Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gr далее!
Why?
Canfif ma!
fangat!
Tornada!
Moit!
Hmm...
Thanks poor!
Dingeada!
C ogniubil пред ho signat...
E la nidia!
Who?
Pot encwowit?
I la nidia!
I les autoritats locals.
Els ordals,
этому friends the blood каб!
We are done!
We are done!
We are done every now to the office of Barcelona.
i també de Vilanova d'Escornalbou, que ell hi està molt unit,
ja que de Vilanova d'Escornalbou era la seva senyora.
Més enllà, doncs, aquest sopar a l'Hotel Imperial Tarraco,
se'ns dubta que la millor manera de fer-li un homenatge al mestre Tomàs Ill
és fer-ho amb la seva música, amb les seves sardanes, en un concert al Metropol.
Sí, sí, vull dir, a veure, això nosaltres ho teníem ben clar.
Si li fèiem un homenatge al mestre Tomàs,
nosaltres el que volíem era sentir la seva música, no?
Pensem que és una persona que des de molt jove,
si agafem la seva biografia, de 7 o 8 anys ja tocava la banda de música d'Horta, no?
I des de molt jove es va dedicar ja a la composició.
Primer en qüestió de jotes, després també ballables,
l'estam conjunts de música que feien els balls pels pobles,
doncs clar, es va dedicar a el que ell coneixia i el que ell feia.
Fins que va arribar a l'any 63, que va entrar a la Coul a Barcelona,
que llavors allí sí que va ser quan ja va conèixer la sardana.
Alguna n'havia fet, perquè la primera sardana que va fer la va fer a Bilbao,
durant que va estar, doncs, després de la guerra, va estar allà a Presoner,
i allí, doncs, va fer la primera sardana que es titula Els Allunyats.
I, però, va ser una cosa que ell ho diu, jo, en aquells moments,
la sardana, com aquell que diu, ni la coneixia, musicalment no sabia què era, no?
I va fer aquelles primeres notes, però allí va quedar la cosa.
I a partir de l'any 63 sí que va ser quan amb la Coul a Barcelona
es va dedicar, doncs, ja més, a la música catalana, música de Coul,
no solament sardanes, vull dir, ha fet gloses, ha fet...
ha escrit de tot, però, principalment, sardanes, ja et dic,
en aquests moments no porta 1.300, o sigui que n'hi pot haver més d'una
que, per molt que hagin dit, encara estigui per estrenar i sigui nent.
Per què el casal, senyor Grau, ja va decidir fa mesos
impulsar aquest homenatge al mestre Tomàs Gil?
Bé, amb el mestre Tomàs vam tindre molt...
La relació nostra amb ell comença l'any 72-73,
quan se li va demanar que escrivís la sardana a Tarragona, ciutat, Pobilla.
Ens va fer una gran sardana.
Vull dir, de totes les ciutats, Pobillas, de totes les sardanes que hi ha,
si els sardanistes, si els entenedors amb música,
diguem-ne, ells no tenen que escollir una, escolleixen Tarragona, ciutat, Pobilla.
Llavors, ell va donar un impuls molt gran al sardanisme de Tarragona
i, sobretot, a part del casal tarragonic,
van ser els que vam organitzar tota aquella festa
i, a partir d'aquí, va ser quan hem tingut tota la relació amb ell
i l'amistat ha anat creixent dia a dia.
Pensem que amb aquests trenta i tants anys
ens ha fet, pràcticament, aquí a Tarragona,
una sardana, com a mínim una sardana cada any,
no portem trenta no sé quantes,
dedicades a la ciutat, el casal,
a lo que és entitats de Tarragona,
a lo que és persones, o sigui, sardanistes de Tarragonins,
que també tenim sardanes dedicades d'ells.
Les dues últimes me les va entregar fa cosa d'un mes i mig,
a les ballades del Serrallo,
va vindre d'ell perquè n'estrenaven també dues d'ell,
i em diu, té, aquesta encara no s'havia estrenat,
aquesta te l'he fet ara.
Dues sardanes dedicades a Tarragona,
una que es titula Tarragona Morosa,
que l'estrenarem el dia 2 de maig a l'Aplec,
i l'altra que es titula Flò Tarragonina,
que hem de buscar el dia per estrenar-la.
