Adam Añé, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. I ens hem donat l'enhorabona i parlem en plural
perquè Territoris Creatius realment en pocs mesos
ha assolit la rellevància que calia en principi a la xarxa,
però ja sabem que tot allò que passa virtualment
afortunadament reverteix en el món real.
De fet, no fa ni un any que vau posar en marxa Territoris Creatius?
Sí, de fet, vam posar a la llum pública, diguéssim,
tot i que feia mesos que treballàvem a dins de la cuina,
però la llum pública va sortir el juny
i la veritat és que estem molt satisfets perquè era un cert risc.
És a dir, que quan ens plantejàvem com dissenyar l'artefacte
que volíem que complís un munt de coses alhora
i que internet t'ho permet, difusió, servir de pedrera
per entendre'ns pels gestors del territori
perquè veiessin aquesta finestra on hi hauria els creadors, etcètera,
convèncer els creadors que s'hi apuntessin,
aquesta incertesa de dir a veure com serà acollit, etcètera.
I la veritat és que ara, doncs, amb uns quants mesos de distància,
veiem que funciona.
De fet, passa com quan ets escriptor,
que escrius un llibre, o suposo que a tots els altres els hi passen tots els àmbits,
després ja surt de tu, no?, i llavors ja no el controles, no?
A nosaltres ens ha passat una mica amb Territoris Creatius, no?
Home, les arrencades sempre són difícils
i m'imagino que vau fer allò que se'n diu popularment,
porta freda d'anar a buscar els artistes,
va anar una mica així.
Sí, de fet, hi ha una cuina important de mesos
en el sentit que vam fer un parell de brainstormings,
vam convidar uns quants artistes d'àmbits molt diversos, no?,
per veure si això que volíem...
Perquè no teníem parell,
és a dir, hi ha algunes webs especialitzades
en algun món de la cultura concrets,
però una web que sigui una finestra
per als creadors musicals,
escriptors,
arts escèniques, etcètera,
global.
Primer vam pensar en alguns àmbits,
després ho vam pensar global, etcètera, no?
Doncs vam fer un parell de brainstormings
que ens van servir molt,
que és...
Quan vam començar també el tema de...
de l'art emergent,
d'aquestes exposicions que fem,
també ho vam fer, no?
Buscar una mica el sector
per veure com veu aquella iniciativa
que encara era incipient,
que només estava en els nostres caps, no?
I la veritat és que ara gairebé 200 creadors,
30.000 visites,
125 visites diàries,
la veritat és que...
que ens dona molts ànims
per continuar i per treure-hi més profit,
perquè amb una eina així,
un pic que està penjada a la xarxa,
el profit és immens,
és a dir que les...
la varietat de coses que en pots treure,
doncs, és important.
Perquè ara, de moment,
convidem els oients
que entrin, és molt fàcil,
www.territoriscreatius.cat,
i ho dic de memòria,
segurament és així,
perquè és molt senzilla,
que entrin 200 creadors.
Pel que jo he vist,
la majoria són artistes plàstics i visuals.
També hi ha escriptors, músics,
i el que són arts escèniques,
diguem-ne,
que està més reduït
el nombre de representats
en aquesta web, no?
Sí.
Hi ha 114 artistes d'arts visuals,
que també té la seva lògica,
perquè justament és una finestra perfecta
per ensenyar el seu treball, no?
Hi ha també 40 escriptors,
els escriptors...
Ens feia una mica de recança perquè...
Teniu també webs pròpies.
Sí.
Teniu catàlegs d'escriptors, no?
Per descomptat.
Sí, sí.
40 està molt bé,
també és el col·lectiu d'escriptors,
visualment,
el que necessites és tocar el llibre, no?
I mirar-te'l,
però n'hi ha 40.
hi ha 19 artistes pel que fa a música
i 14 perfils d'arts escèniques,
que també és normal, eh?
Que també és normal que hi hagi menys arts escèniques,
perquè, en fi,
un és director,
l'altre és actor, etcètera, però...
Són treballs col·lectius, no?
Sí, és més col·lectiu que no pas obra pròpia, diguéssim.
El que passa tant que en aquesta aventura
no hi esteu sols,
en vau buscar un soci,
podríem dir-ho en un terme així planer,
que és la Universitat Rovira i Virgili,
i això també dona més possibilitats encara de futur,
que ara les comentarem, en tot cas.
Sí, sí,
i la veritat és que també ara
ens felicitem d'això,
perquè hi havia...
Volíem molt tenir socis en aquesta aventura,
perquè pensàvem que és una aventura molt ciutadana,
que és una aventura molt de socialitzar la literatura,
o sigui, la literatura, la cultura, vull dir, en general, etcètera,
i és molt això, no?
És a dir, nosaltres vèiem que hi havia dues mancances,
d'una banda,
una més endògene, diguéssim,
dels diversos col·lectius,
que alguns no estan agrupats
i no saben què fa el veí del costat,
i de l'altra més exògene de fora,
que és que vèiem molts gestors culturals
que, en fi, que tenien rehabilitat el castell, etcètera,
però que a l'hora de programar
anàvem, tiraven de catàleg,
que potser tenien al seu poble un parell de creadors,
però necessitàvem molt,
volíem tenir molt la complicitat
de socis per això,
perquè, pedagògicament,
l'eina era important,
de recerca també és important,
és a dir, que a l'inici no,
però només cal que ara, amb 200 creadors,
ja pots treure
sobre llocs d'origen,
sobre què creen, etcètera, etcètera,
dóna molt de sí, no?
Fins i tot nosaltres, per exemple,
l'última exposició que hem programat
al marge del cicle d'art emergent,
diguéssim, que és un cicle estructurat, etcètera,
l'última exposició que hem programat
que és de patrimoni i art, diguéssim,
que n'hem fet,
li vam dir monuments del territori a la primera,
hem dit monuments del territori a la segona,
hem triat un fotògraf
de dins de territoris creatius,
és a dir, que un fotògraf
que tingués una finestra
dins de territoris creatius.
Però que ho podríem entendre com un catàleg?
Entre altres coses.
Sí, sí, a veure,
la veritat és que
és una, sí,
com una finestra,
recordo que hi havia un programa de ràdio
que es va fer emblemàtic
d'un senyor que es deia Quim Soler,
que era escriptor, que es deia La Porta dels Somnis,
doncs és una mica una porta, una finestra
on tu pots guaitar,
pots guaitar com a ciutadà
per veure què fa
doncs el Xavier Balló últimament,
pots guaitar com a gestor
per dir, ostres, he de programar
i busco un creador
o he de programar un cicle de concerts
i busco qui, etcètera,
i també com a persona interessada en la cultura
per veure com està aquell sector, etcètera.
Ara, hi ha una part que està per explorar
que és aquesta part, ja et dic, de recerca,
hi ha una part pedagògica important
en el sentit de...
per exemple,
les antenes del coneixement de la ROE,
és clar, quan van parlar amb la URB
van sortir de seguida,
doncs amb el Santi Castellà
van sortir la internacionalització,
perquè pots arribar de tot arreu,
és que esclar, és que Déu n'hi do,
va sortir de seguida les antenes del coneixement,
ostres, però si jo tinc gent repartida
tot el territori que vol acostar la cultura
a la ciutadania, no?, diguéssim, etcètera.
És a dir, tots aquests són llocs naturals
per poder tenir aquest mural de la cultura,
diguéssim,
amb unes certes restriccions territorials,
certes, dic,
perquè no cal necessàriament
que hagis nascut al Camp de Tarragona,
per dir-ho d'alguna manera, no?
No té marge de creixement, pel que expliques.
