I'm tacked on your door, and you're lost in a no-man's land, your words like a desert of sand, and your hand, and my hand, reality.
Catalunya Informació.
Les 5 en punt de la tarda.
L'aeroport del Prat, de Barcelona, els 4 nens haitians adoptats per famílies catalanes.
Dimarts els nens es van poder reunir amb els seus nous pares a la República Dominicana, on van arribar la setmana passada.
La destauritat del govern espanyol per estalviar 50.000 milions d'euros.
El Consell de Ministres aprovarà aquest pla de contenció en 3 anys.
La despesa social se salvarà de la retallada que afectarà totes les administracions.
Convergència i Unió, el Partit Popular i Ciutadans registren des d'aquest mitjà al Parlament la petició de comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan.
Les 3 formacions demanen als partits del govern la màxima col·laboració i als grups de la majoria sentit de la responsabilitat.
Detingudes dues persones a Ondarroa, a Vizcaia, en una operació que, segons el Departament Basc d'Interior,
està relacionada amb la que dimarts va permetre restar 5 suposats membres d'ETA.
Segons l'Esquerra Berxalé, un dels detinguts seria un antic candidat d'acció nacionalista basca.
La justícia francesa absol Dominic de Villapent dels delictes que li imputaven pel cas anomenat Cleirstrim.
L'exprimer ministre estava acusat d'intentar desacreditar el president Sarkozy
en un cas de presumpte cobrament de comissions il·legals.
La sentència rellença, doncs, les ambicions polítiques de Villapent.
La Conferència Internacional de Londres sobre l'Afganistan estén la mà als talibans
amb una promesa econòmica a canvi que deixin les armes.
El president afganès, Hamid Karzai, demana la implicació de l'Àràbia Saudita,
un dels tres països que va reconèixer el govern dels talibans abans del 2001.
Catalunya Informació. Esports.
Alves ha fet un estirament al bassó de la cama dreta
i és dubte per jugar amb el Barça contra l'Esportin de Gijón.
El club ha xifrat el cost de les 6 copes amb més de 50 milions d'euros.
6 catalans seran als Jocs Olímpics d'hivern de Vancouver del mes que ve.
Som Vila-Rubla, Miranbell, Terra, Urguer, Vergès i Castellet.
I el Riga al Barça debuta avui al top 16 de l'Eurolliga
al Palau Laugrana davant el Maruxi, que és tercer a la Lliga grega.
Pel que fa al temps, el fred continuarà viu en les pròximes hores i dies.
Durant aquesta tarda i vespre pot nevar la cara nord del Pirineu
i de forma més dispersa la resta de la serralada.
El vent es mantindrà als dos extrems del país
i tot i alguns intervals de núvols, no s'esperen precipitacions.
Precipitacions
Ara són les 5 de la tarda i gairebé 4 minuts.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, us donem la benvinguda a aquesta nova edició del Ja Tardes,
la que gairebé, gairebé tancat la setmana.
Avui és dijous, ens diu el calendari que és 28 de gener.
I diem que gairebé tancat la setmana perquè el Ja Tardes, ja ho sabeu,
a partir de dijous comença a tenir un marcat regust a agenda cultural.
Però no només això, tractarem altres temes d'actualitat,
com sempre, amb l'ajut indispensable de Pep Sunyer.
Pep, bona tarda.
Hola, Maria, bona tarda.
Com estem?
Bé, cansadot, cansadot, eh?
Jo també.
Cansadot, però bé.
Jo també, acostumem a coincidir el Pep i jo, eh?
El dia que estem eufòrics, estem eufòrics,
i el dia que estem cansats, ho estem tots dos.
Estem cansadors per alegres, eh?
Això sí.
Home, fa un dia per estar-ho, no?
Sí, avui el dia...
Fresco, et cansol.
Home, tot i que, a veure, ha fet fred avui, eh?
Avui al matí teníem gairebé 3 graus, que no arribava, eh?
2,5 de temperatura.
Ah, sí?
Ha fet fred, eh?
Avui ha sigut un dia fred, fred.
Mira, jo no ho sé, això.
Jo no soc de les que de seguida van a mirar la temperatura quan s'aixequen.
Jo ho noto, però, eh?
Jo ho noto, i és el segon que faig, diguéssim, eh?
M'aixeco, poso pel terra, noto que la fred i mireu la temperatura,
i dic, carai, 2,5 graus.
I avui, a més a més, bufa molt de vent, eh?
És a dir, que molta precaució, si aneu al volant,
perquè hi ha algunes carreteres, clar, us ho explicarem,
afectades per ratxes, parlen de ratxes huracanades,
a la zona de Miami Platja, i per allà, aquella zona, per allà baix.
Us ho explicarem després d'aquí una soneta.
Com dèiem, és l'apunt d'actualitat, i no serà l'únic,
d'actualitat a política social, fins i tot econòmica,
que tindrem aquesta tarda, als de tardes.
Doncs no, perquè, mira, avui parlem de vagaries.
Ves quin s'ho hauria de dir, no?
I això ho inclou tot, eh?
Política, societat i economia.
Hi ha alguna cosa més, potser, el tema de les vagaries.
Avui haurem de parlar de vagaries, o si més no,
escoltar què diuen els altres, i a més,
vaja, qui no hauria de saber més sobre aquesta qüestió,
perquè anirem a una conferència que avui pronunciarà a Tarragona
el conseller de Governació i administracions públiques,
Jordi Aussàs.
Avui va a la Cambra de Comerç, serà a les 7 de la tarda,
és una conferència que tindrà en principis mitjans de comunicació
una estona d'abans, nosaltres hi estarem,
amb el microfon de Tarragona Ràdio,
i estarem amb atència a veure què ens diu
a propòsit de la llei de vagaries,
si hi ha alguna novetat respecte a quan s'ha d'aprovar,
si hi ha novetats respecte a les 5.000 al·legacions presentades
pel Mouta, de fet, els del Mouta,
el moviment Mouta també hi seran allà, a la Cambra de Comerç,
i també li demanaran, si és que tenen oportunitat,
doncs com està la situació.
I aquesta al·legació amb 5.000 firmes presentades,
recordeu pel nom, Tarragona, o Camp de Tarragona,
en qualsevol cas també li volem preguntar el Mouta.
És que ha creat molta expectació la visita de Jordi Aussàs,
perquè és la primera visita del conseller responsable
de les vagaries després que esclatés el problema.
La polèmica, sí, la polèmica, sí.
La polèmica, al voltant del nom, sí, sí,
al voltant del nom de si Camp de Tarragona o Tarragona.
Ell, de fet, ve a Tarragona pronunciant la conferència
que es diu Inversió Local, Compromís de Govern.
És una conferència que avui la fa aquí a la Cambra de Comerç de Tarragona,
però que ja l'ha feta a la Cambra de Comerç de Girona
i també a la de Lleida.
Per tant, a Barcelona no ho sé,
però en qualsevol cas a Lleida i Girona sí que hi ha anat,
i allà ha presentat una mica els compromisos
per part de governació,
pel que fa a les noves actuacions
que han de suposar una inversió directa
d'alguns milions d'euros,
que avui en principi coneixerem,
sabrem també, per tant, en aquest sentit,
xifres d'inversions del Departament de Governació
aquí al territori, a casa nostra,
i també us ho explicarem des allà,
perquè volem saber-ho tot,
el que ens explica del tema de vagaries
i del tema també d'aquest pla únic d'obres i serveis
amb aquestes inversions que ha de fer
governació al territori,
que també us ho podem explicar.
Ei, més coses.
Moltes més coses.
No, més coses, perquè també li volem preguntar,
li volem demanar què en pensa
de l'anúncia que ha fet el Consell Comarcal
a la Ribera d'Ebre,
que demanarà un informe
per saber si està legitimat o no
per impugnar el plenari d'escor,
recordeu, del cementiri nuclear,
pel fet que algun dels seus regidors
i l'alcalde mateix
tinguin alguna relació directa en alguns casos
i indirecta en altres amb la central nuclear.
De fet, al Consell Comarcal
li ha demanat aquest informe,
si és viable a la Diputació,
però també a la Governació.
Vull dir, que se li girà la feina, el conseller?
Sí, me l'imagino,
no tindrà temps de fer la xerrada
de tantes preguntes que li voldran fer.
Més cosetes, com dèiem el Ja Tardes,
perquè si acabarem el programa
gairebé centrant-nos en temes de la demarcació,
el començarem mirant molt més enllà,
anirem cap a Europa amb la secció
Ai Europa, que ens porta cada dijous
l'Alfons González,
professor de Dret de la Universitat Rovira i Virgili.
I avui parlarem com a tema central,
entre altres curiositats i temàtiques,
però el tema central serà, home,
jo crec que una cosa gairebé insòlita,
una candidata búlgara concretament,
la Romiana Yeleba,
la van proposar com a comissària
de Cooperació Internacional, Ajut Humanitari
i Resposta a la crisi.
Per tant, un càrrec que avui en dia
amb el tema d'AIT està més en la primera línia de foc que mai.
I ha renunciat, ha renunciat amb aquest càrrec.
Ja se n'han triat un altre,
una companya seva també búlgara.
Ell ha renunciat, coneixerem per què,
quins motius l'han portat a prendre aquesta decisió,
que diria jo que no és habitual.
Han de ser motius de pes, eh?
Suposo que sí.
De les fons ens ho explicarà.
I a segona hora, com fem sempre els dijous,
entre 6 i 7 aproximadament,
la dediquem ja a fer agenda de cap de setmana.
Per una banda, us parlarem,
com cada dijous, del Tarragón en viu,
són aquest cicle de concerts
que programa l'associació Trenca
en diferents sales de la ciutat.
I, entre altres, a propostes musicals,
home, la que sona amb més força,
no només per aquesta setmana,
sinó la programació de tot el mes,
el nom que hem de subratllar
i posar en lletres majúsculors,
és el de Joe Crepusculo.
Aquest personatge que, en fi,
proposa una música molt senzilla,
molt despullada,
fins i tot una miqueta naïf,
amb uns tocs electrònics,
i està pujant com l'escuma
dins el que és el circuit de música
independent, no comercial.
Joe Crepusculo,
barceloní,
vindrà a Tarragona,
actuarà a la sala zero,
serà el divendres,
a les 10 de la nit.
I aquesta tarda estarà el ja tardes.
El seu treball a Chill Out,
em sembla que es diu,
ha tingut 30.000 descàrregues
a la web,
a la seva web.
Sí, perquè, a més,
forma part de la seva filosofia
de penjar els seus treballs a la web
i, escolta,
que els disfruti tothom.
Sí, sí.
Està molt bé, està molt bé.
I més enllà d'això,
us farem una proposta
de cara a la setmana vinent,
concretament,
ens avancem als esdeveniments.
Anirem cap a la ciutat veïna de Reus,
allà a l'Associació
per a la Música Creativa i Actual,
AMCA,
una de les associacions musicals
més establertes
a la capital del Baix Camp
i diria que en tot el Baix Camp
us proposa una nova edició,
la cinquena,
del festival Autúria,
festival de cançó d'autor.
El que va començar
sent una iniciativa,
bé,
fins a cert punt modesta,
doncs ara portarà a Reus,
durant la setmana que ve,
noms tan populars
i tan emergents també
dins la cançó d'autor,
com, per exemple,
La via muerta,
Anna Roig
i l'ombra de Tonxen,
que està sonant amb moltíssima força,
Joan Masdeu,
també actuarà
amb el seu projecte en solitari,
Miquel Arras,
Le Petit Ramon,
San Josex,
Cesc Freixas,
Pau Alavajos,
ja veieu,
el petit de Calaril,
en fi,
que els amics,
els companys d'Amca
ens explicaran una miqueta
el cartell
d'aquesta cinquena edició
de l'Autúria.
El cap de setmana que ve,
no passa aquest,
no?
No, és l'altre,
el que passa és que comença
el dia 2,
que em sembla que és dimarts,
dimarts vinent
i, per tant,
no només és el cap de setmana que ve,
sinó que és tota la setmana
que hi ha diferents concerts.
Val més tractar-ho amb previsió
i així que us ho marqueu a l'agenda.
I a la recta final,
Pep,
tothom que vulgui,
excepte tu,
pot trucar
i emportar-se,
no?
No, no pot participar.
I emportar-se un bal dos per un
per anar a Ocina a les Gavarres
a meitat de preu,
enredant,
en el bon sentit,
amb algú que t'acompanyi
i de dues entrades
en pagueu només una.
Tindrem ocasió també
de parlar de les pel·lis
que estan en cartell
i d'escoltar el tràiler
d'alguna d'elles.
Per cert,
us estem preguntant
a través del Facebook
del programa,
si voleu entrar-hi,
busqueu-ho ja tardes,
la nostra vegueria,
posem, eh?
La nostra vegueria,
com voleu que es digui?
Tarragona?
Reus?
Tarragona?
Rovira i Virgili?
Tupimuki?
Imagina que t'esquilaran,
eh, Mòria?
Que està la cosa aquesta.
No, no,
que jo només dono idees.
Poseu noms,
poseu noms.
Que està la cosa
que l'han tret, eh?
Pep, ara,
és un debat que jo crec
que ja ha estat
més que explotat al Facebook,
que de noms
ja s'han proposat moltíssim
perquè és un debat
que en aquesta xarxa social
ja fa molt de temps
que va calenta,
eh,
del tema aquest d'actualitat.
Avui ja s'ho veu
ferà una mica, però...
Com voleu que es digui
la nostra vegueria?
Us ho preguntem al Facebook,
ho podeu respondre
i aquí segur
us podeu fer amics
al programa,
si ho voleu, eh?
Som 300,
a veure com som ara...
300...
Mira, 304.
Està bé.
Està bé.
Sempre cada dia
ho diem el mateix.
Encara que fóssim
3 o 4,
també diríem
està bé, està bé.
Doncs això és
la manera de contactar
amb els Ja Tardes.
Una altra manera
que teniu de contactar
amb el programa
i també amb la Ràdio de la Ciutat
és visitar
la pàgina web
de Tarragona Ràdio
a tarragonaradio.cat.
No té pèrdua.
I allà hi trobareu
també tota la informació
actualitzada
i a més
algunes seccions,
algunes entrevistes
també del Ja Tardes
i d'altres programes
que us podeu descarregar.
Vinga, va,
que ens animem
una mica, Pep.
Comencem amb una cançó
ben alegre,
ben positiva.
Aquí podríem dedicar
el programa.
Estava rumiant,
però que algun lligam
amb les vagueries
però no el trobo.
vols dir que tenim
tan poques?
No, no,
en tenim moltes,
però és que això
de la dedicatòria
sembla una cosa
com a gran, no?
I llavors ho vols fer,
ho vols fer ben fet.
No, mira,
lligant amb això
de les vagueries,
els que en el fons
i en, sí,
en el fons de tot,
doncs escolta,
no tenen lligams
fins a cert punt
de territori,
que no els fa
recreuar fronteres,
que creuen que les fronteres,
per molt nom que hi hagi
i per molta delimitació
territorial que hi hagi,
no han de ser
un inconvenient
per expandir-se
per tot el món.
Tomàs,
és parlant
dels ciutadans del món,
no?
Hmm.
i minister,
no,
I got my money, let's spin it up.
Go out and smash it, like oh my god.
Jump out that sofa, let's kick it on.
I know that we'll have a ball if we get down and go out and just lose it all.
I feel stressed out, I won't let it go.
Let's go way out, face out, I'm losing all control.
Fill up my cup, Mazel Tov.
Look at her dancing, just take it off.
Let's paint the town, we'll shut it down.
Let's burn the roof, and then we'll do it again.
Let's do it, let's do it, let's do it, let's do it.
And do it, and do it, let's live it on.
And do it, and do it, and do it, do it, do it.
Let's do it, let's do it, let's do it.
Cause I got a feeling, woo-hoo, that tonight's gonna be a good night.
That tonight's gonna be a good night.
That tonight's gonna be a good, good night.
I feel it, woo-hoo.
That tonight's gonna be a good night.
That tonight's gonna be a good, good night.
Tonight's that night, hey.
Let's live it up, let's live it up.
I got my money, hey.
Let's spin it up, let's spin it up.
Go out and smash it, smash it.
Like oh my god, like oh my god.
Jump out, that's over, come on.
Let's kick it up, fill up my cup, drink, mazel tov.
Look at her dancing, move it, move it.
Just take it up, let's paint the town, paint the town.
We'll shut it down, shut it down.
Let's burn the roof, and then we'll do it again.
Let's do it, let's do it, let's do it, let's do it.
And do it, and do it, let's live it on.
And do it, and do it, and do it, and do it, and do it.
Let's do it, let's do it, let's do it, let's do it, let's do it, let's do it, let's do it.
Here we come, here we go, we got to rock.
Easy come, easy go, now we on top.
Feel the shot, body rock, rock it, don't stop.
Round and round, up and down, all around the clock.
One day, two day, one day on Thursday.
Friday, Saturday, Saturday the sun.
Do it, get, get, get, get, get with us.
You know what we say, say, party every day, party every day.
And I'm feeling, ooh, ooh, ooh, that tonight's gonna be a good night.
That tonight's gonna be a good night.
That tonight's gonna be a good, good night.
Feel the, ooh, ooh, that tonight's gonna be a good night.
That tonight's gonna be a good night.
That tonight's gonna be a good, good night.
Woo, ooh, ooh.
Ya tardas.
Las tardas da Tarragona Radio.
Explosión de rebajas en Don Tresillo Perafort.
Las rebajas del juego.
Compre un juego de dos sillones y pague uno.
Compre un juego de dos packs motorizados y pague uno.
Compre un juego de dos colchones látex visco y muelles y pague uno.
Antes de comprar, venga, mira y decida.
Financiación hasta 36 meses sin intereses.
Don Tresillo per a Ford, la tienda del 50% fábrica.
O truca al 902-220-221 i fes avui el teu donatiu.
902-220-221.
La teva aportació és vital.
Moltes gràcies.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Dediquem els primers minuts del Ja Tardes a actualitzar la informació del dia
i comencem parlant-vos d'infraestructures viàries.
Doncs sí, perquè l'Estat licitarà en guany el tram de l'autovia A7,
l'antiga Nacional 340, entre la Mora i Vilafranca del Penedès.
El govern central vol donar prioritat a la construcció del tram nord d'aquesta via
arran de l'intensa volum de trànsit, sobretot en sentit Barcelona,
que fa necessari el desbouament del Nacional 340.
El projecte contempla un recorregut de 50 quilòmetres estructurat en 5 trams.
N'hi ha 3 que travessen la demarcació de Tarragona
i els altres 2 es troben ja a Barcelona.
La primera part de la nova cartera discurrerà entre la Mora i Roda Barà,
en paral·lel a l'A7, a l'autopista AP7.
La inversió serà de 300 milions d'euros,
i tot i que encara no existeix calendari de finalització de les obres.
Al cap de l'unitat de les carreteres de Foment,
Alberto Hernández ha dit que la principal prioritat és aquest tram nord de l'A7.
El A7, sobretot, el tramo que ens interessa més en aquests moments
és el que connecta amb Barcelona,
lògicament per la quantitat de trànsit que té.
Se ha aprovado ahora recientemente el dividir en 5 tramos ese corredor
y entonces este estudio informativo,
que irá desde Altafulla, desde la Mora prácticamente, hasta Vilafranca,
se dividirá en 5 tramos y se harán 5 proyectos independientes,
que ya se ha aprovado, probablemente este año salgan a licitación.
Foment ha fet, d'altra banda, balanç dels principals projectes
i infraestructures viàries que hi ha a les comarques tarragonines.
Estan en execució 258 milions d'euros.
Sobre la T11 es calcula que en el termini d'un any
es completarà la construcció dels accessos de ponent.
D'altra banda, el Ministeri treballa en la modificació del projecte de l'A27,
l'autovia de Tarragona a Montblanc,
per introduir mesures de seguretat del transport de mercaderies
a sopes pel túnel de l'illa.
Aquesta variació, de fet, suposarà un sobrecos d'un milió d'euros.
Canviem de tema en pla mena judicial.
Us parlem de l'increment per les diligències relacionades amb violència de gènere.
De fet, sí, un increment del 23%, segons la Guàrdia Urbana,
durant el 2009 a la ciutat, respecte a l'any anterior.
Són dades, com us deien, de la policia local,
que durant tot l'any passat en va registrar 129,
unes 25 més que si es compara en 2008.
Ha crescut també en un 76% el seguiment dels casos
relacionats amb la violència masclista.
El cos de la policia local explica que aquest augment
per la posada en marxa es deu a la posada en marxa
de la Unitat Especialitzada d'Atenció a la Víctima
que ha facilitat la denúncia d'aquestes situacions.
El cap de la Guàrdia Urbana, Rafael Comas,
explica que amb aquest nou servei s'ha millorat molt
pel que fa a l'atenció a les víctimes de violència de gènere.
Hi ha un increment en diligències relacionades amb aquest tipus,
però això és a causa que hi ha una unitat que es dedica exclusivament a això
i, per tant, facilitem les denúncies, facilitem que la víctima denunciei.
I com que tenim un grup de gent que es dedica exclusivament a això,
què ha passat?
Que hem incrementat un 76% els seguiments.
És a dir, la víctima està més ben atesa.
Al marge d'aquestes dades,
l'activitat delictiva s'ha estabilitzat a Tarragona aquest 2009,
tal com també han constatat els Mossos d'Esquadra
en la darrera Junta Local de Seguretat.
Les detencions s'han incrementat un 19%,
fruit, diuen, d'una major eficàcia policial.
Les denúncies de trànsit s'han reduït en un 17%.
I en plana cultural us podem anunciar
que el Centre d'Art Contemporani entrarà en funcionament enguany
al tinglado número 2 del Moll de Costa.
Doncs sí, si més no, de forma, de manera provisional.
L'ubicació definitiva, com sabeu, d'aquest projecte artístic
serà un dels edificis de la Tabacalera.
Allí s'hi traslladarà durant el 2011
quan s'hagi condicionat aquest espai de quatre plantes
de l'antiga fàbrica de tabacs.
L'adident d'alcalde de Cultura, Carme Crespo,
ha explicat a Tarragona Ràdio que al llarg d'aquest any
s'habilitarà la zona de la Tabacalera
on hi ha d'anar l'Associació de Música de Tarragona.
Es deixarà per l'any vinent
el trasllad del Centre d'Art Contemporani.
Crespo ha anunciat que, de moment,
el projecte s'instal·larà al Moll de Costa
aprofitant les reformes que s'han fet
als tingladus amb el canvi de les cobertes.
El Centre d'Art Contemporani
donarà cobertura
a tots aquells artistes
dins de les arts visuals
de la nostra ciutat, inclús de fora,
jo sempre dic
a Tarragona i voltants,
que vulguin utilitzar
al Centre d'Art Contemporani.
De moment, s'instal·laria el Tincladó 2
perquè la idea és que el 2011
tot un edifici de la Tabacalera
ja la condicionem per ser
al Centre d'Art Contemporani.
Està a punt de sortir a concurs
la direcció i gestió del Centre d'Art Contemporani.
A la figura donarà, de fet,
les pautes que hauran de seguir els artistes.
I abans de tancar el resum informatiu,
actualitzem la informació relativa
a les actuacions dels bombers
a la nostra demarcació.
Connectem amb la sala central
dels bombers de la Generalitat.
Amb Sara Prat, Sara, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs destacarem un servei
que hem realitzat aquest matí.
Ha sigut al voltant de les 9 del matí.
Ha sigut a Tortosa, en aquest cas.
Ha sigut un servei per atendre
dues persones que han resultat intoxicades
per monòxid de carboni a la seva vivenda.
Concretament, a les 9.39,
han rebut l'abús, l'avís, perdó,
que havien resultat intoxicades
de caràcter greu per la mala combustió
i es trobaven al número 23 de Tortosa,
del carrer Cervantes.
Allà també hi havia els serveis sanitaris
que ja estava tenint aquestes dues persones,
que es tracta d'una dona de 61 anys
i un home de 88 anys.
Els bombers han col·laborat
amb els serveis sanitaris, en aquest cas,
per evacuar de l'habitatge
aquestes dues persones
i després, posteriorment,
poguessin ser evacuades amb ambulància
pels serveis sanitaris.
Han estat traslladades, en aquest cas,
a l'Hospital Verge de la Cinta.
I de moment és tot,
no tenim res més a destacar.
Bona tarda.
Bona tarda, Sara, gràcies.
Tindreu més informació sobre aquesta
i altres notícies dins del proper punt llatí,
que arribarà a dos quarts de vuit del vespre.
Encara abans de passar a l'agenda d'activitats
del dia, un darrer punt
pel que fa a la circulació
a la nostra xarxa viària, Pep.
Doncs sí, perquè segons el servei que té a la trànsit,
segons podem veure a la seva pàgina web,
hi ha situació de dificultat de trànsit
per causa del vent fort,
diuen huracanat, també, fins i tot,
en dos punts de la xarxa viària.
D'una banda, a l'AP7,
en tots dos sentits,
entre Miami Platja,
l'Ametlla de Mar, també,
a l'altura de Montroig del Camp.
I d'altra banda, també,
la nacional 340,
per la mateixa raó,
ben fort, huracanat,
hi ha problemes,
en tots dos sentits,
també, en aquesta zona,
Miami Platja,
recordem l'Ametlla de Mar
i Montroig del Camp.
Fet aquest avís,
doncs, ara sí,
passem a l'agenda cultural del dia.
I comencem parlant d'activitats musicals,
a propostes,
com, per exemple,
la del Teatre Metropol,
per aquest vespre,
a les 8 del vespre,
i dins la 25è,
la 25è edició del cicle d'hivern
de joventuts musicals,
hi actua l'orquestra de cambra
Burno Chamber Solist.
I d'altra actuació musical,
el Grup Bar,
a partir de les 9 del vespre,
actuació d'un grup de folk
que ve des dels Estats Units,
es diuen Colors.
A partir de les 12 de la mitjanit,
podeu ballar amb la música
que punxaran de primers al Loop Bar.
I també punxarà el DJ Superkiz,
en què casa el cau,
el carrer Trinquet Vell,
i a la mateixa hora,
a partir de les 12 de la nit.
Espectacle de dansa contemporània.
Avui a la Sala Trono,
a les 9,
representació de la peça
Don Luca Dem,
dirigida per a Elisenda Nadal.
Es tracta d'una companyia
que arriben des dels Estats Units.
I tornem a la biblioteca pública,
en què casa a les 6 de la tarda,
perquè avui hi haurà,
amb Agustí Ferrer,
l'espectacle Vallmanetes.
Teniu una nova cita científica divulgativa
a la ciberaula de l'Hospital Joan XXIII.
A partir de les 7 de la tarda,
una xerrada sota el nom de lactància
i criança biològica,
càrrec d'Adolfo Gómez Padí,
pediatra de l'Hospital de Neonatologia de Joan XXIII.
I d'altra banda,
dos quarts de nou al vespre,
un Museu amb Cafè,
Cafè Filosòfic,
amb el tema el consumisme.
Us parlem ara d'inauguracions d'exposicions.
A dos quarts de vuit del vespre,
al Museu Nacional Arqueològic
s'inaugura l'exposició
L'Altre Olimp,
als Pirineus,
a l'Antiguitat,
Societat d'Economia i Religió.
I a les vuit del vespre,
a mitja hora més tard,
a la Casa de la Generalitat,
al carrer Major número 14,
inici del cicle Art Emergent 2010.
Serà amb la inauguració
de l'exposició
Cos i Ànima.
Una dècada d'art emergent.
Tanquem les recomanacions culturals
per avui
amb una projecció cinematogràfica.
A les 6 de la tarda
i a l'antiga audiència
hi podeu veure la pel·lícula
Un toque de canela,
dirigida per Tassos Bulmetis,
una producció grega de l'any 2003.
Comptarà aquesta pel·lícula
amb la participació
del tascamant tarragoní
Eduard Boada i Sinc Clou
un dia més dins el cicle
Comer i Beber
de la Filmoteca Andrés i Andrés.
I la darrera proposta
que ens porta a les novesves
per a la sala del sarcòfag
de l'operatori romà es diu
en acció poètica de fet
i es diu
no deixeu que llegeixin per vosaltres.
L'organitza són a Sàlata
i serà doncs en aquesta hora
com us dèiem a les 9
i el sarcòfag de l'operatori romà.
Demà repeteix.
I ara sí,
encara una última proposta
d'un gaire totalment diferent.
A les 7 del vespre
i a la sala de graus
del Campus Catalunya
us proposem assistir
a un acte acadèmic
d'homenatge
a Jordi Soletura,
catedràtic de Dret Constitucional
de la Universitat de Barcelona,
ponent també de la Constitució
i creu de Sant Jordi
de la Generalitat.
L'acte, com us dèiem,
aquest homenatge a Soletura
començarà a les 7 del vespre,
tindrà lloc a la sala de graus
del Campus Catalunya
i comptarà amb l'assistència
i també amb l'homenatge
a càrrec de Jaume Bernet,
catedràtic de Dret Constitucional,
Miguel Ángel Aparicio
i també Gonzalo Quintero,
catedràtic de Dret Penal
de la URB.
Ja ho veieu,
una agenda tapaïda,
són algunes de les propostes
d'activitats per avui.
Ja tenim per aquí l'Alfons González,
l'has vist?
Sí, acaba d'entrar ara mateix,
avui ens parlarà d'Europa.
Segurament a les 7
assistirà amb aquest acte d'homenatge
a Jordi Soletura,
però bé, abans,
ara d'aquí, res,
5 minutets,
el tindrem a parlar-nos d'Europa.
Doncs, Nuri,
nosaltres ja també anirem
tirant cap a la Càmera de Comerç
per preparar aquesta conferència
que ha de fer el conseller de Governació,
Jordi Ossas,
que volem explicar-vos en directe
a la segona hora del programa.
de la Càmera de Comerç
de la Càmera de Comerç
de la Càmera de Comerç
de la Càmera de Comerç
de la Càmera de Comerç
de la Càmera de Comerç
de la Càmera de Comerç
de la Càmera de Comerç
de la Càmera de Comerç
de la Càmera
de la Càmera de Comerç
de la Càmera.
de la Càmera.

de la Càmera.
de la Càmera.
de la Càmera
de la Càmera
de la Càmera
de la Càmera
de la Càmera
de la Càmera
de la Càmera
de la Càmera
de la Càmera
.
de la Càmera
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Del 29 de gener fins al 8 de febrer,
pots gaudir del gran circ italiano a Tarragona
amb el seu fabulós espectacle Spirit of Circles.
L'autèntic circ amb malabaristes,
trapezzistes amb el tri, la salt mortal
i els sempre divertits pallassos.
A més, podreu conèixer els autèntics personatges de Madagascar
i com a convidat especial, Spiderman,
amb una carpa d'última generació,
totalment climatitzada i les entrades des de només 8 euro.
Instal·lat al parc comercial Les Gavarres a Tarragona.
Circ italiano.
Vol més que diversió per a tota la família.
Més de 8 quilòmetres fents i gasagues per la costa
amb 12 ponts elevats sobre el mar.
Així és la carretera atlàntica a Noruega.
Sens dubte una carretera feta per un Alfa Romeo 159,
ara amb nous motors, 2.0 diàsel de 170 cavalls
i 1.8 gasolina TVI de 200 cavalls.
Gamma Alfa Romeo 159 des de 23.175 euros.
Perquè algunes carreteres es mereixen un Alfa Romeo.
I tu també.
Motor 23, a l'autovia Tarragona-Reus,
urbanització a l'Albada,
carrer Caràbia, número 10.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
stop!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa la impressió des de fora que els Estats Units envien persones, l'exèrcit, fins i tot, i en canvi la Unió Europea hi envia diners. Tots són ajudes, però té exèrcit a Europa?
Sí, de fet, aquesta és una de les preguntes que es van fer en aquell moment.
Doncs home, Europa com a tal, la Unió Europea com a tal, no té un exèrcit. Cada país, cada estat té el seu propi exèrcit, però això no suposa que la Unió Europea no tingui una política de seguretat i defensa, que sí que la té. El que passa és que és diferent del que molts es puguin pensar.
Recordo, ja fa més d'un any, quan hi va haver el referèndum pel Tractat de la Constitució Europea, que a la campanya electoral un dels partits polítics deien que la Constitució Europea crearia un exèrcit europeu, i que, per tant, s'havia de dir que no a la Constitució perquè no volíem un exèrcit europeu, quan, de fet, era mentida.
És a dir, la Constitució Europea no creava un exèrcit europeu. Mai ha estat, de moment, en el futur mitjà de la Unió Europea, pensar en que es farà un exèrcit europeu.
És que és un tema que crea repelús, no? Jo crec que amb això hi ha moltes susceptibilitats. Exèrcit europeu com a que no casa. Suposo que és per la trajectòria històrica, no?
Clar, és a dir, Europa, de cara al món, sempre s'ha vist com un actor civil, com una gran potència civil, com que no utilitza la força per convèncer els seus socis, no utilitza la força, sinó la diplomàcia, no?
I defensa les organitzacions internacionals com a fòrums on es discuteixen les coses i on s'arriben acords, no?
I això es contraposava a la posició tradicional dels Estats Units, que utilitza tots els seus recursos per imposar les seves posicions, fins i tot els militars, no?
Quan s'afecten a la seva pròpia seguretat o als seus interessos estratègics. I clar, doncs dir que la Unió Europea tindrà un exèrcit és una cosa que diu, home, per què, si no ens cal, no?
No ens cal perquè no ens ha calgut mai per defensar els nostres interessos. Nosaltres som diferents dels que utilitzen la força.
Suposo que també és una mica el tema, filosòficament parlant, de qui tindria el comandament d'aquest exèrcit.
Per què ara? Suposo que funciona així. Si es necessita enviar força humana en algun país, cada país europeu aporta part dels seus homes, no?
Del seu exèrcit. Funciona així. Clar, si creem un exèrcit europeu, qui el controla? A l'ordre de qui està?
S'haurà de crear també una estructura de comandament que s'anomena integrat, no?
És a dir, unes persones ja fixes que seran els que lideraran, els que dirigiran aquest exèrcit.
I això també és una cosa una mica delicada. De fet, ja es va intentar, en la història del procés de construcció europea, crear un exèrcit europeu.
Després de crear-se les primeres de les comunitats, que era la Comunitat Europea del Carboi de la Ser, allà als anys 50,
es va llançar la idea de crear la Comunitat Europea de Defensa, que havia de gestionar un exèrcit europeu sota el comandament d'un militar europeu.
I, per tant, es volia com dissoldre els exèrcits nacionals que passarien a formar part d'aquest exèrcit europeu.
I va fracassar la idea. Va fracassar la idea perquè els francesos, que van ser els mateixos que van llançar aquesta idea,
després van decidir no ratificar el tractat que havia de crear aquest exèrcit europeu.
Per què?
Cosa curiosa.
Doncs no se sap ben bé.
És a dir, hi ha diverses llegendes urbanes, no?
D'una banda, perquè en aquella època el govern francès no tenia molt de recolzament parlamentari.
Era un govern que tenia dificultats per treure endavant les lleis.
I quan va arribar l'autorització per ratificar aquest tractat, el Parlament francès, l'Assemblea Nacional Francesa, va dir que no.
I d'una altra banda, també perquè es deia que França estava a punt de tenir armes nuclears.
Hi havia desenvolupat tota la recerca necessària per poder tenir armes nuclears.
I per tant, als francesos ja no els interessava tenir un exèrcit europeu, sinó que volien tenir el seu propi exèrcit amb les seves armes nuclears.
I posar-se a parlar cara a cara amb els americans que també tenien armes nuclears.
Però bueno, jo suposo que és una mica de tot.
Suposo que la història més recent d'Europa tampoc hi ajuda gaire a l'hora de crear un exèrcit comú.
Clar. No, ara per ara, perquè es considera part del nucli dur de l'essència dels estats, no?
El tenir un exèrcit i per tant...
Ningú vol renunciar.
Ningú vol renunciar a això.
Però tot i així, després de moltes dificultats, de moltes discussions entre els estats membres de la Unió Europea,
es va arribar a l'acord que s'havia d'establir una política de seguretat i de defensa europea.
I ja des de l'any 93, aquest és un acord que es va prendre l'any 93,
però que no es va començar a aplicar aquest acord fins a l'any 99.
És a dir, durant sis anys van estar discutint els estats de com s'havia de fer això.
Perquè hi havia estats que no volien, no volien, perquè consideraven que la política de seguretat i defensa dels europeus
ja les dissenyava un organisme internacional, que era l'OTAN.
I per tant, per què ho havien de fer els europeus en un altre lloc?
Si teníem ja un organisme que ja funcionava.
El que passa és que els europeistes deien, sí, sí, però és que l'OTAN és als Estats Units.
I per tant...
És que ara això t'anava a preguntar, ara entrarem, eh?
Si et sembla, en veure els punts, els diferents punts que preveu aquesta política de seguretat de la Unió Europea.
però, clar, moltes vegades hi comparem, no?, la Unió Europea versus Estats Units.
I jo he sentit teories de dir, home, és que si Europa, fins que Europa no tingui un exèrcit propi, com a Unió Europea,
estarà sempre sota la tutela dels Estats Units.
Vull dir, és una de les coses que farà que Europa no pugui tirar endavant, tenir autonomia pròpia.
A veure, durant molt de temps, els nord-americans, sobretot durant el període de Guerra Freda,
és a dir, quan hi havia aquest enfrontament entre el bloc comunista i el bloc occidental,
Estats Units es va encarregar, doncs, de vetllar per la seguretat del continent europeu.
I va invertir molt en defensa per assegurar que no hi hagués una invasió de la Unió Soviètica
a la resta de països de l'Europa occidental.
Clar, per tant, els europeus fins a aquest punt estaven tutelats
i estaven una mica, doncs, sota el paraigües dels nord-americans.
I això, doncs, també limitava la capacitat dels europeus a l'hora d'impulsar-se internacionalment,
perquè els americans diuen, escolta, que nosaltres ens estem gastant molt de diners per defensar-vos, no?
Ara, què? Diré una cosa contrària al que diem nosaltres.
Aquesta situació ja ha canviat, perquè ara ja no hi ha una amenaça directa
i, per tant, els europeus, diguem-ne, ja no han de rendir comptes
davant del que li està ajudant a la seva defensa.
Però, tot i així, és cert que els nord-americans i els europeus
doncs tenen molts lligams i molts interessos comuns
que a vegades també s'han de defensar
i, per tant, tampoc no podem plantejar que ara hem d'anar sempre per lliure,
hem de pactar coses amb ells i hem d'arribar a acords, quan sigui possible.
Quan no, doncs, mira, cadascú a casa seva
i cadascú a defensar els seus interessos.
I sé que fa la impressió, doncs, això, no?
Que els Estats Units ja té altres interessos,
en fi, el bloc comunista, doncs, és això,
Rússia ja no és prioritat,
té altres interessos i, fins i tot, sembla,
fa l'efecte en un moment que el poder,
el potencial de l'exèrcit nord-americà
no és el que era.
Tu creus, per l'experiència que tens
i el que has estudiat a l'Union Europea,
que aquest tema, el tema de crear un exèrcit europeu,
tornarà a sortir en un futur a mig termini?
Jo crec que no, perquè no és prioritari, no?
A no ser que canviï molt, també,
tot el que és el concepte de defensa.
Aquí hi ha una qüestió relacionada amb la defensa
i és que, com tu deies abans, l'exèrcit europeu
sembla que ja no és tan fiable com un podia pensar, no?
Era una maquinària militar
que, doncs, no s'està imposant a Afganistan,
no s'està imposant a l'Iraq,
en el seu moment va tenir molts problemes, també, a Corea,
per tant, és a dir, és un exèrcit que ja no és tan fiable,
llavors, potser s'han de transformar, també, els exèrcits,
s'han de convertir en una altra cosa.
I la Unió Europea va per aquest camí,
és a dir, les seves forces militars són forces pensades
per una cosa diferent a la defensa, no?
És a dir, de la defensa s'encarrega cadascun dels estats,
però de fer missions al món utilitzant recursos militars,
però no missions agressives,
no missions pensant en imposar una posició,
sinó ajudant els estats que ho demanen
o col·laborant amb Nacions Unites en operacions de pau.
Doncs, amb això és el que està dirigint la Unió Europea
els seus esforços.
Doncs, parlem, si et sembla,
entrem en profunditat a parlar d'aquesta política
de seguretat i defensa de la Unió Europea,
que pel que dius, bé, així en general,
vista genèricament, ens serveix el que mencances.
Sí, a veure, ens serveix per el que de moment la volem utilitzar, no?
Hi ha moltes crítiques perquè es considera
que la política de seguretat que està portant la Unió Europea
és una política erràtica, no?
És a dir, no respon ni tan sols a defensar els interessos europeus, no?
sinó que es fa una mica, s'està com provant
i es fan missions i tal per veure si funciona
però sense un interès estratègic, clar,
sense saber per què ho hem d'utilitzar i això, no?
I això és una de les crítiques que s'ha fet, no?
De fet, la Unió Europea, des que va començar a fer missions
tant civils com militars,
que és una de les característiques de la política de seguretat
de la Unió Europea, és a dir,
els Estats Units fa missions militars,
l'OTAN fa missions militars, no?, al món.
i, en canvi, la Unió Europea fa missions,
en alguns casos civils, en uns altres militars
i en uns altres missions que s'anomenen cívico-militars, no?
Amb elements civils i militars.
Què distingiríem? Què seria una missió civil?
Mira, una missió...
Comencem per la militar, que és més...
Vinga, va, sí.
En la militar portes pistoles.
Aquí està.
És a dir, és la que utilitza l'exèrcit, no?
Els exèrcits regulars dels països.
A la civil també pots utilitzar pistoles.
El que passa és que la civil ja no utilitza l'exèrcit,
ja no utilitza els recursos militars.
El que estàs utilitzant són recursos civils
que poden ser armats, per exemple, la policia.
Però llavors, quan parlem de missions humanitàries...
Les missions humanitàries és un concepte relacionat
amb el tipus de missions que es realitzen les Nacions Unides
i són aquelles missions destinades, sobretot,
a protegir l'aprovació civil.
Bé perquè s'ha de fer donar-los d'ajut humanitari,
perquè s'ha produït una guerra
o perquè s'ha produït, per exemple, una catàstrofe natural
o perquè...
Bé, per diversos motius.
I, per tant, això és humanitari, no?
I les missions humanitàries poden ser tan militars com civils?
Efectivament.
Val, val, val.
Perquè tu, per fer arribar, per exemple,
ajut humanitari a la població
que es troba enmig d'un conflicte militar,
has d'utilitzar recursos militars, no?
Per exemple, en el seu moment,
a la guerra de Bosnia-Herzegovina,
a la guerra dels Balcans,
doncs va haver d'utilitzar recursos militars
per intentar fer arribar l'ajut humanitària a la població, no?
O fins i tot per protegir camps de refugiats has d'utilitzar l'exèrcit.
Però a vegades, també per una missió humanitària,
només utilitzes mitjans civils, no?
Doncs si no hi ha un problema de seguretat greu,
doncs utilitzes policia, no?
I la policia és civil, no és militar, no?
Tot i que pot utilitzar la força, també,
però ja no són recursos militars.
Dins de les missions civils també en trobarien altres,
com per exemple formació,
que és el que en aquests moments està fent la Unió Europea,
de jutges iraquians, no?
És a dir, en aquests moments s'ha de reforçar l'estat democràtic
o pseudo-democràtic iraquià
i s'ha de reforçar les seves institucions, no?
Llavors s'ha de crear jutges, les figures dels jutges,
però clar, qui els forma?
Llavors el que ha fet la Unió Europea
és crear una missió civil de formació de jutges
i normalment el que es fa és enviar aquests formadors
sobre el terreny,
però com que a l'Iraq la cosa està una mica enredada,
el que es va fer és portar els jutges iraquians cap aquí.
Els formen i després es porten cap allà.
Però, per exemple, a George també es va fer
una altra missió d'assessorament jurídic
i el que es va fer és enviar jutges i experts juristes a George
per ajudar-los a modificar la llei d'enjudicidament criminal,
la que estableix els procediments penals.
Però, escolta, parles d'emmissions.
En principi fa l'efecte que la Unió Europea,
quan fa aquestes emissions,
totes són, com tu diria,
amb bona voluntat per a finalitats pacífiques, humanitàries...
Sí, aquesta és la idea.
...que no van amb armes a disparar.
Efectivament.
És a dir, una de les notes característiques
de la política de seguretat de la Unió Europea
és que és una política de consens
i és una política sempre que compta
o bé amb el recolzament del país
on vas a desenvolupar la teva missió,
perquè ells t'ho han demanat,
han demanat, si us plau, fer una determinada cosa,
o bé perquè Nacions Unides t'ho ha demanat.
I, per tant, el Consell de Nacions Unides,
en tant que òrgan que s'encarrega de mantenir,
de vetllar pel manteniment de la pau
i la seguretat internacional,
doncs et demana que realitzis una operació
en nom seu en una part del món.
Per exemple, ara a Haití,
el que se li ha demanat a la Unió Europea
per part de Nacions Unides
és que són policies.
Policies perquè s'ha de controlar
la societat,
perquè no hi hagi més atracaments,
perquè no hi hagi saquejos de comerços, etc.
Llavors, la Unió Europea el que ha fet
és enviar, enviarà, vaja, 300 policies.
I això forma part també de la política
de la seguretat de la Unió Europea,
perquè ja està formant cossos multinacionals de policia,
el que s'anomena la força de gendarmeria europea,
de la que formen part diversos països europeus,
i allà hi ha policies de diversos països
que poden actuar en qualsevol punt del planeta
de manera ràpida.
Val, val.
Clar, t'anava a preguntar d'on surten aquests policies
o d'on surten aquests formadors de jutges,
d'on surt tota aquesta ajuda?
Surten dels Estats.
És a dir, el que ha fet els Estats
és identificar elements
que es poden posar a disposició de la Unió Europea
per qualsevol missió.
Tant elements civils com elements militars.
I quan la Unió Europea decideix
llançar una missió,
el que fa és dir-li als Estats
escolta, necessito 100 policies.
Qui me'ls pot deixar?
Llavors, doncs, els Estats diuen
jo deixo 30, jo et deixo 50, jo et deixo 20.
I no tenen cap obligació als Estats
d'aportar una quota de personal?
No.
No, no.
És a voluntat.
En aquests moments és la voluntat,
la qual cosa a vegades dificulta determinades missions,
perquè a vegades no s'arriba al nombre mínim necessari
per poder desenvolupar una missió,
i cal tornar a fer una crida
i a veure com es fa i costa una mica.
És a dir, és el cost
de no tenir un exercit propi,
de no tenir una policia pròpia,
per no duplicar recursos.
que hi ha hagut mai alguna situació problemàtica
en el sentit que s'hagi necessitat una força militar
per part de la Unió Europea,
perquè si es necessita una acció militar,
vull dir, amb armes,
la OTAN no va cridar a la Unió Europea,
crida estat per estat, independentment.
No s'ha forçat mai a la Unió Europea
a fer un pas en aquest sentit?
No, la Unió Europea decideix lliurement
actuar allà on consideri oportú,
i per tant aquí sempre...
De fet, la Unió Europea,
la capacitat que té d'actuació
és molt limitada,
és a dir, no són comparables
amb la que tingui la OTAN.
I per tant, el tipus de missions
que desenvolupa la Unió Europea
són, diguem-ne, de baixa intensitat,
no són molt conflictives.
Per exemple, a la Guerra dels Balcans,
quan es va arribar a l'acord de pau
entre croats, bosniecs i servis
respecte a la guerra ja a Bosnia i a Herzegovina,
els acords de Dayton,
que es van firmar als Estats Units,
hi havia d'una força militar
que s'encarregués d'avallar
que allà no tornés a haver-hi una guerra,
i per tant ben armada,
i que les diverses parts
ni tinguessin por.
No es va demanar a la Unió Europea, això,
perquè la Unió Europea
no tenia una força tan contundent.
Aquí es va demanar a l'OTAN.
I va ser l'OTAN
la que va portar aquest exèrcit,
sobretot amb militars nord-americans.
També hi havia europeus.
Quan ja la cosa es va anar tranquil·litzant
i ja semblava que no hi havia tant de perill,
llavors hi va haver una transferència,
i aquella missió,
en lloc de continuar-la l'OTAN,
la va continuar la Unió Europea.
Perquè ja no necessitava, diguem-ne,
tanta força, tanta...
I els americans es van anar retirant
i es van quedar allà només els europeus.
Saps què?
Penso que a Europa,
en relació amb tot el món,
som una mica com la Guàrdia Suïssa.
Però la Guàrdia Suïssa...
Sí, bueno...
Ara has dit que,
amb aquest nivell,
és una mica light,
de bon rotllo.
Efectivament,
els europeus,
la resta d'estats no ens veuen com una amenaça,
sinó que les forces europees
es veuen com unes forces col·laboradores,
sobretot perquè són missions molt properes als ciutadans,
i que no prenen part,
sinó que van anar allà a ajudar.
També per això,
la Unió Europea eligeix el tipus de missions
amb les que s'hi fica,
és a dir,
les molt complicades no s'hi fica,
no s'hi fica perquè sap que podria sortir
per cames d'allà,
i que tindria un cost polític molt gran.
I perquè no té capacitat per fer-ho.
És que la Unió Europea també té moltes limitacions.
Per exemple,
no té un avió per portar a les forces,
un avió de càrrega,
aquests importants,
per portar les forces a un lloc ben lluny d'Europa.
Això només ho tenen els nord-americans,
i els russos,
i els ucranians.
I si els europeus volen enviar força amb tanks,
etcètera,
a l'Àfrica subsahariana,
doncs han de llogar els avions.
I això costa molts diners.
Ara, per exemple, els europeus estan fabricant un avió de transport
que es diu estratègic,
d'aquests grossos,
que és l'Airbus 380,
que és molt semblant a aquest Airbus gegant que han fet,
però buit per dins,
i a més que s'aixeca la cua
per poder entrar dins tanks, camions, etcètera.
Perquè no ho tenien els europeus, això.
Qui ho ha fet, això?
Això ho ha fet un consorci europeu,
que es diu EATS,
que és un consorci d'empreses aeronàtiques europees,
entre les quals es troba CASA,
que és una empresa espanyola de fabricació d'avions.
I per això ho s'ha fet expressament per la Unió Europea, dius?
Bé, s'ha fet per vendre a qui vulgui comprar,
però essencialment ho compraran estats europeus.
Però estats per separat.
Clar, és a dir, és que la Unió Europea no es gasta.
És a dir, com que no té un exèrcit,
no es gasta diner amb l'exèrcit,
ho gasten els estats.
Home, clar,
una explicació o un fet visible
que hem vist relativament fa poc
va ser quan es debatia
si alguns països europeus
si s'havia de donar suport als Estats Units
amb la guerra de l'Iraq, evidentment.
Clar, en aquest cas,
la Unió Europea va decidir no pronunciar-se sobre el tema
i llavors va donar llibertat als estats
perquè diguessin el que ells consideressin més suportú.
Llavors hi van estats europeus
que van recolzar als Estats Units
i d'altres que no.
Això va debilitar una mica la Unió Europea
com a força de cohesió,
perquè si a l'hora de la veritat
quan hi ha un conflicte de veritat
els europeus no es posen d'acord
i diuen que cadascú faci el que vulgui
doncs diuen allò és perquè serveix a Europa.
Bé, però no serveix per finalitat militar,
com estem dient.
No, no serveix,
però això sí que podria dir
que nosaltres podem estar en contra
d'una intervenció militar allà.
És a dir, no participarem directament
però a més estarem en contra
o estem a favor i donem diners
per a l'operació.
Podríem fer això,
però tampoc no ho podem fer.
El pitjor de tot és no pronunciar-se
perquè al no pronunciar-te
el que fas
és donar-se una imatge
que no serveixes per a res.
Si no et poses d'acord
no serveixes per a res.
I pensa que la política
de sobretat i defensa
des del 99 fins aquí,
és a dir, en aquests darrers 10 anys,
ha fet ja 23 missions al món.
Que no són poques, eh?
23 missions a 4 continents diferents.
O sigui, ha actuat a tot arreu
menys Amèrica.
El continent d'Amèrica no ha actuat mai.
Però a Europa, a Àfrica, a Àsia,
a Oceania,
a tots aquests continents
la Unió Europea ha llançat missions
tant civils com militars.
Per tant,
està actuant,
però de manera diferent
i no tan visible
com potser la OTAN
o Estats Units.
Que inclouríem també la participació...
No, perquè vam dir
que només enviava diners, no?
En el terratrèmol d'AIT.
D'AIT, no.
Ha enviat diners
i ara enviarà 300 policies.
Però això no serà una missió
directament de la Unió Europea
sinó que el que faran aquests policies
és integrar-se
en una missió de Nacions Unides,
de cascos blaus.
I per tant,
no serà una missió autònoma
de la Unió Europea
sinó que el que ha fet
la Unió Europea
és utilitzar recursos
que té per les seves operacions
en favor de Nacions Unides.
I ja està,
simplement deixar personal.
Val,
treia el tema
del terratrèmol d'AIT
perquè precisament
l'apartat,
diguem-ho així,
de la Unió Europea
que ha estat, doncs,
més en voga aquests dies
és el de l'ajut humanitari,
no?
Sí.
I la resposta a les crisis
a tot aquest departament.
I és la notícia
que ens portes avui.
Sí.
Al fons,
que hi ha una comissària
proposada
que sembla que no va voler
passar l'examen, eh?
Sí, sí.
Ha dit, no, no,
jo renuncio amb aquest càrrec.
Efectivament.
Si te'n recordes,
fa unes setmanes
parlàvem que
les persones
que havien proposat
com a comissaris europeus
estaven passant un examen
davant del Parlament Europeu
i els hi preguntaven
durant tres hores
coses de tot tipus
sobre la parcel·la
que havien de governar,
sobre la seva situació econòmica,
l'experiència política
i hi va haver
una de les proposades
que era la candidata búlgara
que es deia
Rumiana Jaleva,
doncs,
que a més
havia de ser
la comissària
de Cooperació Internacional,
Ajut Humanitari
i Resposta de Crisis,
doncs,
que finalment
va decidir
renunciar
al càrrec
després de l'examen
perquè li van fotre
tanta canya,
tanta, tanta, tanta
que va dir
que ella no seguia.
O tu ja ens vas avisar
que era una persona
que ja era dubtosa,
que ja li veien,
bé, no se'n fiaven massa,
no?
Sí,
aquesta persona,
doncs,
és el seu marit
de negocis
al seu país
molt importants
i, a més a més,
ell havia estat
parlamentari europea
abans
i els parlamentaris
han de fer
una declaració
econòmica
també dels seus interessos
econòmics,
de la situació econòmica
i li van dir
en aquest examen
que aquesta declaració
no s'assemblava gens
a la declaració
que havia fet
quan havia de ser comissària
i que en tan poc temps
no podia ser
que hagués canviat tant
la seva situació econòmica,
que aquí hi havia coses
que no estaven clares
i li van apretar tant tant
que al final
abans que fins i tot
hi hagués la votació
de la comissió
sobre si era una persona
apta o no,
és a dir,
ja no va voler ni que la votessin,
segurament perquè veia
que la cosa no aniria bé
va decidir renunciar al càrrec
i ara han posat
una nova proposta.
Hi ha una nova proposta.
Una nova candidata
també és búlgara
però amb aquesta
ja ho dèiem amb l'Alfons
abans dèiem molt,
només amb el nom
és que ja diu
sí, entra,
el que convingui.
Com es diu, Alfons?
Es diu Cristalina.
Clar.
Si l'altra,
diguem,
havia estat acusada
de negocis foscos,
de poca claror
a l'hora d'establir
quina és la seva situació econòmica,
aquesta senyora
que es diu Cristalina
no pot ser
només que Cristalina
en les seves declaracions.
Ha de passar l'examen també.
Ara ha de passar l'examen.
Però vaja,
suposo que si l'han proposat
en vista del precedent
ja hauran anat en compte.
Sí, perquè a més
aquesta persona
ja té molta experiència internacional,
va ser directiva
del Banc Mundial
i per tant
és una persona ja
d'experiència contrastada.
Alfons,
tanquem ràpidament
les seccions.
Mira,
ens queda un minut just.
Amb la dada del dia,
per tant,
de percentatges d'avui
81,2% de l'energia
que l'any 2005
va consumir l'estat espanyol,
un 82% de l'energia
que el 2005
Espanya va gastar,
què?
A què pot correspondre
aquest 80%?
Pues correspon
a que es va haver de comprar
a l'estranger.
És a dir,
nosaltres som
dependents energèticament,
no som capaços
de produir energia,
això vol dir
que ens costa molts diners
consumir l'energia,
però el 82%
es va haver de comprar
fora d'Espanya.
Jo aquesta dada
l'he portat
perquè, bueno,
és un tema d'actualitat,
tot el tema
de l'energia nuclear,
els costos,
etcètera,
doncs que sapiguem
que només produïm
el 20%
de l'energia
que consumim
i Europa
només produeix
el 50%
de l'energia
que consumeix.
estem enganxats
per tot arreu,
no tenim energia,
no tenim exèrcit.
No tenim res,
però bueno,
hem d'anar construint
perquè, bueno,
si Europa ens ajuda
a no ser tan dependents
energèticament,
potser ens va millor.
A fons,
com sempre ha estat un plaer,
fins la setmana que ve,
gràcies.
Fins la propera setmana,
adeu.
Molt bona tarda,
són les 6.
i aquesta hora,
primer titular pel trànsit
per saber com està
la circulació,
qui viari?
Doncs els entrebancs
d'aquesta hora
destaquem unes obres
a la B30
que tallen el carrer
a l'esquerra
a l'alçada de Vellaterra
i generen 3 quilòmetres
de retencions
en direcció cap a Girona,
retencions que comencen
a l'alçada de Sant Cugat,
una B30 també plena
al tram habitual
de Barberà
i en direcció cap al sud.
Pel que fa a la C58,
de moment només
se circula amb l'altitud
a l'alçada de Sabadell
per anar cap a Terrassa
i amunt cada cap a Barcelona.
B23 també
amb les primeres aturades
de mig quilòmetre
entre Esplugues
i l'accés a Barcelona
per la Diagonal
i a la ronda de dalt
de la capital catalana
se circula amb l'altitud
i aturades
des de l'inici
al Nus de la Trinitat
i fins a l'alçada
de Vallcarca
a direcció Llobregat.
José Luis Rodríguez Zapatero
assegura
que d'aquí a uns dies
el govern espanyol
haurà presentat
totes les reformes necessàries
sobre el mercat laboral,
les pensions
i la reducció del dèficit
per complir
amb les normes europees.
D'aquesta manera
ha rebutjat
les últimes crítiques
i advertiments
sobre la situació
econòmica espanyola.
Els quatre nens d'Aïtia
adoptats per famílies catalanes
han arribat aquesta tarda
a l'aeroport del Prat
on els esperaven
una cinquantena de persones.
Els pares i mares dels infants
han demanat respecte
i intimitat
per les seves famílies
a partir d'ara.
Convergència i Unió
al Partit Popular
i Ciutadans
han registrat
aquest migdia
la petició
de Comissió d'Investigació Parlamentària
sobre l'incendi
d'Horta de Sant Joan.
