Darrers minuts abans d'arribar a la una del migdia haurem d'anar molt ràpid
perquè la veritat és que sobre aquest tema, que ara us explicarem,
en podríem estar parlant hores i dies.
Serà només un tastet del que podrem escoltar dissabte aquí a Tarragona
perquè dissabte tindrà lloc un seminari dins el Festival SCAN,
aquest festival internacional de fotografia
que va ensetar, va obrir portes el 4 de novembre
amb diferents actes i exposicions
i que s'anirà allargant fins ben bé entrat l'any 2011.
Doncs bé, una altra de les parades, com dèiem, importants del Festival SCAN
és el seminari que tindrà lloc aquest dissabte
durant tot el dia d'11 a dues, de quarts de cinc a les deu
a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.
Es tracta de reflexionar sobre la fotografia,
especialment dedicat a aquest seminari als professionals.
La fotografia com a document i especialment amb la seva vessana social.
L'encarregat de coordinar i de dirigir tot aquest seminari
és Jorge Rivalta. Jorge, bon dia.
Bon dia. Tot a punt ja per dissabte?
Sí, sí, sí. Bé, ja estic rebent els textos dels conferenciants
i, bé, sí, sí, molt bé. Tot quasi a punt, sí.
Conferenciants de caire internacional, pel que estem veient.
I seria això, eh? Seria durant tot el dia
alguna mena de jornada de reflexió per pensar en la fotografia
com a document, com a document social o històric?
Sí, sí, exactament, sí, sí.
Bé, una mica el punt de partida és...
El seminari neix una mica en contra d'un estat de coses, d'alguna manera, no?
És a dir, sobretot, hem pres el llibre del Michael Fried,
publicat fa un parell d'anys, que es titula justament perquè...
Hem pres el títol, l'hem deformat.
El llibre del Fried es diu
perquè la fotografia és avui més important com a art que mai.
I nosaltres hem canviat la paraula art per la paraula document
perquè, d'alguna manera, el Fried el que fa és una legitimació
de la fotografia com a art, segons tota una tradició formalista,
que des del punt de vista de la història de la fotografia,
dels debats de la fotografia, doncs sembla que és una història
molt reduccionista i que li treu a la fotografia justament
aquesta dimensió documental, que penso que és fonamental,
és a dir, que és una de les grans aportacions de la fotografia
a la cultura moderna, no?
Llavors, bueno, és un llibre que es presenta
com una obra gran, definitiva, una mica per legitimar
un estat de coses perquè és cert que en els darrers anys
hi ha hagut una presència massiva de fotografia
en el mercat de l'art, és a dir, d'alguna manera la fotografia
a partir dels anys, diríem, 80, 70-80,
s'ha convertit en el mitjà hegemònic dins del mercat de l'art, no?
Aquest llibre seria com la legitimació teòrica d'això, d'alguna manera.
L'argument seria que això, diguem, aquesta nova hegemonia de la fotografia en l'art
no pot anar en detriment de l'idea de document, de la funció documental,
perquè la funció documental, diguem, és més important que la dimensió purament artística
a la fotografia, no? Justament la grandessa, si vols, de la fotografia
és que és art, però també és comunicació, és coneixement, no?
I justament aquesta és l'idea de document que volem defendre,
és a dir, un art que és més que l'art, per dir-ho així, no?
De fet, Jorge, aquesta doble visió, aquesta dicotomia, no?,
entre la part formal o la part artística i la part social de denúncia,
de document, també és una, com t'ho diria, és una consideració
que s'ha tingut en compte amb totes les activitats artístiques
i al llarg de la història, no?
És un debat que està obert a moltes disciplines artístiques.
Sí.
De dir, art per art o art per alguna cosa.
Sí, efectivament, aquest és un debat propi de la modernitat,
és a dir, es pot rastrear al segle XIX una mica el debat entre realisme
i art modern de Corbet, és a dir, una mica la fotografia i la idea de document
és la formalització moderna del segle XX, si vols, del debat del realisme,
és a dir, o bé d'un art pels rics i pels museus i per l'Estat, per dir-ho d'alguna manera,
o bé un art per la gent, per el debat públic, per una mica visualitzar les classes populars, etcètera, no?
La incorporació de les classes populars i les necessitats de les classes populars
davant d'un art, diguem-ne, de les classes altes, no?
Llavors, efectivament, bé, és una mica la qüestió de la guerra de classes
que es planteja entorn del debat del realisme
i que, efectivament, és la tradició documental que neix entorn de l'any 30,
justament en una època de forta guerra de classes,
justament aquesta tradició la que avui té la funció
de, una mica, de plantejar aquest debat, és a dir,
de, efectivament, que s'ha de posar en tensió quin és l'espai artístic, no?
Hi ha espai per a tota mena de consideracions a nivell fotogràfic?
Vull dir, hi ha espai per a aquells que volen fer fotografia simplement artística?
Bé, simplement no és despectiu, eh?
Hi ha espai també per als qui volen deixar plasmat, doncs, un moment,
un històric o social també amb la seva fotografia?
Hi ha espai per a tothom? Fa una mica l'efecte?
Bé, això espero, és a dir...
Hi ha canals, hi ha diferents canals, hi ha públic per a tot?
Sí, bé, sí, sí, d'alguna manera,
defensar aquesta idea de document no és...
La idea de document no és òbvia
i, d'alguna manera, una de les coses que penso que cal entendre
i per això reaccionem davant del llibre de Fritz
és que la idea de document és també una idea artística
i que aquesta posició art-document és en ella mateixa insuficient, no?
I que, efectivament, diguem-ne que justament aquesta tensió,
aquesta complexitat és el que fa la fotografia interessant,
que no la podem simplement reduir.
Jo penso una mica el que aquest projecte de seminari també intenta defendre
és un espai artístic més enllà de l'espai institucional, diguem-ne, del mercat,
que és molt determinat en aquest moment a nivell internacional,
d'alguna manera, per exemple, que l'art és el mercat de l'art, no?
I això ho volem posar en qüestió.
I, de nou, aquí la història de la fotografia ens aporta exemples i models valuosos,
és a dir, la fotografia és un art que justament escapa aquests marcs del mercat, no?,
de l'art i dels museus i que penetra en l'àmbit social de maneres molt diverses,
a través de les publicacions, dels mitjans de comunicació, etcètera.
Llavors, justament, és aquesta dimensió la que també és la qüestió del document, no?,
que permet atraversar el món social de maneres complexes.
Aquesta, jo penso que és una necessitat que encara està viva,
i no només està viva, sinó que davant d'aquesta hegemonia,
d'alguna manera claparadora del mercat, hem de defendre avui, no?
Suposo que la fotografia...
Estem fent esquitxadetes de temes que poden sortir dissabte, eh?,
molt per damunt, perquè ja us he dit que l'entrevista, doncs, durarà el que durarà.
Suposo que avui en dia, en què qui més qui menys s'atreveix a agafar una càmera, no?,
i fer la fotografia, plasmar en una foto la realitat o l'instant,
és molt fàcil.
Si no ve acompanyat aquest punt documental d'un punt artístic,
per valo a la fotografia?
A veure, és una pregunta una mica general, vull dir que jo crec que allò que és documental,
allò que és artístic, no és una cosa intrínseca a la imatge, sinó que és una funció que compleix,
és a dir, que és artística quan està al museu i és documental quan està a la premsa,
per dir-ho així, pot ser una mateixa imatge, no?, vull dir que no és...
és a dir, que això és també característic de la fotografia, que és, diguem-ne,
que la dimensió artística no ve en els gens o en el codi genètic, sinó que és una construcció,
és una funció.
Llavors, crec que aquí cal també diferenciar els usos privats de la fotografia dels usos públics,
és a dir, que evidentment la fotografia neix com a la promesa d'un art democràtic,
però això no vol dir que hi hagi usos privats i usos públics, jo crec que això cal diferenciar-ho,
és a dir, que una fotografia pot ser art i deixar de ser-ho, és a dir, que és una funció,
és d'alguna manera que ve a determinar pels usos que se li dona i una certa consideració pública, social, no?
Per tant, vull dir que no voldria ser com absolutament categòric respecte a l'estatut artístic de la fotografia.
Sense dubte hi ha moltes qüestions que plantejar-nos al voltant de la fotografia com a document,
com a simple formalisme o document artístic, per dir-ho d'aquesta manera.
És el que es pretén amb aquesta sèrie de xerrades de conferències, amb aquest seminari,
en definitiva, que tindrà lloc dissabte d'11 a 2 i de quarts de 5 a les 10 a l'Aula Magna del Campus a Catalunya,
un seminari que s'engloba dins l'ESCAN i que, deia jo a Jorge, que està més aviat destinat a professionals, no?
Bé, no ho sé. Està destinat a qui vulgui venir. Evidentment és un debat molt específic
i suposo que pressuposta, doncs, parteix d'un reconeixement d'un estat de coses, d'un debat.
És a dir, també és un atac als debats que es fan ara sobre la fotografia digital o la postfotografia,
una mica una idea també que el realisme fotogràfic és cosa del passat.
És a dir, evidentment són debats per algú que està una mica immers en la cultura fotogràfica i en la cultura artística,
però, bueno, jo penso que això no és predeterminant, que vull dir a algú que li agradi la fotografia,
l'interès i per ell, per ell, per ell, pot venir i alguna cosa en treurà, eh?
Doncs t'agafem la paraula. Jorge Rivalta és el director del seminari.
Per què la fotografia és avui més important com a document que mai dins el Festival Escan aquest dissabte?
Jorge, moltíssimes gràcies. Hem fet només una pinzelladeta,
però ja ens hem fet la idea que serà interessantíssim assistir al seminari i ens hi veiem allà, eh?
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.