Música
A banda de ser el nom de la companyia, la veritat és que podem dir que és un adjectiu que els es cau molt bé perquè són autènticament divines la Carla Mora, la Irene Ruiz i la Marta Mora, que quan pugen a l'escenari es converteixen en la Nicole, la Sofia i la Lulu. I les tenim a l'altre costat del fil telefònic. Endivines noies, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Un gran dia.
I ara arribeu amb aquest nou espectacle Xoclat en la línia mateixa i amb una dramatúrgia que està en sintonia amb les cançons que aneu interpretant.
Doncs sí, sí, sí. Aquest espectacle és més teatral i és la història que explica com es van unir les tres vives als seus inicis i a través de les cançons i dels diàlegs que anem explicant s'entén això, com ens vam unir.
Hi ha una certa diferència amb el 555 en aquest sentit? Hi ha més teatralització del que és la història que no pas a l'espectacle anterior?
Doncs sí, 555 és més un concert, un concert de les tres vives, que expliquen coses perquè introdueixen les diferents cançons, però és un concert.
I això és més una obra de teatre musical. No és un musical convencional, però sí que és la història de les vives i les cançons van en relació amb el que els està passant en cada moment.
Diguéssim que el fil conductor no es perd mai. Des d'un principi fins al final va seguint una història.
I va ser molt dur el començament de la història d'aquestes tres vives en aquella Nova York, de la Gran Depressió, per arribar a triomfar? Va ser molt dura?
Bé, sí, la veritat és que és una història dura, amarga, però també dolça, com de xocolata mateixa.
Jo diria a la gent que ho vingui a veure i que es deixi sorprendre.
Amb grans músics en directe a l'escenari, no?
Sí, això com sempre. Són músics boníssims que nosaltres ens estimem moltíssim, que sempre ens acompanyen i que són allà.
I en aquest cas ens han fet una música especial per nosaltres.
Hi ha moltíssims temes propis que realment molts d'ells seran demà estrenats al Teatre Metropol.
És el que us anava a preguntar, hi ha temes creats expressament per aquest espectacle, però també dins del repertori es contemplen clàssics de l'època, dels anys 30, 40, dels anys 20, potser, algú també, no?
Algun de 1910.
Fins i tot?
Sí, sí.
Per què us tira tant aquesta època i aquest tipus de música?
Les vostres qualitats artístiques i vocals, naturalment, us permeten plantejar-vos altres tipus d'espectacle, però repetiu en el segon espectacle amb aquest tipus de música i aquest context.
Què és el que us atreu?
El que us ha demanat una mica abans, diguéssim uns 10-20 anys enrere.
Clar, és una música que és molt viva, molt plena, molt bonica, que transmet molta vida, a part que és ideal, de fet, per cantar a tres veus.
Hi havia molts referents d'aquella època, com les Andrew Sisters o les Boswell Sisters, molts trios que en aquella època d'acrisi van sobreviure gràcies a aquesta música.
I tota l'alegria que van aportar en aquelles èpoques, que la veritat és que és el que més es necessitava.
Una música que un pis de ganes de viure, d'alegria a la gent, i això és el que nosaltres volem recuperar en aquestes èpoques que també ens fa falta, això.
Ja us anava a dir, no sé si crea un cert paral·lelisme, no?
Amb aquesta situació no és la gran depressió, però sí que hi ha aquesta tendència al pessimisme i a llançar la tovallola.
La música, vulguis que no, ens dona un altre aire, tots plegats.
Sí, i tant.
Sí, la veritat és que sí que ens vam inspirar una mica en el que s'està respirant avui en dia, no?
Tot el que comporta la paraula crisi, doncs vam dir, ostres, seria interessant buscar el paral·lelisme de 1930, no?
Que també va ser una època així difícil i la música va tenir un poder molt important.
Dèieu que conservàveu un gran record de l'actuació anterior a Tarragona en el marc del festival.
Dic, sí, de fet, actueu una mica a la vigília, la setmana prèvia, pràcticament, a l'inici d'aquest festival.
Què recordeu exactament? Per què us va sorprendre tant o us va agradar tant el públic de Tarragona?
Jo recordo l'entusiasme i les ganes que tenien d'aplaudir, d'estar, ells, inversos en l'obra.
Sí, jo vaig viure que el públic s'entregava moltíssim.
O sigui, que anava evolucionant, anàvem com creant una mica de vincle, no?
L'espectacle 555 és bastant llarg, durà una hora i tres quarts,
i a mesura que anava avançant l'espectacle era com que ens anàvem apropant
i ells s'anaven com deixant anar més i, bueno, va acabar tothom aixecat de la cadira.
