Ara són dos quarts d'una del migdia, cinc minuts,
i ja està entre nosaltres Laura Ronald,
ella és la responsable de Setem a Tarragona.
Laura, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara comentàvem amb la Laura que probablement els camps de la solidaritat,
com es diu ara del Setem,
siguin de les accions de cooperació més veteranes, no?
Si més no, fins on ens arriba la memòria.
Sí, sí, d'aquests camps de solidaritat ja fa 20 anys que els fem.
I han participat gairebé 4.500 joves a tota Catalunya.
Què són exactament?
Perquè, clar, en aquest camp de la cooperació
hi ha molta gent dedicada, però també hi ha molta confusió.
No són unes vacances, ni que siguin unes condicions dures.
No és una aventura, no és de dir,
mira, vull fer una cosa trencadora.
Estem parlant d'una altra història,
perquè al començament històricament, clar,
la gent no viatgeva tant com ara, no?
I a vegades aquest tipus de convocatòries servien per veure món,
a persones ben intencionades, segurament.
Ara la cosa ha canviat molt.
Sí, hi ha diversos tipus de camps.
Hi ha alguns camps que la gent va, per exemple, a ensenyar alguna cosa, no?
Doncs a fer un pou, a ajudar a construir una escola o coses d'aquest tipus.
A setem, el que fem és camps de solidaritat,
per això no es diuen camps de treball,
i això el que pretén és formar persones.
O sigui, persones d'aquí que vulguin conèixer quina és la realitat d'aquests països,
la diferència entre països rics i països pobles,
doncs primer se'ls fa una formació, que es fa aquí, a Catalunya,
després hi van,
i llavors és una manera de prendre contacte amb la convivència quotidiana,
quines són les seves problemàtiques,
les seves lluites, com s'organitzen,
què necessiten, com ens veuen a nosaltres del nord,
i després, després d'aquesta experiència,
la idea és que aquestes persones ja formades, ja sensibilitzades,
puguin venir aquí i difondre el que està passant,
com elles veuen la situació,
i intentar mobilitzar aquí les persones del nord.
Ara ho comentàvem, que bona part de les ONGs avui en dia
dediquen una part del seu esforç no només a treballar,
a fer treball de camp, sinó que es concentra en la sensibilització.
És normal, tots som solidaris, si sortim al carrer,
dius, vostè solidari amb els països de l'anomenat Tercemon,
segur que no trobaríem cap resposta negativa a tothom, diria que sí.
I tots segurament són sensibles a determinades realitats
que coneixem a través dels mitjans de comunicació.
M'imagino que participant en un d'aquests camps de la solidaritat
fas una immersió tal,
que aleshores ja entens la dimensió del que estàs parlant, no?
Aquí parles una mica d'oïdes,
i quan entres ja en aquesta dinàmica de conviure una temporada,
en el lloc dius, home, això és molt gros, segurament.
Sí, sí, sí.
Llavors, la idea és de començar-se a adonar
per què és que tot plegat està funcionant així
i què podem fer una mica des del nord.
Si a través de les accions quotidianes
podem canviar algunes coses,
a través de fer una mica d'incidència política
en diferents àmbits,
i sobretot és això,
replantejar-nos què estem fent nosaltres des del nord
perquè al sud estiguin com estan.
M'estàs dient que es pot fer una feina també individual,
dia a dia de sensibilització des d'aquí?
Sí, sí, sí.
Per exemple, a Setem,
una de les campanyes principals
és la de finances ètiques i roba neta, no?
I aquesta connecta molt amb la cosa quotidiana.
En què consisteix? Expliquem-ho.
Per exemple, la campanya de finances ètiques,
per una banda,
denuncia moltes activitats de la banca,
perquè de vegades nosaltres som pacifistes,
però els nostres diners els tenim en un banc
i aquests inverteixen on els surt més rendible.
I de vegades és amb la construcció,
ja sigui directa o indirectament,
d'armament o altres temes
amb els que no estem d'acord.
Llavors, el que, per una banda,
fem a Setem és fer denúncia
d'aquestes pràctiques que estan succeint
de manera completament regular
i donar alternatives com és la banca ètica.
Que cada cop n'hi ha més.
Sí.
A vegades te lo deia,
és que aquí a Tarragona de banca ètica,
a veure, mica en mica va arribant a tot arreu, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè a més, diguem que és profitós econòmicament,
que té una rendibilitat exactament igual que l'altra banca,
que no hem de tema, aquest tipus,
de controlar les nostres finances.
Exacte, sí, sí.
Llavors, simplement,
entre un banc completament normal, tradicional,
com estem acostumats a veure'l,
i la banca ètica,
la diferència és que és completament transparent
en les seves accions,
inverteix només en projectes solidaris,
compromesos amb el medi ambient, amb la societat...
Recordo, Laura, segurament vosaltres ho coneixereu,
que us hi dediqueu.
Vaig llegir un estudi
que havia fet una jove economista nord-americana,
va crear una plana web
a través de la qual podíem entrar a tots els grans bancs,
des dels que operem aquí a Tarragona,
que no cal dir no,
absolutament a tots,
i aleshores et podies desplegar
completament tot l'organigrama,
és a dir, un banc qualsevol familiar
d'aquelles oficines que tots tenim aquí,
inofensiu, en aparença,
doncs que inverteixen,
doncs escolta, fent cases,
i inverteixen en autopistes,
començaves a desplegar
i realment l'organigrama era tan complex,
però al final arribaves
que amb aquella persona encantadora
que t'atén cada dia a la teva oficina,
potser estaven venent armes
o fabricant armes
per la guerra de...
de jo què sé.
Sí, sí, sí.
És a dir,
és molt complexa, vull dir,
que...
clar, el culpable, des de llavors,
no és la persona que t'està tenent,
sinó tot el tinglado que hi ha darrere,
i és veritat,
aquesta web que dius
és molt interessant
perquè qualsevol banc
pots veure exactament
quan està invertint
en cada un dels projectes.
I tu fer l'opció personal.
Clar, exacte.
D'una cosa a una altra,
que per això cadascú actua
en funció de la seva llibertat.
Pels últims anys,
jo m'imagino que ha anat canviant
i força el perfil de les persones
que van a aquests camps de la solidaritat.
Actualment,
quines serien les persones tributàries
de participar en aquest tipus de convocatòria?
Doncs, majoritàriament,
la gent que ve és jove,
potser una mica
pel tema de disponibilitat,
de temps i així,
però també cada cop
hi ha més gent més formada, no?
Gent que té una visió àmplia,
que diu,
aquí està passant alguna cosa,
hem de fer alguna cosa
i llavors s'hi dediquen.
I el curiós és que,
bé, justament,
aquesta gent
és la que després
està més motivada
per seguir participant
en altres campanyes i accions.
Estudiants
ja tenen un perfil professional,
en part són persones
que es dediquen
a treballar en el camp de la cooperació?
Doncs,
alguns no,
alguns sí.
La veritat és que
això és una qüestió
de vegades molt personal.
Quin és el procés?
Aquesta tarda
feu una xerrada
a dos quarts de 6 de la tarda
a la sala de graus
del Campus Catalunya.
Exacte.
El proper dijous 25
la fareu a Reus
a l'Aula Magna
de la Facultat de Medicina
a les 7 de la tarda.
Aleshores,
en aquesta xerrada
què és el que exposeu?
Doncs explicarem
en què consisteixen
els camps de setem,
perquè a cada lloc
es fan uns camps diferents
i explicarem
quin és tot el procés
pel que s'ha de passar,
quant val,
quant costa...
Ah,
perquè la persona
assumeix la despesa.
Clar,
sí,
sí,
sí,
sí.
I a més
hi ha una formació
que es fa
des d'abril
fins al juny
preparant
tot aquest viatge
i després
el que hi ha després,
no?
A la tornada,
com exposar-ho,
com actuar
a través del que s'ha viscut,
no?
Quins són els destins
i per què aquests,
quin és el contacte
que teniu vosaltres
amb el país de destí,
com perquè es creïa
aquest circuit
per poder fer
els camps de solidaritat?
Sí,
mira,
hi ha 30 països,
Àfrica,
Àsia i Llatinoamèrica,
i en aquests països
hi ha diverses
associacions,
ONGs locals,
i tenim un vincle,
ja sigui,
perquè volem,
diguéssim,
enfortir
la tasca
que ells estan fent.
De vegades són ONGs
que treballen
pel comerç just,
de vegades són
una associació
de dones
que tenen
una cooperativa
de microcrèdits
per tirar endavant,
de vegades
són una mica
lluites més reivindicatives,
llavors,
hi ha diferents
tipus de camps,
de vegades
només és de convivència
i tenen una escola
per nens
i només és anar
i viure la seva experiència,
no?
Perquè en principi
la seva activitat
quotidiana
a banda d'observar,
diguem-ne,
i imbuir-se
en aquella vida,
m'imagino,
també és estar a la disposició
de l'ONG local
que,
escolta,
dóna'ns un cop de mà
per fer alguna cosa,
vull dir que...
Sí, sí, sí.
Però en principi
no tenen una tasca
assignada cap d'ells
que hi ha gent.
Clar,
hi ha alguns camps
on sí que és així,
que tenen una tasca
bastant clara,
hi ha alguns
que estan,
això com tu dius,
a disposició
del que hi hagi
en aquell moment,
no?
I sobretot
és convivència,
entendre molt a la pell,
no?
Com estan vivint
aquestes famílies,
no?
Què els està passant,
per què?
Per molta formació
que hi hagi prèvia
i coneixement del destí,
l'impacte,
sobretot per les persones
que van per primera vegada
a aquest món,
és fort?
Sí,
la veritat és que...
Per molt preparats
en els cursets
que estiguin?
Sí,
perquè són cultures
molt diferents,
no?
I de vegades,
doncs,
per exemple,
en Llatinoamèrica
no hi ha un pas
tan gran
com anar a la Índia,
per exemple,
o a l'Àfrica,
no?
Però sí que el tipus
de vida quotidià
és un impacte,
i no només per nosaltres,
sinó per ells també,
perquè ells,
encara que han vist
el nostre model de vida
a la tele,
doncs,
potser alguns
no tenen tele
o potser alguns
no s'ho poden acabar
de creure.
No,
i que,
escolta,
el que veiem a la tele
no és ni el teu
ni el meu model de vida,
segurament,
per tant,
és bastant enganyós
tot plegat.
I diguem una altra cosa,
clar,
a mi em crida molt l'atenció
quin és el criteri
a aquelles persones
que volen anar-hi
per triar un país
o un altre.
Dius,
me'n vaig a Chiapas
o me'n vaig a l'Equador
o me'n vaig a l'Índia,
per què?
Bé,
cadascú aquí,
doncs,
té potser la seva història
de per què li crida
una cosa o una altra.
El que una mica
intentem fer veure
és que,
com no és un viatge turístic,
és més el tipus d'experiència,
no?
Si volen viure
una experiència
més de convivència
o volen viure
una experiència més
d'una lluita reivindicativa
o quin tipus d'experiència
és més que el tipus de país.
Està clar que,
de vegades,
hi ha algú
que sent uns vincles
amb algun tipus de país
en concret i...
Però hi ha països
determinats
i hi ha més demanda,
segurament,
que no pas d'altres.
Doncs,
sí,
això va variant
una mica
en els anys,
no?
Últimament,
en Llatinoamèrica
potser són els destins
més adients,
no?
Sí,
sí,
sí.
També el tema
de com més lluny et vas
és una mica més car,
això també,
de vegades,
la gent no té
en compte,
no?
Per exemple,
a Marroc
és molt més barat
anar-hi,
no?
Al Marroc
també seria un destí
dels...
I, per exemple,
al Marroc
què farien aquestes persones
que ja anessin
al Camp de la Solidaritat?
Una mica tasques
de cooperació,
com deies,
no?
Sí.
Està una mica
al servei de l'ONG local.
Sí,
exacte.
Doncs,
a veure,
a banda d'anunciar
la xerrada,
que és purament informativa,
si algú està interessant
no compromet a res,
però allà,
doncs,
els explicaríeu tot
el que convingui,
no?,
sobre aquesta qüestió.
Sí, sí, sí.
I, a banda,
si no poden anar a la xerrada
hi ha manera de contactar
amb vosaltres, també?
Clar, sí,
a través de la web
de setem.cat
ja apareix
l'adreça d'aquí a Tarragona,
el telèfon de Tarragona
i es poden posar
en contacte directe
amb nosaltres.
Molt bé,
Laura,
Ronald,
moltíssimes gràcies
per venir avui
i recordeu,
avui a quart de sis de la tarda
a la sala de graus
del Campus Catalunya,
si no podeu,
doncs el dijous
teniu una segona oportunitat
a la ciutat de Reus
a la Facultat de Medicina
a partir de les set de la tarda.
Gràcies per venir,
bon dia.
Vinga, gràcies.
Adéu-siau.