Pràcticament tres quarts d'onze del matí.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Segur que més d'un de vosaltres, en recordareu que ara fa un mes,
conversàvem amb dues persones a propòsit d'una iniciativa molt original
del Palau Firal i de Congressos, fent una crida als ciutadans de Tarragona,
tarragonins i tarragonines, a portar fotografies,
fotografies familiars de la vida quotidiana,
fotografies domèstiques d'aquelles que podem tenir,
que podem guardar en una capsa de sabates,
fotografies anteriors als anys 80.
Un procés de recollida i de selecció de fotografies
que havia de culminar, que ha de culminar, de fet,
amb una exposició que podrem veure d'aquí un temps.
Aquest procés de recollida i selecció de fotografies ja s'ha acabat,
així que volem saludar a aquesta hora del matí
un dels coordinadors de la iniciativa,
el senyor Francesc Parramont, historiador i professor
de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.
Senyor Parramont, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com ha anat aquest procés de recollida de fotografies?
Doncs bé, estem prou satisfets.
Tal com tu estaves comentant, els oïdors,
el que hem fet ha estat un primer procés,
en què al Palau de Congressos,
els ciutadans de Tarragona que han volgut,
se n'ha tensat, ens han portat algunes
de les seves fotografies familiars,
domèstiques, ens hem assegut,
hem conversat una mica sobre elles,
perquè, de fet, una de les claus del projecte
és que volem recollir una mostra
que els tarragonins tenen els seus àlbums familiars,
però també volem recollir les seves històries.
I aquest procés ha anat prou bé.
També és veritat que l'exposició es nodrirà d'altres vies
i d'altres formes de recollir imatges domèstiques.
I què s'han trobat amb aquestes fotografies
que els han portat els tarragonins i tarragonines?
Què és el que més han vist?
Bé, ha estat, òbviament, molt curiós
i, de fet, dins de la molta diversitat
hi ha molts patrons, eh?
Moltes qüestions que ens han sorprès
i que han estat bastant repetitives, no?, d'alguna manera.
Per exemple, el dia de la Palma
és un dia absolutament fotografiat.
Està clar que, no sé, els anys 50, 60,
era un dia extraordinari per estrenar vestit,
per, bueno, sortir a prendre un passeig.
No ho sé, per exemple,
el lloc on es fotografiava ha anat variant amb la història.
Els anys 50, el passeig de les Palmeres,
la font aquesta de les ranes, de les granotes,
era l'escenari repetitiu.
Els anys 70, això passava a la plaça de l'Imbria al Tàrraco.
No sé, ens hem trobat moltes coses molt repetitives, no?
No ho sé.
Hem fotografiat molt, molt la platja.
Està clar que pels tarragonins,
els dies de platja és un dia extraordinari,
ple de valors simbòlics.
Ens hem trobat, per exemple,
moltíssimes imatges de lo que eren els masos,
les cases, que d'alguna manera
eren la vida rural dels tarragonins, no?
Per exemple, tota aquesta zona
de lo que ara és Joan XXIII,
els anys 50 eren masos,
i els àlgons familiars estan plens
de dinars, excursions,
passar l'estiu en aquests masos, no?
Ens hem trobat moltes coses
i, de fet, molt curioses.
Quantes fotografies han recollit, aproximadament?
Pel que fa a aquesta crida,
és a dir, els ciutadans lliurement s'atençaven al Palau de Congressos,
i d'aquí no hem fet tot al voltant d'unes 40 entrevistes,
i això han estat unes 800 imatges,
que nodriran, doncs, aquesta exposició,
que es farà al Palau de Congressos,
a finals de gener, febrer del 2011,
i, tal com et comentava, després, per exemple,
estem treballant amb escoles de primària,
amb l'escola Pràctiques,
amb l'escola Pau del Clos,
amb l'escola Pax,
hi ha una sèrie d'alumnes de la URB
que també estan fent una sèrie d'entrevistes
amb més profunditat,
a col·lectius, com ara pescadors,
bombers, qüestions diverses,
però aquesta part de la crida
oberta a la ciutadania,
que es tancava el 5 de novembre,
aquí hem recollit al voltant d'unes 800 imatges.
Déu-n'hi-do.
Era part d'una tria
on fèiem amb el ciutadà,
conversàvem amb ells,
i amb ells i amb nosaltres
fèiem una petita tria
del que ens havien portat.
I s'han trobat amb alguna sorpresa?
O realment amb els terranins i terranines
han portat coses que vostès ja s'imaginaven,
que formarien part d'aquest àlbum domèstic,
d'aquest àlbum familiar?
Bé, ens hem trobat, sí, sí,
per descomptat sorpreses,
algunes sorpreses molt individuals,
no sé, per exemple,
jo recordo el moment en què un ciutadà,
en el seu àlbum tenia fotos d'un difunt a casa,
evidentment això és molt poc habitual,
i a mi personalment el que més em va sorprendre
és que la memòria d'aquesta família
construïa la idea
que era un revésavi del segle XIX,
i pels meus coneixements de fotografia
era evident que hi era una foto dels anys 50,
per tant no era tan antiga com ells creien,
i evidentment els nostres àlbums la mort és una qüestió poc habitual,
però en molts àlbums hi havia coses que potser no tots pensaríem,
no sé, per exemple,
no sé, el Dia de Reis,
que als anys 60 era encara un moment molt extraordinari,
perquè els nens no rebien tant regals com ara,
el Dia de Reis està absolutament fotografiat,
no sé, hi havia coses que no havia vist en altres ciutats.
Segurament el Dia de la Palma i el Dia de Reis,
això ens portaria al protagonisme també dels nens i les nenes,
no? Són dos dies segurament molt especials per la canalla,
i són dos dels dies al cap de l'any
que en el calendari d'aquelles èpoques, d'aquelles dècades,
eren els més fotografiats.
Sí, sí, tens tota la raó.
Evidentment, com a tants als bums,
els nens estan molt representats,
és a dir, això ja sembla una miqueta
que quan tenim 10-15 anys desapareixem de l'àlbum
i fins que no tornem a tenir fills
no tornem a aparèixer en l'àlbum, no?
Sí, sí, efectivament els nens
són uns protagonistes extraordinaris
i això fa que doni a les imatges
un caire emotiu, un caire molt tendre,
que segur que l'exposició
serà de gust de la gent que la vagi a visitar.
Parlant d'això de l'exposició,
ara què fareu amb aquestes 800 fotografies
que us han arribat dels terrenins i terrenines
i amb les altres,
que, com deies, aneu recollint d'altres fons.
Quins són les properes passes?
Bé, el primer que hem fet
i que ja està fet en la seva majoria,
fem un escàner d'alta resolució
per retornar-li al ciutadà.
És a dir, nosaltres no ens quedem mai
amb la fotografia,
només ens quedem amb la possibilitat
de reproduir-la amb alta qualitat.
Això ja pràcticament s'ha fet,
això està col·laborant l'Escola d'Art i Disseny
a través d'alumnes de fotografia
que ens fan aquesta passa tan tècnica.
I després, d'alguna manera,
Sílvia Itúria,
que serà la comissària de l'exposició,
la que farà una selecció.
Ara, jo m'estrobo més aviat
en el procés de transcriure les entrevistes
i fer una petita fitxa de cada imatge,
arrossegant aquella història,
aquella narració,
aquella anècdota que ens ha explicat el ciutadà
i que al final això formarà un immens fons,
crec que d'una vàlua inestimable,
perquè s'han fet experiències similars
en altres pobles i en altres ciutats,
però gairebé mai el que s'ha fet
és registrar també les històries,
les narracions.
I totes aquestes fitxes aniran destinades
a l'arxiu de la ciutat,
a l'arxiu municipal,
i per tant formarà part d'un fons de llarg termini
que segurament s'anirà nodrint amb més iniciatives,
però que de fet aquesta exposició
que es farà al Palau de Congressos
doncs ens serà una primera passa important.
Doncs estarem molt pendents de l'exposició
que arribarà a principis de l'any vinent,
però també de fotografia domèstica,
d'aquesta fotografia, en fi, feta a casa,
se'n parlarà avui en una de les activitats
programades a Tarragona
en el mar del Festival de Fotografia Escani.
De fet, el francès Parramont serà
un dels protagonistes en una activitat
que ara mateix ell mateix ens podrà presentar,
que es farà aquesta tarda a la Casa Canals,
i que es titula
De la capsa de sabates a l'arxiu,
fotografia domèstica.
En què consistirà l'acte d'aquesta tarda, francès?
Doncs és una activitat al voltant de la fotografia,
serà més en format de comunicació, de conferència,
per tant serà un format més de reflexió.
En parlarem de diferents àmbits, no?
Persones que estan treballant en la recuperació del que és cinema domèstic,
que és a dir, pel·lícules de Superbuit.
Nosaltres, és a dir, Sílvia i Turria i jo,
explicarem aquest projecte, que estàs comentant als oïdors,
de l'exposició del Palau de Congressos i tot el que és el nostre procés de recollida.
I en Jordi Piqué, que és el director de l'Arxiu Històric de la Ciutat,
explicarà el projecte de centre de la imatge,
que, entre altres coses, s'obrirà el juny del 2011
i que es modrirà també d'aquest fons de fotografies familiars
que us estem comentant i que estan ben documentades.
I el que farem és una mica parlar de tots aquests projectes,
potser en un àmbit més reflexiu, més, no sé, diguem, de conferència.
I tal com tu comentes, això es farà a les 6 de la tarda a la Casa Canals.
Molt bé. Doncs és una cita, una de les propostes del dia
que avui també volíem recollir en Francesc Parramona.
i és historiador, és professor de l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació de Tarragona
i, com dèiem, és la persona que ha coordinat
tot aquest procés de recollida i selecció de fotografies
que ara, en les properes setmanes i mesos,
es traslladeren a aquesta exposició en capsa de sabates
que podrem veure al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
Francesc Parramon, moltes gràcies, doncs,
per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio
i, en fi, que vagi molt bé aquesta segona part de la feina.
Vinga, tot ha estat un plaer
i ens veiem el gener del 2011 al Palau de Congressos.
Sens dubte que en parlarem hi molt d'aquesta exposició.
Gràcies.
Gràcies, bon dia.
Que vagi bé. Adéu-siau, bon dia.