Les 10 del matí, pràcticament 38 minuts.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio.
Ara, canviant d'escenari,
deixem els estudis de l'Avinguda Roma
i ens aprovem uns minuts a l'Hospital de Dia,
a l'Hospital Sociosanitari Francolí,
al costat de l'Hospital Joan XXIII,
perquè volem parlar de tota una sèrie d'elements
que s'han incorporat per millorar l'agilitat mental
i manual de les persones, dels pacients,
de les persones que estan ingressades
en aquest Hospital de Dia.
Tenim allà la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran
i Josep Ardila, i ells ens podran explicar amb detall,
ells i els convidats ens podran explicar amb detall
aquesta iniciativa que comentem.
Josep Ardila, molt bon dia.
Hola, bon dia.
De què es tracta?
Es tracta...
Nosaltres diem el Ludo Mòbil, però és el Ludo Mòbil.
Ja t'explicaré per què.
L'Hospital de Dia Francolí és pioner
en posar en marxa aquesta iniciativa.
De fet, es farà la prova pilot aquí a l'hospital
i ara ens explicaran.
És com un carret on hi ha diversos jocs per això,
per intentar estimular les diverses habilitats
dels pacients que hi ha en el sociosanitari.
Per explicar-nos-ho, hi ha la responsable
de l'Hospital de Dia Francolí,
la Begoña Obrés.
Bon dia.
Hola, bon dia.
És el Ludo Mòbil, és aquest carret.
Amb quin objectiu es completa un carret com aquest?
Home, l'objectiu era ser pioners
en provar tots aquests jocs,
que en inici eren de canalla de nens petits.
I llavors, mitjant unes quantes reunions
que vam tenir amb el Departament de Salut
i el laboratori que financia,
que és FIFER,
i també l'Institut de la Joguina de la CANT,
vam veure de quina manera
podíem adaptar els jocs de nens
a gent gran, no?
I, bueno, hi ha totes les pèrdues
o les manques de capacitats que tenen
tenint malalties neurodegeneratives.
I, bueno, vam fer tot aquest cúmul
d'històries que van molt bé.
Perquè quines habilitats poden afectar
o poden ajudar en tots els pacients?
Doncs, amb el que tenim aquí,
treballem llenguatge, treballem memòria,
treballem manipulació,
treballem pràxies, nòcies,
bueno, qualsevol àrea del cervell afectada
per una neurodegenerativa.
Des del més complicat,
que seria el trivial,
que són memòria remota,
memòria recent,
càlcul o història,
coses d'aquestes,
fins a el més bàsic,
que seria el poder amb aquelles coses
que veus aquí cosir
amb fils grans
i, bueno, botons enforats
de poder anar passant,
que seria l'activitat més simple.
Ara anavitzarem una mica el carretó
per veure una mica els jocs que hi ha
i a quines habilitats que deies
poden ajudar cadascun d'ells.
Deies que això és piona
i, per tant,
això s'haurà d'analitzar
si funciona o no funciona.
Fa poc que està el carret aquí,
fa una setmana.
El carret fa poc que està,
però nosaltres ja treballem
amb tot aquest material.
El que passa és que no el teníem tan bonic
i a vegades el fèiem nosaltres,
perquè la imaginació...
Ah, està més bonic ara.
Sí, sí, ara.
Bueno, almenys és nou
i està més adaptat,
però nosaltres ja treballàvem amb jocs,
no de tanta qualitat, però sí.
També vam demanar
que hi hagués jocs adaptats
a dèficits visuals importants,
que, clar, això sí que és més difícil
perquè els jocs de mercat de nens
no tenen en compte el dèficit visual.
I, clar, tenim dominós grans
i barajas de cartes grans
i tot això que facilita molt.
Per exemple, anem a repassar alguns dels jocs.
Deies que n'hi ha alguns
que poden ajudar a la memòria,
a desenvolupar la memòria dels pacients.
Per exemple, quin d'aquests jocs
poden ajudar precisament amb això?
Quasi tots.
El tabú, el party, els jocs de parelles,
el trivia, el més simple que tenim per aquí.
Quasi tot és memòria.
El màxi, l'àbaco,
la memòria és que la treballem
inclús amb el cofre musical.
Això és un cofre musical
que té panderetes i, bueno,
té instruments, el triangle
i les maraques, de tot.
I el que fem és treballar canciones
amb lletra molt gran
i anem treballant la memòria
amb el ritme i la música
i recordant lletres.
O sigui que, al final,
la memòria es treballa sempre, no?
Independentment del lloc
que també tingui altres habilitats
com les manipulatives
o els puzzles o el que sigui.
O de les mans,
els que ajuden a treballar, doncs,
això que deies,
les mans, potser,
això qui és, per exemple?
Força muscular.
Força muscular.
És per agafar i anar fent força
amb les mans.
Tenim aquest i tenim un altre
que és més...
potser és més tècnic,
no el trobaré ara,
que són unes pinces també
que fan força muscular.
A nivell de mà.
Tenim tot el que són els rodets
de la plastilina,
que també treballa les mans
i el tacte.
També va molt bé
per persones amb déficit visual
que puguin manipular, no?
Abans teníem caixes de cigrons
i de genties
i anàvem separant,
com abans, no?
Doncs ara tenim plastilines
i coses d'aquestes.
Les torres,
les torres també són molt manipulatives,
tot el que és atornillar,
a desatornillar,
abotonar,
a desabotonar,
cremalleres,
tot això també.
Els llocs de parelles,
doncs serveixen
o el cos humà
per tot el que és lateralitat
i relacionar, doncs,
les parts del cos
i si és esquerra o és dreta
o és davant o és darrere.
Tot això és el que treballem.
Tot això m'imagino
que també s'adapta
a cada un dels pacients.
A l'hora de fer un programa d'aquests
per treballar amb els pacients,
suposo que s'adapta també
a les necessitats de cadascun.
Nosaltres, quan ingressa un pacient,
fem la primera valoració neuropsicològica,
la fa la psicòloga d'Hospital de Dia
i llavors veiem les àrees afectades.
I després, a l'inici i cada mes,
fem reunions interdisciplinàries
en les que estem el metge rehabilitador,
la psicòloga, les infermeres,
jo, les auxiliars,
tot l'equip d'Hospital de Dia
i valorem com van les coses,
si millorem, si mantenim,
què podem anar a guanyar,
què capacitats hem de potenciar
i de quina manera.
Llavors, és quan programem ja
les fitxes que fan,
perquè també fan fitxes de lectura,
escriptura, càlcul i demés,
i els llocs que cada persona farà servir
per estimular aquelles àrees afectades.
I després s'avaluar, suposo,
també la seva evolució.
Evidentment, cada mes.
Cada mes és retroactiu, diguem,
si passa el mes i veiem que ha anat bé,
que no ha anat bé,
que canviem,
que continuem millorant
o que ja no cal millorar.
I llavors és una roda.
Sempre, sempre, un cop al mes
fem aquesta valoració
per canviar les activitats que fan.
Quin tipus de pacients
hi ha a l'Hospital de Dia a Francúi?
Sí, doncs neurodegeneratives
que passen des d'Alzheimer,
Parkinson, esclerosi múltiple,
esclerosi lateral amiotròfica,
demències vasculars,
paràlisi supranuclears progressives,
bueno, hi ha una mica de tot.
Com dèiem, el Voodoo Mòbil,
aquest carretó que està ple de jocs,
n'hi ha alguns que encara, com dèiem,
estan per estrenar
perquè a Fasca és una setmana
que ha arribat al carretó
i, per tant, suposo que n'han estrenat
alguna cosa però encara s'ha d'acabar d'estrenar.
Ara hem entrat i estaven tots els pacients
aquí en una sala,
aquí és on treballeu amb altres
amb les activitats, eh?
Sí, sí, sí, ara estan fent les fitxes
que prepara la psicòloga
i la tècnic d'animació
i que cadascú treballa en les fitxes
aquelles àrees també que ha de treballar
i quan acaben les fitxes
és quan comencem amb els llocs
o manualitats o unes...
Bueno, depèn, cada dia tenim una cosa diferent
a llarg de lectura també,
tenim grups de conversa,
tenim un dia el mes que fem cinema,
pel·lícules antigues, això sí.
Sí, perquè així treballem la memòria
i bueno, cada dia anem canviant les activitats.
Quines són les activitats
que els estimulen més o els ajuden més amb ells?
És que tot, la història...
Tot ens cal ajudar una cosa o altra, no?
Tot, tot, i la història es programa
des que arriben a les 9 del matí
fins que marxen a les 5 de la tarda
i que no s'avorreixin,
llavors anem canviant d'activitat,
hi ha ratos més lúdics
i hi ha més de treball,
però és, bueno, és que no arribin a avorrir-se,
sinó que cada dia sigui diferent.
I què és el que més els agrada?
Perquè jo m'imagino que això de veure a Pau
i començar d'abans o recordar cançons d'abans...
Cantar, no, és cantar.
Sí, el del cofre musical era una demanda expressa
perquè els agrada molt, molt, clar.
I tenim una tècnic d'animació que és un cañón
i se sabe tot a les canciones
d'Antonio Machin,
de, bueno, tots els històrics
i, bueno, molt bé, s'ho passen molt bé.
Aprofitant que estem aquí a l'Hospital de Dia, Begoña,
ve que esteu en obres encara, eh?
Encara.
Encara.
Fa mesos.
Ja acaben, no?
Jo crec que sí, que ja estan acabant.
Ja estan ja.
Penso que per aquest mes acaba tot això
i ja estarem bé.
Ja estareu acomodats del tot, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs Begoña Obre és responsable de l'Hospital de Dia.
Moltíssimes gràcies per haver-nos atès
i per haver-nos explicat això, eh?
com treballen els pacients
en el centre de dia,
en l'Hospital de Dia
i veure, doncs, vaja,
tots els treballs,
tots els jocs que veiem aquí
que us poden ajudar
per una cosa o per l'altra
depenent, doncs, del pacient que sigui.
Begoña, moltes gràcies.
A vosaltres.
Des de l'Hospital de Dia a Francoví
hem vist això, eh?
El vodomòbil, aquest carretó,
amb diversos jocs,
molts per estrenar,
fa una setmaneta que acaba d'arribar.
L'Hospital de Dia a Francoví
és pioner en tenir aquest carretó aquí,
per tant, en provar aquesta iniciativa.
ja ens explicaran com ha anat
i quan s'extengui
a la resta d'hospitals catalans.
Molt bé, doncs, perfecte.
Gràcies per aquesta informació,
per haver-nos apropat
a aquesta realitat
des del centre de dia
Sociosanitari Francoví.
Gràcies, Josep.
Adéu-siau, vagi bé.
Gràcies a Josep Ardila,
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertran,
des de la zona,
des del complex sanitari
de Joan XXIII,
on hi ha aquest hospital
Sociosanitari Francoví.
Passen gairebé tres minuts
de tres quarts d'onze.
Seguim endavant
el matí de Tarragona Ràdio.
Ara li posem una mica de música
aquest dijous
i després obrim l'agenda.