Obrim una nova hora del matí de Tarragona Ràdio,
ja és la sisena, estem encantats d'acompanyar-vos.
Ho fem des de les set del matí,
hem repassat àmpliament l'actualitat,
hem parlat de formació, d'ocupació,
també ens hem traslladat amb la unitat mòbil
fins al Mercat Central de Tarragona,
que fa uns dies que ha posat en marxa un comptador
que marca els dies i les hores,
que fa que els venedors estan al mercat provisional.
Ens ho ha explicat, entre d'altres, Albert Renribot,
que és el president dels venedors.
Hem cuinat amb el francès Lledó, Lluç de Palangre,
hem tingut fins i tot la participació d'un oient,
jo diria que expert,
ell semblava una persona molt modesta,
però jo diria que sí, una persona del serrallo
i que a més es dedica al món del peix,
hem pogut regalar un llibre.
Hem posat el punt i seguit a l'espai Tarragona
candidata a la Capital Europea de la Cultura l'any 2016
i el que us espera ara, si us quedeu amb nosaltres,
que espero que així sigui, és festa.
La festa del centenari del Teatre Metropol de Tarragona,
que s'ha de celebrar justament aquest dissabte,
a les 9 de la nit.
El director d'escena és el tarragoní Ramon Simó,
molt vinculat al món del teatre.
D'aquí uns moments conversarem amb ell,
ens explicarà com ha dissenyat la festa.
I també connectarem amb la nostra unitat mòbil,
que del Mercat Central s'ha desplaçat
fins al Teatre Metropol de la ciutat.
Allà espera Joan Maria Bertran i Josep Pardila,
la regidora, la tinent d'alcalde de Cultura,
Carme Crespo.
Amb ella també volem parlar,
perquè justament ahir es va presentar el llibre
sobre els 100 anys del Teatre Metropol.
Després us parlarem d'un altre llibre de tall ben diferent.
És la darrera novel·la de Magí Sunyer.
Es titula Jim, l'ha presentat aquests dies.
Parlarem amb ell, ens explicarà el seu contingut.
I també ens farem ressò d'una iniciativa,
bé, d'una nova edició,
d'una iniciativa que en el seu dia
van engegar els veïns de Ferran.
Ens espera aquest dissabte una altra jornada solidària
i de tot plegat en parlarem amb la presidenta dels veïns.
Emma Fuster estarà aquí per tancar el matí de Tarragona Ràdio
d'aquest dijous sense oblidar l'última hora del nàstic
que es tradueix també en l'últim entrenament de l'equip
aquesta temporada.
Demà viatgen, demà divendres, sí,
demà viatgen cap a les Palmes
per jugar el darrer partit de Lliga.
Com estarà l'entrenament d'aquest matí?
Ens ho explicarà Quim Pons al voltant de la una del migdia.
Ara fem una petita pausa
i de tornada saludem Ramon Simó.
Vols viure a 300 metres de la platja
per molt menys del que t'imagines?
Promociones José Luis t'ofereix a la Vall de la Rebassada
pisos de tres habitacions amb pàrquing, traster
i cuina totalment equipada i acabats de la màxima qualitat.
I si ho prefereixes, ara també el podràs llogar
amb opció de compra.
Visita el pis mostra i et sorprendràs dels nostres preus.
Promocions José Luis 977-2909-49.
Ciutadans de Tarragona,
les grans ofertes de Don Tresillo ja estan aquí.
Ofertas, descuentos en Don Tresillo Perafor.
Solo les ofrecemos a nostres clientes
productes nacionales e italianos
con garantía y servicio post-venta
garantizados a precios del este asiático.
Escuche.
Sofà dos plazas por solo 199 euros.
Sillón relax por solo 149 euros.
Tresillo clásico por solo 599 euros.
Y en flor, telas italianas.
Elija su diseño, pague lo mínimo y financiólo hasta 36 meses sin intereses.
Don Tresillo, número uno en sofás.
Don Tresillo Perafor, carretera de valls junto a Rotonda Aves.
No cerramos al mediodía.
Internauta, benvingut a Tinet,
el portal d'internet de les comarques de Tarragona,
on podràs gaudir de serveis gratuïts com
connexió a internet,
espai web,
blocs,
correu electrònic sense virus ni spam
i molts altres serveis que pots consultar a
tinet.cat.
Tinet és un servei d'oasi de la Diputació de Tarragona.
Sastreria Pizarro i Pizarro Gala
volen ser amb tu el dia més feliç de la teva vida.
Cria el teu pack cerimònia,
vestit de cerimònia,
armilla,
camisa,
corbata,
mitjons i cinturó.
Tot això a partir de 400 euros.
Vesteix-te de núvia amb el nostre
pack cerimònia sense renunciar a la qualitat.
Comprou-ho,
Sastreria Pizarro,
carrer Mallorca número 1
i Pizarro Gala,
carrer Mallorca 27 de Tarragona.
Telèfon 977 22 80 73.
Volem celebrar amb tu el nostre 40 aniversari,
per això si vens ara mateix,
t'obsequiarem amb un regal.
40 anys de Sastreria Pizarro i Pizarro Gala.
Som professionals.
El matí de Tarragona Ràdio.
I immediatament, com us dèiem,
parlarem amb en Ramon Simó,
però prèviament ens aturem
una estoneta al Teatre Metropol de Tarragona.
Allà està la nostra unitat mòbil,
al mateix teatre on ahir a la tarda
es presentava el llibre dels 100 anys del teatre.
Josep Ardila està en aquests moments
amb la tinent d'alcalde responsable
de l'àrea de cultura,
Carme Crespo.
Josep, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Saluda ràpid, que necessito veure un glob d'aigua.
Jo et veig que et quedava sense veu, eh?
Ja ho veig.
És veritat.
Tu saluda i de seguida hi torno.
Carme Crespo, bon dia.
Bon dia.
Com dèiem, ens hem trobat avui
perquè volíem acabar de parlar,
volíem parlar d'aquests últims actes
de commemoració del centenari del Teatre Metropol.
Ja portem uns mesos per banda dels diversos actes,
però aquest cap de setmana
podem dir que posem el punt i final
en aquests mesos de celebracions.
Ahir es va presentar aquest llibre,
Carme, que a més el tenim aquí sobre la tau, eh?
La veritat és que és un llibre magnífic,
molt, molt interessant,
que ens acaba d'explicar als que som,
jo diria jo, històricament no estem molt al dia,
ens acaba d'explicar la història del Teatre Metropol
en aquests cent anys.
Està dividit en tres parts,
són, la narrativa és de tres autors diferents,
és un llibre dels quadres d'arxiu,
és el número cinc dels quadres d'arxiu
i el seu responsable, Jordi Piqué,
és el que va explicar ahir tot el que contenia.
Però bé, agrair al Jordi Piqué i a tot el seu equip,
però també als tres escriptors d'aquest llibre,
que han sigut Helena de Hortueta,
el Joan Gispert i el Josep Maria Marçal.
Cadascú d'ells fan valoracions diferents,
història diferent del teatre.
I com ahir es va dir,
jo crec que el nostre teatre metropol,
la nostra joia modernista,
té tantes visions com ciutadans,
perquè cadascú de nosaltres té uns records
i unes visions diferents.
I bé, ells tres han posat, doncs,
una part d'aquestes visions.
En concret, l'Helena de Hortueta ha explicat Jujol
i el disseny del patronat obrer,
però també prèviament a Jujol,
cosa que alguns entre ells, a mi mateix, ens va sorprendre.
És a dir, que ja hi havia uns arquitectes
que havien treballat amb el projecte,
anant anexant els diferents edificis
fins a arribar a l'última proposta, que va ser Jujol.
Llavors, per la seva part,
ens va explicar al Joan Gispert
tot el que es va desenvolupar,
tota l'activitat cultural del metropol
com a patronat obrer fins al 1995.
I bé, l'última part, que com si diguéssim,
ja és el metropol modern.
Aquests 15 anys va anar a càrrec de Joan Maria Marsal.
La veritat és que ha quedat un llibre fantàstic
per acabar d'assabentar-nos què ha passat
i què ha sigut la nostra joia durant aquests 100 anys.
És un dels records que quedarà palpables
i escrits en les seves pàgines
a la història dels 100 anys del Teatre Metropol.
En tot cas, aquest cap de setmana posem punt i final
a aquests mesos de celebracions.
Després tindrem per telèfon i parlarem amb el Ramon Simó,
el director de l'Orquestra d'aquest espectacle
que hi haurà aquest cap de setmana.
Però això, posarà el punt i final a aquests mesos de celebració.
Aquesta serà la festa oficial del centenari,
com si diguéssim la protocolària.
Fins ara, doncs, havien hagut tota una sèrie d'activitats
que vull recordar, les magnífiques conferències
que s'han dut a terme amb un èxit de públic fantàstic,
tant per part del Josep Maria Jujol, fill,
com del professor Salcedo, o bé la taula rodona.
Amb l'arquitecte que va restaurar el Metropol,
Llinàs, o l'artista Pere Jaume, o el propi John Malkovich,
també durant tota la primavera
hem fet una programació d'espectacles,
jo crec, com es mereixia la celebració d'un centenari,
que no se celebra cada any,
i a més a més com es mereixia l'obra i l'autor de l'obra.
I bé, junt amb el llibre,
perquè ha de quedar per sempre l'empremta d'aquest centenari,
i un audiovisual, que també es va passar ahir,
un audiovisual curtet de 10 minuts,
que la veritat és que va ser magnífica,
perquè es veien tots els racons del nostre teatre,
i acabem amb la festa,
la festa del dissabte,
dirigida pel també tarragoní,
que el tenim a la primera fila del teatre català,
Ramon Simó,
i també, evidentment, presentat per l'Oriol Grau,
que és l'altre exponent important del teatre de Tarragona,
i tota una sèrie d'artistes que ja no vull desvetllar més,
perquè el propi Ramon Simó no m'ha dit a mi ja més coses d'aquesta festa.
Només que l'estructura seran tres parts.
Es donarà la benvinguda pel pati del darrere,
és a dir, que tots els espectadors hem de passar per darrere,
i bé, doncs tindrà tota la trama continuada.
Aprofito ja per donar les gràcies a tothom
que ha participat activament o bé venint als actes del centenari,
però també deixeu-me fer un petit homenatge als àssidus del teatre,
en aquella gent que ja fa 15 anys que són abonats del teatre.
Jo crec que, per ells, i pensant en ells,
també hem fet molt dels actes i programacions
que hem fet durant aquests sis mesos, pràcticament,
perquè vam començar el dia 9 de gener de 1910,
quan exactament feia 100 anys de la inauguració.
Diguem-ne.
No, no, tenim ja Ramon Simó,
t'ho dic a l'altre costat del fil de telefoni,
que el llibre i aquesta festa tanquen, com bé explicava la tinent d'alcalde,
la celebració d'aquest centenari a la ciutat de Tarragona, no?
Deia que sí, i a més ja tindrem temps de fer valoracions,
abans ho dèiem, però sí que m'agradaria acabar preguntant-ho i
una mínima valoració, potser, dels actes més representatius
que va ser aquesta visita de John Malkovich.
Carme, unes setmanes després d'haver-ho vist
i de ja pensar-ho en fred,
esteu contents de tot el que va suposar la visita del Malkovich,
de la repercussió que va tenir la visita de Malkovich a Tarragona?
Quina valoració feu des de l'Ajuntament?
La valoració de tot el centenari és magnífica, la veritat,
i en concret de la visita de John Malkovich,
que la visita, recordo, va ser un magnífic espectacle líric
d'una orquestra de Viena amb 30 músics,
dos de les millors sopranos d'avui en dia
i el propi actor, que a més és coneixedor de John Malkovich
i, per tant, va participar en aquesta taula rodona
on realment vam poder comprovar que això era cert
i que és el nostre ambaixador de Jujol al món,
la veritat és que no podia ser millor la valoració.
Doncs Carme Crespo, tinent d'alcalde de l'àrea de cultura,
moltes gràcies per acompanyar-nos i que acabi d'anar bé
doncs aquest recte final de la celebració del centenari del Metropol.
Moltes gràcies a vosaltres i a Tarragona Ràdio
per la vossa participació, que ha estat molta.
Gràcies.
Jo, a banda, doncs això és tot amb la Carme Crespo,
deixem amor Ramon, eh?
I vosaltres ja torneu cap a la ràdio, no?
Ja torneu cap a la ràdio.
A més, aquesta conversa l'hem mantingut on s'havia de ser avui,
justament al Teatre Metropol, que com ara comentàvem,
dissabte viurà aquesta festa.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic,
hem insistit ja, Ramon Simó, molt bon dia, Ramon.
Hola, bon dia.
Sort que ets un home de recursos,
perquè jo no sé què preguntar-te
després que la tinent d'alcalde
hagi dit que no vols desvetllar res de la gala
i si el que sabíem és que l'únic que sabia
era que es divideixen tres parts
i que s'ha d'entrar per no segon.
Ara jo què et pregunto?
No ho sé.
No ho sé, parlem d'alguna cosa.
Parlem de... Sí, què tal? Com teniu la crisi?
Home, doncs segurament millor que la que teniu al teatre, no?
Que hi deu haver poquets dinerets pel teatre.
Home, podem desvetllar alguna cosa?
Sí, home, sí. Alguna coseta, va.
Molt petita, eh?
Vinga, a veure, tres parts.
Som els convidats, eh? Estem a la porta.
Sí, som els convidats, estem a la porta,
entrareu...
El que volem oferir també és que l'espectador
tingui una perspectiva una mica diferent
de la que té habitualment
i pugui veure el teatre des de l'escenari
i no veure-lo només des de la platea,
com sempre es veu normalment.
I a part d'això, que és la primera part
i que en principi doncs rebem la gent al pati
amb una petita festeta,
després continuarem, diguéssim,
continuarem l'acte una mica amb un repàs
del que ha estat primer el present,
el passat per tot el metropol,
el que ha sigut el present,
que per nosaltres és concret en aquests darrers 15 anys,
i intentant obrir una porta, diguéssim,
o una reflexió de futur,
de futur del teatre, diguéssim,
no només del metropol,
una mica del teatre.
Per això comptarem amb la participació
de professionals del teatre,
reconeguts,
que estan fent, diguéssim,
la seva carrera fora de Tarragona actualment,
i que quan poden treballen a Tarragona,
i els tinc amb nosaltres una mica,
per també donar fe que, d'alguna manera,
el metropol i les coses que s'han fet a Tarragona de teatre
en els últims 20 anys,
doncs han aconseguit també que hi hagi una part important
de professionals del teatre
que han sortit de Tarragona
i que, d'alguna manera,
també esperen l'oportunitat de tornar-hi.
Home, de fet, tu, físicament no,
però no fa gaire, fa uns dies,
va estar aquí l'última obra que has dirigit,
la petita feina per Pallasso Vell,
aquest vincle,
i no és la primera obra
que arriba del Ramon Simó al metropol.
N'hem vist moltíssimes, no?
Sí, n'heu vist unes quantes,
i no només meves,
sinó d'altres dels professionals
que participaran en aquesta gala,
però quan nosaltres parlem d'això,
parlem de què...
Bueno, nosaltres sempre pensem,
els hi ha un grup de gent,
i nosaltres i jo pensem,
que el teatre és un art que,
d'alguna manera,
es treballa molt localment.
És a dir,
és un art que consisteix
en que el públic que tens al costat
pugui veure com es fan els espectacles,
pugui assistir, d'alguna manera,
i conviure amb la creació de l'espectacle,
no només amb l'exhibició, saps?
Llavors,
una de les coses de les que parlem
i de les que parlem mil vegades
és d'això,
és de la possibilitat de,
realment,
un teatre,
quan és un teatre,
i funciona,
i funciona del tot,
i no sé què,
és que,
finalment,
pot oferir bé la possibilitat
de convertir-se en un centre de creació
i no només en un centre d'exhibició.
De solta, Ramon,
aquest plantejament que fas
és temptador, eh?,
hem de debatre i polemitzar,
fins i tot, no?
No, no,
és veritat,
perquè dius,
és bonic,
però dius,
home,
i allò d'entrar al teatre
i trobar-te ja l'espectacle
absolutament muntat.
És a dir,
a vegades veure els budells
de les coses,
pregunto, eh?,
no afirmo ni opino.
