Passen sis minuts de dos quarts d'una del migdia.
La ràdio de les festes continua endavant.
Aquesta ràdio que arrencava el passat dilluns 13 de setembre
i que tancarem el proper diumenge, dia 26.
Acabarem, doncs, a completar dues setmanes intenses d'activitats
en què la ciutat segurament ens transforma.
La transformació principal, segurament, però,
arriba avui, 21 de setembre,
i es perllonga bàsicament durant quatre dies.
Avui, demà, la vigília, dijous, que serà Santa Tecla,
i divendres, que és la dia de la Mercè.
D'alguna manera, per entendre la història, la tradició,
d'on ve tota aquesta seqüència ritual que us volem explicar,
per això hem convidat un bon amic de la casa,
tècnic de festes, de l'àrea de festes de l'Ajuntament de Tarragona,
durant una pila d'anys, gestor cultural,
ara implicat en diferents projectes,
però, per damunt de tot, tarragoní.
I, com a bon tarragoní, aquesta setmana fa vacances
a la seva feina actual i està aquí a Tarragona,
i a l'estat de les festes i amb Tarragona Ràdio.
Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Què tal les festes fins ara?
Molt bé.
Sí, sí, ambientats.
Has viscut ja molt intensament aquests dies?
Sí, sí, encara no estic esgotat.
Encara podem tenir una miqueta d'acord.
La veu ja comença a ressentir-se, però bé, bé, bé.
Jo deia ara a la presentació que, clar,
nosaltres vam començar la programació especial el dia 13,
dilluns a la setmana passada.
També durant la setmana passada,
en els dies previs a la crida,
les festes es van anar fent diferents activitats.
Vam tenir divendres la crida,
amb l'homenatge al Perpetuador i als teclers.
Hem tingut un cap de setmana intensíssim d'activitats per la canalla,
d'exposicions, d'espectacles, concerts, teatre, de tot una mica.
Però segurament avui, el 21 de setembre,
és el dia en què, no sé si dir que tot comença.
Bé, jo dic que entres en el cor de la festa,
perquè és el moment en què, ja quan aquesta tarda peti la tronada
i se senti el toc de pregó, les campanes de la tarda i tot això,
ja és una mica imparable.
Jo crec que ja succeeixen els actes,
una mica perdent ja els horaris.
Si vols, pots fer la festa sense programa,
perquè més o menys ja te'l saps,
cosa que els dies previs costa una mica més,
perquè els actes no són exactament rituals
i jo crec que avui sí que ja és imparable.
El temps es confoni al matí amb la tarda,
la tarda amb la nit, la nit amb el matí
i és una mica la gràcia d'aquests dies.
És un moment, unes hores molt intenses,
que jo crec que no tenen cap altra comparació amb l'any tarragoní.
Aquesta intensitat, aquests moments, crec que són forts.
I també s'ha de reconèixer que no tots són en l'origen de la festa.
També expliquen una mica l'evolució de Santa Tecla,
perquè el dia 21 tampoc és una diada tan històrica
i el dia 24, encara que ens pugui semblar que sí,
tampoc ho és tant.
Però jo crec que aquesta és la gràcia de Santa Tecla.
També que a vegades es noti gaire,
però es van adaptant als temps les coses.
I, per exemple, fa uns 25 anys,
quan vam entrar a treballar més la part ritual de Santa Tecla,
es va considerar que possiblement ja no donava massa més de si,
això de començar el 22 al migdia,
i es va avançar d'acord amb la catedral també,
perquè les campanes també es van avançar,
no només va ser una cosa civil,
es va avançar la tornada a la tarda,
jo crec que va ser un dels canvis més espectaculars,
i fa uns 150 anys o 160 anys,
doncs també algú va fer el mateix
incorporant la diada de la Mercè
a la seqüència dels dies 22 i 23,
que són el nucli de la festa des del segle XIV,
i són els que es van mantenir durant molts segles,
fa 200 o 150 anys, més o menys,
depèn, perquè les notícies són una mica variables,
doncs algú va pensar que els castells
també podien ser un bon element pel dia després de Santa Tecla.
Perquè fins fa 30 anys, aproximadament,
fins a la recuperació de l'etapa democràtica,
la festa, podríem dir,
el cor de la festa començava el 22 al migdia?
