Les 10 del matí i 10 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
En una setmana en què estem parlant molt de la declaració
de patrimoni cultural i material de la humanitat
pel que fa als castells,
en una decisió que ha pres aquesta setmana
l'Assemblea General de l'UNESCO.
Nosaltres avui volem tornar a parlar d'una altra declaració,
la de Tarragona com a ciutat patrimoni mundial,
perquè ara fa 10 anys d'aquell reconeixement de l'UNESCO.
Avui, de fet, volem recuperar un cicle d'entrevistes
que ja vam hançat la setmana passada
i que al llarg d'aquest mes de novembre
pretén convidar alguns dels responsables
de les persones que més en saben d'aquesta qüestió
i que a més a més representen diferents institucions
o entitats de la nostra ciutat.
Perquè el que volem, entre tots, és valorar, analitzar
com ha anat la feina feta durant aquests 10 anys a Tarragona
després de la declaració de patrimoni mundial.
Avui ens acompanya Jordi Rovira,
ell és secretari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense,
no cal dir que una de les entitats que més ha treballat
per la conservació i la preservació del patrimoni de la nostra ciutat,
així que segurament les seves opinions seran també molt valuoses.
Jordi Rovira, molt bon dia.
Hola, bon dia.
En una setmana en què, com dèiem, estem parlant tant dels castells
i del patrimoni immaterial de l'humanitat,
ens va molt bé per fer aquesta reflexió,
aquesta mirada, 10 anys després.
Ara fa 10 anys estàvem tots il·lusionats
amb aquella declaració de Tarraco com a patrimoni mundial
en aquella assemblea de l'UNESCO que es va celebrar a Austràlia.
10 anys després, des de la Reial Societat i com a Jordi Rovira,
quina valoració en feu del que s'ha fet?
A veure, primer que res, doncs,
ens il·lusiona reviure una mica aquells temps, aquells moments,
i fer-ho amb la fortuna que ara com a patrimoni immaterial
tenim els castells també que s'afegeixen en aquesta llista.
Jo crec que això és una de les millors celebracions
que podíem preveure, no?
Pel que fa al patrimoni, pel que fa a aquella declaració
que vam rebre tots també amb molta emoció en el seu moment,
eren altes hores de la matinada,
jo recordo unes trucades que es van creuar
per diferents telèfons de Tarragona
que des d'Austràlia, en aquell moment,
Maria Mercè Martorell, com a responsable de l'àrea de patrimoni,
ens va fer arribar la notícia a primera hora,
allò, doncs, és un to, és un to, diguem, musical
que no l'hauríem d'haver perdut mai,
és a dir, és el moment aquell que veus que el patrimoni tarragoni
té un reconeixement a nivell universal
i que, per tant, ja no som nosaltres els que ho diem,
no som des de casa els que fem, doncs, aquest exercici
de treure pit i de dir, doncs, mira, és que som molt bons,
no, no, ens ho deien des de fora,
i això el que ens hauria d'haver esperonat
és per, doncs, certament,
treure tot el millor
de les nostres capacitats
per salvar, per millorar,
per protegir, per posar en valor
el patrimoni tarragoní.
S'han fet coses, és evident,
amb 10 anys seria, doncs,
incert poder dir que
és que no s'ha fet res.
Sí, s'han fet coses,
s'ha treballat, doncs,
amb diferents fronts de temes patrimonials
a Tarragona,
però també el que potser notem
des de la societat arqueològica
és que
no s'ha fet amb tota aquella il·lusió
i amb tota aquella intensitat
que es tenia que haver fet.
Ha faltat entusiasme?
Jo crec que sí.
Intensitat?
Ha faltat aquesta intensitat,
ha faltat marcar-se unes fites molt altes,
ha faltat marcar-se un pla estratègic,
ha faltat, doncs, dir quines són les prioritats,
ha faltat, doncs,
no deixar a l'atzar
les troballes arqueològiques
i així, doncs, segmentades,
anar valorant puntualment
si s'ocultaven o es desmuntaven de vegades
o si es perdia alguna cosa que ve,
doncs, sembla que el progrés encara pesa
a l'hora d'eliminar, entre cometes,
doncs, algun tipus de nosa arqueològica
que pugui anar apareixent
en el desenvolupament de la ciutat.
Una miqueta és això,
és a dir,
oi que ens valoren el patrimoni des de l'exterior?
Oi que des d'UNESCO
ens diuen que aquí tenim un gestiment arqueològic
de primer ordre a nivell mundial?
Doncs, i per què no ens ho creiem?
I per què no el respectem?
I per què no ens fem
ni que fos un decàleg?
Diem, no destruirem el patrimoni,
el protegirem sempre.
Doncs, treballarem per tindre
el millor museu arqueològic que puguem.
Intentarem que tots els monuments
tinguin unes zones de protecció
que facin que no es puguin cometre,
doncs, actes inclús contra el paisatge
al voltant d'aquests monuments.
Una miqueta seria això.
I també, doncs, dotem-nos dels organismes legals
que la lleia preveu,
que serien, doncs, per exemple,
fer un pla arqueològic a nivell de ciutat
que permeti tindre la gestió a nivell municipal
de tot el que són temàtiques arqueològiques
en un primer grau, en una primera instància.
Ara entrem en el detall d'alguna d'aquestes qüestions
que ha comentat Jordi Rovira.
Comencem, potser, pel que s'ha fet.
El que creieu vosaltres més positiu
de les coses que s'han fet en aquests 10 anys
i després anirem abarcant altres qüestions
o altres mancances que segur que heu detectat.
A part dels simples manteniments que s'han fet,
és evident, que s'han fet revisions de, doncs,
plantejament en exposicions museístiques
i s'ha, doncs, regenerat vegetació
al voltant de passeig arqueològic
i s'ha fet amb encert i s'ha fet també, doncs,
unes reformes necessàries en l'àmbit de l'amfiteatre.
De fet, una miqueta, doncs, ja és això la bona línia.
El que passa que, doncs,
amb major intensitat demanaríem.
És a dir, estem contentíssims, per exemple,
que per fi algú es doni a compte
que existeix un teatre romà
i que algú, com a mínim, repara la tanca.
És a dir, a veure, estem en mínims,
però hem de reconèixer que les actuacions
al voltant del teatre romà ja porten 30 anys de demora.
Per tant, home, que ara arribi la tanca,
estem realment, doncs, molt satisfets
que pugui ser així, però creiem que és una mica poc.
Creiem que altres ciutats, per exemple,
Cartagena, al voltant del seu teatre romà,
que, doncs, sí, té una mica més d'entitat que el nostre,
resulta que han articulat un pla urbanístic
que ha permès una revitalització d'una zona
d'aquella ciutat d'una forma esplèndida.
Han fet accions similars.
Saragossa ja fa més anys
i altres ciutats romanes estan treballant moltíssim
en unitats monumentals d'aquest tipus
i amb tota l'embranzida i la força necessària
per anar-los, doncs, posant en valor.
Hi ha gent que pot justificar, doncs, això,
una visita a una ciutat romana d'aquestes
perquè s'ha millorat molt el tractament
d'un dels monuments.
Tarragona ha estat més tímida en això,
és una ciutat que, doncs, sí que està fent reparacions
o fent, doncs, treballs de restauració
en monuments com el, doncs,
l'Aquaducte de les Ferreres,
que potser era el monument dintre del Gacap
dels que estava millor.
Llavors, també hauria estat molt bé
una llista de prioritats, és a dir,
a veure què són els monuments
que estan en major perill.
La muralla, evidentment,
ara té unes intervencions en marxa,
però que han estat, també,
una mica massa aturades,
és a dir, no pot caure la muralla
i deixar-la tres anys esperant
que es comenci a fer les primeres obres, no?
Al fil d'això que comentes,
hi ha alguna prioritat per la societat arqueològica
on s'hauria d'actuar en algun d'aquests monuments
que són a més patrimoni mundial?
A veure, el que passa és que el factor temps
ens fa perdre oportunitats
i tal com ens va fer perdre l'oportunitat
de rescatar tot el que és la capçalera
o la corba del circ amb la seva integritat
i tindre-ho allò parat com ho tenim
des de fa uns 15 anys aproximadament,
doncs creiem que el factor temps
també està fent que es perdin oportunitats
de visualitzar altres monuments
de la ciutat de primer ordre,
com poden ser el fòrum provincial,
la zona de Cala Gapitu,
tots els carrers del darrere,
la zona de l'Arden Toda,
que ara està apuntelat de qualsevol manera,
tenim també la zona del carrer Cibaderia
on l'Ajuntament ja té patrimoni,
ja té bastants solars adquirits
i que un tractament unitari d'aquest sector
que és una intervenció, diguem,
de cirurgia urbanística en aquest barri
que sempre ha estat la zona més degradada
del casc antic,
doncs ajudaria també a entendre molt el jaciment.
Aquesta hauria de ser una prioritat
que no en treu d'altres, evidentment.
La muralla requereix un tractament
que per fi sembla que el té, no?,
que el pla director famós
doncs sembla que ha de posar remei
a les patologies que té la muralla,
no només en la zona on va caure,
que ja veiem que està en reparació,
sinó també en altres zones
on encara no s'ha intervingut
i que podrien ser, inclús,
una mica més perilloses.
Just davant de la Diputació,
a la zona del portal de Sant Antoni,
hi ha una zona on la muralla està molt delicada
i allà potser sí que caldrà algun dia plantejar-se
que allò és del més urgent que tenim ara ja,
perquè sí que hem començat
amb una reparació baixada del Roser
que potser no urgia tant.
A veure, els tècnics sabran millor
què els ha portat a començar per allí,
però realment és molt important
incidir primer en el que està,
ja visualment, molt malament.
La muralla no té fonamentació
en la zona del costat
del que va ser a Baluar de Sant Antoni
davant de la Diputació.
Recordem que la declaració de fa 10 anys,
la declaració de Patrimoni Mundial,
afecta 13 monuments,
10 dels quals són a Tarragona Ciutat,
després hi ha Altafulla, Rodovara
i a Constantí.
D'aquells 13 monuments
declarats Patrimoni Mundial,
la societat arqueològica
a tots en conjunt els dona una nota
en aquests moments
d'aprovat com a mínim
o de notable en alguns casos
de conservació, em refereixo,
i d'estat, d'estat de revista,
si haguéssim d'utilitzar
una expressió popular plànera.
Sí, a veure, l'aprovat el tindrien, evidentment.
I en alguns casos notable.
En alguns casos, evidentment,
però per la qualitat del monument,
sobretot,
perquè això és el que ja sobresurt.
És a dir,
quan et mires algun dels monuments romans,
que alguns no és que necessitin
tampoc gaire cosa,
doncs per si mateixos
ja llueixen molt.
Els monuments, diguem,
emblemàtics,
els típics,
doncs més de souvenir,
podem dir,
l'art de Barà,
naturalment,
poca cosa més hi podrem fer,
a no ser que volguéssim
una àrea lliure
d'edificacions
de 500 metres.
Això no serà possible,
en principi.
Doncs bé,
a tots els recipients,
si li has de crear un entorn
potser més favorable,
però en si mateix ja està.
El mèdol necessita
algunes intervencions,
naturalment,
d'adequació de la vegetació.
Ara hi ha noves vegetacions,
diferents als pins que hi havia,
els pins han anat caient,
la zona incendiada al voltant,
doncs,
que és una desgràcia,
ens l'hauríem de prendre
com una oportunitat
per recuperar tota la zona
on pedagògicament
podrem entendre molt millor
com era una pedrera romana,
perquè n'ha aparegut
unes restes sensacionals
d'extracció de la pedra,
que és com si s'hagués congelat
en un moment
l'activitat dels picapedrers romans.
Això, doncs,
podria funcionar prou bé
si ara no perdem el fil
i hi ha una intervenció
relativament ràpida,
que faci que no torni
a créixer la vegetació
de qualsevol manera,
sinó que es puguin adequar
camins itineraris de la zona,
a veure,
altres monuments,
evidentment,
en tenim un dependent,
la necròpolis,
ja no és tolerable
que la necròpolis paleocristiana,
que és el millor gestiment
probablement funerari romà
que tenim a Europa,
el tinguem tancat
des de fa ja 15-18 anys.
Això no és normal,
no és acceptable,
l'administració hauria de
ja prendre les mesures
que hagi de prendre,
però ja no es pot demorar més,
és a dir,
evidentment,
doncs,
caldria potenciar aquest aspecte
i haver-ho fet també
ja coordinant
el que hauria d'haver estat
la idea més sensata,
començar a Tabacalera,
les intervencions que fossin
amb un museu arqueològic.
Precisament,
ja que Jordi Rovira
ha anat a parlar
a parlar de la necròpolis,
una de les qüestions
que li volia preguntar,
evidentment,
era per tot aquest conjunt
que forma la necròpolis
al costat
tot el complex
de la Tabacalera.
tal com s'està procedint,
com ho veu
la societat arqueològica
i què creu,
des del seu punt de vista,
que s'hauria de fer.
Primer,
obrir la necròpolis,
això està clar,
però és possible
obrir-la de manera immediata
segons les seves informacions
i després,
la intervenció
a la Tabacalera.
Com hauria de ser
segons la societat?
Bé,
en quant a la necròpolis,
el que haver passat
tant de temps
significa
és que realment
si l'estat
de l'edifici
era preocupant
fa uns anys,
cada cop ho és més.
Això és evident
perquè, clar,
la manca de manteniment
fa que cada cop
hi hagi més dificultats
en reobrir aquell edifici
i obrir el seu entorn,
que podríem discutir
si és que l'entorn
de l'edifici,
els jardins,
s'haurien de mantindre
oberts o no
i quin risc
hi podria haver
limitant unes zones
de seguretat.
En qualsevol cas,
aquesta és una intervenció
que hauria de també
ser prioritària
i el que ja
no pot ser més
és que,
per molt que sigui
de l'Estat
o gestió de la Generalitat,
totes les administracions
s'han de posar d'acord
a veure com resolen
aquest fet.
Pel que fa a Tabacalera,
evidentment,
Tabacalera és una oportunitat
única,
potser,
dins de la història
recent de Tarragona.
Les ciutats
es mouen al voltant
d'edificis
emblemàtics,
podem dir també,
en quant a la seva
potenciació
no només cultural
sinó turística
externa
i aquest
museu arqueològic
que tenim
encara en crisàlida,
diguem,
dins de la Tabacalera,
hauria de ser
el Guggenheim de Tarragona,
hauria de ser
el Museu Arqueològic de Mèrida,
hauria de ser comparable
a qualsevol
d'aquests museus
que han servit
per posar en el mapa
una vegada més
aquelles ciutats
quan s'hi han creat.
en el cas
de Tarragona
la lentitud
és proverbial
i resulta
que
s'han
preferit
projectes
petits
de la zona
dels engars
posteriors
de la Tabacalera
que no pas
definir
el projecte
d'un gran
museu arqueològic
que hauria de polaritzar
també tot aquest sector
de la ciutat.
Bé,
comencem
posant pedaços
perquè
no s'afronta
en un principi
com s'hauria de fer
el Museu Arqueològic
i estem també
entrant en una situació
d'una deriva
que ens porta
a que el Museu Arqueològic
que s'hi pugui acabar
creant
sigui més limitat
perquè ja tindrà
uns espais compromesos
perquè ja tindrà
amb tots els respectes
evidentment
són activitats
necessàries
també per la ciutat
però que la seva ubicació
no tindria
que estar condicionant
el Gran Museu Arqueològic
de Tarragona.
L'espai és enorme
la Tabacalera evidentment
però és que potser
l'aposta que ha de fer
Tarragona
si és que té un patrimoni
d'algun tipus
que ha de defensar
és aquest
el d'un espai
enorme
destinat
a únicament
Museu Arqueològic
en qualsevol cas
tampoc preocupa gaire
perquè
doncs
aquestes activitats
que es puguin fer
al darrere
un altre any
també seran
doncs traslladables
a un altre sector.
Al principi de l'entrevista
el Jordi Rovira
parlava de la necessitat
d'un pla arqueològic
has dit aquestes paraules
expliquem una mica
a l'audiència
què enteneu vosaltres
que hauria de ser
un pla arqueològic
i què vol dir?
A veure
la llei preveu
la llei catalana
del patrimoni
preveu que
les ciutats que tenen
un patrimoni important
en aquest cas
Tarragona
és conjunt històric
artístic
doncs
puguin tenir
doncs
també unes eines
administratives
que puguin
donar una certa autonomia
a l'autoritat municipal
per afrontar
els problemes
que es refereixen
en el dia a dia
de l'arqueologia.
Això s'ha de fer
des de tindre una base
des que hi hagi
doncs
tècnics
en l'Ajuntament
dedicats
a aquesta missió
i també
que hi hagi
doncs
tot un aparell
diguem
de treball
un aparell
doncs
de
recerca
suficient.
Què
significaria això
a nivell
de ciutat?
Doncs bé
que els tràmits
que ara ha d'aportar
la Comissió Territorial
de la Generalitat
de Cultura
que doncs
són
els que sempre
subordinen
qualsevol obra
els podria portar
molt més directament
a l'Ajuntament
i podria accelerar
també
tota una sèrie
de tramitacions
i podria tindre
una cura més directa
de molts
dels problemes
entre cometes
arqueològics
que puguin sorgir
a la ciutat.
Això no es refereix
tant als grans monuments
aquests sí
que segueixen
sota el control
sempre
de la Generalitat
de Catalunya
però com a mínim
facilitaria moltíssim
inclús
en els ciutadans
que quan han de fer
una obra
que afecta
en algun espai
doncs
que està protegit
que no tinguin
que està patint
de vegades
uns terminis
de temps molt llargs
per saber
si la seva obra
podrà dur-se a terme
o no.
I entre les necessitats
de futur
per la societat arqueològica
hi ha també
la creació
d'un ENS
d'un organisme
que aplegui
les administracions implicades
perquè clar
fent aquest repàs
que ara hem comentat
doncs
apareixen l'Estat
apareixen la Generalitat
apareixen l'Ajuntament
cadria
algun ENS
que coordinés
tot això
perquè en el cas
de la Tabacalera
és claríssima més
la implicació de tothom.
Evidentment
a veure
per articular
la Tabacalera
per articular
el Gran Museu Arqueològic
de la ciutat
haurà d'existir
aquest organisme
que posi
al voltant
d'una única taula
tots els agents
que tenen
que veure
amb el patrimoni
i l'arqueologia
de Tarragona
les administracions
però també
esperem
que la societat civil
que és la que
des de ja fa molts anys
ve defensant
gairebé
a títol personal
el patrimoni
tarragoní.
Una mica
aquest organisme
i aquesta unió
que tant hem desitjat
i que tantes
formulacions
teòriques
ha tingut
en el passat
ja seria bo
que per fi
tingués
una plasmació
real
ja seria bo
que començéssim
a sentar
al voltant
d'una taula
la gent
que té a veure
amb el patrimoni
de Tarragona
i per poder
decidir
algunes coses
tirar-les endavant
desencallar
temes
com la pròpia
Tabacalera
com el propi
Museu Arqueològic
a nivell de futur
i com també
una racionalització
de tots els espais
en els que puguin
afectar l'Església
l'Església té un patrimoni
també romà
dins de la zona
de la catedral
i voltants
doncs evidentment
l'Ajuntament
que té
moltíssims llocs
on ja té propietats
i intervé
òbviament
també la Generalitat
naturalment
també l'Estat
amb l'Estat
potser
hem estat tímids
perquè quan s'ha pogut
aconseguir
doncs
la gran dotació
econòmica
equivalent
a les que
han tingut
altres ciutats
com Mèrida
per generar
doncs
expectatives
doncs
de recuperació
patrimonial
aquí
hem estat
molt més prudents
s'han aconseguit
sí
doncs
algunes subvencions
però
d'un tall
més aviat
curt
el que caldria fer
és tota aquesta gent
diguem
unida
esforçar-nos
a aconseguir
doncs
una fita
la fita
d'un projecte
arqueològic
per la ciutat
que tingués
això sí
una dotació
econòmica
rellevant
no només així
farem que es moguin
les coses
clar
és que lligat
amb això
hi ha l'economia
i els diners
ara ho comentaves
és evident
que una ciutat
només amb el seu ajuntament
i amb particulars
difícilment pot
finançar
tots aquests projectes
tota aquesta política
de conservació
dels monuments
es necessiten
les administracions
superiors
i aquí l'estat
i la generalitat
tenen un pes cap dalt
per tant
i tornant una mica
al principi de l'entrevista
des d'aquesta perspectiva
el que s'ha fet
d'en els 10 anys
tenint en compte
també moltes vegades
les limitacions
econòmiques
i la falta
d'aquesta coordinació
entre administracions
no sé si
clar
explica en part
el que s'ha pogut fer
o el que no s'ha pogut fer
durant aquesta dècada
de patrimoni mundial
evidentment
la descoordinació
el que està fent
és afectant
la part executiva
les voluntats
probablement existeixen
i jo crec que
tots els actors
interessats
en el patrimoni
de Tarragona
la seva voluntat
no en dubtem
d'ella
creiem que sí
que tothom vol
el millor per la ciutat
el que passa
que cal desencallar
aquests assumptes
que han quedat
sempre pendents
i el que no podem fer
és una gestió
d'adequació monumental
que té uns processos
que van de 30 en 30 anys
és a dir
la zona de la capacitat del cirque
és el que va motivar
probablement
a la seva recuperació
doncs aquesta empenta
que necessitava
la proclamació
de Tàrraco
com a conjunt
doncs arqueològic
de l'UNESCO
doncs resulta que
clar
encara no s'ha acabat
encara no s'ha acabat
ni el sector que tenim
la zona
tant de Trinquet Vell
la zona
doncs del costat
de la corba
la zona dels sedassos
encara no s'ha obert
al públic
d'una forma adient
i hi ha projectes fets
i llavors dius
i la inversió
tampoc és
d'aquelles inversions
que diguis
que arruïnarà
les arques municipals
ni les de la Generalitat
evidentment
doncs bé
per què no intervenir
d'una forma ja decidida
i fer que també
els ciutadans
puguem recuperar
la il·lusió
d'anar descobrint
la nostra pròpia ciutat
és a dir
si ara s'obrís
la volta
que hi ha als sedassos
que són 60 metres
de túnel
entre cometes
per popularitzar-ho
podem dir així
per sota del carrer
doncs
de Ferrés
entrant per sedassos
doncs
realment
la gent
es tornaria a sorprendre
de què tenim a la ciutat
fem que cada una
d'aquestes actuacions
que necessiten
d'un allumenat
que necessiten
d'una escala
necessiten
d'uns ordenances
que vigilin
aquell conjunt
i de poca cosa més
doncs que per fi
puguin
plasmar-se en realitat
i que això
ens doni també
aquest coratge
i que també ens doni
la possibilitat
de difondre
que a Tarragona
estem treballant
sense parar
pel patrimoni
de la ciutat
i això ens portarà a gent
Última pregunta
creus que Tarragona
s'ha pogut aprofitar
des del punt de vista
de projecció exterior
que també està
per tant
molt lligat
amb visites
turisme
aquests 10 anys
de patrimoni mundial
a veure
els primers
que es van assabentar
que havien d'incloure
Tarragona
en els seus circuits
doncs
cultural
sobretot
van ser
els turoperadors
estrangers
és a dir
que ells sí que saben
valorar
quan una ciutat
té 3 estrelles
a la guia Michelin
o quan té
una declaració
de patrimoni mundial
i això
els fa anar cap allà
ni que allà
les condicions
no siguin
les més òptimes
per rebre la gent
Tarragona per exemple
no té un aparcament
d'autocars
que el turisme necessitaria
i dius
home
i aquest punt
què té a veure
doncs té a veure
que evidentment
si no estem oferint
ni la mínima
infraestructura necessària
pel turisme
doncs home
no els hi posem
molt fàcil
no
evidentment
hi ha hagut
doncs
hi va haver
sobretot
en els primers anys
aquest increment
el vam quantificar
en el seu moment
al voltant
d'un 30%
de gent
que no venia abans
que no havia vingut mai
a la ciutat
i que ja
començava a entrar-hi
però això
jo crec que és una opció
sempre
doncs que si ens va
donar punt de partida
el que hem de fer
és ara el manteniment
i el manteniment és
que Tarragona sigui notícia
a nivell arqueològic
notícia positiva
no notícia
perquè ha caigut
un altre tros de muralla
sinó ha de ser
la notícia
que recuperem
voltes romanes
que estem recuperant
el fòrum romà
més gran de l'imperi
que estem
doncs
descobrint
àmbits com els que van apareixent
doncs
a nivell d'arqueologia
doncs
pràcticament
cada mes
hi ha notícia arqueològica
ara tenim una troballa
doncs
que potser serà interessant
almenys així
sembla pronosticar-se
doncs
a la cruïlla
de Rambla Nova
amb Colom
Carre Colòmbia
amb Ramon i Cajal
que hi podria haver
una mena de santuari
amb una cova
hi ha un escalinat
que hi condueix
encara les excavacions
no s'han ultimat
però sembla
que allò pinta bé
i que cada nou element
d'aquests de patrimoni
ens serveixi
per
conèixer-nos millor
nosaltres mateixos
que ens serveixi millor
per reforçar
aquesta identitat
que ja tenim
doncs
ben consolidada
i que també ens serveixi
per portar convidats
per portar gent
que vegin aquest patrimoni
que va sorgint dia a dia
doncs
si acabem
aquesta anal·lisi
que fa la Real Societat Arqueològica
Tarragonense
d'aquests 10 anys
de patrimoni mundial
i que volíem conèixer aquí
en directe
a la cinturia
de Tarragona Ràdio
Jordi Rovira
moltes gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia