Senyor Adolfo Tudó, bon dia.
Bon dia.
Quin balanç fa d'aquests primers quatre mesos
al capdavant de la direcció general de Catalunya Caixa?
És un balanç extremadament satisfactori
perquè aportem una velocitat de creuer molt alta.
De fet, pensi que la primera setmana de funcionament
ja teníem tot l'equip directiu fins al tercer nivell anomenat.
Tenim el procés d'integració informàtica en plena marxa.
el tancarem, jo crec, amb un temps rècord abans de l'avril de l'any que ve.
Per tant, estem molt satisfets i, a més a més, molt aviat,
de fet, el 16 de novembre ja tenim nou òrgans de govern.
Per tant, és la primera fusió que es tanca de forma definitiva
en l'estat espanyol. Per tant, molt satisfets.
Ha anat millor fins i tot el que preveien?
Perquè parla de velocitat de creuer.
Ha anat una mica més ràpid del que preveiem
i segurament que també una mica més fluid del que preveiem.
No hi ha gaire coses escrites sobre aquests processos,
però són processos complexes i estan anant molt bé.
En els últims dies han donat a conèixer algunes xifres
del balanç dels primers nou mesos d'aquest any 2010.
114 milions d'euros de benefici en aquests primers nou mesos
fins al 30 de setembre.
Un increment de l'1% respecte al mateix període de l'any passat
agregant les tres entitats fusionades.
Recordem, Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa.
Com valora vostè aquestes xifres?
Vaja, jo crec que si tenim en compte l'entorn en què estem,
en què la majoria d'entitats donen resultats decreixents,
doncs el fet que encara que hi hagi estat un creixement minso,
però que hi hagi estat creixement de beneficis,
jo crec que es pot valorar molt positivament.
Encara que sigui això, només un 1%.
Encara que només sigui un 1%.
I les previsions de cara a aquest proper trimestre
poden anar en la tendència que han marcat aquests nou primer mesos?
Jo no estic absolutament segon aquests moments
i a més a més estarà una mica millor del que havíem previst
en el pla d'integració que havíem presentat al Banc d'Espanya.
Això en poques paroles vol dir que estem sortint del POU
com a mínim entitats financeres com Catalunya Caixa?
De fet no estàvem en el POU, per tant és difícil sortir d'un lloc on no estàs.
Simplement vol dir que estem fent la feina.
Simplement vol dir que estem fent la feina
i en un entorn molt complex i estem fent la feina tal com estava previst.
Com preveu el 2011, senyor Tudor?
Molt complicat.
Molt complicat perquè l'economia...
Segurament que el pitjor ha passat,
però això no vol dir que tornem a taxes de creixement de l'economia
que de les que hem tingut els últims anys, de fet fins al 2007,
la previsió de la Fons Monetari Internacional és creixement de 0,8,
però 0,8 de creixement, si es compleix, encara no crea ocupació,
per tant, molt complicat encara.
El dia 16 de novembre, ja l'ha anomenat abans,
serà el dia en què l'Assemblea General de Catalunya Caixa
escollirà el nou president i es coneix el seu nom,
Fernando Casado, que assumirà aquest càrrec.
Què creu que aportarà a l'entitat el nou president?
Vaja, que es coneix el nom ho diu vostè.
Jo no conec el nom, perquè, de fet,
l'únic que se sap és que el senyor Fernando Casado
ha estat anomenat a l'Assemblea General
per la Diputació de Barcelona.
En última instància és el nou Consell,
que encara no està anomenat,
qui ha d'anomenar el president.
i estic segur que, sigui qui sigui aquest nou president,
serà un president molt bo per l'entitat.
En qualsevol cas, vostè, com a director general de Catalunya Caixa,
quin perfil creu que ha de tenir
o quins valors creu que ha de portar el president d'una entitat com aquesta?
Jo crec que ha de ser una persona independent,
amb criteri i amb prestigi
davant de les institucions i de la societat.
Això serà el dia 16 de novembre.
Formaran part, entraran els nous membres del Consell d'Administració,
entre aquests, els que ha proposat la Diputació de Tarragona.
Ara, fa una setmana, els aprovava per unanimitat.