Acaba de començar,
perquè les possibilitats són enormes.
també serviria,
i no sé si és necessari fer-ho,
sobretot des del punt de vista
de les institucions,
tenir com una mena de descens artístic,
és a dir,
el deixit creatiu de les comarques de Tarragona
té bona salut,
o escolta, potser,
que li hem de donar unes vitamines,
o...
És a dir, serveix també descens,
no vol dir que tots els artistes
estiguin a territoris creatius,
tant de bo, no?
Però sí que us pot servir de pista.
Sí, és una radiografia,
a més a més, sí, sí,
efectivament és una radiografia,
però és que, a més a més,
et fa donar de coses que no controles.
És a dir,
en aquest espai on cada creador
es posa el seu...
I què posen, Adam?
Perdona, fem un parèntesi.
Quina és la informació que dona
cadascun dels creadors?
A veure...
El que ells volen?
Sí, hi ha de tot, hi ha de tot.
Hi ha gent que posa l'obra en construcció,
fins i tot,
hi ha gent que posa una mica de currículum,
hi ha gent que posa una mica de promoció,
diguéssim, ara estic aquí, ara estic allà,
i això serveix molt,
perquè dius, ostres,
si resulta que aquest senyor
és de Vallmoll
i està exposant a Nova York, no?
Coses d'aquestes.
I hi ha gent que posa fragments d'obra,
hi ha gent que remeta la pàgina web personal,
hi ha gent que posa fragments d'àudio, etcètera.
La veritat és que és variat
i ho ha de ser, diguéssim, no?
Justament aquesta és la gràcia, no?
La gràcia és que no hi hagi,
que hi hagi com menys intervenció millor
i que cadascú s'expressi.
Tampoc no hem de pretendre,
tampoc es pretén que hi hagi tota la realitat, no?
Perquè hi ha també artistes
que són molt endògens i ja està, no?
Que tenen els seus circuits.
Que tenen els seus circuits, exacte.
Ara, com a radiografia,
jo crec que sí que funciona,
perquè hi ha de tot.
És a dir, hi ha des de cinema,
que és una altra cosa que patíem, no?
A veure si algun sector CREA,
si no hi serà, diguéssim.
No, no, ja hem vist creadors d'audiovisual, també.
Exacte.
És a dir, que hi ha gent que...
Hi havia també un perill,
que era la frontera del dir creatius.
Molta gent de disseny, etcètera,
a la frontera de l'art,
l'hem hagut de dibuixar una mica.
És a dir, que un publicista és creatiu també,
però no és ben bé el mateix, no?
Clar.
I aleshores anem...
I el tema de l'edat,
perquè hi ha tendència a pensar
que aquest tipus d'iniciatives
només s'han adreçat als joves.
I no és el cas.
És un portal absolutament per a tothom,
independentment de l'edat que tingui.
No és per a nous talents,
no és per a allò que se'n diu artistes emergents,
per a criadors.
Independentment de la seva edat i origen.
Que facin la seva obra aquí, no?
És la condició, segurament.
Sí, mira,
aquesta justament va ser una de les correccions
que vaig aplicar en uns banners
que teníem
per fer una mica de difusió
de territoris creatius.
Que totes les persones que sortien
eren massa joves.
Justament.
És a dir, si anem reflexionant,
resulta que el tema de l'internet
deu ser una de les poques coses
que ens ha canviat la vida, diguéssim,
en els últims 20 anys, no?
Per dir-ho d'alguna manera.
Perquè la resta són tecnologia
que perfecciona la que ja hi havia,
per entendre's, no?
Però aquesta realment sí que canvia
l'ordre del món, no?
I vam canviar algunes fotos
de gent que sortia massa jove, diguéssim,
perquè no semblés un portal
i de fet és variadíssim, diguéssim, no?
Hi ha de tot.
Hi ha una petita restricció,
que és que hagis publicat
o imprès o editat alguna obra,
que també fa que...
Perquè hi havia una altra línia
que és el tema mater, no?
Escolta'm,
jo creu cançons i tal,
en tinc un munt,
però un cert pas el que sigui, diguéssim, no?
Cap a la professionalització.
Un cert pas, sí.
Una certa primera
on puguem dir que ja pots entrar-hi, no?
Està a Twitter, està a Facebook,
no podia ser d'una altra manera,
parlem de creació
i parlem de xarxes de comunicació.
I si no vaig a rebre,
quan parlaves que en un futur
doncs volem ampliar això de créixer,
té moltes possibilitats,
un potencial important,
teniu previst de trobar-vos,
de fer una convocatòria
amb els propis interessats justament
per poder aportar més coses
i que creixi amb l'acompanyament
dels que estan dins de territoris creatius.
Sí, de fet,
fa posar una mica la pell de gallina,
diguéssim,
fa esborronar una mica el tema
de l'ampliació.
Perquè aquest és un artefacte
que, clar,
el meu col·lega de Lleida
diu, ostres,
podríem sumar amb Lleida, no?
Però, esclar,
ja no és el mateix.
Nosaltres volíem
una mica la idea,
si després d'aquí a un temps
algú la vol canviar,
doncs ja la canviarà, no?
Però la idea és territorial,
clarament, diguéssim,
és de servei a un territori,
que és el Camp de Tarragona,
i jo crec que el que,
més que créixer en quantitat,
el que podem treure-li
és moltes altres aplicacions, no?
És a dir que,
això que dèiem de les antenes del coneixement,
el tema de fer cursos,
perquè, clar,
ara ja amb 200 creadors
ja podem fer fins i tot formació
per a gestors
al voltant d'aquesta finestra,
perquè, esclar,
hi són molt variats,
hi són de tot arreu, no?
Nosaltres, que normalment
allà als serveis territorials
també fem gestió de formació,
ara, quan ha sortit
el pla d'equipaments,
doncs hem anat a veure equipaments,
etcètera, etcètera,
per a gestors culturals
o per a regidors de cultura, etcètera.
Esclar, si creix molt aquesta finestra,
de fet, és un marc
d'on poder treure
molts rendiments, eh?
Ja et dic, de tot tipus,
per programar activitat,
per deduir trajectòria,
és a dir,
conforme el creador
ens va informant molt
sobre si mateix,
allà és com si fos un bug,
no sé com dir-ho.
Clar, clar, clar.
I, per tant, tu pots dir,
ostres, és que des del 80 no sé quan
que m'ofereix obra,
que la puc veure fins ara,
és que té aquesta evolució,
etcètera, etcètera, no?
Per tant,
com més rendiment
li treu al creador,
més rendiment com a ciutadà,
tu, més informació,
més pots aprofundir
en aquella figura, no?
Sou conscients
que hi ha més de 200 creadors
a la demarcació, no?
Sí, i tant, i tant.
Per tant,
alguns d'ells,
doncs, els heu anat convocant,
com ja deies,
quan vau començar
a crear aquesta idea,
al boca a orella,
dir, escolta,
s'està fent això,
apunteu-vos-hi...
Ara, de moment,
comencen a fer les sol·licituds,
diguem-ne,
sense que els aneu a buscar?
Comencen a haver-hi casos, ja?
Sí, sí.
A veure,
això passa,
com tot, no?
Els més agosarats
o arriscats o tal
van venir de seguida,
de seguida,
només quan agafàvem dades
i encara no estava ni dibuixada
la pàgina web,
només era una idea, no?
I després hi ha hagut gent,
els escriptors, per exemple,
han sigut una mica tardants, no?
Si han anat afegint
així més tard.
Però, per exemple,
amb la URB
tenim molt de camp per córrer,
encara, eh?
Vam firmar un conveni,
moltes coses del conveni
encara no s'han desenvolupat,
perquè hi ha un fons d'art,
etcètera.
Ja, clar,
conforme aquesta finestra
sigui més àmplia
i més gran
i es converteixi
en una enciclopèdia,
per dir-ho d'alguna manera,
clar,
el rendiment és molt gran.
De tota manera,
tampoc no cal precipitar-se,
és a dir,
que només fa,
doncs això,
des del juny,
a sis o set mesos, no?
I, per tant,
tenint en compte
que abans de dibuixar
la pàgina web
teníem una sis centena
de persones ja interessades,
no?
Llavors,
és evident que hi ha
més de 200 creadors,
és evident que hi haurà gent
que no s'hi posarà
perquè no li interessa
o el que sigui, no?
però la radiografia
que era del que partíem,
tenia una radiografia
a partir d'aquí
augmentar, no?
Doncs hi és, no?
I tu pots dir,
esclar,
és en aquell moment,
és veritat,
és en aquell moment
i tot és parcial,
no sé com dir-ho,
però tu pots dir,
el 2010,
el març o l'abril,
doncs aquesta és una radiografia
d'aquell territori
i és així
i no existeix a cap altre lloc.
que això també feia una mica
d'esborronar
perquè deies,
ostres,
com anirà, no?
I per tant,
un viatger
o el que sigui,
és a dir,
interessat en això
pot entrar-hi
i dir,
doncs,
no ho sé,
per exemple,
jo vaig viure
per experiència pròpia
el fet que el Xulio Ricardo Trigo,
que és un escriptor
que en Fingues de Tarragona
s'havia de canviar de casa, no?
Ell viu a València,
o sigui, a Gandia, etcètera,
i buscava,
lloc on traslladar-se.
Aquesta hauria pogut ser
una finestra per dir
quina activitat hi ha a Tarragona, no?
Al Camp de Tarragona?
Jo com a creador
trobaré, doncs,
un espai
que també hi hagi altres
que s'hi dediquin, clar.
Doncs mira,
si hagués existit
en aquell moment
ell podria haver entrat
i tal.
I, per tant,
doncs aquesta és una
de les altres finalitats, no?
Lògicament,
entrar o no entrar
a territoris creatius
és una decisió personal
de cada artista,
però com deia la meva àvia,
això no menja pa.
Vull dir que mal no en fa,
és a dir,
que fins i tot
algun artista
que pugui ser reticent,
insistim,
és una decisió personal,
però la veritat és
que vist des de fora
o com a consumidora
de cultura,
la veritat és
que sembla una gran idea
i no oblidem
que teniu marcada
com una mitjana
de 125 visites diàries.
Que, déu-n'hi-do,
no està gens malament.
Sí, sí, sí, sí.
La veritat és que
no cal oblidar
que
és també
difusió
i projecció
de la pròpia obra.
És a dir,
aquest és un dels elements
importants.
És a dir,
que moltes vegades
parlàvem
amb alguns col·lectius,
jo formo part
del col·lectiu
d'escriptors
i parlàvem
i llavors repasses
gent que està creant
i dius
què està fent ara, no?
Aquesta era una pregunta
que volíem respondre, no?
La podem respondre?
Doncs en aquell moment no.
I ara,
si està dins
de territoris creatius,
sí, doncs sí,
resulta que està creant,
està fora,
està aquí.
Està fent una encàrrec,
està inaugurada
d'aquí tres mesos,
home, és una gran cosa.
Sí, sí, sí.
Doncs tot són avantatges
i acaba de començar,
per tant,
jo m'imagino
que d'aquí un quant temps
hi tornem a parlar
i seguirem de prop
aquesta web
perquè hi ha un aspecte
que jo crec
que la de Mañel
ha deixat ben clar
que no és només
una eina
pels creatius
sinó que també,
naturalment,
és un portal magnífic
per a aquells
que estiguin interessats
en la cultura,
la de casa
i la de fora
perquè, afortunadament,
això no té límits
ni barreres.
Adam Mañé,
director dels Serveis Territorials
de Cultura,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
molt bon dia.
Adéu.