Sortosament, va aconseguir conquerir el cor de la Mare Creu,
que juntament amb l'Oriol i la Laura configuren el millor tripartit de la seva vida.
En aquest nou panorama territorial, de barretines desfarmades,
de gavines destructores i d'independentistes de llotge oportunista i xampany francès,
la maneta del seu Barça, el presumit Madrid, ha estat un remei balsàmic
que potenciarà la generositat de la mà esquerra del nostre conferenciant,
el nou guardiola de l'Ajuntament de Tarragona.
D'un polític que comparteix el plaer de la lectura de la princesa morta de Kenitzé Murat
i el respecte per la personalitat de Gandhi i Jaume I amb el diputat Pellicer,
només pot esperar-se als braços oberts el diàleg més planer
amb tots els nous vinguts del Parlament de Catalunya.
La seva admiració per Felipe González i Nelson Mandela
i els bons records de Kennedy i Olof Palme
es veeixen qualsevol dubte que el mestral reusenc no s'hagi pogut emportar.
Un alcalde que ressegueix el Nou Testament
mentre escolta la passió segons Sant Mateu i el concert de Brandenburg,
abans d'assegurir un bon gintònic i crospir-se un romesco de qualitat,
és un home afortunat
perquè té el privilegi de poder remblejar satisfet
amb la música de fons de Diana Kroll, Jamie Cullum i Nora Jones,
un tripartit musical de jazz del tot relaxant,
per tota l'impactant geometria d'un patrimoni de la humanitat
embolcallat per el blau de la Mediterrània,
el verd esperança cort inglès,
el marró avellana i el blanc fumejant d'una indústria potent.
Per acabar-ho de votar,
la molt honorable presència del nostre estimat president Sant Romà
és un fet del tot edificant.
en uns moments tan delicats
per la nostra construcció territorial
que permetrà el lluïment del senyor Ballesteros,
reconegut col·leccionista de campanes,
abans de donar la campanada espectacular
en els propers jocs florals del mes de maig de l'any vinent.
Com que si escoltem les paraules d'amor
senzilles i tendres del nostre convidat,
ens espera un futur de capital i importància,
l'il·lustre alcalde de Tarragona
té tots els desllorigadors del círcol a la seva disposició.
Gràcies.
Gràcies.
Permetim que...
Se sent?
Sí.
Permetim vostès que abans d'iniciar les tradicionals paraules de cortesia,
l'alcalde,
digui que em sobte que la intervenció més carinyosa i il·lusiosa
que m'hem fet mai a la vida
des del punt de vista personal i polític
hagi estat aquí precisament al círcol de Reus.
Moltíssimes gràcies, senyor Tàpies,
moltíssimes gràcies, senyor president,
i gràcies també per venir fent aquest esforç
amb la cama ferida.
Bona tarda, senyor alcalde de Reus,
benvingut, alcalde de Reus.
Gràcies, a més a més,
perquè sé que has deixat un viatge
per poder estar aquí.
Senyor president de la Diputació,
alcalde de Vilaseca
i diputat electe,
senyora subdelegada del govern,
senyor delegat del govern de Catalunya en funcions,
senyor rector,
senyor president de la Càmera de Reus,
senyor president de la Càmera de Tarragona,
alcalde de la Selva,
regidores, regidors de l'Ajuntament de Tarragona
i de Reus,
senyores i senyors,
senadors tarragonins,
que també els veig allà al fons.
En primer lloc,
els vull agrair
la presència de tots vostès en aquest acte
i també donar les gràcies
al círcul de Reus per convidar-me
i donar-me l'oportunitat,
com a alcalde de Tarragona,
de parlar sobre el futur que contemplo
per la meva ciutat
i per les ciutats que ens són veïnes,
com és, òbviament, el cas de Reus.
Perquè Tarragona i Reus
són ciutats veïnes
i que, per tant, conviuen.
La convivència, a qualsevol nivell,
porta sovint tensions puntuals,
però el cert és que Tarragona i Reus
tenen molts més punts en comú
que no pas divergències.
I no ho dic jo.
Això ho diuen els fets i la història.
Malgrat que les anècdotes,
els tòpics i els desacords mediàtics
provoquin sovint una imatge
d'enfrontament més que de col·laboració.
De fet, quan he començat
i comentat que venia a Reus
a pronunciar aquesta conferència,
com tots vostès poden imaginar,
algunes persones i mitjans de comunicació
em parlaven del morbo
que significava aquesta presència meva
aquí en aquesta sala.
Precisament per aquests tòpics i anècdotes
que caracteritzen la relació
entre Tarragona i Reus.
Trenquem, doncs, el prejudici.
En aquest sentit,
i tenint en compte
que avui ens trobem en una entitat històrica
tan destacada com és el círcul de Reus,
davant d'un públic que reuneix
a un sector destacat de la societat reusenca,
què s'espera que digui l'alcalde de Tarragona?
Els puc ben assegurar
que l'honradesa m'obliga a dir
el que penso,
el que crec
i allò pel qual treballo.
Malgrat això,
algú em va comentar
dies enrere
que la bona educació
m'obligaria aquí,
a Reus,
a dir coses que no afirmaria a Tarragona.
Doncs ja els asseguro
que és res més lluny de la realitat.
No hi ha res
que pugui dir
i que digui a Tarragona
que no pugui afirmar-ho a Reus.
El meu discurs,
el meu pensament,
és el mateix
per a qualsevol lloc
i per a qualsevol fòrum.
Perquè no es tracta d'agradar
les oïdes de ningú
a canvi d'insultar
la seva intel·ligència.
Al contrari,
crec que la llei altat
i l'honradesa
són imprescindibles
en les relacions
entre les persones
i les ciutats.
I a això mateix
em referiré
més endavant.
Vagi per avançat
que el títol
de la meva conferència,
Un futur
de capital importància,
és una afirmació
de la confiança
en el nostre futur.
en el futur
de tots plegats.
Afortunadament,
Tarragona i Reus
estan condemnats
a entendre'ns.
Afortunadament,
també,
si Tarragona i Reus
volem tenir futur,
estem obligats
inexorablement
a avançar junts.
Això
és així
perquè part
de la riquesa
de Reus
és
i es troba
a Tarragona
i, per descomptat,
part de la riquesa
de Tarragona
es troba
també a Reus.
I què cal fer
per avançar junts
i millorar
el nostre territori?
El que cal
és que iniciem
el que,
en termes de màrqueting,
es denomina
competència,
amb dues os.
competència
i que altres experts
anomenen també
competència.
M'explico.
Ara,
fa uns dies,
durant una conferència
que feia a Barcelona,
al Palace,
en què vaig parlar
del nostre territori
en un sentit ampli,
vaig practicar
i aplicar
el terme
competència
a un àmbit territorial
més ampli.
La competència
es defineix
com la necessària
cooperació
per guanyar mercat
i competir
després.
I posava un exemple
dels fabricants
d'automòbils elèctrics
que ara els hi
tornaré a referir.
Les diferents marques
de cotxes elèctrics
necessàriament
s'hauran de posar
d'acord abans
en estendre
una gran xarxa
de connectors
elèctrics
per carregar
les bateries
dels cotxes.
Per tant,
hauran de cooperar,
hauran de
fer les coses
junts
per poder
després
competir
marca per marca
per aquest pastís
de mercat
que ja serà
una oportunitat
i consolidat.
Per tant,
competència
és cooperar
cooperar
per competir.
El que
hem de tenir clar
és que
avui dia
no només
competeixen
les empreses,
avui
competeixen
també
els territoris.
Per tant,
Tarragona i Reus
competeixen
junts
perquè
comparteixen
un territori.
pot ser petit,
pot ser més petit
per un territori
important.
Però el territori
del qual parlo
no és només
la conurbació,
no és només
les dues ciutats
Tarragona i Reus,
és molt més.
O és que
algú pot concebre
aquest territori
sense Salou,
sense Vila Seca,
sense Cambrils,
sense Valls,
sense la Selva,
sense el Vendrell
o sense els pobles
del Polígon Químic
per esmentar-ne
alguns.
Segur que no
i segur
que tots
vostès
ho tenen clar.
Per això,
tots aquests
pobles
i ciutats
del nostre entorn
han de tenir
el protagonisme
que es mereixen.
Així doncs,
el primer objectiu
abans de competir
entre nosaltres
ha de ser
col·laborar
per completar
les necessitats
que tenim
i després
ja tindrem temps
de desenvolupar
la competència
sana,
dura
i necessària.
Perquè,
per exemple,
si no arriben
turistes
xinesos
o rusos
al nostre territori,
no podrem
competir
per allotjar-los
en una ciutat
o en una altra,
en un hotel
o en un altre.
si no tenim
unes comunicacions
adequades
estem tocats
logísticament
i si no tenim
un pes específic
en els principals
fòrums
de decisió
no som
ningú
perquè ningú
ens esperarà.
Tothom
fa la cursa.
Estic segur
que aquesta idea
la comparteixen
la major part
de vostès
i a qualsevol
fòrum
on puguem anar
ens diran
que és
un principi
absolutament
elemental.
Però,
malgrat aquesta idea
compartida,
la realitat actual
és,
de vegades,
distant
d'aquest principi.
Una raó
és que,
massa vegades,
acabem aplicant
aquella dita
del
fer Pasqua
abans de Rams.
És a dir,
volem començar
pel final.
Possiblement,
competim primer
i deixem
la col·laboració
per després
i per això,
de vegades
o sovint,
fem tard.
Però aquesta
no és l'única
raó.
En altres casos,
un obstacle
és la desconfiança
i, en d'altres,
també la falta
de lleialtat.
No podem
iniciar camins
de col·laboració
quan assisteix
desconfiança
envers el company.
M'ho deien
l'altre dia
amb una expressió
molt gràfica.
El problema
de col·laborar
apareix
quan tens por
que el company
et falli
o et pugui fallar.
I,
si hem de ser
sincers,
la sensació
que existeix
a Tarragona
és aquesta,
que el major
interès de Reus
és aquest,
treure
protagonisme
i competències
a Tarragona.
I aquest
no és
un bon principi
per començar
un camí comú.
Molt probablement
tots tenim
a la memòria
la nostra
darrera
desentesa.
Em refereixo
al projecte
de llei
de Begueries,
amb un resultat
que possiblement
ens hauria de fer
meditar
a tots,
a tots,
inclús jo.
Algú creu
que la realitat
de la ciutat
de Reus
ha guanyat
alguna cosa
qüestionant
la capitalitat
de Tarragona?
Algú a Reus
creu
que l'estranya
denominació
de seu institucional
que té Tarragona
no és equivalent
a l'homologació
de capital?
I no només
a Catalunya,
sinó
també
a tot arreu.
Sincerament,
algú creu
que avui Reus
és més capital
que fa un any?
I algú creu
que el concepte
de capital
és antic,
decimonónic
i trasnotxat?
Doncs mirin,
només cal recórrer
a l'últim Estatut
d'Autonomia
de Catalunya.
El primer Estatut,
el del 79,
no deia
que Barcelona
era capital
perquè no calia.
Aquest Estatut,
aprovat
pel poble català
de Reus,
significa clarament
que Barcelona
és capital,
per tant,
concepte capital
plenament vigent.
El futur de Reus
no passa
per reduir
la importància
o el poder
de Tarragona.
El futur de Reus
està en avançar
junt amb Tarragona
en lleialtat
i el de Tarragona
també.
A Tarragona,
possiblement,
també,
es van cometre
errades
durant aquest debat
i discussió.
Segur,
no tots els ciutadans
de Tarragona
donem suport
segons quines
expressions
es van produir.
Però,
si deixem de banda
el fet anecdòtic
i ens fixem
en allò
més fonamental,
la capitalitat
no és tan sols
un títol.
La capitalitat
de Tarragona
no tan sols
és històrica,
sinó també
realitat econòmica
i de serveis
al territori.
Posaré uns exemples
breus.
Moltes vegades
es fa servir
l'expressió
al camp
entre cometes
per tal
de no dir
explícitament
Tarragona.
Però l'evidència
és que
quan ens allunyem
100 quilòmetres
més enllà
de casa nostra
moltes vegades
fem riure
amb denominacions
que ningú coneix
i ningú identifica
territorialment.
Si vostès
viatgen a Sevilla,
a Bilbao
o a Corunya
i diuen
que venen
del camp
que ells
tradueixen
com
campo,
segurament
la resposta
que rebran
anirà
enfocada
a la recollida
de bolets,
a passejar,
a treballar
a la terra
o en el cas
més simpàtic
del futbol.
Ningú no pensarà
en el nostre
territori,
en una àrea
geogràfica
concreta
del litoral.
I encara més,
si parlen
o parlem
del camp
a Marsella,
a Lió
o a Brussel·les,
les cares
de desconcert
poden ser monumentals.
I a tot això,
cal afegir
que la denominació
camp
és genèrica
i no té sentit
si no va
acompanyada
del seu cognom
de Tarragona.
El territori
ha de saber
que hi ha
molts municipis
que incorporen
la seva nomenclatura
a la seva nomenclatura
un nom
o un cognom
genèric.
Camp,
mar,
etc.
Ara bé,
algú creu
que una ubicació
territorial
que tingui
com a únic
nom
camp
o mar
és fàcilment
identificable,
és notòriament
localitzable,
estaran vostès
d'acord
amb mi
que internet
és cada cop més
un element
que serveix
per a mesurar
el grau de coneixement
al món.
M'explico.
El cercador Google
ara fa uns mesos
Tarragona
hi apareixia
amb 23 milions
d'entrades.
La província
de Tarragona
tenia pràcticament
11 milions
d'entrades.
Reus
en tenia
6,5 milions
d'entrades.
Catalunya
a Menye
en castellà
tenia
21 milions
d'entrades
i en català
tenia
34 milions
d'entrades.
La Costa Daurada
apareixia
un milió
de vegades
en aquest cercador
mentre que
el camp
amb majúscula
només apareixia
relacionat
com a camp
nou
és a dir
l'estadi
del Barça
molt lluny
geogràfica
i semànticament
del que nosaltres
entenem
com a camp
de Tarragona.
Amb aquestes dades
a la mà
és possible
que algú
sigui incapaç
de valorar
el que aporta
i el que pot
aportar Tarragona
al reconeixement
internacional
del nostre territori
és a dir
a la seva
notorietat
que avui
és bàsic
per fer
negocis
i per ubicar
negocis
i pot haver
algú tan sec
pel localisme
que li impedeixi
valorar
el valor
marca
que suposa
el nom
de Tarragona
òbviament
si és necessari
podem parlar
de xifres
però Tarragona
a més
de capital
és la ciutat
amb els paràmetres
socials
i econòmics
més elevats
del territori
i les xifres
si és necessari
les podem comentar
després
si vostès volen
però això
no ha de servir
i ha de quedar clar
això que acabo de dir
no ha de servir
ni perquè Tarragona
tregui pit
innecesàriament
ni perquè
Reus
se senti ofesa
mirin
al món
hi ha milers
de ciutats
més grans
que Tarragona
i també hi ha
milions
de ciutats
més petites
que Reus
i no passa res
això sí
per a un Rausenc
la seva ciutat
és la millor
i per a un tarragoní
no hi ha res millor
que Tarragona
i està bé
que així sigui
perquè encara
que no sigui
un principi
objectiu
és bo
posseir
aquest sentiment
i orgull
de ciutat
que ens fa confiats
i ens mou
a avançar
dit això
he d'afirmar
i vostès ho saben perfectament
que Tarragona
és una ciutat
oberta
una ciutat
que progressa
i progressa bé
com moltes
de les nostres ciutats
una ciutat
oberta a armar
al mar
i a la gent
en la qual
la iniciativa privada
hi té cabuda
i hi té suport
i respecte
a aquesta iniciativa privada
en concret
una multitud
de Reusencs
però sobretot
d'empreses de Reus
s'acosten cada dia
a treballar
a Tarragona
fins i tot
com a proveïdors
del nostre Ajuntament
sense que
el localisme
els tanqui
inútilment
les portes
és una ciutat
oberta
a col·laborar
amb altres
iniciatives
i amb altres
municipis
el nostre model
d'empresa municipal
per exemple
no és absorbir
l'empresa privada
no és competir
amb l'empresa privada
creiem que
l'Ajuntament
ha de potenciar
el paper
de les empreses
i no
combatre-les
fins i tot
el nostre model
d'empresa municipal
ja compta
amb dues
empreses
de caire
mix
de col·laboració
públic
privada
amb uns resultats
extraordinaris
és una ciutat
doncs
Tarragona
que pregunta
exactament
què hi aportes
però no
d'on vens
creiem en la capacitat
i dinamisme
de la iniciativa
privada
i creiem
que el rol
de l'Ajuntament
és
no exclusivament
però fonamentalment
crear les condicions
adequades
perquè hi hagi
aquesta dinàmica
activitat
som una ciutat
amb una qualitat
de vida
bona
com així ho demostren
les estadístiques
Tarragona té un índex
de seguretat ciutadana
que en aquest moment
està al voltant
dels 45
fets delictius
per cada 1.000 habitants
quan la mitjana catalana
són 55
o l'espanyola
són 65
i pel que fa
a l'ocupació
Tarragona
també presenta
unes xifres
relativament positives
perquè no podem dir
mai que siguin positives
la ciutat té
un índex d'atur
una mica superior
al 12%
xifra força
inferior
a la mitjana catalana
provincial
i estatal
altres dades
també parlen bé
de la ciutat
de Tarragona
la renta familiar
disponible
per exemple
és elevada
només superada
en xifres
relatives
per Calafell
així ho confirma
els reportatges
que tots vostès
han llegit
els darrers dies
a la premsa escrita
i encara
dins la vessant econòmica
en el terreny
de les exportacions
les nostres
empreses
i sobretot
el polígon
petroquímic
està funcionant
tenim una economia
internacionalitzada
i que creix
amb valors
de més de dos dígits
en àmbit
en còmput trimestral
amb relacions comercials
en aquests moments
amb molts països
però entre d'altres
Qatar
Dubai
Israel
Austràlia
Alemanya
els Estats Units
i entre altres
també
òbviament
molts països
de la nostra
Europa
El port de Tarragona
és el segon
estatal
en creixement
relatiu
i parlant
del port
ara fa uns dies
es va fer pública
la venda
de la Marina
Tarraco
a un grup
financer
del Qatar
amb la intenció
que esdevingui
una marina
de llots
de luxe
i de gran eslora
alguns dels quals
ja es poden veure
ancorats
al nostre port
òbviament
aquesta
és una decisió
estratègica
que pren
el port
que pren
la ciutat de Tarragona
però que afavorirà
l'aeroport
necessàriament
afavorirà
l'aeroport
i
això és una
molt bona notícia
pel port
i per l'aeroport
però ser capital
no sols
són avantatges
també hi ha costos
costos
que cal assumir
com ara
l'excepció
d'impostos
que suporten
o que suportem
respecte
de molts edificis
oficials
els problemes
d'aparcament
que genera
acollir a tothom
que va a fer tràmits
i que suposa
crear una xarxa
d'aparcaments
i de transport
suficient
i diferent
amb totes les servituts
que això comporta
entre altres coses
que el dèficit
de l'empresa municipal
de transports
de Tarragona
sigui el més elevat
de la demarcació
amb diferència
o tenir
la presó
la presó
provincial
que és
una instal·lació
que ningú vol
al costat
de casa seva
o la incineradora
de residus
urbans
de set municipis
d'aquest territori
etc.
En tot cas
ser capital
no pot ser concebut
com ser
madrastre
del territori
a la conferència
que abans esmentava
a Barcelona
vaig parlar
de la nostra relació
amb la capital
de Catalunya
amb Barcelona
nosaltres
volem que Barcelona
sigui la capital
sigui la capital
però no que sigui
una madrastra
per a la resta
del territori
és a dir
no que faci
perdre sistemàticament
oportunitats
a la resta
del territori
en aquesta mateixa
línia
Tarragona
tampoc no vol ser
madrastre
del nostre territori
volem
que no ho sigui
i treballem
per ser-ho
el millor exemple
que això és cert
és un fet
i un fet
recent
fa poc
Cambrils
va presentar
el seu projecte
per crear
la tercera seu
de l'INEF
a Catalunya
Tarragona
va recolzar
va donar suport
en aquesta
candidatura
i va aparcar
la seva pròpia
candidatura
per tal
de favorir
la que consideràvem
que estava
més ben situada
millor situada
i en millors condicions
i que reportava
més beneficis
en aquella ciutat
costanera
guardant-nos
això sí
la nostra
la recambra
perquè en cas
que el projecte
de Cambrils
per illes
poder comptar
amb una última
carta
en joc
des del territori
Tarragona
és conscient
que li convé
un territori
fort
i que les
potencialitats
de cadascuna
de les ciutats
i pobles
del nostre
territori
sumen
allò rector
que dèiem
la suma
que multiplica
i en aquesta suma
Reus
hi té un gran
pes específic
però no vull parlar
més del present
ni del passat
vull mirar
cap al futur
jo proposo
no tan sols
a Reus
sinó a tot
el territori
que constitueix
la Catalunya Nova
que treballem
com deia
abans
en
competència
que cooperem
lleialment
en fer avançar
tot aquest territori
i que avancem
donant protagonisme
als ciutadans
a les empreses
als projectes
pràctics
mencomunant
tots i cadascun
dels nostres esforços
darrerament
s'està parlant
de l'àrea metropolitana
jo crec que
l'àrea metropolitana
de Tarragona
és una realitat
encara embrionària
però realitat
però igualment
crec que és una bestiesa
denominar-la
segona àrea
metropolitana
de Catalunya
les àrees
metropolitanes
no poden ser
equiparables
entre si
no és igual
l'àrea
metropolitana
de Barcelona
que la de Buenos Aires
ni aquesta
és igual
que la de Nova York
la de Tarragona
tampoc ha de ser
com la de Barcelona
i no hem de definir-la
com la segona
d'enlloc
encara que quantitativament
sigui la X
a Catalunya
la X
més 40
d'Espanya
i la X
més 200
d'Europa
tenim característiques
d'àrea metropolitana
sí
però encara
no estem estructurats
per prestar
serveis
com a tal
jo entenc
com la nostra àrea
el territori format
pel nucli dur
del Tarragonès
del Baix Camp
i les zones més urbanes
del Baix Penedès
i l'Alt Camp
que s'ha d'ampliar
en una segona corona
no metropolitana
amb una segona corona
que compti
amb les zones més urbanes
del Priorat
i de la Conca de Barberà
i el futur immediat
haurem de treballar
en aquesta direcció
per tal
de no perdre
el trens
del progrés
o si ho volen
d'una altra manera
per poder aprofitar
totes i cadascuna
de les oportunitats
que tenim
aquí
en aquest context
és important
establir un acord
per un model
de comunicacions
de rodalies
que creï
una malla
capaç
d'unir
tot
aquest territori
internament
i amb aquesta segona corona
que abans els hi parlava
una de les qüestions
prioritàries
és que no hem de
mimetitzar-nos
tampoc
en altres àrees
nosaltres
hem de crear
un sistema
de mobilitat eficaç
i adaptat
i exclusiu
i necessari
per les nostres
pròpies necessitats
la primera necessitat
és la construcció
del tramvia
obro un petit parèntesi
per explicar
que ja saben
que no m'agrada
la denominació
tram-camp
primer
perquè em sembla
un mimetisme absurd
copiar
la denominació
de Barcelona
on allí
sí tenen
el tramvia
de dalt
o el de baix
o el tram baix
i el tram besós
en segon lloc
perquè els transports
col·lectius
no tenen nom propi
són genèrics
per exemple
no cal posar-li
cognom al metro
si diem metro
tothom sap
a què ens referim
tothom
que sent
la paraula
tramvia
sap
de què s'està parlant
mentre que
si diem
tram-camp
haurem de donar
explicacions
un exemple
relativament recent
i que alguns
de vostès
hi ha altres més joves
però alguns
de vostès
recordaran
és
el trole
el trole
que unia
Tarragona-Reus
Reus-Tarragona
i es deia el trole
i no necessitàvem
més
de cognoms
per tant
crec que
el tramvia
s'ha d'anomenar
el tramvia
i prou
sense cognoms
ni afegits
ni artificials
que en compliquin
la comprensió
i tanco aquest
parèntesi
insisteixo
hem de
competir
hem de fer
un treball
que sigui
conjuntament útil
i socialment
rendible
per prestar
un bon servei
a tot el territori
hem de treballar
més estretament
si és possible
en la promoció
del turisme
en aquesta línia
avanço
que Tarragona
està treballant
ja
per atreure
grans creuers
i turistes
al nostre port
amb el reclam
del patrimoni
romà de Tarragona
sí
però també
amb el reclam
del modernisme
de Reus
entre altres atractius
com el patrimoni
de la ruta
del Cistern
el Priorat
Port Aventura
i un llarg
etc.
Aquest és el mix
d'oferta turística
que ens fa
no només singulars
sinó potents
i competitius
amb altres destins
a la Mediterrània
de fet
el terreny
de la promoció
del turisme
és un
dels que més fàcilment
podem potenciar
i aplicar
aquesta competència
i així
s'ha demostrat
quan hem anat
tots junts
per exemple
amb la societat
promotora
de l'aeroport
i amb la seva ampliació
en aquest aspecte
el turisme
Tarragona
també aporta molt
permeti'm que els donin
només una xifra
hem tingut
un total
l'any 2009
aquest no s'ha tancat
de 580.000 visitants
a museus
i
270.000
consultes
d'informació turística
dels diferents punts
d'informació turística
a la nostra ciutat
hem de coordinar
i mantenir
un bon posicionament
unitari
en el nostre interès
per la millora
de les infraestructures
a les quals sovint
surten veus
discordants
i enfrontades
envers
el propi territori
hem de mancomunar
tots els serveis
que siguin
mancomunables
però el que no hem de fer
és crear
ni més burocràcia
ni més administració
ni més despesa
no hem de ser
tampoc cainites
l'estació de Reus
la de Tarragona
la central
o la de Perafort
la Secuita
no requereixen
que s'hagi d'eliminar
una per tal
que funcioni l'altra
cadascuna
ha de trobar
el seu rol
el seu paper
en l'oferta
ferroviària
i de viatgers
i mercaderies
del nostre territori
de fet
hem d'actuar
com he dit abans
amb esperit
de territori
potser tots
tenim una mica
i una certa
responsabilitat
en el fet
que l'actual estació
de l'AVE
no tingui
l'afluència
que hauria de tenir
hi ha molts més temes
en els quals
Tarragona i Reus
i la resta
del territori
poden
i hem de fer
per caminar junts
per exemple
la T11
no massa tard
serà pràcticament
una via urbana
per això
hem demanat
des de Tarragona
amb una moció
que s'anomeni
Avinguda Europa
per remarcar
aquest caràcter
cada vegada més
conurbà
o interurbà
o urbà
directament
del que abans parlava
també s'incorpora
en aquesta gran
Avinguda
el nou municipi
de la Canonja
i sobre la qual
s'aniran articulant
serveis
que cada vegada
més
han d'apropar
i no separar-nos
serà positiu
creant-los
crear-los
perdó
pensant
en tots
i sense
que el localisme
de nou
marqui
el futur
del territori
Així doncs
la T11
ha d'esdevenir
la via
que ens uneixi
i no ens separi
reitero
Un altre exemple
és la universitat
Hem de mantenir
el suport
a la universitat pública
de tot
el territori
la de tots
De fet
tot el territori
ha treballat
conjuntament
per obtenir
un campus
d'excel·lència
recentment
que ha estat
un dels grans
èxits
de la nostra
universitat
i això ha estat
fruit
de la col·laboració
decidida
diria que
fins i tot
generosa
i d'òbviament
el lideratge
del rector
i del seu equip
rectoral
la qual cosa
demostra
una vegada més
que quan
treballem junts
progressem
Crec
que de fet
una reflexió
sincera
i honesta
de les coses
que penso
i estic segur
que amb tots els matisos
que siguin necessaris
pot ser compartida
per molts ciutadans
d'aquest territori
de Tarragona
de Reus
i de tots els municipis
tenim
i vostès ho saben
un territori
extraordinari
un territori
en aquests moments
que té un creixement
humà
i econòmic
dels més grans
per no dir el més gran
en termes relatius
de Catalunya
un territori
també
en el qual
quan treballem junts
hem avançat
i en tenim exemples
ben clars
exemples que són
envejats
a altres llocs
de Catalunya
i de l'Estat
el Consorci d'Aigües
per la portada
de l'aigua
de l'Ebre
al nostre territori
sense el qual
avui
estaria hipotecat
el nostre futur
i el nostre progrés
o la planta incineradora
de residus
que la gestiona
Inés la titular
una mancomunitat
pionera
a tot l'Estat
o la pròpia
associació
per la promoció
de l'aeroport
que es va anomenar
Pacte de la Boella
i que ha donat
també
els seus fruits
o la reflexió
que hem obert
per crear
una agència
territorial
de l'energia
o el Consorci
del Transport Públic
que ja està
funcionant
i que
ha donat
com un dels primers fruits
la integració
tarifària
de tot el transport
públic
i privat
en aquest territori
Aquests
són els exemples
que proposo
que seguim
La meva proposta
i el meu treball
van
i aniran
en aquest sentit
treballar
per un futur
de capital
i importància
amb lleialtat
envers el territori
i la seva gent
per això
Reus
sap
que pot comptar
amb Tarragona
i també
amb el seu alcalde
Moltes gràcies
Gràcies
Gràcies senyor Ballesteros
per les seves paraules
Realment
dites
en aquest auditori
poden
pel gust
semblar
incurs provocadores
Crec que
molt de l'auditori
potser
no ho compartirà
però això és el bo
d'aquí
poder
expressar
la seva vida
Comencem
el col·loqui
Sempre
la primera
costa una miqueta
sempre
No em puc creure
que res
Sí
que n'hi haurà
Sí
Sí
que n'has de calentar
la maquinària
A veure
alguna maneta
Caram
He quedat parat
això
ara
Senyor Tovella
Comencem
Bé
Sense
vulgueu jutjar
ni valorar-ho
sembla que hi ha
unànima aversió
cap a la paraula
camp
sobretot
en genèric
Jo
que jo sàpiga
reus
mai s'ha
qüestionat
el nom de camp
de Tarragona
En canvi
sorprèn
que potser
he comptat
25 vegades
la paraula
territori
tant en
substantiu
com en
objectiu
que encara
des del meu punt de vista
és molt més difús
que no pas
camp
de Tarragona
Té raó
amb això
de territori
Miri
jo
quan vinc
de
de Cambrils
per la
A7
veig un cartell
que diu
Sim
del Camp
O aquí
hi ha un carrer
que es diu
Carrer del Camp
Això que per vosaltres
probablement
no té importància
per la gent
de Tarragona
ens dona la sensació
que
diguin
malpensats
que
s'elimina
el cognom
de Tarragona
per alguna raó
per alguna raó
perquè la placa
no és suficientment gran
pel que el cartell
no arriba
o pel que sigui
o pel que sigui
i això és el que cal
que quedi clar
és a dir
el de Tarragona
és important
per Tarragona
òbviament
ara no vindré aquí
a fer el generós
ja els he dit
que
dic aquí el que penso
a Tarragona
per tant
com que els senyors
del círculo
ho sabien
doncs penso dir-ho
tal qual
és important
també
per la notorietat
localització
d'aquest territori
del camp de Tarragona
vol que digui
camp de Tarragona
del camp de Tarragona
i si
a Tarragona
es va fer
aquella al·legació
que la vegueria
es digués
Tarragona
i no camp de Tarragona
no només per això
però en bona part
per això
va sorgir
aquesta al·legació
perquè si el de Tarragona
no desaparegués
miraculosa
casualment
de moltes
converses
i de molts escrits
probablement
diguéssim
que aquest recel
no s'hagués produït
per tant
jo si vol
allà on he dit territori
puc dir camp de Tarragona
però no camp
camp de Tarragona
jo he sigut vicepresident
de l'aeroclub de Reus
per molts anys
aleshores
hauríem d'explicar moltes coses
però
nosaltres vam tindre
molts problemes
amb l'assumpte del nom
i durant molts anys
hi va haver
un gran interès
que darrere del nom
de Reus
hi poséssim el de Tarragona
francament
avui a mi
me resulta una mica violent
sentir-la vostè
referint-se a l'aeroport
i ni per un moment
vostè ha dit
aeroport de Reus
gràcies
doncs miri
doncs miri
li diré
que jo
el que vull
és que l'aeroport
de Reus
porti també
el cognom Tarragona
mirin
Lleida
al Guaire
on té l'aeroport
Girona
Caçà
si no recordo un moment
on té l'aeroport
Barcelona
el Prat
on té l'aeroport
Madrid
Barajas
on té l'aeroport
per què es fa
jo ho he intentat
argumentar amb xifres
objectives
per localització
geogràfica
i per notorietat
jo no he dit mai
i si algú ha entès
que em disculpi
jo no he dit mai
que l'aeroport
de Reus
es digui
Reus
perdó
es digui Tarragona
jo he dit que es digui
Reus Tarragona
m'agradaria més
que es digui
Tarragona Reus
no l'heu enganyar
però
Reus Tarragona
Reus Tarragona
per ubicar-lo geogràficament
perquè cregui
quan vostè va
a Rosal de la frontera
que està a la frontera
de Huelva
amb
per posar un exemple
amb Portugal
doncs
s'ha de localitzar
s'ha de localitzar
per tant
la terminologia més correcta
i jo ho defenso
és aquesta
bona nit
a veure
en primer lloc
felicito
la franquesa
que has manifestat
en un principi
no ha sigut
temerari
però ha sigut valent
al fer
les afirmacions
que has fet
vull dir aquí
en aquest foro
en aquest círcul
jo no penso pas
que siguin provocatives
ara bé
dit això
també voldria
fer una observació
el nom
no acostuma
a fer la cosa
com per exemple
el títol
de capitalitat
heretada
heretada
històricament
no fa
que en el futur
ho hagi
ho hagi de continuar
va sigut
les capitalitats
es guanyen
es treballen
es treballen
es fan
no és
gràcia divina
o gràcia
de l'emperador
suposo que
amb això
ja estàs d'acord
per tant
a mi em sembla
que és una mica
perdre el temps
aquestes discussions
de nom
que en molts aspectes
comparteixo
el teu criteri
jo per exemple
sempre he dit
que l'aeroport
de Reus
hauria de ser
Reus
Catalunya Sud
o Barcelona Sud
per a aquesta eficàcia
del buscador
que en vol anar
a Barcelona
per exemple
per tant
el nom
no fa la cosa
i el que hem de fer
és deixar-se
estar d'anècdotes
i treballar
per a fer possible
la capitalitat
que tots volem
i que perfectament
pot ser compartida
si més no
pot ser de territori
no de ciutats
individuals
no no
és una afirmació
no és una pregunta
per tant
ho ha deixat molt clar
jo he dit
al principi
de la meva conferència
que venia a dir
aquí
el mateix que dic
a tot arreu
per tant
ni aquí
intentaré quedar
millor
ni pitjor
perquè seria
un exercici absurd
hipocresia política
i pública
i una falta
respecte
a la seva intel·ligència
és una possibilitat
d'explorar
que l'aeroport
digui a Catalunya
a sud
és una possibilitat
d'explorar
té notorietat
té notorietat
també li he de dir
que no hem tingut
cap inconvenient
en ser
i en posar diners
perquè l'aeroport
tingui la seva promoció
corresponent
per tant
nosaltres contribuïm
justament
per tant
no crec que sigui injust
amb tants diners
com l'Ajuntament
de Reus
o
si no recordem
com la Diputació
probablement també
perquè volem
que aquest aeroport
funcioni
perquè és important
per tots
per tots
absolutament
per tots
pel principi
que deia
de competència
si no posem
els turistes
aquí
difícilment
els podrem
derivar
després
cap allà
on sigui
i després
que cadascú
competeixi
amb les millors armes
per prendre
els turistes
jo crec
que el nom
de fa la cosa
però és important
si no
no estaríem
parlant aquí
del nom
miri que
les tres intervencions
no han anat
casualment
sobre
l'aigua
els residus
les carreteres
no no
i no ens traeix
el subconscient
no ens traeix
a ningú
a mi tampoc
el subconscient
i la
i la segona part
me l'he oblidat
digue'm
quina era la segona part?
no
que s'ha de treballar
amb positiu
i no fer cas
dels nous armes
de les tres intervencions
que els que han tingut
ja s'esquen
això
sí senyor
sí sí sí
jo no
miri
quan jo vaig anar
al Parlament de Catalunya
a defensar
i a defensar
amb dades
la capitalitat
de Tarragona
no vaig anar
a dir
que és que
des d'època romà
no ho som
perquè és que
seria absurd
és que seria absurd
vaig anar a dir
primer
que el concepte capital
que s'havia posat
en qüestió
no és
ni obsolet
ni innecesari
ni destorba
tres
i a més
vaig afegir
que tenim elements
quantitatius
i qualitatius
suficients
per ser-ho
si
jo no vaig basar
en un dret diví
ni en una herència
de l'àvia
el fet
de la capital
vaig intentar
argumentar
de fet
tots els diputats
del Parlament de Catalunya
almenys
tots els us
del Parlament de Catalunya
tenen el dossier
que vam elaborar
des del reconeixement
i això ha de quedar
molt clar
perquè no ho dubto
en cap moment
ni ho he defensat
a Tarragona
aquí
i a tot arreu
des del reconeixement
del paper fonamental
que té
Reus
en aquest territori
però que també té
Cambrils
o Vilaseca
perquè si som un territori
en xarxa
mirin
som un territori
que tenim la sort
de tenir moltes ciutats
mitjanes
i això és una riquesa
això és una gran riquesa
això és una gran riquesa
però erosionant
capitals
o erosionant
ciutats
no anem enlloc
no anem enlloc
ara buscant
els punts de convergència
buscant els punts
els punts d'entesa
i traçant objectius
i camins comuns
segur
que sí
que ens en sortim millor
senyor Jofré
senyor Guida
està molt fort això
el tinc a felicitar
efusivament
fer de Maurinho
el camp del Barça
del costat d'Espanya
i en aquest cas
encara que el públic
pot ser de Reus
doncs vindre aquí
doncs és important
i l'he de felicitar
no obstant
només volia fer una reflexió
i a veure si me la podia contestar
aquesta guerra
de Campanàs
que se'n diu
aquesta guerra
entre dues capitals
Reus i Tarragona
era una guerra soterrada
d'una miqueta
de folclòrica
fa molts anys
i la meva pregunta és
com és que s'ha tornat a engegar
qui l'ha engegat
qui l'ha alimentat
i per què hi heu participat
molt bé
jo no em sento exactament
en Maurinho
en el camp del Barça
però vaja
excepto el símil
en tot cas
i he sortit de la banqueta
en Maurinho
no va sortir de la banqueta
es va suscitar
ho he de dir clarament
avui parlo allò
cintapujos
que et diu en castellà
això es va suscitar
amb un discurs
de 12 de setembre
del senyor
president del Parlament
de Catalunya
quan va dir
que l'objectiu era
tenir la cocapitalitat
d'aquesta
begueria
per part
de Reus
per tant
l'origen
d'aquesta nova
etapa
és
aquest
i a més es va publicar
i es va publicar
a tot arreu
és veritat
que ara fa poc
el rectorat
de la universitat
que és el Paraninf
que va fer una conferència
va dir que
ell no havia dubtat mai
de la capitalitat
de Tarragona
bé
en tot cas
per mi
aquesta discussió
ja haurà valgut
per alguna cosa
després
és veritat
que són batalletes
a campanar
i amb les que invertim
molta energia
i a més a més
amb les quals
els mitjans de comunicació
enganxen més fàcilment
que en el debat seré
de què hem de fer
amb l'aigua
de si accelerem
una infraestructura
de com estem tractant
els residus
aquest territori
té en aquest moment
i això és un valor
un valor que s'ha treballat
colze a colze
Reus i Tarragona
Tarragona i Reus
amb Vila Seca
amb tants altres pobles
o la Diputació
és un valor
que s'ha treballat
molt colze a colze
que és
tenir aigua
aquí des d'època romana
teníem una gran escassetat d'aigua
una enorme escassetat d'aigua
jo recordo
episodis
com tots vostès
de Reus
que tenia carència d'aigua
i de Tarragona
que tenia una aigua
de molt mala qualitat
que no es podia ni beure
ni utilitzar
ni per aliments
ni per dutxa
això que hem aconseguit
sumant
és
enormement més important
que totes aquestes
bicabaralles
que potser sí que tots plegats
ens acabem pujant
al carro de la bicabaralla
perquè
doncs mira
això també
fa que hi hagi tertúlies
els periodistes
curiosament
els periodistes
no ens demanen
per l'aigua
no ens demanen
per residus
no ens demanen
per l'energia
no ens demanen
per aquestes coses
jo ara vinc
de Canal Reus
i aquest tema ha sortit
com més obvi
i aquí
i aquí en pràcticament
totes les intervencions
ha sortit
per tant
diguéssim
que no són tan aliens
a la culpa
que això sigui
el moll de l'os
de la discussió
però en tot cas
sí que crec
que
serà inevitable
que això passi
ara i en el futur
serà inevitable
però no hem de gastar
més energies
que les necessàries
amb això
i sí
amb tot
l'altre
amb la generació
d'aquesta àrea metropolitana
que és fonamental
i li direm
com vulguem
perquè a algú
no li agrada
la segona
a mi no m'agrada
la segona àrea
metropolitana
perquè no m'agrada
ser segon
de ningú
amb encomunar serveis
amb trobar enteses
amb tot allò
que ens reforça
com a territori
si aquí estem
i vostès ho saben
amb una cruïlla
de dos eixos potentíssims
l'eix del corredor
mediterrani
amb l'eix
de la península
quin territori
a Catalunya
té aquesta confluència
cap
absolutament cap
falten
algunes infraestructures
és veritat
és veritat
però
les oportunitats
que té aquest territori
són
absolutament
no diré
que imbatibles
però són
immillorables
segurament
si les sabem
aprofitar
i dissortadament
doncs aquestes
tertúlies
i tal
doncs
en fi
jo recordo
quan
Reus i Tarragona
estàvem a la mateixa
divisió de futbol
es va revifar
això
amb qualsevol excusa
es revifarà
amb qualsevol excusa
però en tot cas
jo he volgut avui
constatar això
donar la meva opinió
però sobretot
posar èmfasi
en la col·laboració
en la col·laboració
col·laboració
col·laboració
i després
un cop col·laborem
per tenir
les millors condicions
per competir
competim entre nosaltres
ara
a Canal Reus
m'han fet la pregunta
i m'han posat l'exemple
el cort inglès
es van
escolta
vam estar
vam estar
competint
això
és insà
doncs
mira
forma part
d'aquelles coses
que ens enforteixen
a tots dos
perquè
mentre nosaltres
tenim el cort inglès
aquí s'està fent
un altre equipament
jo no sé si això
farà que les dues ciutats
vagin millor o pitjor
però segur que
millora l'oferta
millora la capacitat
d'atracció
de les dues ciutats
i millora
en qualsevol cas
el conjunt
de l'economia
de les ciutats
i de tot el que es mou
al voltant d'aquestes
iniciatives
si no l'hi va
digues
no l'he buscat
no l'he buscat
no l'he buscat
Portaventura
no l'he buscat
la buscarem
la buscarem
és possible
no ho sé
no la tinc
per tant
no l'hi podria dir
no l'hi podria dir
però això
de la notorietat
vostès ho saben
en una xarxa
tan dispersa
en un núvol
tan dispers
de noms
i d'ubicacions
i tal
és cada vegada
més important
cada vegada
més important
de les primeres coses
no totes
però que agafen
algunes empreses
això
notorietat
entrades
relacions
webs
Bona nit
Bona nit
Quan tenim
la possibilitat
de viatjar
i ens anem més enllà
del que podia ser
Wilba
o tot això
nosaltres
i jo crec que
és un sentiment
que tenim molta gent d'aquí
no diem mai
que venim del camp
a vegades diem
que venim de Reus
i a vegades
ho diem dues vegades
som de Reus
i ho diem fort
dit d'això
no fa la cosa
el nom
però evidentment
que
el fet
de tindre
una pertinença
com tu has dit
fa que sigui
molt lluable
que sigui així
per altra part
celebro
que hi hagi hagut
un moviment
a nivell de càmeres
de comerç
de Reus
i Tarragona
amb un canvi
de xip
amb el que veníem
produint-se fins ara
i espero
i desitjo
que aquest punt
de col·laboració
que s'està donant
a nivell de càmeres
per aconseguir
objectius comuns
també siguem capaços
de fer-ho
a nivell d'institucions
perquè si no
no ens sortirem
absolutament gens
reforçats
i com
has apuntat
òbviament
el sumar
farà
que puguem arribar
molt més lluny
per tant celebro
el punt
de trobada
de les dues càmeres
de Reus i Tarragona
i encoratjo
que els ajuntaments
estiguin en aquesta línia
i que espero
que hi siguin
Em diuen aquí
que Portavitura
té 2,9 milions
de referències
2,9 milions
recorden la xifra
no és de les més notòries
en aquest cas
no, no
jo no pretenc
que vostès
canviïn d'opinió
sobre
la nomenclatura
pretenc
que entenguin
que jo seguiré
defensant
el que defenso
i
també pretenc
i m'agrada
que faci
aquesta intervenció
que sàpiguin
que
el senyor
Lluís Pérez
el senyor
Poblet
el senyor
alcalde de Valls
el senyor
alcalde de Cambrils
i
en fi
més
Constantí
ens trobem
mensualment
amb reunions
per tractar
temes
aquests de serveis
bencomunats
però també
ens trobem
amb l'aigua
i també ens trobem
amb molts altres fòrus
en el transport públic
en el consorci
del transport públic
i coincidim
molt
molt
molt
molt
en els plantejaments
i
jo no recordo
que sobre temes
de treball
i de projectes
haguéssim
hagut de votar
mai
mai
per tant
ja hi és
el que passa és que
insisteixo
la notícia
és la discrepància
no l'acord
i jo ho entenc també
no vull dir que la culpa
sigui dels mitjans
de comunicació
ni de les tertúlies
que fem tots plegats
ni del que sigui
però hi ha feina
hi ha feina
que hauria de quallar
en un model
més estable
sense crear
una altra administració
però un model
més estable
per poder
compartir millor
reforçar millor
aquests serveis comuns
i fins i tot
potenciar-los
en el futur
i ampliar-los
jo sempre
en fi
ara no els vull
no els vull avorrir
però poso
l'exemple
que alguna vegada
hem parlat
amb els alcaldes
de l'àrea
metropolitana
de la Rochelle
França
si vostès
si vostès
entren per internet
o s'informen
o segur que més
d'algun d'aquí
ho coneixerà
ha estat
jo crec
quantitativament
potser és
qüestionable
però ha estat
un model
d'èxit
perquè han estat
capaços
de sense
renunciar
a les identitats
crear
una
àrea
un àrea
metropolitana
de les més
actives
de França
doncs aquests
en fi
o l'experiència
del tramvia
de Montpellier
hi ha
experiències
exitoses
que ens serveixen
de model
i amb aquesta línia
anem treballant
el que passa és que probablement
no acaba de quallar
amb la rapidesa
o cristal·litzar
amb la rapidesa
i amb la contundència
que ens agradaria
a tots plegats
primer que tot
felicitat
per a l'altre costat
i vinc sovint
per a l'altre costat
enhorabona
de les polítics
que ens acompanyen
perquè crec que és
una oportunitat
important
de fer algun comentari
que ja s'ha parlat
a l'aeroport de Reus
per exemple
en teniu president
de càmera
que
de Tarragona
el exalcalde
de Tarragona
van ser
els que van potenciar
l'arribada
de Rallaner
què seria
de l'aeroport de Reus
si avui no hi havia Rallaner
què seria
de l'aeroport de Reus
bé
està a Rallaner
es pot anar a Póznam
es pot anar a Nador
podem anar etcètera
etcètera
però per pregunto
per què
no els empresariats
no podem anar a Madrid
per què
l'empresariat
no podem anar a Madrid
jo crec que és
un
un greu problema
perquè
a tarifes Rallaner
no tarifes d'Iberia
de 360 euros
que pagàvem
que pagàvem
jo anàvem pagant
de 160 euros
en tarifes Rallaner
a 100 euros
o a 110
o a 120
o a 80
o a 60
clic
que jo
que no tenim
per què estar
3 hores de tren
quan podem estar
50 minuts
Madrid és molt gran
és una ciutat important
avui per avui
per desgràcia
ens ha passat
davant de Barcelona
jo menos hi va a Madrid
cada mes
des de fa molts anys
hi ha
moltes hàries a Madrid
que no tens
perquè anar al centro
i FEMA
etcètera
etcètera
o sigui
jo us demanaria
els polítics
presents aquí
que fem
l'últim esforç
l'última espenta
per favor
anem a Madrid
jo
no no
prenc nota
i en tot cas
ho valorarem
però
sí que és veritat
que
això depèn
de si hi ha alguna línia
que vulgui operar
perquè no és que
no és que tu els diguis
vine i ho has de fer
és que han de voler operar
i els hi han de sortir
els números
d'una banda
i de l'altra
intueixo
en sèrio
que no sé
si aquesta és
l'única raó
però intueixo
que una de les raons
és la competència
de l'AVE
probablement
l'AVE
en aquest moment
si no existís
l'AVE
en aquest moment
hi hauria
una oportunitat
encara
de poder
convèncer
alguna aerolínia
que reforçés
els nostres serveis
o els nostres destins
a Madrid
perquè tenim aquí
destins com
Sevilla
Santiago
no recordo
quin més
però
de l'Estat
entenim
que jo recordi aquests
probablement
algun més
Bé
Burgos potser
en fi
no sé
el podem
tornar a intentar
però
el que crec
que no podem assegurar
és l'èxit
de l'intent
si no hi ha
cap més pregunta
tornar a felicitar
el senyor Ballesteros
per la seva conferència
recordar a tots vostès
i també donar
les gràcies
a les revinguts
que el proper dia 15
el senyor Poblet
present de la Diputació
farà la conferència
i aprofito
per felicitar
pels grandiosos resultats
que va treure el diumenge
moltes gràcies
Gràcies
Gràcies