Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts.
Com dèiem, en aquesta quarta hora del programa,
el nostre primer convidat és el president
de l'Associació Empresarial Química de Tarragona,
Anton Valero.
L'hem convidat per repassar l'actualitat
que afecta el conjunt de la indústria petroquímica
instal·lada aquí a la nostra ciutat,
per parlar de l'impacte de la crisi econòmica,
de les expectatives de futur del sector
i també per parlar del pacte pel desenvolupament de la química,
que avui és notícia.
Ahir va haver-hi una trobada important
a l'Ajuntament de Tarragona,
on, a més a més, es va fer visible
que diverses entitats,
que diversos agents econòmics i socials
de les nostres comarques
s'han incorporat a aquest pacte pel desenvolupament
o pacte de progrés de la química.
Senyor Anton Valero, molt bon dia.
Molt bon dia.
Comencem per aquesta primera notícia,
com dèiem, destacada de la jornada.
Què suposa que s'incorporin tots aquests agents
econòmics i socials?
Aquí hi ha la Cambra de Comerç,
estem parlant de la Universitat Roviri Virgili,
de l'autoritat portuària.
Què suposa això pel sector de la química?
Sí, bé, aquest pacte pel desenvolupament
és una conseqüència del pla estratègic
del camp de Tarragona,
que es va desenvolupar per la URB
amb tot el consens dels agents socials d'aquí del camp.
I això és una conseqüència
d'ampliar l'abast de la influència del nostre sector
envers a totes les activitats afins
que hi ha al voltant, no?
I clarament la URB
i l'Institut d'Investigació Química de Catalunya
són dues entitats que estem treballant
continuant amb ells.
El port, que el 60% del seu volum
és en aquest aspecte del sector químic.
Totes les empreses de serveis,
l'AST, estan dins d'aquest sector.
La Cambra de Comerç,
que evidentment som presents a la Cambra de Comerç,
i és comerç i indústria.
I per tant, evidentment,
aquí tenim coses que fer
i que rebre també dels altres sectors.
Què és?
És una aposta per ampliar
la nostra influència econòmica
i per enfortir a la vegada,
perquè com més àmplia sigui,
més forta serà,
i per cada dia millorar
amb la nostra competitivitat global.
Nosaltres competim bàsicament a nivell mundial.
El Pacte pel Desenvolupament,
si no va xerrat,
està format ara per 19 membres.
Quins serien els objectius,
les finalitats,
per explicar-lo als ciutadans
que ens estan escoltant?
El Pacte pel Desenvolupament
és una continuació del Pacte de Progrés.
Això és una de les primeres coses
que hem de remarcar.
El Pacte de Progrés
es va firmar l'any 91
i és un pacte
que, a més, segueix totalment vigent,
en el qual els ajuntaments
i els sindicats
i el sector químic
es comprometen
a tindre una contínua acció
pel progrés.
Pel progrés mediambiental,
pel progrés en seguretat,
pel progrés en transparència informativa,
pel progrés social,
envers a tots els voltants
del nostre polígon,
tant d'aquí com de les Terres de l'Ebre.
Aquesta és la base
i segueix sent absolutament vàlida
i és el rumbo que hem de seguir
i és una cosa fonamental.
Això s'amplia
des del punt de vista
de dir què hem de fer, a més,
perquè tot aquest entorn
que tenim al voltant
del nostre polígon,
que n'hi diem clúster,
que clúster vol dir unió,
vol dir unió,
la gent s'uneix en un clúster.
I qui s'uneix?
Gent o entitats
que tenen alguna cosa a fi,
que fan coses
que són semblants
o complementàries.
I justament
totes aquestes entitats
que he anomenat
tenen alguna cosa en comú
amb el nostre sector.
I, evidentment,
no he d'oblidar
tot el tema
de l'administració.
L'administració té molt
a dir
des del punt de vista
de millorar infraestructures,
simplificar procediments,
fer en definitiva
que la nostra activitat
sigui una activitat
que sigui
diguem-ne
lleugera
en el sentit
de tramitar papers,
etcètera,
això és important.
I això que últim diu,
això últim que diu,
cal fer molta cosa encara?
Cal avançar molt?
És a dir,
encara la tramitació
burocràtica,
les relacions amb les administracions
en general
són força complicades?
Bé, en general,
no?
En general,
doncs,
a la societat
sempre ens estem queixant,
no?
D'això,
és una cosa que està
en certa manera
de moda,
no?
És cert que sempre
es poden simplificar
les coses,
la legislació
també s'ha complicat molt,
s'ha complicat,
s'ha expandit,
cosa que és normal
també,
i aleshores
les administracions
tenen el deure
d'aplicar la legislació,
per tant,
no és una cosa
que sigui senzilla,
no?
I per tant,
a mi em consta
que a més,
dintre de l'administració
hi ha un projecte
de simplificar
tot això,
no?
Però és clar,
s'ha de simplificar
complint amb la llei,
i això no és una cosa
que sigui simple,
i doncs,
bueno,
entre tots,
si s'hi posem,
dintre d'aquest clúster,
amb el que ens afecta
a nosaltres,
doncs segur que podem
donar passos endavant
positius en aquest aspecte.
Al marge d'aquesta notícia
que, com dèiem,
ja hem explicat àmpliament
als informatius
de primera hora del matí,
avui volem parlar
de la crisi,
del context econòmic
que ens acompanya,
que vam de superar
el primer semestre
del 2010,
que a vegades,
a nivell econòmic,
són franges temporals
als semestres
que ens poden indicar
una mica
si les coses milloren,
empitjoren,
com evolucionen,
i no sé si el president
de l'ECOTE,
Anton Valero,
té precisament
algun indicador,
algun indici,
alguna impressió,
o alguna estadística
i alguna dada
d'aquelles reals
i concretes
que ens pot dir
cap a on va
el sector,
cap a on es troba
el polígon petroquímic
que petroquímic
en aquests moments
aquí a Tarragona.
Sí, bé,
la indústria química
l'any passat va passar
una època complicada,
com gairebé
tota la societat,
hi va haver
unes baixades
substancials
de la capacitat
productiva,
de la demanda,
de l'ordre
del 35-40%.
Aleshores,
bé,
va ser una època
complicada,
val a dir
que aquest primer semestre
hem notat
una millora
molt substancial
des de la situació
que hi havia l'any passat.
De fet,
la capacitat
d'utilització
de la indústria química
a Europa,
ja estic parlant
d'Europa,
ara en aquests moments
està al 80%,
quan l'any passat
estava al 74%,
i quan normalment
està al 82-84%,
o sigui,
que hem
millorat moltíssim
a nivell europeu.
A nivell espanyol
hi ha hagut
un increment
aquest primer trimestre
de producció
del 8,3%,
quan en la indústria
en general
és del 0,9%,
per tant,
el nostre sector
està millorant
molt més ràpid
que els altres sectors,
o que determinats
altres sectors,
segur que n'hi ha d'altres
que milloren millor
que nosaltres.
El volum de vendes
ha incrementat
un 16%,
cert
que la base
de partida
amb la que comparem
és baixa,
les matèries
primes
plàstiques,
que nosaltres
aquí en el polígon
tenim
d'una manera
bastant extensiva,
han millorat
amb un 24%,
per tant,
cert que l'any passat
van baixar
un 35%,
però bé,
es nota
un canvi
substancial
i bastant important
des del punt
de vista
de la tendència.
La gran pregunta
és,
això és sostenible,
sostindrà,
es mantindrà,
pujarem més,
bé,
estem en un món
molt dinàmic
i doncs bé,
s'ha d'anar vigilant,
i nosaltres
com estem en un mercat global
sempre estem mirant
què és el que fa la Xina,
si puja o baixa la Xina,
si hi ha més demanda a la Xina,
doncs això fa
que hi hagi més demanda
a tot arreu.
No té una resposta concreta
pel que passarà,
però
se sent mínimament optimista?
Em sento optimista
relativament,
perquè
doncs
el que hem de fer
i d'aquí ve
el pacte
pel desenvolupament,
el que no podem fer
és oblidar
que hem passat
una crisi,
estem passant una crisi
aquí a Espanya
tothom diu
que serà bastant llarga,
per tant,
el que no podem fer
és de passar això
i no fer res.
I d'aquí ve
aquesta renovació
del pacte
pel desenvolupament.
Hem de fer atractiu
el nostre territori
per inversions,
per renovació,
per atracció
de noves inversions
amb activitats
amb activitats
de valor
a afegir.
Aquest aspecte,
i torno una mica
al pacte
pel desenvolupament,
el fet que la URB
i els instituts
de recerca,
els parts tecnològics
estiguin dintre
de clúster,
doncs ha de fer
que ens aportin
noves idees,
noves línies
de producció,
doncs molt més
dirigides
a augmentar
el valor
del que estem fent,
i molt més
dients
en com evoluciona
l'economia europea.
Aquestes xifres
que comentava ara
fa un moment
que demostren
una revitalització
del sector
que déu-n'hi-do,
molt més superior
a altres àmbits
econòmics,
a què ho atribueix vostè?
A què es deu
aquesta recuperació
amb una certa fortalesa
del sector químic?
Bé,
com ho dic jo,
estem en un mercat global.
Aleshores,
el món
en el seu conjunt
està creixent.
I, bueno,
quan hem entrat
vostè m'ha dit
porta el mapa del món,
no?
Aquell mapa del món
és un mapa amb colors
que diu
quins països
pujaran
més del 3%,
més del 5%,
etcètera,
etcètera,
i el color blau
és el que deixa...
La gran majoria
de països del món
estan en un color
blau fort
o blau fluix.
Per tant,
el món creix
i, per tant,
quan un exporta,
quan un exporta
té bastantes avantatges
en l'economia actual
tal com estem aquí a Espanya.
La crisi continua,
la crisi encara no s'ha acabat.
A més,
Espanya és un dels països,
és un dels estats
que sembla que li costarà
més de sortir.
Això no sé si pot tenir
alguna incidència
precisament en aquesta evolució
positiva
del sector petroquímic.
Tenint en compte
que és veritat,
el món és global,
vostès són companyies
que treballen
per a tot el món,
però la situació interna,
econòmica
i fins i tot política
de l'estat espanyol
es pot condicionar
d'alguna manera,
creu?
Bé,
si el mercat espanyol
va una mica més lent,
evidentment,
ens afecta
com a qualsevol altre.
Però menys,
potser,
que altres sectors?
Bé,
nosaltres som una mica
els que anem primer,
no?
També va passar
quan va començar
la crisi,
bueno,
doncs,
els primers a sofrir-ho,
doncs,
bueno,
va iniciar-se
d'una manera
molt complexa,
no?
Però sempre anem
una mica abans
en el cicle econòmic,
no?
Per tant,
bé,
potser creixem més
perquè està clar
que Espanya
ha estat creixent
un 8,3%,
per tant,
doncs,
és una cosa important,
no?
Des del punt de vista
del mercat espanyol químic,
doncs,
està més actiu
que altres mercats,
no?
Ara bé,
és evident,
si Espanya no creix,
doncs,
les inversions
d'empreses multinacionals
sempre són molt més difícils
de treure-les cap aquí,
no?
I torna un altre
al pacte
pel desenvolupament,
és el que ha de fer
atractiu
al nostre entorn
perquè altres negocis,
altres empreses
vinguin
i inverteixin
en altres sectors,
inclús,
no?,
des del punt de vista
que tinguem
una diversitat
molt més àmplia.
És curiós
que el sector químic,
això,
treballi per això,
no?,
perquè altres sectors
també s'instal·lin aquí,
perquè d'alguna manera
de retruc també
els afavoreix a vostès.
Bé,
el clúster
és el clúster,
la idea del clúster
és sumar
per enfortir,
i això és important,
no?
A nivell mundial,
a nivell europeu,
Tarragona,
aquest territori,
és un punt atractiu
o li queda molt camí
per recórrer encara.
No, home,
som atractiu,
però ens queda per,
o sigui,
nosaltres fem una comparació
dels diferents clústers europeus
i,
doncs,
bé,
estem al seteu o al vuitè,
no?
Per tant,
doncs,
estem dintre
d'una bona lliga,
però, doncs,
hem de treballar
per desenvolupar-nos
i per poder ser
un dels més forts.
De fet,
sempre ho diem
i és cert,
o sigui,
nosaltres tenim el complex
químic més important
del Mediterrani
i del sud d'Europa,
això és així.
Un nou últim acoste
relacionat amb aquest aspecte
de la crisi
que deixem enrere
i que encara no s'ha acabat.
Des del punt de vista laboral,
quin ha estat l'impacte
que ha tingut
en el sector petroquímic
aquí a Tarragona?
Perquè aparentment
sembla que no hagi estat
gaire important.
Sí,
bé,
estem parlant nosaltres
d'unes xifres
de reducció d'ampleu
del voltant del 6,
entre el 5 i el 10%,
no?
Que,
bé,
quan veus el que ha passat
en altres sectors,
doncs,
evidentment,
hem aguantat bé
i,
bé,
doncs,
determinades empreses
ara ja estan pensant
a veure
que hem de contractar
més gent,
no?
Perquè,
com que la demanda ha pujat,
i,
doncs,
doncs,
bé,
ara estem treballant
gairebé
quasi tots a capacitat.
és a dir,
que es pot recuperar,
es poden recuperar
alguns llocs de treball
en les pròximes setmanes
o mesos?
El que s'ha de dir també
és que si s'ha tancat
alguna planta,
que s'ha fet,
per tant,
doncs,
aquests llocs ja han marxat,
i,
per tant,
doncs,
bueno,
si no obrim noves plantes,
doncs,
no crearem llocs de treball
d'una forma consolidada,
no?
Per tant,
és important
que hi treballem
en aquest aspecte.
S'obriran noves plantes?
Jo estic segur que sí,
encara que ara,
en aquests moments,
doncs,
és època de definir
què és el que hem de fer.
No és època
d'estar tot el rato
lamentant-nos
que tenim crisi
i tot això,
és una època
de reconèixer
la nostra situació
i de dir,
bueno,
per on hem de tirar,
quins camins
hem d'estar treballant
i què hem de fer
quan comencem
una altra vegada
a veure
que aquestes coses
tiren endavant.
S'invertiran en noves plantes?
En general,
les empreses
tenen previstes inversions
o la majoria
han decidit,
jo posaria el fre,
pensar,
com diu vostè,
reflexionar,
planificar
i potser
prendre la decisió
més endavant.
Cert,
bé,
com he dit,
és un moment
de pensar
i planificar
i treballar
per ampliar
el que hàgim
d'ampliar,
perquè,
bé,
el mercat
és així,
o sigui,
les nostres expectatives
que el 2015
tornem a tindre globalment
en el món
un altre pic
dintre del sector químic,
un pic,
diguem-ne,
de productivitat
i de rendibilitat.
El 2015
està d'aquí cinc anys
i aquestes coses
no passen d'un dia
per l'altre,
sinó que van passant
progressivament.
Per tant,
bé,
les expectatives
són positives
i per tant
ja estem estudiant
ampliacions,
això és evident.
ampliacions
o noves plantes
que s'haurien de dedicar
a nous productes
o productes
amb un valor afegit
que com comentava
fa un moment,
és a dir,
buscant altres coses,
altres mercats,
altres possibilitats.
Bé,
anem a veure
cada empresa
és cada empresa
i llavors això
és una cosa
que cadascú fa
el que pot fer
en aquest aspecte.
nosaltres
a Dau,
per exemple,
estem pensant
en ampliar
alguna determinada planta
que tenim aquí
amb aquest polígono
i em consta
que altres empreses
també ho estan fent.
També és cert
i remargo,
estem en crisi,
no vull estar
jo ara aquí
dient coses
que han acabat
resultin
una mica xocants
i per tant
també
ens estem plantejant,
estic segur,
amb determinats indrets
a veure quina continuïtat
hi pot haver
amb determinades activitats
perquè,
bé,
la crisi
no ha acabat
i almenys aquí a Espanya
seguirà
durant un parell d'any
segur.
En qualitat
de director general
de Dau,
ja que n'ha parlat
de la seva planta,
aquestes xifres
que ens comentava
a nivell general
del primer semestre
d'aquest 2010
respecte al 2009,
en el seu cas,
en la seva empresa,
en la seva companyia,
es ratifiquen
també clarament?
Es ratifiquen,
clarament,
sí,
clarament.
Nosaltres estem
en una situació
molt millor
que l'any passat,
inclús des del punt
de vista financer,
perquè l'any passat
vam fer una compra
d'una empresa
important
com és Roman Haas
i doncs vam
treure una deute
bastant important,
bé,
tot això
s'ha
s'ha aclarit,
no?
I per tant,
bé,
tenim unes perspectives
positives,
francament positives
dels propers anys,
no?
Per tant,
i la realitat
és que aquest primer semestre
ha sigut un any bo,
ha sigut un semestre
que diríem bo
des del punt de vista
de negoci.
Han recuperat
les xifres,
no sé,
potser de fa dos o tres anys?
Estem
una mica
per sota,
estem una mica
per sota,
però bé,
podem dir que estem
pel damunt
de les expectatives
que teníem.
I les previsions
més immediates
de dau
aquí a Tarragona,
quines són?
Serien d'ampliar
alguna de les plantes
com ha dit?
Bé,
el més immediat
és que nosaltres
estem acabant
aquesta planta
que tenim pilot
de tractament
de membranes
d'Osmosi,
que és una inversió
que estem realitzant
ara,
uns 10 milions d'euros
i que per final d'any
tindrem
aquesta planta
acabada
i que ho posarem
en marxa.
Això representa
un increment
de llocs de treball
d'uns 25 persones
dintre d'un àmbit
d'innovació
que és per desenvolupar
nova tecnologia
per depuració
d'aigües.
Estem treballant
també
en aquest aspecte,
amb Aigües de Barcelona,
amb els diferents àmbits
de depuració
d'aigües
i de reutilització
d'aigües.
Per tant,
per nosaltres
aquest és un pas
molt important
des del punt de vista
de diversificar
les nostres activitats
aquí en el polígon.
Dues altres qüestions
per anar acabant
si on valero,
també com a president
de la CUTE,
per valorar obres
d'infraestructures
que no depenen
evidentment
de les indústries químiques
sinó que depenen
de les administracions
però que els afecten
directament.
Per exemple,
el projecte
del que coneixem
com a Raval del Mar
que és la nova carretera
de la remodelació
de la via
que uneix Vilaseca
amb la Pineda
que tindrà
aquesta segregació
per les mercaderies
de la indústria química.
Això ja està licitat.
Per tant,
és un projecte
d'execució
més o menys immediata.
Com ho valora vostè?
Què significarà realment
quan estigui en marxa
pel polígon?
Bé,
aquesta obra
de fet
és el resultat
d'un acord
que es va fer
entre
la Diputació
i l'Ajuntament
de Vilaseca
i les indústries químiques.
El respecte
de tancar
una mica
tot el tema logístic
de sortida del port,
de sortida del polígono
i a la vegada
permetre
tindre una connexió
de qualitat
entre els nuclis
de Vilaseca
i de la Pineda
que és el mateix Ajuntament.
Per tant,
això ho veiem nosaltres
molt positivament
des del punt de vista
que es tirin davant
i que quedi allà
un frontal
que sigui ben maco
perquè tothom
pugui gaudir
i a la vegada
que puguem treure
les mercaderies
tant
treure i entrar
les mercaderies
tant del port
com del polígon.
Això al polígon sud,
al polígon nord
hi ha una altra infraestructura,
una altra carretera,
l'autovia de Montblanc,
l'autovia A27
en què hi ha hagut
i hi ha un ampli debat
sobre les entrades
i sortides
a l'alçada
del polígon
del Morell
i de la pobla
de Montblanc.
Tal com estan avui
les coses previstes,
vostès hi estan d'acord?
A les empreses químiques
els sembla adequat
tal com s'ha previst
aquesta infraestructura?
No,
no ens sembla adequat.
Ens sembla que
no s'està tractant bé
a la indústria
en aquest cas.
Crec que
hi hauria d'haver
una entrada
específica
i sortida
per poder incorporar-se
a l'A27
i hauria de tindre
una idea clara
que l'ADR,
el transport ADR
ha de passar per aquí
i estem,
em sembla que
ens està passant
temps amb això
i ho hauríem de clarir
aviat.
Ho hauríem de clarir.
Hi ha alguna possibilitat
que vostès
com a
en fi,
com a companyies
del sector
parlin amb l'administració
en negociant
algun canvi
en el disseny
d'aquesta infraestructura?
Ho estem fent,
estem parlant
amb l'administració
evidentment.
Estem parlant
amb l'administració
i l'administració
doncs
té els seus tràmits
i bé,
ens agradaria
veure una resposta
més clara
amb tot això
i costa,
costa una mica.
Confia en l'acord?
Bé,
sempre,
l'esperança
no es perd mai
i hem de fer
que això sigui possible,
o sigui,
hem de fer,
crec que estem parlant
de temes massa importants
perquè això
no es duia a terme.
Una altra qüestió
i acabo,
d'una infraestructura
de la que es parla
molt genèricament
més a mig i llarg termini
de la que el ciutadà
doncs últimament
en se'n parla molt.
Aquesta idea
del corredor del Mediterrani
que és una qüestió
que va molt més enllà
de les fronteres
de l'estat espanyol,
és una gran infraestructura
europea
de la que,
en fi,
se n'ha parlat molt
expressament
el ministre espanyol
de Foment,
José Blanco,
en fi,
ha apostat clarament
durant aquest semestre
de presidència espanyola
a la Unió Europea.
Pel territori
és important,
per la indústria química
instal·lada aquí
és bàsic aquesta aposta
per desenvolupar
el corredor del Mediterrani?
Jo crec que aquesta infraestructura
és important
per tot Espanya,
és fonamental,
no solament per lletges,
sinó per mercaderies.
Espanya està
en un extrem d'Europa
i els grans mercats europeus
estan en el centre d'Europa,
per tant,
el que faci
que ens uneixi
amb el centre d'Europa
és fonamental.
i ara que hem vist
quan entrem
en èpoques de crisi,
una economia
que estigui ben diversificada
aguanta molt més la crisi
que una que no hi estigui.
I per tant,
aquestes infraestructures
són fonamentals
per tindre un país
modern,
desenvolupat
i sostenible
i a més
fort davant
les crisis.
I la connexió
per Ferrocarril
des de Huelva
fins a Berlín,
és una cosa
absolutament necessària
pel nostre país
i evidentment
la indústria química
se'n beneficiarà
com se'n beneficiaran
tots els altres
ajuntaments,
ciutats,
indústries
que hi hagi
en tot l'art mediterrani.
Confia que
malgrat les retallades
pressupostàries
que s'anuncien
a tot arreu,
a Espanya i a Europa,
si és una prioritat
al corredor mediterrani,
confia que com a mínim
les infraestructures
en aquest àmbit
es vagin desenvolupant.
Aquesta hauria de ser
una de les prioritàries
perquè el que dona
és sensatesa i solidesa
a la nostra economia.
Així acabem,
senyor Antón Valero,
president de l'EQT
de l'Associació Empresarial Química
de Tarragona,
director general també
de Dau Quèmica
aquí a Tarragona,
al Polígon de Tarragona.
Moltes gràcies
per haver compartit
aquesta estona
amb els oients
al matí de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé.
Bon estiu
i fins la propera.
Molt bé, bon estiu,
moltes gràcies a vostès.
Gràcies.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.