Tarragona Ràdio. Les entrevistes als candidats.
Senyor Rafael Luna, molt bon dia.
Molt bon dia.
Rafael Luna és el cap de llista per Tarragona del Partit Popular.
Té ara mateix 52 anys, viu a Roda de Barà.
Ha estat secretari general del Partit Popular de Catalunya
durant 10 anys, diputat al Parlament des del 1995
i secretari de la Mesa de la Cambra Legislativa Catalana
en aquesta última legislatura.
És la tercera vegada que es presenta com a número de la llista
al Parlament per la nostra demarcació.
Senyor Luna, aquest govern que ha acabat el seu mandat
ha fet acollonades, com diu Esperanza Guerrer?
Jo no sé si ha fet acollonades,
però el que sí que ha fet és no fer la política adequada
perquè Catalunya tingués el puls necessari
per ser un referent a Espanya i a l'exterior.
Per tant, vull dir, són molts les errades que ha fet,
són moltes les pèrdues de temps que s'han tingut
i jo el que sí que he pogut comprovar és que durant aquest temps
solament s'ha parlat de consultes sobiranistes,
de reformes d'Estatut, inclús dels toros,
i ara benvinguts al club totes les formacions polítiques
perquè parlen dels problemes reals,
dels problemes dels catalans que és de la crisi econòmica.
Aquesta frase, benvinguts al club dels problemes reals,
l'ha utilitzat ara, la va utilitzar ara fa una setmana
en el debat amb el Col·legi de Periodistes,
amb els altres candidats.
Els altres partits, els altres candidats,
senyor Luna, estan a la lluna, precisament?
Bé, jo ja voldria que siguessin a la meva lluna,
per dir-ho d'alguna manera.
No, miri, jo porto des de maig
amb una activitat de parlar amb moltes associacions,
entitats, de tota classe, no?
Vull dir, empresarials, treballadors, agrícoles,
bé, de tota classe, no?
I en totes aquestes reunions m'he aixecat
i ningú m'ha parlat mai ni d'una consulta sobiranista,
ni d'una independència, ni m'ha parlat de l'estatut,
ni m'ha parlat de la llengua, ni m'ha parlat dels toros.
I, esclar, a mi m'he feia una mica esgarrifar
aquest món que hem viscut durant aquests set anys, no?
I nosaltres parlaven dels problemes reals.
I ara, doncs, m'he d'adaptat
que aquests programes participatius
que porten les demès formacions polítiques
els han fet veure que la realitat és la que és, no?
Per tant, jo el que tinc d'agrair
és que realment, amb molt de retard,
però que s'hagin donat compte
que el problema real de Catalunya
és una crisi, és un atur, és una immigració,
és una seguretat ciutadana.
Aquests són els problemes reals que té Catalunya.
Un problema real també és la immigració?
Evidentment, és un problema real.
I expulsar immigrants il·legals
pot donar vox a un partit com el Partit Popular?
Mira, el que no es pot fer
és abandonar-los a la mà de Déu
com s'ha fet el Cobert.
Això és el que no es pot fer.
Nosaltres l'únic que diem
és que Catalunya en aquests moments
té una crisi bastant profunda,
una crisi bastant acentuada.
No ens en sortim d'ella.
No hi ha possibilitats
que poguéssim tindre una immigració
que pugui viure en qualitat i en dignitat.
Per tant, aquests immigrants,
que són il·legals,
el que hem de fer és acompanyar-los fins a casa.
No abandonar-los.
No abandonar-los fins a casa.
I després dir
que quan Catalunya pugui recuperar
una altra vegada
el seu motor econòmic productiu
i la creació de llocs de treball
i necessitem mà d'obra,
anar a la contratació d'origen,
desenvolupar la seva tasca i tornar.
Això és el que estem dient.
I després estem dient
que els que estiguin legalment,
doncs escoltim,
els mateixos drets i obligacions
que qualsevol ciutadà,
amb una particularitat,
que hi ha un sector,
d'aquesta emigració,
que ha de fer un gran esforç
per integrar-se.
I per integrar-se,
què vol dir?
Estem en un estat de dret
on realment les lleis s'han fet
d'una manera democràtica
i amb un gran assent
a el que és la igualtat
home i dona.
I que algunes immigracions
no poden violar
ni poden arribar al llímit
de poder desequilibrar
aquesta política d'igualtat
entre home i dona.
Amb algunes de totes maneres
de les declaracions
que han fet dirigents
del subpartit,
amb el famós i polèmic
videojoc
que va estar
durant unes quantes hores,
els seus rivals
parlen que estan jugant
amb foc,
que estan provocant
una divisió
i el trencament
de la cohesió social
a Catalunya.
Què n'ha de dir?
Jo no tinc a dir res,
simplement que aquests senyors
no volen veure la realitat
o volen veure cap a un altre costat,
que vagin a associacions
de veïns,
que vagin a parlar
amb tota classe d'entitats
i parlant si la migració
és o no és un problema,
és un problema,
el que passa és que
el políticament correcte
és mirar cap a un altre costat.
Nosaltres no estem
trencant cap cohesió.
I li dic una cosa,
miri,
al nostre programa
el que portem
és precisament
que les associacions
de veïns
siguin
les institucions
que faiguin
la política d'integració.
vull dir,
les associacions de veïns
que viuen
el dia a dia
al seu barri,
que viuen
dia a dia
els seus problemes
que té un barri,
que cada dia
reben immigració,
que conviu
amb elles
els problemes,
que siguin
precisament
les associacions de veïns
amb uns convenis
amb l'administració
que puguin fer
aquesta política
d'integració.
El que no volem
és que aquestes polítiques
d'integració
es facin
de manera diferent,
vull dir,
de manera que
el que aportin
siguin guetos,
nosaltres volem
una integració
com la que fa
Fàtima
a Conit
i que
quan està fent
aquesta política
d'integració
un imant
un imant
vol que se la tregui
de mediadora
de l'Ajuntament.
Un imant
precisament
que té una condena
d'un any
de pressó.
Per tant,
aquesta és la integració
que volem.
Ara dir,
escoltim,
que el Partit Popular
el tema de la immigració
està parlant
per un rèdit
electoral,
no és veritat.
Està parlant dels problemes
reals que tenen
els ciutadans
i els que m'estan escoltant
sap que la immigració
és un problema.
Entre les propostes
que aquests dies
hem sentit
els dirigents
del Partit Popular,
hi ha qüestions relacionades
amb la immigració,
però també,
per exemple,
hem sentit
que proposen ajudes directes
a les famílies
que porten els seus fills
a l'escola concertada.
En què consisteix
aquesta proposta?
Mira,
la proposta
és que nosaltres
el model
d'ensenyament
que volem
i ja aprofito
per fer també
el de la llengua,
perquè possiblement
sortirà més enrere.
Mira,
el model que nosaltres volem
és el model
del senyor Montilla.
Ens encanta.
O el model
del senyor Artur Mas.
Ens encanta.
porten els seus fills
a uns col·legis privats
on aprenen castellà,
on aprenen català,
on aprenen inglès
i possiblement
algun altre idioma.
Vale,
doncs nosaltres
el que volem
és que això
que es fa
a l'o privat
tinguin
les mateixes
possibilitats
i oportunitats
tots els ciutadans
d'Èpocafeu.
Tots.
O sigui,
que la sortida,
les oportunitats
i les possibilitats
siguin per tots els ciutadans
igual.
Després ja veurem
que arriben
els que esforcin,
els que se sacrifiquen,
aquests tindran
que estar
a llocs de responsabilitats
que no podran estar
uns altres.
Per tant,
això és el que nosaltres
i nosaltres
hem apostat
per l'escola concertada
i hem apostat
que com tampoc
l'administració
té els recursos necessaris
per tindre una empresa
per tindre l'ensenyament públic
s'ha de complementar
amb el concertat.
Però ojo,
també amb un principi,
el principi de la llibertat
que cada pare porti
el seu fill
on li doni la gana
per poder educar-lo
com el pare
creu que és
el millor
que poden educar
un fill.
Però no realment
en una situació
que ens trobem
fins ara
que fins al senyor Zapatero
vol regular
quins jocs
s'han de fer
al pati de col·legi.
Perquè entre prohibicions
i regulacions
fins a un dia
ens hauran de regular
què és el que tenim
o quina activitat
hem de fer
a les nostres cases.
I parlant de l'escola
i de la llengua
vostès són partidaris
que els pares
puguin escollir
la llengua vehicular
de l'ensenyament
dels seus fills, no?
No, nosaltres hem dit
que un fill
quan surti
d'un centre
sàpiga català
perquè és un idioma
identitari
de Catalunya.
Forma part
de la nostra cultura
i la nostra identitat.
El castellà
perquè també és
un idioma oficial
i gràcies a Ambell
podem parlar
amb tota Espanya
i sense cap problema.
Podem parlar
en molts països
fora de Espanya
que eshable el castellano.
El castellano
és un idioma
que està en expansió,
que eshable
parlar ingles
i altre idioma.
Nosaltres no queremos
la exclusividad.
Lo que no queremos
és la prohibició.
Lo que no queremos
és que hi haja sancions
ni multes
perquè hi haja persones
que rotulen
en castellano
o persones
que es dirige
en castellano.
Nosaltres lo que no queremos
és que ocurra
com en Buenavista, que s'haga
una convocatòria de padres d'alumnes
en català, en àrabe
i s'olviden de fer-ho en castellano
quan és un idioma oficial
i quan, precisament, Buenavista
és un barri de Tarragona
on existeix una gran majoria
de castellanoparlants.
Li plantejo qüestions relacionades amb la crisi,
amb l'economia, sens dubte és el gran tema.
He sentit el cap de llista dels socialistes
prometre 20.000 llocs de treball en els propers 4 anys
a la demarcació. En canvi, a vostè, senyor Luna,
no li has sentit cap xifra, m'equivoco?
O poden avançar
xifres i promeses des del Partit Popular?
Nosaltres, les úniques promeses
és les que vam fer. Nosaltres tenim
ja l'experiència de com se fan les coses, no?
I les coses se fan, realment,
amb la petita i mitjana empresa
que és la Font de Creació de Llocs de Treball.
Durant 8 anys, nosaltres
a Catalunya vam crear
1.400.000 llocs de treball.
Vam baixar els impostos dos vegades.
Vam treure un impost que era el IAE.
vam crear riquesa.
Vam fer que Catalunya funcionés força bé.
Doncs, bueno, això és el que nosaltres sabem fer.
Miri, però sap com ho sabem fer?
Apostant per la petita i mitjana empresa
pels autònoms.
Sap com?
Tractant, ara, amb unes mesures de xoc,
que realment l'IVA se paga
quan se presenti el paper,
o sigui, el paper, la liquidació,
que els ajuntaments tinguin uns creix
per poder pagar els seus proveedors,
perquè la deuta dels ajuntaments
sigui una garantia bancària per a l'hora de finançar,
perquè es puguin condonar realment
la morositat que l'administració pot tindre
via impostos.
Això com a xoc,
perquè l'empresa,
la petita i mitjana empresa,
el que necessita avui és el circulant.
Futur.
Futur és que tenim
un munt de petites i mitjanes empreses
que estan al voltant de la metal·lúrgica,
de les químiques,
del turisme,
de la logística,
agroalimentària,
etcètera, etcètera.
De quina manera?
Baixant impostos,
treient impostos,
creant confiança
en la petita i mitjana empresa
i amb dos pilars bàsics.
Una formació professional
encaminada a la demanda
i una universitat
que no sigui una fàbrica de funcionaris
sinó d'emprenedors.
Per això també demanem una assignatura
que sigui d'emprenedors.
Miri,
el senyor Sabater
ha dit que crearà
20.000 puestos de treball.
vostès pensen
que qualsevol ciutadà
que m'estic escoltant
s'ho creu.
Si han triplicat l'atur
a la província de Tarragona,
si s'ha passat
de 24.000
a 60 i escaig mil
aturats
a la província de Tarragona,
si hi ha
un milió 400.000 famílies
que estan a l'umbral
de la pobresa a Catalunya,
si hi ha 200,
perdó,
un milió 400.000 ciutadans,
250.000 famílies
que no reben ni un euro,
més del 40%
són joves
que no tenen
cap tipus de subsidi.
8.800 hipoteques
que s'han executat
a la província de Tarragona,
vull dir,
pisos
que s'han tret
a matrimonis
i a famílies
perquè no han pogut pagar.
Vostès pensen
que nosaltres
ara no ens hem de creure
que el senyor Sabater,
el que no han fet
en 7 anys
o en 8 anys
ho faran ara
i el més divertit de tot
és una cosa.
Penso que el senyor Sabater
té 57 o 58 anys,
penso que és el decà
dels que anem
de cap de llista
i diu que la fórmula
l'ha trobat a la universitat,
en 58 anys
va a la universitat
per aprendre
quan se creen
puestos de treball.
Miri,
solament cal mirar
una mica enrere
quan governava
el Partit Popular
i li podrà demostrar
com nosaltres
quan governàvem
van crear 5,
vora de 5 milions
de puestos
de treball a tot Espanya
els mateixos
que ha perdut
el govern
del senyor Zapatero.
Li pregunto,
senyor Lunar,
coses concretes
del territori.
Per què vostès
estan a favor
del cementiri nuclear
a Escó?
Una decisió
que recordem
de totes maneres
ha de prendre
finalment
el govern central.
Perquè són coherents,
ho va demanar
el senyor Montilla
al seu moment,
ho va defensar
el senyor Sabater,
Convergència
ho va adoptar,
avui Convergència
va en contra
del seu propi
alcalde d'Escó.
Miri,
a les Terres de l'Ebre
falta lideratge polític
i lideratge polític
vol dir
que unes centrals nuclears
finalitzen
i que ningú
les ha dit
què les donaran.
El cross
ha fix
i flix
amb una cultura
molt industrial
de fa de 150 anys,
el cross s'acaba
i ningú les ha dit
el que ficaran.
Per tant,
què fan els ajuntaments?
I és la voluntat
d'un ajuntament
de Convergència i Unió
que diu
escolti'm,
aquí ve un magatzem
o no s'han ofert
o tenim la possibilitat
d'un magatzem
temporal
de residus radioactius
que a canvi
va
un parc tecnològic
i a part va
que el municipi
pugui sortir endavant.
Nosaltres respectem
aquesta voluntat
d'aquest municipi
i demà més.
Nosaltres som partidaris
de les energies
nuclears
i jo m'he ficat
on s'han fotut
un fart
de parlar amb empresaris
i te parlen
del cos
de la llum,
de l'energia
perquè les màquines
funcionen amb energia
i tot això
de que
Iniciativa per Catalunya
com a resposta
a la creació
d'empleo
és
energies renovables,
energies tal,
veurem el dia
aquestes energies
que avui s'han ficat,
que estan subvencionades
i ja no hi hagi
més diners,
quin resultat tindran?
Jo penso
que en política
s'ha de ser coherent,
totalment coherent
i dir les coses
sense cap problema.
Vostè m'estava preguntant
per la crisi,
miri,
nosaltres som
de centre dret
a lliberar els conservadors,
quina política
vol que aportéssim?
La que m'ha aportat sempre
i ha donat bons resultats
en llocs de treball.
Li pregunto ara
per qüestions de transport
aquí en l'àrea de Tarragona,
Cambrils, Reus, Valls.
Com podem millorar
o com s'hauria de millorar
la mobilitat
d'aquesta zona,
d'aquesta àrea metropolitana
al voltant de Tarragona
en els propers quatre anys?
Què podríem fer
a la propera legislatura?
Doncs mira,
el que no es pot fer
en aquest moment
és amb algunes idees
que té el senyor de los Rios,
que es crea una àrea metropolitana
que és més cos,
és una altra institució,
clar,
perquè com les begueries
no han sortit bé,
ara s'ha d'anar.
Nosaltres tenim unes comarques.
Tenim ja unes institucions
amb les quals
els consells comarcals,
la Diputació Provincial,
la descentralització
a les terres de l'Ebre
de la Generalitat de Catalunya
i Diputació,
el que hem de fer
és que això funcioni.
Ara no podem fer volant coloms
perquè no hi ha diners.
Què hem de fer?
Tenim unes vies ferres.
potenciam-hi.
Fiquéssim vagons.
Fiquéssim que realment
hi hagi una mobilitat
de persones i de mercaderies.
Que aquell jove que està a Valls
pugui agafar un tren
amb una freqüència
per vindre a Tarragona
sense cap problema.
Que aquella senyora
que està a Falset
i que ha d'anar a l'hospital
que han fet nou a Reus
pugui agafar el seu tren
a marxar a Falset
i amb una fluïdés
de trens
pugui arribar
agafar les carreteres
i infraestructures
que ja tenim.
Per exemple,
si m'hi haguen a Reus
parlaria de la misericòrdia
i el desdoblament
que l'han demanat
un munt de vegades
ja al Parlament de Catalunya
el desdoblament de Tarragona
i de Reus
a Cambrils.
l'A27
o sigui, vull dir
fer del que tenim
convertir-lo
per aprofitar el que tenim
que és el menor cost
que podem portar a l'administració
que hi hagi una fluïdés
realment de moviment de persones
d'interconexió de persones
al territori
i també de mercaderies.
I ojo
i cada cop menys
depèn del centralisme de Barcelona.
Parlant de Barcelona
precisament li anem a preguntar
recordem que l'1 de gener
el govern de la Generalitat
assumirà les competències
dels trens de mitja distància
aquests trens que, per exemple
uneixen Tarragona amb Barcelona.
Què és el que faria vostè primer
amb aquestes competències
a partir del gener de l'any que ve?
Jo ja l'he dit
una fluïdés
primer dintre del territori
de la província de Tarragona
les interconexions
entre comarques
i la segona
la comunicació també amb Barcelona
i la comunicació amb Barcelona
no és una barrera
que acabi a Sant Vicenç
de Caldés
sinó realment
que pugui arribar
també a les comarques
tarragonines.
Aquest és el nostre projecte.
està a favor del tramvia
del tramvia del camp de Tarragona?
Sí, sí, sí, però no ara.
Quan?
Quan tinguéssim diners?
És que, clar,
jo vull...
És que...
La veritat
és una cosa curiosa.
Miri,
avui m'estaven dient
dient,
escolta,
tu creus que és correcte
que hagis dit
al diàleg de Tarragona
que estàs
amb números vermells?
Si és la veritat?
Avui no,
perquè ja he cobrat.
però jo ahir estava
a 246 euros
en vermell.
És que no arriben
els ciutadans així.
Què he de dir?
Mentides.
Per tant, vull dir,
escolta,
indiquéssim la veritat.
Trencam,
i tant que m'agradaria
tindre'l,
i tant,
on estan els diners?
Què han d'enganyar?
Els ciutadans?
Els ciutadans no se s'enganyen?
Vostè m'ha fet preguntes
que li ha sigut molt coherent
amb el tema del magatzem,
amb el tema del trencam,
tal.
Escolta,
és la coherència política
el que s'ha de fer
i sobretot
no enganyar els ciutadans.
Trencam,
nosaltres ho hem defensat
i ho defensarem sempre.
Hi ha diners ara?
No.
Quines són les urgències?
El que tenim realment
que funcioni.
Podem desplegar
a la pròxima legislatura
algun aspecte
de la llei de vagaries
aprovada a final
de la legislatura
passada pel Parlament?
Jo penso que no.
Ni la de vagaria
de les Terres de l'Ebre?
Escolti,
jo penso que no.
Jo penso que tenim
una estructura
que és provincial,
nosaltres hem apostat
per ella amb coherència
i hi ha una capital
que és Tarragona.
I després hi ha unes capitals
que tenen una influència,
algunes econòmiques,
unes altres turístiques,
unes altres...
Però no creiem més pes
a l'administració
del que tenim.
No féssim més experiments,
no agobiem més
remen les arques
de l'administració
amb noves institucions,
nous càrrecs,
nous...
No pot ser.
Vull dir que nosaltres
tenim uns consells comarcats
tenim una diputació provincial,
tenim una estructura ja
de funcionament,
però no creiem
més càrrecs
ni més pes
per ofegar econòmicament
el que ja està més que ofegat,
que és l'administració
i la Generalitat de Catalunya.
Aquests dies
Esperanza Aguirre,
Maria Dolores de Cospedal,
Alberto Gallardón
s'han passejat
pels carrers de Tarragona,
a part d'altres dirigents
i del propi Mariano Rajoy
que va estar a Vilasega
ara fa uns dies.
Què aporten a la seva campanya,
senyor Luna?
Doncs miri,
el que s'ha de fer,
i hi ha uns altres
que els tenen seqüestrats
perquè no els poden treure al carrer,
perquè els abnonquin.
Jo no he vist el senyor Zapatero
passejar per aquí
ni el senyor Rubalcaba
a l'he vist
sortir d'un mitin
i ficar-se en un estudi a ràdio
a fer.
Nosaltres ho podem fer.
El senyor Rui Gallardón
ha estat aquí
i va estar
amb empresaris,
amb un grup de persones
autònoms
i és el que deia.
Ell va dir una cosa
que em va agradar molt.
Dice,
jo llegué a ser alcalde de Madrid
de la Villa y Corte,
Villa y Corte del franquismo,
Villa y Corte de la monarquia,
Villa y Corte,
hasta que dijo un día,
jo no quiero ser Villa y Corte,
quiero ser algo más.
Dice,
y miré para Cataluña
y miré para el País Vasco
i ese es mi modelo
i l'ha funcionat.
Per tant,
nosaltres podem portar
una Esperanza Aguirre
sense cap problema,
un Rubí Gallardón
sense cap problema,
tancarà la campanya
a Tarragona
Javier Arenas,
futur president
amb totes les probabilitats
d'Andalusia,
gent que es pot passejar
amb tota tranquil·litat.
Hi ha uns altres partits
que no els poden treure al carrer,
el Partit Socialista
no pot treure
els seus dirigents al carrer.
Mira,
fa dos dies realment
el míting
que Rubalcaba va fer,
l'embroncada
que va tindre
amb un col·lectiu del Sàhara
o per Sàhara hoy.
Seria capaç
de dir-me alguna cosa
que ha fet bé
el govern presidit
per Montilla
aquí,
al territori,
a les nostres comarques?
Doncs miri,
jo penso que
alguna cosa
haurà fet bé.
Però no se li acut.
No, no,
le dic de veritat
perquè le dic
me ve ara
a l'hospital de...
me ve ara,
per exemple,
a l'hospital de Reus,
però també
em dóna pena
que el de Tarragona
el tinguin allà
ficant parxe sobre parxe.
Ens han discriminat
en matèria sanitària?
Hospital Sant Joan de Reus,
reforma a l'hospital
Joan XXIII de Tarragona?
Evidentment que sí.
Estic convençut que sí.
Estic convençut que sí.
S'ha volgut fer
un hospital
que jo...
Nosaltres ja ho vam dir
que a Reus
no era qüestió
de fer una reforma
a un hospital,
si un hospital nou,
però jo vull també
a Tarragona Capital
un hospital nou.
No comencem
amb el que feien
en uns altres temps
que era la centralització
de ciutats sanitàries
com Vall d'Hebron,
com Belvitge,
no.
Distribuïm
el territori.
I le vaig dir una cosa.
Reus ha sortit
molt ben parat
d'aquest govern
durant aquests set anys.
Molt ben parat.
Si vostè s'ho mira una mica,
molt ben parat.
Tarragona no tant.
Què opina
del cara a cara
d'aquesta nit,
Mas Montilla?
Doncs miri,
l'he dit la veritat,
eh?
L'he dit la veritat.
Tots ja sabem
per les encüestes
que realment
tots els vots
d'Esquerra Republicana
saben
a compresència o no.
Ja ho sabem.
I sabem que hi ha
un munt de vots
que encara no saben
què volen fer.
aquests vots
són vots
la majoria socialistes.
I a la desesperada
del senyor Montilla
el que tractarà aquesta nit
és de dir
que els vinguin a votar,
les ficarà la por,
les dirà tot el tal
si és que s'arriba a fer.
Per tant,
aquesta és la jugada.
Jo penso que el Partit Socialista
està a la desesperada
i està fent
tot el que pot realment
per motivar
aquest votant seu
que ja no se'l creu.
Sent secretari general
vostè del Partit Popular
de Catalunya,
el seu partit
va donar suport
des de fora del govern
a governs de Convergència
i Unió
presidits per Jordi Pujol.
Si es torna a donar
una circumstància
dilluns de la setmana que ve
en què Convergència i Unió
li demani al Partit Popular
el seu suport
per la investidura
d'Artur Mas
i estem fent política afecció
però si això passa
vostè què recomanaria
als seus companys de partit?
Falten quatre dies,
cinc dies per les eleccions
i jo
estic veient ara
una porta
que no la porta,
eh?
Una porta.
I aquesta porta
té dos claus.
Té una clau
rovellada
que és la clau
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
que és la soberania
la independència
que possiblement
si el senyor Artur Mas
l'agafa
se le trenca
i aquesta porta
queda tancada
aïllada
Catalunya
i després hi ha
una altra clau
que és la clau
del Partit Popular
la clau
de la que abans parlava
de la creació
d'un milió o quatre
mil llocs de treball
a Catalunya
de la modernització
de l'administració
com és la subdelegació
del govern
com és la gestió
dels ports
com és realment
la que va baixar
els impostos
i hi ha dos claus
i ara hi ha una tercera
que me l'esfumo
que vull dir
que me comença
a mi
a donar la sensació
que és la clau
soci
convergència
socialistes
convergència
si aquesta clau
se materialitza
tots ja sabem
quina clau és
la clau
de la pèrdua
de llocs de treball
la clau
realment
del poder
adquisitiu
que Catalunya té
la clau
del declive
total i absolut
però tant
no m'ha contestat
però si la clau
seva
la del Partit Popular
està disposat
d'obrir la porta
de convergència i unió
sempre que convergència
sempre que convergència
abandoni
històries
i aventures
sobiranistes
independentistes
i que el senyor
Poblet
no torni a votar
més
una consulta
sobiranista
sis preguntes
sis respostes
ara en sintesi
acabem senyor Luna
l'entrevista
això
amb sis preguntes
molt concretes
una paraula
per definir
Tarragona Ciutat
com la definiria?
Capital
una paraula
per definir
la seva formació política?
Servei
un defecte
i una virtut
personal
seves?
Jo
jo
i bona persona
què és el millor
d'una campanya electoral?
vostè ja en porta
unes quantes
aquesta és la tercera
si no m'equivoco
com a cap de llista
què és el millor
d'una campanya?
per alguns polítics
que existeix els ciutadans
i han de anar a veure'ls
ara que ja
som patrimoni mundial
els castells
que a més han estat
protagonistes
aquesta setmana
amb aquesta declaració
de l'UNESCO
a vostè
en un castell
quin lloc li agradaria
ocupar?
si li preguntessin
a mi?
ser pinya
fer base
està la pinya
i per acabar
on el trobarem
el primer cap de setmana
de després de les eleccions?
en el seu temps d'oci?
al meu país
al Pallars
com aquest que diu
jo sempre dic
que jo soc
pallarer siroqui
com el que més
senyor Rafael Luna
bona campanya
bona jornada electoral
i bon cap de setmana
al Pallars
quan li toqui
quan pugui fer-ho
després de les eleccions
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
en directe
aquest matí
als estudis de Terraona Ràdio
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia