Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts.
Matí de Tarragona Ràdio,
quarta hora, temps per repassar l'actualitat política.
En clau avui també de diputat al Congrés.
Ens recordaran els oients que divendres
entrevistàvem a aquesta hora
el diputat socialista per Tarragona, Francesc Vallès.
Avui saludem el diputat del Partit Popular
per la demarcació de Tarragona,
també al Congrés, el senyor Francesc Enric Comà.
Senyor Enric Comà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Segur que els punts a vista del Partit Popular
seran diferents als socialistes.
Estem en l'equador de la legislatura.
La setmana passada amb Francesc Vallès
parlàvem, per exemple, del Tribunal Constitucional,
de la resolució del Parlament de Catalunya
que ara arribarà al Senat.
De moment no arribarà al Congrés.
Així que començant per aquí el repàs a l'actualitat política,
el Partit Popular manté, i ho va deixar clar,
el seu president, Mariano Rajoy,
l'altre dia en una entrevista,
en una reunió amb el president de la Generalitat,
José Montilla, va deixar clar
que no farà marxar enrere
amb el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar.
I si la resolució del Parlament arriba al Congrés,
Francesc Ricomà votarà també clarament
contra aquesta resolució del Parlament?
Evidentment.
Jo soc coherent amb els principis que defensa el meu partit,
i més...
I n'està plenament convençut.
I n'estic plenament convençut,
i l'explicaré per què.
Miri, aquest país va sortir d'una dictadura,
i ho va fer gràcies a una Constitució
en la que ens vam dotar tots els espanyols,
que va ser fruit d'un consens,
i que en aquests més de 25 anys
ha permès a l'Espanya
arribar a uns nivells de progrés,
de benestar,
i sobretot de consolidació democràtica
que han sigut l'enveja de tot el món.
La Constitució és senzillament un àrbit
del joc, del joc democràtic.
És aquella eina que diu
quines coses estan fetes
dintre el que tots,
de forma unànim, van voler,
què és la Constitució,
o què queda fora d'aquestes regles de joc.
Per tant, és l'element més important que tenim,
i és l'element que hem de preservar
per damunt de tot.
De manera que,
quan hi ha alguna llei,
d'on sigui,
originada en qualsevol Parlament,
Ajuntament, on sigui,
que pot tenir dubtes de si,
respecte a aquesta eina,
que tots han volgut,
i que tots hem votat,
el que és lògic és que
qui es té que pronunciar,
que és el Tribunal Constitucional,
digui si és legítima
o si no és legítima.
Sempre nosaltres prioritzarem
la salvaguarda,
la independència
i l'objectivitat de l'àrbit
per damunt d'uns interessos partidistes
o per damunt
d'una part d'una estratègia política,
que és el que creiem
que està passant amb tot això de l'Estatut.
Nosaltres no anem contra l'Estatut de Catalunya,
nosaltres només volem
que aquest estatut sigui un estatut constitucional
i que, per tant,
contribueixi a l'enfortiment
d'aquest estatus democràtic
que tant ens va costar aconseguir
i que tant necessari és
pel conjunt dels espanyols.
Un recurs
que no tan sols ha presentat
el Partit Popular,
i ho vull deixar molt clar,
un recurs que també ha presentat
el defensor del poble
i un recurs que també hem presentat
comunitats autònomes,
alguna d'elles socialista,
com pot ser la comunitat d'Aragó.
I el fet que,
quan es parli de recurs
contra l'Estatut,
només s'assenyali el Partit Popular,
ja demostra el que vinc de dir,
que hi ha un interès partidista
que respon amb una estratègia política
d'uns determinats partits.
Per tant,
hi ha un dubte sobre si una llei
és constitucional o no,
portem-la a qui la té a resoldre.
que decideix que és constitucional,
el Partit Popular
serà la primera institució
que estarà encantada
perquè tindrà la tranquil·litat
que aquell estatut és constitucional.
Estatut que vull dir
que es ve aplicant,
que no està en cap cas paralitzat,
que es ve aplicant,
i que, per tant,
la resolució,
quan surti del Tribunal Constitucional,
en cap cas,
haurà alterat
el recorregut de l'Estatut
des que es va aprovar
a les Corts
i després per referèndum
aquí a Catalunya.
I que no és constitucional,
doncs, escolti,
salvaguardem l'àrbit
que tant de benestar
i que tant ha contribuït
a la consolidació democràtica.
Salvem aquest instrument,
salvem aquest àrbit
que és la Constitució.
Aquest debat,
en fi,
amplíssim
i amb moltíssims elements
endamunt de l'autal·lo,
arriba,
com deia al principi de l'entrevista,
coincidint amb l'Equador
de la legislatura,
de la legislatura a Espanya.
Recordem que les últimes eleccions
van sent el 2008.
La previsió és que si s'esgota la legislatura
les pròximes eleccions
siguin el 2012.
Una legislatura
marcada clarament
per la crisi econòmica
en què s'ha parlat molt,
en què és impossible
o inviable
assemble un acord de mínims
entre el Partit Popular
i el Partit Socialista
per coincidir
en la política econòmica
que s'ha de dur a terme
a l'estat espanyol.
Com valora
el Partit Popular,
com valora vostè
com a diputat del Partit Popular,
el que ha fet el govern
en matèria econòmica
i què cadria fer,
segons vostè,
per intentar pal·liar
els efectes de la crisi?
Doncs miri,
jo veig que actualment
el senyor Zapatero
com el capità d'un vaixell
completament a la deriva,
donant cops de timó
sense convicció,
sense força
i amb la direcció equivocada.
Un capità d'un vaixell
a la deriva
que mai ha sabut
quina ruta
tenia que emprendre
per arribar a bon port,
és a dir,
a la recuperació
que no s'ha deixat assessorar,
que no ha volgut escoltar
a qui sí ha tingut
les idees clares
i que ara mateix
de tants toms
que ha donat aquest vaixell
no sap
ni ell mateix
on es troba.
Amb el greuge
que això ha ocasionat,
importantíssim,
amb el drama social
que això està ocasionant,
impressionant,
5 milions pràcticament
d'aturat,
66 mil aturats
a la província
de Tarragona
i jo amb aquests micròfons
fa un any,
un any i mig
vaig dir
que arribaríem
als 70 mil
aturats
a Tarragona
si no es feien
les coses
que es tenien
que fer,
en tenim 66 mil,
no m'havia equivocat
tant
i el pitjor de tot
és que,
com deia,
que aquest vaixell,
que és la política econòmica
del senyor
Ràdio Zapatero,
està donant tom
sobre si mateix
sense saber ni on està
ni on va.
Què cal fer?
Li va dir el senyor Rajoy
en la darrera reunió
que van tenir
a Moncloa
fa molts pocs dies.
S'han de fer,
bàsicament,
tres grans reformes.
S'ha de fer,
primer,
una reforma
de manera
que es provoqui
una reducció
del dèficit
a base
de disminuir
la despesa
de l'Estat,
que és brutal,
brutal,
que és inassumible
en una situació
amb la que tenim
i això els oïdors
ho entendran de seguida.
Quan no hi ha diners
no es poden cometre
gastos
despeses superflues.
El govern,
sense recursos,
està seguint
tirant diners
per la finestra.
Per tant,
s'ha d'actuar
en aquest primer front.
S'ha de fer
una segona línia
de treball
que és la política
fiscal,
de manera que
entrin més recursos
a l'Estat
i els recursos
s'aconsegueixen
no per pujar
els impostos,
sinó tot el contrari,
per baixar-los
de manera
que es pugui
reactivar
la dinàmica
econòmica,
de manera
que es puguin
recuperar
moltes de les empreses
que han tancat,
de manera
que hi hagi
molta més gent
que cotitzi
i que pagant menys
a l'haver ni més
sumin
més ingressos
dels que actualment
té l'Estat
i la tercera
és una reforma
laboral,
una reforma
laboral
que no suposi
el tema
de les contractacions,
doncs,
aquests bloquejos
que avui en dia
tenen les empreses
per tal de,
bé,
cobrir
llocs de treball,
invertir,
poder contractar
gent
pels seus
nous projectes
i,
en definitiva,
que a qui
li correspon
crear ocupació
que és a les empreses,
doncs,
tinguin facilitats
per fer-ho.
Aquestes són
les tres grans peces
que s'han de fer
i ho venim dient
des de fa
gairebé dos anys
i sempre
se'ns ha dit
que no
i la setmana
passada
a la reunió
de la Moncloa
se li va dir
al senyor
Rodríguez Zapatero
el que tenia
que fer
i va dir
que no,
que ja veia
la situació
en canvi
de tendència,
que hi havia
hagut un creixement
econòmic
en l'últim trimestre
d'un 0,1%
i que,
per tant,
ja volia dir
que estava tot
ben encarrilat.
Han passat cinc dies
i han tingut
que ser
líders europeus
els que li
donessin
un cop de clatell
a Zapatero
i avui
ens hem enterat
que finalment
sembla que hi haurà
un pla
per reduir
el dèficit
d'en 15.000
milions
d'euros.
Ja ho veurem.
Jo crec
que Zapatero
està esgotat,
no té
idees,
no té
solucions,
s'intenta
per no ofegar-se,
aferrar-se
al que troba
però qui
el que fa
és intentar
no ofegar-se
no nada
ni avança
en la direcció
correcta
i cada dia
que passa
és una sangria
en llocs
de treball,
en preocupació,
en desconfiança
i és col·locar
el país
cada cop
en una situació
molt més complicada.
En l'àmbit econòmic,
senyor Recomassi,
que va haver-hi un principi
d'acord entre
Rajoy i Zapatero
la setmana passada
en tema de caixes,
de la reunificació,
de la reordenació
del mapa de caixes
a Espanya.
Parlant de qüestions
econòmiques
i amb més vinculades
al nostre territori
i parlant del procés
d'integració
en el qual està
immersa Caixa Tarragona,
vostè creu que s'està fent bé
i li pregunto
perquè precisament
un destacat dirigent
del Partit Popular
com el senyor
Cristóbal Montoro
la setmana passada
donava a entendre
des d'arreus
que les coses
no s'estaven fent
precisament bé
en aquest sentit
i que Caixa Tarragona
no sortiria
precisament en fortida
d'aquest procés
d'integració.
Com valora vostè
aquest procés concret
de fusió
de Caixa Tarragona
amb Caixa Catalunya
i Caixa Manresa?
Aquí hi ha dos fets
a considerar
independents
malgrat que
existeixin també
vasos comunicants
entre ells
el primer
és la necessitat
de la fusió
de caixes
el propi
l'episistema
econòmic
en el que
vivim
que vivim
extensible
a molts àmbits
fa
que les aliances
siguin necessàries
per subsistir
dintre
d'un sector
vivim en un món
globalitzat
en una economia
globalitzada
i per tant
els petits
dominis
tenen moltes dificultats
de supervivència
en conseqüència
és lògic
que estendeixi
en aquests processos
de fusió
l'altre
l'altre
és
el pes
com quedarà
Caixa de Tarragona
dintre d'aquesta fusió
i escolti
jo l'únic
que li puc dir
és que com a tarragoní
m'agradaria
que
la rellevància
de Caixa de Tarragona
almenys
la situés
dintre la fusió
en el nivell
de
de presència
que tenia
en relació
a les altres dos caixes
quan no estaven
fusionades
i en aquest sentit
crec
que
tal com
va comentar
el portaveu d'economia
del meu grup
el Cristóbal Montoro
Caixa de Tarragona
podia aspirar
a tenir un posicionament
més fort
dintre d'aquesta nova Caixa
i això
vostè creu que és
per la falta de força
dels responsables
de Caixa de Tarragona?
jo no he estat
testimoni
de
el que han estat
les negociacions
jo he sigut
testimoni
de negociacions
importants
en altres àmbits
i sé que és complicat
i sé que
s'ha de saber
trobar un equilibri
i que aquest equilibri
passa obligatòriament
per sessions
potser hem vist
que s'ha cedit
en coses
importants
i potser no sabem
que a canvi
d'aquestes sessions
s'hauran
obtingut
altre tipus
de correspondències
no?