Són dotze, una dotzena de noms proposats
per la Diputació de Tarragona.
Què n'opina d'aquests dotze noms que han sortit?
Entre les moltes feines que tinc jo,
no està la d'opinar sobre la composició dels òrgans de Govern.
i, de fet, jo estic absolutament segur
que el Consell finalment tindrà una composició que serà molt bona
i totes les membres del Consell faran molt bé la seva feina.
Per tant, suposo que no vol entrar tampoc en una certa polèmica
que a nivell local s'ha produït pel nomenament
d'un d'aquests membres del Consell,
com és el president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
Albert Avelló.
Vaja, no és que no hi vulguis, que no em toca
i, a més, tinc tanta altra feina que no crec que valgui la pena.
Ara, amb la perspectiva que dóna el temps,
deixant de banda aquesta qüestió concreta del 16 de novembre,
quina valoració fa de tot el procés previ
a la fusió formal de les tres entitats?
Tot el que va passar fa un any, com l'analitza?
Hi ha una dita que diuen que el que ve acaba, ve està,
o alguna cosa així, o ve està el que ve acaba.
I, de fet, jo crec que això acaba molt bé,
perquè la prova del codó, la prova del nou,
és que som la primera fusió, de veritat,
que es produeix en aquest país, i a més és una fusió gran.
Això indica que en tot el procés s'ha fet bé,
en termes generals, i que tots els actors que hi han participat
han fet un exercici de responsabilitat, de seriositat,
i hi ha hagut coses que s'han hagut de polir,
com és normal, en un procés d'aquesta complexitat.
Però, vaja, jo crec que tots els actors de tots els territoris
s'han comportat amb molta seriositat,
amb sentit de la responsabilitat, i el resultat és el que és.
Molt satisfactori.
El procés sap vostè, però, de totes maneres,
que va generar en el seu moment moltes crítiques,
molts recels, en alguns sectors de les comarques de Tarragona,
alguns sectors que l'han qualificat d'absorció,
en el sentit que Tarragona perdia pes,
perdia autonomia, perdia el nom d'una entitat financera,
en definitiva, que havia estat molt perjudicial
pels interessos del territori i de Caixa Tarragona.
Què n'ha de dir d'això?
Jo crec que més que rebuig,
el que genera aquests processos són preguntes.
i és molt natural que la gent es faci preguntes
i, de fet, en el procés,
mentre aquestes preguntes estaven sense resposta,
doncs és normal que la gent es qüestioni coses, no?
Però a mesura que s'ha anat respondent aquestes preguntes,
jo crec que tota la majoria de gent està veient
que aquest era un procés guanyador,
que aquest és un bon procés, que és un procés estructurat,
i, de fet, aquest és un procés que mira endavant i no enrere.
i la gent que coneix bé aquest procés saben que també la gent de Tarragona,
els territoris de Tarragona, hi han sortit guanyant.
Perquè en els òrgans de govern,
per posar només un exemple,
el pes dels òrgans de govern de l'antiga Caixa de Tarragona,
o el territori de Tarragona, per dir-ho així,
és del 20%.
Si ho comprenem amb el seu tamany,
doncs el seu tamany és menys.
Per tant, en aquest sentit, hi han guanyat.
La presència en els equips de direcció és molt important,
perquè hi havia molts professionals.
En l'obra social, igual.
El percentatge acordat que tindrà les Terres de Tarragona
és el 15% de l'obra social de la nova entitat de Catalunya Caixa.
I és més del que tenia abans.
Per tant, objectivament,
més enllà dels sentiments subjectius,
comprensibles,
més enllà de tot això,
doncs objectivament jo crec que aquest territori ha guanyat.
Per tant, aquests suposats recels d'alguns sectors
s'acabaran diluint, segurament,
pel que diu vostè,
amb el pas del temps,
amb el propi funcionament de l'entitat?
Jo no estic convençut,
perquè les coses normals acaben sent normals.
I fixi-s'hi,
en molt pocs mesos,
i aquest és el segon cop que vinc a Tarragona,
amb un acte institucional,
institucional,
no de Catalunya Caixa,
sinó organitzat per altres institucions del territori,
i amb molt de gust,
i vindré tants cops com faci falta.
