Sortim un altre cop al carrer, perquè aquest matí
Josep Ardila, ja ens ho deia abans, en l'anterior
connexió amb la unitat mòbil, ha sortit a
preguntar als ciutadans, als tarragonins
i les tarragonines què pensen sobre
la prohibició o no d'utilitzar
el burca en edificis oficials i també
a la via pública.
Josep Ardila, bon dia de nou. Hola, bon dia de nou.
Què t'ha dit la gent? Hem parlat, com deies, amb la gent.
Tenen, com dèiem abans, opinions
de tot. Tot i que la majoria,
i aquesta és una opinió força estesa
amb la gent amb la qual hem parlat, són bastant
reticents a utilitzar la paraula prohibir.
La paraula prohibició creuen que
porta moltes més connotacions i creuen que potser
no és la millor solució
en aquest tema. Per tant, molts pensen
que això de prohibir no ho veu massa clar.
D'altres creuen que sí, que s'hauria
de prohibir, perquè creuen que a més a més és una
ofensa per la dona i que tampoc
saps qui va a sota d'aquest vestiment
i per tant no saps si és una dona, si és un home,
no està identificada la persona
i per tant això creuen que també pot ser
un dels motius de conflicte. Però en general
són força reticents
a utilitzar aquesta paraula. La paraula de
prohibir perquè creuen que posats a prohibir
doncs podríem prohibir moltes altres coses
i no es fan. Per tant, si et sembla,
escoltarem les opinions que hem recollit al llarg d'aquest matí.
Que sí, que s'ha de prohibir perquè
quan la gent d'aquí va allà, si no se'l posi
no entra cap lloc. Doncs ells
que s'agafin a les d'això d'aquí.
Vinen aquí a vivir porque se destén aquí.
Jo ho veig així, ara cada qual té la seva opinió,
jo no critico l'opinió dels demés,
però la meva és aquesta. Aquest és l'ofensa a tu,
perquè això no hi ha dret. El temps que estem
que haguin d'anar a la cara tapada,
jo no... A veure, mira, jo en el seu de les prohibicions
estic una mica farta, tanta prohibició.
Però, mentre que hi ha un senyor
que pot anar tot despujat
i ningú li dirà res,
doncs, bueno, a mi no m'agrada
el del burca, no m'agrada, eh?
Per tant, la prohibició, prohibició, no ho sé,
no l'he pensat tampoc, eh?
Però hi ha coses que jo prohibiria abans.
Clar, però a mi em molesta
veure els panxuts i tots suats,
molesta la vista, no...
I el burca no m'agrada, eh?
Que les dones vagin tapades
i que no se es vegi la cara, no.
Per el de les prohibicions, filmeu
el prohibir. Jo soc de la generació
dels 68, prohibido, prohibir,
que deia, no, doncs això, no m'agrada.
Home, jo crec que ja estem
en un país una miqueta europeïsat, no?
Jo considero que hi ha que haver llibertat
perquè tothom vagi com vulgui,
perquè si vas als Estats Units,
tens els barris negres,
els barris xinos, els barris moros...
Llavors, jo soc del parer
que tothom una miqueta
dintre de les seues ideologies
hi ha que haver llibertat per tots.
Doncs que es ha de prohibir,
perquè és un dret de les dones
de ser lliures.
I el burca és una cosa
que limita moltíssim a la dona.
Bueno, me parece bien.
Sí, pues hombre,
porque la gente tiene derecho a todo.
Puede estar en cualquier país,
en cualquier sitio
y puede disfrutar
y tener sus costumbres
siempre que no nos pasen,
digamos, se dice la raya
en algunas cuestiones,
pero yo pienso que sí,
sería admensible.
Yo lo metería.
A ver, yo creo que toda persona
que vaya por la calle
y se puede identificar
es mucho mejor que no saber
lo que digo yo,
que todo el mundo tiene derecho
a ir como le dé la gana,
pero siempre que podamos
identificarnos unos a otros.
creo que sí.
prohibir.
No sé si és la paraula exactament
prohibir les coses,
però fer-los veure
que aquí tenim una altra cultura
i una altra manera de ser.
I a última hora
s'haurien d'adaptar
ells a nosaltres,
perquè si nosaltres anem allà
també s'han d'adaptar allà.
Jo no sé
de prohibir
prohibir coses,
però amb això
no estic massa conforme
que es porti,
sobretot el burca.
Les moncadors del cap
a mi no em molesten tant,
però el burca
no saps qui hi ha
dintre darrere
d'aquell tapat
que no saps qui hi ha.
doncs per tant
t'exposes a tot
i hasta per més seguretat
per tots
i trobo que ells
s'haurien de procurar
d'adaptar aquí.
M'assembla que això
fóra el més oportú
al meu model.
Jo crec que s'ha de prohibir.
Per què?
Perquè no es veu la persona,
no es veu la cara de la persona
i a més trobo que
per una dona
és molt humillant.
És l'únic que penso.
Jo penso que
quan hem anat allà
que hem viatjat de vegades
a la meva dona
li han fet posar un vel.
Doncs aquí
ells han d'anar
com anem nosaltres.
dir que no
no sé si prohibir-ho
però ha de ser desaconsellable
perquè
doncs això no és
nosaltres tenim unes costums.
Aquestes són algunes
de les moltes opinions
que ha anat recollint
aquest matí
amb la unitat
a Mòbil Josep Ardila.
Opinions molt variades
tot i que segurament
sí que predomina
l'opinió dels ciutadans
dels terranins
i de les terranines
que aposten
per algun tipus
de prohibició
que com a mínim
aquest vel
integral
aquesta burga
no s'utilitzi
a la via pública
o en els espais
en els espais
oficials.
Saludem ara mateix
a través del telèfon
l'antropòleg
tot un expert
en el món de l'islam
professor de la Universitat
a Rovira i Brasilia
el senyor Jordi Moreras.
Senyor Moreras
molt bon dia.
Hola bon dia.
Què li sembla primer
que res tot aquest debat
polític
que s'ha desfarmat
en els últims dies
arran de la decisió
de l'Ajuntament
de Lleida
del passat divendres?
Sí,
la veritat és que
és un debat una mica
trotinat
perquè hi ha gent
que diu que no toca
ara perquè venen eleccions
i altra gent
que diu que sí que toca
perquè independentment
que hi hagi
escomerses electorals
doncs s'ha d'abordar
aquests temes
hi ha gent
que ho vol prohibir
hi ha gent
que ho vol limitar
hi ha gent
que no vol dir res
en definitiva
estem enviant
tots plegats
a la ciutadania
molt confusos
perquè per una banda
estem dient
que hi hagi la necessitat
que la convivència
tingui un marc
de regulació concreta
i que a tots nosaltres
ens obligui
a unes responsabilitats
concretes
però després
per l'altra banda
també escoltem gent
que diu que
això és un fet religiós
i per tant
no hem d'intervenir
i d'altres que diuen
en canvi
que també té a veure
amb unes limitacions
en el respecte
d'una determinada
interpretació de l'islam
excessivament rigorista
en definitiva
estem fent un debat
com acostuma a passar
al nostre país
un debat bastant atrotinat
en el qual
sembla que
el que digui
la paraula més grossa
tindrà més la raó
Fugint doncs
a aquest debat
molt de l'actualitat
d'aquests dies
molt mediàtic
molt a través
dels mitjans de comunicació
vostè
és partidari
de limitar
d'alguna manera
l'ús
d'aquestes
peces de vestir?
Jo crec que
més que
argumentar
la idea
de limitar
el que la gent
pot fer
i pot deixar de fer
crec que
seria bon
en tot cas
recordar
quins són
les marxes
de la nostra convivència
els marxes
de la nostra convivència
no són
simplement
les ordenances legals
les lleis
que estan escrites
i les que no estan escrites
sinó també
moltes de les pautes
de comportament social
que en fem
nosaltres
al nostre país
una de les coses
que entenem
que és
el principi
de qualsevol
interacció
entre persones
és precisament
la comunicació
sense qualcom
que limiti
aquesta comunicació
fins i tot
diguem-ne
amb persones
que tenen
capacitats
a l'hora
d'expressar-se
que estan
limitades
intentant
per poder
millorar
la seva expressió
en el moment
en què se'ns diu
que a través
d'un determinat
avi vestimentari
determinada
pertinença
cultural
o religiosa
s'està limitant
aquest principi
de comunicació
ja qualcom
que és complex
jo no hi estic
a favor
de passar
simplement
el tràmit
d'unes ordenances
municipals
o d'unes lleis
per poder
regular aquest tema
entenc que
allò que ha fet
l'Ajuntament
de Lleida
és una resposta
concreta
i precisa
en un context
molt precis
i molt determinat
que s'entén
molt en el context
propi
de la ciutat
de Lleida
que en aquests moments
s'estigui proposant
que aquest debat
i aquesta norma
passi
per exemple
al Parlament
o al Senat
espanyol
doncs trobo
que és una
sortida de to
que no
precisament
ens ha de facilitar
poder resoldre
totes aquestes qüestions
que altres municipis
estiguin ràpidament
també proposant
ordenances
que estiguin
proposant
mocions
en contra
o a favor
vaja
crec que
ho estem dient
sense veritablement
conèixer
quin és el missatge
que des de l'àmbit
propi
determinats àmbits
de la comunitat musulmana
indica
el que són
els avis
d'un vel integral
un vel integral
a diferència
del que habitualment
nosaltres veiem
el vel
el hijab
allò que porten
una bona part
de les dones
musulmanes
en el nostre país
no té la mateixa
dimensió
ni la mateixa
significació
el hijab
és una voluntat
d'intentar
mantenir
una referència
d'origen
una identitat
concreta
que no és reactiva
i que no s'oposa
a nosaltres
és una voluntat
d'intentar
combinar
el que seria
cultura
religió
observances
religioses
i entitats
en canvi
el nikab
el nikab
és el com
que va més enllà
d'això
té una dimensió
que està clarament
vinculada
amb el fet
identitari
però al mateix temps
sota una lògica
clarament reactiva
és una perspectiva
en la qual
s'està enviar
un missatge concret
un missatge
de no voler
participar
en determinats àmbits
o voler-se situar
a banda
dels àmbits
de la convivència
i intentar
els precedents
del que seria
aquest distanciament
aquesta ruptura
aquesta no
voluntat
d'hi participar
activament
en la nostra societat
com a missatge
que nega
la possibilitat
de la convivència
crec que requereix
d'alguna manera
una resposta
per part de la nostra societat
ja sigui
probablement
en alguns municipis
en alguns contextos
una ordenança municipal
d'accés
als espais
de pública dependència
i en altres casos
doncs en el cas
treballar
en totes les dimensions
que disposem
del treball comunitari
de mediació comunitària
i d'interlocució
amb els àmbits
que representen
l'Islam a Catalunya
per poder en tot cas
diguem-ne
redreçar
aquestes tendències
és a dir
que segons la seva opinió
el que no t'has sentit
és que ara
per la decisió
de l'altre dia
de l'Ajuntament de Lleida
ara tots els municipis
o altres òrgans legislatius
de l'Estat
es posin a legislar
o a fer ordenances
de les mateixes característiques
Sí, crec que aquí
el que hi ha
és bàsicament
una legislabilitat
política
que sí que té a veure
amb tota aquesta lògica
de voler treure
un rèdit
un rèdit
electoral
pensant
en les properes eleccions
el Parlament de Catalunya
i després
les següents
els municipis
per tant
en aquest sentit
diguem-ne
volem pensar
que això
a través d'una moció
presentada
en un ple municipal
serà resolt
a la realitat
la realitat social
això ho sabem
els analistes
que treballem
arreu del país
sabem que la realitat social
moltes vegades
va per davant
del que són
les marges
les normes
i les ordenances
que s'apliquen
moltes vegades
aquestes ordenances
s'han d'acabar ajustant
a una realitat social
que ha anat canviant
amb la qual cosa
aquesta idea
d'anem a fer
un pas endavant
perquè ja
previndrem
de cara al futur
aplicant una normativa
restrictiva
pot generar
situacions
que després
potser haurem de lamentar
no vull dir amb això
que ens hem de quedar
amb els braços
amb els braços
plegats
i dir
bueno
escolti
si aquestes senyores
volen anar d'aquesta manera
nosaltres no hem de dir res
crec que hem de dir alguna cosa
perquè en definitiva
ens estan posant en dubte
aquell model de convivència
que hem intentat elaborar
en els últims anys
llavors aquell model de convivència
no pot passar
simplement
per la lògica
de dir
bueno
si això és
quelcom que prové
d'una religió concreta
llavors jo ho he d'acceptar
sempre ometent l'error
d'un cert relativisme
religiós
en la qual
sí
les persones que fan
un part d'aquest col·lectiu
s'eximeixen
de determinades pràctiques
determinats comportaments
determinats àmbits
de relació
amb la nostra societat
perquè la seva religió
no ho permet
llavors estarem
entrant en una certa
contradicció
del que veritablement
ens uneix a tots plegats
es generen
processos
en el qual
la singularitat
de les persones
aïllarà les persones
amb el seu àmbit comunitari
i no les farà compartir
amb altres persones
d'altres comunitats
d'altres cultures
