És un quart d'onze del matí, continua el matí de Tarragona Ràdio,
aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
I aquest dilluns ens reunim a la mateixa taula representants
d'algunes de les confreries i congregacions de la Setmana Santa.
Si feu memòria, fa set dies es van aplegar quatre entitats.
Avui ens acompanyen sis.
Saludem Joan Menchon, ex-majoral del Sant Sepulcre,
del gremi de pagesos. Joan, molt bon dia.
Bon dia.
Que, per cert, ha supervisat també la restauració
que es presenta el proper dimecres.
En parlarem, perquè teniu unes agendes tan atapaïdes,
les entitats de Setmana Santa.
Saludem Eulàlia Beà,
ella és la presidenta de la Germandat Jesús de Nazaré.
Presenta demà el seu púscle.
Eulàlia, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda i gràcies per acompanyar-nos.
Donem la benvinguda a Joaquim Julià, de l'associació La Salle,
president també de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa.
Joaquim, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
Tomàs Palau Pedrol és el vicepresident del gremi de Marejans,
que ahir justament presentava la seva escola de timbalers.
Tomàs, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona.
Gràcies.
Bé, de fet, l'enhorabona us la donarem a tots,
perquè tots feu sempre alguna cosa excepcional a cada edició.
De cop, home, procurem anar fent cosetes.
Ens acompanya Maria Dolors Noia Tàpies,
secretària de la Congregació...
De la Soledat?
De la Soledat.
De la Soledat, però no secretària.
Maria Dolores.
Maria Dolores, només faltaria.
I ens acompanya també i saludem el Mira Ferrando,
ella és la secretària de la Conferia de la Germandat del Sanque Xeumo.
Elvira, molt bon dia.
Molt bon dia a vosaltres.
Moltes gràcies per venir també avui a la ràdio.
Dèiem ara que realment esteu molt actives a les entitats de Setmana Santa,
però no és una excepció.
Diguem-ne que és el tarannà de cada any, no?
Sí.
Bé, és el tarannà, però mai és el mateix.
Com hi ha dit antes, en petit comitè,
és una feina que fem cada any, però que cada any és diferent.
Hi ha anys que sembla que tot surti rodat, que tot vagi de primera.
Hi ha anys que malauradament cada dia és com si fos una balla per passar-la o superar-la.
Aquest any nosaltres vam tindre el petit hàndicap, que és bastant gran,
que van entrar a l'edifici de Nazaret, la nostra seu,
ens vam admetre la sacristia, van fer algun que n'altre destrossa
i per nosaltres sentimentalment ens van prendre la corona de diari,
per dir-ho d'alguna manera, de la Mare de Déu.
No és que sigui de diari, però és la que aparentment tenia menys valor crematístic,
però sentimental i com a antigua etapa s'en tenia molt.
Era d'origen de Casa Canals, que ens la van donar allí,
i la teníem per honrar la Mare de Déu.
Ara que...
Hi ha una investigació oberta, imagina, ara no en sabeu res.
Si es troba bé o no, però...
I de seguida acabo, perquè aquell mateix dia teníem l'endemà
la presentació del nostre opuscle
per poder fer un homenatge a l'Església i a la Mare de Déu.
El senyor Adolfo Piqué, que és orfebre d'una altra joieria, de Blázquez,
però el que va treballar i va fer la feina difícil va ser l'Adolfo Piqué,
ens va poder fer una petita corona
per aquell dia poder homenatjar a la Mare de Déu i a l'Església,
que va ser desvincular.
Home, aquests fets són els que donen la nota negativa.
Sincerament, ens va emocionar molt.
Són coses inevitables i inesperades.
De totes maneres, el que sí que està previst va sortint a mica en mica.
Vosaltres, Eulàlia, en tot cas, si voleu fer una primera ronda,
presenteu les vostres novetats i després anirem derivant cap allà on vulgueu.
Només faltaria dimecres, presenteu l'Opuscle.
Dimàs, dimàs.
Demà presentem l'Opuscle.
Vosaltres ho teniu, ho teniu.
És que hi ha tantíssima activitat que, escolta, necessites realment portar-ho tot.
Nosaltres, normalment, el dimarts abans de Setmana Santa,
cada any presentem l'Opuscle.
Aquest any el que el presenta és el molt honorable senyor Jordi Pujol.
I, bueno, ell no presentarà l'Opuscle,
sinó que ell farà una conferència sobre la Setmana Santa.
El que presentarà l'Opuscle seré jo.
I ell farà la conferència.
L'altre dia amb altres companys de confereries preguntàvem
quins criteris segueixen les diferents congregacions
a l'hora de convidar el conferenciant a la persona que presenta l'Opuscle.
I la veritat és que hi havia molts criteris.
A vegades coincideix força que solen ser perfils de polítics,
en bona part, no sempre.
Hi ha entitats que deien que buscaven més aviat persones
que fossin significatives de la ciutat,
que el fet de convidar polítics o persones que tinguessin
una certa popularitat arreu de Catalunya
també ajudava a difondre la Setmana Santa Tarragonina.
No és en el vostre cas quins criteris seguiu
a l'hora de fer aquests actes de presentació?
Depèn.
Jo aquest any veig pensar que aquesta persona
no havia fet mai cap presentació
de cap opuscle a la ciutat de Tarragona.
I com que últimament es dedica molt
a anar a fer conferències i a presentar coses,
llavors jo veig creure que ell podria ser
una de les persones que a nosaltres
ens podria presentar a l'opuscle.
Ell mateix ja ens va dir de seguida
jo, prefereixo parlar sobre la Setmana Santa
abans de presentar l'opuscle.
Doncs d'acord.
Doncs així ho farem.
Una mica a mida, clar.
És una gran cosa, és un gran conferencià,
que hem de dir aquestes alçades de Jordi Pujol, no?
Exactament.
Que no ho sàpiguem tots.
Ahir vau presentar l'escola de timbalers del gremi.
El tema...
