Aquí seguim amb tots vosaltres en directe des de la Casa Cefus,
ja instal·lats novament a la tercera planta amb els convidats convidats.
La sintonia que ja vam adoptar la temporada passada
en aquest espai dedicat a la candidatura pertany al grup Xala,
un grup realment extraordinari de Tarragona
que ha treballat amb els millors xalapartaris del País Basc
i que d'alguna manera ha deixat empremta.
Per què fem referència a la música?
Perquè justament ahir es presentava, i els hem escoltat
després de les notícies de les 12, el nou disc de Salt 150,
un altre grup tarragoní que també dóna suport
a la candidatura de Tarragona Capital de la Cultura Europea.
És una mostra més de personatges que per la seva feina
volten per Catalunya, volten per l'Estat,
i aleshores, com altres artistes i creadors de la ciutat de Tarragona,
posen el segell de la candidatura per publicitar-la
i perquè es conegui arreu.
Parlem de la candidatura en un sentit genèric,
ho comentàvem ara quan conversàvem amb les voluntàries.
És una candidatura que, lògicament, des del punt de vista formal,
ha de vehicular l'Ajuntament de Tarragona,
l'ha d'anar portant a les instàncies pertinents,
diguem-ne que tot el que és el tràmit es fa a nivell institucional.
Però no hi ha dubte que un projecte com aquest,
sense el recolzament de la ciutadania en general,
no tindria sentit.
Com està el recolzament de la ciutadania?
Quin és el moment de la candidatura?
Quin és el parer dels representants de les quatre forces polítiques
que tenen representació a l'Ajuntament de Tarragona?
Són algunes qüestions que posem damunt la taula
amb els convidats i convidades que ja estan aquí entre nosaltres.
Ens acompanya Carme Crespo,
tinent del tal de Cultura,
del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Carme, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda.
Saludem Rosa Rossell,
estinent d'alcalde de Patrimoni,
d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Rosa, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Albert Ballbé és regidor de Convergència i Unió.
Molt bon dia, benvingut.
A veure, aquí tenim el micro.
Aquí el tenim.
I ens acompanya Judit Heres, regidora del Partit Popular.
Judit, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir avui també a la Casa Cefus.
Joan Cavallé, bon dia.
Hola, bon dia.
Dic que el Joan...
Jo no sé si el sento bé, el Joan.
Sí?
Ara?
Sí.
Sí, ara el sento perfectament.
El Joan, diguem-ne, que ens farà de tècnic,
perquè de fet és el coordinador tècnic de la candidatura
i en tot el que es pugui dir en aquesta taula
fora molt enriquidor,
sobretot pels oients que independentment dels parers
que tinguin els nostres convidats davant de la candidatura,
el que sí valdrà la pena és apuntar les dades objectives
de tot el que s'ha fet i el que és més important,
el que s'ha de fer a partir d'ara,
perquè el 2010, Joan, és un any importantíssim,
s'ha de presentar, diguem-ne, el projecte ja format,
ja en paper, com si diguéssim un powerpoint, com vulgueu.
Exactament.
És una manera de parlar, és aquest any, no?
Cap a final d'any que s'ha de decidir tot plegat.
El juliol.
El juliol.
L'11 de juliol.
És la data termini.
I què és el que heu de presentar exactament,
des del punt de vista formal?
A veure, realment molt poca cosa.
Un document de 25 pàgines aproximadament,
en què hem de contestar un qüestionari,
per tant no ens hem d'inventar cap cosa de l'altre món en aquest document,
però hem de contestar molt exactament aquest qüestionari.
I en aquest qüestionari, bàsicament, hem d'explicar,
d'una banda, les grans línies,
hem d'explicar la filosofia de la candidatura,
hem d'explicar els mèrits i, per tant,
els arguments amb els quals competim en aquesta contesa
i, sobretot, hem d'explicar una sèrie de coses que la fan viable.
Hem d'explicar com finançarem això, com organitzarem,
és a dir, quina manera, quina estructura organitzativa adoptarem
i amb quin suport, sobretot polític i institucional, comptem.
És a dir, no és el mateix una candidatura
que li donen suport a dos partits del govern
i no li donen suport a dos partits de l'oposició
que una candidatura que té el suport unànime de l'Ajuntament, per exemple.
No és el mateix una candidatura que només té el suport de la ciutat i prou
a una candidatura que, com en el nostre cas,
té el suport de quatre diputacions provincials,
de la majoria de Consells Comarcals de Catalunya,
de 517 ajuntaments de Catalunya, etcètera.
Bé, el projecte que en aquesta primera fase hem de presentar
bàsicament ha d'explicar les línies bàsiques, la filosofia,
ha d'explicar com ho farem, com ho organitzarem,
com ho sostindrem, per dir-ho d'alguna manera.
És això el que hem de presentar.
Que no és poc.
Que no és poc.
Deies no gran cosa, Déu-n'hi-do.
Perquè és una feina que, precisament, els deures, els importants,
són una feina discreta que consisteix en trucar a portes d'administracions,
d'administracions també d'empreses i d'altres coses,
però sobretot d'administracions per buscar complicitats.
Tot plegat ha estat una mica la cursa del corredor de fons,
potser no s'ha visualitzat prou davant de la ciutadania.
Els que han de decidir, al final, objectivament,
tindran en compte, sobretot, això.
No tant, diguem-ne, el ressò mediàtic...
El més important, clar, la convocatòria de Capitals Europees de la Cultura
ha anat variant en el temps.
Els primers anys era molt política,
en el sentit que qui decidia era el Ministeri de Cultura.
I, bàsicament, eh?
Però això s'ha anat modificant, el reglament s'ha anat adaptant,
i ara és una decisió molt tècnica,
en què ho decideix una comissió d'experts molt independent,
i en què es té molt en compte, sobretot, aquests paràmetres que deia.
Un dels que tenen més en compte és la possibilitat,
és a dir, la viabilitat del projecte en el sentit que sigui realista
i que hi hagi el suport polític necessari
perquè es pugui dur a terme al cap d'una sèrie d'anys.
Perquè no pot ser que hi hagi un acord per avui,
però que aquest acord no sigui per demà, en aquest cas pel 2016.
La unanimitat és una de política de l'Ajuntament de Tarragona,
és el que figurarà, entre altres coses,
unanimitat, però m'imagino que en matisos,
en respecte de com es tracta i com està viatjant aquesta candidatura.
Comencem, bé, comencem per la regidora de Patrimoni, no?
Sí, a veure, la unanimitat, jo crec que nosaltres aquí,
com ha dit el Joan, i això suposo que tots els que estem aquí
amb aquesta tertulia hi estaran d'acord,
doncs és unànima per part de l'Ajuntament.
vull dir, a veure, la candidatura a Capital Europea a la Cultura
va començar l'any 2004, vull dir, amb un altre equip de govern
que no és el que hi ha en aquests moments a l'Ajuntament.
En aquell moment ja, doncs, tots els partits que en aquell moment
estaven a l'Ajuntament ja van acordar per unanimitat, doncs,
que es presentaven.
En aquell moment, qui va liderar el tema, doncs,
era el senyor Ballbé, que el tenim aquí sentat a la taula,
que en aquell moment jo estava, doncs, a l'oposició,
i com a membre de l'oposició també els hi vam donar, evidentment,
tot el suport i canvia tot l'equip de govern
i es continua donant aquest suport.
A més, hi ha una cosa molt important,
que el Joan no sé si l'ha apuntat entre tots els suports que ha dit,
que és el mandat que hi ha del Parlament de Catalunya,
que Tarragona ja no és la candidata de Tarragona,
sinó és la candidata de Catalunya.
I en aquest sentit, doncs, va quedar ja molt clar,
des del moment que hi va haver aquest mandat,
de què no hi hauria cap altra ciutat de Catalunya
que es presentaria a formar part de, bueno, com a candidata.
Cosa que hi ha altres comunitats autònomes de l'Estat
que aquest problema el tenen.
El tenen a Andalusia, per exemple,
que hi ha a Còrdoba i a Màlaga,
que Còrdoba, d'alguna manera,
doncs, és la representant de les esquerres,
doncs, d'Izquierda Unida i del Partit Socialista,
i, en canvi, Màlaga, doncs,
és una mica més la proposta liderada pel Partit Popular.
Clar, vull dir, d'alguna manera,
aquest suport unànime de la comunitat autònoma
no la tenen.
I això, a l'hora de triar, pesa molt.
Pesa molt el que, doncs, en el Consell d'Europa
en diuen la unanimitat de la regió.
Això garanteix que tingui el projecte a continuïtat,
perquè, si no, s'hi ha d'estar sotmes als canvis polítics.
El que més pot fer, doncs,
a l'hora d'escollir una capital europea
és el fet que pugui canviar el color, doncs,
o bé de la comunitat autònoma,
o bé del propi Ajuntament,
i que llavors aquesta candidatura que ha estat nominada
pugui quedar, allò, diluïda, doncs,
pels avatars polítics.
O bé, també una altra cosa que preocupa molt,
que el Joan ho ha apuntat,
és el fet que la candidatura que es presenta
sigui viable.
Vull dir que no fem volar coloms
i que llavors presentem una candidatura
amb uns projectes meravellosos
i que a l'hora de la veritat
no es puguin realitzar com està passant
amb la capital...
Per exemple, en PECS.
En PECS.
Que van presentar un projecte meravellós
i que ara se n'estan donant compte
que no estan arribant ni a la meitat
del que havíem proposat fer.
Una altra cosa que també compta molt
i que nosaltres, doncs, també ho tenim bé
és el fet de la quantitat de ciutats properes a Tarragona
que volen ser subseus,
que volen donar suport a Tarragona
i tindre, doncs, activitats en les seves ciutats.
Vull dir, la cruïlla.
Tarragona és una cruïlla de cultures,
és un entramat que donarà
amb el seu projecte, doncs, amplitud al territori, no?
Perquè fins i tot, doncs, nosaltres
una de les coses que es pot explicar
perquè, doncs, tampoc és cap secret,
doncs, una de les coses que nosaltres vam proposar
va ser a la ciutat germana de l'Alguer,
que estem agermanats,
els hi vam demanar
de si estarien d'acord
i vam ser altres els que els hi vam demanar
que ells donat, que som ciutat germana,
de què parlen el català,
de la relació que tenim,
de què fossin una de les subseus
si nosaltres érem capital europea i la cultura
i, evidentment, doncs,
l'acord del ple del municipi de l'Alguer
va ser un ànim,
responent, doncs, que sí,
però en tenim d'altres de ciutats europees
que han dit, home, a nosaltres ens agradaria
acollir alguna de les activitats
que vosaltres pugueu fer
en el cas que fóssiu escollits, doncs,
capital europea i la cultura
i crec que això és important.
També, evidentment, és important, doncs,
el suport que tenim a la ciutat.
El que passa és que nosaltres
hem estat fent una feina,
que ho ha apuntat el Joan abans,
hem estat fent una feina
amb molt de formigueta durant aquests anys, no?
No cal que repeteixi el que ha dit el Joan.
i el que potser he de reconèixer que aquí potser ens fa falta
és el fet d'haver tingut, potser, doncs,
la quantitat de diners necessaris
per posar una pancarta de 30 metres penjada
del campanar de la catedral,
ara estic posant un exemple, no crec que s'hagi de penjar
una pancarta del campanar de la catedral,
però potser sí d'aquí de Casa Cefos
o potser sí del pretori,
que dongués l'aviso a la ciutat
que realment estem fent bullir l'olla, no?
Però, doncs, a veure, som realistes,
tenim els diners que tenim
i, per tant, els estem aplicant
amb el que els estem aplicant, no?
Ara, com comentava el senyor Vallveix,
es va, doncs, acceptar aquesta proposta
de treballar per la candidatura,
precisament quan vostès estaven a l'equip de govern.
Han passat uns anys, sis, no?,
que som el 2010, sis anys.
Sí, això va ser el 2004, si no recordo malament, no, Albert?
El desembre del 2004.
Si se m'acosta una miqueta més el mig,
després li passarem a la senyora Heres.
Després del que ha dit la senyora Rossell,
que apuntaria?
Jo apuntaria que, evidentment, estem d'acord
en que aquest és un projecte de ciutat
que es va fer per unanimitat
i que una nit s'ha mantingut.
El que passa, sóc l'oposició, Rosa.
La senyora Crespo em deia, escolta,
parlem en positiu, parlo en positiu.
Però parlo en positiu des d'un punt de vista crític.
És a dir, sabeu que tenim una altra nominació
que Tarragona demana,
que creix la Generalitat Mediterranis, crec, no?
Jo tinc la sensació que,
que la prioritat de l'equip de govern
ha estat més aviat de cantar-se cap a aquest tema.
El senyor Rigau i el senyor...
Bueno, Rosa, deixa que et digui el què.
Home, a veure, a veure...
No, Albert, també en bon rotllo.
Home, clar, tu parlaves amb el bon criteri,
amb això sempre et donarem el suport,
que l'Ajuntament de la Corporació,
el nostre projecte,
jo el sento molt meu,
l'altre no el sento tant, no?
Des de la manera que es porta encara menys.
Doncs jo crec que l'Ajuntament ha tingut...
La nena mimada ha estat els jocs mediterranis
i no el tema de la...
I me'n sabia que si miréssim
quina despesa ha produït un
i quina despesa ha produït l'altre,
veuríeu que la diferència és importantíssima.
El nostre projecte,
el que avui parlem aquí,
és un projecte que realment és de tothom,
el de l'altre, no tant.
L'altre, com se veu, és discutit.
Llavors, nosaltres, jo l'únic que faig és animar-te,
dir que els grups de l'oposició,
de la llei a l'oposició,
estarem en qualsevol moment
que demaneu qualsevol cosa al plenari
perquè realment tingueu més mitjans.
És a dir, per mi,
aquest projecte tenia un antecedent necessari
que es podia haver seguit molt bé,
que era el tema de Tarragona Patimona i la Humanitat.
L'Olla bullia amb molta més pressió
i bullia més pressió
perquè l'Ajuntament s'hi va abocar més.
És a dir, jo no dubto,
per moltíssimes raons,
que el Joan està fent una feina importantíssima,
que el Xavier Tudela està fent una feina
també molt, molt important,
que un dels primers promeses
o dels primers compromisos de l'organització
era que això costaria pocs diners,
però que podria post pocs diners en un primer moment,
és aquest moment al que estàs parlant tu ara,
és a dir, aquesta feina de formiga
en la qual s'ha anat recabant el suport
i això, tu ho dius,
crec que inclús hi havia pensat
que hi hauria una compareixença
davant del Parlament de Catalunya
per la regidora de Torn
a explicar les bondats de Tarragona,
que crec que tindràs un públic,
és a dir, que estarà molt per la idea
i molt per tu.
Fem-ho.
Però, ja dic, la meva crítica
dintre de l'aspecte superpositiu
d'aquest projecte
és que creiem que l'equip de govern
no està fent tot el que és necessari
des del punt de vista econòmic
i des del punt de vista de suport.
I, com us ho dic,
tenim la comparança immediata, pròxima
i gens llunyana,
que és el tema dels Jocs del Mediterrani,
que és un projecte discutit,
però, no obstant,
l'Ajuntament hi aboca molts més calés
que el que aboca per nosaltres.
Fem una primera ronda d'intervencions
i després, en tot cas, si us sembla.
Senyora Crespo.
A veure, jo crec que el que no podem entrar,
i menys en aquesta tertúlia,
que jo crec que hem vingut a parlar,
a explicar-los a tots els oients
el que és la candidatura,
el que s'està treballant,
el que volem assolir,
doncs entrar en batalles d'una candidatura
i l'altra, vaja, jo no hi vull entrar.
Jo crec que són coses diferents
i que se estan treballant i timings diferents
i que cada una tenen la seva idiosincràsia.
Llavors, el que sí que volia dir
és que jo crec que tots ens hem de creure
perquè nosaltres ens ho creiem,
que és possible assolir-ho,
perquè hi ha molt de temps.
Estem treballant i treballarem més.
Culturalment, des de la part que em pertoca
com a responsable de cultura de l'Ajuntament,
ja estem esmerçant esforços.
De fet, ahir mateix presentàvem a les entitats
el que ja havíem presentat el mes de novembre,
el nostre projecte cultural real
amb pressupost darrere 2010-2011,
en el qual un dels objectius prioritaris
és treballar per la candidatura 2016.
Per tant, i amb això estem,
ja estem les dues conselleries colze a colze treballant,
amb molts d'aquests actes que farem
serà exclusivament Tarragona 2016,
i per tal de precisament que es comenci a visualitzar,
que jo crec que el tema és que s'ha anat treballant,
com aquí ja s'ha dit,
des del govern anterior i també des d'aquest,
com a formiguetes,
posant tots els elements d'aquesta candidatura,
i ara doncs han de començar a aflorar tot el que hem de fer.
Que podríem haver-hi posat més publicitat,
és clar, ara i el 2004,
això sempre està obert a posar-ne,
però no ho sé si la publicitat és tot,
perquè recordo que quan Barcelona va guanyar les Olimpiades,
realment, uns mesos abans,
la gent ens va començar a saber el que era i la possibilitat,
i feien molts anys que treballaven,
Barcelona ja treballava per les Olimpiades,
però la gent de carrer,
i si els mitjans de comunicació feu un recordatori d'aquell temps,
veureu que la gent de carrer els hi preguntaven
i no tenien massa consciència que es pogués assolir,
i en canvi es va assolir.
Per tant, jo el que sempre dic és,
mirem en positiu, treballem tots plegats,
jo crec que aquí no hi ha partits polítics,
és un dels punts forts d'aquesta candidatura,
i bé, fins al 2016 hi ha temps,
ara és el primer pas el que hem de fer,
presentant aquest projecte,
i els timings,
i les coses a fer,
jo crec que són diferents de les dues candidatures,
i segueixo dient que no és bona eina
estar tot el dia comparant-les.
Senyora Heres.
Hola.
Bueno, jo, en primer lloc,
li volia fer un apunt a la Rosa,
per suposat ratifico tot el que s'ha dit fins ara,
que els quatre grups que tenim representació de l'Ajuntament
recolzem la candidatura,
i això és obvi,
i la feina que s'està fent des de dins de la candidatura
amb els tècnics i voluntaris,
que abans hi ha vist que els estaves entrevistant.
I bé, li volia fer un apunt a la Rosa,
en el sentit que jo crec que en una comunitat autònoma
que hi ha dues candidatures,
és molt beneficiós per a les ciutats.