jo no em vull posar
a valorar
unes negociacions
d'una entitat
com és Caixa
de Tarragona
en la que jo
no hi he estat present
ara
sí que
el que es visualitza
a l'exterior
és que
sent la segona
de les tres Caixes
el pes
que tindrà
un cop
fusionades
les tres
potser no ho veeix
amb aquest posicionament
que tenia
quan anava
per si sola
parlem d'infraestructures
ja des d'un punt de vista
més territorial
de Tarragona
la ciutat
i del conjunt
de la demarcació
portem dos anys
com dèiem
de legislatura
estem a l'equador
del mandat
quin balanç en fa
vostè com a diputat
per Tarragona
del que s'està fent
o no s'està fent
segons vostè
s'està fent
molt lentament
s'estan deixant
de fer moltes coses
s'estan prometent
moltes coses
que no arriben
i que promeses
ens podem creure
que seran realitats
l'any
els dos anys
després que hagin estat
anunciades
però portant-ne ja sis
doncs ja comences
a generar ductes
i ductes que s'agreugen
quan veus els nivells
d'execució
pressupostària
i quan veus
que aquest instrument
que és el que dona
una idea
de
què vol fer el govern
a la demarcació
que són els pressupostos
són totalment
un element
maquillat
i un element
que a l'hora de la veritat
quan es tanca l'exercici
no respon
mai
mínimament
el que
s'havia definit
quan
la seva elaboració
i temes concrets
s'està fent
molt lentament
ara
s'està fent
molt lentament
aquells projectes
que ja estaven
encetats
m'estic referint
a l'A27
la Tarragona
Valls Montblanc
importantíssima
per Tarragona
perquè és la connexió
del mar
per la nostra ciutat
amb l'interior
al nord
d'Espanya
i Europa
està avançant
amb un ritme
totalment
denunciable
jo vull dir
en aquest sentit
que el grau
d'execució
pressupostària
d'aquesta carretera
l'any 2008
i dic l'any 2008
perquè el govern
no m'ha facilitat
la dada
de l'any 2008
fins fa uns dies
i estem al 2010
és del 30%
i demanat
el grau
d'execució
d'aquesta carretera
l'any 2009
evidentment
no el puc donar
suposo que no
me'l facilitaran
fins d'aquí 6 mesos
però ja
dona a entendre
en quin ritme va
i em preocupa molt
el seu futur
pel tema
econòmic
amb el que travessem
i perquè aquesta
reducció del dèficit
que he comentat abans
es traduirà
en reducció
d'inversions
no s'està fent
no s'està fent
el que ha estat
el cavall de batalla
en aquesta legislatura
el tema ferroviari
a nivell de rodalies
no s'està fent res
perquè la comunicació
i la viabilitat interna
entre Tarragona
i la resta de comarques
per tren
sigui
sigui totalment
àgil
l'execució
aquesta sí que la tinc
del 2009
de la xarxa convencional
ferroviària
ha estat del 26%
el 2009
fixi's
que pocs diners
s'han destinat
a intentar millorar
aquesta xarxa
de petita
o mitja distància
tan necessària
per Tarragona
per tant
és un repte
que tenim aquí pendent
seguim
amb la teoria
de la façana marítima
i del desviament
de la via del tren
seguim fent estudis
seguim
combinant
aquests estudis
amb els que fa
la Generalitat
amb el
pla territorial
del camp de Tarragona
que ja té acabat
però no veiem
cap tipus
de materialització
fa sis anys
que tenim
govern socialista
a l'estat
i no hem avançat
absolutament
gens
estem veient
la pèrdua
de pes
de Tarragona
capital
estem veient
com se li
quedarà fora
de la xarxa
de l'alta velocitat
si és que no
ho remediem a temps
en aquest sentit
nosaltres hem presentat
iniciatives
estem veient
com totes les ciutats
gairebé totes
capitals
de província
tenen
connexió
amb la xarxa
d'alta velocitat
amb trens
d'arribada
i sortida
amb els dos sentits
estem veient
que la idea
del govern central
és que Tarragona
sigui un cul de sac
per tant
quedarà fora
d'aquesta xarxa
és una pèrdua
de pes important
què vol dir
que no hi haurà
el bypass
el bypass
tan famós
del que parlem
fa un parell de mesos
regidors de l'Ajuntament
de Tarragona
van anar a entrevistar-se
amb el responsable
d'aquest tema
del Ministeri de Foment
i els va dir
que no en sabia res
i a mi
que un alt càrrec
del Ministeri
responsable
d'aquest tipus
de qüestions
digui
no
ja no va dir
que ens ho pensarem
ho mirarem
va dir
no sé res
d'aquesta idea
del bypass
que em veniu a explicar
no l'hem contemplat
m'ha preocupat
però moltíssim
tenim iniciatives
presentades
per tal
que hi hagi
almenys
una petició
del Congrés
al govern
que ho tingui
en compte
per tant
són uns anys
que jo podria
qualificar
de rutina
uns anys
en els que no hi ha hagut
cap aportació
nova
uns anys
en els que no
es preveu
necessitat
d'infraestructures
futures
per la demarcació
uns anys
que no s'està preveient
que amb els desdoblaments
que tenim ara
de les carreteres
a Tarragona
no n'hi haurà prou
que s'han de continuar
que la 3.40
s'ha d'acabar
de desdoblar
des de
Torre d'en Barra
fins al llímit
de la província
de Barcelona
per un costat
i des de
Vandellós
fins al límit
de la província
de Castelló
per l'altre
i en aquest sentit
no s'està fent res
estem veient
com els grans
de comunicació
que tenim actualment
l'estació del Camp
de Tarragona
l'aeroport
i Tarragona
ciutat
estan molt mal
comunicats
per carretera
estem veient
els problemes
que hi ha
i les queixes
que hi ha
per la gent
que es té
que desplaçar
en aquests
nuclis
de comunicacions
i estem veient
com deia
que
en un temps
en el que tothom
es posa les piles
Tarragona
funciona
amb la dinàmica
de les piles
que porta ja
molts anys posades
i el que acabarà passant
és que aquestes piles
s'acabaran
i Tarragona
es quedarà parada
i molt mal posicionada
de Ferrocarril
que vostè n'ha parlat molt
i ha convocada
precisament aquesta setmana
una jornada
de debat
d'anàlisi
de propostes
on hi haurà
representants
de la Generalitat
i de l'Estat
no creu que d'aquí
poden sortir
compromisos clars
en el sentit
per part de l'Estat
que pugui haver-hi
aquest bypass
que vostè desconfia
M'agradaria
i penso
que és una oportunitat
i totes les oportunitats
les hem d'aprofitar
i tinc la tranquil·litat
que la Generalitat
en el seu
pla territorial
del Camp de Terrano
el contempla
tenim una institució
com és la Generalitat
que ho contempla
però qui l'ha d'executar
no és la Generalitat
és l'Estat
i l'Estat
no en sap res
i vull creure
que des de l'Ajuntament
de Tarragona
es treballarà
amb convicció
per defensar això
de la mateixa manera
que des del Congrés
també estem treballant
amb convicció
per defensar això
i tant Convergència i Unió
el Jordi Gené
com jo mateix
han presentat
iniciatives
i hem sigut criticats
des de l'Ajuntament
de Tarragona
se'ns ha dit
que és que no era oportú
escolti
tots hem de fer pinya
i cadascú
des dels nostres àmbits
i si nosaltres aconseguim
que el Congrés
insti al govern
a que contempli aquest bypass
no entenem
com de l'Ajuntament
de Tarragona
se'ns digui
que és que no ho teníem
que haver fet
no escolti
no
nosaltres aplaudim
a l'Ajuntament
i a la Generalitat
per les reunions
que puguin fer
i les trobades
que puguin fer
per defensar
aquest tema
però per favor
que l'Ajuntament
respecti també
la nostra feina
i si anem
amb la mateixa línia
que es aconsegui
aquest bypass
doncs que
no dic que ens aplaudeixi
però que digui
no no
estupendo
tant de bo
hi hagi un pronunciament
al Congrés
el que passa
és que estem massa acostumats
a veure
que el Partit Socialista
només contempla
l'autobombo
i la col·locació
de medalles
i tot allò
que pugui haver
per Tarragona
si no és obra d'ells
doncs ja no interessa
i així el que fem
és limitar moltíssim
les possibilitats
de Tarragona
i torno a insistir
en la façada marítima
han perdut sis anys
han perdut sis anys
i els que ens faltaran
tot perquè
un estudi
que hi havia
en el seu moment
aprovat pel Partit Socialista
quan els socialistes
arriben al govern
clar
com que era l'estudi
que s'havia fet
quan ells no governaven
ja no interessa
vinc
que en farem un altre
encarreguem un estudi
així guanyem uns anys
el que ha passat
és que han perdut sis anys
més de façada marítima
i los que terronaré morena
entre cometes
hi ha hagut un tema
sobre el que hem preguntat
durant els últims anys
als diferents diputats
amb molts altres responsables
polítics
que és el Banc d'Espanya
ara ja el tenim
o ja el té
la ciutat de Tarragona
i el té l'Ajuntament de Tarragona
creu que s'han fet bé
les coses
en aquestes negociacions?
es podien fer molt millor
es podien fer molt millor
en el sentit
que podia haver estat
una cessió
i no una permuta
al Banc d'Espanya
li ha costat diners
a Tarragona
que ningú s'enganyi
és que passeges
per la Rambla
i veus
ja el tenim aquí
i ja és nostre
sí
però perquè l'han pagat
l'han pagat
en patrimoni
per mutar
en uns terrenys
i aquí demostra
que dintre
la negociació
lògica
que hi ha que haver
entre
l'Ajuntament de Tarragona
i l'Estat
al final
l'acord
al que s'ha arribat
s'acosta molt més
als interessos
del govern
de l'Estat
que no pas
de l'Ajuntament de Tarragona
per tant
la gestió
no ha estat
ni molt menys
exemplar
benvingut sigui
el Banc d'Espanya
és cert
ja serà
una instal·lació
municipal
però jo crec
que el cost
per Tarragona
hauria d'haver estat
molt inferior
al que
finalment
ha estat
però
insisteixo
aquí es tenia
que fer valdre
un guany
i el guany
era posar una pancarta
en un edifici
dient
ja és nostre
sí
però ens ha costat
molts diners
per anar acabant
i deixant de banda
les qüestions
estrictament locals
i passant a temes
més generals
en fi
vostè com a diputat
que està a Madrid
cada setmana
creu que acabarà
la legislatura?
Jo només veig
un horitzó
el calendari
ve molt apretat
i el que tinc clar
és que
jo crec que el senyor
Rodríguez Tapatero
el seu subconscient
vol arribar a port
i vol deixar el barco
perquè no el sap conduir
no ho dirà
evidentment
i intentarà demostrar
el contrari
damunt té un calendari
apretat
com deia
hi ha unes eleccions
autonòmiques
i unes municipals
l'any que ve
en cap cas
unes generals
podrien coincidir
amb aquest tipus
d'eleccions
per tant
en cas
que es poguessin
avançar
ens n'aniríem
a finals
del 2011
jo crec
que el senyor
Rodríguez Tapatero
intentarà negociar
uns pressupostos
si veu
que no en té
possibilitat
llavors
ens podria
convocar
eleccions
que en tot cas
serien 4 o 5 mesos
abans
del final
de la
legislatura
malauradament
no per voluntat
encara que sí
ho deu estar
desitjant
sinó perquè
la situació
quan no la controles
t'acaba ofegant
jo crec que
és així
com es troba
actualment
el senyor
Rodríguez Tapatero
i si no vas
te lleven
seguint una expressió
que ha utilitzat
vostè
va endurant el barco
també
reafirma
el que ja havia comentat
deixarà el barco
el sentit
de la política
com a diputat
al Congrés de Madrid
almenys
una diferència
ja la tenim
en altres entrevistes
tornarà a repetir
el senyor
Ricomà
ja l'han confirmat
en aquest cas
la pregunta és
és veritat
que abandonarà
el barco
sí
de fet
perquè ja ho havia comentat
sí
sí
ni la situació
política actual
ni el partit
ha demanat
canviar d'opinió
el partit
em pot haver demanat
moltes coses
però
jo em considero
un peón
del partit popular
i
per aquesta qüestió
el partit popular
té altres peons
jo crec que té altres peons
que comencen
amb força
amb il·lusió
amb ganes
que el desgast
que hi és
i ningú pot negar
que tinc jo
després de tants anys
els situa
que estiguin molt millor
col·locats
que jo
per continuar
jo això ho entenc
i així ho he transmès
al partit
per tant
voluntàriament
vaig dir que era
la meva última legislatura
i en aquesta tessitura
ja no li faré
doncs més
aquesta pregunta
senyor Francis Ricoma
diputat del partit
popular
per Tarragona
al Congrés de Madrid
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients
del matí de Tarragona Ràdio
ha estat un plaer
gràcies
que vagi molt bé
adeu-siau
bon dia
bon dia