Les 10 del matí, 10 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Matí de dilluns.
Avui tornem a parlar de la situació de la indústria química.
I dic tornem perquè segur que molts oients recordaran
que la setmana passada vam compartir una estona d'aquest programa
amb el president de l'EQT,
amb el president de l'Associació Empresarial Química de Tarragona,
Anton Valero.
En aquella entrevista, Anton Valero ens va anunciar,
ens va explicar que les indústries s'estaven recuperant
en bona part de la crisi en aquest primer semestre de l'any.
I avui volem concretar més aquest tema
parlant amb el màxim responsable
d'una de les indústries químiques més potents del polígon de Tarragona.
Avui ens acompanya el director del complex industrial de Repsol a Tarragona,
el senyor Joan Pedrerol.
Senyor Pedrerol, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A propòsit d'aquestes paraules d'aquesta entrevista la setmana passada
amb Anton Valero, amb el president de l'EQT,
recordem, a més, director també de Dau Química aquí a Tarragona,
confirma d'alguna manera, des del punt de vista estrictament de Repsol,
que aquests primers mesos del 2010 s'estan recuperant?
Doncs sí, sí, es pot confirmar.
No tan sols a nivell global de sector,
sinó també a nivell concret nosaltres,
per les nostres activitats de Repsol aquí a Tarragona,
doncs sí, es veu una recuperació.
No estem arribant ni estem assolint les dades que estàvem tenint
fa cosa de tres anys,
però respecte a el que és l'any passat, l'any 2009,
que va ser una mica al fons de la que ha estat aquesta crisi,
o està continuant sent aquesta crisi,
que entenem que encara no ha passat,
però a més, durant els primers sis mesos d'enguany,
doncs s'ha vist una revifada, una certa recuperació.
Les instal·lacions nostres aquí a Tarragona,
separant el que seria la part refineria de la química,
la part de la refineria, l'any passat,
doncs, sortosament va tenir l'activitat plenament,
pràcticament a plena activitat,
tot i que també va ser un sector molt castigat,
però des del que són les refineries del grup Repsol
va ser l'única que es va mantenir plenament en marxa
sense tenir que suportar aturades parcials
o inclús, com va ser el cas d'alguna,
com va ser el cas de Cartagena,
una aturada inclús general de dos o tres mesos.
Enguany, la refineria continua sent focus de tensió
per la part de Repsol,
en el sentit que continua mantenint tota la seva activitat
i no tan sols la refineria nostra,
sinó que, parlem ja com a grup,
també la resta de refineries estan també recuperant
la seva activitat normal.
Repeteixo, sense arribar a les situacions de producció,
marges, etcètera, que hi havia fa cosa de tres anys.
Respecte a la part química,
la part química va ser més castigada,
concretament aquí a Rarraona tothom recorda,
i ho he dit moltes vegades,
sempre que he tingut ocasió de parlar amb vosaltres,
en premsa,
vam tenir l'aturada indefinida,
ara l'any passat, va ser el mes d'abril del 2009,
d'unes instal·lacions aquí de química,
de les plantes de producció d'acrilonitril i matímetre acrilat.
És una aturada que,
tècnicament, avui en dia,
és una aturada indefinida,
en el sentit de dir que si tornaria,
amb la possibilitat de tornar a recuperar la producció,
però vaja,
jo personalment,
i pel que veig del sector,
ja després d'un any,
més d'un any ja de plantes aturades,
difícilment es torni a recuperar la producció d'aquestes plantes.
Des del punt de vista de personal,
ha anat quedant recol·locat dins el que són les àrees nostres,
tant de refino com de química,
i deixant a banda aquesta aturada d'aquestes instal·lacions,
i deixant a banda també que vam tenir unes aturades parcials,
temporals,
de dues o tres setmanes de duració,
de dues de les altres plantes que tenim,
la nostra producció aquí a Tarragona,
aquests primers sis mesos de l'any 2010,
amb el que és la part química,
respecte a les instal·lacions de l'any passat,
doncs més o menys estem ara mateix
sobre un 12% per sobre de l'any passat.
Que déu-n'hi-do.
Que déu-n'hi-do.
Per això vull dir que almenys es veu una revifada,
i les instal·lacions pràcticament totes a tope,
i el que és molt bo des del punt de vista
de manteniment de la riquesa
i el que finalment generem
per el que és tota l'àrea d'aquí de Tarragona.
Té la sensació, té la impressió,
té les dades, té les xifres,
amb el que li indiquin que això té continuïtat,
que aquesta recuperació del primer semestre del 2010
no és un efecte transitori,
sinó que això pot anar a més en els propers mesos?
Vaja, vull dir,
fer de dir...
És difícil.
És difícil.
Això el president de la Cotella
ha dit també la setmana passada.
Sí, bueno...
Però en fi, una mica vostès tenen més dades
que el comú dels mortals.
No, jo m'atreviré, m'atreviré.
A més, a part que fer d'adivin, com diuen molts,
és el més fàcil és adivinar el passat, no?
I això sabem fer molt bé tothom, no?
Respecte al futur, home, jo penso que sí, anem a veure.
Vull dir, com a dades, el que sí s'observa, per mi,
són les principals,
són les dades, sobretot, alienes a fora del que és Espanya.
I els països de fora d'Espanya,
tant el que és Europa,
i sobretot el que són els països asiàtics,
estan reivifant molt i estan creixent de forma molt ràpida, no?
Tota la part de Xina, Àsia, Europa també,
el país que va més endarrerit,
i això no és cap secret, tothom ho sap,
és precisament Espanya,
però bé, encara que es vagi endarrerit,
el món global té les seves avantatges,
i desvantatges, vull dir, no diré que tots són avantatges,
però una de les avantatges que pot tenir el món global
és que, al final, arrossega el que sigui,
la tirada d'altres economies,
per força encara que pugis més tard el tren,
doncs també té que arrossegar la d'aquí, no?
El fet que altres economies estiguin tirant fort,
com a creixement econòmic,
doncs què significa?
Doncs que és, facilita les exportacions,
el que és la part de les produccions
que nosaltres fem que puguem portar al mercat extern,
i per altra banda,
fa que les produccions d'aquells països
no entrin en països en competència amb tu,
perquè es quedi com a producció
i consum propi d'aquells països.
Llavors, d'alguna manera,
despeja a l'horitzó.
Llavors, només amb aquesta dada,
i repeteixo,
no es tracta de fer de dir-ho així,
però a mi em va sentir,
més a menys, optimista
en el sentit que no es preveu
d'aquí a final d'any,
per part nostra,
que hi hagi un canvi de sentit
amb la lluny que estem anant
i que estava comentant abans.
Tot és qüestió de veure com aniran,
però són dades macroeconòmiques
que al final són les que marquen les tendències.
I la tendència ara està a l'alça.
La tendència està a l'alça.
Tot i que Espanya vagi endarrerit,
i que Espanya,
i sembla que això és més coincident,
anirà més endarrerida
que a la resta de països
que en sortir de la crisi
o en recuperar la situació econòmica
com la que hi havia.
I pel que fa al tema
de les pròpies inversions
a la companyia Repsol,
de les seves pròpies instal·lacions, plantes,
l'impacte de la crisi que ha estat gran,
fins a quin punt ha afectat
les actuals instal·lacions d'aquí?
Si algunes ja queden absolutament aturades,
i fins a quin punt
l'impacte de la crisi
pot afectar futures inversions?
O les retarda o les anula, definitivament?
Si és que n'hi havia de previstes
i això hi ha hagut un canvi de pensament
per part de la companyia?
El canvi de pensament,
o sigui, anul·lar les que hi havia previstes
no hi ha anul·lar de cap.
Si hi ha un replantejament sobre la taula
de veure quin és el millor moment per fer-les.
La principal,
jo distingueixo dos tipus d'inversions.
Les grans,
el que anau comentar a la principal,
anem parlar-li un moment,
i també el que siguin les inversions,
hi ha més de tipus petites,
però que porten molt de valor.
Com a inversions petites,
són inversions que ens permeten
fer altre tipus de productes
amb les plantes existents.
Les plantes que tenim actualment
són plantes que fabriquen
tot un seguit de productes
que estan acceptats pel mercat,
però, mentre passa el temps,
qui no es belluga es queda obsolet.
llavors, el que són les millores
sobre aquest tipus de productes,
d'anar amb millors prestacions
en tema de plàstics,
en tema de les bases
pel que es fabriquen els seients
dels automòbils,
els matalassos, etcètera,
tot això el que fa és
que aconsegueixis avantatges
o diferenciar-te
del que és la teva competència.
I això amb petites inversions
i amb molta creativitat,
això s'està fent.
I això no s'ha aturat.
Són inversions que estan a les nostres mans
i estan aquí al complex de Tarragona.
Després hi ha les grans,
i anava a parlar d'això en la principal,
i la principal en el sentit
no per grans,
sinó per import econòmic,
que és el que pot suposar,
que és l'instal·lació d'un coquer
aquí a Tarragona.
Què és un coquer?
Un coquer és una instal·lació
que el que fa és
millorar la conversió de la refineria.
És una instal·lació que va a la refineria.
La refineria produeix
diferents productes
que s'utilitzen
com a productes energètics
pel transport,
tipus gasolines, gasoils,
carusè, fuel oil, etc.
I el que va a haver
cada cop més demanda
a nivell mundial
és més de productes
de, diguéssim,
més nobles,
tipus gasoils.
Llavors, a partir de fuel oil,
són instal·lacions que són capaços
de fabricar-te més gasoil
i fabricar-te també
el que és el carbó aquest sintètic
que es fa servir molt per cementeres
o es fa servir per centrals hidroelèctriques.
Per centrals hidroelèctriques, perdó.
Llavors, doncs,
afegeix valor
al que tu tens com a producte,
que és un fuel,
transformar-lo en dos productes
que tenen més demanda
i per tant més valor.
De fet,
són instal·lacions que ara estan
dins del que és el programa d'inversions
i s'estan fent tant a Bilbao,
a la refineria de Bilbao,
com la de Cartagena,
formar part de les inversions
que estan fent allà.
I el que fa és modernitzar la refineria,
posar-la amb més valor.
I si no fas aquestes inversions,
passen els anys
i les refineries van quedant obsoletes
respecte del que són la resta.
Aquesta inversió
és la que sí que estava prevista,
probablement posar en marxa el 2014,
i ara sí que hi ha un retard
degut al tema de la crisi,
que podés envejar un parell d'anys més tard.
Això no treu que no se segueixi estudiant.
De fet,
el que és tota la part ingineril,
de definició,
on ha d'anar ubicat aquesta instal·lació,
com ha de funcionar,
com va integrar dins de la refineria,
tot el que suposa,
doncs això està pràcticament acabat,
aquests estudis.
Ara ja és el seguir
i el projecte,
des del punt de vista
ja de començar a veure
ja, doncs,
detalls,
on ha d'anar ubicada,
quins afectacions
ha d'haver
tot el que és la part de personal,
vestuaris,
noves entrades,
en fi,
tot el que és la part
hi ha més concreta de detall.
Però el que és el projecte en si
i determina
el que és la part conceptual
del projecte,
això ja està acabat.
i, de fet,
fer aquests estudis
suposa un diners
i els estem invertint
i els estem gastant.
Ja que parlem d'inversions,
n'hi ha una que, en fi,
no correspon a la indústria química,
que correspon a l'Estat,
però la setmana passada
també li vam preguntar
al president de l'Ecotei,
va ser prou contundent
en el desacord
de les indústries químiques
amb el tema
de l'enllaç
del Polígon Nord
amb la futura
autovia 27.
Això és un tema
que a vostès
els afecta,
tenen allà
a la refineria
del Morell
i de la pobla
de Manfomet.
Vostès tampoc estan
en desacord
tal com està ara
la planteja
de la infraestructura
i l'enllaç
de la futura autovia
de Montblanc,
de l'A27,
amb el complex petroquímic?
Sí,
i sobretot
que no hi hagi
una solució definitiva.
O sigui,
estem en desacord
en que
no hi hagués
un enllaç directe
i bé,
si per raons administratives
i no es va dir
el seu moment
i no hi hagi
un enllaç,
portem dos anys
parlant,
dos anys treballant
sobre això
i hi ha alternatives
de solucions,
viure un vell paral·lel,
anar a buscar
un dels enllaços propers,
etcètera,
però encara no ha plasmat.
I home,
el que sí
sap greu
és que
són temes
que es veuen
tan clars,
tan obvis,
que
hagi passat
el temps que ha passat
i encara no estigui
plasmat
d'una forma
concreta,
doncs
és trist,
em refereixo,
perquè
per nosaltres
és fonamental,
vull dir,
el que és integració
al territori,
és estar integrats,
fer la nostra feina
i fer-ho de forma
que tingui mínim impacte
sobre tot el que és
al nostre voltant.
I és obvi
que
del complexe nostre,
de la part química,
per la part nord,
surt una mitjana
de 250 camions diaris
i aquests camions
passen per les carreteres
interiors
que hi ha allí
a buscar
les carreteres
actuals,
vull dir,
els vials actuals.
Home,
quan tens una autovia,
una infraestructura
d'aquest tipus
que et passa
a 200,
300 metres
del teu complex,
dius,
home,
jo ho he dit
més d'una vegada
amb altres entorns...
És incomprensible,
no?
Dic,
home,
ja no ho dic
com a director de Repsol,
ho dic probablement
com a ciutadà,
d'aquí
20,
30 anys,
si això no ho fem,
els que vinguin després
diran,
ostres,
els que hi havia aquí
llavors van ser incapaços
d'arribar a un acord
o de posar
aquesta infraestructura
que aquest complex
hagués de sortir de directe
i els camions
o el tràfic d'aquest tipus
anés tranquil
per les vies
que hagués d'anar
sense haver d'anar
pels vials interiors.
Seria una mica...
Però veu que
vostè creu que
encara és possible
un acord?
Jo crec que sí.
Un replantejament
per part del Ministeri?
Jo crec que sí.
El que està parlant
fonamentalment
és de fer un vial paral·lel
i probablement
sigui una solució
que...
Ara,
una altra cosa
és que ara
amb el retall
que hi ha
de diners
amb tot el que són
les obres públiques
doncs potser
trigarem a veure-ho
però
almenys que quedi
plantejat sobre la taula.
Molt bé.
Parlem d'altres qüestions.
Aquests últims dies
Sant Rapsol
també ha estat notícia
per una actuació
de la Fiscalia
respecte a aquells
vessaments
que va haver-hi
l'any passat
a la costa terrenyina
a la costa sud
davant del Delta de l'Ebre.
Quina opinió
li mereix l'actuació
de la Fiscalia
l'afer judicial
és a dir
com que l'afer
s'hagi portat
a aquesta vessant judicial?
A la meva opinió
és de tot el respecte.
Òbviament
allà
hi va haver-hi
unes incidències
uns incidents
que es van controlar
en un període curt
en torn de 24 hores
i és totalment
lògic
i en un estat de dret
que això es porti
la Fiscalia
o porti
a diligències
prèvies
amb un jutjat
per determinar
l'afectació
que hagués pogut haver-hi
i en aquest cas
si la va haver-hi
dos
també les responsabilitats
que puguin depurar-se.
Vostè considera
que
s'ha de fer alguna autocrítica
la companyia
sobre aquesta qüestió?
A veure
quan passa una cosa d'aquestes
sempre hem de fer autocrítiques
en qualsevol tipus d'incidència
o qualsevol tipus d'accident.
No val dir
això era un tercer.
Sí que en aquest cas
aquest tipus de feina
la Repsol
el que fa
és contractar
companyies especialitzades
com és el cas
de la plataforma
aquesta
crec que es deia
Pride of North America
que és el nom
d'aquesta plataforma
que són plataformes
o companyies
que treballen
no només per Repsol
sinó que treballen
per qualsevol tipus
de companyia
com la nostra
que fa prospeccions.
Llavors és
una mica
com
posar un exemple
de tipus casolà
és com el que
porta a casa seva
el pintor
per pintar la casa
i el pintor
fa alguna cosa
que no està ben feta
no sé
tira el pot de pintura
pel desaigua
per dir-ho una manera
doncs
bé
aquí tens
una responsabilitat
com a companyia
que ha contractat
a la companyia aquesta
qui ha fet
qui ha tingut
l'origen del problema
realment
ha sigut la plataforma
però òbviament
nosaltres
l'hem contractada
què és el que s'ha de determinar
doncs
en tot aquest procés
doncs
i repeteixo
si realment
l'afectació
al medi
doncs
va existir
i va ser
i això es confirma
doncs bé
en tot aquest procés
quines són les responsabilitats
que han d'haver-hi
a cada una de les
de les bandes
tant
l'empresa
de la plataforma
prospactora
com inclús també
nosaltres
com a
com a empresa
que els hem contractat
així són les coses
no em trauré
el tema de responsabilitat
per dir
que era aquella
companyia
i a tot això
Rapsol pensa
continuar fent prospeccions?
sí
penso que s'han de fer
a veure
el món
amb el que estem
i nosaltres
no només
és fer
prospeccions
sinó continuar
refinant
i continuar
produint
productes químics
són activitats
la nostra
com moltes
que hi ha al món
d'avui en dia
doncs
que
al final
aporten valor
aporten valor
d'un punt de vista
social
d'un punt de vista
econòmic
molt tipus de valor
i
tenen un risc
quina és la feina nostra
de totes les
activitats que fem
és aquests riscs
tenir-los controlats
perquè no passi
l'accident
i
treballar de forma
preventiva
i aquesta és una
de les obsessions
amb les que treballem
vull dir
evitar l'accident
ara mateix hi ha una campanya
de la Generalitat
que diu la millor forma
que no hi hagi un foc
o que no es cremi un bosc
és que no comenci el foc
doncs
és el mateix
si no
hi ha l'indici
que comenci a passar
un accident
no hi serà
doncs
aquesta és la nostra forma
de treballar
i com s'ha de fer
i és controlar el risc
si passa
doncs
a part de les apuracions
que hi ha que haver
i com estàvem parlant
abans
doncs
no només això
sinó aprendre
aprendre que és el que ha passat
perquè no torni a passar
en un següent cas
i les prospeccions
es continuarien fent
aquí a prop
aquí a prop
el que ara mateix
ja ha plantejat
és el passar
a la fase d'explotació
saber l'estudi
d'impacte ambiental
crec que acabava
un dia d'aquests
el pla
per al·legacions
i bueno
tots els diferents organismes
i administracions
que hauran fet
les seves al·legacions
estaran presentades
i ara
entenc
el Ministeri de Fumel
que ha de analitzar-les
i estudiar-les
per veure
les que procedeixen
i bueno
i en cas
que ens donin el permís
doncs
poder fer
el que són
l'explotació
d'aquests pros
que seria refinat
aquest cru
seria refinat
aquí a la refineria
nostra
d'aquí de Tarragona
no
que anava a dir
no no
igual que el que estem rebent
ja
dels pros existents
la plataforma
que està en servei
la plataforma
aquesta
i de noves
i de noves
en el futur
doncs
es continuaria
mirant
analitzant
sempre
sempre
sempre
s'està obert
a mirar
que és el que hi ha
i al final
per això
hi ha
un munt d'experts
geòlegs
que estan treballant
mirant els punts
i els llocs
que sigui efectible
de fer-ho
obert
sempre s'està
i no només aquí
sinó
fora de tot l'àmbit
d'aquí
del territori
d'aquí
del Mediterrani
tothom ho coneix
totes les prospeccions
que estan fent
a Brasil
Venezuela
Líbia
etc.
Una altra qüestió
allò que
de molta sensibilitat
pels ciutadans
al tema de les males olors
tot i que
últimament
afortunadament
no hem explicat
gaires episodis
d'aquestes característiques
i a més a més
Repsol
ara no fa gaires dies
signava
un conveni
un protocol
amb la Generalitat
en aquesta línia
què pretén
aquest protocol
quina és
l'actuació
o l'actitud
que té Repsol
sobre aquestes qüestions
relacionades
amb aquests episodis
de males olors
que apareixen
esporàdicament
A veure
mira
és bo parlar-ne
sense que
hagi hagut
episodis últimament
No és notícia
d'avui
ni afortunament
ni de les últimes setmanes
Però vaja
això no vol dir
que no seguim treballant
i repeteixo
i lligat amb l'anterior
per prevenir
que no passi
El que sí
vull deslligar
dos temes
Un és el tema
dels males olors
i l'altre és
el conveni
signat amb la Generalitat
que no té relació
amb el tema
dels males olors
Són dos
factors diferents
El tema
de les olors
per anar pel primer factor
és un tema
que Repsol
el coneixem
ja des de la dècada
dels 90
i de fet
l'administració
també ho coneix
perquè ja llavors
la dècada dels 90
degut a que
la refineria
a la part
del tractament
d'aigua residuals
igual que altres
depuradores
que tracten d'aigua residuals
no tan sols industrials
sinó també urbanes
per la seva operatòria
poden
de vegades
generar
problemes dolors
doncs ja a meitat dels anys 90
Repsol
ja va fer
una inversió
per minimitzar
aquestes males olors
i de fet
va ser una inversió
que va reduir bastant
el problema
i va quedar
bastant acotat
el que hem vist
en tots els nostres models
i a més models
fets internament
per a part del nostre
i contrastat
amb empreses externes
és que
la nostra afectació
quan en tenim
encara la que queda
prové
de la planta
d'aigua residuals
i a més
té un àmbit
geogràfic
limitat
a un màxim
de 3,5-2 km
i fonamentalment
a les poblacions
més properes
i aprofito
per
demanar excuses
quan ens passa
alguna vegada
al
consistori
de Constantí
i alguna vegada
ja és més estrany
però també
als barris
de Sant Salvador
però més enllà
els nostres models
hi ha models externs
repeteixo
fets
no
diuen
que puguem
anar més enllà
el
que estem fent
per
per minimitzar
els casos
que encara
ens puguin venir
quan hi ha
problemes operatius
a les plantes
d'aquestes
que no és que siguin
problemes
que vagin malament
sinó que
tens variacions
de les aigües
que has de tractar
i pot ser que
llavors
aquestes plantes
al final
com que estan
fetes
des d'un punt de vista
biològic
necessiten
tot el sistema
biològic
adaptar-se
a noves condicions
i en aquests períodes
de canvis
quan pots tenir
problemes
d'olors
és
el fer
un canvi
amb el que és
l'instal·lació nostra
de tractament
d'aigua residuals
en el sentit
d'evitar
agitar
aquestes aigües
que és com
es funciona
ara
aquestes plantes
i
tothom que
més o més
conegui
aquest entorn
sap que necessiten
oxigen
per funcionar
llavors l'oxigen
es dona
a base
d'uns agitadors
que el que fan és
remoure l'aigua
perquè entri
l'aire de fora
cap dins
el remoure
si la planta
està tenint
un moment donat
un episodi
operatiu
difícil
o complicat
és quan poden llavors
sortir
les olors
cap enfora
estem acabant
de fer un projecte
que és
que en lloc
d'introduir
l'oxigen
a base de
remoure
amb agitadors
el que fem
és
simplement
és
injectar uns
tubs
que basen
al fons
de les bases
aquestes
per on s'injectarà
oxigen
directament
per tant
el que sigui
la superfície
quedi tota
sense
agitació
i sense
remoure's
i això pensem
que ha de ser
ja
un cop
molt més definitiu
a quan
nosaltres
teníem episodis
operatius
amb aquestes instal·lacions
que poguessin originar
que és molts olors
i l'altra qüestió
l'altra qüestió
que era el conveni
amb la Generalitat
el conveni amb la Generalitat
que vam signar
aquest ve derivat
d'un acord
amb la Generalitat
amb les autoritzacions
de funcionament nostre
de les instal·lacions
de tenir
un control
monitoritzat
uns analitzadors
en continu
de fora
del que és
la refineria
i l'àrea química
dos analitzadors
ubicats
un a l'àrea
de Constantí
l'altre
a l'àrea
de Perefort
per controlar
el Benzè
el Benzè
és un
contaminant
que té
un potencial
risc
i la comunitat
europea
i Espanya
i la Generalitat
van adaptant
les normes
que van donant
va fixant
cada cop
els límits
molt més baixos
en quant als
permesos
d'exposició
a nivell ambiental
llavors
aquest conveni
el que fa és
doncs que
aquests analitzadors
els han posat allà
és un acord
amb la Generalitat
els mantenim nosaltres
i de forma conjunta
disposem
de les dades
que contínuament
ell està marcant
al mateix temps
que les tenim nosaltres
a la refineria
les mateixes dades
d'emissió
les té la Generalitat
aquí al Departament
d'Ambitament
aquí a Tarragona
i si
si hi ha alguna punta
o algun valor
que se'n va fora
del que està establert
ens permet
actuar de seguida
a veure on està el problema
fins ara
es feien mitjans
anàlisis manuals
no sé quina la freqüència
però potser
un al dia
o dos
o dos o tres a la setmana
i clar
passaven moltes hores
que no tenia dades concretes
i si amb aquells
anàlisis puntuals
no podien donar una idea
de si hi havia
algun problema o no
però ara
amb anàlisis
tenint la informació
cada 15-30 minuts
i les 24 hores del dia
i tots els dies a la setmana
doncs
pots tenir molta informació
que inclús
també t'ajuda a prendre
clar
i adoptar les mesures
i també
he de dir
que estem
fent anar
fent anar
fent anar
molt
o sigui
les instal·lacions nostres
de forma que no
que estem per sota
del que estan marcant
les directives aquestes
i
la legislació ambiental
de totes les maneres
el més important
és que ara fa
setmanes que no en parlem
d'aquestes qüestions
i ja està bé
que no se'n produeixin
de nous episodis
de males olors
i que al mínim
hem de saber
que les indústries
i l'administració
fan el possible
per tornar-ho a evitar
en fi
així acabem aquest repàs
hem parlat una miqueta
de tot
al principi
sobretot
d'això
de l'impacte
de la creixi econòmica
i de com
s'està recuperant
Repsol
en la línia
del que ens comentaven
la setmana passada
el conjunt
de les indústries químiques
i aquesta és una bona notícia
que esperem que es pugui
concretar també
en el segon semestre
d'aquest 2010
avui hem compartit
una estona del programa
amb el director
del complex industrial
de Rapsola Tarragona
el senyor Joan Pedrerol
senyor Pedrerol
moltes gràcies
que vagi bé a l'estiu
les vacances
també si se'n fa
que segur que se'n faran
uns dies
i que vagi bé
aquest segon semestre
del 2010
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
fins la propera
bon dia
bon dia