Com us dèiem, ja fa uns minuts que ens acompanya aquí
als Estudis de l'Avinguda Roma,
el director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
Francesc Terrats, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut.
Ja us ho comentàvem que demà s'inaugura el Festival Tarraco Viva,
però és que demà és el Dia Internacional dels Museus.
És aquella data al voltant de la qual pivoten
tot un seguit d'activitats que organitzen institucions,
com ara el Museu Nacional Arqueològic,
però no a partir de demà,
perquè, de fet, aquest cap de setmana
ja heu tingut força clients, eh, Francesc?
I en visita nocturna.
Sí, nocturnitat i amagosia, que es diu.
I no foscor, en aquest cas foscor, no, eh, molta transparència.
No foscor, no, perquè mirem de posar-hi llum.
No, efectivament, el dissabte, el vespre,
de 10 a una de la matinada de diumenge ja,
vam celebrar la nit dels museus.
A veure, potser cal explicar-ho
i per què s'ajunten totes aquestes coses.
La nit dels museus, de fet,
va ser la reacció francesa de fa uns anys,
no em preguntis ara ja quants exactament,
al Dia Internacional dels Museus,
en una època en què França estava una mica
enfrontada amb UNESCO i COM,
i amb el Consell Internacional de Museus,
per qüestions polítiques.
I llavors França es va inventar això de la nit dels museus.
Jo, personalment, durant els primers anys,
vaig ser bastant reaci a seguir-los-hi
al film,
perquè, bueno, em va semblar que
no havíem d'entrar en aquesta pugna
i que el Dia Internacional dels Museus estava molt bé,
malgrat tots els dèficits que en el món de la cultura tenim.
Això ja va de sèrie, eh?,
com si diguéssim aquests dèficits.
Però, bueno, la nit dels museus, de fet,
doncs ha anat consolidant-se
i convivint amb el Dia Internacional dels Museus.
El que passa amb una proximitat de dates,
jo diria que una mica dramàtica,
però bé, ens ajuda d'alguna manera
a fer aquesta traca,
d'aquesta crida d'atenció
i aquesta, bueno,
incentivar la visita
en uns formats particularitzats en els museus.
I des de fa uns anys
participem en la nit dels museus.
La veritat és que molt d'èxit,
perquè, bueno,
és el mes de maig,
normalment la temperatura comença a acompanyar,
la gent passeja per la part alta de Tarragona
i si veu el museu,
la façana al museu il·luminada
i la porta oberta de bat a bat
i crida l'atenció,
la gent entra
i, a més a més,
la gent entra
i es troba amb unes propostes específiques
que fa cada any
que anem renovant en el museu.
I va molt bé,
perquè ens permet això.
Crida l'atenció, de totes maneres,
perquè és el cas del Nacional Arqueològic,
però a tot Europa,
aquestes nits dels museus,
després, quan veus les notícies internacionals,
veus aquelles llargues cues
de nit als museus.
Dius, el temps que acompanya,
no sé,
potser és que es veu com una experiència diferent,
no?,
visitar un museu de nit
o fer-ho de dia,
perquè al cap i a la fi
i des de vosaltres activitats
i propostes pedagògiques
en feu tot l'any.
I que aquesta cosa de la nocturnitat
ens atregui tant cap a la cultura,
no sé.
Sí, és un nou incentiu
i la gent està oberta
i em sembla molt bé
en els nous incentius.
Però insisteixo que això ens permet
fer una proposta de visita
de recorregut per al museu
amb uns formats particulars,
específics,
i cada any anem
proposant
un nou itinerari
amb uns nous objectius,
uns nous reptes,
en el públic,
de manera lúdica,
de manera que la gent
entengui
el per què
d'aquell patrimoni
i que l'entengui
encaixat
en un aspecte
determinat,
com per exemple
en aquest cas
la qüestió de la mitologia
i de les altres mitologies
dintre del món romà.
I la veritat és que la gent
s'ho passa
i s'ho va passar
també aquest any
molt, molt bé
per les enquestes
i per les reaccions
i els comentaris
que en feien.
Prop de 500 persones
heu tingut aquest dissabte.
Sí.
Que es diu aviat, eh?
Per tocar 500 persones.