I com us pot imaginar,
ja soc una persona raonablement ocupada,
però, vaja, també és la meva feina,
i potser de les més importants d'aquests moments
és estar a prop dels territoris.
Per tant, jo crec que aquest és un procés
que dintre de molt poc,
si no hi ha,
estarà absolutament normalitzat.
Ni tan sols el nom el preocupa,
el resultat final de la fusió.
Li preocupa en el sentit d'això,
dels rassals que ha provocat en alguns sectors,
que es digui Catalunya Caixa,
que en fi són les mateixes paraules
de l'antiga Caixa Catalunya,
a l'inrevés,
o és una anècdota?
Jo crec que també és una anècdota.
És una anècdota.
A veure, a Catalunya ens engloba a tots,
això em sembla que ningú ho pot discutir.
és un actiu,
aquest nom és un actiu per tot el país.
Jo crec que aquest és l'actiu més gran que té aquest país,
i per tant,
a mi em semblava,
m'hagués semblat un despropòsit
no mantenir-ho d'alguna manera.
I jo crec que això
tothom ho entén.
Però a part d'això,
el nom oficial d'aquesta entitat
és Caixa Catalunya Tarragona Manresa.
I està, diguem-ne,
en els subtítols de la marca.
Abans, senyor Tudó,
ja ha citat l'obra social.
Aquest és un tema que precisament
des del territori s'ha comentat,
s'han fet moltes preguntes,
molts sectors,
sobre com quedaria realment
l'obra social de l'antiga Caixa Tarragona,
de la Fundació Caixa Tarragona.
Com queda ara,
o com quedarà en el futur aquesta obra social?
Em sembla que l'hi deia abans.
jo crec que potenciava.
D'entrada,
es continua mantenint
Fundació Caixa Tarragona
per tindre una presència
important,
institucional en el territori.
I, a més a més,
la dotació serà més important
que era abans.
I, per tant,
si podem mesurar en recursos
la importància d'una institució,
serà més important.
Però no solament això,
és que es creen sinergies.
miri,
abans la pederera no era dels tarragonins,
ara sí.
Amb això,
els tarragonins ja hi guanyen,
no?
Abans d'ahir,
la Comissió de Bers Socials
va aprovar un projecte
molt maco,
d'una certa ambició
al Delta de l'Ebre,
d'un projecte
que tenim un territori allà,
un terreny allà,
molt important,
per fer-hi un projecte educatiu,
mediambiental,
per canalla
i per famílies.
Doncs aquesta és una actuació
molt important
que segurament
no s'hagués pogut fer
si no hagués existit la fusió.
Per tant,
i arran de l'exemple
que ha posat de la pedrera,
es poden activar,
precisament,
activitats culturals
o programes socials,
potenciar tot això
precisament perquè la fusió
de l'entitat
pot ajudar
a promoure altres activitats
de calat més gran,
no?
Evidentment,
miri,
Catalunya és un país molt petit
i, per tant,
doncs,
el que hem de fer
és aprofitar
tot el que tenim.
I la gràcia
d'aquesta fusió
és que la gent
que hi treballem a dintre,
la immensa majoria,
ja pensem
en l'entitat que som.
Ja no mirem enrere,
mirem endavant.
Perquè endavant
és,
diguem-ne,
és molt més prometedor
les possibilitats
que tenim
que, diguem-ne,
viure d'un passat
que ja no tornarà.
Li preguntava
per l'obra social.
I els clients
de les antigues entitats
com han quedat
i quins beneficis
és que creu
que obtindran beneficis
o obtenen ja beneficis
amb la fusió?
Mira,
aquest és un negoci
que té
economies d'escala.
És evident
que,
doncs,
ara
és una entitat més gran
i, per tant,
els clients,
els antics clients
de Caixa Tarragona
o els de Caixa Manresa
tant se val,
doncs,
ara tenen la possibilitat
de tenir accés
a més productes,
a una tecnologia
més avançada,
a productes més innovadors,
a un servei de banca privada
més potent,
etcètera.
i, per tant,
els clients,
els clients,
jo crec que,
diguem-ne,
passat aquest
neguit inicial
que pot existir,
però val a dir
que des del primer dia
un client
de l'antiga
plataforma
Caixa Tarragona
podia operar
amb qualsevol oficina
de l'antiga
plataforma
Caixa Catalunya
en el 90%
de la seva
operatòria.
