Rosa López, bona tarda.
Bona tarda.
Com esteu visquent des d'aquí, des de Tarragona,
la situació que es viu en aquests moments
a la capital de Sàbia Occidental?
Doncs, des de fa ja més de 48 hores, per no dir dies,
evidentment, aquests últims esdeveniments
ens estan mantenint en un estat d'alerta, de nerviosisme,
i, bueno, intentem portar-ho de la manera més tranquil·la possible,
però, evidentment, cada vegada que van sorgint informacions,
ens comporta un estat d'intranquilitat important.
I és que, de fet, no para d'arribar informació,
tot i que informació en com de gotes i molt filtrada,
perquè, d'una banda, s'ha d'entendre
que ens arriba des del front polisari
i, d'altra, l'aversió oficial per part del govern del Marroc.
Hi ha un ball de xifres pel que fa al nombre de morts.
Es parla, segons el front polisari,
almenys 11 morts a harauis i 700 ferits,
i també 150 desapareguts.
En canvi, a fons del govern del Marroc
parlen de molts menys morts.
Clar, aquí ens trobem amb dues postures
que estan molt distanciades, no?
Llavors, evidentment, hi ha els comunicats oficials
que venen des del que és el govern marroquí,
que sempre dirà la seva,
i després el que ens ve des del front polisari,
que és el representant legal dels harauis,
però que sembla que es mostra un cert dubte, no?,
respecte al que pugui dir.
Jo el que et vull dir és que, a banda de mantenir contacte
amb tot el que són les declaracions del Frente Polisario,
sí que tenim contacte amb informació que ens ve directament
des de la ciutat de la Llunt,
i que, donat el que està succeint des de fa dos dies,
doncs segur que el nombre de víctimes és superior
al que diuen tant des del Frente Polisario
i els comunicats del Marroc,
i que serà una qüestió que mai,
o en un temps junyar,
no podrem saber amb exactitud.
Sí, es manifesta des del Frente Polisario
que hi ha 11 morts,
que n'hi ha 723 asseparaguts
i 151, doncs, empresonats.
Bueno, aquesta és una xifra.
Per mi encara penso per tot el que està passant,
que és petita,
jo penso que hi ha d'haver molta més gent
implicada en tota aquesta qüestió,
i, evidentment, des de la postura que jo mantinc
com a membre d'un moviment solidari i pro-saharawi,
no em crec en absolut les xifres que em puguin donar
des dels comunicats que esdevinguin del govern del Marroc.
Ets presidenta de l'Associació Hamada,
però també a l'hora membre del Comitè Català
per la Defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental.
Des d'aquest punt de vista,
com valoreu vosaltres, des d'aquest comitè,
aquest desallotjament per la força del campament de protesta?
Home, doncs penso que aquesta actitud
només demostra la violència,
el rebuig a una búsqueda de solució
per la via de la pau i la via del diàleg,
i, en definitiva, és una demostració
de la dictadura, del govern d'aquest país,
per molt que vulguin fer veure a la resta del món
que és un país demòcrata.
El seu rei és un rei absolutista,
i, com a tal, és una monarquia absolutista,
que encara està funcionant amb mètodes propis de l'edat mitjana.
No tinc res més a dir.
És això el que penso i el que pensem tots els que estem dintre d'aquest món solidari.
No hem de perdre de vista, Rosa,
que a la lluny, on estan en aquests moments a produir-se aquests aldarulls,
és la capital del Sàhara Occidental,
que és el territori que reclamen legítimament els saharauis.
És l'antiga capital del Sàhara Occidental.
Hem de tenir en compte que la gent que es va reunir,
o que va muntar tot aquest campament,
el campament de la dignitat,
en principi el que demanaven,
i això és cert,
era una sèrie de demandes socials,
perquè és una gent que,
des que es va envair el territori,
està malvivint també en aquest territori.
Tot el que es diu que és gent que,
malgrat que està en el seu territori,
que és molt ric en recursos,
i d'on treu al Marroc una gran quantitat de diners,
ells són els marginats,
són els de segona classe,
davant de totes les feines que puguin tenir,
les prevalents sempre aniran a parar els marroquins
i no aquesta gent.
I això és com va començar,
és el fruit de cultiu d'aquesta insurrecció que va haver,
i que, com sempre, i com són els saharauis,
la van començar d'una forma pacífica,
per reclamar els seus drets.
Tot això, després de les respostes que han tingut per part del Marroc,
ha desenvolupat tota aquesta ola de violència
que s'ha desvingut en aquests dos dies
i que ha comportat aquesta situació de preguerra,
per dir-ho d'alguna manera,
amb el poble saharaui.
Però, clar, és una situació diferent, diguem-ne,
a la que es pot viure als campaments de refugiats,
on jo sempre, si m'heu sentit altres vegades,
sempre dic que és una gent que està vivint,
des de fa 35 anys, empresonada.
Llavors, sobretot, cal que quedi clar, no?,
que tots són saharauis,
que la història ha fet que, desgraciadament,
estiguin separats per aquells que no van poder fugir,
no van voler fugir, és el que sigui,
i que hi ha una zona de saharauis,
el que és el Sàhara Occidental,
ocupat pel Marroc,
que estan vivint allà des de sempre,
i després aquesta altra part de la població
que està vivint en camps de refugiats.
Això no vol dir que, evidentment,
avui en dia, en els campaments de refugiats,
hi hagi molta intranquil·litat,
hi hagi també una demanda social de tornar a les armes,
perquè, bueno, és una gent que té poca informació,
o si arriba per part nostra
o per part també de la televisió,
sempre que puguin accedir a televisions
que donin una informació fea a ell, no?,
i això ha creat que també dintre dels campaments,
avui en dia,
estiguin en una situació d'alerta important.
Ja, per en acabar, Rosa,
des d'aquí, des del territori,
des de Tarragona en concret,
fareu alguna acció?
Us planteixeu a dur a terme alguna concentració,
com el que ja hem vist, per exemple, a Barcelona,
aquest darrer ahir mateix,
o la que es vorà dissat a Madrid?
Doncs, segurament, sí.
Avui mateix tinc una reunió a Tarragona
amb tot un grup representant
de diferents moviments solidaris
i també de sindicats,
i, bueno, justament és per això,
per veure si arribem a un acord,
per fer alguna mena d'acció,
de rebuig respecte a tot això que està passant.
Teniu ja alguna postura acordada, així a priori?
Una postura acordada respecte a...
Respecte a via, respecte a lloc?
No, perquè encara no ens hem reunit,
però, evidentment, com a associació i com a comitè,
sí que tenim una postura ferma,
i és el fet de rebutjar absolutament
tots aquests actes de violència
que només poden portar a una massacre del poble saharaui,
quan, independentment d'això,
el poble saharaui, representat pel centre polisario,
està intentant encara, malgrat tot el que ha passat,
buscar, a través de la via del diàleg,
una solució que sigui positiva per al poble saharaui.
Rosa López, presidenta de l'Associació Hamada
i membre del Comitè Català per la Defensa dels Drets Humans
del poble del Sàhara Occidental.
Gràcies per tindre a trucar a la Tragona Ràdio.
Bona tarda.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.