Demà, el Teatre Metropol de Tarragona serà l'escenari
de l'arribada de l'aterratge de la companyia Al Pont Flotant.
Arriben des del País Valencià i ens conviden
a una obra de teatre o a una festa.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
un dels integrants i fundadors de la companyia Al Pont Flotant,
en Jesús Muñoz. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
El muntatge que ens porteu aquí a Tarragona
es titula Exercicis d'amor
i no és una tabla de gimnàstica emocional, oi, Canal?
O sí?
Bé, podria ser-ho, podria ser-ho.
Bé, exercicis és més una celebració,
una celebració particular nostra,
del nostre amor, de la nostra amistat,
on sí que podríem parlar d'alguns exercicis,
d'algunes maneres per exercitar aquest amor,
que proposarem o que nosaltres mateixos farem demà.
Parlarem de l'obra fins on podem parlar,
que això sempre ha de deixar algun element sorpresa,
però a mi m'agradaria també, aprofitant que et tenim aquí,
parlar de la vostra companyia,
perquè és un projecte que ja va néixer fa un quant temps,
l'any 2000,
i un projecte que ha anat fent un camí consolidant-vos,
no només com una companyia de teatre que fa els seus bolos,
sinó que heu fet una aposta com a molt més ferma des del començament,
crear un espai propi de producció teatral a la vostra ciutat, no?
Sí, diguem que nosaltres sempre vam entendre el nostre treball
com a grup de treball,
no tant com una productora d'espectacles,
sinó que des del principi nosaltres es vam unir
perquè teníem unes inquietuds,
una visió molt semblant del teatre
i de la manera d'entendre el fet escènic,
i això va ser el que ens va ajuntar
i sobretot per aquesta voluntat d'investigar junts
i de descobrir un poc quina era la nostra manera de fer teatre.
Aleshores, no podíem començar sense un espai,
però això sempre hem tingut un espai de treball
i m'ha anat canviant al llarg dels anys,
i ara ja portem uns quants anys en la mateixa sala,
que bé, que sou la bancorrada,
aixina nosaltres fent del banyol i això,
i bé, i és l'espai on tenim l'oficina,
l'espai on massatgem, l'espai on investiguem,
l'espai on organitzem cursos,
i l'espai també, un espai també obert
a altres companyies, a companys,
de professió,
a gent que necessita un espai per treballar,
i això, t'he dit, és una sala molt oberta.
Això us dona l'oportunitat d'una formació permanent,
des de tots els punts de vista del fet teatral, no?
Sí, la veritat és que
en un principi nosaltres vam apostar
per convidar a mestres, a professionals,
que nosaltres teníem molt a aprendre d'ells,
i bé, i hem continuat,
continuem aquesta programació,
hi ha cursos que evidentment ja no els fem,
perquè ja els hem fet unes quantes vegades,
però continuem convidant,
buscant nous professionals.
A mi no m'agrada parlar de reciclatge,
jo crec que és una necessitat
de continuar aprenent
i de continuar compartint
amb altres professionals,
altres teatrelos,
altres disciplines també,
que a vegades pensen que no estan relacionades,
però en el fons sí que ho estan,
i necessitem això,
tenim necessitat de compartir
i aprendre d'aquestes persones,
i fa poquet que ja se llançarem un poc a la piscina,
i per fi començarem nosaltres a donar cursos,
que pareixia que,
bé, ja portàvem temps nosaltres fent classes
i donant cursos fora,
però en el nostre espai,
com que sempre es donava molt de respecte,
i dir, ai,
i fa ja un temps ja van pegar i ja se van més autoespantar
i començarem ja a donar classes també així.
Deixem dir-vos que van de ser bons actors,
sou bons operaris,
perquè a través d'internet he vist una miqueta aquesta sala flotant
i escolta,
amb el seu parquet tot està endreçadet,
dius, si sembla un centre d'aquests institucionals,
no?, de tan arregladet i endreçadet com està.
Però també la cosa del vídeo enganya molt, eh?
A veure, a veure.
No, no, no,
si tenim a la Pau,
que és molt ordenada
i ens portem tot així.
No, que va,
intentem mantenir-la neta
i jo, sí,
la fotografia diries que,
però jo t'he convidat a vindre
i veuries com que no enganya molt.
No, no, es veu ben xula, eh?
Ben xula aquell espai,
a més que l'utilitzeu bé.
Perquè, a veure,
jo ara tinc,
anava a dir un problema,
però un problema és una cosa molt gruixuda,
no és un problema el que tinc,
però tinc una certa dificultat.
És la cosa d'internet,
que, clar,
pots entrar a la pàgina web
del Pont Flotant
i pots veure un trosset de l'obra,
veus el seu espai,
tot això,
i, clar,
tinc la temptació
de preguntar-te algunes coses,
però no sé si te les puc preguntar
perquè desvetllaria
alguns aspectes de l'obra
i, clar,
al teatre sempre s'ha de deixar una miqueta
que l'espectador vagi descobrint,
però com que vivim en aquesta societat
tan exhibicionista d'internet,
doncs, escolta,
que no sé,
tu si veus que alguna cosa
no la vols dir,
tu em dius
no, no,
això no toca,
no vull respondre-ho
i jo no m'enfado,
eh?,
cap problema.
Et sembla bé el pacte?
Sí, sí, sí,
em sembla perfecte.
Molt bé.
Doncs, a veure, Jesús,
l'obra és una festa
que ve a parlar
de l'amor,
de la il·lusió
i de l'engany.
correcte?
l'exercicis és una celebració,
l'exercicis és una celebració,
l'exercicis és una celebració de l'amor,
de l'amistat.
i utilitzem la il·lusió,
la il·lusió en els dos sentits de la paraula,
no?
Això ho diu l'Àlex,
que és terraconí,
ho diu l'Àlex en un moment de la funció.
que diu anem a il·lusionar-nos,
no?
Anem a il·lusionar-nos.
Ilusionar-nos en els dos sentits
de la paraula,
no?
Una il·lusió
és un engany,
però també és un desig.
Aleshores,
eixa il·lusió
que nosaltres utilitzem
com a il·lusió teatral,
que s'ha actualitzat tota la vida,
no?
L'il·lusió,
la ficció en el teatre,
utilitzem eixa il·lusió,
però també
utilitzem l'il·lusió com a desig,
per il·lusionar-nos,
pensar que,
bueno,
que l'amor pot durar sempre.
És un engany,
és un engany,
però també és un desig,
no?
Sí, sí, sí.
No, no,
i escolta,
i parleu també
no només de l'amor,
diguem-ne allò,
en el sentit bíblic,
sinó també de l'amistat,
de les persones,
de les relacions en general,
no?
Sí, sí,
fixa't,
nosaltres ens vam conèixer
a l'escola d'art dramàtic
allà per l'any 98,
hòstia,
per dir ja una bona,
i res,
i van començar a treballar
el 2000
i portem deu anys junts.
I, bueno,
i això apunta
a que continuarem més,
continuarem,
i, clar,
el que en principi
va ser una amistat,
bueno,
primer companys d'escola,
després comencen a ser amics,
i alhora quasi
comencen a ser companys de treball.
I, clar,
esteu parlant de vosaltres,
esteu parlant de vosaltres,
això és amor autèntic,
tants anys junts?
Clar,
vull dir,
i ahir aniríem
a lo que
ja vam encetar
en Coma Pedres,
no?
que sí que utilitzem
part de la realitat,
o de les nostres biografies,
per parlar d'alguna cosa general,
és a dir,
d'alguna cosa més concret,
o d'alguna cosa més personal,
o autobiogràfica,
creem este espectacle,
igual que vam fer en Coma Pedres,
després ja ve l'artífici teatral
i com la dramaturgia,
com ho poses tot,
però, bueno,
el punt de partida
és la nostra vida
i la nostra relació,
i, bueno,
les nostres coses
que tenim ahí
quan no sempre va tot bé,
això també és un poc
de l'esportatge,
i el nostre compromís,
i això.
I un to divertit,
l'anècdota
que has d'haver,
doncs,
després una qüestió
més transcendent
i més universal,
que primer ens fa somriure,
després reflexionar?
Sí, sí,
diguem que exercicis
te pot deixar en...
Bueno,
se te pot,
a lo millor,
per com ha passat
en molts espectadors,
no?,
que és un espectacle simpàtic,
jo crec que és un espectacle íntim,
i és un espectacle emocionant,
i que, bueno,
que nosaltres sempre s'ha agradat això,
no separar el riure
de l'emoció,
no?,
vull dir,
diguem que en alguns moments
l'espectador
fa aquest viatge
per les emocions,
pot passar de la risa
al plor emotiu,
no?,
i això és una cosa
que també volíem
un poc investigar
en aquest treball,
no?,
com podem fer
que aquest espectador
viatge,
viatge per aquestes emocions.
Això també estaria prou relacionat
amb aquest viatge,
també,
que fem físicament
al llarg del muntatge,
que no és un,
diguem que no és un espectador sedentari,
sinó que és un espectador
que anem a convidar-lo
a que transite,
per això són diferents espais,
espais que van canviant
i també és una manera
de desubicar-lo,
no?,
de no deixar
el que pense molt
i que es deixen portar
per aquest viatge
emocional,
no?
Ja parles d'espectador,
però aquí el públic
és un altre protagonista
de l'obra,
sense ells,
però des del punt de vista
més interactiu
no podríeu tirar endavant
aquest espectacle,
perquè heu comptat
des del començament
com un altre protagonista
de l'obra.
Sí, mira,
és més quan,
nosaltres en aquest espai
que has vist
per les fotos
és també
un joc
d'experimentació
i un joc
on nosaltres
ja ho farem
en Comà Pedres
diguem
que comencem
a fer les proves,
els primers assajos
en públic,
les primeres proves
amb gent,
no?,
i amb exercicis.
Això no era
una part,
una última part,
vull dir,
no tenia un caràcter
de mostrar,
no?,
a l'espectador,
sinó era una part
més
que necessitàvem
per continuar
treballant
amb el projecte,
perquè si no
venien espectadors,
si no convidaven
els nostres amics
a vindre
al nostre espai
i treballar
amb ells,
no sabíem
per on tirar,
perquè eren
una part
molt important,
perquè hi ha
un contacte
molt directe
i necessitàvem
saber
de la següent
resposta
per continuar
endavant.
Aleshores,
sí,
és veritat,
l'espectadora,
sí,
és,
bueno,
nosaltres no parlem
d'espectadors,
parlem de convidats,
perquè realment
són persones
que vindran
el dimecres
i per a nosaltres
són els nostres convidats
i jo espere
que ells
se sentin convidats.
Intentem
respectar molt
l'espai
de l'espectador,
és a dir,
mai no ens ha agradat,
però això era
tot un repte,
aquesta aventura
de com poder
convidar
l'espectador,
com poder
estar a prop
d'ell,
com fer
que se sentirà
part
d'esta celebració,
sense molestarlo.
vas ens incomodar-lo,
que això és molt difícil
d'aconseguir,
eh?
Sí,
però això era
un repte gran
i, bueno,
fins al dia d'avui,
pensem que l'espectador,
en aquest cas
el convidat,
sempre s'ha sentit
convidat
i mai no ha tingut
un port.
Hi ha xicotets moments
on intentem
que això quede clar,
perquè sí que és veritat
que, bueno,
nosaltres com a espectadors
mai no ens ha agradat,
no ens ha agradat
aquesta manera
de tractar
l'espectador,
de forçar-lo,
sinó que
si l'espectador
participa
més enllà
del que proposem,
és perquè ho decidís.
Clar,
doneu aquesta opció.
Parleu dels espectadors
com a convidats
i vosaltres,
a banda d'actors,
actueu
com a anfitrions
i no sé si puc continuar
llegint.
Bueno,
diguem que
exercicis
és una celebració
i en totes les celebracions
es comparteixen,
es comparteixen moments,
es comparteixen,
bueno,
es pot compartir
una música,
es pot compartir
un dinar
o un sopar,
es pot compartir
un ball,
es poden compartir
un joc,
bueno,
passaran coses
pròpies
d'una celebració
i esperem
que l'espectador,
en aquest cas
el convidat,
bueno,
vinga amb ganes
de compartir.
Ho has dit tu
i jo no he dit res
i a més ha quedat claríssim
perquè has creat
aquesta cosa
de dir,
mmm,
hi ha coses
molt especials,
les haurem de descobrir
i això és el que hem de fer,
anar demà al teatre,
a veure la companyia
al pont flotant
amb aquests exercicis
d'amor.
Jo insisteixo,
he vist no res,
uns fragments
i m'he quedat
amb moltes ganes
de veure-la sencera,
no faltarem demà
a la cita
al teatre Metropol.
Jesús Muñoz,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada,
que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres
i si voleu
podeu vindre
ja sabeu
on es crideu
i esteu convidadíssims,
d'acord?
Molt bé,
moltíssimes gràcies,
adeu Jesús,
que vagi molt bé,
adeu, bon dia.
Adéu, adéu.
Lo que pasó
con nuestro amor
yo solo sé
que poco a poco
terminó.
Si la vida nos separó
fue sin querer
¿qué vas a hacer?
¿A dónde irás
así mujer?
Nadie te quiere ya
Nadie te quiere ya
Nadie te quiere ya
¿Qué vas a hacer?
¿A dónde irás?
Pero creo que lo mejor
es olvidar
volver atrás
de nuevo
y juntos
comenzar
Nadie te quiere ya
Nadie te quiere ya
Nadie te quiere ya
¿Qué vas a hacer?
¿A dónde irás?
No recuerdo lo que pasó
con nuestro amor
yo solo sé
que poco a poco
terminó
Nadie te quiere ya