d'altres religions
punts de vista comuns
que en definitiva
els igualen com a ciutadans
estaríem treballant
més per la desintegració
que precisament
per la integració
li anava a dir
senyor Moreira
que aquests dies
amb aquest debat
que vostè qualificava
de trotinat
al principi de l'entrevista
s'estan sentint
tantes coses
que segurament
el ciutadà de carrer
barreja conceptes
valdria la pena
recordar
vostè que és un expert
situar
i localitzar
doncs
en fi
quines són
les comunitats
musulmanes
on les dones
poden portar
o porten burca
on hi cap
que és evidentment
que això no és trasllà
de tot el món musulmà
sí
bé
tinguem en present
una cosa
quan jo abans feia
la distinció
entre hijab i nikab
sembla que estiguem aquí
fent una petita etnografia
dels serveis vestimentàries
femenins
i no es tracta d'això
es tracta en tot cas
diguem-ne
de distingir
el que és propi
d'un comportament
que és bastant extès
dintre de les comunitats
musulmanes
del nostre país
i el conjunt d'Europa
que és
l'habit vestimentari
que diem hijab
és a dir
el vel
perdó
el mocador
que tapa el cabell
i una altra cosa
seria la dimensió
del nikab
no pas al burca
perquè en tot cas
diguem-ne el burca prové
d'un context cultural
molt diferent del nostre
i el nikab en canvi
sí que prové
d'un àmbit
que tampoc és d'origen
una de les coses
que aquí ens trobem
en un debat
que a vegades ens equivoquem
és pensar que
les dones que porten nikab
és que ho fan
perquè el seu país
ho feien també
o perquè la seva cultura
del seu país
era pròpia de fer-ho
aviam anem a veure
el nikab
és un àmbit vestimentari
de molt recent factura
és a dir
de molt recent creació
probablement al segle XX
a mitjans
o a partir dels anys 40
aproximadament
que és començat a difor
a través d'Arabia Saudí
arreu del món
i que en tot cas
diguem-ne
desenvolupant
no només un àmbit
de rebuig
de qualsevol
aspecte estètic
que pugui incorporar
el hijab
suposo que
molts dels oients
a l'hora de pensar
en la seva experiència
particular
i hagin vist pel carrer
o el seu veïnat
dones musulmanes
que porten
el hijab
ara hem vist moltes vegades
que
la textura
del vel
la combinació
dels colors del vel
amb la resta de la roba
incorpora també
tot un element
com diríem
d'element estètic
d'una certa
coqueteria femenina
que forma
per diguem-ne
de qualcom
que està
vinculat
amb el que seria
una lògica
d'acceptar
el que és
una identitat particular
una observància religiosa
i també una voluntat
d'uns gustos concrets
el nikab
va en contra
de qualsevol
valeitat estètica
i per tant
diguem-ne
va en contra
de qualsevol
referència cultural
va en contra
que hi hagi
qualsevol argument
en el qual
es negui
el fet
en si mateix
que incorpora
el tema del vel
que és tapar
les mirades
és protegir
de les mirades
i al més temps
diguem-ne
deixar avant
de tots els aspectes
d'atracció
d'aquestes mirades
i es pot imaginar
vostè
una noia
un adolescent jove
que porti
una combinació
d'un hijab concret
amb un vestit concret
amb un color concret
generant tot
que és
diguem-ne
una combinació estètica
que a ulls
de les persones
que estan promovent
la implantació
del nikab
a Catalunya i a Europa
doncs
ja diguem-ne
que els com a combatre
per això aquest aspecte
de precisió
en l'anàlisi
i a l'hora de pensar
que estem parlant
de quelcom
que és una reincorporació
que és una resignificació
en el vestimentari
que a més a més
està incorporat
no pas per la cultura d'origen
sinó d'un origen cultural
totalment diferent
de les dones
que tenim aquí
a casa nostra
que prové d'Arabia Sobí
i que a més a més
està impregnada
d'una lectora
d'octrina literalista
doncs fa que
en tot cas el debat
l'haguem de fer
amb més condicions
i amb més voluntat
per poder donar
una resposta concreta
a veure si aconseguim
apai bagant
entre tots
una mica
aquest debat
després de l'esclat
d'aquests set dies
com a mínim
ho hem intentat
una mica
coneixent l'opinió
de vostè
senyor Jordi Moreras
antropòleg
professor de la Universitat
a Rovira i Bergil
i tot un expert
en aquest món
de l'islam
li agraeixo
especialment
que hagi atès
la trucada
de Tarragona Ràdio
gràcies
pels seus comentaris
gràcies Agostè