Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Bon dia de nou des del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
des de la seva nova seu que avui oficialment s'inaugura de cara a la premsa,
s'obre les portes, jornada això de portes obertes per conèixer-lo.
L'edifici és sobradament conegut, és l'antic edifici de la Facultat de Lletres de Tarragona
i aquí s'hi ha desplaçat al Centre de Normalització Lingüística des de la plaça del Pallol.
Que dieu que no? Que ja m'he equivocat?
Et ho explicarem.
Ara presentarem als nostres convidats aquest programa especial que ens ocuparà
per celebrar tots plegats la nova seu de la centre.
Des d'ara i fins a quarts de dues té també un anfitrió, un mestre de cerimònies,
que és l'Enric Garriga, l'Enric és tècnic de dinamització del centre,
però a més és el nostre col·laborador, el que ens porta un quart de català cada dimecres.
Enric, bon dia de nou.
Hola, bon dia a tothom.
Com dic sempre, avui ho fem des d'aquí, des del Centre Obert de Català,
que és una de les coses...
Clar, què és? Situem-nos físicament amb els oients perquè sàpiguen on estem.
És una taula, què seria això, hexagonal?
Sí, és hexagonal i és una de les taules que tenim aquí al Centre Obert de Català,
perquè ens entenguem és com...
No, estan d'acord en res.
No és hexagonal.
No, això és veritat.
És un centre d'autoaprenentatge, on tenim materials tant en paper com en llibre com en informàtics
perquè la gent pugui aprendre català.
I ja, evidentment, hi ha un professor aquí que els pot guiar i assessorar.
I si m'ho he explicat breument.
Seria la part, la manera d'aprendre català, de preparar-se, no?,
més vegades pels exàmens oficials, d'una manera més autodidacta i més a la teva.
Sí, i la cosa important és que l'horari és molt ampli
i l'horari se l'administra l'alumne.
No està obligat a venir unes hores concretes,
sinó que pot venir entre dilluns i dijous.
Ja està obert pràcticament tot el dia, des de quarts del matí fins a les 7 de la tarda.
Per tant, hi ha marge perquè una persona s'organitzi i pugui venir.
Doncs això, físicament, ens trobem en una taula rodona, més o menys,
en què estem envoltats per ordinadors, per fitxes didàctiques,
per estanteries amb llibres.
I amb quatre convidats a la nostra taula rodona,
Rosa Maria Rossell és tinent d'alcalde de Patrimoni,
per tant, ella hi té a veure bastant amb el que és l'ús dels edificis municipals,
però també és tinent de política lingüística
i, per tant, president del Consell de Centre,
del Centre de Normalització Lingüística, això des de l'any 2007.
Rosa Maria Rossell, bon dia.
Bon dia.
Agafes el relleu de Santi Pallàs,
que era l'antic president del Consell de Centre del 95 al 2007.
Santi Pallàs, bon dia.
Bon dia. Només 12 anys.
Només 12 anys. Porta bé, això?
Sí.
I, per altra banda, hem parlat de dos presidents,
parlem ara de dos directors,
l'antic, si m'ho permets, Joan Cavaller,
l'antic director.
Amb els cabells blancs.
O des del començament, des del 89 fins al 99.
Exacte, deu anys.
Deu anyets.
I has donat el relleu a Rosa Maria Ibars, que és la directora actual.
Bon dia.
Bon dia. A veure, què li passa amb aquesta taula?
És hexagonal o no?
Jo no ho he comptat, la veritat, eh?
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis.
Sí, que dius que no...
Sí, és que quan he arribat aquí, m'ha fet molta gràcia i he anat saludant gent.
i tothom me parlava de l'antiga facultat de lletres, no?
I tothom, dic, bueno, és natural perquè la gent no arriba a 50 anys
i tothom recorda la seva època universitària.
I jo també he recordat una època,
no vaig fer el certificat d'actitud pedagògica als anys 80.
Però per mi això és l'antiga salle.
Ah, no l'antiga salle, els hermanos.
Els hermanos, que em deien.
Els hermanos.
Bé, ara ho he normalitzat una mica, perquè és dels hermanos ja.
Però això, jo recordo el 67, 68 i 69,
feia les classes de primària aquí.
I per això...
Jo venia al cinema.