Molt beneficiós,
perquè això crea una competència entre elles,
cosa que aquí a Catalunya, en aquest cas,
no es dona perquè estem a Tarragona sols,
que ja és molt,
però vull dir que el que hi hagi dues ciutats
en una comunitat autònoma,
el que crea és molt de competència entre elles,
que això deriva en fer projectes,
fer més inversions,
i potser preocupar-se més d'estar a l'alçada,
perquè una de les dues,
evidentment,
sigui la resultant d'aquesta competició,
que ara tenim en marxa.
A la Carme Crespo li volia fer un apunt també,
perquè dius que no es pot comparar
el que és la candidatura de 2016
amb el que és la candidatura de 2017,
però és que tu has fet una comparació
amb els Jocs Olímpics de Barcelona.
Inevitablement,
o sigui,
quan es escollís Barcelona com a ciutat olímpica,
Barcelona ja té moltes infraestructures acabades,
perquè és exigència,
precisament,
per ser candidata,
i molts projectes tangibles,
amb el qual no es pot comparar una cosa amb l'altra.
Jo crec que la situació que està patint a la Tarragona
en l'àmbit cultural
no s'ha d'obviar amb aquesta tertúlia,
perquè és el que jo crec que sí,
implica directament a la candidatura de 2016.
Precisament ahir l'alcalde,
m'assembla que la reunió que va haver al Metropol,
va fer,
o aquest matí ha fet esment,
que potser,
que s'han rebut trucades de molts llocs d'arreu de l'Estat,
preocupant-se,
per a veure quina era la situació de Tarragona,
què estava passant,
per què hi havia tant de resò mediàtic en aquest sentit.
Vull dir que jo crec que sí que s'hauria d'obrir un debat
en aquest aspecte,
perquè és una cosa que no podem obviar.
A veure,
una qüestió,
a veure,
és evident,
és evident que a la societat,
en aquest moment,
i això no vol dir que l'equip de govern
doni prioritat a una candidatura o a l'altra,
però hi ha una cosa que és evident,
i la gent que ens dediquem a qüestions culturals,
ho sabem,
l'esport tira més que el llibre.
Vull dir,
una pilota sempre tirarà més que un llibre.
I això ho vaig dir ahir,
és veritat,
vull dir,
i això és una realitat,
i contra aquesta realitat
és bastant,
a vegades és difícil,
desgraciadament,
és difícil de lluitar,
però això no vol dir,
evidentment,
que l'equip de govern
doni més suport a una o a una altra.
La gestió que s'està portant
és absolutament diferent,
una és un control municipal
i s'està portant des de l'Ajuntament,
l'altra és una empresa
que ho està gestionant,
i l'Ajuntament,
a mi em consta,
i ho dic sincerament,
que ha donat la mateixa quantitat de diners
a una candidatura que a una altra.
El que passa,
el que passa,
i això també és evident,
i això ahir el senyor Mario Rigau
ho va dir amb la visita
que hi va haver dels diputats
al Parlament de Catalunya,
va dir que evidentment
la seva candidatura
o la seva empresa
té 40 no sé quantes empreses
que li donen suport
amb un total d'equis diners,
que no ho vull repetir
perquè no ens agafi la rabieta.
Però clar, vull dir,
a veure,
jo no puc,
ni la senyora Crespo,
ni tu, ni tu,
ningú pot anar a una empresa
a posar-li la pistola al pit
i dir
no vull que donguis
a una candidatura
i dóna-ho a una altra.
No pots,
vull dir,
estem en una,
gràcies a Déu,
en una societat molt lliure
i les empreses,
doncs,
evidentment,
en qui donen diners,
doncs,
a qui els ve de gust,
tu,
i escolta,
per desgràcia nostra,
doncs,
l'esport tira més
que altres coses,
tu,
i per tant,
amb això no podem,
jo crec que aquí no hi podem entrar,
vull dir,
doncs,
en què lluitem?
Doncs,
amb el que tenim
i jo crec que,
evidentment,
la candidatura,
fins i tot la manera de triar
els candidats
que després són seleccionats,
la manera,
el per què es tria una ciutat
o una altra,
és molt diferent
amb les dues candidatures
i, per tant,
no és comparable.
Clar,
vull dir,
a veure...
No,
no dic que sigui comparable
una candidatura
i l'altra,
sinó que
té que ser objecte d'estudi
què fa l'Ajuntament
respecte a una candidatura
i a l'altra candidatura.
Jo, Rosa,
em dic,
jo sé que,
amb el debido respeto,
m'acosta creure
que l'Ajuntament
hagi anat
de la mateixa quantitat
a la...
Bé, estimada,
doncs ja ho mirarem,
ja ho comprovarem,
ja ho comprovarem.
I una altra cosa
és que, clar,
tu dius,
empreses que subvencionen,
home,
si resulta que el senyor Rigau
se'n va a veure una empresa
després d'una telefonada
del senyor alcalde,
és evident
que aquella empresa
estarà matent...
Jo això no ho sé.
Jo això no ho sé, eh?
Bueno, és igual,
escoltem-me,
escoltem-me,
amb positiu,
amb positiu.
És a dir,
jo l'únic que us demano
i amb això
col·laborarem,
a veure,
jo em sento
tiet de la criatura,
no diré pare,
però tiet de la criatura.
No, no,
t'has de considerar
pare.
I que, escolta'm,
i que soc voluntari
encara que no hagi participat
a cap dels actes
que heu fet,
però que la voluntat,
la voluntat de ser-hi.
Jo l'únic que intentaria
seria recuperar una mica
aquest pols
una mica més combatiu.
Sí que la tenim
molts fronts oberts,
no?
La capital,
tal, no?
Però que jo crec
que una de les coses
de la capital,
és a dir,
l'altre dia sortia
una enquesta
en un diari
que preguntaven
qui era més potent
des del punt de vista
cultural,
si és a la taula.
Tarragona.
Jo crec que en
l'èpoques anteriors
potser sí que
anaven al davant,
però ara no.
Ara viuen
de pura renta,
de pura renta
dels que el Fortuny
és molt fortuany,
que el Bertín
és molt Bertín,
etcètera,
però que en aquest moment
Tarragona té
una activitat cultural
sèria,
sèria,
sèria.