Sí, la festa, com ara també,
té altres actes previs i tal,
però la seqüència començava a les 12,
aquests dies, a mitjans de premsa,
he vist alguna foto,
si no recordo malament, de l'any 71,
en què els pregoners estan amb un bat de sol impressionant,
al balcó de l'Ajuntament,
els trompeters, perdó,
però toquen el toc de pregó,
i això és una mica l'essència
que havia existit sempre.
De fet, encara,
hi ha alguns llocs que es manté,
no sé, per exemple, a Sitges,
o a Milafranca,
la festa comença més al migdia,
són festes més curtes de durada,
i aquí es va fer,
quan era l'actual alcalde,
era conseller de festes,
doncs va fer aquest canvi...
Avançar-ho a la tarda del 21.
Sí, hi havia l'Alfred Ford,
actualment director del Teatre Nacional de Catalunya,
i amb ell, doncs director general,
administrador general,
estava responsable de festes,
i jo recordo que va ser els primers anys que vaig treballar,
vam fer aquest canvi,
sense que això volgués dir que no se pensava en com resoldre la resta de coses,
perquè després va vindre la incorporació de l'entrada de músics,
al cap d'uns anys, al migdia, el concert vermut,
tot això té un sentit.
Ara parlem de tot el sentit.
Per tant, podem dir que el cor de la festa comença aquesta tarda a les 7
amb el toc de pregó.
Aquest seria el punt de sortida.
Sí, jo crec que sense cap mena de dubte.
Sense cap mena de dubte.
Aleshores, qüestions segurament més o menys anecdòtiques.
El tema del cafè Copa i Puro,
que potser hi ha gent que l'ha descobert fa dos o tres anys
i diu, però això forma part també de la seqüència ritual,
o és un invent de fa quatre dies?
I què significa?
És a dir, quan es munta aquest acte,
que va just abans del pregó,
i que fins i tot ara s'encavalca,
hi ha la part institucional del pregó,
i pràcticament a la mateixa hora hi ha el cafè Copa i Puro a la plaça del Rei,
aquest acte quin sentit té?
A veure, el cafè Copa i Puro avui en dia és gairebé tan imprescindible
com la baixada d'avui a la nit,
però jo crec que té un sentit darrere fons.
Això es basa en què realment tenim explicacions
del segle XIX en què en diferents moments de la festa,
especialment el dia XXIII,
però per exemple també hi ha alguna descripció
de quan l'orca ja va estar aquí a Santa Tecla,
en què es parla dels cafès Copa i Puro
en els cafès en què els grellers anaven a tocar.
L'expressió està treta d'una dita popular,
això es diu moltes vegades,
però realment el cafè Copa i Puro és un sintagma lingüístic
que apareix en la novel·la Família dels Garrigues de Josep Pini Soler,
segurament és un dels textos més brillants de les festes de Santa Tecla
de mitjans del segle XIX,
i explicava això,
que després de dinar la gent cafè Copa i Puro
i a partir d'aquí es va fer aquesta joguesca
una mica per entrar ja com a preparatiu,
per no arribar tan fred a la tronada i al pregó,
podríem dir,
tenint en compte que aquí a Tarragona el pregó,
més enllà de la tronada,
l'acte pròpiament de lectura és un acte,
no ho dic amb crítica,
sinó ho constato,
és un acte molt institucional
que té lloc al saló de sessions de l'Ajuntament,
al saló de plenaris,
i per tant li falta un punt de popularitat,
en canvi una mica el cafè Copa i Puro
té aquest punt popular que contrasta,
jo crec que va ser una mica per acabar d'arrodonir la tarda,
i de fet és una preparació,
però jo crec que el sentit,
amb això jo m'agrada dir les coses pel seu propi nom,
jo crec que el sentit d'uns pregoners o d'uns trompeters
que sabem que existien amb altres instruments,
però des del segle XIV,
jo crec que això es mereix un respecte,
que també se'l mereix el cafè Copa i Puro,
però que seria una mica com confondre
una obra d'art de l'edat mitjana
amb una cosa fantàstica que pot fer un amic meu
la setmana passada,
i que segurament pot ser tan important
com la de l'edat mitjana,
però vaja, s'ha de consolidar una mica.
I com explica'm Jordi el toc de pregó?
Hi ha aquell moment també solemne,
que s'acaba l'acta del pregó a l'interior del Saló de Plens,
i l'alcalde amb el pregoner o pregonera
surt al balcó,
surt la senyera de la ciutat,
tot això què simbolitza?
Quin sentit té?
Sí, el toc de pregó realment és l'inici oficial
d'aquest cor de la festa,
però té a darrere una explicació,
els trompeters, els dos trompeters,
els amics torna igual,
doncs el que seguint l'herència d'altra gent,
com jo encara recordo el senyor Roca, per exemple,
doncs aquesta gent el que feien
era convidar a les diferents institucions,
podríem dir, gremials,
o sigui, les entitats de la festa,
a participar a la celebració.
Llavors, eren una mena d'avís
perquè les entitats fessin cap
no a la plaça de la Font,
perquè això s'origina en el segle XIV,
l'Ajuntament està situat aleshores a la plaça de les Cols,
ni tan sols a l'actual antic Ajuntament,
és a dir, en un altre moment.
Llavors, en aquell moment dels tres tocs
era una manera de convidar a la celebració
i d'avisar que la festa realment s'havia d'arrencar.
És una mica el precedent dels tres tocs d'avís
que es fan ara amb quets,
en altres moments de la celebració,
tu sents el primer avís i ja,
home, comença a seguir si està a punt de sortir,
això, la canalla,
no només el dia aquest,
és a dir, quan arriben els Reis Mags,
quan es tira els tres avisos,
també passa això, no?
La canalla es neguiteja, no?
Perquè ja sent un tró, alguna cosa està passant.
I això era una manera, en una ciutat,
clar, hem d'entendre que la de mitjana,
la plaça de les Cols era l'epicentri real de Tarragona
i, bueno, la població era la que era, no?
Per tant, doncs tenia tot un sentit.
Això, amb el canvi a la plaça de l'Ajuntament,
a la plaça de la Font,
a mitjans del segle XIX cap a l'any 1860,
es canvia, diguéssim,
es manté el ritual, però es passa a la plaça de la Font, no?
I és una mica aquest anunci perquè els gremis assisteixin
a la sortida de la festa, no?
Si fem el salt a l'endemà,
és a dir, demà, vigília de Santa Tecla,
que abans històricament ja ens explicava
que era quan començava el cor de la festa.
Ara tenim al migdia
aquesta entrada de músics pel portal del Roser.
Això és un...
Potser hi ha gent que es pensa,
això és un invent modern de quatre grups de graiers,
amb tots els respectes,
o realment això forma part de la tradició històrica?
Això és tradició històrica, així com el Cafè Copa i Puro,
o la baixada d'avui a la nit,
no tenen antecedents clars,
tenen aquestes referències que apuntem,
dels textos literaris dalt,
però l'entrada de músics
es dona en dues circumstàncies.
Una,
és un acte que s'ha mantingut
en d'altres poblacions,
és a dir, que encara l'havíem pogut constatar
perquè alguns graiers no l'han deixat de fer mai,
per exemple, a Sitges,
i els gaiers que anaven a Sitges,
doncs molt sovint els mateixos que anaven a Tarragona,
a Valls o a Vilafranca,
és a dir,
això era una gent professional,
que no n'hi havia en tants i que anaven rondant.
Llavors, quan arribaven a la ciutat,
doncs una mica,
passa encara,
doncs entraven per una suposada porta.
Aquí a Tarragona queda molt marcat,
perquè hi ha uns portals de la ciutat antiga,
això és important,
la gent quan passa pel portal de Sant Antoni,
pel portal del Roser,
o fins i tot si entra dins de la capella de Sant Magí,
del portal del carro,
la paraula portal realment vol dir
la porta per on s'entra la ciutat,
i si pareu atenció,
encara veureu el lloc on s'enclaven aquestes portes,
encara estan d'això,
vull dir, visibles.
Però, a més a més,
en el cas de moltes festes,
tenia un doble sentit,
perquè no només arribaven els músics,
una cosa que ja no podem veure aquí,
però sí que passava,
arribaven els castellers.
Els castellers en el segle XIX,
o durant bona part del segle XIX i part del XX,
no eren els castellers de Tarragona,
entre el 1860 aproximadament i el 1925,
els castellers venien de fora,
eren els tiques de valls,
igual que tot arreu,
no hi havia colla pròpia,
puntualment va existir en alguns moments,
però les colles,
les colles de pagesos i pescadors de Tarragona,
desapareixen al voltant del 1860,
i es continuen contractant colles de fora.
Els castellers,
l'arribada dels castellers era una megafesta,
és a dir...
I entraven per allà.
Vosaltres podeu imaginar una mica
l'arribada a l'aigua de Sant Magí,
que encara avui en dia,
doncs, és una megafesta,
s'ha recuperat amb els carros,
doncs jo recordo molt,
les descripcions de textos són clares,
arribaven en carros,
i venien a la festa,
llavors entraven en les gralles.
Això encara es pot veure,
curiosament,
ara quan baixen a l'aigua de Sant Magí
per aquests recorreguts de dos dies,
els grallers de quan en quan
pugen dalt dels carros
i toquen encara,
i encara es pot veure el corpus de València,
en un moment determinat
que els dolceiners valencians
pugen dalt dels carros
que tenen allà,
que és per un altre motiu,
el que diuen roques,
i també fan aquest gest de tocar.
Per tant,
és una evolució del ritual,
que aquí no tenia massa sentit
entrar amb carro ni tot això,
perquè els castellers
són de Tarragona,
o quan venen,
doncs no venen d'aquesta manera.
El diumenge passat,
per exemple,
venen altres mitjans de locomoció.
Això és la vigília,
sempre puntual a les 12 del mig
amb aquest recorregut
pel carrer Cavallers
i pel carrer Major
fins a la plaça de l'Escolz.
Aleshores,
després,
la seqüència,
la vigília,
tenim la Cercavila.
La Cercavila,
que és la primera sortida
al complet del seguici popular,
és la vigília
per algun motiu en concret?
Sí,
la Cercavila és...
Totes les festes
d'aquest tipus
tenen en la vigília
el que pregonitza
el que ve el dia...
L'arribada del màxim.
Sí,
i la nit de la vigília,
en la paraula rebella,
explica aquest traspàs
entre el temps,
diguéssim,
no sagrat,
que és la vigília,
i el temps sagrat,
que és pròpiament el dia 23,
en aquest cas de Tarragona.
La Cercavila,
si ens remuntem
els orígens,
tampoc ni tenia
aquest recorregut,
per exemple,
ara estem a la Rambla Nova de Tarragona,
la Rambla Nova de Tarragona
és de l'any 1854,
per tant,
abans d'aquesta data,
doncs,
difícilment
es podia passar
per la Rambla Nova,
és a dir,
la Cercavila adapta
amb el pas dels anys
els seus recorreguts,
el seu urbanisme,
jo encara recordo
l'any 84,
que la Cercavila
baixava fins al carrer Gasòmetre,
i es feia una parada
al restaurant Barquet,
aleshores Barquet,
on els geganters
prenien uns quintus,
no?,
si no me'n recordo
encara perfectament,
per tant,
tot això ha anat evolucionant.
L'origen d'aquesta Cercavila
jo crec que és doble,
és a dir,
la Cercavila
és un nom molt més modern,
antigament,
doncs,
s'anomenava de diferents maneres,
però aquesta primera sortida
el que explica
que encara es manté
en alguna població
és la recollida
que feien
els elements
del seguici
de les autoritats
pels seus domicilis.
En tenim com a autoritat
no només els regidors
de l'Ajuntament,
sinó sovint també
els cossos militars,
els cossos
policials,
que d'una manera o altra
s'anava als seus domicilis,
se'ls recollia
en una Cercavila
que podia,
lògicament,
anar variant
al pas dels anys,
però que tenia
bastanta continuïtat,
mentre l'Ajuntament
tenia una continuïtat
i mentre els elements
la tenien,
i s'anava
a l'ofici
de la vigília,
la vigília
que t'ofici
normalment
avui en dia
es coneix
aquí no tant
perquè no té aquest pes
però la vigília
a tot arreu
s'aconeix
com les completes
que era un cant
solemne
vinculat
a aquesta celebració
de la vigília.
Encara es pot veure
completes
arreu o avall
per posar
dues poblacions
properes
i era una manera
d'anar allà,
és a dir,
recollir els regidors
o posteriorment
al governador
quan neix
aquesta figura
i portar-los
a missa
i llavors
tornaven
cap a un fos.
De fet,
els valls
quan arribaven aquí
en aquest moment
ja anaven
una mica cansats
diguéssim
perquè des del migdia
que no paràvem
perquè hi havia
el que se'n deia
doncs els llevant
de taula
que era després de dinar
anaven a passar
per les cases
d'autoritats
o de persones
amb possibilitats
econòmiques
per fer-se
un sobresou
més enllà
de la contractació
que feia
al propi ajuntament.
I després
el dia gran
com ho podríem
sintetitzar
el significat
que té
els actes
més tradicionals
aquesta
anada ofici
des del poder civil
al poder eclesiàstic
a la catedral
després
com torna
a baixar
el seguici
com torna
a sortir
al vespre
la diada castellera
pel mig
el lluïment
de tots els elements
en el fons
abans
devia ser
una mica avorrit
perquè
bàsicament
anàvem
del carrer Major
a la pla de la seu
una mica
com passa avui en dia
encara a la Patum
vull dir que la cosa
que feia en Merceria
per a Iglesias
ara no m'atrevim
però segurament
hi ha alguns documents
que fan el tot per darrere
per fer una miqueta més
de volta
els quatre cantons
per fer una mica més
de volta
però
és una anada
acompanyament cerimonial
a les autoritats
aquí hi ha una cosa
que s'ha perdut
que fa molts anys
que s'ha perdut
que és que
les matinades
que és el que pròpiament
inicia aquest dia
quan està a punt
de sortir el sol
per això
les matinades varien
depèn de si són
a l'agost
o al setembre
doncs varien d'hora
perquè és l'hora
diguéssim solar
és un toc
per anunciar
l'inici
de la festa
d'aquell dia
no es feia només
amb els gallers
sinó que hi anaven
els castellers
els valls
d'això només
queda pràcticament
dos reductes
que jo conegui
un a l'Arbós del Penedès
en què surten
tots els valls
de matinades
i després
a Sitges
en què hi ha
el que en diuen
la matinal
que també
és una mica
el reducte
de les dues poblacions
que es pot veure
això
això s'empalmava
amb l'anada
a ofici
i l'anada a ofici
doncs era
el gran moment
solemne
de part religiosa
fins i tot
l'Ajuntament
encara conserva
avui a Tarragona
la posició
determinada
en un lloc específic
que per protocol
li correspon
dins del temple
de la catedral
i que antigament
estava solemnitzant
no només aquí
sinó en molts llocs
amb un banc específic
que era el banc
de l'Ajuntament
que era un banc
tallat d'una manera
estan en una posició preferent
sí, sí, sí
estan en la primera línia
concretament
i a més a més
el consistori
està en una banda
i l'altra
i en les altres autoritats
llavors
quan se sortia
hi havia la part popular
diguéssim
el lluïment
al qual s'incorporen
els castells
com a principis
més o menys
del segle XIX
com a
número
podríem dir
complementari
als valls
que tenia la ciutat
i després aquí
tampoc es fa
aquesta gent
doncs anava
a fer el llevant
de taula
s'empalmaven
i anaven a recollir
les cases
hi ha algunes
inscripcions magnífiques
en aquest cas
no sé
hi ha un novelista
el Narcís Uller
de Valls
que en té una molt bona
i és molt divertida
i després a la tarda
després venia
com ara
la processó
que és de fet
l'acte més antic
o dels actes més antics
perquè
el més més antic
podríem dir
que són els repics
de campanes
perquè hi ha dues campanes
que vam veure
entrar el braç de Santa Tegla
digui jo
no sempre
que és
la sumta i la fructuosa
ja van repicar
quan va entrar el braç de Santa Tegla
i això té
molt de mèrit
però la processó
està documentada
des de l'any 1369
que és el primer document
de protocol
podríem dir
que és la consueta
de la catedral
que explica
que l'obràs
de Santa Tegla
circula
pels carrers
i aquí és una mica
aquesta síntesi
de tots els elements
hi ha la part religiosa
la part civil
la part civil
no institucional
que són els valls
i els castells
això és una mica
aquesta unió
molt corporativa
si voleu una mica
de l'antic règim
perquè no del règim franquista
sinó de l'antic règim
anterior
al constitucionalisme
de principis del segle XIX
perquè és una mica
aquest equilibri
de les entitats
amb les autoritats
hi ha un moment
no sé
a l'entrada del braç
que no sé
ben bé
si manen més
els elements festius
o manen
l'autoritat
sempre és un moment
és on s'ajunta tot
en aquell moment
sí
això es va
a l'entrada del braç
és quan
tothom
es reuneix
en aquell punt
sí
es va anar barruquitzant
això
jo crec que és un acte
que com a mínim
fins que no es trobin
proves anteriors
va paral·lel
al desenvolupament
del segle XIX
a nivell
d'efectes pirotècnics
és a dir
això sembla que
els pirotècnics
van voler
solemnitzar
aquest moment
amb alguns números
de focs artificials
que es disparaven
en aquell moment
i això sembla que és
el que va agafar
fins i tot
va crear la paraula
entrada
sembla que és això
hi ha una descripció
de Tarragona
molt bonica
d'un escriptor
que era l'Adolf
Alegret
que és molt xula
perquè fins i tot
descriu
la moxidanga
amb les atxes
enceses
una mica
explicant
aquesta entrada
i jo crec
que és el moment
realment
més emotiu
per cabre
la llagrimeta
el tornarem
a viure
aquest dijous
23 de setembre
amb la companya
de Jordi Bertran
viurem
la processó
o la professor
com ja
aquest any
apareix fins i tot
en el programa
d'actes
la processó
i l'entrada
al braç
en una retransmissió
conjunta
en directe
per Tarragona Ràdio
i en diferit
per TAC12
a la televisió pública
del camp de Tarragona
però com que d'això
Jordi en parlarem
molt més àmpliament
dijous
ho deixem aquí
només una pregunta
aleshores
la Mercè
el sentit de la Diada Castellera
de la Mercè
i dels Pilar
doncs el dia de la Mercè
era la compensació
institucional
al barri del Port
és a dir
el dia 22 i 23
però sobretot el 23
tots els actes
es feien a la part
alta
i el 24
es traslladaven
al Port
però
això es pot veure
molt
el Port
s'ha d'entendre
un Port
amb molts cafès
amb un trànsit portuari
realment
molt humà
ara és molt industrial
però molt humà
i llavors
al migdia
les colles
acabaven fent
aquesta actuació
tornaven a la part alta
i una mica
era la part final
i és fer allà
però és la compensació
el dia de Mercè
es crea
per compensar
la part alta
amb la part baixa
i està vinculada
una mica
també
a
el que és
la creació
dels barris
dels nous barris
de la ciutat
però especialment
s'ha de tenir present
que hi ha un moment
que els pescadors
marxen
de la part alta
estaven molt aglutinats
al voltant
del que seria
la zona del portal
del carro
i migren
diguéssim
des de la pròpia ciutat
cap a nous barris
és l'època
que és que hi ha
el Serrat
i tot això
i una mica
per compensar
es va moure
aquest dia
de festa
o es va afegir
perquè antigament
no existia
i el punt del migdia
es feia
es tornava
una mica
aquest tema simbòlic
i el dels pilars
és
hi ha algunes persones
que estan investigant
però és clar
que és una juguesca
d'uns senyors
a veure qui aguanta
per dir-ho
el portó un pilar
Jordi Bertran
ho deixem aquí
ens retrobem
el 23 a la tarda
bona Santa Tecla
que t'ho passis molt bé
que gaudeixis
el 23 a la tarda
a partir de les 7
en directe
per Tarragona Ràdio
la processó de Santa Tecla
i l'entrada
del braç a la catedral
gràcies per convertir
aquesta estona
amb els oients
i bona seqüència ritual
que vagi tot molt bé
que funcioni
gràcies Jordi
adeu
bon dia