Un dissabte a la nit
amb la quantitat
d'activitat
i propostes
que hi havia a Tarraona.
Déu-n'hi-do, eh?
No, no,
estem realment satisfets
i això és el que ens ajuda
d'alguna manera
a anar repetint
l'experiència
i anar remiureant.
Ha estat aquest dissabte
o al llarg dels propers dies?
No, no,
la nit dels museus
és una nit.
Exacte.
És una nit
que aquest any
en guany
va tocar
el 15 de maig,
el dissabte.
Però es poden fer
moltes coses
al Nacional Arqueològic
de dia
perquè heu preparat
un ventall
de possibilitats
a banda
que tots els recintes
que depenen de vosaltres
resten oberts
amb entrada gratuïta
per tothom.
Sí, bueno,
ara això ja és dintre
del que és
la celebració
del Dia Internacional
de Museus,
la festa següent
que és precisament
avui
i, no,
perdó,
avui, demà.
Demà, no?
I, bueno,
com sempre,
doncs tots els centres
del museu,
el Museu Arqueològic,
la Necròpolis,
la part que està oberta
al públic de la Necròpolis,
s'encel·les
als munts
i aquest any
al Teatre Romà,
doncs,
hi celebrem
jornada
de portes obertes.
És una manera
de, també,
doncs,
celebrar
aquesta festa internacional,
aquesta sí que ja és
més ecumènica
de tot el món mundial
que es diu,
dels museus
i no fem només
les portes obertes,
que, bueno,
que això seria
molt còmode
i seria molt repetitiu,
sinó que cada any
mirem d'incorporar
propostes específiques
a cadascun dels centres
perquè la gent
hi trobi
aquests
incentius
afegits.
Enguany,
home,
hi ha un incentiu
i hi ha un punt
d'atracció
destacadíssim
que es fa coincidir
justament amb el Dia Internacional
dels Museus.
Descobrim el Teatre
de Tarracó.
Demà
hi ha una activitat
al Teatre de Tarracó
que potser
hauríem de dir
als oients
on està ubicat
perquè és aquell
recinte
del nostre patrimoni.
Que hi ha estat
però no ha estat present
i ha estat tancat
i amagat.
Quins mals anys que està passant
i què ha passat
aquest pobre teatre nostre, eh?
És per fer un llibre
i no només
des del punt de vista
arqueològic.
No,
és un llibre
d'una història desgraciada.
Fins i tot
aquest títol
d'una història desgraciada
és el darrer
dels apartats
que s'instal·len
en el pofó
explicatiu
en català,
castellà i anglès
en el mirador
del Teatre Romà
perquè realment
la història del teatre
és una història
com
bastant
sorprenent
per desgraciada,
per molt desgraciada.
El Teatre Romà
és un edifici,
un conjunt
que Hernández Saneuja,
el primer director
del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
i el primer gran
arqueològic
que tarragoní
coneix
i descriu
mitjans
del segle XIX.
El Teatre Romà
és un edifici
molt ben conservat
fins a l'any 1919
quan l'Institut
d'Estudis Catalans
amb
Puigdeca de Fanc
i Francesc Carbó
realitzen
excavacions
i la memòria
corresponent,
però no se sap
ben bé per què,
bueno,
se sap per què,
però és difícil
d'entendre
per què
es comporta
aquesta situació
l'any 54
del segle passat.
Tot això,
molt després
que Joan Serra
i Maró
hagués excavat
la necròpois,
després que
s'hagués excavat
el Fòrum de la Colònia
amb tots els problemes
i s'hagués decidit
conservar
i integrar
en la ciutat,
sorprenentment,
en el cas del Teatre Romà
que estava,
insisteixo,
molt ben conservat
com podem buscar
a nivell de referents,
per exemple,
el de segund,
doncs
s'autoritza
encaixar-hi
una fàbrica d'homes
i molts clubs
corresponents
i es destrueix.
És que et costa molt
d'entendre,
disculpa Francesc,
això que expliques,
perquè sí que
a vegades
amb molta pena
més que Glòria,
però sempre s'ha fet
un esforç
contextualitzant-lo
en cada època
i l'interès
que hi havia
i la professionalització
de l'arqueologia
i tot plegat.
Sí que
els diferents recintes
han passat per moments,
però aquest cas
és com a paradigmàtic,
és com a estrany i tot,
no?
Sí,
és sorprenent,
torno a dir,
jo no he acabat d'entendre
absolutament mai,
però la desgràcia
no acaba aquí,
la desgràcia...
Fan la fàbrica,
és que té un torno
de la fàbrica d'olis.
No, no,
fan les instal·lacions
dels olis
i una instal·lació,
una leïcola,
el que comporta
són cups
d'un cubicatge brutal
i destrueixen
pràcticament
la totalitat del teatre
que no es torna
a redescobrir
fins a l'any 74,
a les terraries
ja del franquisme,
quan es concedeix
l'autorització
per construir-hi
edificis d'habitatge.
Llavors hi ha
tota la reacció
de la ciutadania
de Tarragona
i en l'època
de la transició
s'aconsegueix
paralitzar les obres,
però és que
amb el teatre
hi ha molt, molt més.
Però des d'aleshores
fins a fa quatre anys
aproximadament,
el teatre romà
ha restat
subiúdifer
resultes
de les reclamacions
i de les interposicions
d'al·legacions
i totes aquestes coses jurídiques
i propietaris
dels propietaris
i fa quatre anys
doncs hi ha
titularitat pública
jurídicament també.
Ara nosaltres
el que fem
és, bueno,
el teatre romà
s'hi ha de fer
molta cosa,
hi ha uns projectes
però són uns projectes
que tenint en compte
la topografia del lloc
comporten una inversió
que de moment
les institucions
d'aquest país
no han considerat
oportunes
malgrat que jo
sempre he dit
ja des del primer
alcalde democràtic
el senyor
Requesens
que resoldre
el tema
del teatre romà
a Tarragona
és resoldre
un problema
patrimonial
no ho creiem
que és un dels elements
declarats
patrimoni mundial
però és també
però és també
resoldre
un problema
important
d'encaix
urbanístic
en el sector
en la topografia
del sector
Parlem del carrer
Sant Magí
per si algú
li ha passat
desapercebut
el teatre
Carrer Sant Magí
a sota Caputxins
per tant
en una zona
de desnivell
topogràfic
important
i una zona
molt degradada
des d'un punt
de vista
urbanístic
i arquitectònic
resoldre el teatre romà
voldria dir
resoldre
la dinàmica
i per tant
els processos
de futur
de tot aquell sector
però bé
les institucions
de moment
no han trobat
la manera
de posar-hi
tot el diner
que comporta
una intervenció
d'assidia
com s'ha fet
a Saragossa
com s'ha fet
a Cartagena
com estan fent
a Còrdova
a Tarragona
en aquest aspecte
ens hem quedat
una miqueta
a l'expectativa
no entenc
massa ben bé
per què
però el que hem decidit
és que ja que
el teatre romà
ara ja
és de titularitat
pública
de la Generalitat de Catalunya
el que no podíem fer
era seguir-lo tenint amagat
i tan degradat
com està
però Francesc
disculpa
el projecte
d'intervenció
està fet
com si diguéssim
perquè el presenteu demà
no, aviam
hi ha un projecte
d'intervenció
amb una constitució
amb la construcció
d'un centre
d'interpretació
el tractament
de tot el perímetre interior
amb tots els murs pantalles
que s'han de fer
això va amb els diners
efectivament
però torno a dir
altres ciutats
ho han fet
nosaltres no
però el que hem decidit
és obrir-lo
és a dir
renovar la tanca
restaurar la tanca
que hi havia
en els trams
que pagava la pena
restaurar-la
doncs perquè té
una entitat
determinada
i fer
uns trams
de tanca nova
que permetin
la visualització
des de l'exterior
de les restes
que s'han conservat
ben endreçades
netes
dintre de la gravetat
que tinc jo
i la constitució
d'un mirador arqueològic
des del qual
sense haver d'entrar
o de poder entrar
a dintre
i tinguis els elements
que t'expliquin
el teatre
t'expliquin
aquesta història
i t'expliquin
la significació
de l'edifici
dintre del que és
la trama urbanística
i social
de la Tarragona
romana
és a dir
aquest
redescobrim
el teatre romà
de Tarragona
és d'alguna manera
allò de tirar
a terra
unes tanques
que eren
absolutament
impenetrables
visualment
per constituir-ne
unes altres
que estiguin
més ben endreçades
estiguin més harmòniques
encaixin millor
i dignifiquin
l'entorn
i l'encaix
de l'edifici
amb l'entorn
però que al mateix temps
permetin visualitzar
des de l'exterior
a qualsevol hora
que el visitant
sigui a propi
les restes
del teatre romà
i que al mateix temps
en aquest mirador
arqueològic
amb la instal·lació
d'uns panells
informatius
pugui entendre
la significació
d'allò
que se li ofereix
a la vista
és d'una vegada
per totes
o d'alguna manera
incorporar
a l'edifici
del teatre romà
en el que són
els circuits patrimonials
de la ciutat
i d'alguna manera
amb la voluntat
de no tancar
un procés
sinó d'obrir
d'encetar un procés
ara hem fet això
i a partir d'aquí
nosaltres anirem treballant
per anar-ho millorant
i per anar
incrementant les propostes
i demà
és del que
en parlarem demà
de tot això
que ha col·laborat
l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació
precisament
una de les propostes
en les que estem treballant
i que espero que es puguin
començar ja
a executar
des de demà mateix
per entendre'ns
en els propers mesos
és aquesta tanca
que hem restaurat
una intervenció
dels alumnes
dels departaments
de pintura
i de demostració
de l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació
de Tarragona
per incorporar
una proposta
artística
elusiva
en el que passava
dintre del Teatre Romà
i el que significa
el Teatre Romà
no el Montromà
en la tanca
aquesta del museu
demà presentarem
on tenim
la proposta
resultant
de les converses
que hem tingut
amb el professorat
d'aquests departaments
de l'escola
i de les propostes
que han generat
els alumnes
realment una proposta
que sorprenentment
interessantíssima
fan una feina
extraordinària
a l'Escola d'Art i Disseny
No, no
i nosaltres hem volgut
que aquesta operació
teatre
aquesta intervenció
en el teatre
no fos una cosa
de la Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació
Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
només
sinó precisament
implicar-hi
altres entitats
i altres col·lectius
ciutadans
perquè ens sembla
que és una manera
de promoure
aquest interès
i aquest encaix
realment
d'un element patrimonial
amb la ciutat
La disortada
història del teatre
fa que
òbviament
hi ha aspectes materials
que no recuperarem mai
que els van perdre
en el seu dia
ja no tornaran
tenim el que tenim
i el que tenim
ara en l'actualitat
si no va xerrada
són alguns elements
del que és
la graderia
la part baixa
de la graderia
l'hemicicle
i part de l'escena
i
la meitat
una mica més
del front esquena
del gran mur
aquest que veiem
sempre
si anem
per exemple
per fer una cosa
més o menys
propera
i coneguda
per els oients
si anem
al teatre romà
de Mèrida
i participem
en el festival
de teatre
o que veiem
com a fons
de tota la representació
de tots aquells
tres ordres
arquitectònics
que bonic
que poder representar
teatre
en un teatre romà
autèntic
i no descartem
algun dia
poder fer alguna cosa
però això vol dir
fer una intervenció
encara més decidida
de reposició
ni que sigui
amb elements
doncs
més o menys
estables
de tot allò
que ha desaparegut
darrere
d'aquesta història
desgraciada
pensem també
que una part
d'aquest mur
de fons
ara en veiem
una part
davant mateix
del mirador
des del mirador
cap a l'esquerra
tirant cap al riu
diem
estar borrat del mapa
per les màquines
amb tota aquesta història
desgraciada
però a la dreta
encara segueix
per sota
el carrer Sant Magí
això
amb projectes
de futur
segurament
es anirà
podent incorporar
de moment
el que volem
insisteixo
és fer entendre
les restes
que s'han conservat
malgrat
aquesta història
desgraciada
i
fer-les veure
amb la màxima
dignitat
i sentit
possible
això vol dir
explicant-ho
ja que triguem tant
doncs ho farem bé
i a partir d'aquí
anar fent coses
i il·luminar-ho
per exemple
ara en aquests moments
estem estudiant
també
pensa una cosa
o penseu una cosa
que al teatre
en aquests moments
no hi ha ni una
ni una escumesa
elèctrica
o sigui
totes les obres
que s'han fet
s'han hagut de fer
amb generadors
d'aquests autònoms
i en aquests moments
estem estudiant ja
el subministrament elèctric
per
precisament
pensant
que ara ve un temps
molt adequat per això
perquè la gent passeja de nit
durant l'estiu
doncs poder generar
és a dir
que aquest mirador
ensenyi alguna cosa
també de nit
que no ensenyi la foscor
sinó que hi hagi una il·luminació
molt ben estudiada
de manera que aquestes restes
puguin estar al servei
del ciutadà i dels visitants
de Tarragona
dia i nit
es farà demà a les 11
i anirem
i anirem a treure el cap
aquí en directe
al matí de Tarragona Ràdio
breument
perquè volem comentar
altres de les propostes
que feu des del museu
què es feia
al teatre
en aquella època
bueno
en el teatre
en aquella època
es feien representacions teatrals
unes representacions teatrals
que tenien
molt a veure
amb tota la dinàmica
sociopolítica
de la ciutat
les representacions
en el teatre
igual que
les representacions
bueno
les representacions
les accions
en el circ
i en l'amfiteatre
no eren
representacions
o propostes
o programacions
al marge
de
com podria ser ara
doncs
anar al cine
no
què fem aquest vespre
doncs
ens anem al cine
perquè hi ha uns cinemes
que fan
una programació
o un teatre
que fa una programació
autònoma
al marge
d'altres aconteixements
no
en aquest cas concret
els grans espectacles públics
de la ciutat romanes
estaven relacionats
amb
efemèrides
més o menys
significades
més o menys
solemnes
o amb reunions
de les assemblees
dels representants
dels diferents
dels diferents districtes
amb els fastos
de la província
amb els fastos
i la relació
per exemple
fòrum de la colònia
teatre
és molt estreta
segurament
els actes
del teatre romà
les representacions
començaven
amb una processó
que baixava
des del fòrum de la colònia
en el teatre
i de fet
coneixem molt bé
que en època augustea
no oblidem
que el teatre romà
de Tarragona
és el primer
dels edificis públics
de Tàrraco
és a dir
en època augustea
quan august ve a Tarragona
abans del canvi d'era
quan designen
la ciutat capital
de la provincia
d'Hispanya
de la citerió
de la tarragonesa
l'únic edifici
que el públic
que pot veure
perquè és l'únic
que existeix
és el teatre romà
després es va modificar
i la murmurització
tot el forrar
la pell
de la pedra
amb marbre
de Carrara
i les grans
escultures
de marbre
dels diferents
emperadors
de dinasties
posteriors
venen després
però ell
ja coneix
un teatre
i segurament
va assistir
en alguna representació
en el teatre
i tot això
estava lligada
amb els grans
aconteixements
polítics
institucionals
que començaven
al fòrum
de la colònia
que és l'espai
cívic
per excel·lència
i que acaben
desembocant
en el teatre
on llavors
s'ofereix
una representació
després
del teatre
ve
a nivell
cronològic
el circ
que és
d'epoca
Flàvia
de segona meitat
de segle primer
per tant
posem
per sobre
70 anys
després
d'August
i després
ja a principis
del segle segon
es constitueix
l'amfiteatre
però per tant
el teatre romà
també té
una significació
especial
a Tarragona
per això
perquè és el que
desencalla
tot un procés
a dimici
de construcció
de monumentalització
de la ciutat
que acaba fent
la gran ciutat
que tots ens imaginem
a mitjans
de segle segon
i Francesc
quan es van fer
aquelles excavacions
històriques
es van trobar
capitells
es van trobar
restes importantíssimes
bona part
o part
d'aquestes
restes
estan al Museu Nacional
Arqueològic
sí
el que es va poder
controlar
està en el museu
en el museu
s'exposen
bona part
dels elements
escultòrics
de segle primer
després de Cris
una segona fase
del teatre
amb les figures
representacions
monumentals
dels emperadors
o amb toga
o amb cuirassa
si havien
o amb el vestit
sacerdotal
o militar
coneixem
i s'exposa
en el museu
una peça
molt significativa
que és l'ara
dedicada
al nomen
d'August
en la força divina
de l'àmpara d'August
una vegada
August mort
i divinificat
i
que segurament
seria
l'ara
on es farien
una sèrie de sacrificis
propiciatoris
abans de començar
l'espectacle
i torno a incidir
amb això
aquesta component
gairebé sacra
oficial
dels espectacles
els déus
estaven sempre
pendents
es van perdre
moltes coses
durant les obres
aquestes
descontrolades
és molt probable
que
molt marbre
molta escultura
molta epigrafia
molt tot el que vulguis
anés a parar
o
un abocador
o anés a parar
a cases
que no tenim
localitzat
en aquests moments
doncs tot aquest ric patrimoni
que hi ha als diferents recintes
del Museu Nacional Arqueològic
el podem visitar
tot l'any
és evident
però es posa un èmfasi
en tot un seguit
de tallers
adreçats al públic
en general
el públic en general
i el públic
en particular
però
Dia Internacional de Museus
mirem d'adaptar
tot el que és
l'ampli
l'ampli catàleg
de tallers
del museu
i això
vull dir
a tots els centres
del museu
o a un públic
més general
perquè evidentment
si durant l'any
fem oferta
per familiars
els caps de setmana
o fem ofertes
per propostes
per grups escolars
durant el curs lectiu
el Dia Internacional de Museus
hem d'imaginar
que la gent
no ve
amb aquesta
separació
de classes
o de famílies
sinó que ve
amb grups
previament constituïts
naturalment constituïts
i per tant
el que fem
és adaptar
en els diferents centres
les propostes
tot l'any
per un dia
en el que considerem
que la gent ve
de manera relaxada
i de manera
indiscriminada
a participar
llavors
a la plaça del rei
feu el viatge
a Tarraco
sí
fem el viatge
a Tarraco
perquè
el museu
sempre hem dit
que la vocació
natural
del museu arqueològic
o de la plaça del rei
és explicar
una ciutat romana
i la vida
en una ciutat romana
i per tant
el taller
que sintetitza
de manera més clara
aquesta vocació
i aquesta capacitat
d'explicar la ciutat
és el viatge
a Tarraco
que és un recorregut
guiat
monitoritzat
per la ciutat romana
a través
de diferents elements
conservats
i exposats
al museu
jo sempre dic
i no em cansaré
de dir
que
hem d'aconseguir
que el visitant
vegi en les peces
del museu
no només
una peça
més o menys bonica
no sé
si parlem
del Museu de la Medusa
en si mateix
és una obra d'art
i una peça
que suggereix
moltes coses
però
el Museu de la Medusa
com qualsevol escultura
com qualsevol
sarcòfag
ens parlen
d'unes formes
de vida
i unes formes
d'entendre la mort
si parlem de sarcòfags
i
en la iconografia
i en l'escultura
incorporada
en un sarcòfag
doncs
s'hi pot de llegir
també
una ideologia
pagana
cristiana
d'esperança
d'excepció
davant de la vida
i llavors
cada peça d'aquestes
ens parla
d'un espai
de la ciutat
i per tant
ens acaba
parlant
en el conjunt
de les peces
del museu
d'una ciutat
i d'una societat
i per tant
aquest viatge
a Tàrraco
és un recorregut
per l'urbanística
de Tàrraco
perquè la gent
entengui
en aquesta ciutat
que s'ha anat
sobreposant
i s'hi juxtaposant
al llarg del temps
doncs com
seria
aquesta ciutat
en un moment
determinat
de l'època romana
abans ho comentaves
a la necròpolis
o a la part
que es pot visitar
de fet continueu
amb aquesta activitat
que està al voltant
de les creences
i les tradicions
de la mort
en aquell moment
de la societat
tarragonina
sí
efectivament
és a dir
d'una societat
tarragonina
canviant
jo sempre dic
parlar d'època romana
hem de pensar
que estem parlant
de mil anys
d'història
els romans
arriben aquí
al 218
abans de Cris
se'n van
quan arriben
als serraïns
al 713
714
si sumem
713
més 218
ens donen
900 i escaig
anys
amb 900 anys
es canvia molt
les societats
canvien
és diferent
la Tarragona
d'època republicana
abans d'August
de la Tarragona
a l'imperial
després d'August
de la Tarragona
després de la crisi
del segle III
ara que parlem de crisi
tot va canviant
fins i tot
el llenguatge
el lletí va evolucionant
i les vestimentes
les costums
les formes de vida
les cases
els edificis públics
i les creences
també
llavors en la necròpola
cristiana
el que en diem
la necròpola cristiana
i conviuen
no oblidem
ritos funerari
d'època
entre cometes
pagana
i per tant
invocacions
de divinitats
protectores
del món dels difunts
i de les ànimes
abans del cristianisme
amb la
plasmació
de les formes
i de les ideologies
del primer cristianisme
ja en el segle IV
pràcticament
això es farà
a l'avinguda Ramón
i Cajal
ens retrobarem
a la vila romana
dels munts
amb aquests vells
coneguts
que són el Cajos
i la Faustina
anfitrions excel·lents
excel·lents
i absolutament fidels
perquè Cajos i Faustina
són dos personatges
que van existir
que van existir
reals
i els veiem reals
però que no es cansen
d'explicar
a la seva casa
i la seva forma de vida
no els visitants
un any d'explicar
una altra
tot i que no els veiem
que no els veiem
que no els veiem
per mirar
optimitzant
el format de la visita
i els veiem
mirem d'anar arreglant
mica en mica
també
les romanelles
de la seva casa
perquè no el veiem
també que van viure
fa molts anys
són personatges
de començaments
del segle II
després de Cris
per tant
del 100
i alguna cosa després
estem en el 2000
i escaig
per tant
fa 1900 anys
que mantenen
la seva casa
i nosaltres
mirem
de donar-los
un cop de mà
un manteniment
magnífic
de la casa
no que a vegades
que et surten allò
quatre goteres
quatre coses
a més
es mantenen
juveníssims
estem fora de temps
com ens passa sempre
la vila romana
de Sant Elles
no l'hem d'oblidar
aquí es reproduirà
la vida quotidian
als segles IV
i V
i també hi ha
altres activitats
de reconstrucció
històrica
sí
Sant Elles
ens ofereix
una oportunitat
distinta
en la resta
dels centres
que és
la vida
una vida romana
i per tant
el reflexe
que té la societat
de l'època
de la societat
tardorromana
estem parlant
del segle IV
després de Cris
i per tant
és una societat
tal com deia
evolucionada
on les formes militars
les formes de vida
les formes de relació social
són distintes
i fins i tot
la iconografia
i que ens permet
explicar moltes coses
en aquests tallers
a la gent
que hi participi
d'aquesta societat
en evolució
d'aquesta societat viva
que és la societat romana
que no l'hem de considerar morta
sinó
la mirem de reviure
Anirem parlant
de totes aquestes activitats
que s'han de desenvolupar
al llarg de les properes setmanes
també és important
dir que són
activitats
obertes a tothom
que són gratuïtes
però tenint en compte
que són activitats
molt treballades
doncs són grups reduïts
perquè es pugui fer
en condicions
per tant
hem de fer una reserva
previa al museu
Sí, el que demanem
és que la gent
s'apunti
i si fins i tot
abans de fer-ho
vol demanar informació
que truqui
en el número
d'informació
del museu
que és el 977
25 15 15
de 8 a 3 del matí
preferentment
i allí
doncs
se li darà
la informació complementària
a tothom
que n'estigui interessat
i
s'anotarà
la reserva
entre altres coses
per exemple
perquè
per anar
per participar
en els tallers
de la Vila Romana
de Sant Celles
el museu
posa a disposició
del públic
que no disposi
de vehicles particulars
o que vulgui fer-ho
amb un transport
col·lectiu
doncs
un servei d'autobusos
i per tant
hem de calcular
una miqueta
tot molt gran
Doncs déu-n'hi-do
haurem de fer una selecció
i triar a veure
què és el que ens interessa
tot i que és
prou atractiu
Francesc Terrats
director del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
moltes gràcies per venir
i demà vindrem al teatre
us esperem
només faltaria
sereu molt benvinguts
segur que sí
moltes gràcies
bon dia
a vosaltres