen fer,
on s'ha de fer el què,
els timbals també fer massajos amb ells,
és bastant més complex que el que sembla des de fora.
Un cop estàs a dins, queda molt maco veure-ho,
i a mi personalment m'agrada molt participar-hi i ser diable,
però, clar, vist des de fora, dius,
ostres, sembla molt fàcil, però des de dins costa molt.
Com és, però, és a dir, quina és la singularitat
que us diferencia d'una altra colla, per exemple?
No ho sé, nosaltres...
A banda del tratge?
A banda del tratge, igual nosaltres treballem
amb pirotènia de color,
que particularment a mi m'agrada,
i la gent que ho veu de fora,
si fas un correfoc estàtic,
doncs queda molt bonic,
a part de, no sé,
el típic blanc, que també gastem,
doncs nosaltres, doncs gastem des de blanc.
Ara, actualment,
fem la... ni que és bastant car,
fem algun correfoc tot amb material groc,
que queda, per mi,
queda impressionant,
i tipus de pirotènia
de diferents colors.
És més car, dius,
una carretilla de color groc
que una carretilla convencional?
Molt més cara, no?
Bastant més cara.
Pel color?
Sí, pel color.
Bàsicament.
I les carretilles infantils,
les petites?
Sí.
Abans comentaves que hi ha,
ara mateix,
a menys a Catalunya,
una empresa només que ho tingui homologada,
no?
Sí, és l'empresa,
la pirotènia catalana de Vingudí,
que actualment és l'única
que té homologada la carretilla infantil.
Per això és una de les coses,
també, que ha canviat,
en aquests...
Si féssim ara una comparació
entre com va començar i ara,
actualment tenim aquesta normativa europea,
que restringeix,
en fi,
que regula una mica
tot el món del foc
i que naturalment
també té afectacions
en les colles de diables.
Exactament,
perquè antiguament,
o fa uns anys enrere,
anaves per aquest món de déus
i veies colles infantils
que gastaven
la pirotènia dels grans.
i això,
entre cometes,
ho considero bastant perillós
perquè un nen
no té la capacitat
que té una persona gran
de si un moment donat
no se li encén prou bé
la carretilla
de reaccionar
de la manera que reacciona
un diable gran.
Una normativa
que en un començament
es mirava amb molta preocupació,
no?,
quan va sorgir la notícia
que es prohibiria,
que es restringiria,
des del col·lectiu de diables
a nivell de Catalunya
es mirava amb molta preocupació
de què passaria,
no?,
amb aquesta normativa.
Exactament,
perquè ningú sabia
si ens abolirien el foc,
si no se l'abolirien.
Ara, gràcies a Déu,
la normativa
aquesta està aprovada,
sembla ser
que en un futur
immediat
cert personal
de la colla
haurà de fer
uns corsets
i aquests corsets
estendre'ls
als altres membres
de la colla.
Sense aquestes persones
específiques
que no faiguin
els corsets,
després ja no sé
què faran
que deixaran de fer.
De moment,
sembla ser
que a partir
de bastant aviat
tindrem que fer uns corsets
de pirotènia
i de totes aquestes coses.
Un lloc
com un mal menor?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Perquè crec que
aquests corsets
tampoc
seran res
de l'altre món
i la gent
que portem
bastant de temps
amb el foc
crec que
ho superarem
de seguida.
Parlem d'aquesta exposició
que podrem veure
a partir de dissabte
del Teatre Metropol,
com s'ha fet
la tria
d'imatges,
què podrem veure
i no sé.
Mira,
la tria
portem poder
més d'un mes
triant.
Remenant.
Remenant,
perquè
tu et pots imaginar
que en aquests 20 anys
tenim
immenses
de fotografies,
estem cansats
en aquest mes
de visionar
CDs
per veure
quina agafem,
quina no agafem,
doncs hem intentat
fer una trajectòria
dels 20 anys,
des del dia
de la presentació
de la colla
hasta
pràcticament
l'última actuació
que va ser Cuenca.
I destacaríeu alguna
en concret,
algun moment especial?
Home,
un moment potser no,
però sí,
veure l'evolució
de què ha anat fent
la gent
i els tratges
i tot com era
la pirotècnia abans
des del principi
fins ara.
Perquè abans
sí que era tot
més rudimentari
i ara hem anat
evolucionant,
hem millorat
en moltes coses,
també som molta més
gent a la colla,
a l'entitat,
i home,
les coses
posaran a evolucionar
cap a millor
afortunadament
i això es pot veure
en les fotografies.
Ja també,
naturalment,
la vibria,
la vibrieta,
les noves incorporacions...
Exactament,
l'any 1993,
per entrar dintre
del seguici popular
de Tarragona,
ens vam reunir
i vam intentar,
i va tindre
un bon efecte,
incorporar al seguici
la vibria de Tarragona.
i després,
anys més tard,
el 2007,
vam incorporar
a la seva filla
la vibrieta.
Que és el que diguis
que agrada molt
a la canalla,
a la ciutat.
Exactament.
Tothom s'envolta,
quan surt.
Sí, sí,
perquè ho veiem
amb la festa
que fem ara
per Santa Tecla,
allòs dona el xumet
a la vibria,
veiem que els crios,
ni que aparentment
és un animal
molt feroç,
però a la vegada
és simpàtic
i els crios
hi tenen una tirada
immensa,
perquè jo me'n recordo
el primer any
que vam fer
Santa Tecla
a les escoles,
allòs era,
els crios
se tornaven bojos
volent-la tocar,
no cal dir
quina part
els hi haurà de tocar,
no?
Però veus
que els crios
tenen passió
per la vibria.
Jo pots dir,
si ho vols,
que no passa res,
eh?
Jo ho sabem tots.
Escolta,
a mi em va sorprendre molt
l'altre dia
que vam venir
visitar-vos
allà al local,
al Serrallu,
que tenia una actuació
per Sant Pere,
crec que era,
no?
Sí,
correcte.
I em va sorprendre molt
que teniu molta canelleta
petita allà dintre la colla,
no?
Últimament hi ha molta gent
adolescent,
sobretot per tocar el timbal,
però també hi ha molta gent
petita que m'ha dit
referent al tema
de la vibrieta,
que sí que és cert
que potser per Santa Tecla
no poden sortir tots
per el tema de protocol
que hi ha amb l'Ajuntament,
però sí que
seguim tenint
molta gent petita
que poden sortir
amb les altres sortides
que té la vibrieta.
I Déu-n'hi-do.
Gent petita,
vull dir petita,
petitons,
molt petitons.
Sí,
a partir de quatre anys.
Quan aneu a una actuació
no hi aneu tots,
no?
O sigui,
tots els 150,
tots cap a...
Home,
no,
no,
perquè l'entitat
som tres branques,
som diables,
intentem que els diables
siguin per la joventut,
intentem que la vibria
sigui per la gent
una miqueta més gran,
que ja no tenim edat
per saltar
i fer el ruc,
i la nova cantera
és la vibrieta.
Em van dir que
al començament
era una mica més
gamberros, entre cometes,
que ara, eh?
Bastant més gamberros.
Amb els anys
se'm anà
tot moderant
i fent més seriosos.
Però vull dir que,
a veure,
a banda de que ara,
home,
sou una colla,
entre cometes,
diguem-ho,
però vaja,
vull dir,
amb projecció,
coneguts,
no sé si dir professionals
o no,
no sé com dir-ho,
però vaja,
vull dir,
sou una formació seriosa,
però també hi ha aquest component,
no?,
d'amistat,
de passar-ho bé,
d'una mica de festa,
no?,
que en definitiva
també som que és una colla de diables.
jo que porto 20 anys
i hi ha molta gent
que continua amb mi
des dels 20 anys,
no som amics,
ja som com a família
i és allò que
són tants anys,
tantes coses
que hem viscut junts,
amb ell,
amb les seves parelles
i tot això,
ja és com una petita família.
Què us ha passat?
Recordeu alguna anècdota
d'aquests 20 anys?
No sé,
que es mullin les carretilles,
per exemple,
no?,
o que se les prenguin
abans de l'actuació.
No,
que es mullin les carretilles,
no,
però algun
sostet
transportant la pirotènia
amb el meu cotxe particular,
amb la Guàrdia Civil,
cosetes així,
sí.
Què ha passat amb la Guàrdia Civil?
Ui.
Llavors he vingut amb el Tricorni,
no,
encara?
Sí,
sí,
parlo de bastants anys,
teníem una actuació
a Benicarló
i teníem un remolquet
i una amiga meva
em va fer,
diu,
agafa el meu cotxe
que corre més,
clar,
jo per l'autopista,
quan vam arribar aquí
a Tortosa,
el remolquet,
les dues rodes,
patafof,
patablof,
i RUM,
la Guàrdia Civil,
i vostè,
dic,
mire,
venimos de vacaciones
de Tarragona.
Ah,
de vacaciones,
sí.
Dic,
i allà,
què llevan?
Dic,
allà,
que vam a llevar
la tienda de campanya,
d'aquelles que se tocan un botó
i se abren.
Portàvem,
no sé si dos mil i pico
de carretilles
i aquells pobres euros,
bueno,
diu,
i la roda de recamio,
dic,
no tenim,
dice,
pues,
ens vam fer posar l'arcén,
me van acompanyar fins a Tortosa,
me van arreglar les dues rodes
i després jo,
que soc així una miqueta
dels serrallos,
i,
ai,
quan ja ho teníem tot arreglat,
dic,
ai,
si me pensaba que solamente
ustedes servien para charme,
i em fan,
dice,
i para ayudar al contribuyente.
O sigui,
que es va quedar en temps de campanya,
no?,
quan arribes a...
Exacte.
Clar,
perquè si veuen
tota la pirotècnia allà,
feina rai,
no?
Sí,
tenim un document
que podem transportar,
però més val que...
Més val que no.
Més val que no.
No hi ha fotografia,
no?,
d'això d'aquest moment?
No,
no hi ha fotografia,
però me n'en recordaré
tota la vida.
Són anècdotes que passen,
clar,
vas viatjant,
amb poc molt amb la pirotècnia,
poden passar coses,
no?,
com aquesta.
El futur,
com el mireu,
Jaume?
El futur,
el mireu amb esperança?
Com veieu l'evolució?
Com preveieu que sigui
la colla d'aquí uns anys?
Són 150,
home,
pot ampliar-se més?
Perquè ens consta també
que hi ha moltíssima gent
que voldria ser-hi,
eh?
Sí que hi ha molta gent
que vulgui ser-ho,
el que passa que
quan comptem amb un problema
que és un problema material,
que tenim un cert material
que és limitat,
tenim uns fons limitats també,
i clar,
si ens trobem,
per exemple,
que tenim,
per dir una cosa,
25 ratges
i tenim 40 persones
que volen cremar,
doncs aquestes persones
totes lògicament
no podran cremar.
Llavors hi ha una llista d'espera
i mentrestant
aquesta gent
doncs pot fer altres coses,
pot tocar el timbal,
pot portar el botiquín,
pot portar aigües,
que no només la colla
és cremar i tocar el timbal,
que hi ha moltes més coses a fer,
més feines,
però bé,
el futur,
bé,
el veiem bastant bé
perquè hi ha molta gent jove,
ja no només gent petita
de la vibreta,
sinó també gent jove,
adolescent,
que estan tocando el timbal
actualment,
i doncs aquestes gent
que en el futur
podran anar rellevant
la gent que ara actualment
estem cremant.
Quin tipus de timbals
porteu?
Bueno,
són timbals com,
per exemple,
els que portem a Setmana Santa,
són semblants,
però bé,
més que res per fer soroll
i fer els tocs i això
la importància del ritme.
Els timbals
és un element important,
d'una actuació,
d'una carretillada,
d'una...
La colla diables,
jo crec que la colla diables
a Boremar
sempre s'han conegut,
a part del foc
que podem fer
més o menys bé,
pel grup de timbalers
que sempre han portat,
sempre han trobat,
s'han trobat
un grup de timbalers
que jo crec
que en l'actualitat
no hi ha cap colla
que els tingui.
La colla diables
a Boremar
i viure al Serrallo
cada any
fan algun dels elements
de la festa.
Aquest any
crec que va ser ahir,
no?
Ahir mateix ho vol presentar?
Ahir vam presentar
la bossa de la festa,
no?
Per segon any consecutiu
la bossa de la festa.
Com és?
Doncs és blanca
i el símbol
és el vestit
de la negrita.
El vestit de la negrita,
a més,
hi ha unes ratlles,
no?
Sí, sí, sí,
és blanca
i al començament
de la bossa
hi ha el que és
el cullaret
de la negrita
i tot el que és
la base
és el vestit
en ratlles
blanc i vermell
que porta la negrita.
La veurem aquests dies,
no, Jaume?
I tant, segur.
Es pot comprar ja
durant les festes
de Sant Magí
i durant totes les festes
de Santa Teglar
estan de les festes.
La inauguració,
com la prevelleu?
Dissabte?
Fareu alguna cosa especial?
No.
Sortiran carretilles?
No, no, no,
de moment no hi haurà foc.
Hi haurà
la presentació
de la trajectòria
dels 20 anys
de la colla
i després farem
per la gent
que vingui
una miqueta
de pica-pica
per celebrar
la trajectòria
d'aquests 20 anys.
Home, només que hi aneu
tots els membres de la colla
ja fareu ple, eh, ja, no?
Ojalà vinguessin
tots els membres
de la colla.
Després l'espai
se faria petit.
Bé, una cosa et dic
que exposicions
han fet
el cinquè aniversari,
el desè,
el quinze,
ara el vint,
de la Bíblia
també han fet
cinc, deu i quinze
i te puc dir
que amb l'assistència
de les exposicions nostres
estic molt content
perquè sempre hi ha hagut
molta afluència de públic.
Passa el mateix
amb els elements
del marchandatge
que feu també,
té bona acollida, diríeu?
Sí, l'any passat
va ser la primera vegada
que vam fer les bosses,
estàvem una miqueta
així a veure
com aniria la cosa
i ens van,
les vam esgotar
totes al final
i esperem
que un any
les tornem a esgotar.
Bé, escolta'm,
les podrem trobar
aquests dies
al preu de cinc euros, no?
I per posar-hi tot
de cosetes dintre, no?
Que va a la mar de bé.
No, no,
va estupendament.
Doncs és l'exposició
de la qual
s'han volgut parlar avui
dels Diables Boremar,
Vibre del Serrallo,
que esteu per cert
al Facebook, he vist,
no?
Teniu un grup al Facebook?
Sí, sí, sí.
Vull dir, perquè
després linkarem
al vostre grup
del Facebook
perquè tothom que vulgui
pugui sumar.
A més, allà aneu explicant
coses de les actuacions
que heu fet darrerament, no?
Exactament, al Facebook
fem les actuacions
que han fet darrerament
i pengem les fotografies
i també recordem a la gent
les properes actuacions,
com pot ser avui Conesa,
dilluns que ve
tanquem les festes
del Cors del Bou,
després el dia 5 de setembre
tenim doble actuació,
anem a Residencial Palau
i l'Avinguda d'Andorra,
o sigui que no parem.
Ho tens ben après tot, eh?
Veig que no porta cap paper,
tot ho diu de memòria.
Ho tenim ben après, això.
Doncs escolteu-me, senyor,
Rafel Lluís, Jaume Martínez,
gràcies per acompanyar-nos.
Records a la resta d'integrants,
els 148 que ens falten de la colla,
Diau de la Sua de la Mar
i Vibri del Serrallo
i per molts anys més.
Gràcies.
Això esperem.
Fem una petita pausa
i de seguida us explicarem,
us parlarem del primer,
la primera cursa
d'Andròmines de Sant Magí.
i de seguida usen.
Fem una petita pausa.
Fem una petita pausa,
i de seguida usen.
Fem una petita pausa,
i de seguida usen.
Fem una petita pausa,
la primera cura.