Música
Hoy he vuelto a pasar
por aquel camino verde
que por el valle se pierde
con mi triste soledad
Hoy he vuelto a rezar
a la puerta de la ermita
y pedí a tu virgencita
que yo te vuelva a encontrar
en el camino verde
Juanito Segarra
sempre és una delícia recordar aquest camino verde
però avui tenim una motivació extraordinària
és una de les cançons que segurament ha ballat
i ha escoltat moltes vegades a la seva vida
perquè li agrada
i així ens ho ha comunicat Dolors Sarler
és la primera àvia centenària
de la residència a les Alsines
del carrer Maria Cristina de Tarragona
Avui la veritat és que des de primera hora del matí
podríem dir estar rebent homenatges, celebracions
i han volgut desplaçar-nos fins a aquest punt de la ciutat
per felicitar-la
i allà està Josep Pardila
Bon dia Josep
Bon dia Jovanda
M'imagino que hi ha hagut molta festa
molt d'ambient, moltes fotografies segurament
Sí, sí, i tant i tant
Molts nervis?
Des de les 11 del matí que han començat
ens han comentat a fer una mica els actes
han fet una sessió de musicoteràpia
ens ha comentat l'autobús
que cada dimecres es fan aquestes sessions
i que se'n recorda i sap totes les cançons
i després ja ho sentireu que ens ho expliquen
i a tota la família
ara mateix ja estaven fent una mica d'episcolàvis
per això hem volgut parlar abans amb la Dulós
i deixar a la família aquesta celebració
que des de primera hora
ja s'han fet totes les fotos
a més han aconseguit un repte
m'ho han explicat els familiars
que és fer-se la foto amb una bufanda del nàstic
Ja deus, a veure si ens dóna sort
A veure si ens dóna sort
i també s'ha fet aquesta foto
per tant tot el matí amb les fotos
han vingut diversos mitjans de comunicació
per tant ha estat avui un dia intens per la Dulós
Com dèiem, aquest 14 de març va fer 100 anys
i avui la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania
la delegació de Tarragona, en Jordi Tous
doncs ha volgut fer aquesta entrega
d'aquesta medalla dels 100 anys
Si et sembla, hem parlat amb ella
ja veureu que al principi se la veia força emocionada
però que després s'ha deixat anar
i realment s'ho ha passat molt bé
parlant la Dulós, com dèiem, avui ha fet 100 anys
i per tant amb tota la família era un dia especial
Escolta'm-la si et sembla
Endavant
Hem estat parlant fa una estoneta amb ella
Dulós Sarrué, bon dia
Bon dia
Aquest 14 de març vostè va fer 100 anys
i ara ve que porta aquí la medalla ja tota lluena
Està contenta?
Molt
Estic contenta de tot el que m'han fet
de tots els que m'han ajudat
i tots els que he tractat
Estic contenta de tot el que m'han fet
Estic contenta de tot el que m'han deixat
Estic contenta de tot
Estic contenta de tot
Sí, sí, molt contenta de tots, perquè sempre a casa nostra ha sigut una pinya, a casa nostra.
Aquesta casa està emocionada.
A casa de treballar, se sentava en una cadira, i els petits tots cap allà, i on els feia cantar i els feia ballar.
I la meva mare treia el menjar de la cunyà, cantant també i ballant.
I tota la vida, tota la vida, tota la vida, hem tingut un...
que no, ni parlar mai de res de ningú.
A les cases, tots els que ens feien per nantros, ho havien fet tots a les cases que estàvem.
Allà voren-se.
Va, va.
És molt bé.
A més, clar, cent anys són molts, eh, Teresa?
Durós.
He passat de bons, he passat de dolents, però han passat i han passat.
jo he arribat a llum, he arribat, perquè tots me volen, i la persona que he tractat, totes m'han tractat i totes m'han tractat bé, jo també.
Cent anys, però encara vi queden molts anys, eh, està, bueno...
Això són coses que no es pot dir, no se sap, però que jo sí que ho voldria, uns quants anys més, sí, que es voldria.
Voldria veure més coses encara.
Vostè, clar, ha viscut moltíssimes coses allà al llarg de la vida i tot.
Com dèiem, moltíssimes i moltes de bones, eh?
De bones, totes bones, totes bones.
Aquell senyor que ve cada tarda.
Ai, cada tarda, on hi estava?
Tal dia com avui.
El dimecres, ve cada setmana.
I aquí han sortit totes les cançons més antiques del món.
I jo, les he cantat amb ell.
I totes juntes.
Les ha cantat totes?
Sí, totes i totes les que demanem a la sala.
Vaja, mos feia cantar.
Vaja, mos feia cantar.
I jo, quan hi havia una que em venia a la memòria d'aquell any,
deia, aquesta és aquella.
I me'n recordava i que seguia cantant.
I se'n recordava totes les cançons, doncs?
Sempre em suc a casa nostra, tots.
Tots, tots, tots, tots.
I mira...
Però sempre ve un dia que s'acaba.
I quan era jove, a Dubós?
Què recorda de quan era jove?
Que em recordo quan anava a treballar a la Mundial.
Una fàbrica que feien teixis de...
amb màquina elèctrica.
Dugues em portava.
Una a cada costat.
i quan sortíem a les vuit, anàvem d'un temps per la Rambla,
i el meu pare mos volia a les nou a casa.
Ell se passejava per la serra, vigilant.
Ara s'hi tornaven aviat a casa.
i després van començar quatre nois al nostre darrere,
a tirar piropos i coses,
que vam arribar, que rèiem,
i al final de...
que vam començar la mica del mull de la guerra,
que vam començar,
em va sortir un,
per casar-me.
i era un d'aquells quatre.
I quan el vaig veure li vaig dir que sí.
I mira, se vam casar i vaig tindre la nena.
I vostè és originari dels Solaràs,
però fa molts anys que és a Tarragona.
Els Solaràs anàvem a l'estiu.
A l'estiu?
A l'estiu prenia els tres xiquets,
que el petit encara no caminava.
Els grans ja caminaven, però el petit no.
i vivíem en una casa
que era d'una cosina germana meva.
I allí passàvem els dos o tres mesos d'estiu
fins que tocava al col·legi.
Quan ja era l'hora del col·legi,
cap a casa.
I cada setmana baixaven
la meva filla i l'home,
primer amb una furgoneta que va sortir primer,
a més d'ac de cotxe, que era allò de ferro,
que servia per treballar a la terra també,
per portar a la terra.
Baixaven amb allò carregats de fruites i de tot,
que encollien ells que tenien una masia, eh?
I car, de tot.
I després...
I amb carro van venir, oi?
Després ja baixaven amb cotxe.
A les primaries, com van venir a Tarragona amb carro?
O no?
Van venir a Tarragona amb un carro.
I quan vam arribar al poc d'aquí,
quan baixàvem del carro,
les veïnes se la porten mirant,
i feien, mira, mira, mira,
n'hi surt un d'una altra.
Ara en surt un altre.
Quines xiquetes, feien.
Quines xiquetes.
Erem rosses com un fil d'or.
El cabell.
Erem molt rosses.
I anàvem sis, sis germanes i un germà.
I a Tarragona va néixer un germà i una germana, eh?
Que també és per aquí.
Que és aquella d'allí.
Aquest és de Tarragona.
I ja vam ser, ja vam ser vuit.
I després, doncs mira, va anar venint lo de més.
Doncs dos, moltíssimes gràcies per...
Al ball no es van deixar, no hi va tocar mai el peu.
No?
No.
I la meva mare i el meu pare ballaven la Jota.
Tots dos.
I el Garrotín, que deien,
d'això de Saragossa.
Ho ballaven com si res.
Tot ho ballaven.
Ells eren molt balladors.
Això que us he de explicar.
I quan tancaven el ball,
les quatre parelles eren els últims.
Els últims de tancar el ball.
De tancar el ball.
Doncs dos...
Les quatre parelles.
I les quatre parelles se van casar junts.
Ah, sí?
I van fer el viatge després.
Cadascú casa seu, eh?
Cadascú casa seu, eh?
Sí.
Sí.
Doncs...
El meu pare...
Digui, digui.
Per arribar a Lleida.
I havien d'anar a veure una germana que tenien a mon poble.
i van pujar amb un cotxe de mercància.
Allà amagat.
I no van poder sortir,
que no van trobar per sortir,
per passar la nit de nit.
Les històries, eh?
Són moltíssimes històries.
Sí.
que sentien que el cotxe anàvem amunt i avall.
Amunt i avall.
Que el traien per carregar-ho.
I es van trobar amb els dos de dintre.
Àvia, vinga.
Vols menjar alguna cosa, eh?
Doncs no.
Moltes gràcies.
Felicitats.
I que vagi molt bé, eh?
Gràcies.
Jo també.
Un aplaudiment de la família, no?
Que això...
Doncs ja ho heu sentit, eh, Jolanda.
Que ha acabat contenta, contenta.
Molt contenta i fins i tot riem.
Molt contenta.
I explicant-nos aquestes històries.
Esclar, 100 anys donen per molt.
Són moltes experiències viscudes al llarg de la vida.
I, per tant, avui era...
M'has mereixit aquest reconeixement, eh?
Doncs sí.
Però la veritat, Josep,
100 anys en donen per molt,
però escoltant les paraules de la Dolors
ha tingut una vida llarga.
Això és evident, 100 anys.
Però el millor és que, segons ella mateixa ha explicat,
ha tingut una vida llarga, però també feliç.
I tant.
S'ha sentit estimada.
Només li han passat coses bones.
I això, doncs, ve d'un tarannà positiu.
I una gran amant de la música.
Començàvem amb El Camino Verde de Juanito Segarra
i sabem que una altra de les cançons
que li agrada moltíssim a la Dolors
és aquesta,
Aquellos ojos verdes de Nat Kinkol.
Figuem una miqueta i després continuem parlant.
Molt bé, perfecte.
a les aguas.
Un dia me miré.
No saben las tristezas
que en mi alma han dejado
aquellos ojos verdes
que yo nunca pensaré
que yo nunca pensaré
Dolors Arler, protagonista sens dubte.
Avui al seu entorn més immediat
la seva família
va ser el dia 14 que va fer anys
però avui també
una persona destacada
dins del panorama mediàtic local,
podríem dir-ho així, no, Josep?
Ja per acabar, si et sembla,
saludarem,
ja que la tenim aquí amb nosaltres,
la directora del centre,
la Núria Sánchez.
Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
M'agrada que ens feia gràcia
simplement que ens digués
com ha anat el dia
perquè avui era la primera àvia
centenària d'aquesta jove residència.
Sí, la veritat és que la residència
només té 3 anys,
vam obrir les alzines
el desembre de 3 anys enrere
i estàvem molt emocionats
esperant que arribés una àvia centenària
i per fi amb la senyora Dolors
hem tingut l'ocasió.
El matí ha sigut molt emocionant,
ha vingut TV3,
el programa del senyor Cuny,
ja hem fet una petita entrevista
amb ella,
ha vingut molts familiars,
que era el que més ens interessava,
que la família participés
perquè som un centre molt obert,
ens agrada molt que les famílies vinguin,
participin,
perquè de fet tots junts
som una gran família.
Ha vingut el nostre també musicoterapeuta,
nosaltres fem una activitat de musicoterapia
i la persona que la porta a terme
és molt estimada a la casa,
l'hem convidat.
I ens va dir que ha cantat totes les cançons, eh?
Ha cantat el rosó,
l'aniversari feliç
i alguna de les cançons preferides
de la senyora Dolors.
Ha sigut molt emotiu tot plegat.
Molt emotiu, Núria.
Molt emotiu.
La veritat és que sí,
ha sigut un matí molt bonic.
Moltes gràcies.
A veure si anem compunt 100 anys més, no?
Això esperem.
Al novembre creiem que tenim una altra cita,
o sigui que anem directes cap a ella.
Bé, gràcies i bon dia.
Gràcies i bon dia.
Doncs és l'ambient que es viu avui, eh?
A les Alsines del carrer Maria Cristina.
Avui la Dolors Farber, la senyora Dolors Farber,
ha fet 100 anys i calia celebrar-ho.
Doncs clar que sí,
calia celebrar-ho i compartir-ho des d'aquesta sintonia,
la de la Ràdio de la Ciutat.
Un matí, la veritat, molt intens,
informativament parlant amb personatges ben diferents
i que continuaran després de la una.
Josep, moltes gràcies. Fins ara.
Fins ara, que vagi bé.