Doncs, com us dèiem, ja la tenim aquí entre nosaltres.
És la Mònica Brey, alumna de segon de batxillerat
del Col·legi Sagrat Cor de Tarragona.
Ha realitzat un treball de recerca sobre els carrers de la ciutat
en un període que comprenen entre 1991 i 2008.
Mònica, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Un treball de recerca, però que jo tinc entre les mans,
és un llibre, un llibre de tapadura,
editat d'una manera realment extraordinària.
Obres les pàgines, parlem d'això també,
amb una qualitat del paper, amb fotografies,
amb textos endreçadíssims.
Això, ja et dic, és un treball de recerca, és obvi,
és un treball acadèmic, però podria ser perfectament
un llibre d'interès general, perquè això dels carrers de les ciutats
i les històries dels carrers sempre crida molt l'atenció.
Per què tries fer aquest treball de recerca?
Jo no sé si era el que volies fer, perquè, clar,
quan l'alumne diu he de triar un treball de recerca,
t'ho penses molt abans de començar-ho,
perquè estaràs dos anys allà buscant informació, no?
Sí, el primer vaig triar el síndrome de Down,
però a l'escola em van dir que hi havia molt poca informació a la ciutat.
I el Joan Andreu Torres, que és el meu tothom,
em va proposar aquest.
I a tu què et va semblar al principi teu carrer?
Al principi una mica avorrit,
però a mesura que anava buscant informació i tal,
m'anava agradant.
Tu ets molt de caminar?
Sí.
Ah, doncs aleshores, avorrit, però mira.
Aleshores, per què aquest període?
Fer un treball sobre els carrers de Tarragona en un període concret, per què?
Perquè el meu treball havia de tenir un límit de 50 pàgines
i vam començar el mes actual.
El mes actual era el 2008, del 2009 no hi havia res,
i vaig començar el 2008 cap endarrere i ens vam aturar el 1991.
Aleshores, bona part d'aquests carrers obeixen a nous espais urbanístics
de les últimes dècades o fins i tot a algun carrer,
se li ha posat el nom a algun carrer, diguem-ne, més antic de la ciutat?
O tots responen a noves zones?
Noves zones, sobretot urbanitzacions que s'han anat edificant,
com Tamarit o Cala Romana.
Tamarit, Cala Romana, el que anomenem la zona dels músics, no?
Que hi ha un munt de carrers que ara els anirem repassant.
Aleshores, Mònica, dius, uf, això és una mica avorrit,
però calla, que ja he de provar el curs,
ja he de fer un treball de recerca.
I com comences?
És a dir, com dius, ara, molt bé,
ja he dit que faré aquest treball, però on començo?
Què faig?
Va ser molt complicat perquè primer tenia que buscar
les dates d'aprovació dels carrers.
Vaig començar a buscar per internet, però no trobava res.
Llavors vaig haver d'anar a l'Ajuntament,
allà el Jordi Piquet em va deixar consultar els decrets d'alcaldia,
però hi vaig trobar poca cosa.
I vas haver de mirar-los tots, un en un, no?
I paral·lelament, per internet, anava buscant jo informació
i vaig trobar un llibre que es deia
Els decrets de Nova Planta.
En aquest llibre hi havia les dates dels carrers aprovats,
però només hi havia el de l'any 2000.
Llavors, jo la necessitava del 2008 al 91.
Vaig anar a l'hemeroteca,
on l'Helena Virgil em va deixar consultar la resta d'anys.
Per tant, els arxius municipals han estat fonamentals
per poder fer aquest punt de partida.
Comences el treball fent una introducció de la importància que tenen els carrers.
I per què es diuen d'una manera i no d'una altra?
I a vegades obeixen un homenatge a un personatge més o menys il·lustre
o a vegades obeixen a maneres de viure, accions quotidianes que es podien fer.
I poses algun exemple com la plaça Pallol o la baixada de peixateria?
Sí, però també m'agradaria dir que els noms que es donen als carrers,
la gent de Tarragona pot proposar els noms,
llavors l'Ajuntament dirà si els agrada o no.
Ah, doncs això ho podries explicar, Mònica,
perquè hi ha la creença generalitzada que el nom a un carrer es posa
perquè algú decideix una comissió municipal,
però pot haver-hi suggeriments de la població.
Sí, qualsevol persona pot anar a l'Ajuntament i dir
m'agrada tal nom i llavors se li...
Per un carrer determinat o podíeu posar-li el nom a un carrer?
Sí, a qualsevol.
Llavors se li proposa a l'alcalde i l'alcalde decide si es pot aprovar o no.
Jo m'imagino que tu voldries proposar un nom.
Sí, el de Montserrat a Balló.
Doncs si has de fer recollida de signatures ja compta amb la meva.
D'acord.
Poetesa tarragonina, viva, afortunadament,
que encara la tenim entre nosaltres, una gran poetesa.
I en aquest sentit una de les coses que t'ha sorprès més,
tinc entès, és que has trobat poquíssims carrers amb noms de dones.
Sí, de tots els carrers que he estudiat només dos tenien nom de dona,
el de Rosa Benes i Mercè Rodoreda.
I qui era Rosa Benes?
Era una militar que va estar al front.
Ja veus.
Sí.
I aquest carrer per on cau, més o menys?
Perquè si a mi em diuen el carrer Rosa Benes, no ho sabem, no?
On cau?
No.
Ho buscarem, perquè ara buscarem un callejero, eh?
Que es diu...
Aleshores, fas tota aquesta tasca d'arxiu,
però jo m'imagino que has d'anar mirant els carrers, un bambun,
perquè jo veig fotografies dels carrers.
Sí, un cop tenia ja la biografia de tots els personatges,
vaig haver de buscar per internet on estaven situats
i em vaig dirigir a cadascun d'ells i vaig fer...
Google Maps, potser?
Sí.
Molt bé.
I vaig fer una fotografia de la placa i una entrada al carrer.
A la recerca de la biografia dels personatges,
tot va sortir també dels arxius o vas anar mirant?
Vaig haver de consultar com una cinquantena de llibres
i n'hi havia molts que estan molt lligats a Tarragona
que pràcticament no se sabia res.
Clar, havies de triar una miqueta quina informació em posaries,
quin criteri seguies, la biografia, què havien fet...
Clar, no expliques tota la vida de...
No, la relació que tenien amb la nostra ciutat, sobretot.
Josep Santís i Porta, per exemple,
és un carrer que hi ha per aquí, a veure...
No, no el localitzo jo, eh?
On és aquest carrer?
Una plaça.
Una plaça és, no?
Sí.
Quina diria?
No, no, no la localitzo jo per la fotografia.
Està a prop del Camp de Mar.
Ah, sí, sí, sí.
Ara que ho dius, sí.
Sí, sí.
Anem al carrer...
La plaça de Sant Fructuós, aquesta sí que ja és més coneguda.
L'avinguda Madeus Mozart, bé, aquí no vas tenir problemes.
Al carrer Betóvent tampoc, al carrer Bac...
Aquí són tot el que anomenem ja popularment a Tarragona
els carrers dels músics.
Estan tots concentrats en el barri anomenat barri dels músics
i tots són els músics que tothom coneix, els músics internacionals.
Però tots són músics internacionals, però també hi ha músics, diguem-ne,
més cap aquí, més del territori.
En aquella zona també, no?
Sí, sí, tots estan allà.
El Vial J. Bryan, sabies qui era J. Bryan abans de fer el que treballi?
No.
Jo m'imagino que molts d'aquests personatges no els coneixies, no?
Pràcticament tots no.
Fixa't, a més, curiosament, va néixer Springfield,
això em recorda el Simpsons, ja que parlem de carrers,
i poca broma que va morir a Bústuc, el famós lloc del festival.
Escolta, jo me'n recordaré ara, Kira J. Bryan, després d'aquesta informació.
Veieu, això ho ha posat la Mònica aquí.
Sense el llibre de la Mònica, sense el treball de la Mònica,
no coneixeríem anècdotes com aquesta, per exemple.
No sé, hi ha algun carrer que t'hagi cridat,
o nom, personatge, que t'hagi cridat particularment l'atenció?
Escolta, ja tenim molts carrers amb músics, no?
Sí.
No sé si els has comptat, però...
Hi ha bastants.
Jo vaig passant els fulls del llibre de la Mònica,
i em surten moltíssims...
Mira, al carrer Mercè Rodoreda.
On és el carrer Mercè Rodoreda?
Està a prop de Joan XXIII.
Per la part d'enbaixa de la ciutat, sí, sí.
Tenim el carrer Mercè Rodoreda.
Dues dones només, eh, que tenen noms de carrers.
Descriptors, no?
Molts també, veiem per aquí.
I religiosos també, molts.
Músics, escriptors, religiosos...
Quins altres personatges trobem així?
Polítics.
Polítics també.
Figures ciutadanes que hagin destacat per alguna cosa també trobem?
A mi m'ha agradat molt el Josep Maria Terrassa,
que és el que va crear el Maginat Pelacanyes.
I on és el carrer?
Està, ah sí, està a prop de Joan XXIII també.
També és de la zona de Joan XXIII.
Abans quan parlàvem d'expansió urbanística,
bona part dels nous carrers amb els nous noms
són a la zona de Joan XXIII.
Mira, aquí tenim el carrer de Rosa Benes i de Llobera,
que efectivament diu que estava casada
amb un comercial tarragoní, Simó Lloberes,
del matrimoni del qual va tenir tres fills.
Simó, que va arribar a ocupar diferents càrrecs,
entre ells el de cònsul de Venezuela,
Malció, comerciants...
A veure, diu, el front de molt sud?
Efectivament, com deia la Mònica,
va lluitar el front en la guerra.
De totes maneres, tots aquests personatges...
Per exemple, aquest carrer,
tu saps si va ser per petició d'algú
que es va posar o no?
No se sap, això.
No se sap encara.
Deies allò que hi ha ciutadans que poden...
Plaça Sant Magí.
Perfecte, Cabré, un educador.
Quins altres tipus de personatges?
Els que he dit escriptors...
Religiosos, com deies, no?
Escolta, Mònica,
què t'han posat per aquest treball de nota?
Un excel·lent.
Un excel·lent, clar.
És que no sé quines preguntes faig,
és que ho miro aquí.
És un llibre,
la veritat és que fa goig de veure,
com a treball de recerca,
però, a més, mira, això,
també has afegit un article del periódico
que diu que Tarragona,
la ciutat espanyola,
que menys calles té dedicades a mujeres.
Sí.
Hauríem de fer una llista, Mònica,
i fer propostes a l'Ajuntament, no?
Sí.
Com ho veus, això?
Jo bé.
Quasi que sí.
Podria convertir-se en una publicació,
aquest treball?
A mi m'agradaria.
I has fet alguna passa, no?,
per aconseguir-ho?
Vaig anar a l'hemeroteca
i em van dir que la web que s'ha creat ara,
la Wikitarraco,
estaria bé publicar el llibre.
I en paper?
Has presentat algun premi?
Sí, el de la Caixa
i el de la Universitat de Vira i Vigili.
I ara, espera.
Sí.
Espera, a veure,
perquè, clar, aquests premis que t'has presentat
implica en les bases la publicació del treball,
que això és el que m'imagino que més il·lusió et faria,
poder tenir el treball publicat.
I què t'ha dit el teu entorn, la teva família,
els teus amics, tothom que ha vist aquest treball,
que el deus passejar tot el dia,
ja, vaja, jo estaria tan orgullosa
que l'estaria portant a tot arreu, no?
Tant content,
i sobretot els meus pares que em van ajudar a fer-ho.
Els teus pares es deuen conèixer
tot el Callejero de Tarragona, segur que sí.
Mònica Brey,
alumna de segon de batxillerat
del Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona.
Els carrers de Tarragona, 1991-2008,
un treball de recerca que tan de bo
que esdevingui en una publicació formal
en forma de llibre.
Moltíssimes gràcies i enhorabona per la feina.
Gràcies.
Gràcies, ja.