I al cine, que hi ha dalt.
Jo venia al cine, que hi ha dalt.
Sí, sí, sí, que vaig veure...
Dos pel·lícules.
Frà i Escova i el Molocà i la Isla Maldita,
jo les vaig veure aquí dalt.
I Cantinflas.
Llavors, aquí, els Dominges a la Tarda,
a dalt de tot, en el cinema,
es feien una sessió de dues pel·lícules.
I clar, per molta gent de més de 50 anys,
això és els hermanos de la salle,
i el cinema dels Dominges a la Tarda.
Que, a més, els papes ens deixaven vindre,
perquè com que hi havia hermanos dalt,
que vigilaven que no fessin manetes...
I ara així, jo es vigilava.
Ui, tant, que ens vigilava.
Hi havia els dos hermanos a la porta
i després, durant la pel·lícula,
anaven vigilant pels laterals
que la canalla que estéssim allí no féssim mal d'anys.
Rosa, que estàs delatant,
que tens més de 50 anys igual que jo.
I tant, que...
Estàs delatant.
No me n'he amagat mai, eh?
No me n'he amagat mai.
Els altres estan callant.
Ah?
I què té aquest edifici, doncs,
que mira que les ha vist a passar
i, de fet, les parets, a veure,
tindria la seva història
i alguna...
Està pintadet i està molt digna,
però jo recordo a les d'aquest edifici,
especialment la que era de lletres,
que queia una mica a trossos,
no sé com estarà arreglat.
Però l'edifici va aguantant
i s'hi van traslladant serveis.
Com és que hem fet cap aquí,
al Centre de Normalització Lingüística?
Mira, doncs, ha fet cap aquí
perquè, a veure,
quan jo vaig entrar de presidenta
hi vaig veure amb les condicions
que estaven treballant
els tècnics i els administratius del centre
i la dificultat que hi havia a vegades
per ampliar serveis,
perquè no s'hi cabies,
que literalment...
Estàvem al Pallol, eh?
Estàvem al Pallol.
Sí, i a l'antiga audiència
és un edifici emblemàtic,
molt maco,
però que a l'hora de poder ser utilitzat
és petit.
De dintre és petit.
I llavors, doncs, clar,
el Centre de Normalització
patia aquestes dificultats d'espai.
I amb la directora vam estar mirant
a veure què farem,
on podem anar,
com ho podem arreglar.
i quan vam començar a treballar
la distribució dels espais
de la tabacalera,
doncs ja vam fer una reserva
de 1.500 metres quadrats
en un dels edificis
que dona la part del darrere,
la part de Vidal i Barraquer,
perquè s'instal·lés
al centre de normalització.
El que passa és que, evidentment,
doncs, l'adequació d'aquests edificis
porta el seu procés,
s'ha de fer un projecte,
s'ha d'adequar,
i llavors vam veure que això
trigaria, doncs, els seus anys.
I a partir del moment
que des de l'equip de govern
es va dir que l'edifici de Lletra
es quedava buit,
perquè la universitat ja definitivament
s'instal·lava en el campus
de l'Avinguda de Catalunya,
i es va veure que aquest edifici
s'havia de reutilitzar,
perquè és que ja ho sabem
que quan un edifici queda tancat
es mora i encara es fa molt bé
més aviat del que estava,
i es van començar a plantejar,
doncs, què hi podia anar aquí baix,
una de les coses que jo vaig proposar
va ser que el centre baixés aquí,
perquè això volia dir
que podíem disposar
pràcticament del doble
de l'espai que teníem
a l'antiga audiència,
que les aules serien més grans,
més àmplies,
amb més llum,
més ventilació,
i tot això feia preveure
que el resultat seria
el que tenim ara aquí.
Esteu tots d'acord
en què el canvi ha sigut per millor,
des de la vostra experiència?
Des de la meva,
jo crec que sí,
tot i que encara no veiem
els resultats,
ja ho veurem.
D'una banda,
hi ha una nova centralitat
en l'espai,
que caldrà veure
quin rendiment dona,
jo crec que ha de ser positiu,
i d'altra banda,
hi ha la quantitat d'espai
i de condicions
de l'interior.
Mirat des de la meva perspectiva,
que jo no veig
quina és la realitat actual
del centre.
Tot això és una cosa
que em provoca
una mica de reflexions,
perquè quan vam crear el centre,
quan es va posar en marxa,
nosaltres pensàvem
que era un servei a extingir,
pensàvem que això
de la normalització lingüística
seria una cosa
d'uns quants anys.
Està parlant des de l'any 89?
Sí,
el consorci es va crear el 88,
però no es va posar en marxa
de fet fins al 89.
Aleshores pensàvem
que duraria relativament poc,
que era el procés
de normalitzar allò
que ja portàvem
de desfasament,
que era sobretot pensant
en els corrents migratoris
dels anys 60, 70, etcètera.
El que no pensàvem
és que n'hi hauria uns de nous
i que això ja és imparable
i que serà pràcticament
una situació permanent.
Per tant,
pensar una cosa
que en aquell moment
no pensàvem,
que calien
pels centres
de normalització lingüística
espais
amb una certa permanència
i fins i tot
amb una certa projecció
d'ampliació,
això és una cosa
que ara ja es veu
imprescindible.
I crec que,
no sé,
no conec ara
el nombre d'inscrits,
la demanda que hi ha,
etcètera,
això ho sabrà més
la Rosa,
la directora actual,
però crec que
aquest pas era,
si no definitiu,
com a mínim
imprescindible.
De fet,
si li preguntem
a la Rosa Maria Ibarz,
que ens faig una mica
de mestre de cerimonis,
en el sentit d'explica'ns
quins són els pilars bàsics,
el que es fa
en el centre de normalització lingüística,
quins serveis doneu?
Perquè ara la Joan apuntava,
per exemple això,
el tema de la normalització,
molt vinculat a la immigració,
a la gent que ve de fora,
però teniu un ventall més ampli
i també adaptat una mica
el que ens trobem avui en dia.
Sí, és que
no ens ha quedat
altre remei
durant aquests anys
que adaptar-nos una mica
al que ens venia
i al que ens hem trobat
a la porta,
tampoc no hem hagut
de córrer gaire a fora,
sinó que ens hem trobat
a la porta.
Nosaltres teníem
instal·lacions
per fer,
quan vam començar,
per fer-nos càrrec
de la gent que teníem
en aquell moment,
i vull dir que
més o menys
ens en podíem sortir
a partir de l'any 99,
just quan vam fer
el canvi
en la direcció
i a partir
després,
després,
i el 99 vam començar
a notar alguna cosa
però a partir del 2002-2003
doncs vam tenir
una allau de gent
a la porta,
una allau físic
de persones
que volien fer cursos
de català
i clar,
ens vam trobar
que necessitàvem
més espai.
Durant aquests anys
hem estat
pràcticament
i així entre comets
rebotits
i els nostres alumnes
que han passat
pels cursos,
per exemple,
per l'antiga audiència
ho saben
que hem intentat
d'oferir un bon servei
però l'espai
era el que era.
Com que ara tenim
i estem pel voltant
ara mateix
i estem per sobre
de les 2.000 persones
inscrites
a tots els serveis
de català
necessitàvem
poder-los acollir
amb una certa dignitat.
La part formativa,
la part dels cursos
és un dels pilars
que ofereix el centre
però no només és això,
no?
No,
que passa que ara
ens ocupa
molta energia,
molta part
de la nostra activitat
l'hem de destinar
a donar servei
a les persones
que et venen a demanar
per fer un curs
de català.
I és també
la demanda d'espai
aquesta que fèiem referència.
Exacte, per això,
perquè per fer
les altres activitats,
les campanyes
de dinamització,
per fer qüestions
d'assessorament
que durant aquest any
s'ha canviat moltíssim
i que amb una gran part
ja es pot fer en línia
i que no necessitàvem
tant espai,
necessitem tant espai
per acollir el públic,
els nostres alumnes
que tenim a la porta
i que volen fer
cursos de català.
Doncs en espai
hem guanyat,
no sé si està quantificat
això en metres quadrats,
metres quadrats,
em sembla que ara disponible.
Ara sí,
que passàvem de...
Sí,
no arribàvem a 200.
Ai, 200 i molt poquet,
no?
A 500.
Però què sento?
Que no és...
Que fins i tot
aquest espai d'aquí
és provisional ara?