I ficant de peus, vosaltres en recordeu?
Sí, això no, exacte.
Van ficant de peus, de serra, demanant visc i, clar, i vam sortir després amb el visc que teníem preparat.
Sí, molt agraïts i vam estar molt contentes, molt a gust, vam estar molt a gust.
També el teatre, bueno, és increïble, és preciós, vam estar molt a gust també en l'espai.
I per un espectacle així d'aquestes característiques, aquesta proximitat del públic,
doncs fa que encara l'espectacle es vegi com a més recollit, no?
El contacte sigui més directe.
Cal que prepareu visos a la maleta perquè segur que us en demanen, eh?
Això ja ho podeu tenir claríssim i que el públic estarà exactament igual d'entusiasta.
És una història dramàtica, deia, una agradolça, la d'aquestes divas,
però, de fet, hi poseu molt de sentit de l'humor, vosaltres.
Molt bé, sí, i tant.
Que ningú es pensi que aniran a veure un drama, eh?
Ens riure'ns en una miqueta de les divas i d'aquest món tan glamorós, no?
Portar-les a més d'un pla humà i veure que són persones
i que els passa coses igual que a tothom
i que la gent s'identifiquin els personatges, ens agrada.
Perquè entre nosaltres, les divas d'aquella època,
ja dirà, ai, mira, que rinclona.
No, les divas d'aquella època no són com les divas d'ara.
Oi que no?
Vaja, no sé.
Tenien un segon afer diferent.
Una altra cosa, un... no sé.
Oi que no són iguals?
No.
Abans hi havia molta més classe.
Hi havia una manera de fer, de viure,
d'interpretar les circumstàncies, no?
Les divas no es derrumbaven per qualsevol cosa.
Sortien a l'escenari, fos com fos, amb els guants mig trencats,
però mig cosits perquè no se n'adonés ningú,
amb l'únic vestit que els hi quedava per sortir a l'escenari.
Però que per ell era el millor del món,
hi havia una manera de sortir a fora sense haver de necessitar tant, no?
Clar, i mantenien aquella dignitat fins al final, eh?
Sí, fins al final, amb dignitat i amb professionalitat.
Encara que caigués un foco, era igual.
Clar que sí.
Eren divas les 24 hores del dia.
Això.
Això ho matbeuen.
Sí, sí.
No es necessitava per res, per sortir a fer un gran espectacle.
Però un gran espectacle és el que vosaltres heu aconseguit
perquè tenim el referent, perquè gràcies a això d'independent.
Que, per cert, vull disculpar-me d'alguna manera
perquè hem triat a través de la xarxa
i de manera, doncs, lògicament, ha estat més
per posar una miqueta de fons musical
i, lògicament, la qualitat del so
no és la que reflecteix l'espectacle.
Per tant, noies, jo ja sé que potser ho heu sentit
de, oi, mira, estan posant aquest tros i no se sent gaire bé.
Lògicament, i com que el públic tarragoniu us reconeix
sap que la qualitat del vostre espectacle,
les vostres veus i els músics,
són extraordinàries i demà divendres
en podrem gaudir al Teatre Metropol.
Carla, Irene, Marta o Nicole, Sofia i Lulu,
moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i per venir a Tarragona una altra vegada.
A vosaltres, molt encantada.
Ha estat un plaer, adeu-sia, bon dia.
Adéu.
Adéu, adéu.
Bé, hem tingut una miqueta de dificultat,
però sí que és cert que la cançó que dona títol a l'espectacle
és la que ens serveix perquè marqueu, si voleu,
a partir d'aquest moment, el 977-24-4767,
si voleu aconseguir dues entrades o una entrada doble,
com vulgueu, per anar a veure aquest espectacle amb les divines.
Demà, al Teatre Metropol, a dos quarts de 10 de la nit.
Us espero, 977-24-4767.
M'haureu de contestar una pregunta, però molt i molt senzilleta.
Per exemple, la primera pregunta, a veure qui me la contesta.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
David Aranda.
Què tal, David? Com va el matí?
Bé, sol·liat.
Escolta, que bé que pinta aquest espectacle, eh?
Sí.
Aquestes cançons de començament del segle XX.
Tu em podries dir el títol de l'espectacle, de Les Divines?
Les Divines, no.
Les Divines és el nom de la companyia.
I ara la cançó, la cançó està dient, a veure...
Ara no ho diu, la Tornada.
A veure, a veure...
Les Divines és el nom de la companyia.
No, Divas.
Divas no.
No.
David, et dono una altra oportunitat.
M'has de contestar a veure com es diu l'espectacle.
Espera, que et miro el més, a veure si surt.
A veure si surt, però ja et dic, eh?
La Tornada de la cançó ho estava, doncs...
Ho repetia, ho repetia.
I ja ho deia en una de les Divines.
Chocolate.
Chocolate, efectivament.
Ai, ha costat, però mira, va.
Et regalo les entrades i les tens aquí a la ràdio, d'acord, David?
D'acord.
Moltíssimes gràcies per trucar.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs aquesta era la pregunta, el títol de l'espectacle de les Divines.
Això ha clat i ara, doncs, el que us preguntar.
Mira, ja llanço la pregunta perquè us doni temps de mirar.
Està tot arreu i ho hem repetit moltes vegades.
Les Divines són tres, tres actrius, cantants magnífiques,
però a l'escenari interpreten tres personatges.
Les Divines són tres.
Em podeu dir el nom artístic d'alguna d'aquestes Divines?
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Angelina Boronat.
Què tal, Angelina?
Molt bé.
Oi que em podràs dir el nom d'alguna de les Divines?
Sí, Carla.
Aquest és el nom, diguem-ne, personal, eh?
Jo demano pel nom de les Divines.
Quan pugen a l'escenari,
la Carla, la Irene i la Marta es transformen en...
Ho hem dit diverses vegades,
per dir, calla, que ho pesquin, després per les entrades.
Què, Angelina?
Surt o no surt?
És que estava escoltant, però com que tenia la nena...
Ah, allò que no podia esperar molta atenció.
És que la nena és petita, que té un any.
Clar, clar, clar.
I està dinant i en sec se me posa a cridar i a parlar i no...
Si, Angelina, no se t'acut ni tens cap lloc on consultar-ho, no?
Doncs no.
En fiulament, tu truca'ns un altre dia, d'acord?
Molt bé, gràcies.
Gràcies a tu per participar.
Quina llàstima, quina llàstima al nom artístic d'alguna d'aquestes Divines dels Personatges.
En són tres, ja sabem que com a actrius, com a cantants,
són la Carla Mora, la Irene Ruiz i la Marta Mora.
Però quan pugen a l'escenari, en qui es converteixen?
En qui es converteixen?
Una té nom de reina, per exemple, i no dono més pistes.
Una altra té un nom així com a... una mica francesat, podria ser...
Vinga, va, truqueu-me a 977-24-4767.
Un, dos, ah, ah, ah.
Doncs vinga, les escoltarem una mica més i us donarem temps, si cal.
Ja recuperarem aquest temps aquí al matí de Tarragona Ràdio
perquè podeu aconseguir les entrades, perquè ara ens esperen altres convidats.
Us repeteixo la pregunta per aconseguir aquestes dues entrades dobles.
El nom artístic d'aquests tres personatges, de les Divines, en què es converteixen.
I molt ràpidament donem pas a una altra trucada
i si no ho haurem de deixar per més endavant, com dèiem.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb l'Amadeu Pujol.
Què tal, l'Amadeu? Com va el matí?
Mira, aquí, aquí, entretenint-me.
Bueno, si estàs entretingut, escolta, ja està bé, eh?
Sí.
Amadeu, va, digue'm un nom.
Mira, m'assembla que una d'elles és Sofia.
Sofia, sí senyora, sí senyora, en aquest cas la senyora és la Sofia.
Sofia, Lulu i Nicole, doncs sí, ja tens les entrades per tu, les tens aquí a la ràdio.
Estava escoltant el que passa que estic fent manualitats i una mica així,
però bueno, us escolto cada dia.
I què fas, Amadeu? Què fas de manualitats?
Què fas de manualitats?
Mira, pinto, dibuixo i faig cosets.
Pintes quadres, de tot una mica, molt bé.
Doncs espero que sigui una bona companyia a la ràdio mentre fas les teves coses.
Sí, és que per mi Ràdio Tarragona és l'única.
Molt bé, doncs t'ho agraïm moltíssim, Amadeu, aquesta fidelitat i tens aquí les entrades a la ràdio, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
Espero que t'agradi l'espectacle. Adéu-siau. Adéu, bon dia, adéu.
Deixem aquí el tema de les divines.
Recordeu que després de la una tornarem al Metropol, en aquest cas amb el nostre mag de capçalera,
el mag Gerard, que serà en directe a partir de la una.
Ara fem una petita pausa i canviarem radicalment el decorat,
perquè ens ocuparem d'una qüestió força diferent.