La banda sonora de la Setmana Santa,
des de la vostra confraria,
la cuideu des del primer dia, eh?
Procurem.
Déu-n'hi-do.
Nosaltres, cada any, d'una manera,
el primer dimensi d'aquest mes
vam fer la segona mostra de sonora de la Setmana Santa
a Tarragona.
Va ser un èxit, eh?
Sí.
Va ser un èxit, realment.
Vam omplir el Palau de Congressos
i, bueno, sempre ens movem d'aquí.
Ahir vam voler presentar la banda infantil,
que això seran els que pujaran,
perquè vagin suplint els que tenen nòvies i tal,
que ja van, ho van deixant.
No estan per això ara, no?
En aquest moment de la seva vida.
No, però és un moment,
que és el moment, l'edat del pavo que diem,
i llavors se'n van a tindre un planter de nois per poder-ho fer.
Home, el teniu assegurat,
perquè veig que hi ha nens d'entre 3 i 10 anys,
encara els hi queda per l'adolescència, aquests.
Sí, bueno, però ja van.
Ara, que això també és un perill per a la Setmana Santa,
tants de timbals,
perquè això treuen gent de lo que és les fileres,
i jo ja fa molt de temps que els dic
que potser ja acabarem a les fileres anant en timbals,
perquè tots els crios que normalment sortien a les fileres i tal,
avui dia tots volen tocar el timbal,
en lo qual et treu gent
per poder fer els cordons pels passos...
No es renova.
Aquesta gent que va tocar el timbal,
diguem-ne, que no es renova amb d'altres de nous
que vulguin fer aquesta tasca.
Exacte.
Sí, llavors, clar, tot això treu gent de la filera.
Clar.
I llavors això és un menys on,
sap més que jo d'això,
pels passos,
per poder córrer per amunt i per avall
o fer l'acordeon,
és molt complicat amb fileres cordes.
I la resta de...
Perquè la majoria estan els timbals.
La resta de companyes a la taula
sentien amalcat,
perquè segur que us hi trobeu,
si voleu podem parlar d'això,
anem derivant cap allà on vulgueu.
Joan, deies que sí, que això és una...
Sí, això és una cosa...
Diguem, la Setmana Santa,
o una part de la Setmana Santa,
que és la processa del Sant Enterrament,
el Divendres Sant,
doncs els últims anys ha tingut
un creixement important,
doncs que es veu portant els misteris a espatlles
i es veu amb la gent que anava a files.
Però penso jo que estem arribant
a un punt d'inflexió,
que també és llògic,
perquè són cicles,
que ens comencem a estar estancant
amb el número de gent a files,
i clar, quan t'estanques
és quan comença la davallada.
Llavors és important,
o importantíssim,
que hi hagi renovació,
que hi hagi gent que es comprometi.
No tan sols anar a files
i participar en els actes,
sinó, per exemple, una altra cosa
que a mi m'afecta potser més personalment,
que és la renovació de la gent
que porta els passos.
Clar.
És un tema demogràfic,
entre altres coses,
entre altres factors, o no?
És un tema de cicles.
De cicles.
De cicles.
És aviat demogràfic.
Sí, sí.
No, demogràfic, no.
És cicles de...
Sempre de les coses
aquestes que es fan voluntàriament,
que és com un voluntariat,
per dir-ho d'alguna manera.
Ara sí, és cert,
hem de canviar una mica
aquesta tònica
de la música
de la Setmana Santa a Tarragona,
i d'alguna manera
s'està canviant,
poquet a poquet,
però s'està canviant
en aquest sistema.
Vull dir que
la salle de Gaita,
perdó,
salle de Gamex.
Per favor, per favor.
Es pot dir Gaita,
es pot dir Gaita,
el camp de Gaita.
No, es pot dir Gaita,
que després us ho puntualitzaré.
Molt bé,
doncs ara l'Advina
ens explicarà això.
Per exemple,
la salle aquest any
ja treu una banda
de música
de la salle,
o sigui,
de la salle,
per canviar una mica també
que no tot sigui
bombos.
ens ha costat bastant,
i vull dir que aquest any
sortirem d'entre 30 i 40 persones,
però ja tocant música de vent,
diguéssim,
i no timbals,
per exemple,
que acompanyarà l'altre pas.
Tinc la sensació que en guany,
per diferents notícies,
s'incrementa el so de la Setmana Santa,
sortiran molts més músics
a la processó de Sant Enterrament.
Mira,
per exemple,
els pagesos,
traurem els ministres del camp,
de Tarragona,
i el primer tram
des de la plaça del Rei
fins a Sant Llorenç
aniran amb la pietat,
allà ens esperaran
al Sant Sepulcre
i ens acompanyaran.
Així també estan recuperant
un tema de musicalitat
de la processó
que els últims anys
s'havia perdut una mica.
Per exemple,
la intervenció de la Coral L'Àncora
que durant una sèrie d'anys
va anar darrere nostre.
En el moment
que el Sant Sepulcre
va a espatlles,
es crea el problema
que la Coral tapava la banda,
la banda tapava la Coral.
Llavors,
és qüestió de buscar solucions.
I és veritat
que ja fa anys
que algú havia dit
que la processó
de la Setmana Santa
de Tarragona
s'estava,
i amb tots els respectes
cap a l'Aragó,
s'estava aragonitzant
per la presència
cada vegada
més forta
de percussió
i, per exemple,
tabals
comprats directament
a Calanda
o per la d'Ijar.
I aquest so de percussió,
que és molt típic
i molt necessari
en Setmana Santa,
a més litúrgicament
és llògic,
dijògic, divendres sant,
tenir so de percussió,
estava tapant
tot el tema
de música sacra,
corals,
etcètera, etcètera.
Però també és un altre cicle.
Jo estic d'acord
amb el Manxona
en moltes coses que diu.
Però jo crec que diria dues coses.
En principi,
amic Julià,
nosaltres tenim una banda
de timbals
i sacs de jamecs.