Que heu d'anar
a la tabacalera?
De tanta gent
que era a la tabacalera rosa...
No hi cabrem.
A veure,
la tabacalera
està molt ben...
A la pàdio també?
A veure,
està ni fineta amb ella.
Oh, doncs el millor...
A veure,
la tabacalera...
Imagina,
la seixem a Maria
aquí en un espai...
A veure,
a la tabacalera
hi ha tota una part
molt gran
que no és la que estem
ara parlant,
que és la part
que hi anirà
al Museu Arqueològic,
al Centre de Classificació
i Catalogació
de Material Arqueològic,
etcètera.
Jo ara estic parlant
dels sis magatzems
que donen
a Vidal i Barraquer,
que és on
té la reserva
al centre.
A veure,
la previsió
de l'Ajuntament
per aquest edifici
és que
ha d'anar a terra,
que s'hi ha de construir
tota la part
administrativa
de l'Ajuntament
i hi ha tot
un projecte magnífic
que no sabem
exactament
quan es podrà
desenvolupar
tot aquest projecte.
Llavors,
quan aquí
en aquest edifici
s'hi ha començat
a instal·lar
de diferents serveis
o diferents entitats
com les que hi ha
ara instal·lades,
tots sabíem
i tots sabem
i a tots se'ls he dit
que el fet
d'estar aquí
és un període
provisional
que pot durar
cinc, sis anys.
La idea era
que no durés
gaire més
d'aquests anys
que pot ser
que en duri més
perquè
hem entrat
en uns temps
de crisi
de calaixos
bastant secs
i que per tant
el que potser
l'any 2007-2008
es preveia
que aquí
si hauria d'estar
això
cinc, sis anys
màxim
potser
es tingui
que allargar
però la idea
és aquesta.
Això d'aquí
a mi em sembla
que tot és provisional
a tots els nivells
i amb tots els serveis
perquè quan parlàvem
quan estàvem al principi
a Ramón i Cajal
perquè vam començar
a Ramón i Cajal
en un lloc una mica justet
doncs ja se sabia
que era provisional
vam anar a l'antiga audiència
i també ja dèiem
que era provisional
perquè
i també ha sigut
molt provisional
la dinàmica
que ha portat el consorci
però que ha portat la societat
no?
vull dir
no té res a veure
amb el consorci
quan se va dissenyar
al principi
amb el que és ara
i amb el que esperem que sigui
però a més a més
el que esperem que sigui
no sé si
no sé si
si correspondrà
a les nostres perspectives
no?
vull dir
a vegades
fem unes previsions
i ens les canvia
el món
el sistema
la societat
i una cosa suposo
és el que es diu
cal viure el present
i sobre el present
anar treballant
les bases genèriques
que marquen des de política lingüística
des de la generalitat
després una altra cosa
i no sé si hi ha molta diferència
això m'ho direu vosaltres
és les necessitats del territori
perquè no oblidem
que el centre de Tarragona
dona
segons em heu explicat abans
dona servei
a quatre comarques
i clar
cada territori
té les seves especificitats
sí
nosaltres tenim
les línies generals
del projecte
de la Secretaria
de Política Lingüística
i les directrius
que ens marquen
des del Consorci
per la Normalització Lingüística
al qual pertanyem
però el que
sempre s'ha fet
i això sempre s'ha tingut
aquesta sensibilitat
és de fer una adaptació
al territori
perdoneu
és que
doncs
hem fet
aquesta adaptació
al territori
i per tant
el que
el que intentem
sempre
és que aquestes directrius
generals
les adaptem
com millor
podem
s'ha dit
per exemple
perquè ens entengueu
el Baix Penedès
i el Tarragonès
que són les zones
de costa
que tenen costa
tenen una realitat
molt diferent
de les altres dues
comarques
que nosaltres portem
que són
l'Alcamp
i la Conca de Barberà
no vol dir
que no hi hagi
migració
i que no s'hagin
de fer cursos
però la seva realitat
és molt diferent
de les zones de costa
per tant
nosaltres el que fem
és del nostre projecte general
ho adaptem
per cada una de les zones
en funció
de les necessitats
Enric
tu com ho veus tot això
que estàs molt callat
tots dels que trepitgen
dels que estan aquí
a trinxeres
al peu de batalla
fes valoració
tu també
d'aquests nous espais
Home
estem bastant amples
ara
El color de les parets
ja et va bé
I les aules
per exemple
aquesta tarda
estaré fent classe
en una d'aquestes aules
que ara visitarem
són àmplies
hi ha una
on tenim permanentment
instal·lat
un canó de projecció
és una aula bastant gran
on a part de fer classes
fem presentacions
de parelles de voluntaris
fem presentacions
de cursos de distància
que aquest tipus
de presentacions
poden haver
tranquil·lament
40 o 50 persones
i en aquesta aula
tenim un canó
ja instal·lat
i endollat
de manera que només
no hem de muntar
i desmuntar
cada vegada
tenim una pantalla
automatitzada
per pujar-la i baixar-la
vull dir
en aquest aspecte
també
una cosa que no dèiem
fa 20 anys
ordinadors
no en teníem
pràcticament
el Consolci
quan va néixer
hi havia molt pocs ordinadors
la societat
no estava informatitzada
amb aquests 20 anys
que han passat
aquest aspecte
també ha sigut
un canvi brutal
vull dir que
fa 20 anys
el FACS era l'estrella
i avui en dia
el FACS el tenim
ple de pols
pràcticament
ho fem tot en línia
amb correu electrònic
fins i tot
ens hem menjat
i a l'etapa
dels CD-ROMs
de diccionaris
i de coses d'aquestes
que ja no es fan
en CD-ROM perquè
caduquen
i no es poden actualitzar
i ara tot va en línia
i en aquest sentit
aquí al Centre Obert
de Català
on som
tenim uns quants ordinadors
per als alumnes
que tenen connexió a internet
la tenim limitada
perquè no és de dir
quina llegir la premsa
però
tenen connexió a internet
per fer cursos en línia
tenim el Parla.get
que és un curs
molt complet
amb tots els nivells
que fa 10 anys
ni ens ho imaginàvem
i dic fa 10 anys
fa 20 anys
no sabíem ni què era
això
no existia
el concepte en línia
el concepte CD-ROM
no sabien que existís
no existia
en alguns casos
tot això
aquí
ara ho tenim posat al dia
ho tenim a més a més
com que ens hem testat
tenim totes les instal·lacions noves
i
tot això funciona
àgilment
i d'una manera
constant
Ara parlarem
de coses serioses
del futur
de cap a on tira
la tasca que feu
des d'aquí
o com voldríeu almenys
que fos el futur
del Centre de Normalització Lingüística
però
abans
de les coses serioses
explica'ns alguna curiositat
alguna interioritat
del que és el trasllat
el trasllat físic
que jo em sembla
vau estar fent caixes
vosaltres
va alguna curiositat
aquest llibre
que no heu trobat mai més
per exemple
jo
mira
fàcil
una curiositat
directament lligada
amb això
m'ha costat un mes i mig
trobar la meva pròpia carpeta
de l'última temporada
dels últims programes
dels últims programes
de la temporada passada
he estat un mes i mig
buscant-la
i els discos
en què teníem gravats
els programes
tampoc els he trobat
sort del vostre tècnic
que me'ls ha tornat a gravar
coses d'aquestes
una altra cosa
avui mateix
hem instal·lat
i hem estrenat
la retolació
de les aules
tot això
clar
hem hagut de fer
senyalització nova
rètols
que diguin
quina és cada aula
que això és el centre
de català
els horaris de segrederia
que la gent no utilitzi
el mòbil a l'aula
tot aquest tipus de rètols
els hem instal·lat
avui mateix
però no només els hem instal·lat
sinó que estrenem el disseny
perquè el dissenyador
del consorci
ha dissenyat
aquests rètols
teniu dissenyador
sí
el consorci
hi ha una persona
que s'encarrega
de les qüestions gràfiques
tenim un programa
d'identificació visual
i tot aquest tipus de coses
però senyalització
d'aules
no passeu
horaris
centre oberta català
un rètol de voluntari
tot això
no teníem un estàndard
gràcies al nostre setllat
ara al consorci
tenim un estàndard
com que ens ha agradat molt
el dissenyador
em va dir
que si això funcionava
i li agradava
i ens agradava
ja seria
el nou format
de senyalització
de centres
de normalització
lingüística
per a tot Catalunya
clar
estem parlant
del consorci
que el consorci
seria la mare
la seu
la mare
i després d'aquí
surten les branques
que són els diferents centres
no?
sí, sí
però una vegada més
des del centre de Tadabona
som pioners
en qüestions d'imatge
també del consorci
conillets d'índies
digue-li pioners
o conillets d'índies
pioners
parlem de
present
encara us volia preguntar
una cosa
quin és el tipus d'usuari
que utilitza actualment
el centre
perquè aquesta demanda
de català
no sé si ve
com a motivada
també pel tema
de necessitat
de titulació
sí, en part sí
és normal
i legítim
és una gran part
de persones
no sé si una gran part
és una mica difícil
a vegades
de distingir
però sí que hi ha
un grup important
de persones
que venen
per la titulació
nosaltres des d'aquí
tenim títols homologats
amb els de la Secretaria
de Política Lingüística
i per tant
els cursos que oferim
sobretot
els de nivell superior
que antigament
eren el nivell C
i el nivell D
és igual
no canviant de nom
doncs aquestes persones
sí que volen
una titulació
després hi ha
també un gran gruix
perquè nosaltres
hem augmentat
exponencialment
els cursos
per no català
no parlants
durant aquests anys
que de persones
que fins ara
venien
simplement per l'interès
o perquè des dels ajuntaments
o des dels serveis socials
els deien
que estaria molt bé
que aprenguessin català
i per tant
venien per això
potser a partir d'ara
hi haurà
alguna cosa
relacionada també
amb la titulació
d'aquestes persones
fins ara
no hi era
el valor que tenia
era el valor
de saber la llengua
i que això
els oferia
la possibilitat
de trobar millor feina
o d'ajudar els nens
a l'escola
coses d'aquest tipus
a partir d'ara
no ho sé
no ho sé
si aquestes persones
també vindran
específicament
per la titulació
podria ser
una part
però hi ha
altres persones
que no venen
per la titulació
hi ha motivació
diversa
per assistir
en tot cas
estem parlant
d'un bon gruix
de persones
que venen de fora
que el català
els hi és llengua aliena
i això
en aquest sentit genèric
no ha canviat
des de la vostra època
Santi Joan
el que passa
és que
el perfil
potser sí
he evolucionat
quan jo vaig agafar
la presidència
hi havia un perfil
de gent
que demandava
el nivell C
el nivell D
i hi havia poca immigració
d'aquesta
que ha parlat
el Joan abans
i ens vam trobar
amb aquesta transició
i d'oferir
cursos de nivell C i D
van haver de passar
a oferir nivells bàsics
de què es tractava
és que la gent
entengués el català
i que el comencés a parlar
hi havia més demanda
que és la que suposo
que hi ha ara
el meu ideal
seria que el consorci
desapareixés
que no fos necessari
que no fos necessari
això seria el nostre ideal
perquè voldria dir
que estem en un país normal
malauradament
em sembla que
el necessitarem
per molts anys
el que passa és que
el concepte de normalitat
ha variat molt
i els compartiments estancs
els països homogenes
cada vegada existirem menys
i cada vegada
ens haurem d'acostumar més
al trànsit de persones
per tot arreu
no només per Catalunya
sinó per qualsevol país
del món
jo recordo
respecte a això
que preguntàveu
que al començament
del consorci
la gent no s'apuntava
per una qüestió
de necessitat
als cursos
és a dir
era majoritària
la gent
que tenia ganes
d'aprendre català
per una qüestió
de vegades
de militància
de vegades
simplement
d'impuls
cultural
però no de necessitat
recordo
molts cursos
que els havíem
de tancar
per manca d'inscripció
als barris
per exemple
recordo
un cas
cèl·lebre
en què
hi va haver
una discussió
amb líders
veïnals
que no els obrim
un curs
al barri
que els vam obrir
el curs
al barri
i el vam haver de tancar
per manca d'inscripció
això avui no passaria
això avui no passaria
segur
segur
perquè és veritat
que es demanden
de tot arreu
ens arriben demandes
per fer cursos
i cursos bàsics
en aquest sentit
durant aquests anys
nosaltres pensàvem
que aniríem
cap a un tipus
d'ensenyament
molt especialitzat
i de molta millora
de perfeccionament
de les persones
i en aquest sentit
hem rebaixat
perquè hem hagut de tornar
a començar
pel començament
per persones que no entenen
i que la gent
no comenci a parlar
exacte
efectivament
però és
és el que la societat demana
però bé
penso que és el que
efectivament
el que demana la societat
i el que
i el que hem de donar
i el que hem d'oferir
els fills van a l'escola
això ho tenim
tenim bé
i per la gent més gran
els adults
necessiten un consorci
i a veure
i cada vegada més
doncs
tenim una demanda
per part dels nouvinguts
perquè doncs
hem de ser conscients
que doncs
que cada vegada
en tenim més
i que si volem
que s'integrin
la llengua
és un pas important
per la integració
i per sentir-los
més
com nosaltres mateixos
i per tant
doncs
potser haurem
d'anar diversificant
al llarg del temps
de quins són
els programes
i els serveis
que es donen
vull dir
ara doncs
em penso que després
heu comentat
que parleu del voluntariat
doncs jo penso
que és una eina
importantíssima
per la integració
i pel fet
que es conegui
la llengua
i la tradició
del nostre país
aquest aconsell
és a vegades
el que
vaja
és el que doneu
des de l'Ajuntament
o sigui
la pregunta
vindria
per com es vertebra
o quin servei
fa el centre
de normalització lingüística
concretament
a nivell municipal
a nivell de Tarragona
ciutat
com és
la xarxa
que s'estén
del centre
l'Ajuntament
i els reis
l'Ajuntament
té un servei
també
de política lingüística
però nosaltres
el que fem
per l'Ajuntament
de Tarragona
sobretot és
ara estem
en el període
de formació
és a dir
de formació
de fer cursos
tant a l'Institut Municipal
de Serveis Socials
també a l'Institut Municipal
d'Educació
pels plans d'entorn
etc.
durant aquests anys
estem fent
molts cursos
pel cap de l'any
de formació
de persones
i després
que els atenem
al públic
que també ve
els cursos
que nosaltres fem
la matrícula directa
però que se suposa
que també
és l'atenció
a la població
de Tarragona
el servei de política lingüística
de l'Ajuntament
no es va plantejar mai
com un servei
per donar cursos
a la gent
que estava treballant
a l'Ajuntament
s'entén que si a l'Ajuntament
teniu funcionaris
doncs ja se'ls va demanar
en el seu moment
el nivell
que corresponia
a la plaça
que ells optaven
llavors
el servei
de política lingüística
de l'Ajuntament
què fa?
doncs d'una banda
fer uns reforços
en els funcionaris
amb els apunts de llengua
amb els tallers
que es proposen
de català
i evidentment
una coordinació
molt directa
amb el centre
de normalització
per tot el que ha comentat
la Rosa i Vars
però a part
doncs
el que estem fent
és tot un servei
de dinamització
del català
socialment
doncs
el paraula de tecla
que ara
doncs
s'oferirà
doncs a la gent
que truquin
que és
doncs
ha sigut un vocabulari
sobre les festes
de Tarragona
doncs per què?
perquè els tarragonins
tinguin un vocabulari
en català
sobre les festes
de Tarragona
que és el que vol dir
o la participació
doncs
que hi pot haver
de les plats
doncs
a
el parc infantil
de Nadal
amb jocs
per la canalla
perquè
doncs
perquè el català
arribi a ser realment
doncs
la llengua vehicular
en aquests moments
d'aquí de la ciutat
perquè hi ha lligams
evidentment
en cap moment
en cap moment
l'Ajuntament
en el moment
de plantejar
doncs
aquest servei
se'l va plantejar
doncs
com
simplement
doncs
allò
per dir no
no
perquè
doncs
a l'Ajuntament
traduirem
el que surti
en el bolletí
no
el que volem
evidentment
és això
socialitzar el català
ajudar
a fer qualsevol
activitat
doncs
que juntament
amb el centre
de normalització
o amb la secretaria
de política lingüística
o amb entitats
que estiguin
promovent el català
doncs
de donar suport
i treballar
senyors
ja per tancar
la taula
rodona
o hexagonal
que dèiem abans
ràpidament
un desig de futur
pel centre
encara que sigui
doncs
des d'una cosa física
a un desig més general
com deia el Santi
que desapareguem
perquè vol dir
que no es va
Jo segueixo insistint
que el consorci
com a consorci
de normalització
el seu fi
hauria de ser
desaparèixer
el que passa
que no sé si ho veurem
perquè
com ha dit el Joan
és el teu desig
és el meu desig
tal com està
que sempre hi haurà
gent de pas
evidentment
però que ha d'haver un organisme
que cobreixi aquest espai
de la gent de pas
espero
però el que sí desitjo
és que aquest país
sigui un país normal
com qualsevol altre país
del món
Jo crec que
m'hauria d'afegir
el que diu el Santi
però per no repetir-me
doncs
podríem desitjar
que la feina
que es fa avui aquí
demà es pugui fer a fora
és a dir
que
l'experiència adquirida
durant aquests anys
d'extensió
de l'ús del català
dins del país
es pogués continuar fent
fora del país
Interessant
un desig important
Interessant
Rosa
Jo també
hauria d'apostar
una mica
per la normalitat
del país
per això fa molts anys
que treballem
ja ho veurem exactament
fins on podem arribar
però
de moment
ara no és un bon moment
però
pensem
d'una manera optimista
de cara al futur
i per tant
apostar cap a la normalitat
i d'altra banda
també
per qüestions físiques
físiques
això
de poder treballar
de també
poder anar a la tabacalera
finalment
no en tenen mai prou
arribar a un port
arribar a un port
i deia d'aquí
ja no ens movem
com es diria
ara no em surt en català
fatal eh
fer arrels
arrelar
arrelar directament
arrelar en algun lloc
Rosa Maria
a veure
jo a part de
tot el que s'ha dit
a la taula
m'ha semblat interessantíssim
evidentment
poder veure
el centre
ja definitivament
a la tabacalera
Rosa
això ho aconseguirem
però a mi realment
el que m'agradaria
és que
la ciutadania
entengués
la importància
d'utilitzar
el català
socialment
o sigui
que la ciutadania
fos conscient
que
la feina
que estem fent
aquí al centre
la feina
que estan fent
els voluntaris
per la llengua
si la ciutadania
no ajuda
és difícil
perquè si aquí
estem fent
una feina
que el nou vingut
entengui
que el català
ha de ser
la llengua vehicular
si quan arriben
al carrer
i van
amb una botiga
i no acaben
de llançar-se
a demanar
vull comprar
un paquet
de sucre
i demanar-ho
en català
perquè tenen vergonya
i la gent
que desfatxa
no els diu
vinga va
jo t'ajudo
i ho fem
mirem malament
podria ser un altre tipus
d'ensenyament
o de servei
que podríeu adonar
des del centre
la formació
a la gent
que treballa
de cara al públic
perquè perdem
tot
i m'incloca
perquè perdem
les manies
o el surtin
de l'armari
com diu l'Enric
no?
ja ho estem fent
tant amb els alumnes
com també a través
del programa
de voluntariat
també se treballa
aquest aspecte
que passa
que és un aspecte lent
i amb el Consorci
del Comerç
de Catalunya
també s'estan fent
tallers
per les empreses
i pel comerç
perquè atinguin
en català
perquè es parli
si hi ha tota l'ajut
per exemple
en els restaurants
traducció de cartes
correcció
tot això
s'està adonant
però és el dia a dia
saps?
és allò
de trobar-te
una persona
pel carrer
que et pregunta
en quin carrer vas
i explicar-li
que carrer
i calle
és el mateix
amb la responsabilitat
també lingüística
efectivament
efectivament
les mil cares
ja veieu
els mil serveis
que dona el centre
de normalització lingüística
que està d'enhorabona
el de Tarragona
perquè han canviat de seu
i avui és el que estem celebrant
aquí
n'hem volgut parlar
sobre el passat
present i futur
amb els seus
president i director
passat
Santi Pallàs
i Joan Caballé
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i mira
equip d'homes
i equip de dones
en guany
Rosa Maria Rossell
presidenta
i Rosa Maria Ibars
directores actuals
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
fem una petita pausa musical
i tot seguit
saludem a dos voluntaris
per la llengua
l'Àngel González
i el Javier Sabatera
us els presentem