O sigui, la vinculació amb ell és total.
És total, és una persona, a més a més,
molt amable, simpàtica,
té tota la conversa que vulguis,
té anècdotes per explicar,
i pots passar un dia amb ell
i no t'agorriràs pas, al contrari.
Això que ens explica,
demostra més la vitalitat que té
els seus 94 anys,
a punt de fer 95.
Sí, sí.
Ell continua escrivint.
Ell continua escrivint,
i a més a més, vull dir, una cosa molt...
anava a dir curiosa,
però no sé exactament quin qualificatiu donar-li,
perquè fa molts anys
que ell té les mans,
té els dits no derrotats,
però no pot tocar el piano.
Llavors, esclar,
al no poder tocar el piano,
tota la música que fa ell
ho té dintre el cap.
I tot el que fa ho escriu
sense haver sentit una nota.
Llavors, ell agafa el tema musical
i comença a desenvolupar.
Fa la seva partitura de la sardana
i a partir d'aquí, llavors,
harmonitza de cap
les 11 partitores.
O sigui, les 11 partitores
per cada instrument de la cobla.
O sigui, vull dir,
ell és una persona
que és admirable en aquest sentit, no?
Té un cap que no és...
molt clar,
molt clar,
sap el que vol,
sap on està,
té 94 anys,
comença ara
a fallar-li una mica la cosa,
però vull dir,
no té cap problema
amb la música
i amb tot,
vull dir,
està perfecte.
perfecte, perfecte.
Es diré més,
cada setmana,
dissabtes i diumenges,
està en una pleca,
en una ballada,
no a Barcelona,
perquè ell viu a Parets,
o sigui,
no el més fàcil,
estarà el dissabte a Tarragona,
diumenges se'n va a Sant Carlos,
que hi ha la pleca de Sant Carlos,
de la ràpida,
o sigui,
vull dir,
cada diumenge,
cada dissabte i diumenge,
ell està voltant per allà,
el dia 2 el tornarem,
si Déu vol,
el 2 de maig el tornarem a Tarragona
amb la pleca de Sardanes,
vull dir,
i ell corre,
agafa el tren
i va cap aquí,
cap allà,
o algun sardanista
que el porta.
És fantàstic,
realment,
en fi,
sentir,
descriure la vida
de Tomàs Gil,
aquesta vitalitat
que demostra
amb aquest amor
i amb aquesta vinculació
que té la Sardana.
A més,
el podrem saludar
aquest dissabte
aprofitant aquest acte d'homenatge.
Per cert,
senyor Grau,
i acabem,
recordem l'hora del concert?
Sí,
l'hora és a les 7 de la tarda
al Teatre Metropol,
es poden recollir
les invitacions,
o sigui,
és entrada lliure
però amb invitació,
que es poden recollir
a les mateixes guixetes del teatre,
a les hores normals,
de 10 a 2
i de 6 a 8
o de 6 a 8 i mig,
o a les hores de tequilla
es poden recollir
les invitacions
per assistir.
I si algú vol assistir
al sopar,
encara tenim tiquets,
poden demanar
per telèfon
al 610
88 15 97,
demanar
els tiquets
pel sopar
i el dissabte
a les quarts de 10
es trobaríem
a l'hotel
i el Tarrer.
Perfecte,
doncs és l'homenatge
que li fa la ciutat de Tarraón
a través del casal
terragoní
al mestre Tomàs
Gil Membrado,
que a més,
aquesta setmana ha conegut
que li concedeixen
la creu de Sant Jordi.
El concert,
recordeu,
amb invitació prèvia
però gratis,
de franc,
sexe lliure
el dissabte
a les 7 de la tarda
al Metropoli.
i després el sopar a dos quarts de 10
a l'hotel Imperial Tarracom.
Senyor Jordi Grau,
president del casal Tarrer Uní,
felicitats per la iniciativa
perquè sé que hi han treballat
durant molts mesos
i a més,
culmina
amb un gran moment
pel mestre Tomàs Gil.
Felicitats
i que vagi molt bé,
que sigui tot un èxit.
Bé, moltes gràcies.
Adeu-sia, bon dia.
Adeu, bon dia.
Adeu.
i que vagi molt bé.
Fins demà!