El sac de jamecs
és un instrument
genuïnament català.
No té res a veure.
Sí que és cert
i és normal
per altra banda
que tothom
i ens us pregunten
quines gaites més maques.
No passa res,
les gaites són meravelloses.
La diferència
entre el sac de jamecs
i les gaites
a simple vista
pels que s'observen
una miqueta més
és els bordons.
Els bordons cap amunt
o els bordons per avall.
I el so
realment és diferent.
el sac de jamecs
com la paraula diu
és més plurimec
que n'hi dic jo.
L'altre és com a més agut.
Els dos són meravellosos.
M'encanta, per exemple,
les gaites que ho porteu
bals, m'encanten.
De fet, a mi m'agrada
gairebé tots els estils
i fins i tot
el que està parlant
el meu company Manchón
que els tabals grans
fan una sonoritat.
Jo crec que tot és benvingut.
jo porto la Setmana Santa
des que era molt petita
i he vist la de ballada
he vist quan anaven tres músics
he vist quan només havia un cor
quan nosaltres teníem
que anar als anys 82
o 83
a jugar
no teníem gaires dinerets
llavors a jugar
una petita banda
jo crec que tot el que sigui
no ens queixem de massa.
Jo penso que
massa
mai n'hi ha prou
perquè sí que és cert
que s'estan fent molt grans
la nostra és molt grans
són 64 membres
nosaltres portem 32 sacs
en aquest moment
és la
l'entitat musical
que té més sacs
de GEMEX
de tota Catalunya
i 32 tembals.
A mi no em preocupa
o el president
en aquest cas que represento
no em preocupa
per què?
Doncs perquè també
com molt bé dèiem
sí que treu gent de les files
però jo que sempre
amb ànim constructiu
penso
que a la llarga
això serà
el recanvi dels portants
perquè tot és cíclic
com molt bé deies Manchón
la gent comença joveneta
amb el timbal desesperat
però van agafin
les novietes
com deies tu
ja són més grans
i potser a lo millor
s'encancen
però llavors tenen 25-30 anys
i ja van al gimnàs
i es fan forts
i a lo millor
ja els hi ve més de gust
i ens fa falta
també recanvis de portants
i a lo millor
quan ja no poden
portar el pas
perquè tens
mal d'esquena
que comences a tindre
40-50 anys
vas a les files
jo és que he sortit
de joveneta
de mitjana
i de més gran
aleshores penso que
tot és bo
hi ha una evolució
jo crec que és bo
pels integrants
de la confraria
a nivell personal
no ens preocupa
la meva germana
va sortir fa molts anys
amb 7
i amb 100 cofrares
i ara quan en veiem
90 files
i 100 entre portants
i tal
doncs escolta
tot és bo
i fantàstic
i com és cíclic
tant de bo
que es vagi creixent
i el problema
segueixi molta gent
compartiu l'opinió
de l'Alvira
el que passa
que per exemple
l'Osting Ball
va sortir
a partir del moment
que es van tornar
a portar
els passos
perquè abans portaves
orquestres
però
els portants
deien que necessitaven
alguna cosa
per marcar el pas
i a partir d'aquí
cada pas
que anava a espatlles
incorporava
una banda de timbals
sí
jo crec que la primera
que va sortir
va ser la
de la germantat
dels nazarens
perquè va ser
la primera
que es va formar
primer va sortir
arrel d'això
que el pas
del nazare
sempre ha anat a espatlles
primer anava
la banda de cornetes
i gaites
de la policia armada
de Barcelona
però
arrel
que valien
molts de diners
es va haver de fer
un pensament
i llavors
es va començar
a sortir
la banda
de timbals
primer va sortir
amb timbals
sols
després es van afegir
les cornetes
i ara últimament
hi ha les gaites
jo crec
que això
va donar
una esbranzida
a la setmana santa
de Tarragona
important
que va ser
quan els altres passos
van començar
en espatlles
i es van anar
incorporant
les diferents
bandes
que tenen
aprofitant
que
a veure
el Joaquín Julià
ve com a associació
de la Salle
però com a president
de l'agrupació
quan cadascuna
de les confreries
decideix
incorporar
una nova formació
musical
fer canvis
en el que és
cara a la processa
del Sant Enterrament
parlo
perquè després
cada confreria
lògicament
és autònoma
a l'hora de realitzar
les seves activitats
diguem
que han de passar
a algun tipus
de revisió
o d'examen
es proposa
a l'associació
i com a entitat
que aglutina
té alguna cosa a dir
o diguem-ne
que cada confreria
és absolutament autònoma
a l'hora de fer canvis
les confreries
són autònomes
i si de cas
és la
la confreria
organitzadora
que és la SANG
la que pot dir
alguna cosa
en aquest sentit
però no ho ha fet
l'únic que tenim
l'únic
hi ha recomanacions
de determinats
indrets
o llocs
de la ciutat
doncs no tocar
tots els bombos
si es passa
molt a prop
per exemple
d'hospitals
de determinats
llocs
sí que hi ha
recomanacions
que no toqui
tota la banda
o determinades
tocar
amb caixa xina
en fi
baixar una mica
el so
però res més
o sigui
no hi ha
un número
clausos
de components
de les bandes
cada confreria
és absolutament
autònoma
de portar
el grup musical
que cregui
i en quant a
la quantitat
de persones
que hi prenen part
en dèieu
que hi hagi
un relleu
generacional
en el cas
de l'Albira
ja ho deia
des de petita
més tradició
aquí a la ciutat
de Tarragona
bona part
de les persones
adultes
que són confrades
de fet
des de petits
des de petites
ho han viscut
per tant
en general
a totes les confraries
diguem-ne
que hi ha una
varietat d'edats
no tots són
persones grans
ni joves
total i absoluta
i a més
nosaltres és una congregació
totalment femenina
però el que són portants
i banda
és barrejat
i són totalment
voluntaris
tenim nens
ja de 7 i 8 anys
que només surten
a la professor
del dissabte
però que són fills
o germans
dels portants
i el que deia
primer passen
bombos
o a timbals
petits
després passen
a portar el pas
i després
tornen
a la banda
la qüestió
és poder acompanyar
la Mare de Déu
com sigui
jo diria
al revés
d'alguna manera
com més coses
hi hagi a fer
dintre d'una processó
hi haurà més decalatge
d'edat
i més gent
participant
correcte
al anar
a de Siri
de ser confrara
de Siri
clar
d'alguna manera
per una persona
jove
és una mica diguéssim
avorrit
o hi van els nens
o hi van els grans
per entendre's
d'alguna manera
però si dintre
de la Setmana Santa
hi ha més coses
a fer
dintre de la pròpia
processó
ens obvia crucis
tens un decalatge
d'edat molt més gran
i tens molta més gent
enganxada
però clar
d'alguna manera
els hi has de donar
responsabilitats
han de fer coses
dintre de la processó
això ho hauríem de lligant
això fan coses
clar
fer coses
que és
portar el pas
cosa que abans no es feia
abans eren 8
o 6
perquè anava a rodes
però ara ja som 20 i pico
i això d'alguna manera
d'alguna manera
ja és un altre col·lectiu
el col·lectiu de la banda
ja és un altre col·lectiu
és una participació activa
és activa
hi ha un altre aspecte
jo la davallada
no la veig tant
en aquest sentit
perquè hi ha molta més gent
implicada
el que passa
lligant una miqueta
el que diu el Quim
el tema de la Setmana Santa
no el podem lligar
tan sols el divendres sant
però és que aviam
estem amb entitats
que són vives
i una altra manera
de fer lligar
i participar la gent
és que
hi ha un ventall
d'activitats
i de vida associativa
des de l'1 de gener
al 31 de desembre
que això és un altre element
important
per incentivar
aquesta participació
que al final
se transmet
als actes de Setmana Santa
doncs des de
repartir les joguines
el dia de reis
en el cas nostres
els tres toms
senisidre
qualsevol tipus
d'activitat
interna
o externa
cap a la societat
que al final
se tradueix en això
ajuda a crear
aquest caliu
que després
se transmet
a les generacions
que animen a continuar
no anar a la professora
sinó
a l'associació
no a l'associació
al gremi de pagesos
això és important
aquesta activitat
es pot quantificar
amb aquest programa
que esmentàvem
a veure si no
vaig xerrar
va més enllà
va molt més enllà
el 26 de gener
i aquí parlem
de l'agrupació
d'associacions
el programa oficial
més enllà del que feu
vosaltres
independentment
però des del dia
26 de gener
s'estan fent
activitats relacionades
amb la Setmana Santa
no hi ha cap de setmana
que no hi hagi
però mira't les memòries
de les cofredies
i gremis
cada vegada
si em permets
mencione
que estic absolutament
d'acord amb ell
que jo recordo
els premis opuscles
els anys 90 i tal
que van començar a sortir
les memòries s'ocupaven
quasi bé
quatre futs
més no
en aquest moment
les memòries
de les germandats
de quasi bé totes
nosaltres per exemple
jo les he tingut
de començar
a fer
per mesos
com ja feu
moltes germandats
més grans
nosaltres són més modestos
però molt empenta
aleshores
vull dir
comencem el gener
i amb això
sí que té molt a veure
els músics
vull dir
el fet que s'hagi
integrat música
a la germandat
s'ha d'assajar
s'ha d'estar
molts divendres
ensajant
s'ha de fer sortides
perquè
poguéssim
com a mínim
tindre peces noves
nosaltres
fem fins i tot
concerts
de Nadal
aquest any
tenim un projecte
que jo crec
que és
un projecte
que si deu vol
serà molt maco
que serà
poder anar a tocar
el Sant Pare
a la plaça
del Vaticà
al juny
tot això fa que
durant dos o tres anys
hem estat
fent activitat
durant tot l'any
per poder-ho fer
fa germanor
fa ciutat
perquè a més a més
venen pares
venen germans
venen amics
venen amics
esteu convidats
tots els que vulgueu vindre
a acompanyar-vos
jo crec que
que sí
com diu el Manchó
en tot l'any
s'estan fent coses
i no només
aquests tres mesos
i això es passa
a totes les germandats
ahir vau presentar
una nova peça
la presentem avui
avui
avui
m'en sembla que la tens
aquí al diari
nosaltres aquest any
tenim aquí
tants papers
processor del Sant Enterrament
quantes persones
poden donar cita
i no perquè parlem
d'això com a acte central
de la Setmana Santa
seguint una mica
amb la línia del Joan
quantes persones
diguem que seria
la manera
de comptar
quants confrares
hi ha
a totes les entitats
de Setmana Santa
en total
això és una pregunta
trampa
no
que m'acorregeixi
el president
de l'agrupació
vora 3.000 persones
4.000
que surten
d'una manera activa
a la processó
més totes les persones
que des de primeres
hores de la tarda
ja ocupen
diferents carrers
de la ciutat
en el seu itinerari
perquè en un moment
en què diuen
que la societat civil
és tan passiva
i tan inactiva
podem aplegar
4.000 persones
en una activitat
comuna
que a més
té a veure
amb unes creences
però també
amb una tradició
per què
jo crec que és una barreja
de coses
si em permeteu
jo crec que
la Setmana Santa
evidentment
té un component
religiós
importantíssim
és la base
de fet som entitats
de caire religiós
però també
no hi ha
que oblidar
que té un caire
també cultural
i tradicional
llavors
s'aplega
justament per això
perquè hi ha aquella persona
que va des del punt
de vista religiós
hi ha la persona
pot sumar-se
a la persona
que va veure
perquè vol veure
aquestes obres d'arts
que tenim en passos
de talla
de fa molts anys
hi ha la persona
que va veure
simplement perquè és turista
i la nostra possessió
està declarada
interès nacional
per la Generalitat de Catalunya
i pensa que és un acte
que es té a veure
jo crec que això és el bonic
i el que ha fet
la Setmana Santa de Tarragona
gran
que plega
molts col·lectius
però em refereixo
que per tot el que esteu
expressant
a les confreries
no hi falta gent
no
no esteu mancats
gràcies a Déu
gràcies a Déu
en un moment
en què es qüestiona
tant el paper
de la gent
el moviment associatiu
doncs dius
però en aquests moments
ara estem una mica
anivellats
no ha pujat
o sigui ha baixat una mica
molt no
però ara estem
en un moment
quiet
s'estabilitza
com si diguéssim
si s'estabilitza
ja està bé
deixem-ho aquí
sí
sí
nosaltres encara guanyem
10 o 12 cada any
a pesar de les difuntes
i les bajes
però bé
la crescuda
no és tan gran
com era
totes formes
el que interessa
és que això
estigui estable
en altres
te podria dir
que entre els dos passos
la gent que movem
divendres sant
són unes 450
500 persones
o sigui
entre portants
timbalers
i files
o sigui
hi ha dos aspectes
hi ha moltes persones
que són membres
de diferents
associacions
que això és important
i després
una altra cosa
hi ha moltes famílies
que estan
implicades
en una associació
i a vegades
només és soci un
al final
acaben sent-ho tots
i aquest aspecte
és el que el dona
continuïtat
l'avi
el pare
el net
jo no miraria
pel nombre de socis
que sí
que té la seva importància
de fet
nosaltres
ens mantenim
pel nombre de socis
i és el que
garanteix el futur
jo
miraria
si no sé si esteu d'acord
amb altres
amb la gent
que participa
activament
a tots els actes
no divendres sant
jo
sóc una obsessiva
de comptar la gent
que va a files
i tinc una altra obsessió
que és comptar les cucurulles
jo particularment
soc
de l'escopino
que m'agradaria
que molta més gent
no de la meva germandat
sinó de totes
poguessin sortir
de vendre sant
en cucurulla
vull dir
no per res
sinó perquè
el sentiment
i la reflexió
que es té
sota una cucurulla
crec que és diferent
crec que és diferent
el moment d'interiorització
que tens sota la cucurulla
l'anonimat
l'anonimat
la reflexió
la tranquilitat espiritual
almenys parlo per mi
no sé
hi haurà qui li molesti
a mi particularment
m'assembla que és un acte
de reflexió
i d'interiorització
i de pregària
per què no
per què no
i que és molt interessant
i després crec
que a nivell general
donaria una imatge
molt bonica
que molta gent
n'estapada
que fossin importants
les bandes
que fossin importants
la música
que fossin importants
les escultures
els passos
els portants
i que la gent
que acompanyem el pas
fossin verdaderament
gent anònima
a mi m'agradaria
és una cosa que he intentat lluitar
n'altres fins i tot
hem intentat regalar
cucurutlles als nostres
perquè
bueno
aquesta qüestió
d'espertar l'interès
de la taula
tu m'has
i el Vira
que m'ha demanat la paraula
això no ho aconseguiràs mai
jo no defalliré
si n'altres ho fa
recents anys
que sortim
al professor
i sempre han anat destapats
evidentment no estaparem
no correcte
jo t'ho dic
almenys a la meva germandat
i com n'altres
mencions
crec que el mateix
no no
jo no dic
que sigui obligatori
no pot fer obligatori
no clar que no
jo dic que a mi m'agradaria
almenys a la meva germandat
la majoria de gent
sortigués tapada
jo no puc
no puc dir res
de les altres germandats
però si a la vostra germandat
algú volgués sortir
amb cucurulla
pot sortir
no hi ha cap norma
diguem
doncs llavors
estàs d'acord amb mi
la qüestió és que vingui gent
tapats o destapats
poder anar força
sí correcte
estic d'acord
però vull dir
jo t'expreso un sentiment
que m'agradaria
que fos així
vull dir
sé que molts companys
d'altres germandats
i aquí l'Eulàlia
m'està dient que sí
també
jo crec que és un sentiment
que a vegades han parlat
en petit comitè
i per què no dir-ho
simplement
després caduc
que faci el que vulgui
jo encantada
que la gent surti
destapada
jo estic
Eulàlia
Maria Dolores
que m'ha demanat la paràbola
i Tomàs
jo estic completament d'acord
amb el que diu l'Alvira
que nosaltres estem lluitant
moltíssim
perquè la gent
pugui sortir
tapada
crec que és important
en una processió
de Setmana Santa
que la gent
pugui anar
amb la cucurulla
normalment nosaltres
hi anava bastanta gent
i no sé
què ha sigut
hagut
que en uns anys
cap aquí
tothom se la deixa a casa
i va sense
I no sabeu per què
aquest canvi?
No
no el sé
Maria Dolores
A veure
Bé, nosaltres
esclar
fa pocs anys
que anem a la professió
perquè el nostre misteri
el portaven
els senyors més antics
de la sang
alabans
sempre anaven a cucurulla
perquè anaven com a penitents
el moment que hem pogut
anar a Ciri
amb la Mare de Déu
hi ha moltes senyores
que no anaven a la professió
precisament perquè la cucurulla
els hi molestava
o no hi veien bé
o estaven acostumades
al dissabte sant
que n'hi ha molt poques cucurulles
perquè es anava
no es va d'hàbit
només les nenes
i algunes senyores
perquè era la forma
d'acollir
a totes les senyores
que no podien anar
de penitent
que acompanyessin
a la Mare de Déu
o poguessin anar
amb una professió
esclar
els va quedar bastant
la tradició
d'anar destapades
també procurem
que hi vagin tapades
però hi ha moltes senyores
que no hi poden
si jo torno a l'ola
de les cucurulles
o sigui
nosaltres deixant
anem a dir mànig ampla
perquè qui vulgui
anar tapat
o destapat
al fi i al cap
divendres sant
hi poden anar
dos, tres, quatre
com a molt
o sigui
que vol dir
que la gent
no vol anar tapada
i aquests tres o quatre
potser és perquè
es dona en vergonya
no ho sé
jo discrepo
ja ho veiem
la paraula del Joaquim
i així intervenim tots
jo diria
completa llibertat
a les confraries
el que sí que es demana
i el que sí que s'ha de demanar
tant vagi estapat
com destapat
és la serietat
i amb això
s'hi ha guanyat molt
en els últims anys
i la Setmana Santa
amb el seu conjunt
ha guanyat en qualitat
la Setmana Santa
de Tarragona
i jo crec que aquest és el camí
guanyar en qualitat
i en seriositat
que és el camí
que hem d'emprendre
ara
i d'alguna manera
ho estem fent
i també sortir
obrir la nostra Setmana Santa
a l'obrir
ja hi anem
ara anem molta més gent
de Tarragona
a congressos
que es fan arreu
de l'estat espanyol
es fan més coses aquí
i d'alguna manera
la Setmana Santa
de Tarragona
a part de donar
a conèixer
també
hi ha gent
que ve a donar
a conèixer
la Setmana Santa aquí
ara
sobretot
han de guanyar
amb qualitat
i seriositat
i seriositat
quan deies
obrir-se
sortir
ho comentàvem
des de les visions
de Setmana Santa
que ha facilitat
molts intercanvis
d'altres Setmana Santa
d'arreu de l'estat
i que nosaltres
siguem a altres llocs
obrir-se també
a nous integrants
a la tradició
que les entitats
de Setmana Santa
es nodreixen
com deia el Joan
una miqueta
en línia familiar
suposo que no és habitual
que una persona
que no té cap vinculació
amb la Setmana Santa
es presenti a la Salle
o a la Sanc
o als pagesos
digui
escolti
jo vull fer-me
d'aquesta confraria
i participar
sí que passa
doncs això és el que us
us sembla
que comentem aquest fet
perquè a vegades
hi ha qui pensa
que des d'aquest punt de vista
és molt monolític
vull dir
que només s'integra
i es nodreix
de les pròpies famílies
hi ha la imatge
de ser tancades
però en realitat
és just el contrari
vull dir
entrar en una cofredia
en una associació
anar a portar un pas
en una banda
a vegades
és molt més senzill
del que sembla
que és
parlar
o trucar
o enviar un correu electrònic
a l'entitat
i se'ls rep
amb els braços oberts
això és
senzillíssim
ho esteu experimentant
vosaltres els pagesos?
jo pensava
que això
no es podia entrar
cada dia
és més
ho diem
obertament
l'occasió
que tenim
de fer un sopar
conjunt
o amb algú
escolteu
estem encantats
que vingui gent
a la nostra germandat
però gent activa
gent que vulgui estar
i a més
com molt bé
diu el company
Manchón
abans de vindre aquí
a veure el correu electrònic
i una senyora
que no coneixia
m'ha demanat
de ser una vesta
em sobta
i a més
em dona una alegria
que algú
que no coneixem de res
es drejeixi
com molt bé dius tu
amb aquestes noves tecnologies
del correu electrònic
i em digui
necessito una vesta
això és un goig
la veritat
que no coneix
ningú no es conec
però vull estar
teniu una capa
teniu una vesta
penso que això és molt bonic
és molt bonic
és més
els dius
no ens queden vestes
on me la puc fer
i a vegades
a 48 hores
el divendres sant
això és important
sí, sí, sí
és maco
és maco
i passa
comentàveu abans
també
que és una oportunitat
de contemplar
les obres d'art
Joan
el dimecres
es presenta
el
el pas
que heu rebut
restaurat
bueno
aviam
la restauració
del Sant Sepulcre
és un procés llarg
i per començar
és un dispendi econòmic
important
pensem que tenim
tenim una figura
del segle XVII
que la va restaurar
fa un parell d'anys
magníficament
l'Eustac i Vallès
i després teníem
una peana
i una urna
d'en Jujol
l'antiga peana
i urna
d'en Jujol
també modernista
la van cremar
l'any 36
i l'any 42
tornàvem a tenir
una nova peanya
que li feia falta
un repàs important
perquè és una obra
d'una qualitat excepcional
i gràcies a una subvenció
del centre de restauració
de Sant Cugat
del Vallès
i després de la Diputació
de Tarragona
hem aconseguit
el que pensàvem
que no passaria
que era poder restaurar
en menys d'un any
la peanya i la urna
que la podreu veure
el dimecres que ve
perquè el tècnic
el restaurador
el que surt
del centre de Sant Cugat
vindrà a explicar-nos
què ha fet
has estat
supervisant
que es diu
de manera correcta
per la formació
professional
perquè em dedico
a aquestes coses
doncs m'ha tocat això
i penso que ha sigut
una restauració
molt curosa
molt seriosa
que algú dirà
si no han fet res
i precisament és el bo
d'aquesta restauració
s'ha consolidat
s'ha netejat
s'han matat els corcs
i s'ha deixat
amb les marques
d'ús
i de patiment
d'aquest pas
que ha tingut
aquests 40 anys
la qüestió és que
hem pogut aturar
el procés
lògic de degradació
amb una
digui-li una normativa
de què fer
per mantenir-lo
i veurem
que la peça
brilla més
però és que hem arribat
fins i tot a descobrir
les signatures
d'en Jujol
o grafitis
que havia fet
aquest bon home
que no els havíem vist mai
i hi ha un patrimoni
extraordinari
i parlem
de la restauració
del Sal Sepulcre
però parlaríem
d'altres entitats
quan no és
el mentor
de la Vèrge
és una altra cosa
és a dir
constantment
les entitats
heu d'anar mantenint
aquest patrimoni
a vegades
amb inversions fortes
perquè escolta
aquest és l'any
que hem de fer això
que ja diguem-ne
és una actuació
que ha presa molts diners
però cada any
o perquè s'escau
un aniversari
o pel que sigui
diguem-ne que
s'han de fer extras
en la despesa
de les entitats
m'imagino
nosaltres aquest any
també ens acaben
de restaurar
l'Austria i Vallès
que ja portava molts anys
nant-hi al darrere
el que passa
que vull dir
ell no podia
i en guany
per fi
s'ha pogut restaurar
el que ell estava explicant
que quan a vegades
neteja les coses
i les busques
surten
en el pas
del Sirineu
és una cosa molt
a veure
la barra
que portava
el soldat romà
sempre ha sigut
negra
o fosca
en canvi
ara
el restaurant
resulta que és
clara
amb uns tons matisats
no, no, no
l'havien pintat
l'havien pintat
de negre
sí
l'havien pintat
i jo tota la vida
l'havia vist així
ja veus eh
sí, sí
és curiós
i el germà
de l'Austàqui
es va entretindre
a Mirau
i va veure
que n'han traient
la pintura aquella
es va trobar
amb que la barra
és blanca
i matisada
fa com uns matisos
Maria Dolores
no, nosaltres
és
fa 20 anys
ara l'aniversari
que portem
el pas a Espatlles
esclar
lògicament
en el moment
que vam fer
la reforma
el ferro
gràcies a Déu
va ser fantàstic
va ser una donació
de Casellas
i fantàstic
amb els quartets
que teníem
vam fer
un armazón
de fusta
més o menys
bo
i aquest any
ja estem fent
els tràmits
perquè
si Déu vol
l'any
la professor
propera
puguem fer
un nou
una nova fusta
esclar
perquè és que
aquesta també
es va desintegrant
els fanals
també s'han de restaurar
o sigui
cada any
hi ha d'haver
un esforç
són accents
molt delicades
i que costen
molts diners
no?
sí
sí
costen molt
diners
i trobar-los
encara costen
tot això
com podem
sí sí
ja m'imagino
com podem
el soci
col·labora
també les institucions
públiques i privades
hi col·laboren
però
el que sí que és veritat
que d'alguna manera
totes les entitats
tenen consciència
que els patrimoni
de les entitats
s'ha de restaurar
s'ha de mimar
i en el seu cas
ampliar
però com a mínim
conservar i mimar
perquè és
diguéssim
el pal de paller
de la cofredia
una mica
és la raó
de ser de la cofredia
ara
i les quantitats
cada vegada
són més conscients
que han de destinar
diners a inversió
per dir-ho d'alguna manera
que és
per fer
coses noves
i
i a restaurar
i l'altra cosa
és la despesa corrent
de la pròpia cofredia
de la pròpia dinàmica
de la cofredia
en si
clar
nosaltres
en el cas de l'exceomo
a diferència
jo
voldria agrair
des d'aquí als socis
perquè nosaltres tenim
la seu social
és un local
a la baixada de peixateria
i
ens ha costat molt
perquè era un local
que han pagat
sis euros
a sis euros
cada soci
i aquest any estem molt orgullosos
perquè per fi
l'han pogut ja
escriturar
i és vostra
sí
ja no és del banc
efectivament és nostre
llavors clar
això per a nosaltres
ha sigut un esforç important
perquè tots els socis
cada any
amb una petita derrama
fixa't tu
amb sis euros
o set
què es pot arribar a fer
si uneixes a tothom
i una mica
tota la nostra inversió
malgrat que tenim
altres projectes de futur
ha estat bàsicament
per tindre
una seu social
uns reunits
on guardar
les atges
tindre
les figures
que tenim
del pare Vera
i on reunir-nos
jo crec que
estem contents
amb aquest
en aquestes coses
no surten
els programes
això no es veu
no es veu
que no volen
perdoni
Maria Dolores
destaquem
la seva participació
no
aquestes coses
jo per això ho dic
perquè és
soci
soci a soci
i aquí
des d'aquí
dono les gràcies
públicament
perquè sense el soci
sense la conversió
tothom
cada un la mesura que pot
ni que sigui amb 6 euros
anar al local
ajudar a obrir
i tancar
tot és important
tot
absolutament tot
i jo no sé
si afegiria alguna cosa més
però parlant de patrimoni
jo aquí públicament
voldria felicitar
els amics del descendiment
perquè vam fer
una presentació
magnífica
del seu pas
el dissabte
i crec que tots els que estem aquí
estem absolutament d'acord
en que és una meravella
i jo crec que
val la pena dir-ho
sí
sí que val la pena dir-ho
però realment
hi ha molts
nosaltres l'any passat
vam restaurar el mato
ens el van recosir tot
dos senyores
una congregant
de la soledat
i una altra
que no ho és
que és d'una altra
cofredia
però aquelles dos són amigues
i cusen de meravella
i no han volgut mai
no són ni a la revista
no han volgut mai
que ens hi diguessin
i si van passar hores
o sigui
que tenim
persones
que al contrari
nosaltres els voldríem
donar més les gràcies
o fer-los més
partícips
i ja ho són
però no vol dir
mai
busquen aquesta discreció
aquest atonimat
que abans
ho deies
d'aquesta reflexió
més personal
i més vocacional
i religiosa
de les persones
que prenen part
de la Setmana Santa
estem
pràcticament
acabant el temps
teniu
tots plegats
una visió
amplíssima
i de com es presenta
la d'enguany
perquè com que més
aneu als actes dels altres
i aquesta endogàmia positiva
que us recolzeu
entre les mateixes entitats
tret de la pluja
que li donarem la paraula
després a la Maria Dolores
que ella ha de fer
l'exercici de cada any
perquè no plogui
perspectives bones
en general
en conjunt
passos restaurats
dels que goldirem
incorporació de nous músics
perspectives bones
i tenint en compte
que és un temps de crisi
econòmica
tant per a les entitats
públiques
com privades
i que s'ha de fer
mans i mànigues
però les perspectives
jo crec que són molt bones
i amb moltes ganes
i jo el que veig
és que són moltes ganes
i empenta
de les cofredies
per fer coses
per tant
no hi ha desànim
sinó que senzillament
és a l'inrevés
o sigui
hi ha voluntat
de treballar
i de treballar
de valent
per la Setmana Santa
Elvira
potser s'incorporar
alguna cucurulla més
aguant
espero
jo de totes maneres
aprofito
les ones
per invitar-vos
a tots
aquesta vespre
a les 8
a la sala
de l'antiga audiència
nosaltres fem
la presentació
del nostre puscle
aquest any
tenim el senyor
Elías
Torres i Clarabat
és un petit regal
que li fem
al nostre president
perquè fa 30 anys
que és president
i ha destacat
que com tu molt bé has dit
avui estrenem
una peça musical
dedicada al nostre padrinet
va morir
o ens va deixar
segur que ens veu des del cel
ens va deixar
al maig
i li farem
un petit homenatge
el que dèiem abans
les germandats
o les cofreries
el que som
són verdaderes famílies
i com a tal
tenim que recolzar-nos
a moments molt bons
i d'alegria
i de locals
i de passos
i sempre que ens veiem
i també quan algú
està passant un mal moment
Joan
la cita més immediata
amb els pagesos
dimecres
sí, després el divendres
la processó
de la mara deia dels dolors
però bueno
estem tots en la mateixa línia
i penso que
m'he de remetre
el que diuen els companys
a la taula
que mirar-nos
el progrés
de la Setmana Santa
com un acte
molt més que privat
molt més que familiar
és una cosa
i ja és una sèrie
d'activitats
que mou tota la ciutat
i ho hem de mirar
evidentment
amb ulls
més que positius
Tomàs
porteu un currículum
en el que
des del gener
de moltíssima activitat
encara queda molta roba
per tallar
no?
sí, però ara ja
la roba ja és poqueta
ja s'ha de començar
preparar la roba
de l'any que ve
no ha acabat encara
que ja esteu pendents
de l'altre
pensa que nosaltres
l'any que ve
organitzarem la mostra
de la Setmana Santa
en què venen
bandes
de tot Espanya
llavors estem
ara
la setmana passada
vam estar a tocar Sevilla
i tenim algun contacte
amb Sevilla
si poguéssim portar
una banda a Sevilla
seria
meravellós
perquè és
és impressionant
o sigui
no es pot dir en paraules
passarem a aquesta
i ja anirem pensant
en la següent
Eulàlia
demà la cita
més immediata
amb la confreria
que representes
sí, sí
demà és la presentació
del nostre buscle
i llavors
el dia 30
que és dimarts
de la setmana que ve
traiem la nostra
processó
amb els tres passos
surt de Sant Francesc
i és a les 8
esteu tots convidats
perfecte
Maria Dolores
ja sé que
traspassem
una responsabilitat
molt important
però les senyores
de la soledat
sou les encarregades
del temps
que ara la processó
explica
a veure
què feu cada any
què feu cada any
perquè no plagi
a veure
de fet
cada any
hi anava la priora anterior
perquè és que no som presidentes
som priores
i llavors
hem continuat
la tradició
les monges
el primer que ens diuen
que la voluntat de Déu
i l'any passat
gràcies a Déu
no vam perdre
cap nena
que era el que més por
ens va fer
perquè esclar
ens va agafar
tot el rujat
amb les nenes
el nostre cap
de portants
va agafar
la mare de Déu
i en comptes
d'entrar a la catedral
va anar directe a casa
i això per un cantó
era una mica perillós
però per un altre cantó
va servir de referència
per les nenes
que totes
els vam dir
reben a la mare de Déu
i gràcies a això
la mare de Déu
ens va portar pluja
però
doncs
vam poder
salvar
aquell hàndicap
nosaltres tenim
dintre del disgust
perquè és molt gran
no poder acabar
la professor del divendres
que ens queda
la del dissabte
difícil
perquè tothom
ja està de setmana santa
una mica
cansat
però gràcies a Déu
de moment
no trobem
o sigui
no ens falta gent
pel dissabte
que és molt important
hem d'agrair
a la catedral
que és el misteri
que ens deixen entrar
per celebrar
la corona dolorosa
i a tots els que ens acompanyen
que el divendres
no han pogut anar
amb nosaltres
perquè hem anat
com és lògic
amb la seva
i amb representació
de l'agrupació
amb representació
d'altres congregacions
siguin senyors o senyores
doncs
bé
jo he d'agrair això
però anireu a portar els ous
a Santa Clara
perdona
anireu a portar els ous
a Santa Clara
quan ho feu això
tradicionalment
això ho fem la mateixa setmana
anem la mateixa setmana
que estiguin ben macos
talla d'aquella itzela
la veritat és que
és un símbol
perquè avui en dia
ja no
i també és una tradició
els hi portem un
un donatiu
i els hi portem un d'això
jo li diria a la Maria Dolores
que l'any que ve
vagin uns quants dies abans
perquè ja fa dos anys
que ens plou via crucis
a veure si també
evitarien així
que plogués
portem dues dotzenes més
dies abans
recorda-ho i t'ho prometo
que ho farem
no sé si donarà resultat
però et prometo
que ho farem
per voluntat
tu recorda-m'ho
perquè jo tinc l'obsessió
del dissabte
i l'únic
ja sé que és
el temps molt just
recordar-vos
que el dia 25
dijous
després dels seus dos
opuscles
i del
lo del Joan
tenim la conferència
que és
l'arcabisbe mèrit
de Sevilla
Carlos Amigo
que jo crec
que per tots
també serà
un bon moment
de reunir
i escoltar
unes bones paraules
doncs anirem seguint
atentament
cadascuna de les activitats
diàriament
de la Setmana Santa
Tarragonina
de veritat
us agraeixo moltíssim
la vostra companyia
en unes hores
diguem-ne que no són
les habituals
d'anar per les ràdios
moltíssimes gràcies
i que la Setmana Santa
doncs surti
com a mínim
com a mínim
com vosaltres prevelleu
adeu-sia bon dia
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies
gràcies
Gràcies.