És un quart d'una del migdia, un minut, us ho dèiem ara fa un moment,
tenim una cita a la plaça Verdaguer, en un espai, en una mostra,
jo diria, de gran interès, sobretot si esteu pensant de buscar un pis
o si voleu fer alguna reforma allà, si troben les respostes
que ens dona l'administració, els situadants endavant d'aquests moments.
Connectem amb la unitat mòbil, amb Joan Maria Bertran,
Josep Ardila, bon dia, Pep.
Hola, bon dia.
S'ha arreglat el dia una miqueta, no?
S'ha arreglat, sí, sembla que encara s'ha arreglat força
i ara estem aquí, a més a més, és que estem interrompent una miqueta els parlaments,
però bueno, no passa res.
Ah, que és la inauguració.
És la inauguració, sí, sí, just a les autoritats inauguran aquesta exposició Habitatge.cat,
com dèiem, fins diumenge es podrà visitar, l'interior és com dèiem una casa,
ara ho hi entrarem.
És com una casa, com visitar un pis, ah, quina gràcia.
Sí, sí, sí, ara entrarem i ho visitarem.
Amb el living room, la seo, el lavabo, tot això.
Sí, sí, sí, ara t'ho explicarem.
I estem justament fent una mica els parlaments i la inauguració d'aquesta exposició,
el conseller de la CAT de DICSA, en Frederic Vinares,
que jo aniré a parlar amb ell.
Bon dia.
Aquí estem bé, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Hem interromput una mica els parlaments, eh?
Bueno, tot sigui a fi de bé.
Com estem per informar i comunicar, si això contribueix a fer-ho,
doncs encantats i agraïts.
Inaugureu avui aquesta exposició itinerant exposició.cat,
ja ha viatjat diverses ciutats, avui arriba a Tarragona fins diumenge.
Què s'hi podrà trobar la gent que arribi a aquesta exposició?
Doncs tal com estava comentant amb les persones que ens acompanyen
i amb la regidora, doncs l'objectiu és informar, comunicar, difondre
el conjunt de polítiques d'habitatge que s'estan desenvolupant
des del govern de la Generalitat des de fa anys
i la major part d'elles fetes de comú acord, de forma coordinada
amb els diferents ajuntaments de referència.
Per tant, és una exposició mòbil itinerant que ve de Lleida,
de les terres de Lleida, Santa Lleida, Tàrrega, Balaguei, Mollerusa
i comença el seu periple pel camp de Tarragona
i posteriorment per les terres de l'Ebre en aquesta ubicació.
Permetrà conèixer, per una banda, tant les polítiques d'habitatge
que l'Ajuntament de Tarragona està desenvolupant
els seus usuaris i usuaris, els seus ciutadans i ciutadanes,
com el conjunt de polítiques d'habitatge que estem desenvolupant
com a govern en tot el país.
De quina forma? En tres paquets.
Una, tots els ajuts que en aquests moments estan en marxa,
tant pel lloguer com per la cessió, la mediació,
en fi, com la renda bàsica d'emancipació amb el Ministeri de la Vivienda,
tot el paquet aquest d'ajuts, per la gent que ja està en un habitatge
i que té dificultats per poder afrontar les despeses
que d'alguna manera d'elles desprenen, cessió i mediació
per posar de comú acord propietaris amb usuaris
i, en definitiva, aquest conjunt d'ajuts.
L'altre bloc important és el de rehabilitació,
rehabilitació que en aquest moment és un motor de l'economia,
en un moment complicat per la pròpia economia i pel propi sector,
on es defineixen els quatre blocs on hi ha les ajudes de la rehabilitació.
Instal·lació d'ascensors, tema de renovació i actualització
d'espais comunitaris, el tema d'innovació i d'incorporació
d'elements sostenibles i, com no, les diferents i greus patologies
que poden tenir els habitatges més antic,
tant del parc públic com, sobretot, del parc privat.
I l'últim és un bloc en el qual es desglossen les diferents eines
i instruments de planificació estratègica per poder tenir
en un futur immediat, a mig i llarg termini,
les reserves de sol necessàries per poder combinar
la necessitat que existeix d'habitatge i la demanda que pugui existir
en els diferents sectors socials i tipologies, joves, gent gran,
si de compra-venda, de lloguer, de lloguer amb opció de compra,
amb els llocs on hi hagi contrastada aquesta demanda molt més, diguéssim,
acurada, ja que s'ha fet un estudi pormenoritzat de tot el país,
aquí el pla territorial sectorial de l'habitatge,
i que pretén caçar, encaixar, l'oferta en la demanda.
Per això també estan recollides les àrees residencials estratègiques,
que d'alguna manera són aquesta reserva estratègica de sol
que ens ha de permetre, junt amb el registre de sol·licitants,
fer aquest encaix entre caps i barrets, si em permés l'expressió.
Suposo que aquest paquet de les mesures davant la crisi,
no sé si és el més destacat potser de l'exposició en un moment com el d'ara,
les mesures que des de la Generalitat s'han dut a terme per això,
per intentar superar la crisi.
El govern de la Generalitat, mitjançant un pacte de govern,
com no pot ser d'una altra manera, intenta contribuir d'una manera decidida
a fer que la situació econòmica del país tingui els reforços des de l'administració
i els elements de complementarietat dins de les seves possibilitats
i de les seves responsabilitats que hi ha.
I en aquest sentit, un dels paquets que està dintre de les 30 mesures
que el govern ha implementat per reforçar diferents sectors econòmics del país,
hi ha aquestes 8 o 9 mesures que estan assenyalades també davant de la crisi
i que fan referència, diguéssim, al tema de l'habitatge, no?
Tant per ajudar, contribuir a reforçar promotors com constructors
i sobretot i fonamentalment usuaris i usuàries,
especialment els que més ho necessiten.
Comentava les àrees, un projecte que en alguns llocs també ha tingut una certa reticència,
ha tingut una certa oposició.
Bé, jo crec que el tema de les àrees, tot i que cada cas és un cabàs,
generalment entenc personalment que hi ha hagut una o no s'ha entès suficientment
el que d'alguna manera pretenen les àrees
o des de la legitimitat i sobirania d'un territori
hi ha una dicotomia entre si créixer i reservar de manera ordenada i sostenible
per preparar-se per la necessitat o demanda del futur
o, en alguns casos, decreixer fins i tot sosteniblement.
Les àrees tenen una voluntat claríssima,
és que no torni a succeir el que en aquest país fa uns anys estava passant
i és que la no política d'habitatge feia que no hi havia sol de reserva suficient
per poder construir en ell habitatge de protecció oficial
per molta, moltíssima gent que necessitava i continua necessitant habitatge.
Perquè durant aquests darrers anys el que ha demostrat el mercat
és que hi ha una part importantíssima de la població
que té moltes dificultats per accedir al mercat privat.
Per tant, les àrees són unes reserves estratègiques de sol
posades en les zones de màxima demanda
que tenen un calendari que marcaran els seus ajuntaments
i que, per tant, aniran desenvolupant en funció de les necessitats reals
i els moments en els que toqui viure en cada situació i cada moment
i, per tant, són reserves estratègiques
que no tenen ni un calendari a priori a desenvolupar en la seva execució
ni ningú ha de marcar, diguéssim, aquests inputs
contràriament al que sigui encaixar aquesta demanda amb aquesta oferta
i això ho farà el consorci que es genera
i s'estan constituint aquests consorcis
però on és obvi que els ajuntaments, com el de Tarragona
haurà d'anar determinant quan, com i de quina manera es va fent això.
Per tant, jo des del respecte a totes les opinions només faltaria
i la controvèrsia que efectivament hi ha hagut
considerem des del Govern de la Generalitat
i des del Departament de Mediament i Habitatge
per descomptat que són reserves necessaris
per tenir, com en aquest moment podríem dir,
entre 160 i 180.000 habitatges de protecció oficial
que podrien construir-se en el conjunt del país
en aquestes zones de reserva estratègica.
Perquè ara qui accedeix a l'habitatge és perquè realment el necessita
o perquè abans potser tothom es comprava un habitatge
perquè tothom ho feia, ara el perfil de gent
és els que realment necessiten un habitatge?
No, ara i abans sempre hi ha sectors socials
que tenen moltes més dificultats per accedir a l'habitatge
independentment de la seva qualitat, del seu preu
i de la seva ubicació.
sempre. El que ha demostrat el mercat és que el preu de l'habitatge
era prohibitiu. La prova és que estem en la situació en què estem.
Doncs moltes famílies s'han embarrancat, si hem permès l'expressió,
amb unes hipoteques que ara no poden fer front a les mateixes
i que era un disbarat que estaven pagant hasta un 53%
de la seva renda familiar per un habitatge.
Nosaltres consideràvem abans i ara, i està a més a més en estadística
ha demostrat, que no s'hauria de destinar més d'un 30%
de la renda familiar per pagar un habitatge.
I ara com ho tenim això?
Bé, doncs el que l'habitatge de protecció oficial fa i promou
és que això sigui una realitat i és per això que la franja
de sectors socials que es poden incorporar a habitatges de protecció oficial
estan dins d'aquesta línia i per tant estan pagant menys del 30%
o com a molt el 30% de les seves rendes.
I per a aquells que es van posar on no podien
i ara estan en lloguers que no arriben i tal,
hi ha el conjunt d'ajudes que també oferim com a servei
que és per ajudar a pagar una part d'aquesta renda mensual
que no arriben, ja sigui de lloguer o ja sigui inclús de les pròpies hipoteques
que com sabeu és un drama nacional el fet que moltes famílies
estan en vies de desnonament o desnonança
perquè no poden fer front a les seves hipoteques.
Amb això també estem ajudant a recomprar els habitatges,
a fer-los en desió, a permetre a les entitats financeres
que quedin en els seus habitatges i que en posterioritat
puguin tornar a optar per la seva propietat.
Perquè és tan important generar de nou com fer que la gent que hi viu
la puguem entre tots ajudar a mantenir-se en el seu habitatge, en la seva llar.
Deixa'm que expliqueu els oients que ens estan escoltant una mica
com és aquesta exposició itinerant, perquè veig que és com una casa
i hi ha un llit fins i tot.
És una casa, és una simulació d'un habitatge
on en el rebador hi ha uns aspectes, en el menjador hi ha el menú dels ajuts
que d'alguna manera podem oferir i estem oferint
ajuntaments i Generalitat de Catalunya.
L'altre on parla de la rehabilitació, efectivament té un llit,
hi ha una dutxa, hi ha determinats elements que d'alguna manera simulen un habitatge
i ja en la sala d'estar tenim la biblioteca i temes d'aquests
que estan els materials a aquesta banda d'aquí i els plafons
que d'alguna manera són més d'informació de futur i de planificació estratègica.
Ja per acabar m'agradaria acabar parlant de la rehabilitació.
Ha comentat que s'ha fet ajudes en aquest sentit.
A Tarragona també n'hem vist amb diverses associacions,
sobretot el que comentava de les barreres arquitectòniques,
els ascensors també s'han fet actuacions amb aquesta.
A més a més, avui s'ha signat aquest conveni per urbanitzar la plaça de Tarragona de Camp Clà.
També s'actua a Tarragona.
Efectivament, Tarragona, com no pot ser d'una altra manera,
és més, ho he dit en la presentació, és una ciutat de referència
perquè les polítiques d'habitatge que també van desenvolupant,
no només en el parc públic, que això és una preocupació conjunta
i un tema que treballem conjuntament, sinó també en el parc privat,
ha desenvolupat i està desenvolupant, també mitjançant lleis de barris
i les diferents línies de suport.
Efectivament, aquí, dintre de la rehabilitació,
s'han donat també tota una quantitat de subvencions importants
en les diferents línies que comentava.
Per una banda, els ascensors, per altra banda, aquest reforçament i millora
en aquells edificis més antics i, per tant, amb patologies més preocupants,
i els altres, la modernització i actualització d'elements comunitaris.
Se us ha lliurat un dossier de premsa en el qual està tot especificat,
estem parlant de, ara no sabria dir-te la quantitat, diguéssim,
de diners i d'ajuts, el director territorial tindrà més la informació,
però el que avui hem signat era molt específic i molt concret
per al barri de Camp Clar, un espai que és privat, però d'ús públic,
i que entre l'Ajuntament, la comunitat de propietaris i a Dixa,
doncs hem acordat reurbanitzar-lo, amb els estàndards que avui correspondrien,
l'Ajuntament fer-se càrrec del mateix, doncs, en quant al seu manteniment
i conservació, i els veïns a fer un ús cívic i normalitzat de l'espai
perquè durant anys, doncs, tingui la qualitat i doni el servei
que la seva comunitat necessita.
Doncs, Frederic Linares, conseller delegat de Dixa,
moltíssimes gràcies per haver-nos atès, els deixem que acabin de fer la visita.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs eren les paraules del conseller delegat que ens ha explicat una mica
el que podeu veure.
Exactament, sí, sí.
Hi ha els tres espais diferenciats amb aquestes ajudes per entrar a l'habitatge,
la rehabilitació i les mesures que s'ha fet des de la Generalitat
davant d'aquesta crisi econòmica.
No és l'única activitat, Jovanda, de fet, demà a la tarda
hi ha una taula rodona amb diversos participants
que tractaran sobretot en aquest tema,
sobretot el tema aquest de l'accés a l'habitatge.
Per tant, durant tota la setmana i fins diumenge,
diverses activitats aquí a la plaça Verdaguer.
Jo m'imagino que bona part dels visitants d'aquesta carpa a banda dels curiosos
seran persones que tenen una problemàtica molt concreta
i volen veure si realment l'administració els pot donar alguna resposta.
Interessant, sens dubte, fins diumenge es pot visitar
i quasi que tornem cap a casa, no, Josep?
Som-hi, som-hi.
Doncs vinga, fins ara mateix.
Ara són dos quarts d'una.
Gràcies.