El rescat de cada boletaire perdut al bosc costa una mitjana de 2.200 euros a la Generalitat.
És una xifra que inclou els recursos humans que s'hi destinen, els vehicles terrestres i els helicòpters,
que també s'utilitzen en aquest rescat d'un boletaire perdut.
És per això que la Direcció General de Protecció Civil presenta una sèrie de recomanacions per als boletaires
que creiem oportú avui fer-vos arribar també a vosaltres,
més que res perquè se'ns acosta un cap de setmana a llarg per tots aquests que pugueu a dir del pont
i també coincidint una mica amb l'inici de la temporada boletaire.
La campanya de seguretat per boletaires es va presentar a Tarragona a finals del mes de setembre.
Avui en volem parlar àmpliament amb Agustí Gatell, i és a cap de regió del Servei d'Emergències.
Agustí Gatell, bon dia.
Bon dia.
Explica'ns una miqueta, doncs, no és la primera vegada, no és el primer any, eh,
que presenteu aquesta llista de consells, diguem-ho així, perquè en cap cas són obligacions,
però sí de consells per evitar desgràcies, no?
Sí, de fet ja es va fer durant l'any passat i l'anterior, es va fer la campanya aquesta de prevenció
de cara a donar el Consell de Seguretat pels boletaires, i bé, cada any és més o menys el mateix.
Tampoc no és una zona, la zona de Tarragona, amb molta incidència de recerques de boletàries,
però, malgrat tot, encara en tenim alguna gent que es perden i que els hem d'anar a buscar.
Clar, és que un podria pensar, home, si des de Protecció Civil s'hi posen,
és que potser hi ha molta gent que es perd, que seria aquí el gran problema, no?,
d'anar a buscar bolets.
I passa molt, hi ha molts casos?
Bé, si parlem de les comarques nostres, les comarques de Tarragona,
mira, l'any passat hi va haver tres casos, la gent que es va perdre,
i en guany amb el que portem d'any hi ha hagut un.
No, no és una incidència molt gran,
les zones amb més incidència són les zones més del Bargadà, Ripollès,
totes aquestes zones on hi ha més presència de gent.
Malgrat tot, hi ha molta gent que va a buscar bolets i hi ha gent que es perd.
O hi ha gent de Tarragona.
I és igual que només que sigui un, ja s'han de fer les gestions per trobar-lo.
Això sempre ho hem fet molt clar.
I hi ha gent de Tarragona que creu a comarca per anar a buscar bolets més enllà.
Vull dir que això no té fronteres.
Sí, exacte.
És el gran problema, no?, és el fet que us ha fet decidir a posar-vos-hi
i a crear aquesta llista de consells.
és el perdre, és el màxim, diguéssim, que pot passar.
Bé, la pèrdua és el que diríem el més habitual,
que algú, no pas, normalment no és el mateix bolet de Taire,
però algú que diu, doncs, escolta, aquest senyor ha sortit fa quant de temps d'aquí,
havíem quedat aquí a l'hora de tornar i no ha arribat encara, ja fa molt de temps,
i això pot ser degut a que realment s'ha perdut i no sap on tractar i li costa tornar,
o doncs que pot haver tingut algun tipus d'accident.
Llavors, en funció d'això, treballes sempre mirant de localitzar el més aviat possible
d'aquesta persona, per si de cas ha tingut un accident,
doncs poder-lo tractar el més aviat possible.
Suposo que hi ha diferents variables que incideixen o que poden influir en el cas de pèrdua, no?,
la vastresa d'un per orientar-se i també el tipus de bosc,
i aquí és on potser el que ens deies abans, Agustí,
que potser no tenim boscos molt frondosos aquí a casa nostra, a Tarragona,
com perquè es puguin donar molts casos.
No, la veritat és que els boscos d'aquí, home, dia a dia de tot,
perquè Déu-n'hi-do, en els segons quines són els de la Conca Barberà,
o inclús de la Serra de Prades, doncs el bosc ja té certa frondositat.
Però, malgrat tot, no són boscos excessivament perdedors,
i a més les distàncies tampoc són excessives.
Des de qualsevol lloc habitat, el bosc.
No tenim grans extensions de bosc sense cap nucli,
cap masia o cap zona que pugui servir de referència.
Doncs anem a mirar aquests condicionants
i concretament la llista de recomanacions que feu des de Protecció Civil
perquè no s'hagi de donar aquest rescat,
perquè ningú se'ns perdi aquest cap de setmana llarg
que anem a buscar bolets.
Quines són les recomanacions bàsiques, Agustí?
Mira, doncs la primera és planificar la sortida, no?
tenir molt clar on anem, saber informar-nos sobre la situació meteorològica prevista,
i sempre que sigui una situació desfavorable,
que crec que aquest cap de setmana ho és una mica,
a nivell de vent i a nivell d'arribada d'una pertorbació,
doncs pensar-s'ho una mica i desistir si fa falta.
Pensem que a la muntanya les condicions meteorològiques
canvien molt més sobtadament
que no pas en llocs habitats o a la plana, no?
S'ha adequat també l'equipament,
si no es pot anar a buscar bolets com si anéssim a la platja,
i anem equipats adequadament per tal de poder transitar pel bosc.
Què seria un mínim d'equipament?
Quan parles d'equipament, vols dir vestuari
o vols dir també la motxilla que portem amb les quatre coses bàsiques?
No, bàsicament és la roba, el calçat,
i al segle XXI al 2010 és important també portar algun sistema
que puguis tenir comunicació,
que sigui un telèfon mòbil, que normalment hi ha cobertura,
o si vas en grup, d'això també hi ha diferents sistemes,
hi ha ràdio que són molt usats per als excursionistes
o per la gent que va a la muntanya
que donen aquesta possibilitat de connexió.
Et recomaneu, i això és una cosa curiosa,
que no s'hi acostuma a pensar,
si anem al bosc anària amb roba vistosa de colors vius,
per poder-nos identificar ràpidament en cas de pèrdua.
Bé, això és millor a l'hora de la recerca,
però tampoc és un element definitiu,
senzillament si algú s'ha perdut i sap que l'està buscant,
el problema és que si sap que l'està buscant,
doncs pot tenir algun element identificatiu
que faci que sigui més visible,
i aquest pot ser la roba, és possible.
Imprescindible portar en aquesta motxilla
o fins i tot a la butxaca el telèfon mòbil,
alguna cosa més amb una mica de menjar potser?
Sí, però és que són les condicions per anar sempre
en una zona on no...
O sigui, el col·locarem al consoment, no?
S'ha de planificar la sortida i aquesta planificació
compren tenir molt clar on anem,
conèixer el territori,
anar adequadament equipat per portar,
i si pensem que hem de passar no sé quantes hores a la muntanya,
haurem de portar menjar i haurem de portar a beure també,
per poder mantenir, doncs, aquestes condicions.
El perfil de la persona que s'acostuma a perdre
és una persona que va sol a buscar bolets
o normalment va en grup?
Hi ha de tot, també de totes les edats,
no hi ha un perfil concret de persona que es perd.
El que sí que és recomanable, en tot cas,
és potser no anar-hi sol, no?
Com?
Sí, el que sí que potser és recomanable,
de fet, així ho dieu a la vostra llista de recomanacions,
és no anar sol a collir bolets.
Sempre és millor, quan se va a la muntanya,
quan se va fer qualsevol activitat a la muntanya,
no anar sol.
Sempre és millor anar acompanyat
i sàpiga, doncs, o almenys,
si va sol, que algú sàpiga on vas
i quines són les teves intencions
i aquesta planificació de la sortida
que la conegui algú
que després pugui donar aquesta informació.
Així mateix, també és important
agafar punts de referència.
Sí, formar part de l'estratègia d'orientació.
La estratègia d'orientació, doncs,
passa per anar agafant punts de referència
però després, a l'hora de tornar a saber,
doncs, a fer servir aquests punts de referència
per poder-se orientar,
per poder tenir clar cap punt anem.
I, bueno, els punts de referència són això,
són vitals com a estratègia d'orientació.
Poden ser una línia elèctrica,
com recomaneu vosaltres,
un rierol d'aigua,
qualsevol cosa, doncs,
que ens serveixi per establir el...
Sí, qualsevol element que puguis,
exacte, que es pugui identificar posteriorment
i que sigui diferent, doncs, d'un munt d'arbres, diguem-ho així, no?
Perquè és allà on tastarem.
Els arbres és l'element més comú.
L'element, una línia elèctrica,
doncs, un rierol,
no sé, una masia aïllada,
qualsevol cosa d'aquestes són referències,
o inclús, doncs, no sé,
un cim que puguem identificar fàcilment.
En aquest sentit, també,
creieu que és important no perdre de vista el temps?
No...
Sí, tenint en compte sempre el rellotge
i marcar-se un temps que duri l'activitat,
més que res per no haver de tornar a tenir...
Preveure, també, el temps que pot durar la tornada, no?,
en el camí perquè no se'ns faci de nit.
Sí, és el que veiem.
Planificar bé la sortida,
i aquesta planificació inclou, també,
el temps que previst,
que jo tinc previst d'estar
d'estar
al bosc, no?,
primer, per tenir molt clar
quan he de començar a tirar enrere,
i, per tant,
saber que heig de tornar
en la mesura possible
mentre hi hagi clorodidia,
perquè serà molt més fàcil orientar-los
que no passi a tornar a venir.
Sí, malgrat tots aquests consells,
que Déu-n'hi-do, eh?
Ens perdem, ens acabem perdent.
Què hem de fer?
Doncs trucar al 112,
donar el màxim de referències possibles
sobre la nostra situació,
i, doncs, bueno,
jo he passat per aquell...
doncs, he deixat el cotxe del lloc,
he pujat per la carretera d'alt,
he deixat el cotxe del lloc,
i a partir d'aquí he anat a buscar voler.
Si aconseguim localitzar el lloc
on ha deixat el cotxe,
doncs ja tenim un punt de referència
per començar a buscar,
i si a partir d'aquell,
si ell és capaç de donar-nos
més orientacions,
doncs, millor.
És important un cop...
i un cop han fet aquesta trucada d'emergència,
és important tampoc bellugar-se,
perquè si nosaltres estem buscant
i el que està perdut es va bellugant,
doncs, les referències que ens ha donat
en el seu moment ja no seran vàlides,
per tant, és important que estigui quiet,
que en aquest cas, doncs,
segueixi les indicacions
que se li donin des de bombers
per acabar puguent-lo localitzar,
i tot així, doncs,
fer servir només el telèfon mòbil
per comunicar-se amb bombers
o amb els equips d'emergència,
perquè, si no, els telèfons mòbils
tenen el hàndicap
que és el que va a la bateria.
Recordem que el 112 és el telèfon d'emergències,
operatiu les 24 hores del dia,
i que, a més, podeu trucar,
funciona fins i tot si no teniu saldo al mòbil,
per tant, escolta,
tingueu-lo ben bé al cap.
És això, i, a més a més,
encara que no hi hagi cobertura de la companyia
de la qual pertany,
doncs, el 112 sempre és un telèfon accessible.
Si tornem a casa, Sanzi Estalvis,
amb el cestell ple de bolets,
a partir d'aquí comença un altre perill,
que és saber quins bolets són comestibles
i quins poden resultar verinosos,
però això ja és competència del Departament de Salut, no?
Aquí no hi entraríem.
Sí, ja n'entrem nosaltres.
Ja tenim prou.
En aquest cas ja es favoriria després de la recollida de bolets,
però ja no seria tan problema nostre.
Aquí ja és una altra història.
Hem volgut parlar,
ja tenim prou feina si no ens prenem,
hem volgut parlar sobre aquests consells
que doneu des de la Direcció General de Protecció Civil
per tal d'evitar pèrdues en el bosc,
sigui anar a acollir bolets o sigui fent qualsevol altra activitat,
perquè són consells genèrics,
i evitar d'aquesta manera un mal tràngol per la persona que es perd
i per tothom que està pendent que el trobin
i evitar també, per què no dir-ho,
uns diners, 2.200 euros que heu calculat
que costa a la Generalitat rescatar cada boletaire perdut.
A vegades, amb la bona sort que no es fan mal,
no passa res, simplement s'han perdut,
doncs vinga, ja hem de posar-me a la caixa,
i això tampoc no hauria de ser així
si tots som una mica prudents.
Avui n'hem parlat amb Agustí Gatell,
cap de regió del Servei d'Emergències.
Agustí, moltíssimes gràcies
i que tingueu un cap de setmana ben tranquil.
Una temporada boletaire ben tranquil·la.
Gràcies, moltes gràcies.