No està gens malament,
no està gens malament,
i sobretot no està gens malament
també que la relació
d'una ciutat
amb els teatres,
amb el seu teatre
o amb els seus teatres,
sigui no només una relació
d'anar a veure
una obra de teatre
que t'han fet a Barcelona
o que t'han fet a Madrid
o que t'han fet a no sé on,
sinó realment
també anar a veure
les coses que s'han fet aquí
i que es produeixen aquí.
Llavors, clar,
el seu vol, evidentment,
i des de l'Ajuntament
i des de diverses institucions
on s'ha potenciat
aquesta voluntat
que les coses que estan a Tarragona
tinguin presència en el teatre
i llavors seria, doncs,
també potser l'oportunitat
en el futur
de donar un salt més endavant
i donar un salt
no només per fer
les produccions
o el nivell de produccions
que estem fent ara,
sinó intentar anar a buscar
ja altres coses,
com per exemple
s'ha fet
assumint com a resident
la companyia Plan B de Dança.
El que no hi ha dubte
és que el teatre
la ciutat
doncs té aquest magnetisme
perquè absolutament
tots els professionals
que ja fa temps
que aneu pel món
professionals del món del teatre
del món de l'espectacle
sempre que hi ha
una oportunitat
torneu
i jo m'imagino
que no us tempta
una oferta professional
exclusivament
sinó el fet
que a la vostra ciutat
i d'alguna manera
també el vostre teatre
pugui tornar a trepitjar-lo.
Home, esclar,
és una part de les coses
que ens fa gràcia
és a dir,
no només que ens fa gràcia
sinó que trobem necessàries
és a dir,
finalment
tornar a casa
sempre és bo
diuen.
Home, sí,
en general sí,
clar que sí.
A veure,
jo què vols que et digui?
No ens desvetllaràs
ni els noms
ni si hi haurà música,
si hi haurà...
Però és igual,
és igual.
A més et puc dir
que hi ha música
i hi ha noms.
Molt bé,
però és que
trobo que és millor
que no ho desvetllis.
Sí,
bueno,
ja dic que són...
Sí,
guardem una mica la sorpresa.
Clar,
guardem la sorpresa.
A més,
a veure,
la gent que esteu darrere
d'aquest espectacle
teniu una certa solvència,
diria jo,
per tant,
no ens decebrà,
d'això estic segura.
Esperem que no.
Molt bé,
escolta,
Ramon,
una altra cosa,
deixant de banda
aquesta gala,
que no treurem res,
només que la gent sàpiga
que és a les 9 de la nit,
que és aquest dissabte,
i que és un acte
de reconeixement
absolutament
de tota la gent
que viu
amb el fet teatral,
ja sigui com a públic,
com a espectador,
com a professional,
però a banda d'això,
ja que et tenim aquí,
després de la petita feina
per a Pallà Sovell,
estàs ja treballant
en alguna cosa així nova
o estàs descansant?
Què estàs fent?
No,
sí que treballant.
Espero poder descansar
una miqueta,
però bueno,
ja realment
el que estic fent
és treballar
els projectes
de la temporada d'inent,
i llavors començaré
amb un estacle
de mitjà format,
que és un espectacle
d'autoria catalana,
d'una autora
que es diu
Daniela Feixas
i que com a títol
provisional
es diu El Bosch,
i després continuaré
amb una coproducció
entre Vitor
i el Teatre Nacional
amb un text
de Michael Frame
que es diu Copenhagen,
amb el Pere Erquillo,
Lluís Marco
de Rosa Renom,
i que serà coproducció
amb el Caer de Reus.
És a dir,
que ja,
de fet,
el que estic fent
ja és preparar
la temporada vinent,
ara ve l'estiu,
descansarem una miqueta
i començarem
a preparar
els espectacles
que venen.
Doncs quasi que sí,
que descansis
perquè normalment
aquests espectacles
tard o d'hora
passen també
pel Teatre Metropol
de Tarragona
i en podrem gaudir.
Espero que hi passen.
I tant,
jo també
i vosaltres segur que també.
També.
Ramon Simó,
moltíssimes gràcies,
una abraçada.
Doncs moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi bé,
adeu-siau.
Adéu.
Adéu,
adéu-siau.
Adéu.