Seguim prenent el pols a l'actualitat terraunina.
Ja sabeu que aquest matí de dilluns ens hem despertat
amb tres cadàvers en un pis del carrer reial
de la part baixa de la ciutat.
A primera hora només sabíem que s'havia trobat un cadàver
d'una dona de 26 anys.
Després, a quarts de nou del matí, ja us hem pogut explicar
que s'havien trobat també els cadàvers de dos menors
en el mateix habitatge del carrer reial
de la part baixa de la ciutat.
Aquesta hora del matí tenim línia directa
amb el president de l'Associació de Veïns del Port,
el senyor José Ruiz.
Senyor Ruiz, bon dia.
Hola, bon dia.
Recordem que més el pis està tocant el local de l'Associació de Veïns.
Com es va assabentar vostè de la notícia, senyor Ruiz?
Hola, doncs mira, passava pel carrer,
allò que passa és per davant de l'associació,
normalment els dissabtes i diumenges,
però sempre ho tenim tancat,
i allò que trobo els veïns justament a l'entrada de l'edifici,
els vaig comentar què passa a algú.
Diu, és que hi ha un olor molt fort i no sabem d'on hi ve.
Diu, doncs queda-los aquí, no entreuix,
que ja llamo jo a la guarda urbana.
Llavors vaig tocar la guarda urbana,
a dos cinc minuts vam tocar la guarda urbana,
que no podien baixar els, però que venien els Mossos d'Esquadra.
Allò que em van preguntar què passa,
doncs mira, hi ha una fort olor,
jo estic bastant constipat i ara mateix no.
Bé, el fet és que van vindre el cos dels Mossos d'Esquadra,
van estar mirant de poder entrar al pis,
que en principi era d'on sortia més l'olor,
com que no van poder entrar, van trucar els bombers,
i llavors sí que van entrar per el pis,
per el primer pis, per el balcó.
I justament, doncs bé, quan van baixar,
allò que ens vaig preguntar com està la cosa que han trobat,
diu, el que ens va trobar és escabrós, res més.
Vostè coneixia la dona i els nens?
Sí, sí, tant ell com ella i les dues criatures, sí.
És a dir, eren residents ja des de fa un temps al barri,
i se'ls coneixia per aquella zona del carrer reial?
Sí, ja portaven dos anys, dos anys de lliure, sí.
I què ens podria dir de la dona i dels nens?
Els nens, doncs bé, guapíssims, macos de veritat,
perquè quasi cada dia els veia quan anaven al col·legi o tornaven,
i d'ella igual, una persona guapa, atenta,
sempre saludaven, cosa que ell també més saludava,
perquè ja era una miqueta més feticent, més, sí, sí.
Podríem parlar d'una família plenament integrada al barri?
Sí, estaven integrades, el que passa que ell era una miqueta celós,
jo diria que creixi, sí, no?, perquè moltes vegades,
doncs bé, els problemes que tenim nosaltres amb ell, precisament,
que és l'aigua, no?, que tenim les goteres,
que es toca a baix a l'associació de veïns,
i jo sempre estava dient, escolta, mira, mira d'arreglar això,
perquè hi ha goteres i tal, no?,
i sempre, no problema, no problema, jo reparar,
però bé, una persona que era bastant, bastant celós,
perquè quan jo pujava al pis,
perquè obrissin la porta, perquè el paleta pogués mirar d'on sortia l'aigua,
si no estava ell, la dona no podria abrir la porta.
Sabia vostè si havien tingut algun problema, aquesta família,
algun problema entre ells?
Sí, sí, perquè ell tenia ja una ordre d'all·ligament,
inclús jo he parlat dels veïns del replà,
i que moltes nits ja dormia fora l'escala,
perquè ell ja no la deixaven entrar.
Era previsible, doncs, una cosa així?
Mai, mai pensava jo que podia fer una cosa d'aquestes, mai.
Vostè sap on treballava, o a què es dedicava professionalment,
la víctima, ella, i també la parella, ell?
No, ella mai ha treballat, i ell treballava,
no ho sabria dir ara mateix,
però portava ja almenys més d'un any sense treball.
Se va marxar al Marroc el mes de juny i juliol,
me semblen que va estar fora,
van vir la meitat de setembre una altra vegada cap aquí,
i des de llavors ell no treballava.
Simplement estava jo, va jugant d'aquí per baix,
però ja treballava res.
El pis estava en unes condicions precàries?
Precàries, molt precàries, sí.
Jo he pujat dues o tres vegades per això,
perquè ell me diuen, jo reparar.
Digo, no l'he reparao perquè l'aigua no s'està caient a baix, no?
I quan ha entrat el pis, bueno, tercer mundista,
dient que no s'integra a lo que és una comunitat,
persones que no saben viure en comunitat.
O sigui, tot el que me digui és poc.
Com a president de l'Associació de Veïns del Barri,
senyor Ruiz,
creu que aquesta notícia tan macabra
pot afectar una mica la imatge
i fins i tot l'estat d'ànim d'altres veïns del barri, de la zona?
No, jo crec que no,
que són uns fets aïllats que, bueno,
no han de repercutir en res,
en pràcticament el que són les veïners de la part baixa, no?
De fet, sí que és veritat que hi ha problemes com a tot arreu, no?
Però no, no, hi ha una convivència cívica
correcta bastant gran en quals són els veïns, no?
En aquest edifici que parlàvem del pis,
que està en un estat de deteriorament,
hi viuen més famílies, hi viuen en altres pisos, en aquest edifici?
Sí, sí, viuen cinc famílies i correctes.
Unes pisos que són guapíssims de veure
i no estan perfectes, no?
Solament quedava aquest.
Aquest és el que vés...
L'ha passat més malament segurament perquè no tenia treball
i això no, i estava en el pis...
Bueno, doncs pràcticament quan...
De la forma que quan ho van comprar, no?
Havia fet algunes modificacions, però pràcticament res, no?
Cosa que la resta, doncs han deixat uns pisos guapos, de veritat, molt bé.
Senyor José Ruiz, president de l'Associació de Veïns del Barri del Port.
Gràcies, doncs, per atendre aquesta trucada de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vostès.
Gràcies al president de l'Associació de Veïns del Port.
Ens n'anem ara amb la unitat mòbil.
Falten poc més de quatre minuts per a les onze del matí.
Tornem al carrer reial.
Joan Maria Bertran, Josep Ardila, Josep, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Alguna novetat des d'aquí?
Algunes novetats, algunes veus que hem pogut enregistrar,
en què hem pogut parlar.
De fet, ara ja hi comença més moviment veïnal,
més veïns que surten al carrer,
que van a comprar el forn que hi ha just al demà,
o que van al bar que hi ha just a la cantonada
de l'Associació de Veïns del Port.
I molts coincideixen amb el que deia ara
el president de l'Associació de Veïns, el Pepe Ruiz.
Molts coincideixen una mica amb l'aversió dels fets.
Molts coneixien la dona, que era una dona molt amable,
que sempre anava pel barri amb els dos nens,
però que rarament se la veia amb el seu marit.
De fet, deien que era un home bastant solitari,
que no es relacionava massa amb ningú.
I molts veïns, n'hi ha que ens ho han dit amb el micro,
n'hi ha que ens ho han dit fora de micros,
però vaja, tots coincidien en que ja havia transcendit el barri,
que hi havia hagut problemes amb la dona,
que de fet molts ja sabien que hi havia un ordre d'allunyament
i que, vaja, era bastant box popular al barri
i transcendia bastant el barri del port de Tarragona.
I, vaja, és el que ens han explicat una mica
les persones amb les quals hem parlat.
Per exemple, una dona ens explicava
que els seus nens anaven al Pau del Clos,
amb els dos nens que han trobat morts,
anaven a aquesta escola al Pau del Clos,
i que, de fet, ja feia dies que no els veien,
no ho havien trobat, tampoc una cosa molt estranya,
ningú s'imaginava que hauria pogut passar
una brutalitat com aquesta,
però, vaja, que ja feia dies que no veien els nens
per l'escola,
i el que deia també Pepe Ruiz,
que ens ho explicava un dels veïns,
que feia temps que aquest home no treballava,
que no podia portar un sou a casa,
i això, que les bronques
que hi havia a casa amb la dona
eren constants, i, de fet, és una mica
el que podien cotsar, el que veien
els veïns de la zona.
Si et sembla, escutem aquestes veus
que hem pogut enregistrar.
Endavant.
El barrio, sí, claro, que la veíamos,
y aparte por el colegio, todos los días.
Sí, sí.
I què tal, la xica?
Sabia sempre sova?
Muy calladita.
Era una xica muy calladita, muy modosita,
con sus dos hijos, no hablaba con nadie.
Bueno, con sus paisanas, y poco más.
¿Y de el marido sabíais algo?
Pues ahora mismo es que no sé quién es.
Sé que es un hombre marroquí,
cojo, me han dicho, pero es que no sé quién es.
Yo sé que es ella, pero él no, no tengo ni idea.
¿Había días que la niña faltaba al colegio?
Es que ya sabiendo esta noticia,
ya me ha extrañado que hacía días
que no la veía subir al cole,
pero claro, no pensaba nada.
Y hacía días, tres o cuatro días,
hacía ya que no la veía.
¿Los profesores no habían advertido
que no la veía al colegio ni nada?
Eso no tengo ni idea, ni idea, no tengo ni idea.
Poder close.
¿Y sabías por el barrio si tenía problemas con el marido?
Ni idea, no, porque no era una chica de mucho hablar, no.
Ni idea.
Oye, ¿qué pasa?
No me grabes, hombre.
Per la plaça dels carros era un chaval marroquí
que anava una mica a coix
i estava sempre perdido per la plaça,
però no es relacionava gaire amb gent.
I ara feia temps que no el veíem.
I de fet jo no he parlat mai amb ell.
I sé que tenia una hora d'allunyament
perquè li havia explicat a alguna de la gent
que jo que li fotia pagises a la seva dona.
i per això suposo que deu haver vingut tot.
Però m'he quedat tampat com altres.
I la dona aquesta era una noia
que passava sempre per aquí amb els seus fills.
Ja està, i el seu marit no anava mai amb ella
perquè tenia una hora d'allunyament.
I ella sempre se la veia sola amb els nens.
Sí, sí.
I pel barri d'això se sentia
que hi havia hagut problemes amb el marit.
El seu marit tenia una hora d'allunyament d'ella
i se'l salveia per girar a plaça dels carros
amb compatriotes seus, vull dir, per girar passejant.
Però no havia vist mai que hi hagués algun problema amb ell o...?
Jo no, i és que no hi vaig gaire per allí
però el que havia vist, doncs això, ja està.
I ell vivia encara aquí?
Ell em sembla que no.
No ho sé, no ho sé.
Suposo que no, si tenia una hora d'allunyament
no devia viure amb ell.
Però aquí no l'havia vist mai jo.
A ella sí, a ella amb els dos crios sí.
Aquesta gent, suposo que està a la plaça dels carros,
suposo que es busca la vida com pot.
Deu ser gent que no treballa, no ho sé.
No ho sé, no ho sé.
Veia aquest noi, i deu estar ben lluny.
perquè fa temps que no es veu per aquí.
I deu haver fet fa temps i deu haver marxat
perquè deu estar a Tarragona, no crec que estigui ja.
Ja feia dies que no se'l veia per aquí.
No, no.
No, no.
El que he preguntat a la gent, ningú fa temps que...
La gent fa temps que no els veu.
Les veus d'aquests veïnsen de la zona del Port
amb el testimoni que ha recollit Joan Maria Bertrani i Josep Ardila.
Josep, ho deixem de moment aquí.
En tot cas, escoltarem més tard altres declaracions.
Gràcies.
Fins ara.
Fins ara.
Arribem al punt horari de les 11.
Seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio.