Les 10 del matí, gairebé 11 minuts,
entrem a desenvolupar una de les qüestions
que ara us comentàvem en el sumari del programa
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Volem parlar, com dèiem, durant uns minuts,
us volem presentar, us volem explicar
de la manera més planera possible
aquest projecte de l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya,
un projecte per instal·lar a la costa tarragonina
el que podríem anomenar com el primer parc eòlic marí
de l'estat espanyol.
Per això, a aquesta hora del matí saludem a través del telèfon
el director de l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya,
el senyor Antoni Martínez.
Senyor Martínez, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Si em permet una pregunta prèvia,
expliquem als oients què és, en què consisteix,
quins són els objectius de l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya.
Qui el forma?
Sí, l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya
es va constituir aproximadament fa un any i mig
i està format per la Generalitat de Catalunya
a través del Departament d'Economia i Finances
i el Departament d'Innovació, Universitat i Empresa,
que fa competències amb Recerca.
I a la vegada també hi ha el Ministeri de Ciència i Innovació,
el Ministeri d'Indústria, és a dir,
l'Administració de la Generalitat de Catalunya,
l'Administració d'Estat.
També hi ha la Universitat Politécnica de Catalunya,
la Universitat de Barcelona,
la Universitat Rovira i Vigili de Tarragona
i tenim tres empreses privades també dintre del patronat,
que són Endesa, Gas Natural, Unió Frenosa i Aigües de Barcelona.
I els seus objectius com a institut en general quins són?
A què es volen dedicar?
Nosaltres, lògicament, estem treballant amb energia,
tal com diu el nostre nom,
i volem aprofitar tot el canvi tecnològic
i tot el canvi de model de negoci,
tot el canvi general que hi ha dintre del sector energètic,
cada dia hi ha més energias renovables,
cada dia hi ha més empreses privades
dintre del que és la generació elèctrica
i la distribució d'energia, etcètera, etcètera.
Per tant, això vol dir que hi ha,
està avent-hi un canvi de paradigma,
un canvi de model de negoci,
un canvi de tecnologia,
i el nostre paper, en definitiva,
és ajudar a desenvolupar aquesta tecnologia
i ajudar al creixement econòmic
i a la generació de teixit industrial
a Catalunya i a Espanya.
És a dir, hi ha una oportunitat,
hi ha un canvi, hi ha una oportunitat
de posicionar-se com a empreses competitives
dintre d'aquest canvi
i a desenvolupar tecnologia
i, per tant, nosaltres col·laborem en això.
Col·laborem de dues maneres.
Per una banda, ajudant, diguem,
a desenvolupar aquesta tecnologia
amb coneixement
i donant suport a les empreses
per posicionar-se en productes nous,
en serveis nous, etcètera, etcètera,
i després també fem, lògicament, una recerca,
perquè som un institut de recerca,
a llarg termini, amb coses que probablement avui
no són rendibles o no està clara, diguem-ne,
la seva viabilitat tècnica,
però que hem de treballar perquè a mig i llarg termini
poden ser-ho.
Molt bé.
Doncs, feta, per dir-ho d'alguna manera,
aquesta presentació prèvia de l'institut,
recordem que ara fa uns dies,
just abans de Setmana Santa,
vostès presentaven com a institut
el que anomenen projecte CEFIR,
que és un projecte que afectarà,
que s'instal·larà,
que es desenvoluparà,
millor dit,
a la costa tarragonina.
Jo parlava d'instal·lar
el primer parc eòlic marí d'Espanya.
És això correcte, senyor Martínez?
De fet, sí, és correcte.
El que passa és que no és exactament
com s'entén habitualment
el que és un parc eòlic.
És a dir, habitualment s'entén
un parc eòlic com una explotació comercial,
és a dir, un lloc on s'instal·len uns aerogeneradors,
uns molins, vaja,
i hi ha una explotació comercial d'aquests molins
generant electricitat
i enviant aquesta electricitat a la xarxa
i cobrant l'electricitat
i això genera una activitat econòmica.
El nostre projecte, per una banda,
és això,
muntar aerogeneradors al mar,
però, per una altra banda,
l'objectiu final d'aquest projecte
no és en absolut fer un negoci comercial.
Sí, si aquests aerogeneradors
i aquests molins produeixen electricitat
i es ven lògicament a la xarxa
o si s'envia a la xarxa
es cobrarà el preu legalment establert,
però l'objectiu final d'aquest projecte
és que la indústria,
els fabricants de molins,
els fabricants de cables,
els fabricants de transformadors,
etcètera, etcètera,
provin les seves solucions tècniques,
els seus components,
les seves màquines,
perquè puguin accedir a un nou mercat
que s'està desenvolupant,
que s'està començant a desenvolupar
en aquests moments en el món,
que és instal·lar molins en el mar.
Hi ha moltes empreses
que estan treballant en el sector eòlic,
en el sector d'indústria d'aerogeneradors,
en parts eòlics a terra,
però hi ha un canvi important de tecnologia
en alguns aspectes
per muntar-los en el mar,
donades les condicions específiques
d'aquest emplaçament, etcètera,
i si no han desenvolupat tecnologia,
no tenen capacitat per vendre el mar.
I, per tant, nosaltres els oferim
a aquestes empreses
la possibilitat de tenir un lloc
on puguin provar aquestes coses.
Lògicament, han de provar
quan màquines funcionin
i, per tant, produiran,
però no és l'objectiu final.
En qualsevol cas,
i anem per parts,
per què l'Institut ha triat
aquest tram de la costa terraunina?
Perquè parlen bàsicament
del tram sud de la costa terraunina.
Es pot especificar una mica més
on anirien?
I, en qualsevol cas,
per quina raó han optat
per aquesta ubicació?
Sí, nosaltres estem en aquests moments
estudiant la zona que va
de cap de Saló al cap del Delta
perquè, des del punt de vista
de condicions de vent,
ens sembla que és una de les zones
més apropiades de Catalunya.
Hi ha una altra zona molt important
des del punt de vista de vent,
que és el nord de la província de Girona,
ja tocant a França,
diguem-ne, davant del cap de Creus.
Però allà ja les condicions de vent
són molt més fortes, és a dir,
per a un parc eòlic comercial
potser seria, potser, fins i tot
més interessant, però al final
estem parlant d'una planta de proves
en la que és molt important
el poder-hi accedir,
el poder fer canvis, etcètera, etcètera.
Per tant, les condicions de vent
també ens han de permetre treballar
i, per tant, no necessitem
unes condicions de vent extraordinàriament altes.
I, per una altra banda,
el port de Tarragona és un gran port
i que, d'alguna forma,
també és necessari una certa infraestructura
important per poder, diguem-ne,
fer tota la logística necessària
per transportar, instal·lar les màquines, etcètera, etcètera.
I també ens agradaria que, en el futur,
si les empreses, finalment,
accedeixen a aquest nou mercat
a través d'aquestes proves,
potser Tarragona podria ser
el punt de sortida
de tota la indústria eòlica espanyola
i es donen les condicions
suficients perquè es pugui fer.
Un cop ha presentat, doncs, el projecte,
això, Martínez, com es desenvoluparà?
És a dir, en la pràctica,
si no vaig equivocat ja,
també com vostès preveuen dues fases,
dues etapes,
com es desenvoluparà?
Com es començarà a desenvolupar el projecte?
Sí, nosaltres hem fixat,
hem establert dues etapes, dues fases,
perquè hi ha una part del projecte
que, en principi, la primera fase,
el que nosaltres pretenem
és que els fabricants provin aerogeneradors al mar.
El primer que han de fer és com un nen petit,
quan vol aprendre a nedar,
se'n va a la platja
i sense perdre peu,
doncs, va acostumant-se a l'aigua.
Doncs, una mica és el mateix,
les empreses que fabriquen aerogeneradors,
primer han d'entendre tota la complexitat
que significa muntar el molí al mar,
temes relacionats amb la seguretat,
amb la logística, amb les grues, etcètera, etcètera.
Llavors, nosaltres fem una primera fase
que està aproximadament a uns 3 quilòmetres i mig de la costa,
amb 35 o 40 metres de fundària,
i allà hi haurà entre dos i quatre màquines
que estaran ancorades en el fons del mar.
Aquesta fase,
tota la tramitació administrativa
des del punt de vista de permisos, etcètera, etcètera,
és competència del Govern de la Generalitat de Catalunya.
La segona fase ja és un projecte més ambiciós,
i és on realment volem desenvolupar
d'una manera més important
tota la recerca i desenvolupament de tecnologia,
i és, ja a 20 quilòmetres de la costa,
mar endins,
amb màquines flotants,
on les fundàries són a partir de 100 metres de profunditat,
els molins ja no poden estar ancorats en el fons,
i han de ser instal·lacions flotants,
i per tant, a partir d'aquí ja es desenvolupa una nova tecnologia.
Aquesta fase,
totes les autoritzacions administratives que es necessiten,
la major part d'elles depenen de l'administració de l'Estat,
és a dir, de Madrid.
Per tant, és aquesta diferenciació que fem entre les dues fases.
Primer, perquè hi ha competències diferents
en quant a l'obtenció de permisos,
i per tant, segurament el ritme d'obtenció de permisos
per poder començar són diferents,
i també perquè la tecnologia és diferent.
Unes són màquines ancorades en el fons
i l'altre són màquines flotants.
Perquè a la primera etapa,
quan parla d'aquestes màquines ancorades en el fons
a només 3 o 4 quilòmetres a la costa,
això per la gent del carrer,
per la gent que no hi entén,
això vol dir que es veurien molins de vent aerogeneradors
tan a prop de la costa?
Es veuran entre 2 i 4 màquines
a 3 o 4 quilòmetres.
Sí.
Però, aviam, no està a 500 metres,
no està a 20 quilòmetres,
està a 3 o 4 quilòmetres,
sí, sí, es veuran.
A la segona fase no es veuran,
pràcticament ja no es veuen a 20 quilòmetres.
A 20 quilòmetres no es veuen.
Quin impacte creuen que pot tenir
la instal·lació d'aquestes màquines?
Impacte visual, impacte ambiental, si és que n'hi ha?
Nosaltres, precisament, en aquests moments
estem fent l'estudi d'impacte ambiental
i, evidentment, l'impacte visual
és un dels elements de l'impacte ambiental.
L'altre és com afecta a la flora, a la fauna,
als ocells, tant als cetacis, en fi, etcètera, no?
A la pesca, en fi, a tot el que implica,
diguem-ne, l'estudi d'impacte ambiental, no?
Justament hem seleccionat aquesta zona tan àmplia
des del Cap de Saló o del Delta
perquè hem de trobar el millor lloc
i el millor emplaçament per afectar el mínim possible, no?
Home, nosaltres sí que pensem
que un gran parc eòlic a aquesta distància
podria tenir un impacte, estem parlant de 100 o 200 màquines,
però, esclar, estem parlant d'entre dues i quatre màquines.
Jo crec que és bastant assumible
i penso que els beneficis que generarà
un projecte d'aquestes característiques
des del punt de vista socioeconòmic, industrial
i de lideratge tecnològic,
doncs poden segurament compensar.
I en la pràctica, senyor Martínez,
en fi, a quantes persones podria donar electricitat?
Si això funciona,
amb les dues etapes quan les tinguin desenvolupades,
un parc eòlic energètic d'aquestes característiques,
en fi, quina quantitat d'energia podria proporcionar?
Nosaltres, com li he dit abans,
el no ser un projecte comercial,
el no estar buscant, diguem-ne, l'energia
com a element important, diguem-ne, i fonamental,
segurament aquestes màquines,
a l'estar de vegades estaran aturades,
de vegades estaran fent proves,
estaran canviant peces,
altres estones estaran funcionant i tal.
Nosaltres hem fet una estimació
que podria ser aproximadament
unes 8.000 cases
que podrien estar a 100 suminions,
l'equivalent a unes 8.000 cases, vaja.
Però, ja dic, és un projecte
en el que no s'està primant.
Això és secundari.
Exactament.
No s'està primant la producció d'electricitat,
sinó que el que es busca és
demostrar que és possible
muntar molins lluny de la costa,
fora de la visió, diguem-ne,
de les persones que estan a la platja,
de dir-ho d'alguna manera, no?
Demostrar que és possible
muntar parts iòlics a 20 quilòmetres de la costa
i desenvolupar la tecnologia necessària per això.
Llavors, amb això, doncs, d'alguna manera,
estem traient una mica de pressió
sobre el muntar parts iòlics molt a prop.
I amb aquest projecte
podríem situar Tarragona i el conjunt de Catalunya,
doncs, com una referència en aquest àmbit,
com a mínim també en aquesta zona geogràfica del sud d'Europa?
Sí, de fet, aquest projecte és únic en el món.
De moment,
hi ha idees similars,
però que estan en una fase encara bastant prèvia.
De fet, hem de lluitar per aconseguir
que aquest projecte finalment s'instal·li aquí
i no s'instal·li a altres llocs.
Crec que estem en bones condicions
i que tenim moltes possibilitats
d'aconseguir que aquest projecte sigui aquí,
però seria únic i seríem un referent
no només al sud d'Europa, sinó a nivell internacional.
És molt important perquè, d'alguna manera,
a Catalunya, l'energia eòlica,
doncs, potser ens hem quedat una mica endarrere
des del punt de vista de potència instal·lada,
perquè buscant els millors llocs, etcètera, etcètera,
doncs hi ha hagut altres llocs a l'Estat i a Europa
que han anat més ràpid,
potser han fet les coses d'una altra manera,
o perquè tenen unes condicions geogràfiques
o mediamentals diferents,
però aquí sí que tenim realment una oportunitat
de liderar a nivell internacional aquesta tecnologia.
Parla d'un projecte únic,
però segurament alguna persona que ens sigui escoltant
i que hagi viatjat pel nord d'Europa
estarà pensant,
però jo he vist algun parc eòlic marí
a la zona del nord d'Europa, precisament.
Són coses diferents, doncs?
Exacte, sí, sí, n'hi ha.
De fet, en aquests moments
hi ha aproximadament uns 600 o 700 molins
instal·lats al mar al món
que estan justament al mar del nord,
on la profunditat és molt baixa, diguem-ne.
I tu vas al mar del nord,
que en vas a 30 o 40 quilòmetres de la costa,
trobes profunditats de 20, 30 o 40 metres de profunditat només.
aquí exactament el que s'està fent
és muntar molins ancorats al fons del mar.
Però molins flotants,
només n'hi ha un en el món
que es va instal·lar el juny de l'any passat
davant de les costes de Noruega
i és la tecnologia,
és la propera frontera, diguem-ne.
És la tecnologia que ara tothom està pensant
en desenvolupar perquè
plataformes continentals
continentals com la que hi ha al mar del nord
no n'hi ha lloc més del món,
no n'hi ha al Mediterrani,
no n'hi ha a Amèrica,
no n'hi ha a Àsia, diguem-ne.
Per tant, si volem muntar molins al mar
han de ser flotants.
Per tant, nosaltres el que ens estem fixant
és que volem desenvolupar tecnologia
d'aerogeneradors flotants
i volem que hi hagi un lloc
perquè els fabricants la puguin provar.
I aquesta és la singularitat del projecte.
No només que hi hagi molins al mar,
efectivament ja n'hi ha,
i n'hi ha bastants,
i n'hi seguiran havent,
sinó que provar aquesta nova tecnologia.
Per anar acabant,
una qüestió de calendari
que no li havia preguntat
un cop presentat el projecte públicament
als mitjans de comunicació,
amb quin calendari treballen
per anar-lo aplicant
en aquestes dues fases que comentava?
Nosaltres pensem que la primera fase
segurament podríem pensar
en tenir un molí ja girant,
el primer molí girant al mar,
d'aquí dos anys aproximadament,
després de tots els estudis
i de totes les infraestructures
que cal construir, que cal fer,
doncs probablement en dos anys
podríem pensar en tenir
el primer molí de la primera fase,
és a dir, el primer molí ancorat al mar.
Per la segona fase,
depenem, hi ha algunes incerteses
des del punt de vista
de la tramitació administrativa a Madrid,
però pensem que hauríem de,
parlaríem de tres anys i mig aproximadament.
I una última qüestió que també,
en fi, és un detall però prou important,
en un moment de crisi com l'actual,
de crisi econòmica internacional,
desenvolupar projectes d'aquestes característiques
poden tenir un impacte,
suposo que han calculat també
un impacte econòmic i fins i tot laboral
en la creació de llocs de treball.
Des d'aquest punt de vista,
també és important desenvolupar
un projecte d'aquestes característiques
al nostre país?
Sí, efectivament.
Nosaltres creiem que hi ha
una gran oportunitat
perquè tota la demarcació de Tarragona,
tant les Terres de l'Ebre
com el Camp de Tarragona,
bàsicament generen
una nova oportunitat
de creació d'una nova indústria
i, per tant, lògicament,
d'un nou teixit industrial.
Ha de pensar que l'energia eòlica
en els darrers 10 anys
ha tingut un creixement d'un 30% anual.
És a dir,
en aquests moments
hi ha moltes persones
que s'estan guanyant la vida
i que tenen feina,
diguem-ne,
al dintre del sector eòlic.
Si nosaltres desenvolupem
un projecte d'aquestes característiques
a la demarcació de Tarragona,
creiem que hi haurà
moltes empreses auxiliars
i algun gran fabricant
que tindran oportunitats
de provar les seves coses allà
i que a poc a poc
es anirà creant un teixit industrial
que servirà
no només per aquest projecte,
que realment és petit
des del punt de vista internacional
a nivell de grans parts
i grans instal·lacions,
sinó que pot ser, diguem-ne,
la porta de sortida
per grans projectes
al port de Tarragona
i que, lògicament,
al final,
que això són grans molins
que, quan més a prop estiguin del port,
millor.
i, per tant, probablement
que això generi
una activitat econòmica
important
per a tota aquesta zona.
Senyor Antoni Martínez,
en director de l'Institut
de Recerca d'Energia
de Catalunya,
li agraeixo molt especialment
que hagi atès
aquest matí
la trucada
de Tarragona Ràdio
i que ens hagi fet
aquestes explicacions
sobre aquest projecte
conegut
denominat
CEFIR
de desenvolupament
d'aquestes tecnologies
eòliques
dins del mar.
Senyor Martínez,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Bon dia.