Llavors,
lluitar contra aquest fet,
lluitar contra aquesta idea
que està instal·lada
de que Reus
són la gent de la cultura
i nosaltres som la gent
de la festa
i del Magí
de la Estimbala.
Però és una miqueta,
perdona Albert,
per reforçar el que estàs dient
és una miqueta
el que moltes vegades
en moltes tertulies
no parlant precisament
doncs de cultura
ha sortit,
que és aquesta mena
de pessimisme
entre cometes
que portem els tarragonins
penjats de l'esquena.
Estimada,
jo...
Hi ha molts...
Sí,
oh no,
això no ho aconseguirem,
ui,
això no ho podem fer,
ui,
que els de Reus corren més,
ui,
el moviment
se demuestra andando.
Sí, sí.
És a dir,
el que està claríssim
és que en definitiva
és qüestió de...
De tota manera,
Reus no s'ha presentat
a la candidatura
i nosaltres sí.
Per tant,
el que hem de fer
és treballar per això.
Reus,
evidentment,
que ens pot portar...
Reus va demanar ser...
Reus va ser els primers,
el senyor Lluís Miquel Pret,
va ser un dels primers
que es va apuntar
en un sopar del turisme
al cap de 4 o 5 dies
que nosaltres vam dir
que va fer pública de qüestió.
Bé, doncs això vol dir
que nosaltres hem de mirar
per Tarragona
que evidentment
que tindrà els seus punts forts,
Reus,
un d'ells
és tenir infraestructures culturals
que aquí no tenim
però que tindrem,
de fet,
a la candidatura
ja que entrem
i que estem parlant
de les dues candidatures,
l'any vinent
ja,
el pressupost 2010
que tothom ho pot mirar,
hi ha 13 milions d'euros
en infraestructures culturals.
13 milions.
El Teatre Tarragona,
els dos centres
de la part alta
i de Camp Clar
i a més a més
les dues plantes
de la tabacalera
que ja es faran el 2010.
Per tant,
clar,
aquí els hem de fer
aquests equipaments culturals.
No t'ho ha faltat...
Ibai,
Ibai,
a lo que deia
la Judit,
deia la Judit
o que deia la Judit
de les Olimpiades del 92
i les infraestructures
que estaven fetes.
És que aquí no n'hi ha
d'infraestructures,
les hem de fer
i fins als 16
tenim temps
que estiguin fetes,
afortunadament.
jo el que demano
que hi ha hagut...
Tu has dit
el que teníeu
en el pressupost
però no es parla
de la ciutat de la música.
El senyor alcalde,
el vostre programa electoral...
Està al pla d'equipaments.
Digues?
Està al pla d'equipaments.
El pla d'equipaments
que es presentarà
en breu.
En breu.
A sota,
si està al pla d'equipaments
però no es fa el pressupost,
és un colom
és un colom que vola.
Jo parlo del 2010,
té el 2010.
En positiu.
Sí o no,
però és que se us acaba
el mandat
i clar,
aquestes coses
no es fan plis-plats
i jo que entenc
i espero que sigui l'últim.
Albert,
una cosa,
a veure,
si un avantatge
o una excel·lència
pot tindre
un pla d'equipaments
és que precisament
l'hem fet
amb una projecció
fins al 2016.
O sigui,
a veure,
el que no podem,
el que no interessa
a una ciutat
és tindre
un pla d'equipaments
culturals
que només abarqui
dos anys.
Vull dir,
nosaltres aquí
fem un pla d'equipaments
on hi ha uns equipaments
que estan previstos
fer-los el 2012
o el 2014
perquè és que evidentment,
escolta,
siguem realistes,
l'Ajuntament
no pot assobir
el cos
de tot un pla
d'equipaments culturals
amb dos anys,
ni amb dos,
ni amb quatre,
ni amb sis,
en aquest sentit.
La senyora Era
es vol intervenir
perquè veig
que anem d'un
equilibrant
o repartint el temps
una miqueta de manera...
No, no,
només dic que nosaltres...
Intervingeu quan vulgueu,
això només faltaria.
El pla cultural
que es va presentar
al novembre a l'Ajuntament
l'oposició no té ni idea
perquè no ens ho van comunicar.
Això per començar.
Després,
quina casualitat
que es presenta
al novembre
el pla cultural.
Aquest dijous passat...
aquest...
Bueno, és un projecte
però és un pla
però nosaltres
no ho coneixem.
El dia 11 de gener
es presenta
el manifest
per a la nova política cultural
per part de les entitats
i associacions
i artistes
a Tarragona
i el dijous 13
es presenta
el projecte
a l'àrea de cultura
davant del sector
i al metropol.
Per mi no és casual això.
No, no és casual.
Ja t'explicaré jo.
És que
estaven tots convocats
pel dia 13
i llavors
ells van fer
la convocatòria
del dia 11.
Abans de Nadal
ja estaven tots convocats.
Totes les 150
160
entitats
que ahir van estar
al metropol
ja havien estat
prèviament
més algunes
que faltaven
que es van excusar
havien estat convocades
per Nadal.
És a dir,
tot just
el dia 21
s'aprova el pressupost
en el qual vol dir
que totes les accions
i programes
que hi ha
al projecte
no és un pla estratègic
és un projecte cultural.
És un projecte
que no defineix
absolutament res.
Si vols
podem entrar
en aquest debat
però
és el projecte
que defineix
accions
i programes
que ja s'estan fent
perquè som el gener
i ja estan en marxa
això és el que es posa
al pressupost.
Per tant
és el pressupost
vosaltres
heu tingut accés
com tothom
al pressupost
d'aquest ajuntament.
Llavors
un cop
el pressupost
està aprovat
se les convoca
i bé
doncs ells han cregut
que abans
que l'ajuntament
presenti això
ja estava penjat
a la pàgina web
per cert
aquest projecte
ja estava penjat
ells han cregut
que el dia 11
havien de fer
aquesta aposta
amb la ciena
però
ojo
són només
una petita part
de totes
les entitats
culturals
que hi havia
ahir
al metropol.
Si se'n té 8 entitats
355.
Però és que
a l'ajuntament
n'hi ha dues centres
senyor Vallbeth
que vostè ja ho sap.
A veure...
Com ha tractat
vostè senyor
el que m'ha fet
a una gràcia.
