Vicenç Canyón, molt bon dia.
Bon dia.
Ja s'hospiren les actrius.
Maribel, bon dia.
Bon dia.
Rosa, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Benvingudes.
Dues de les actrius del grup 45 RPM,
16 anys trepitjant escenaris,
no només a Tarragona i comarques,
sinó molt més enllà,
amb uns quants premis,
una mica de currículum,
perquè feu 16 anys com a companyia teatral.
Què té de 16?
No se celebren els 10, els 15, el 20?
És igual.
No, s'ha de celebrar cada dia.
Cada dia.
S'ha de celebrar que estem vius.
Exacte, que estem aquí,
que estem en salut, que estem contents.
Que la vida sigui.
L'última obra de teatre
de la que vam parlar en aquest estudi
era un canvi absolutament radical
al que havíeu fet fins ara,
que era una obra allò con
Introducció en l'údio de Saint-Lazé,
com se sol dir.
Però ara heu mirat allò,
heu remenat a l'arxiu
i heu tret una de les vostres obres de repertori,
Els set pecats capitals.
On la situem en el temps, aquesta obra?
L'any 99.
Només es va fer un cop.
L'autica ja tenia caixa a Tarragona.
I ara jo vaig preguntar més,
què fem?
I van dir, per què no la recuperem?
I l'any, bueno,
ha estat totalment girada,
renovada,
i sobretot amb l'experiència que tenen aquestes actrius ara.
I jo, que també he guanyat experiència,
doncs ara he estat tot molt ben perfilat
i molt ben...
Onze anys d'experiència.
Home, aixafen molt estables, també, aquestes.
A tot arreu.
Vau triar aquesta per alguna raó en particular?
Vau fer una mica de moviment assembleari?
Vau votar?
Va treure totes les obres?
I jo, que em va anar la cosa?
No, no.
No me'n recordo jo com va ser.
Jo, sembla que vaig...
O tu manes molt en el grup.
No, no, jo crec que nosaltres vam ser...
En 14 dones de demanar, no?
Sí, que n'han de fer una pena
que aquesta obra només es havia fet un cop
i que era molt divertida, no?
I llavors vam dir, home,
doncs podem treure-hi una miqueta més de suc
si la repetim i l'actualitzem,
perquè els pecats són els mateixos,
però...
Els pecats són universals i temporals, no?
Hauríem de ficar uns quants pecats més, eh?
És que n'hi ha moltes d'aquestes que hem fet
i mos les hem fet una vegada.
Ah, quina llàstia.
I que la gent hi havia...
Per això, i que la gent hi havia disfrutat molt.
Perquè era el començament,
quan érem famosos, quan ho fèiem...
Quan vam fer aquest, potser era la primera vegada
que sortíem del magatzem.
Del magatzem, de la cooperativa.
De la cooperativa, era la primera vegada que sortíem.
I ja ens va semblar allà d'anar...
A un gran teatre.
A un gran teatre de la caixa.
Ja ens va semblar.
Com totes les obres que representeu,
totes són teves, Vicenç.
Sí, sí.
Són creacions pròpies.
Mai heu representat obres escrits per una altra.
És difícil trobar papers per una obra de 14 dones.
Una companyia de dones, només.
Clar, i que tinguin totes el seu moment estel·lar, no?
Vull dir que hi ha una prota i després la resta.
I mai han fet paper d'homens-homens?
No, no.
Han fet la caricatura d'homens,
però d'homens-mòmens no ho han fet mai.
Sí, perquè jo ara...
La Maribel d'home ha fet alguna vegada.
Però la Rosa, segur, jo ara li puc...
Ràpidament la veig de Guàrdia Civil.
Sí.
En l'última.
De Guàrdia Civila.
De Guàrdia Civila.
És veritat que era...
De Guàrdia Civila.
Era una Guàrdia Civila una mica masculina.
Ja ho dic ara, eh?
Sí.
A veure.
Era una mica mala leig.
Perquè eren parella.
La pareja de la Guàrdia Civila.
La parella, sí, sí.
Era una parella oficial.
Però la Rosa també ha fet del Pedro de la Heidi.
Ho anava a diar ara, del Pedro de la Heidi.
No, l'abuelo.
L'abuelo.
L'abuelo.
No.
Tu eras Pedro.
Tu eras Pedro.
Jo era Pedro.
Tu eras Pedro.
Sí, sí.
Ara jo recordo.
Els anys no perdonarà.
Però bé, no són personatges així.
I de senyor que entra en un bar i una mica truño...
No, una medicatura.
Això va ser el cabaret, sí.
El cabaret, exacte.
De fer de...
De senyor a senyor.
Senyor a senyor, no.
Aquesta la pago jo.
Sí, exacte.
En aquest paper.
Però allò, home a home, no.
No, no.
És de femenina.
No, no.
Tenim amb la del cabaret que hi ha algú que representa...
Quan jo dic que estic cansada del marit jubilat...
Ah, bé, no?
Però fem la paròdia, la l'home.
Fem una paròdia, sí.
Es veu que és una dona que fa d'home.
És el que jo intento que es vegi.
Jo he rebut tant amb les vostres obres.
Gràcies.
No, no, de veritat.
I jo crec que la gent que ens escolta ja ha anat al teatre.
d'acord que hi ha una certa predisposició.
Qui us hagi vist la primera vegada, una vegada,
ja la segona repeteix perquè sap que riurà.
I és que seus allà i ja et petes.
I els que tens al costat també.
I hi ha vegades que dius, va, no rieu tant,
que si no, no s'entén el que diuen.
I ens estem perdent un altre moment de l'obra.
Però és que no us...
Vosaltres us peteu tant.
Nosaltres també.
N'hi ha moments que hem de parar
perquè és que nosaltres mateixes ens patem de riure, no?
Nosaltres ho passem molt bé.
Jo crec que això influeix també amb el públic.
La gent veu, no?,
perquè després quan acabes i parles amb la gent,
la gent de seguida et diuen,
valtros, disfruteu molt, no?
I això fa que en comanis.
Opliu el teatre sempre.
Bueno, sí, intenta.
Però el que vull dir jo és que,
darrere de tot això,
hi ha molta feina.
Vull dir, no us penseu que anem allà, ha, ha, ha, ha.
Això es nota.
Perquè que la gent rigui amb una cosa que jo,
a casa meva, he escrit,
per a mi em fa l'agra, no?
Vull dir, ostres, que bé, no?
Jo he escrit jo i a casa meva ha fet gràcia,
per al públic ha fet més gràcia encara, no?
Per mi és un orgull, no?
I sobretot després que pensa que està tot molt pensat.
Vull dir, que no us penseu que la gent,
no, aquí no, no.
Jo sé que les cadires que hi haurà,
quin color, que no sé, que el vestuari,
les perruques,
tot està requetepensat perquè sigui el més,
entre cometes, professional, no?
Home, en aquests casos,
i això sembla que és un discurs que sempre fem,
però jo crec que s'ha de fer,
que és necessari que quan parlem en determinats moments
i en determinades companyies d'un treball amateur,
ho parlem des del punt de vista
que són persones que no es guanyen la vida fent d'actors.
Però no pas perquè no hi hagi una feina
absolutament estructurada,
tècnicament molt treballada,
seguint els paràmetres de qualsevol altra companyia,
independent, que sigui professional o amateur.
És aquesta perspectiva,
perquè vosaltres de teatre ja en sabeu una miqueta,
aquestes alçades, tots plegats.
Les coses com siguin.
Sempre s'aprèn de tot en aquesta vida,
cada dia aprenem més coses, Rosa.
No, i de vegades també passa
que segons quin personatge et dona el Vicenç,
de moment dius, jo això no ho vull fer,
perquè em sembla que jo això no ho sabré,
o no...
I quan el vas ensejant i t'hi vas posant,
doncs hi disfrutes tant que al final dius,
oh, però sí que m'agrada, no?
No, però l'encertes molt
quan distribueixes els papers.
La psicologia.
Sí, l'encertes molt,
perquè ja els fa...
Ja els escriu pensant en cadascú.
Pensant, més o menys en qui el donarà.
Menys en un paper,
diu, aquesta de Maribel,
és que li va clavat,
aquí no és per la rosa, no?
Sí, però la francesa del...
Genesipa?
Genesipa.
Me'n recordo,
va ser un moment també brillant
de l'última obra de 45 per RPM.
Els set pecats capitals, a veure,
jo crec que ens pot donar a imaginar
una mica de l'argument de l'obra.
Són sketchos, també, no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, evidentment.
Sí, sí, sí.
El set,
cadascú té la seva història,
és a dir, no té res a veure un sketch amb l'altre,
és una manera diferent de fer teatre,
de tot.
Està molt pensat en això, no?
De que cada...
La gent, a veure què ve ara, no?
El llenguatge de tot.
Hi ha alguns que són gestuals,
altres que són més musicals,
hi ha altres que són més d'humor,
més negre, més àcid,
bé, hi ha de tot.
Recitem els paquets capitals?
Vinga, la superbia,
La superbia
La mandra
La verícia
La ira
La gula
L'enveja
I la luxúria
I la luxúria
Tu quin pecat fas?
Un bon
Un bon
No
O ets molt pecadora
No, molt bé, pecadora no
Jo no soc pecadora,
però em fan sortir en quatre pecats
En quinze tants
En el primer és el de la superbia,
després a l'averícia
i després a l'enveja
i el de la luxúria
No sé per què
imaginava que el de la luxúria sorties
perquè a vegades la poses en unes situacions
Pobreta
Però és que per això
Ella és de xica para todo
Sí
Veus el que dèiem
Rosa, on peques tu?
Ah, jo peco molt fiu
A tots els pecats
Amb tot set no
Tots els que et deixen, no?
A casa, sí
La mandra
La mandra
La gula
La gula
La gula que t'hi peco verdaderament
L'enveja
L'enveja
I la luxúria
Ah, mira, quatre
Compartiu luxúria, doncs
Compartim luxúria
i compartim l'enveja
Ah, sí
L'enveja i la luxúria
I l'heu canviat molt, Vicenç, o què?
Molt, molt, molt
Déu-n'hi-do, sí
Jo crec que molt
És a dir, que qui va tenir aquella sort de veure-us per primera vegada
ni la reconeixerà l'obra
No, no, res a veure, és que ets canviat
Per exemple, l'Avarícia és un nou completament
El que vam fer l'altra vegada
Per aquell temps estava bé, però ara la trobo fluixíssim
Ja aquesta, ja tenen un nivell
I l'hem canviat tot
I inclús la...
Hi ha algunes que hi ha sorpreses
No, vull dir res més
La luxúria és res a veure
Abans que entaven en playback
Ara canta amb elles
L'agula també està canviada, no?
Sí, sí, sí
I vosaltres sempre us agrada molt fer referències a l'entorn, al context actual
Totalment
I clar, si parleu de pecats i amb el que està caient, les referències
Imagina't l'Avarícia, imagina't
A la realitat i a l'actualitat
A les coses me remito, no?
Sí, sí, sí
T'ho han posat en safata
Bueno, anava a dir
Ja anava a dir també, anava a dir allò de la gallina
Però trobo que tu pots dir
Tu pots dir que has convidat
Jo he de sa fineta
Però m'ha agradat això, allò de la gallina
Allò de la gallina
És un eufemisme
Perquè només obres el diari, escoltes la ràdio i dius que...
I escolta, bastuari, escenografia, tot això que jo cuido tant també
Tot, pot estar pensat, dissenyat, preparat
Vull dir que...
De tot a punt
Tot a punt
Només una representació i és aquest divendres
Sí, perquè després marxem a vacances
I després ens queda concursos
I aquestes representacions per als altres pobles
De les comarques i fora
Són aquells concursos que us presenteu
I que quan tornem al setembre
Veiem breus i correus
I coses que ha guanyat no sé quants premis
En quantes convocatòries
I dius, mira, a què he dedicat l'estiu, eh?
Anar guanyant premis pels qüestors
Sí, la veritat és que a tots els concursos que ha anat
Sempre hem guanyat alguna cosa
Sempre m'ha replegat alguna coseta
Sí, perquè pensa que suposo que 14 dones actuant per un jurat
Deu ser, ostres, no
Però a l'estiu feu bolus?
No, no
Juriol i agost no fem res
Al setembre, l'any passat vam fer alguna cosa
I aquest any teníem
Que no estem segurs encara, no?
A finals de setembre
Però és a partir de l'octubre
Que comencem a posar-nos-hi més en sèrio
Jo ara necessito descansar
D'elles i de tot
Primer de vosaltres, a dir-te
Sí, sí
Aquesta setmana
No m'estranya, no m'estranya
Aquesta setmana no li recomano a ningú
Però Vicenç, és com els fills
Per molt que els estimis i macos que siguin
Hi ha vegades que dius
Que se'n vagin de colònies
Si tinguessin files
Viam les de colònies a totes
Ja quedaria tranquil
Ja si li marxessin
Ens en lloraria també
Sí, sí, sobretot
Però aquesta setmana
És una setmana de nervis
De molta atenció
Sí, perquè és
Ho passo fatal
Jo estic a dalt
Home, és que pel que expliqueu
És com una estrena
És una estrena
És una estrena
Perquè amb el que heu canat
És com si heu agafat un guió
Per mi és una estrena
No, no, no
És una estrena
Es pot dir que està reescrit
Clar, pensa que jo
Quan se va apropant el moment del gag
I veig la reacció del públic
Penso uf
O no
O s'ha passat
I merda, se m'ha escapat
Això ho ha de
S'ha d'arreglar una altra vegada
S'ha de mirar
He de canviar
Ahir mateix
A la Rosa
Li vaig canviar tota una frase
O dues frases
Perquè no m'agradava
I l'altre dia
Vaig a la sis de matí
I va dir clinc
I la vaig canviar
I ara suposo que quedarà millor
I t'ha canviat les frases
Si la Rosa se'n recorda
Quedarà millor
Que no diguis les primeres
No diguis les anteriors
Prepareu alguna cosa nova
Per la temporada vinent
O amb el que teniu
Ja t'hi
No, no
Hi ha una idea nova
Què dius?
Jo anava
Jo esperava que em diguessis
No, no
Amb això que hem fet
I l'obra de l'any passat
Tirem temporada a la mar de bé
No, perquè
Ens agrada
Crear coses noves
I arriscar-nos
I estrenar
I estrenar
Estrenar
Estrenos
Estrenos
Sí, a a elles li agrada més
Que a mi
Però bé
El divendres és un estrenat
Sempre plora
I li cau la bava
Quan es veu atuar
Sí
I li cau la bava
Sí, però jo comprenc
Que és que tot ens ho fem nosaltres
És diferent d'aquells que dius
Doncs mira, de les llums
Se n'encarregarà un
D'això
Se n'encarregarà l'altre
Però és que
Jo me lo guiso
Jo me lo como tot
Vull dir que
Estan pendents totes de tot
De col·locar les coses
De treure-les
D'estar pendent
De si ha de tocar el timbre
De si no sé què
Un petit detall
Pots desgarrar tota l'obra
Un petit descuit
Allò que dius
Això no té importància
Tot té importància
Una frase
Que no s'ha de dir en el moment aquest
Mengem quatre pàgines tranquil·lament
I ja està
I és el que hi ha
Però bueno
Que no passarà això
Que no passarà
Que la gent que vingui
Espero que vingui
I que ara ja sabem
Ja sabem posar alguna morcilla
Per això que se'ns passa
I improvisarem
Una charcuteria sencera
El que t'anava a dir
Si Déu-n'hi-do
Si allò
Tu vindràs
Jo sí
Ja veuràs
Hi ha un sketch
Que ara t'hi virem
Microtancat
Que és això
Que sí que anem una mica
D'incògnita
Que les morcilles aniran
Bueno
Depèn del moment
I allò encantat de la vida
I després fem una cosa
Amb un dels pecats
Que no han fet mai també
Sí
Bueno
Ell mitjà ho ha dit
Ho has dit tu ja
No
Els senyals de fum
Ah no
Però ara
No tinc res
Ah bueno
S'han creu d'expectació
Ja en saben
És que és una cosa
Que no
Mira hem cantat
Hem ballat
I hem fet teatre
Però aquesta vegada
Fem una cosa
Que no l'han fet mai
Home això dona molt
Que a pensar
I canten
Perquè volia
Vingui passant
Van cantar
I quan tornen a cantar
I a ballar
D'aquella manera
No és el nostre fort
Però us agrada molt
Fer-ho sí
Però no ho fem gaire bé
Sí
Ho fem bé dones
I fa el que pot
I fa el que pot
Està obligat a més
Clar que sí
A veure
Hora
Divendres
A quina hora?
A les 9
A les 9 del vespre
Sí
Les entrades
Ja estan a la venda
Ja estan a la venda
Al Metropol
Al Servicaixa
Molt bé
Que espavilin
Bueno
encara queden
10 euros
10 euros
L'entrada
I que espavilin
Sí
Perquè així també us feu una idea
Home si amplíssim millor
Perquè així molta gent de Tarragona
O de la Casa Grande
Diria
Escolta
Doncs mira aquest grupet
Té públic
Té suport
Té suport
Potser és que jo he anat els dies
De més gran entrada
Però jo sempre he vist el teatre
Absolutament ple
I el presó
Potser és que ha coincidit
Jo tampoc no vull
Però vaja
No es poden caixer
No es poden caixer
Perquè el boca a boca funciona
Aquest any quan vam fer la repetició del febrer
Que dèiem
Ai, ai, ai
Entre que era l'obra nova aquesta i així
I vam obrir
Vam obrir
O sigui que
Estem contents del públic de Tarragona
I nosaltres contents
Que vingueu aquest divendres
Que actueu al Teatre Metropol
Última oportunitat
Abans que marxin de vacances
Després la temporada vinent
Ja veurem altres coses
Però potser aquesta dels set pecats capitals
Aquí a Tarragona
No la tornen a representar
Segurament
Podrien coincidir en algun vol
O en algun poble
Però vaja
Aquí a Tarragona
És única representació
Única
És l'estrena
Doncs moltíssimes gràcies
Sant Rosa
A vosaltres
Maribel
I ens encantarà
En veure-vos el proper divendres
A les 9 del vespre
Al Teatre Metropol
Les entrades
Al mateix teatre
Les taquilles
Que estan obertes cada dia
O a través del Cervicaixa
Gràcies i bon dia
I bon estiu
Igualment
Igualment