Per tant,
tot ho estem fent
molt fàcil.
Tota aquesta fusió
està pensada
està pensada
pels clients.
Nosaltres som
una institució
que mirem
pels clients.
De veritat.
El foco
no està amunt.
De vegades
a mi em pregunten
i la marca
i els problemes
més locals
dels règons de govern
i jo
el foco
el poso ball
i dic
escolta,
què és el que és
més bo pels clients?
Què és el que és
més bo?
Perquè el que és
bo pels clients
és bo
pel conjunt
de la institució
i, per tant,
per l'obra social.
Parlant de clients,
senyor Tudó,
clients particulars,
empreses,
des de fa mesos
es queixen,
no només amb Catalunya Caixa,
sinó amb el món financer,
amb Bancs i Caixes en general,
de la falta,
de la impossibilitat
dels problemes
per accedir al crèdit.
Per què és tan complicat
en l'actualitat
i això canviarà
de manera
més o menys immediata?
Miri,
és que passem
d'una època
en què
hi havia una,
deixem fer-se
una expressió
molt col·loquial,
hi havia com una espècie
de borratxera
de liquiditat.
No és que no fos
difícil
aconseguir un préstec,
és que te'l regalaven
pràcticament.
Tothom
tenia accés
a tot.
I això,
vaja,
tots tenim
una part de responsabilitat.
Des dels organismes
reguladors
fins als governs,
fins al sistema financer,
fins a aquells
particulars
o empreses
que s'endeutaven
més enllà
de les seves possibilitats.
tothom
té part
de responsabilitat.
Ara,
probablement,
de forma pendulada,
hem passat a un altre extrem
en què,
diguem-ne,
costa molt
que et feguin
un préstec.
Però,
de fet,
no costa més
que
quan jo eri jove.
Fa molts anys,
això ja.
No costa més
que fa
30 anys
o 35 anys.
Vol dir que
estàvem mal acostumats?
Bé,
no dic que estàvem mal acostumats,
estàvem ben acostumats.
i,
diguem-ne,
potser la realitat
no era,
aquesta realitat
no era sostenible
i la veritat
és que
el més,
encara més gran
per fer préstecs
el tenim
les entitats financeres
perquè,
de fet,
els préstecs
són les nostres vendes
i,
per tant,
dir que no volem fer préstecs
diguem-ne,
no és veritat.
El que volem assegurar-nos
és fer préstecs
que després
ens tornaran.
Potser perquè estem,
diguem-ne,
una mica
escaldats
del passat,
eh,
en bona part
per responsabilitat nostra,
però,
però,
però hem de ser cuidadosos
amb que
la demanda
de crèdit
sigui una demanda solvent.
Per tant,
això continuarà igual.
Això continuarà
d'una temporada
perquè,
a més a més,
les restriccions
de liquiditat
en el món
són molt grans.
Ara,
pensi que,
fins i tot,
als governs
els costa endeutar-se.
a les institucions
financeres
ens costa molt
endeutar-se
i, per tant,
si a nosaltres
ens costa endeutar-se,
aquells que s'endeuten
amb nosaltres
t'endeutarem més difícil.
Què opina
de la missió de bons
per part del govern
de la Generalitat?
És una magnífica operació
pels clients.
Vostè la valeria?
Vaja,
jo en compraria.
No ho ha fet?
Vaja,
encara tinc temps.
Parlant d'altres qüestions,
quantes oficines
hauran de tancar
o tancaran
o han tancat ja
en aquest procés
de fusió?
De les tres entitats
i si té les dades
a nivell territorial
de la demarcació
de Tarragona?
N'hem tancat,
crec recordar,
165.
De Tarragona,
7.
6 en aquests moments.
Tenim que tancar
unes quantes més.
Però el més important
és que Tarragona,
Catalunya Caixa,
en aquests moments,
serà líder absolut
de quota.
És l'entitat
que més quota
de mercat té.
Això és molt important
ressaltar-ho.
Estarem presents
amb 95 poblacions.
No tancarem...
No hi ha cap població
de més de 1.500 habitants
que no hi sèiem
i, per tant,
estem líders absoluts,
95 poblacions,
és veritat,
i un nou d'ells
com a entitat única.
Per tant,
en tancarem algunes més,
però continuarem
sent líders absoluts
en quant a quota de mercat
en les terres de Tarragona.
Per anar acabant,
constructors i promotors
immobiliars
es queixen des de fa temps
en general
de les entitats financeres
i dels stocks d'habitatges
que tenen.
En el cas de Catalunya Caixa
són molts
i, en fi,
quina estratègia
segueix l'entitat
per poder vendre
aquests habitatges?
Jo crec que nosaltres
hem de ser,
ja fa més d'un any,
la primera entitat
que vam fer una estratègia
molt dinàmica
de vendre de pisos,
no sols vam rebaixant
els preus de forma substancial,
sinó oferint seguretat
que si un li venia en un pis
i es quedava a l'atur
li recompràvem el pis
o si trobava un pis
a la mateixa zona
amb preu més barat
li recompràvem,
és a dir,
donàvem tota una sèrie
de seguretats.
Hem de fer una campanya
bastant, diguem-ne,
imaginativa
i estem molt contents
com està funcionant.
Òbviament,
no solsament nosaltres,
sinó tot l'estoc immobiliari
d'aquest país
costarà una mica de país.
Aquest país
es va empatxar
una mica d'immobiliari
i ens costarà
a tots una mica
païr-ho,
però vaja,
ho farem,
aquest país
sobreviu d'això
i de moltes altres coses
que ha passat en el passat.
I aquestes acusacions
que li fan de competència
deslleial,
que li fan els sectors,
els constructors?
Miri,
nosaltres...
A tot el sector financer,
a totes les utilitats.
Al sector financer
venem pisos
que ens provenen
de promocions
que no ens han pagat.
És a dir,
si ens els paguessin
i no ens els tinguéssim
que quedar,
els vendríem.
Per tant,
el món està molt interrelacionat.
Quan abans
els bancs i caixes
ens traguem els pisos
dels nostres balanços,
abans
agafarem una dinàmica
més normalitzada
de retornar
a una dinàmica
de préstex,
sobretot si es normalitza
als mercats internacionals.
Per tant,
si entre tots
hem de pair això
i quan abans
ho fem millor.
contempla més canvis
en el futur
en el panorama
de les caixes
en el conjunt
de Catalunya
i de l'estat espanyol?
Això dependrà
de com evoluciona
la conjuntura econòmica
i, sobretot,
de com es desenvolupin
els processos
de fusió
ara en marxa.
Un tancat,
els nostres,
els d'altres en marxa.
Dependrà d'això.
Però ara nosaltres
estem absolutament
centrats
en el nostre projecte.
No tenim gaire temps
en fer
al·lucubracions
vàries.
Estem molt centrats
en el nostre projecte
i aquesta és
la nostra responsabilitat.
Però com veu
els altres processos
de fusió?
Més endarreritzó
el nostre.
Això està clar,
però els veu bé.
Creu que s'estan fent
de manera correcta?
La veritat,
i no l'enganyo,
no vull defugir
la pregunta,
potser jo soc cura
de feina,
però és que en tinc molta
i no em dedico gens
a observar els altres.
A mig termini,
Catalunya Caixa
s'haurà de fusionar
amb alguna altra entitat,
creu?
No,
si no li convé.
Per tant,
com que ara
el que hem de fer
és que aquesta integració
funcioni,
això ni ens ho plantegem
en aquests moments.
Així acabem.
Senyor Adolf Tudó,
director general
de Catalunya Caixa,
moltes gràcies
per acceptar aquesta invitació
del matí de Tarragona Ràdio
i comentar
l'actualitat financera
i, en fi,
fer balanç
aquests primers quatre mesos
al cap davant
de l'entitat
fusionada
el passat 1 de juliol.
Moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Moltes gràcies,
un plaer estar aquí a Tarragona.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu.