I en una altra vida vaig ser estudiant.
Tirant, tirant, i anar tirant.
Batada el corroba la porta, m'horré d'espavilar.
Vaig voler salvar cent vides amb el cas de bomber.
Però tots us en duia quatre, que el foc se m'endugué.
Serà que no he nascut per ser un heroi.
Serà el destí, serà la sort, ja no tinc solució.
Perquè sóc el gat, el gat rumbero.
Ni poeta ni estudiant, ni pagès ni acocat.
Perquè sóc el gat, el gat rumbero.
El gat rumbero, així és títol aquesta cançó de la pegatina,
que ens serveix per introduir els nostres dos propers convidats.
Aquesta cançó serveix perquè aquesta cançó és la que han escollit
els membres dels xiquets del Serraio per fer un lip-dub.
Ara explicarem exactament què és un lip-dub,
tot i que segur que els més joves ho saben perfectament,
perquè n'hi ha milers de lip-dubs,
sobretot a la xarxa per internet, al YouTube,
podeu trobar molts lip-dubs.
Doncs els xiquets del Serraio
han decidit tirar endavant un lip-dub
amb aquesta cançó, amb aquesta música,
amb un caràcter de diversió,
però també amb un caràcter reivindicatiu.
Ara ens ho explicarà en Víctor Franquet, bon dia.
Bon dia.
I Gemma Lladó. Gemma, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, us atreviu a explicar què és un lip-dub?
I tant, que ens atrevim.
Mira, per sintetitzar-ho tot, un lip-dub és un vídeo musical
on les persones que hi actuen, perquè realment és una actuació,
fem gestos, movem els llavis en funció d'acabar avançant la cançó.
Reproduïm la cançó com si fos un playback.
Igual, però simplement la diferència està en que és una cançó sencera
de tres minuts i mig, com és aquest cas aquesta cançó,
i van entrant, van actuant, diguéssim, un grup d'unes 50 persones,
100 persones, 150, 200, i cadascú té una frase
i es van repartir en petits papers.
És un playback, a gran escala.
I per què heu triat aquesta cançó, de la pegatina, Rumbera?
Bueno, concretament la vaig triar jo perquè em sembla que té molta trempera,
té molta marxa, i és una miqueta també l'essència dels xiquets del serrallo.
Sempre allà on anem, doncs, ens tilden que som simpàtics,
que ens ho passem bé, ens sabem passar-nos bé,
llavors, una mica, representa això.
Quan fareu el leap d'up?
És a dir, quin és el timing, el calendari,
que us heu marcat per enregistrar aquest leap d'up?
El divendres, aquest divendres, just una hora abans de l'assaig,
és a dir, de 7 a 8, començarem el primer assaig.
Realment ho plantegem com un assaig on ens repartirem els guions,
farem les primeres proves, passarem diverses vegades la cançó,
i aleshores, en principi, el que volem fer divendres de la setmana següent
és gravar-lo, fer la gravació, ja tot ben preparat,
amb les disfresses, tot a gran escala, ja ben pensat.
És a dir, hi ha disfresses, ho disfressareu.
Sí, sí, tant.
Si escoltes bé la lletra de la cançó,
apareixen bombers, garromberos,
un munt de personatges,
consellers...
Consellers de la Generalitat,
és a dir, realment, t'ha donat molt de joc la cançó,
i volem seguir una miqueta la cançó.
Aleshores, fareu el primer assaig demà, a les 7 de la tarda.
7 de la tarda.
El local dels xiquets, del Serraio.
I, clar, evidentment, el LibDub tindrà com a escenari el local.
El local.
I aquí ve la part reivindicativa del LibDub, no?
Exacte, el que volem ensenyar,
perquè, bàsicament, el LibDub es farà al llarg del local,
és amb les condicions que està el local,
que es vegi que no podem ensatjar allí,
no ens serveix,
i a veure si així ens fan una miqueta més de cas.
Perquè què faríeu després amb el LibDub?
A banda de penjar-lo, m'imagino, a la xarxa,
perquè el pugui veure qualsevol.
El penjarem a la xarxa i a veure fins on arriba.
A mi m'agradaria que arribes a l'alcalde, clar.
I potser ells li fem arribar.
Home, i tant, és molt fàcil.
Aquí toqui, aquí toqui.
Un missatge al Facebook, al seu...
En el seu Facebook.
Creieu que aquesta és una bona manera de reivindicar, doncs,
és una manera simpàtica
de reivindicar que necessitem un local.
i perquè arribi a molta gent.
Sabem que Facebook, YouTube, la xarxa arriba a tot arreu.
