Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Ja us deia, en fa moment, en el sumari del programa,
que era aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
volíem parlar molt de la situació econòmica i laboral del nostre país.
Avui és que torna a ser notícia perquè, precisament,
el ministre de Treball, Celestino Corbacho,
ha d'explicar aquest dilluns al Congrés dels Diputats
la proposta del Govern central de retardar l'edat de jubilació als 67 anys.
Aquest ha estat, sens dubte, una de les qüestions més polèmiques
i debatudes els últims dies en el marc de les mesures
anunciades per intentar sortir de la profunda crisi econòmica.
Una mesura que, per cert, ha provocat el rebuig dels sindicats
que organitzen per demà dimarts manifestacions de protesta
a totes les capitals de província de l'Estat.
D'aquesta proposta de la jubilació als 67 anys,
però de moltes altres qüestions a l'actualitat econòmica,
parlarem en aquesta quarta hora del programa
amb la patronal i amb els sindicats.
Primer, saludant, ho farem amb el president
de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona,
el senyor Josep Antoni Belmonte.
Senyor Belmonte, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Li pregunto, per començar, per aquesta qüestió tan concreta
i que tant de debat ha provocat els últims dies.
Està la patronal, està la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona
a favor de retardar l'edat de jubilació?
Li sembla una bona mesura?
Jo, el primer dia que em va arribar aquesta notícia,
jo si hagués estat el ministre de Treball,
el primer que hagués pensat seria
amb la contrapartida que em pot portar aquesta llei,
aquest projecte de llei.
I la meva pregunta que em vaig fer
va dir, segons quin tipus de feina
allargar dos anys de jubilació
pot ser més o menys còmode,
però quin tipus de feina que tinguis
ja no ho és tant.
Què vull dir?
Que entre altres coses,
també la pregunta que em feia,
la contrapartida de tot això,
és que en aquests dos anys
de coll o de mesura,
a més a més allargar la jubilació,
jo em preguntava
que quanta gent aniria a treballar, no?
Perquè si se't fa pesat o se't fa costa amunt,
doncs això ja és més complicat.
Què passa?
Jo m'entenc,
el govern ha intentat en aquest cas
assegurar dos anys més
de cotitzacions a la seguretat social,
però potser crec que el que no han estat
prou centrats ha sigut
amb la repercussió que li pugui portar
suposadament,
suposadament,
que s'aprovi la posició en marxa
de la llei aquesta.
I ampliar el període de càlcul
de les pensions,
que també passant dels 15 anys actuals
a una possibilitat de 25 anys
calculant això,
la pensió,
una proposta que després
ha quedat com aparcada,
retirada,
pel mateix govern,
creu-ho vostè?
Creu que l'accepta que seria positiva?
Miri, nosaltres,
el que sí
tenim molt clar,
el poble en general,
és que hem de ser mitjanament administradors
i ens hem d'administrar
més o menys d'una manera
que ens vagi còmode
i, si no,
estuviar-se algun diner.
Jo crec que tothom
pretén passar per aquest camí
i llavors recalcular
els plats de jubilació
quan arribes ja amb una certa edat,
allargar-ho,
doncs, clar,
què passa?
A lo millor,
doncs,
el que s'ha fet sempre,
no?
Has pagat una quota,
doncs,
amb el món dels autònoms,
principalment,
una quota mínima,
doncs,
si no,
doncs,
està,
doncs,
bé,
el que diu,
la pròpia llei,
no?
I els 10 últims anys,
doncs,
m'acanvio el tipus de cotització,
doncs,
que el dic en jubil·li,
doncs,
cobraré una pensió,
doncs,
una miqueta més alta.
bé,
contra el vice de pedir la virtud de no dar,
no?
O sigui,
doncs,
clar,
llavors el govern,
doncs,
suposo que se n'ha d'acord d'aquesta estratègia,
i què ha pretès?
Doncs,
bé,
doncs,
a més de ser 10,
doncs,
ho farem a 12,
si no a 15,
i com més ho allarguem millor,
doncs,
bé,
doncs,
entre altres coses,
suposo que el govern haurà pensat,
doncs,
assegurar aquests estalvis,
no?
bé,
això és una política de mercat més encertador o menys,
però,
bé,
doncs,
que la gent ha intentat estudiar-se alguna cosa,
i el govern,
evidentment,
també,
no?
I a veure qui més pot.
Al marge d'aquestes dues qüestions concretes,
del retard en l'edat de jubilació,
i de la possibilitat de canviar el càlcul a l'hora de fixar les pensions,
a banda d'aquestes dues qüestions,
la veritat és que aquests dies,
parlant de la crisi econòmica,
i parlant de les possibles mesures per sortir de la crisi econòmica,
s'ha parlat molt del debat polític,
del debat parlamentari,
que, per exemple,
va haver-hi la setmana passada,
entre els líders de tots els partits polítics,
amb aquesta suposada possibilitat d'arribar a un gran pacte polític,
amb un gran acord d'estat.
Vostès com ho veuen?
Del debat parlamentari de la setmana passada,
quin balanç en fan, per exemple?
Jo si tingués l'oportunitat de tindre aquí davant ara el senyor Zapatero,
el senyor Rajoy,
els hi preguntaria,
escolta'm,
i suposadament,
que arribau amb un pacte social,
amb un pacte general de tot això,
de tots els temes que s'estan parlant ara últimament,
suposadament,
i posem un exemple que es poseu d'acord entre tots dos,
i a partir d'ara què?
O sigui,
què passarà?
Perquè, escolta'm,
hi ha una cosa que està molt clara,
ja no es tracta de qui crea un gran debat polític,
en què el senyor Zapatero tingui les seves idees,
i el senyor Rajoy les seves.
Escolta'm,
si això és tan simple,
si això és tan simple,
com arribem a un acord,
per la problemàtica general que tenim en aquest país,
escolta'm,
però jo crec que ja ho haguéssim fet.
Jo crec que el problema és
que després que arribi un pacte,
que evidentment serà polític,
a partir d'aquí,
que és quines solucions portaran per sortir d'aquesta crisi,
que aquesta és una altra història
que tindrien que t'arabatre a part, no?
O sigui,
ja hem arribat en un acord,
ja estem d'acord d'idees polítiques,
i a partir d'ara què?
Perquè, escolta'm,
si això és tan simple,
potser és per anar al crid als capítols,
dir el noi,
escolta'm,
que estem com estem,
i si això és tan simple,
arribem a un acord i engeguem.
Però engeguem en què?
Que aquest és la clau, no?
En què creu, vostè,
o en què creu la patrona
del que s'hauria d'incidir?
Per exemple,
es parla molt de reformes laborals
en el mercat de treball.
Quines mesures s'haurien d'aplicar?
La reforma en el mercat de treball,
o laboral,
en aquest país és invinent.
O sigui,
és d'extrema necessitat.
I això s'ha de fer.
Per què?
Perquè les coses no són com eren.
Perquè els temps que correm
no són els que eren.
Perquè la problemàtica
ha canviat d'un dia per l'altre
i a més a més s'ha acentuat.
I això és una realitat.
Llavors,
el mateix que reformem
el pressupost
que hem de reformar
el nostre estatus social
degut a la crisi
i del moment que s'han de fer
infinitat de reformes
per tot arreu,
s'ha de fer una reforma laboral
i minera.
Això està claríssim.
A partir d'aquí,
tot això,
si tenim la sort,
si tenim la sort,
com jo he comentat
moltíssimes vegades
que tot aquest
estat de crisi
i arribant
amb un cert optimisme
que pugui arrencar
tranquil·lament
i allò una mica
a ralentir
perquè tot el paquet
de treball,
la indústria,
el petit comerç,
vagi anant fent,
llavors,
ens costarà més o menys,
ens costarà més o menys,
però anirà emprenent.
Però el que sí està clar,
que tot això,
després de la reforma laboral,
doncs, bueno,
hi haurà alguns matisos
que potser empresarialment
ens puguin ser
mitjament atractius
i això donarà peu
per emplear
a dues persones més
o a deu,
depèn la magnitud
i depèn la capacitat
de l'empresa.
Però el que sí està clar
és que això serà
una de les partides
i tu no insistim,
més o menys atractiva,
que això pot donar peu
al món empresarial
de contractar gent.
Perquè, esclar,
un dels problemes
que hi ha
és que avui per avui,
com estan les coses,
resulta que
quan tens que contractar,
la veritat és
que es fa una miqueta
costa amunt
i només per una raó,
perquè
el problema
o la problemàtica
que tenim avui per avui
amb el món laboral
ha canviat molt
i això s'ha de reformar,
això està claríssim,
s'ha de reformar.
Però, bueno,
jo crec que seria
una de les partides
a considerar
també per arrencar
d'aquesta crisi.
Això està claríssim.
I creu que pot haver-hi
aquí un acord?
Sembla que els sindicats
i la patronal
a nivell de tot Espanya
tornen a parlar,
tornen a negociar.
Sí.
Fa uns dies,
fa uns dies,
entre la plana empresarial,
la plana empresarial,
el FEE a Madrid,
sindicats i govern,
han tornat a reemprendre,
forçosament,
perquè això no es podia dissimular,
s'ha de tornar a reemprendre
l'altra vegada.
Jo crec que amb aquest aspecte,
des de la patronal,
que també és molt conscient,
perquè nosaltres,
a les regions de la FEE,
se n'ha parlat infinitat de vegades,
jo crec que tots som conscients
de la situació evident que tenim.
Per part dels sindicats,
és lògic,
és evident,
i el govern
l'únic que s'ha d'explicar
una miqueta
és l'acord,
és l'acord
empreses-sindicats.
Llavors,
jo crec que
no serà complicat,
no serà complicat
perquè aquesta segona vegada
que això s'ha tornat a reemprendre,
tinguem en compte
que almenys ha sigut
alguna cosa més còmode
que la sessió anterior
que van tindre
de reunions,
de debats,
de discussió.
I això ja s'ha perfilat
per un altre camí,
que crec que s'arribarà
amb un acord
i no passarà gaire temps.
Estic convençut.
Com valora,
senyor Belmonte,
en general,
la política econòmica
del govern central
en aquest llarg període
de mesos
o potser fins i tot
podríem parlar
d'un any i mig
o dos anys
de crisi econòmica?
Ha fet el govern Zapatero,
el govern del PSOE,
el que creu que s'havia de fer?
Jo crec que
totes les coses,
totes les gestions
sempre es poden millorar.
El que passa
és que moltes vegades
s'han de prendre
decisions
importants
i que són
poc populars
i llavors
això fa una mica
de pànic
per qui mani.
Jo moltes vegades
penso
escolta'm,
és que jo
si tingués
que decidir
el tema
ho tindria claríssim.
Per què ho tindria claríssim?
Perquè a lo millor
no em jugo res
i si no em jugo res
a lo millor
l'encerto
i la poso en marxa
i tal.
Però quan això
es parla a nivell polític
ja costa una mica més.
I a més a més
quan parles
a nivell polític
no et pots equivocar
o tens que fer
per no equivocar-te.
I a més a més
quan prens
una política
d'aquestes característiques
abans de treure
tu has de pensar
i repensar
per no relliscar.
Ja pretén
el govern
que tot el que
tiri el mercat
per dir-ho d'alguna manera
sigui més o menys
encertat
el que sí està clar
que totes aquestes
polítiques
econòmiques
sempre es poden millorar
i la veritat és
que costa
una mica
i entre altres coses
perquè
com està ara
aquesta política
que el govern
també s'ha trobat
amb el que s'ha trobat
i té ni més ni menys
les mateixes dificultats
que puguin tindre
l'altre tipus d'administracions
o nosaltres particularment.
I llavors
com deia
t'arregles com pots.
Ara mateix
i si parlem
i baixem
d'alguna manera
el territori
a les nostres comarques
i a les nostres empreses
pel que detecta
la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona
pel que detecta
vostè i els seus companys
de Junta
en els diferents sectors
com s'està vivint
en el moment actual?
És especialment dur
aquest
ja ha passat potser
el més difícil
es veu una sortida
relativament aviat
encara estem
en el fons del túnel
com ho definiria?
A veure
nosaltres aquí
hem tingut
en les comarques
tarragonides
hem tingut un avantatge
que tenim
un teixit industrial
de treball
molt diversificat
des de grans empreses
a les petites
pimes
que n'hi ha
el 90%
dintre d'aquest teixit
que tenim
diversificat
lògicament
en una època de crisi
com la que s'estan passant
no totes les empreses
els afecta igual
perquè encara
hi ha empreses
que van
mitjanament
funcionar
i estem d'acord
que en una època de crisi
com l'actual
el que sí és clar
que salpica
tothom
ningú s'escapa
d'aquesta situació
a més a més
situació
evident
nosaltres
des de la confedera
el que sí
hem detectat
és que
tret
dels dos grans
motors
del que ha sigut
a les nostres comarques
com ha sigut
la construcció
i el sector
de l'automòbil
perquè clar
el sector de l'automòbil
nosaltres aquí
a les nostres comarques
doncs
empleem
3.500 empleats
tenim
800 empreses
associades
al gremi
i això
doncs
belluga un volum
un volum
de treball
i de ventes
i econòmic
important
el que sí
és clar
que
el sector
de l'automòbil
el deixaré una miqueta
a segon terme
però
el primer gran motor
de l'economia
de les nostres comarques
evidentment
ha sigut
la construcció
què ens passa
que això
costarà
engegar
l'altra vegada
estem al túnel
a mi m'agradaria
estar
doncs
ara en aquest túnel
però carregat
d'optimisme
que en aquest túnel
ja li veig la llum
el que passa
que jo he comentat
moltes vegades
mira que s'ha batallat
amb aquest aspecte
s'ha preguntat
a veure
quan s'acabarà això
la gran preocupació
de la gent
i el pànic
que té la gent
és quan s'acabarà
aquests moments
que estem passant
i jo sempre
dic el mateix
s'acabarà
quan Déu vulgui
s'acabarà
quan Déu vulgui
o sigui
aquí no hi ha hagut
ningú
que hagi sigut
capaç
de dir
de dins
o mitjanament
assegurar
que això
doncs
durarà
tres mesos
o un mes
o un any
i bueno
llavors
t'ajustes
a la realitat
i bueno
doncs sé
que d'aquí un any
això engegarà
ens en sortirem
les entitats financeres
ja començaran
a donar crèdit
més o menys
si no
d'una manera
més fluïda
que ho estan fent
fins ara
i això
donarà peu
que torni a engegar
el que passa
que
jo no li veig
diferència
tinguem en compte
una cosa
la tria segons
les estadístiques
a l'última reunió
de COE
avui per avui
avui per avui
hi ha censats
a la solidaritat social
més o menys
uns 18 milions
de treballadors
tot això
ho explico
així una mica
per sobre
perquè
totes aquestes estadístiques
depèn de qui les faci
són més o menys fiables
però bueno
comptem
que siguin fiables
i que siguin de primera mà
18 milions
de treballadors
entre jubilats
i els 4 milions
llargs
que tenim
d'aturats
això puja
a 13 i mig
13 i mig
quasi 14
llavors
comptant
que només
sapiguem
comptar
fins a 10
la diferència
són 4 o 4 i mig
5 o 4 i mig
que queden
hem de tirar
això endavant
és impossible
per tant
aquest 2010
no li veu encara
una sortida clara
deixant de banda
més el tema
de la construcció
que segurament
meriix un capítol
a banda
la resta de sectors econòmics
ho veu encara
força complicat
per aquest 2010
segons
els estudis
que han fet
a nivell nacional
a nivell
a COE
per exemple
fins al
juny
juriòs
d'aquest estiu
l'atur
encara anirà
pujant
a algú
anirà pujant
a algú
m'imagino
que per algunes
empreses
que estan encara
mitjanament aguantant
anirà pujant a algú
la veritat
és que ja no sé
si és perquè
han caigut
tantes empreses
ja no hi ha
per posar més gent
a l'atur
o el que sigui
de les poques
que queden
la veritat
és que anirà pujant a algú
i es perfila
segons comentaris
allò una mica
tu mateix
que el 2010
anirà
al rumbo
a la marxa
que portem
més o menys
però que s'espera
que aquest 2010
això ja comenci
si més no
per l'any que ve
ja
a bufar
millors temps
millors béns
això està clar
al marge de la crisi econòmica
avui la Confederació
d'Empresaris
de la Provincia de Tarragona
amb l'Ajuntament
de Tarragona
presenta una nova edició
de la nit de l'empresari
ja ho tindrem
temps d'explicar-ho
més àmpliament
als espais informatius
però això vol dir
senyor Belmonte
que enguany
tornen a celebrar
la nit de l'empresari
aquí a Tarragona
amb un format similar
al de l'any passat
en què es va recuperar
després d'un petit parèntesi
sí
amb un format
més o menys
semblant
intentant
subsanar
després de l'experiència
alguns
alguns
fallos que vam tindre
l'edició passada
i el que
sí estic molt
al damunt
és per controlar
el factor temps
el factor temps
que va estar
més o menys criticat
el cas és
que al cap d'uns dies
vaig anar
amb una
ho diu perquè es va allargar molt
interpreto
de les seves paraules
sí
correcte
el canvi d'escenari
ja va agradar
la veritat és que
va ser molt encertat
es va allargar molt
que
segons m'ha arribat a mi
segons m'ha arribat a mi
des del primer dia
que el factor temps
aquí no el vam
saber controlar
i dic
s'ha aplicat a controlar
perquè potser
mira nois
se'n allarguen les coses
d'una forma
que no estàs per més
però bueno
això aquest any
estem centrats
i és el que volia comentar
abans
al cap d'uns dies
m'inviten
amb un event
d'aquestes característiques
i vam acabar
a les dues del dematí
a les dues del dematí
anàvem a fer el picoteo
i llavors dic
bueno
encara jo m'he lliurat
per algun cantó
no?
bé
tractarem de controlar
el temps
estem centrant-ho molt
a veure de com
i de quina manera
es pot reduir
perquè tothom
que vingui
se senti còmode
l'escenari
serà semblant
amb algunes matitzacions
i bueno
més o menys
el sistema
que vam fer
l'edició passada
que segons el meu punt de vista
va ser molt encertat
en fi doncs
com que ja donaran
més detalls
en la roda de premsa
convocada per aquest migdia
ja ho anirem explicant
en els diferents espais informatius
acabo senyor Belmonte
l'entrevista
recuperant la primera
pregunta
li preguntava
li plantejava
li demanava
l'opinió
sobre aquesta proposta
del govern central
de llargar
l'edat de jubilació
aquesta proposta
és la que ha motivat
que demà els sindicats
comissions obreres
i UGT
organitzin
manifestacions
de protesta
a tot Espanya
ara de seguida
parlarem amb els secretaris generals
dels dos sindicats
aquí
a la província
de Tarragona
vostè creu
i l'accepta
creu que
o li preocupa
d'alguna manera
que hi hagi un canvi
d'actitud
per part dels sindicats
amb aquesta protesta
i que
en fi
anem amb una etapa
de més confrontació
en les postures
sindicals
sindicats
patronal
i el govern
no
jo crec
evidentment
qui respondrà
molt bé
amb aquesta pregunta
són els sindicats
perquè ells
això
ho tenen molt clar
o sigui
hi ha una cosa
que amb el punt de vista
jo crec
que això ha sigut
ja
la gota
que colmo el vaso
jo crec
que els sindicats
porten molt de temps callats
davant d'una situació
evident
com la que estem passant
i si no callats
doncs bueno
doncs
prenen paciència
i nosaltres
els empresaris
doncs
no ens podem manifestar
podem dir
tot el que vulguem
però no podem anar
a no sé
on
fer una manifestació
empresarial
entre altres coses
perquè
no sé
no s'entendria gaire
però els sindicats
que ho han tingut
o que ho tenen
millor dit
doncs
això molt a la mà
jo crec
que això ha sigut
la gota
que ha colmat el vaso
o sigui
els sindicats
doncs estan
prenent paciència
de moltes coses
que estan passant
els sindicats
igual que nosaltres
veuen
doncs que
cada dia
més gent a l'atur
i no és per gust
de dir
escolta'm
que jo si tinc una empresa
vull els meus 10 empleats
la vull tirar endavant
i jo no tinc cap ganes
de tirar 5 a l'atur
perquè la meva rentabilitat
de l'empresa
evidentment baixarà
confrontació
amb nosaltres
en la paraula empresarial
doncs jo crec
que no
perquè entre altres coses
crec
que això
no té volta de full
la realitat
igual la veu
en els sindicats
que nosaltres empresaris
i
segurament
que les
manifestacions
que facin
després
el senyor Prós
i el
Jordi
doncs la veritat
és que
estaré
amb moltes coses
d'acord segur
doncs ara els hi preguntarem
després d'acomiadar
el president
de la Confederació
d'Empresaris
de la província de Tarragona
d'aquí uns instants
saludarem
els responsables sindicals
senyor Josep Antoni Belmonte
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
per invitar-me
adusia bon dia
bon dia