Està claríssim
heu parlat
d'aquesta mena
de greu
ja comparatiu
entre les dues
candidatures
de pressupost
de plat
equipaments
culturals
diguem
que traspassa
el que és
la candidatura
perquè no és
com en altres
convocatòries
que anem a posar
la ciutat bonica
perquè venen
senyors de fora.
Aquí estem parlant
d'una banda
el que és
l'interès del dia a dia
probablement de la ciutadania
en matèria cultural
va en paral·lel
naturalment
a aquesta aspiració
ciutadana
en definitiva
de ser capital
de la cultura europea.
Els diners són fonamentals
no importantíssim
fonamentals
però potser
no tot
és qüestió de diners
perquè m'imagino
que i això
tornant una miqueta
a la part tècnica
tenim aquí el Joan
com a qualsevol detall
tècnic senyors
ens podem adreçar
al Joan.
Clar
no és anar
construint equipaments
fem infraestructures
que ara el 2016
és a dir
tot això
acompanyarà
segurament
el que és
la candidatura
i si l'aconseguim
que esperem que sí
tenir la ciutat molt maca
i tot plegat.
Vull dir que
és allò
de l'evaluació contínua
probablement
que es fa
a l'ESO
no?
De no treballem només
pel 2016
sinó que anem treballant
al dia a dia
no sé si aquest seria
l'esperit
no?
Naturalment
Joan?
De tota manera
a veure
tècnicament
tècnicament
parlant
convé aclarir una cosa
i és que
l'esperit
la filosofia
de la convocatòria
de la Unió Europea
consisteix
en fer
un any
de la cultura
aleshores
allò que valora
el jurat
el comitè d'experts
és
una programació
d'un any
no necessàriament
no necessàriament
ho dic perquè això
cal tenir-ho en compte
és molt diferent
d'uns Ocs Olímpics
o d'uns Ocs del Mediterrani
no necessàriament
hi ha d'haver
equipaments
és a dir
estem parlant
de continguts
i els continguts
poden ser paper
poden ser ones
de ràdio
o poden ser moltes coses
que no requereixin equipaments
la qual cosa no vol dir
que si van
els equipaments
fantàstic
per exemple
Liverpool
un dels casos
que conec bé
perquè vam tenir
ocasió de visitar-lo
Liverpool
va aprofitar
l'any
de la seva capitalitat
que va ser
l'any
2008
per remodelar
el port
és a dir
el port
havia tingut
una gran decadència
d'activitat
i aleshores
els
els
docs
els
tinglados
els tinglados
es van convertir
en activitat cultural
que és una cosa
que aquí ja s'ha fet
en part
i que s'ha de millorar
que s'ha de completar
etcètera
i a més a més
van aconseguir una altra cosa
que en un d'aquests
espais
hi van
aconseguir
col·locar
una delegació
una subseu
de la Teit
de la Teit
de la Teit
sí
aleshores
bé
efectivament
que es pot aprofitar
per temes
d'equipaments
i en el cas
de Tarragona
fent la comparança
amb Liverpool
podria dir
aquest espai
emblemàtic
que és
la tabacalera
i el repte
d'omplir-lo
de contingut
amb totes les coses
que s'estan
preveient
però el que volia
aclarir
jo no volia
intervenir
ara en aquest aspecte
dels equipaments
sinó intervenir
que allò
amb què
ens juguem
la candidatura
és
amb una programació
de continguts
i en aquesta primera fase
no hem de presentar
la programació
sinó només
la filosofia
sí
però per presentar
una programació
amb continguts
necessites uns equipaments
per poder
executar
aquests continguts
no?
potser a Liverpool
no els calia
fer infraestructures
o equipaments
perquè ja les tenien
depèn dels continguts
que facis
requeriràs uns equipaments
o uns altres
és a dir
la comparança
amb els Jocs Olímpics
ens va molt bé
perquè
o amb els Jocs del Mediterrani
perquè
la convocatòria
estableix
què obligatoriament
has de fer
uns Jocs Olímpics
sense futbol
no existeixen
uns Jocs Olímpics
sense el batisme
no existeixen
uns Jocs Olímpics
sense no sé què
no existeixen
amb una programació
de capital
europea de la cultura
hi pot haver
una
impressionant
programació
d'òpera
per exemple
però hi pot haver
una capital europea
de la cultura
que no faci gens d'òpera
per exemple
aleshores
vull dir que els equipaments
la ciutat
el que ha de fer
el que ha de fer
crec jo
aquesta potser
és una mica
opinió personal
més que la del tècnic
és els equipaments
que necessita
la ciutat
no els equipaments
que necessitem
o que volem fer
per aquell any
i ja està
evidentment
però ara és una oportunitat
d'or
per fer-los
precisament per això
s'està treballant
amb aquest pla
d'equipaments
i amb una previsió
de
no tant
com diu el Joan
amb el que podem
necessitar
el 2016
per fer
si som
evidentment
la capital europea
i la cultura
si no
què és el que li falta
a la ciutat
i aquest pla
d'equipaments
vull dir
a veure
s'està corregint
en aquests moments
i el volem presentar
com a molt tard
al final
de la primera
quinzena de febrer
poder ja fer
la presentació
vull dir
primer evidentment
des de l'Ajuntament
amb tots els regidors
i tècnics municipals
i després
es farà la presentació
pública
doncs
una programació
per anar fent
passito
passito
per on comencem
i que és el que
anem treballant
fins a arribar
a la ciutat
de la música
que la tenim
claríssima
i el que volem fer
serà meravellós
allà
home
aquí hi ha
una qüestió
evidentment
la diputació
té molt a dir
Albert
la presentació
us salvarà
us salvarà
els quarts
amb la plaça de Braus
estimada meva
a Tarragona
no hi ha cap lloc
amb suficient aforo
i condicions
com a la plaça de Braus
per fer coses
si estem esperant
que la diputació
la inauguri
poden fer un auditori
en conseqüència
serà un auditori
perdona
és un auditori
és un auditori
a més
jo estic feliç
que no s'hi podran
fer curses de Braus
encara no està decidit
em sembla que això
jo no sé si a l'informe
el Joan ha de posar
si hi ha curses de Braus
o no a Tarragona
no us en podràs
o coses d'aquestes
m'imagino que no
sembla que et portaràs
una sorpresa
al Parlament de Catalunya
jo entenc
que hem de parlar
de coses materials
d'infraestructures
i equipaments
però també hem de fer referència
abans comentàvem
amb la Teresa León
aquests
1.200
voluntaris
un d'ells
Albert Ballver
en actiu
unes 200 persones
el senyor Ballver
es va fer voluntari
perquè volia l'armilla
exacte
tinc una armilla preciosa
que donaven armilla
i va haver pressupost
per armilla
armilla
per els enxufats
ho sento
els voluntaris actius
van amb una armilla
vermella
amb tot l'anagrama
havien de portar
un distintiu
que els pogués
distingir
quan hi ha actes
com a voluntaris
hi van amb unes armilles
i ara l'hivern
uns burrets
i unes bufandes
que ens estan arribant
doncs torna't a apuntar
a veure si et cau el gorret
Albert
ara ho parlem
quan acabi
a veure
és important
és imprescindible
un dels apunts
que s'han fet
naturalment
aquest era l'objectiu
que hi haguessin
totes les valoracions
i totes les aportacions
comparar candidatures
reclamar més pressupost
noves actuacions
parlar
diners
diners
sempre anem a parlar
el mateix
i no hi ha dubte
que es necessiten diners
pla d'infraestructures
tot plegat
però el que ha dit
el Joan
i és ben cert
una candidatura
a Capital de Cultura
Europea
diguem-ne
que sí que pot ser
una oportunitat
d'or
com apuntava
la senyora
per vingar
a dinamitzar
la ciutat
i crear
totes aquestes
infraestructures
però escolteu
digueu-me
que visco
els mons de llupi
però no tots
són diners
és importantíssim
fonamental
però hi ha
altres aspectes
i és quan parlàvem
amb els voluntaris
ens explicaven
les voluntàries
i és cert
que a vegades
han sortit
al carrer
i han preguntat
hi ha molta gent
de Tarragona
que no sap
que a Tarragona
opta
també apuntàveu
però a partir d'ara
és el moment important
és com si
des del 2004
fins ara
s'ha fet una feina
més aviat
administrativa
silenciosa
i tal com parleu
dóna la sensació
que de cop i volta
això esclatarà
i tothom sabrà
que som candidatura
jo no sé
si aquesta imatge
una mica gràfica
que estic fent
és la correcta
perquè hi ha moltes persones
d'aquesta ciutat
que realment
no són conscients
que a Tarragona
opta això
i jo crec
que una part
de responsabilitat
que teniu
els representants polítics
també els mitjans
de comunicació
justament és
recolzar aquesta
aspiració ciutadana
per molt que sigui
una institució
qui la gestiona
però
hauria d'esdevenir
una aspiració ciutadana
que s'impliqués
la ciutadania
això és molt difícil
no sé si es fa
només amb diners
no ho sé
aquí teniu feina
vosaltres
jo recordo
una mà
perdó
una mà
recordo
una fotografia
donant-se la mà
l'alcalde
amb tots els portaveus
que realment
el que es volia
és això
donar-li el màxim
el màxim
bum-bum possible
sí que és cert
que encara estem dient
del treball de formigueta
jo crec que ja s'ha de començar
a acabar aquest treball
de formigueta
mireu
una immodèstia
se'ns va acudir
aquesta qüestió
perquè
entrant a Vinyó
sobre Sirlepont de Vinyó
hi ha un ròtol
que diu
Capital Europea de la Cultura
amb un ròtol blau
amb les estrelles
aprofitant que els de Vinyó
venien aquí molt sovint
venen aquí molt sovint
vaja
de tota la vida
fem-ho
i els tios
ens van donar
ens van donar
una mica
les coordenades
per començar
aquest rotllo
perquè no convidem un dia
els de Vinyó
però en plan formal
és a dir
ciutat espònsor
no espònsor
inspiradora
tal del tal
fins i tot hem anat a Vinyó
i hem anat a Brussel·les
i hem anat a Liverpool
amb tallers que s'han muntat
des de la Unió Europea
per gestors
i per gent que està treballant
per ser el capital europeu
de la cultura
i a Madrid
el Ministeri també ho ha organitzat
i vull dir
s'hi ha anat
en aquestes trobades
evidentment per aprendre
i per saber el què
i precisament
el Messie M. Fu
de Vinyó
documentació
i tot el que fa falta
és que no fa falta
que els invitem
ja hi estem treballant
també amb ells
però vosaltres creieu
que totes aquestes accions
que es fan
i que són fonamentals
que són importants
realment arriben
a aquest esperit ciutadà
que ha de tenir una candidatura
encara no
és veritat
abans parlàveu
de Barcelona 92
és que és com una icona
tota la gent al carrer
tota la ciutadania implicada
però és el que t'he començat a dir
quan va ser nominada
quan va ser nominada
de la meva intervenció
és el que ens fa falta
en aquests moments
és poder penjar
unes pancartes
de 30 metres
d'edificis singulars
de la ciutat
és això el que ens fa falta
d'entrada a la seu
clar
han de dir
escolteu senyors
Tarragona
és candidata
a la capital europea
i la cultura
vull dir
allò que
d'alguna manera
fer-ho entrar pels ulls
perquè a vegades
per molt que parlis
per molt que surtin articles
a la premsa
a vegades
perquè es facin programes
de ràdio
a vegades
el que necessita
el ciutadà
és veure
una pancarta penjada
i que pregunti
i què és això
doncs mira això és això
i és això el que potser
en aquests moments
ens pot arribar
a fer falta
no?
doncs demana-ho
als teus col·legues
del Parlament de Catalunya
ho demano
ahir ho vaig demanar
a crits
i ara ho continuaré
que s'impliquin directament
ja que som l'única capital
que és candidata
de Catalunya
doncs que s'impliquin
en aquests aspectes
de tota manera
el que hem de fer
és trobar
evidentment
com deia la Iolanda
la manera d'arribar
a la ciutadania
primer de Tarragona
i això hi ha mitjans
a part dels mitjans
de comunicació
hi ha d'altres mitjans
però jo també
toquem de peus a terra
torno a dir-lo
a Barcelona
la gent
va ser en el moment
en què es veu
la imatge
que ens havia concedit
les olimpiades
en aquell moment
es posa tot l'engranatge
en marxa
Carmen
Carmen
jo reitero
que l'exemple
sigui a Tarragona
perquè és el més
és la plantilla
és el patrimoni
de la humanitat
i aquí es va treballar
moltíssim
i la gent
estava molt engrescada
abans
no sol
i la ciutadania
de Tarragona
va aguantar
amb estuïcisme
dos denegacions
i no obstant
es va continuar
però jo insisteixo
era més popular
o va ser més popular
l'inici
d'aquella
que d'aquesta
aquesta potser
jo crec que hi ha
un timing
és a dir
com que parlem d'esports
aquella pistola
que tira
i no treu bala
la sortida
jo crec que seria
qüestió
de començar
a fer-la percutir
pel carrer
és a dir
que la gent
ja començessin
aquest segon pas
i també hi ha
un altre problema
ens han crescut
els nanos
perquè en el moment
en què nosaltres
Tarragona
opta
per aquesta candidatura
no tenim contrincants
a la resta de l'estat
i ara
el senyor Botín
hi havia a Córdoba
hi havia a Córdoba
hi havia a Córdoba
però hi ha dos o tres
i Càceres
però que hi ha 16
Joan
16
fins o 16 ara
ara n'hi ha 15 o 16
però algun estat potents
com València
ja tenen
dic bé València
no
València s'ha postulat
és a dir
s'han parlat
però no hi ha
també es va postular
a Saragossa
i tampoc
De tota manera
segons els informes
dels tècnics
que són els que en saben
sembla ser
que això
no té cap mèrit
al ser una d'aquestes potents
vol dir gran
no en té cap
al contrari
a l'hora de decidir
potser
de fet
si fem el seguiment
de les ciutats
a les que
se'ls hi ha donant
no són primeres
El que ens explicava
el senyor Tudela
que Tarragona
guió en Catalunya
tenia importància
perquè era un país
on se parlava
una llengua
majoritària
i aquí
però minoritària
la resta de l'estat
llavors
aquest era
un tractament
que sembla ser
que des de qui decideix
doncs home
era un element diferencial
que podia tindre el seu valor
Un element
a tenir en compte
evidentment
és la variabilitat
És un element cultural
Efectivament
és a dir
a l'estat espanyol
hi ha hagut
Madrid
i Salamanca
que són ciutats
de cultura castellana
de llengua castellana
i hi ha hagut
Santiago de Compostela
El fet
que no hi hagi hagut
cap ciutat
catalana
juga a favor
Tu creus?
Sí
juga a favor
el que passa
és que tampoc
no és decisiu
evidentment
Per altra banda
també s'ha de recordar
hi ha una ciutat
Però això és una percepció nostra
o és una percepció
de la Unió Europea?
És fet un seguiment
de com han anat
evolucionant
per exemple
entre Santiago de Compostela
que és una ciutat
amb cultura gallega
i Salamanca
amb una cultura castellana
a Madrid
amb cultura castellana
i que ara
Tarragona
no és una
no és una
és una consideració nostra
no és
no és nostra
però tampoc no és una
tampoc no puc dir
que sigui una percepció
objectiva
i oficial
evidentment que no
és a dir
són aquelles coses
que saps que juguen
però que juguen
en funció
de també
qui hi ha de jurat
perquè tampoc no saps
qui és el jurat
la rotació
sí que és un element
que es té en compte
per exemple
tots sabem
que
el Cala de Nares
té poques possibilitats
perquè Madrid
ja ho va ser
i té poques possibilitats
però
moltes ciutats
es presenten
perquè la cursa
és important
també per ells
ser candidats
és important
etcètera
això vol dir
que el Cala de Nares
no ho podrà ser
home doncs
possibilitats
algunes també en té
i si juga fort
i té un bon projecte
també pot ser
jo crec que juga molt fort
el Cala de Nares
o el que he llegit
no ho sé
ens quedan dos minuts
i a mi m'agradaria
que féssim una intervenció
molt breu
ja per acabar
Joan
breument
una cosa
i faig l'última
a mi em sembla
quan es parla
de l'adesió
de la ciutadania
que s'ha de distingir
dues coses
l'adesió
aquell tipus
d'adesió
gratuïta
per Tarragona
tot
jo com que soc de Tarragona
dono el suport a Tarragona
aquest tipus d'adesió
ja existeix
és a dir
la candidatura en aquest moment té
abans parlàvem de mil voluntaris
però té
al voltant de 22.000
adhesions
això són
és la quarta ciutat
de les candidates
per nombre d'adhesions
a l'estat
en aquest moment
i ciutats com l'Illa
per exemple
va ser capital europeu
de la cultura
amb 13.000 adhesions
doncs a moment
en això
diguem-ne que en tenim més
no tinc temps
el senyor
el senyor
el joan
quan de l'Illa
l'Ill
perquè si no
estem amb el coll
a l'Illa
també serà capital de la cultura europea
també perquè no
us deixo 20 segons
pràcticament
no us puc deixar més
Rosa
un eslògan si vols
un eslògan
doncs
Tarragona serà
la capital europea de la cultura
i per tant
necessitem el suport
de tota la ciutadania
i sobretot
una cosa
que s'ho creguin
que s'ho creguin
que som capaços
de ser-ho
i que a més tenim
el potencial
per cert
necessitem el suport
també de les empreses
que pensin
que invertir en cultura
també és una bona manera
d'invertir
Albert
des de competència i unió
el suport crític
per millorar
en positiu
ja ho he dit
el suport crític
per millorar
aquesta candidatura
i que Tarragona
es vegi nominada
Judi
l'últim minut
res
que hi ha moltíssima feina
pel davant
i que crec que és importantíssim
que des de la candidatura
també es compti
amb tot el sector cultural
de Tarragona
que ara està una mica
en situació
de disconformitat
amb l'Ajuntament
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
ens retrobarem
per parlar
de la candidatura
més vegades
de fet
el matí de Tarragona Ràdio
avui ha volgut
reemprendre
l'espai que ja feia
amb la temporada passada
i que vam parlar
amb moltíssimes entitats
culturals i socials
de la ciutat de Tarragona
un espai
que us acompanyarà
cada dijous
a partir de dos quarts
a dotze del migdia
i que us anirà
mantenint
el corrent
de l'actualitat
de la candidatura
de Tarragona Ràdio