Sobretot als joves i a molta gent.
I per què vau decidir fer un LibDub?
Perquè us havia preguntat el tema de la cançó,
però hi ha aquesta fórmula del LibDub,
precisament perquè és molt moderna,
perquè arriba fàcilment a través de la xarxa.
Està de moda, realment està de moda fer LibDubs.
I clar, és que com cada dia vas entrant al Facebook
i vas veient, ostres, mira, aquests han fet això,
aquests han fet l'altre d'ús.
I per què no ho podem fer en altres?
Al principi penses, bueno, serem 10-15 persones,
però a mesura que acabes parlant amb un, amb altres,
sí, sí, ja hi seré, ja hi seré.
Però no només gent de la teva colla,
sinó amics, familiars, gent d'altres colles.
Gent d'altres colles.
És a dir, que realment estem fent una petita festa
cada divendres.
Quants calculeu, doncs, que hi sereu?
O us agradaria?
És a dir, teniu una mena de número de dir,
amb aquests ja podem fer un LibDub, allò molt bo.
Esperem ser mínim 50.
I creiem que els podem assolir fàcilment.
Si bé, per exemple, a Facebook només veuràs
que s'han afegit 30 persones,
és que vas parlant amb la gent i et diuen,
no, no, no, jo hi seré.
Ara, està clar que no tothom té Facebook en aquesta vida.
I hi ha molta gent de la colla
que té altres formes de contactar amb nosaltres.
I quan es veus dimarts, dius, sí, sí, jo hi soc, jo vindré.
Ja hem repartit la lletra, la cançó,
la gent ja està aprenent les frases.
És a dir, entre els membres de la colla
ja us heu anat repartint la feina.
Ens hem anat repartint una miqueta,
perquè ells han vingut a preguntar
escolta, ja porto la disfresa aquest divendres
la lletra que haig de dir.
Bueno, calma, perquè semblava fàcil,
però no ho és tant.
I s'ha de tindre un guió, organitzar,
proves de càmera, llum...
Com el cinema, igual.
Va començar com un joc a petita escala
i ha anat derivant ja...
Ens estem tornant boig.
Us heu fixat en alguns lip-dubs
que es poden veure en la xarxa?
És a dir, per agafar alguna idea o...
En fi, us heu fixat...
I us ha agradat especialment
algun dels que heu vist?
I tant, hi ha un que és absolutament brutal,
però no el podem fer de cap manera.
Tu, per què t'ho imaginis?
La gent s'ha estudiat la cançó del revés.
La lletra, totalment del revés.
I aleshores, els efectes visuals,
tu veus la persona que va caminant endarrere,
però va endavant,
i és tot el vídeo passat al revés.
Està molt treballat.
Això són moltes hores.
Qui són, si es pot saber?
Més d'una universitat dels Estats Units.
Són un dels primers que ho han fet.
I allò és el, per dir-ho així,
és el sumum, és el millor de tots.
És el millor.
Home, perquè veus l'aigua,
en vez de caure, que puja.
I és al·lucinant.
Dius, però com ho han fet, això?
Clar, és que està tot fet al revés.
Això ja és un altre nivell.
Aleshores, el tema de les isfresses,
també les heu comparat,
les heu fet vosaltres?
No, no.
Cadascú s'emporta una mica el que té de casa.
Res de comprar, que no hi ha encalerons.
És una mena de festa de carnaval fora de calendari.
I amb el que cadascú té a casa.
Exacte, cadascú col·laborarà
amb el que tingui,
el que tingui un cas de bomber el portarà.
No sé.
Llavors, posarem en cúmul.
Qui tingui una disfressa de Doraemon?
Sí.
Qui tingui una disfressa de Doraemon?
Fem una crida.
Qui tingui una disfressa de Doraemon?
Perquè us falta això.
Bé, més o menys ho tenim.
Però ens agradaria que concretament fos això.
I llavors, doncs, una mica tothom col·labora
amb el que té a casa.
Amb disfresses d'altres anys,
amb les coses de la canalla, dels crios...
I el cap de colla què diu?
Encantat.
Ell ens ajuda.
I tant.
I tant.
Tenim una escena reservada per ell.
Ho deia per si us despisteu,
per si pensa que els membres de la colla
s'estan despistant amb el lead-up i...
No, no.
A la seva hora ja ens dirà
Ep, s'ha acabat i que toca saig.
Cap és surt, el cap de colla?
Esperem que sí.
De fet, d'altres li hem destinat una escena per ell.
Aquí hem portat, a veure si ho puc mirar,
com tres folis.
Això què són?
Explica-ho.
Bé, això...
És el guió, no?
És el guió.
És la proposta de...
Bé, aquí falta un component,
que és el germà del Víctor.
Llavors, aquesta és la seva proposta.
Jo he fet una altra proposta
i el Víctor una altra.
Llavors, d'aquestes tres, en traurem una.
hem ficat en comú les idees,
doncs hem dividit la lletra amb els segons,
el recorregut,
el que fer,
qui surt,
material...
Bé, tot molt estructurat.
Molt complicat, eh, això.
Bé, molt complicat, molt laboriós.
Això és feina al darrere.
Si no ho has fet mai, sí.
Si no ho has fet mai,
el primer cop de vista dius,
ostres, què estic fent, no?
Però, bueno, ara ja sembla que ja ens van sortint idees...
Esbojarrades.
Esbojarrades i...
Sí, sí.
Va encartxent-ho, d'alguna manera,
l'ambient,
la implicació de la gent,
les idees...
Sí, sí, ara mateix és un boom,
clar, és que te trobes ja el dia abans
i, ostres, ostres, ostres,
que se'n ve tot a sobre
i també la gent es preocupa.
Això és la part que,
si en principi ens podia preocupar,
ostres, voldran fer-ho, no voldran fer-ho,
ara et trobes que sí,
que la gent està implicada.
Perquè això al principi
ho vau parlar entre vosaltres dos
o un parell més de membres a la colla i ja està?
Sí, bueno, en altres...
Últimament estem molt avorrits al Facebook, eh?
Estem molt avorrits.
Ah, és a través del Facebook,
ni tan sols cara a cara,
sinó que a través de la xarxa.
Clar, nosaltres ens trobem dimarts i divendres
i també et pots trobar el dia de la sortida.
No et veus cada dia,
però tenim un contacte més enllà de la pròpia colla.
Hi ha vegades que te'n vas a dinar amb altres membres.
No només són castellers,
també són amics, molts d'ells.
I si no són amics pròpiament,
tens altres formes de contacte amb ells.
El Facebook és el que ens està unint ara mateix.
Sabeu si hi ha algun leap d'up de colla castellera?
Sí, n'hi ha un.
De castellers de Barcelona,
que el van fer l'any passat.
Ells són, bàsicament,
també a través del Facebook,
que ens van comentar que es van necessitar
tota una tarda entre 3 i 4 hores
de rodatge per preparar-ho tot i fer-ho bé.
És a dir, nosaltres que inicialment ens ho plantejàvem
sí, sí, en una hora ho tindrem fet.
Amb un oret i això ho enllestim i cap a casa.
No, no, no, és més comodeta.
Ara comenceu a veure la magnitud de la tragèdia,
entre cometes, no?
Tu ho has dit.
Aleshores, la intenció és demà de 7 a 8, no?
Sí.
Assaig general.
I després a fer castells, a fer assaig de castells, clar.
I tant, i tant.
I aleshores, la segona cita,
la definitiva seria divendres que ve.
Definitiva, entre cometes.
Tot depenent del que ens trobem demà,
si veiem que, escolta, aquesta de conya,
doncs llavors gravaríem el divendres 3, crec que és.
Sí, divendres 3.
Divendres 3.
Si no, doncs, fins al següent divendres.
L'enregistrament el feu vosaltres mateixos?
Nosaltres, sí.
Una càmera, vamos, superprofessional.
De casa.
Escanolona, no pot ser.
Però, vull dir, qui s'encarrega de gravar-ho
és algú de la colla que ja està d'alguna manera?
Sí, és el seu germà,
és el que s'emporta a la feina de l'edició del vídeo,
de la gravació.
Suposo que tindrem més d'una càmera,
també,
que crec que em tocarà portar-la a mi,
i, bueno,
ho gravarem amb càmeres de casa.
Això de tindre dues càmeres pot donar per molt.
Per exemple, pot ser de tres quartes parts de la pantalla
ocupada per la càmera inicial,
que va per davant de tothom,
i l'altra que vagi en paral·lel,
que posis, per exemple, en blanc i negre,
al costat,
i aleshores vas veient diversos plànols.
Bé, aquí hi ha...
Tindre de l'amaterisme,
això ja és més treballat.
I un cop, doncs, el tingueu,
què voldríeu fer?
A banda de penjar-lo a la xarxa,
que això ja es dona per suposat.
No ho sé,
com he dit abans,
m'agradaria que arribés a qui toca,
perquè se'm doni compte
que tenim ganes,
que Xiquets del Serrallo té ganes de fer coses,
té ganes de seguir endavant,
però que necessitem ajuda de l'Ajuntament
per fer aquestes coses.
No podem estar en aquestes condicions
d'un local on el sostre
no arriba per assetjar res,
no tenim xarxa perquè la canalla pugui assetjar,
no tenim una zona per ells,
un gimnàs per ningú,
no tenim dutxes,
no tenim un local en condicions.
És un bon local d'associacions de veïns,
és un gran local,
no ens enganyem.
És un local pensat en horitzontal,
i nosaltres necessitem un local en vertical.
És que els castells no es fan a terra.
No es fan a terra.
Com a molt, el local en si,
el que dóna de si és per fer un pilar de quatre.
I els dies que plou,
que no ens enganyem,
plou cada any just el divendres abans a Santa Tecla,
et trobes de pressa corrents,
i ara què fas?
Has de tancar els castells i vas desesperat,
i cada any plou i plou.
És que és normal en aquest país.
I el que no pot ser, diguéssim,
és que a totes les altres colles...
Bé, enhorabona per ells que ho tenen,
està molt bé,
però ells tenen les condicions adequades,
i nosaltres ja fa 22 anys que esperem.
Recordeu un sou?
Estem al carrer Nou de Santa Tecla,
el número 9,
que està al costat de l'antic Nauta,
i això, diguéssim,
és la zona del barri del Port,
no estem pròpiament al Serrallo,
estem al mig del no res,
per dir-ho així,
és un lloc on la gent realment no hi passa.
No hi ha afluència de gent,
per tant, que pugui vindre...
Si, per exemple, cada dia passes pel davant
del costat de la jove,
tindràs 400-500 turistes,
allà davant, mirant-se els castells.
Si passes per davant del Serrallo,
bueno, per al costat del nostre local,
quanta gent hi ha, Gemma?
10? 15?
I els veïns, i gràcies.
I gràcies, sí, si no ens tira nous.
Us preguntava l'adreça exactament,
perquè si hi ha alguna persona
que estigui interessada,
perquè els fa gràcia els ciutats del Serrallo,
perquè els fa gràcia això del LipDap,
o, en fi, simplement perquè estan escoltant la ràdio
i diuen, ah, mira que divertit,
poden anar-hi demà a l'assaig?
Perquè, clar, veig que jo ho teniu tot molt ben estructurat
i sembla que cadascú tingui el seu paper.
Però és possible apuntar-se?
I tant, com més gent millor,
que tothom que tingui ganes de vindre a divertir-se,
que vingui, que serà benvingut.
No està tot repartit.
La gent no té encara
la seva disfressa o el seu paper.
Vull dir que estem oberts
a qui vulgui.
Ja, més un LipDap, com més gent hi ha,
millor, millor.
Com més gent surt, millor, no?
Pensa que hi ha escenes intermitges
amb dotze persones.
Per què? Perquè la cançó diu
tirar, tirar, tirar, tirar.
I, clar, cada vegada que dius tirant, tirant,
vas espinjant una persona.
És a dir, ja és una persona que va entrar dins el dia.
No ho expliquis, no ho expliquis.
Clar, és que aquí s'ha d'adaptar la lletra
als moviments.
Als moviments i a la lletra de la cançó
perquè el que surt allò en primer pla
canti o faci veure que canta,
que segueix la lletra de la cançó.
Alguna cosa més voleu comentar?
Ho teniu tot dit?
Bé, que vingui, que s'animi la gent
i que vingui a participar.
Teniu un grup fins i tot al Facebook
pròpiament del LipDap o de...
Més d'un esdeveniment creat
dintre del grup de la colla.
Molt bé.
És a dir, que a través del Facebook
us poden trobar...
LipDap, xiques del Serrallo,
o xiques del Serrallo pròpiament al Facebook,
ens trobaran.
Ens agreguin com a amics.
Perfecte.
Doncs LipDap, demà primer assaig,
de 7 a 8 de la tarda,
al local de la colla dels xiquets del Serrallo.
I si tot surt bé,
doncs divendres de la setmana següent,
el dia 3 de setembre,
ja farien tota la gravació
i ja el tindrien a punt.
En fi, per dates estaria molt bé
perquè arribaria just abans de Santa Tecla.
Víctor, franquet, gemellador,
moltes gràcies.
A tu.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Felicitats per la iniciativa,
que és tan divertida
i a més reivindicativa,
i que us vagi molt bé,
que us surti molt bé.
D'acord?
Merci.
Ens quedem amb la pegatina
i amb aquesta cançó,
El gat rombero.
Gràcies.