Les 10 del matí i 11 minuts.
Set matí de Tarragona Ràdio.
Temps per repassar l'actualitat política
durant els propers minuts amb el diputat del PSC per Tarragona,
al Congrés de Madrid, Francesc Vallès.
Ell és el coordinador dels diputats i senadors socialistes catalans a Madrid.
I amb ell avui volem analitzar diferents aspectes de l'actualitat
que, deu-n'hi-do, les últimes setmanes han vingut molt carregades
des del punt de vista polític.
Senyor Francesc Vallès, molt bon dia.
Bon dia.
Començarem parlant del seu propi partit,
de la situació interna del Partit dels Socialistes,
tres setmanes després de la derrota electoral del 28 de novembre
i amb algunes de les decisions que s'han pres,
per exemple, la renúncia del president Montilla a ocupar el seu escó
i a tornar a presentar-se a la reelecció com a primer secretari del partit
i amb el manteniment del Congrés Nacional del PSC
de cara a la tardor de l'any vinent.
Decisions que considera adequades i correctes el diputat Francesc Vallès?
Sí, jo crec que, en fi, ningú pot qüestionar
que vam tenir un mal resultat en aquestes darreres eleccions.
Va ser una derrota contundent, sense pal·liatius,
i, per tant, no es pot fer altra cosa que reconèixer-la.
Quan un partit guanya amb una majoria que gairebé s'acosta a l'absoluta,
doncs segurament és per mèrits propis,
i quan un partit treu un mal resultat com el que hem de treure nosaltres
és possible que també sigui per mèrits propis.
Per tant, escolti, no assumim els nostres errors,
fem autocrítica,
és evident que això és un cúmul de circumstàncies
i moltes causes, no només n'hi ha una, sinó que són moltes.
I, en fi, el president de la Generalitat i primer secretari del partit
assumeix en la seva persona tota la responsabilitat de la derrota,
jo crec que amb un gest que l'honora
i que no estem gaire acostumats en el nostre país
a veure actituds d'aquestes característiques.
Per tant, en fi, no només ho valoro,
sinó que, en fi, ho comparteixo, diguéssim.
De totes maneres, aquesta decisió d'ajornar,
en fi, la seva etapa,
al final de la seva etapa com a primer secretari del PSC
fins a la tarda de l'any vinent,
no deixa el partit en una situació de falta de lideratge?
En un moment transcendental,
hi ha sis mesos de les pròximes eleccions municipals?
Jo crec que falta de lideratge no.
En fi, continuem tenint un primer secretari
que ens ha anunciat que no optarà la reelecció
i que, per tant, el que pretén és conduir el procés
d'una forma natural, sense masses estridències,
des d'aquí fins al Congrés, sigui quan sigui,
que ja sabem que serà després de les eleccions municipals.
Per tant, el que no pot ser això és una disbaixa, diguéssim.
Els resultats han anat malament, farem autocrítica, millorarem.
Per tant, aquí hi ha un espai per a la reflexió molt important
i també per a l'estratègia del partit,
però és evident que tenim reptes molt importants,
no només de definició de nosaltres mateixos
i d'orientació de les nostres polítiques de cara a futur,
per tal que el PSC pugui tornar a ser un partit hegemònic políticament,
per ser-ho, abans haurem de ser hegemònic socialment
i, per tant, caldrà treballar-ho, no?
Però és evident que des d'ara fins a les eleccions tenim les eleccions municipals.
Perdó, des d'ara fins al Congrés del partit
tindrem les eleccions municipals i és un repte importantíssim.
Jo crec que del que es tracta aquí precisament és de
demostrar als ciutadans que el PSC ha tingut una derrota dura
però no ho ha desaparegut de l'escena política
i, per tant, tenim moltes coses a dir encara.
És a dir, que el nostre projecte polític pot articular-se
com s'ha fet durant més de 30 anys a Catalunya
a través dels municipis i és des dels municipis
on, efectivament, es poden prendre mesures
que ajudin a, en fi, a que els ciutadans,
sobretot en un moment de dificultat econòmica,
s'ho puguin passar una mica menys malament, no?
És a dir, accions de proximitat
que en un moment de crisi com el que estem vivint,
que en un moment de dificultat econòmica,
els ajuntaments poden apostar per la millora
de la qualitat de vida dels seus ciutadans.
Per tant, demostrarem que som capaços de fer això
i això requereix una certa serenor en el camí,
una aposta clara per la innovació
en les propostes del propi partit.
Haurem de ser agosarats,
però alhora també haurem de ser molt humils
i molt propers en els ciutadans.
Jo crec que els nostres alcaldes,
que majoritàriament estan governant aquests païs,
els nostres regidors seran capaços de fer-ho
i presentar un programa engrescador
per a aquestes properes eleccions.
I fins a quin punt aquests alcaldes
s'han d'encapçalar la direcció
o han de liderar el partit en aquests moments tan importants?
Alcaldes com, per exemple, els de Tarragona, Reus, Terrassa,
l'Hospitalet, o altres, Lleida...
Sí, el nostre és un partit d'alcaldes principalment.
Com li deia abans,
hem estat construint Catalunya dents de baix,
l'hem transformat durant 30 anys.
En aquest país, quan encara hi havia problemes
de clavegaram, d'enllumenat, etcètera,
el PSC des dels ajuntaments,
des de les primeres eleccions democràtiques,
ha estat governant la gran majoria
dels ajuntaments d'aquest país
i, en conseqüència, també la gran majoria de la població.
Més d'un 80% dels ciutadans de Catalunya
tenen un alcalde socialista.
Per tant, el pes del PSC, evidentment, és municipalista.
Ens queda la segona part.
Per tant, ser hegemònics també a Catalunya,
que és el nostre objectiu fundacional.
És evident, doncs, que els nostres alcaldes
tenen un pes i tenen moltes coses a dir al partit,
com també molta altra gent amb càrrecs de responsabilitat,
gent que, segurament, encara no en tenen.
Això es construeix entre tots.
I, per tant, aquells que tenen la responsabilitat
de governar ara com ara,
aquells que la tindran a partir de les properes eleccions
del mig de maig,
tenen moltes coses a dir en política,
en els seus ajuntaments i, òbviament, també en el partit.
Però tot això en parlarem més endavant.
Els resultats del 28 de novembre
no han estat especialment bons pel PSC
en algunes ciutats de les nostres comarques,
començant per les grans ciutats com Tarragona i Reus.
Veu perillar, en algun cas, fins i tot a l'alcaldia,
tenint en compte que tenim les eleccions municipals
d'aquí pocs mesos?
No, jo crec que no.
L'alcalde Ballesteros està fent una molt bona feina,
és una majoria sòlida
i un projecte, jo crec que molt clar per la ciutat,
que ha sigut capaç de transformar-lo
en tres anys i mig que portem d'eleccions.
L'alcalde Ballesteros és un alcalde
amb un perfil polític molt potent,
és una persona propera,
és una persona estimada pels seus ciutadans
i ben relacionada, també, més enllà de Tarragona,
perquè, com sap, moltes de les decisions que es prenen aquí
també s'han de treballar en altres àmbits.
Jo crec que no es poden mai extrapolar els resultats electorals
d'un procés, d'unes eleccions, als altres.
De la mateixa manera que les eleccions generals
no es poden extrapolar amb unes autonòmiques,
escolti, el PSC fa tot just dos anys i mig
va treure un milió set cent mil vots a Catalunya
en unes eleccions generals,
les quals, com recordava abans,
em presentava jo per Tarragona.
Bé, ara n'hem tret 570.000,
hem perdut un milió set mil vots en dos anys i mig.
I de la mateixa manera, com li deia,
tampoc es poden extrapolar aquests resultats
a les autonòmiques a les municipals,
perquè, òbviament, les qüestions no quadren.
La gent vota diferent.
I això ho podem veure a Catalunya.
A Catalunya, el nostre estatut,
ens estableix quan celebren les eleccions,
però, a la resta de l'estat espanyol,
quan hi ha eleccions municipals,
coincideixen, en molts casos,
amb eleccions autonòmiques.
I allà es pot veure com, al mateix dia,
si posar el cas, no ho sé, Castella-la-Manxa,
en el que la comunitat autònoma,
les eleccions del Parlament autonòmic,
guanya el Partit Socialista,
amb president socialista, des de fa molt de temps,
i, en canvi, algunes capitals de província
guanya, per exemple, el Partit Popular.
I és el mateix dia, amb dues urnes diferents,
en la mateixa mesa electoral.
Per tant, és evident que la gent ja sap
el que vota en determinats moments.
Els resultats no són extrapolables en cap cas.
Ara, dit això, també és cert
que el que no farem nosaltres
és fer veure que aquests resultats no s'han produït.
I, per tant, escolta,
quan hem tingut una derrota
com la que hem tingut ara fa tres setmanes,
és evident que se n'han d'extreure
algunes lliçons, no?
Hi ha lliçons empreses
i coses que haurem de corregir
d'aquí a les eleccions municipals.
Ara, per allà, jo crec que no,
com li deia, primer, perquè el lideratge és fort,
perquè el projecte és solvent
i, sobretot, perquè els ciutadans saben
que en un moment de dificultat
el que fa falta, sobretot,
és aquesta proximitat
i alcaldes i regidors
que vetllin pel dia a dia de la gent
i que tinguin propostes concretes
per millorar-lo,
especialment en l'àmbit laboral.
Jo crec que aquestes eleccions anirà d'això.
Aquells alcaldes que siguin capaços
de posar projectes damunt de la taula
que puguin generar ocupació
en les seves ciutats
i, sobretot, aquells alcaldes
que siguin sensibles
a les necessitats que té la gent
i són necessitats gairebé vitals
per poder arribar a final de mes.
O sigui, estem parlant
de polítiques de benestar
amb gent que s'ho passa molt malament.
Per tant, escolti,
s'haurà de ser, com li deia, innovador,
s'haurà de ser agosarat,
però s'haurà de ser també molt proper
als ciutadans que dia a dia
tenen veritables problemes
per arribar a final de mes.
Hi haurà eleccions municipals,
com dèiem, d'11 del maig.
Hi haurà el Congrés Nacional
del PSC a l'octubre.
Aquí hi haurà, clarament,
canvis en la direcció nacional
perquè ja ha anunciat
José Montilla
que no es presentarà a la reelecció.
Ha d'haver-hi canvis també
a nivell territorial
en el Partit dels Socialistes,
senyor Vallès?
Doncs, miri, no ho sé.
Jo sempre he pensat
que el debat de les persones
i dels noms
sempre és posterior
al debat de les idees.
I el que no té cap sentit
és que es comenci a parlar de noms
sense abans saber
què és el que hem de fer.
Però sí, José Montilla
ha anunciat el que ha anunciat
a nivell nacional
a nivell territorial.
A nivell territorial
jo no he sentit res
encara de cap tipus
de renúncies.
Per tant,
escolti, cada cosa
en el seu temps.
El que és evident
és que, miri,
al PSC hi ha hagut molts debats
sobre si s'ha de refundar,
si s'ha de repensar.
El PSC és un partit
que està inventat
des de fa molt de temps.
I en el darrer congrés
jo convidaria tothom
a fer l'exercici
de mirar-ho a la pàgina web
del partit,
ho poden localitzar
molt fàcilment, no?
Vam fer un esforç
de definició
de qui som nosaltres
i vam aprovar
una declaració de principis.
Deu principis del PSC, no?
Per qualsevol persona
que intenti saber
qui som
i què representem
i què és el que volem.
Aquests deu principis
ens definim com a
un partit catalanista,
un partit progressista,
un partit federalista,
internacionalista,
feminista,
fins i tot així,
fins a deu principis diferents.
Això continua sent vigent,
això no ha canviat,
és vàlid,
continua sent vàlid
malgrat la derrota
que vam tenir
en aquestes eleccions
al Parlament de Catalunya.
Ara,
una cosa és que això sigui vàlid
i l'altra és que el partit
s'hagi de repensar.
Jo crec que refundar no,
el invent el tenim,
el PSC existeix
i la gent ens reconeix.
totes les enquestes que tenim
del centre d'estudis sociològics
del CIS i del CEO,
quan als catalans
se'ls pregunta
quin és el seu sentiment
de pertinença
des del punt de vista
identitari
i fins i tot
des del punt de vista
de l'eix esquerra-dreta,
es situen,
es continuen situant
majoritàriament
allà no hi ha el PSC.
Ara,
és veritat que
malgrat la gent
s'identifiqui
i senti així,
no ens ha votat.
Per tant,
si nosaltres som el que som
i la gent
ja ens ubica
tal com som,
del que es tracta
és precisament
de fer un gir estratègic
en el nostre partit
i això implica,
òbviament,
repensar-nos,
reinventar-nos,
renovar-nos
en la manera de fer.
Internament,
segurament,
ho haurem de fer
d'una forma molt important
perquè això implica
ser un partit
una mica més permeable,
més obert a la societat
i, per tant,
recuperar
aquelles aliances
que havíem tingut
amb el passat,
aquells sectors
i aquells espais
i aquells àmbits
de gent
que havia estat proper
a nosaltres
i que ens havien nodrit
també de les seves idees,
tot això ho hem de recuperar
i ho hem de revitalitzar.
I perquè això sigui creïble
és possible també,
necessàriament,
hi haurà d'haver
una renovació de cares
en molts llocs
perquè si no,
si pot renovar el discurs,
però si no ho renovar
les cares
tampoc és creïble
tot això.
Ara,
renovant les cares sols,
ja li dic jo
que no n'hi ha prou.
I, com li deia,
primer sempre el debat
de les idees,
primer sempre el debat intern
i després ja començarem
a parlar de noms,
però després de l'estiu.
Ha parlat de gira estratègica,
passa també
per un canvi
de relacions
amb el PSOE
i li dic perquè
el president Montilla
en el Consell Nacional
de diumenge
de la setmana passada,
entre d'altres coses,
va dir que si no
els hi havien votat
a vostès,
eren perquè el PSOE
no havia posat
les coses fàcils
en aquesta darrera legislatura.
I vostè,
que és diputat a Madrid
i per tant conviu
amb els diputats del PSOE,
segurament que és
un observador magnífic
perquè ens pugui dir
si realment
ratifica les paroles
de José Montilla,
que el PSOE
a vostès
no els hi han posat
les coses fàcils.
Sí, sí, com sap,
jo curto en un grup
de diputats i senadores
del PSC a Madrid,
per tant això
m'ho trobo cada dia
i efectivament
vaig sentir
el president Montilla
al Consell Nacional
del diumenge
de la setmana passada,
que va ser llarg
i intens, a més a més.
I coincidés amb ell?
Jo,
el president Montilla
va fer molta autocrítica
i per tant
va fer un diagnòstic
de quines han estat
les causes
que ens han portat
en aquesta situació.
I n'hi ha moltes,
escolti,
jo fins i tot li diria
que va arribar
ja no l'autocrítica
sinó l'autoflagellació,
sobre la política
i que no estem acostumats
en el nostre país.
Fins i tot
a nivell personal
i a nivell
de carisma,
de manca
de lideratge
en algun moment,
fins i tot
d'incapacitat
de poder governar
en la presa
de decisions
en el govern
de la Generalitat,
evidentment també
hi ha la crisi econòmica
i molts elements més.
Ara, dins d'això
hi ha també
les relacions
amb el govern d'Espanya.
Jo no diria
tant amb el PSOE,
sinó més amb el govern
d'Espanya
en algun moment.
En relació a aquest punt
el president
recordo clarament
va fer-hi només una menció
i crec que va ser una frase.
Va dir que
malgrat estem en el moment
millor
pel que fa en termes
d'autogovern a Catalunya
i tenim
el millor sistema
de finançament
que mai hem tingut,
tot aquest procés
que ens ha dut aquí
en aquesta situació
diguem-ne magnífica
des del punt de vista
del nostre autogovern
ha estat
i aquesta va ser
l'expressió
que va utilitzar
molt desgastador.
És a dir,
aquí hem perdut
bous i esquelles
i jo ja ho entenc
que la negociació
amb l'Estat
ha de ser necessàriament dura,
ha de ser difícil.
Fins i tot
aquells països
d'estructura federal
consolidada,
com pot ser
Alemanya,
com pot ser
els Estats Units,
quan un estat
membre
de la federació
negocia
i discuteix
amb l'Estat central,
amb la pròpia federació,
les negociacions
són dures
perquè cadascú
defensa una mica
les seves posicions.
són lleials,
òbviament,
però són dures.
Jo ja entenc
que quan un negocia
amb l'Estat
això no ha de ser
necessàriament fàcil.
Ara,
una cosa és ser fàcil
i l'altra és
que desgasti
com ha desgastat
quan al final
el resultat
ha estat magnífic.
Penso precisament
en l'àmbit
de l'acord
de finançament
ara va durar
segurament
excessivament.
Dit això,
puc considerar
que aquesta
ha estat una
de les causes
que ha provocat
un cert distanciament
del nostre electorat,
un procés
que ha estat difícil,
que ha estat esgotador
i que ens ha fet
perdre
algunes plomes
en el camí
malgrat el resultat
hagi estat bo.
Ara,
també és veritat
que el govern d'Espanya
ha pres decisions
que han beneficiat
moltíssim a Catalunya,
com els que deia
abans vostè.
Què ha de fer
el PSC amb això?
Doncs mira,
jo crec que
fa bastant de temps
que li estic donant voltes
al tema,
però no acabava
de trobar
la paraula exacta
i aquests dies,
com que també estem parlant
molt internament
i amb molta gent,
l'hi ha acabat trobant.
I jo crec que
el PSC en relació
amb el SOE
i amb el conjunt
de l'estat espanyol,
en un moment
en què hi pot haver
una certa indefinició
sobre quin ha de ser
el model d'estat
i cap on hem d'anar,
tot i que,
òbviament,
la principal preocupació
és la crisi econòmica,
això és del que es parlarà.
Però és veritat
també,
com que vostè
em plantejava
aquesta qüestió,
el PSC ha d'actuar
com a partit federador.
Què vol dir això?
Vull dir que
el PSC ha de prendre
la iniciativa
en el sí del SOE
per tal de poder liderar
el debat
sobre l'organització
territorial d'Espanya
i no només això,
sinó alhora també
en un concepte
i en un model
de cultura federal
de relacions
en tots els àmbits.
Si el SOE
no el té prou clar,
jo crec que és
un moment important
i un moment més adequat
i idoni
perquè el PSC
pugui liderar
aquest debat
i aquest projecte
intentant impulsar
i introduir
la cultura federal
en l'estat espanyol
i especialment
en el sí del SOE.
I això no es fa
des de la confrontació
amb el SOE.
A la gent es pensa
escolti,
es tracta d'ensenyar
tot el dia
el latiu.
No, no, no.
No es fa des de la confrontació.
Això es fa
des de la integració
i des de dins del SOE
liderant
sobretot
el discurs del SOE
amb aquestes qüestions.
Jo crec que això
se n'haurà de parlar,
en parlarem
en el Congrés,
òbviament,
però mentrestant
diguem-ne això
és secundari,
jo crec que
a la gent
li preocupen
altres qüestions
i com li deia
nosaltres hem de ser
capaços
d'allà on tenim
encara la responsabilitat
de prendre
aquest tipus de decisions
que són en l'àmbit
municipal,
vetllar pel benestar
dels ciutadans
amb polítiques socials
clares
i especialment
també posant mesures
perquè la nostra economia
encara que sigui
a nivell local
i teixint les aliances
que faci falta
se'n pugui sortir,
pugui tirar endavant
i pugui generar
ocupació
a llocs de treball
com més aviat millor.
El govern d'Espanya
està prenent
tota una sèrie
de mesures econòmiques
molt dures algunes,
a més,
anuncia
l'augment
de l'edat de jubilació
fins als 67 anys.
Fa preveure
això, senyor Vallès,
que serà el 2011
un curs polític
especialment complicat
per a vostès,
el Congrés
i en general,
amb uns sindicats
que fins i tot
amanecen
amb una segona vaga general?
Serà un any difícil,
no li amago.
Solti,
en l'àmbit de les pensions
és veritat
que haurem de prendre
decisions
que són complicades
i les haurem d'explicar
i explicar.
Bé,
efectivament,
s'està parlant
de la jubilació
als 67 anys.
En l'àmbit
de les pensions,
certament,
s'havia adoptat
la mesura
de congelar-les
aquest any
i en el 2011,
com li deia,
ja sabem que pujaran
i pujaran
per tal de poder-se
equiparar
a la pujada
de l'IPC.
Per tant,
més de 145.000
pensionistes
de la nostra demarcació
veuran incrementades
la pensió
aquest proper 1 de gener.
Jo crec que això
és bo.
Si mirem en perspectives
els anys
que ha governat
el Partit Socialista
a l'estat espanyol,
les pensions
han arribat
a pujar
de mitjana
gairebé
un 40%.
Això és una pujada
de poder adquisitiu
importantíssim,
tot i que algunes
segurament
no eren
prou dignes.
I ara,
en un moment
de contenció
econòmica,
es demana
un esforç adicional,
sabent que portem
7 anys
pujant les pensions
en aquest país
i dignificar-les.
Jo crec que aquestes coses
també s'han de recordar.
Ara,
aquí s'ha de fer
una explicació
i un relat
important
per tal que els ciutadans
entenguin
que en un moment
de dificultat econòmica,
en un moment
en què s'està repensant
també l'estat
del benestar,
s'han de prendre mesures
per tal que
aquestes
qüestions
puguin
per viure
en el futur.
És a dir,
perquè el sistema
públic de pensions
pugui continuar
sent vigent,
és a dir,
per poder garantir
les pensions,
no dels pensionistes
actuals,
que aquests
les tenen garantides,
la seva i la meva
i la dels que ens estan
escoltant
que estan treballant
avui mateix,
s'han de prendre mesures.
Perquè, miri,
afortunadament,
en aquest país
l'esperança
de vida ha pujat.
Vivim més anys,
vivim més anys
dels que vivíem abans.
I en canvi
treballem menys
o treballem amb el mateix,
però
el percentatge,
el nombre d'anys
treballats
en funció
de la vida
o de l'esperança
de vida
dels ciutadans,
doncs és menor.
I és clar,
si això ho anem
allargant progressivament,
hi haurà moment
que les pensions
no arribaran a tothom.
I aquestes coses
s'han de dir,
i aquestes coses
s'han de fer,
s'han de pensar
i s'han d'explicar.
Per tant,
és evident que
per tal de mantenir
el sistema públic
de pensions
en el nostre país,
s'han de fer
alguns canvis,
s'han de fer
alguns ajustos.
Jo entenc
que no són populars.
amb això
no aconseguirem
gaires vots,
ja ho sé.
I el que hem de fer
és explicar-ho
i explicar-ho bé.
I jo el que demano
és certa responsabilitat
amb tots aquells agents
econòmics i socials
que saben
que aquestes mesures
s'han de prendre.
Distingiria dues coses.
En l'àmbit laboral,
miri,
hi ha mesures
relatives
a l'austeritat
en els comptes públics,
en les decisions del govern,
les mesures anticrisi,
que entenc,
puc arribar a entendre
la reacció
d'alguns
treballadors
del nostre país.
Perquè al final
estem parlant
que
aquesta crisi econòmica
en la que ens hem trobat
i que no ha estat provocada
per aquests treballadors,
sinó
tothom sap d'on ha vingut
tot això.
Aquells que ens han portat aquí
i que han arruïnat
les finances
de tot el món,
en el fons,
en el fons,
aquests gairebé
s'acaben lliurant
del mal
que han fet
a tot el país
i a tot el món.
i en canvi
les conseqüències
de tot això
les acaben pagant
els de sempre,
que són els treballadors,
que són,
diguem-ne,
els més vulnerables
de tots.
I home,
això és una mica injust
també,
que sempre
els mateixos
hagin de respondre
pels errors dels altres.
Per tant,
jo això
puc entendre-ho
i segurament
haurem d'estar
al costat
dels treballadors.
Ara,
també li he de dir
una cosa,
la reforma laboral,
tal com l'hem aprovat,
l'altre dia sentia
el Felipe González
que,
com recordarà,
quan era president del govern
també li van muntar
una vaga general
per una reforma laboral.
Fixis quina curiositat
que els sindicats
ara
el que ens estan dient
és que
la reforma laboral
que el govern
ha posat damunt
de la taula
ara no els sembla bona
i estan reivindicant
aquella reforma laboral
que va fer el Felipe
en el seu moment
que va ser objecte
d'una vaga general.
Les coses van evolucionant.
Àmbit econòmic,
com l'hi deia,
jo entenc
les reaccions
de sindicats
i treballadors
perquè és dur
haver de respondre
per la irresponsabilitat
d'uns altres
que a nivell
financer internacional
ens han portat
a la situació
on estem
i en l'àmbit
del sistema públic
de pensions
i l'edat de jubilació
jo entenc
que és un debat
difícil
d'entendre
però sí que demanaria
una mica més
de comprensió
i responsabilitat
sabent
que ara
toca
parlar
d'aquestes qüestions
com n'estan parlant
la resta
de països
per tal de garantir
la viabilitat
del nostre sistema
públic de pensions.
Això és del que s'està parlant.
També entenc
que efectivament
aquestes són mesures
que està adoptant
per responsabilitat
un govern socialista
i per tant d'esquerres
però són mesures
que poden semblar
de dretes
i quan un govern
d'esquerres
pren i adopta mesures
que poden semblar
de dretes
això és difícil
d'explicar
i a vegades
difícil d'entendre.
Nosaltres
fem allò
que creiem
que hem de fer
pensant
no en interessos
de partit
sinó en interessos
de país
i dels ciutadans
i especialment
en la viabilitat
futura
del nostre sistema
públic de pensions.
Serà un debat molt interessant
el que hi haurà
Sant Jut
durant les pròximes setmanes
al voltant d'aquesta qüestió
de les pensions
i d'altres d'ordre econòmic.
Senyor Francesc
Vallès
ho deixem aquí
és diputat
per Tarragona
del PSC a Madrid
coordinador de diputats
i senadors socialistes
catalans a Madrid
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
aquest final d'any
i fins la propera.
Molt bé
ens veiem l'anyo anent.
Adéu-siau
bon dia.