Les tres formacions
demanen als partits
del govern
la màxima col·laboració.
Detingudes dues persones
a Ondarro
a Viscaia
en una operació
que segons
el Departament Bàs d'Interior
està relacionada
amb la que dimarts
va permetre
arrestar
cinc suposats membres d'ETA.
Segons l'Esquerra Verzale
un dels detinguts
és un antic candidat
d'acció nacionalista basca.
I la justícia francesa
absol
Dominic de Villepen
dels delictes
que li imputaven
pel cas Clearstream.
L'exprimer ministre
estava acusat
d'intentar desacreditar
el president Sarkozy
en un cas
de presumpte cobrament
de comissions il·legals.
La sentència
rellença
les ambicions polítiques
de Villepen.
Catalunya Informació
Ara esports.
El Béens
sense dubte
per jugar
a Gijón
a causa d'una estrabada
al Bassó.
El Barça
ha xifrat el cos
de les sis copes
en més de 50 milions d'euros.
Semifinals
de la Copa d'Àfrica
en joc
des de les 5 de la tarda
a mitjabar
en aquest moment
gana un
Nigeria 0.
El Riga al Barça
en debuta
aquest vespre
al top 16
de l'Eurolliga
al Palau
davant el Marussi
que és tercer
a la Lliga Grega.
I sis catalans
seran els Jocs Olímpics
d'hivern de Vancouver
que comencen d'aquí a un mes
són Milarubla
Miranbell
Terra
Urguer
Vergés
i també Castellet.
Pel que fa el temps
el fred continuarà viu
en les pròximes hores i dies.
Durant aquesta tarda i vespre
pot nevar la cara nord del Pirineu
i de forma més dispersa
la resta de la serralada.
El vent es mantindrà
als dos extrems del país
i tot i alguns intervals
de núvols
no s'esperen precipitacions.
Ara són les 6 de la tarda
i gairebé 4 minuts.
Ja Tardes
Les Tardes
de Tarragona Ràdio
Sigueu benvinguts a la segona hora
del Ja Tardes.
Si acabeu de sintonitzar
ara mateix la Ràdio de la Ciutat
home, us heu perdut, eh?
La primera hora
en què hem mantingut una conversa
ben distesa
i molt interessant,
molt instructiva
sobretot sobre la Unió Europea.
amb l'Alfons González
i Europa
una secció que tornarà dijous que ve
i en què a poc a poc
anem a conèixer l'engranatge
de la Unió Europea.
Bé, tornarà dijous que ve
amb nous continguts
però us recordo un cop més
que si us perdeu
algun dels continguts
del Ja Tardes
molts d'ells
els podreu recuperar
a través de la nostra pàgina web.
Allà els tenim penjats.
Ja perdoneu,
tarragonaradio.cat
és la web de l'emissora
i per tant hi trobareu també
un apartat
dedicat al programa
i també a les diferents seccions.
Us recordem
per altra banda
que els dissabtes
de dues a quatre del migdia
repetim
algunes d'aquestes seccions
entre d'altres
la de l'Alfons
aquesta en què
us parlem de la Unió Europea.
Vaja,
que no teniu excusa
per no estar informats.
Això és el que ha passat
el Ja Tardes
però ens interessa
encara molt més
explicar-vos
el que passarà
des d'ara
i fins a dos quarts de vuit
fins a l'hora
de tancament del programa.
Pep Sunyer
ha marxat d'allà
acompanyat d'Òscar Ebrí
perquè l'assisteixi
a la part tècnica
cap a la Cambra
de Comerç de Tarragona.
Allà està previst
que a les set del vespre
hi pronunciï
una conferència
al conseller de Governació
i Administracions Públiques
de la Generalitat
Jordi Auzàs.
és el conseller encarregat
entre altres coses
de la reordenació territorial
del tema de les vagaries
per entendre'ns
i és la primera visita
que el conseller Auzàs
fa a Tarragona
després que esclatés
a tota la polèmica
al voltant del nom
i de la capitalitat.
És per això
que aquesta visita
és molt esperada
i jo crec que ha creat
molta expectació
i nosaltres hi volem anar
perquè sabem
que també hi assistiran
alguns dels representants
de la plataforma
Ciutadana Mouta
per fer-li arribar
doncs a preguntes
a queixes,
a suggeriments
li preguntaran
possiblement
pel tema
de les vagaries
i per saber
com ha de quedar
finalment.
Però també es parlarà
de xifres
en aquesta conferència
perquè de fet
Jordi Auzàs
ve a presentar aquí
el que és
el pla d'inversió local.
les inversions
en definitiva
que han d'arribar
aquí al territori
per obres i serveis
parlarem
dels de dotacions
econòmiques
que no és un tema
lleuger tampoc.
Jordi Auzàs
ve avui a Tarragona
i podeu assistir
és obert a tothom
al públic en general
a partir de les 7 de la tarda
a la Càmera de Comerç
nosaltres
us en farem 5 cèntims
uns minutets abans
que tot plegat comenci.
Això passarà
en temps d'unitat mòbil
que entre 3 quarts
de 7 i les 7
abans però
els dijous
ens agrada
començar a la segona hora
parlant d'activitats
de l'agenda
ja de cara al cap de setmana
farem una miqueta de tot
activitats més properes
i més llunyanes
una de molt interessant
és la que ens proposa
el concert
que ens proposa
aquesta setmana
Tarragona en viu
us ho tornem a recordar
Tarragona en viu
són propostes musicals
de circuit alternatiu
que programen
els companys
de l'associació
Trenca
en diferents sales
de la ciutat
i jo diria
que aquesta setmana
arriba un dels caps
de cartell
fins i tot
de la programació
de tot el mes
estem parlant
que Jou Crepúsculo
estarà actuant
aquí a Tarragona
divendres
a partir de les 10
a la sala 0
ens ho vam sempre
en terreny
de la música
o del circuit
independent musical
per tant
no de supervendes
però us estem parlant
Jou Crepúsculo
d'un personatge
emergent
amb boníssimes crítiques
amb més d'un premi
amb participació
en festivals
com a Primavera Sound
i que està creixent
com l'escuma
gràcies a les seves
melodies despullades
fins a cert punt naïf
la seva veu així
xiu-xiuejada
i una electrònica
minimalista
Jou Crepúsculo
una proposta musical
que us deixarem
escoltar aquí el programa
però és que a més
tindrem ocasió
de conversar amb ell
perquè ens expliqui
com es traspassarà
tot això
a l'escenari
de la sala 0
el divendres
i l'altra proposta musical
passa per marxar cap a la ciutat
veïna de Reus
la capital del Baix Camp
que presenta
una nova edició
del cicle
i a la cinquena
del cicle Autúria
del Festival Autúria
Estem parlant
de la Festival de Cançó
d'Autor
com dèiem
que arriba a la cinquena edició
i que ens proposa
bé
una arrencada forta
en guany
es nota que és una cinquena edició
més que consolidada
perquè mireu
estem parlant
d'un cartell
que inclou
Joan Masdeu
Miquel Labras
San Josex
El Petit de Calaril
Cesc Afreixas
i Pau Alabajos
Le Petit Ramon
i una de les novetats
de les sensacions
d'aquest any
grup Revelació
o una parella de premis
també porten a les esquenes
com a composició musical
i de poemes
Estem parlant
d'Anna Roig
i l'ombra de Tonxen
una proposta molt fresca
que avui coneixerem
a través de la veu
d'un dels programadors
d'Autúria
al darrere de tot plegat
hi ha l'Associació
per la Música Creativa
i Actual
l'AMCA
però una ocasió
també tindrem de conèixer
l'Anna Roig
i el seu grup musical
en una entrevista
que possiblement
us podrem oferir
la setmana vinent
Tot això és el que donarà
de si el festival Autúria
a partir de dimarts
vinent a Reus
ens ho parà tota la setmana
nosaltres en previsió
ja us en parlem avui
d'aquí una estoneta
això sí
i la recta final
de programa
si encara ens queda temps
que espero que sí
us explicarem les pel·lis
que hi ha en cartella
o sin a les gavarres
podrem escoltar
el trailer d'una d'elles
i recollir
les vostres impressions
sobre aquelles pel·lícules
que heu vist darrerament
a canvi us regalarem
vals dos per un
perquè hi torneu
mínima pausa musical
i també publicitària
i ja ens posem en contacte
amb Joc Epúsculo
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada

On diries que tenen
les millors rebaixes
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titragehood
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...






















...
...
...
...




































...
...
...
...
...
...