Les 10 del matí i 10 minuts,
aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarraona Ràdio, com dèiem abans
de la publicitat en el sumari,
parlant de la Universitat Rovira i Virgili
durant els propers minuts.
Entre d'altres coses, perquè el dia 19 d'octubre
la Universitat de Tarraona defensarà
la seva candidatura a ser campus
d'excel·lència internacional.
Per segon any consecutiu i després de rebre
el reconeixement de projecte
prometador, la URB doncs ara
optarà a assolir el màxim
segell, el màxim nivell
de projecció que li pot donar
aquest campus d'excel·lència internacional.
Aquest volem que sigui avui
el principal tema a abordar
en aquesta entrevista amb el rector de la
Universitat, el senyor Francesc Javier Grau.
Senyor Grau, molt bon dia. Hola, bon dia.
Estem davant d'una gran oportunitat
per la Universitat Rovira i Virgili
i per tot el territori que representa?
Per tot el territori i per la Universitat, sí, efectivament.
En què consistirà l'acte del dia
19 d'octubre? Presentar la candidatura?
Presentar la proposta? Què vol dir?
L'acte se suposa que serà igual
que el d'any passat. L'any passat va haver
una sessió que va durar molt
intensa tot el matí. Crec que hi havia
en aquell moment 17 candidatures que es presentaven
amb un temps
de cadascuna
que en promigui devia ser
del 10 minuts. En guany també
es projecta,
es preveu una intervenció de 10 minuts
per candidatura. N'hi ha
22 en guany que es presenten
i l'acte té un format
una mica de festival.
Sortim a l'escenari
i presentar en la millor
manera possible
amb el mínim, amb un temps molt breu
de 10 minuts,
l'essència del que és la nostra candidatura.
De fet, però,
l'avaluació ja està en marxa,
la Comissió Internacional ja està treballant
a través de la documentació
que ja tenen disponible.
des del 16 de setembre
totes les universitats
candidates van presentar
la nostra documentació,
la van fer disponible
a una web específica
i se suposa
que estan ja treballant.
Per tant,
l'acte de presentació
té un component
de projecció pública
i una mica també
de valoració
de quin és
el cor,
l'ànima
de la proposta.
La proposta,
el dossier,
el que defensarà
la Universitat Rovira
i Vergil a Madrid,
quin és el cor
que deia ara,
quin és l'argument,
quin és el fil
conductor
de la proposta
terraunina?
L'enguany
l'hem volgut simbolitzar
amb el que crec
que és un valor afegit,
una cosa
que la nostra candidatura té
i que no estan les altres,
és en la realitat
de l'agregació
de tots els agents
que generen coneixement
en la nostra demarcació.
estem parlant
de 22 entitats
generadores de coneixement
que s'han agregat
i el símbol
que feia referència
és que
precisament
el dia 16,
el mateix dia
que es tancava
el termini
per presentar la candidatura,
legalment
vam constituir
l'associació
Pol de Coneixement
Catalunya Sud,
on hi ha,
a partir de la universitat,
tots els instituts
de recerca,
tots els centres
tecnològics,
tots els hospitals
universitaris,
les associacions
empresarials
que
elles mateixes
generen coneixement,
tots aquests,
22 agents,
han constituït
el que
per mi és un cas
únic,
que és
una entitat legal
que ella mateixa
s'identifica
i per tant
representa un pol,
per això l'hem dit pol,
de generació
de coneixement
i aquest és el nucli
d'allò que presentem.
I això és un valor afegit,
això és una diferència
respecte a les altres universitats?
Entenc que sí,
perquè la Constitució
com a forma legal
vol dir que hi ha
un òrgan de Govern,
vol dir que hi ha
una comissió executiva,
una presidència,
és a dir,
que es configura
una política científica
de regió
i això és,
en el nostre cas,
una realitat,
mentre que
per molta voluntat
d'agregació
que hi hagi,
si no,
si cada gent
té la seva
missió independent
i no hi ha
compromís conjunt,
no hi ha
una veritable
agregació,
que en el nostre
sí que la portem.
Aquesta agrupació
quin paper
doncs jugarà?
Quin paper tindrà?
Aquesta agrupació
tindrà un paper
de
doble,
diguem,
de punt de vista intern
de
configuració
de política
comuna
científica,
per exemple,
d'atracció
de talent,
d'utilització
d'infraestructures
i,
des d'un punt de vista
extern,
de projecció
comuna
conjunta
d'informació
cap a la societat
i cap al món
de quina és
l'activitat
científica
que es du a terme
aquí.
Són 22
entitats
que representen
tot el territori.
Que són
de tot el territori,
des de
IRTA,
que està present
a Sant Carles
de Ràpita
i a Matbové,
INNOVI,
en l'àmbit del vi,
els centres
tecnològics
de nutrició
i salut
i de la química,
Vitec
de Falset,
el parc científic
del turisme
i l'òsia
de Vilaseca,
etcètera.
Amb la Universitat
Rubí i Virgil
hi competiran
una vintena
de...
22 en total.
22 en total.
El 22
és casualitat.
22 universitats.
I a què aspira?
És a dir,
com expliquem
els ullens
de Tarragona Ràdio
a què aspirem?
És a dir,
quin seria
el nostre premi?
Tenia aquesta distinció
de Campus
d'Excel·lència
Internacional
que representa
diners,
prestigi,
les dues coses?
Està bé
que fossin
les dues coses.
I no és el cas?
De moment
parlant de prestigi
i la cartera buida.
Estem en un mal moment
econòmic,
tothom ho sap.
Els pressupostos públics
de recerca,
tant a nivell estatal
com a nivell
català,
no estan
en el seu millor moment,
malgrat compromisos
de manteniment,
que el manteniment
en si mateix
ja és una cosa,
ja es pot considerar
una cosa positiva
en un moment
de restricció econòmica,
és un mal moment
econòmic
per aportar
noves fonts
de finançament
en el sistema.
Això tots ho sabem.
Em sap greu
perquè tant d'esforç
conceptual
de priorització,
de l'estructuració
del sistema
de recerca
a Espanya
mereixeria
un millor moment
econòmic,
diríem.
I sí que
ja
associat
al projecte
hi ha un
apartat
de finançament.
Avui en dia
el món
científic,
els universitaris
i els centres
de recerca
de fet
estem reclamant
un major
compromís
econòmic.
però també
som conscients
de quina és la realitat.
En la situació
actual
la qualificació
de Campos
d'Excel·lència
sí que comportaran
noves inversions
però
la fórmula
que avui
està
de la taula
és a través
de préstecs.
Per tant,
tindrem
accés
a un
finançament
que al cap
i la fi
també
algú
haurà de
tornar,
i la pròpia
administració
s'haurà
de tornar
amb ella
mateixa,
és a dir,
és un
avançament
d'inversions.
D'aquesta manera
és un
avançament
d'inversions,
serà un
finançament,
serà un
préstec
que ens permetrà
anar més ràpid
en la configuració
física
d'aquest
pol
de
coneixement.
Però
sobretot,
i això sí que queda,
és que en un
mapa
d'Europa
on
aquesta iniciativa
es produeix
a Alemanya,
a França,
al Regne Unit,
també s'està
provint a Espanya,
emargeixen
aquests pols
d'excel·lència
internacional
que en si mateixos
se reconeixen
l'un a l'altre.
Que Europa pot dir
que Berlín
té un pol
d'excel·lència
internacional
en l'àmbit
de la catàlisi
i que n'hi ha
un altre a Tarragona.
És el que busquem.
En la convocatòria
de l'any passat,
en la del 2009,
va quedar
la Rovira i Brasil
com a projecte
prometedor,
si no m'equivoco
aquesta és l'expressió.
Això representava
4 milions d'euros.
Van representar
4 milions d'euros
en aquesta modalitat
de préstec
i un 1,2,
1 milió
o 200 mil
de subvenció directa.
I on han anat
aquests diners?
On els han destinat?
Doncs,
els 4 milions d'euros
estan destinats
a construcció
perquè és un avançament
d'inversió.
S'està construint
amb...
Ho hem simbolitzat
amb un equipament
que és de millora
tant docent
com de recerca,
que és el Centre
de Recursos
per l'Aprenentatge
i la Investigació
al CRAI,
que ara mateix
s'està fent
l'ampliació
al Campos de Catalunya
en base
en aquest finançament.
Aquest és un projecte
molt concret,
crec que és la manera
també de fer-ho
i a més simbòlic
en el que representa
la millora
de docència
i d'investigació.
I la subvenció
ha anat en equipament.
Equipament
que ens permetrà
inaugurar
el Centre Tecnològic
de la Química
de Catalunya
molt properament.
De fet,
els contractes
ja s'han produït
i en el proper mes,
propers mesos,
s'aprovirà
tot aquest equipament.
El que va passar
l'any passat
amb aquesta convocatòria
del 2009
és això,
que la Rovira i Brasil
va quedar com a
projecte prometedor,
això li va suposar
aquests diners
que comentaven
i també,
pel fet ja
de quedar finalista
en la convocatòria
de l'any passat,
aquest any,
directament,
podem dir...
A la fase final.
...que hem anat
a la fase final.
Aquest festival
que anomenava el Rector
que es produirà
el 19 d'octubre
a Madrid.
Aleshores,
en guany
no aspirem
a ser projecte
prometedor,
en guany
aspirem
a estar
entre les millors.
Quantes poden ser
les millors?
Com l'any passat, eh?
Sí, exacte.
Però l'any passat
ens vam quedar
en el segon esglaó,
podríem dir.
En guany
aspirem a estar
a dalt de tot,
al pòdium.
L'any passat
no coneixíem
fins i tot
a l'últim dia
i al mateix dia
de la presentació
es feia especulacions
sobre quants
podrien tenir
el segell.
I
l'opció
de la Comissió Internacional
va ser restrictiva.
En aquell moment,
els que no vam entrar
ens va doldre,
naturalment,
però també s'entén
que sigui restrictiva.
No es pot tenir
un segell d'excel·lència
i que s'escampi
per tot el territori.
és una manera
de diluir
la paraula
d'excel·lència.
De manera que
van ser pocs
els que van tenir
aquest segell.
El que esperem
en guany
amb el precedent
de l'any passat
és que sigui
d'una dimensió
semblant.
Per tant,
que en el global
d'Espanya
quan s'acabi
tot el procés
hi hagi
una dotzena
de campos
d'excel·lència
internacional
en tot Espanya.
Recordo també
que hi ha
en aquest qualificatiu
de campos
d'excel·lència
internacional
hi van introduir
també
una doble
categorització
diguéssim
de nivell mundial
i de nivell europeu.
I
que per aquesta via
doncs
el Ministeri
entenc
que alleugereix
certa tensió
en la dificultat
de qualificar
de qualificar
aquests projectes.
Crec que
en el mapa espanyol
amb una dimensió
del voltant
de 15 projectes
la URB
ja ha d'estar
i això és el que esperem.
I està convençut
que hi serem?
Jo crec que...
De fet,
estava convençut
que hi seríem
l'any passat.
Realment,
suposaríem
més enllà del prestigio
que comentàvem
i de tot el que em parla
fins ara
representaria
estar realment
entre les millors
a nivell espanyol
i això també
ens situa molt bé
a nivell europeu
a nivell internacional
que de fet,
clar,
és el segell
que indica això
campus d'excel·lència
internacional,
no?
Exactament.
El programa
el que fa és
una oportunitat
d'apareix
podria no existir
aquest programa
d'excel·lència
en altres països
no l'han desenvolupat.
Encara que no existís
els paràmetres,
els indicadors
ens diuen
que aquesta és una universitat
que està entre
els millors de l'Estat.
El nombre
quantitatiu absolut
no és una universitat
gran,
no?
Hi ha universitats
molt més grans,
per tant,
fàcilment
amb quantitat
absoluta
de titulats
o d'investigadors
o de producció
científica
o de contractes
no podem dir
que estem entre
els 10 millors
de l'Estat.
Però quan fem
ràtios,
quan estem,
quan
parlem
de resultats
per inversió
o resultats
per dimensió,
quan parlem
en termes
no absoluts
sinó en termes
relatius,
la nostra universitat
sí que margeix
entre
les 10 primeres
de l'Estat
fàcilment.
Mirem
producció
científica,
mirem
contractació,
etcètera.
I,
per tant,
no ens cal
una convocatòria
de campus
per dir-nos,
per demostrar
en el sistema
universitari espanyol,
però sobretot
per demostrar
a la nostra societat
que aquesta universitat
està entre
les capdavanteres
de l'Estat.
L'oportunitat
del campus
d'excel·lència
és molt bona,
perquè això
representa
un segell,
és una constatació.
Són molts
els condicionants
i no és tan sols
aquests elements
que he parlat
de productivitat
científica
els que defineixen
aquesta excel·lència,
d'excel·lència.
Hi ha altres
de tipus
territorial,
de tipus
també,
per què no dir-ho,
de tipus
de distribució
política
en l'Estat.
Per tant,
no és tan senzill
com això.
Però
un dels principals
beneficis
de tot aquest
moviment
que hi ha hagut
aquests dos últims anys
és que crec
que
a través
d'aquesta evidència
pública
que hi ha hagut
la nostra societat
és més conscient
que té una bona
universitat.
Sens dubte.
La resolució
se s'abre el mateix
dia 19
de les universitats
seleccionades?
L'any passat
va ser
un parell
de dies més tard.
La mateixa setmana.
Hi haurà una mica
d'impàs.
En fi,
aquesta sens dubte
és una notícia,
un projecte
de grans dimensions
importantíssim
per la universitat
del qual avui
volíem parlar
evidentment
amb el rector
Francesc Javier Grau.
Aprofitem però
per repassar
algunes altres qüestions
com a mínim
per recordar
que ara fa un mes
ja començaven les classes
d'aquest curs 2010-2011.
Tot amb normalitat,
com qualificaria,
com definiria
aquest curs
per a la universitat?
El de la implantació
definitiva
de Bolònia?
Sí,
aquest és el tret
més característic,
més important
d'aquest curs.
Després d'un període
de tres anys
amb molta activitat
en la reforma
de tots els plans d'estudis,
podem dir que
aquest curs
2010-2011
no hi ha hagut
cap estudiant
que en primer curs
es matriculeix
d'un títol antic.
Això vol dir
que ja el procés
ja està
totalment implantat,
ara ja és una qüestió
de temps
el substituir
el títol d'antics
que es van extingint
pels nous
que van emergint.
Però
tots els primers cursos
ja són
de titulacions noves
en el marc
d'aquest espai europeu
d'educació superior
i això
passa una vegada
passat aquest 2010
és el fet
el tret característic
d'enguany.
Pel que fa als equipaments
en rector
i abans ja comentava
també tot el tema
de la problemàtica
econòmica
s'estan aturant
s'han aturat
algunes de les coses
que estaven en marxa
com estan
el procés d'obres
que el campus
Catalunya
crec que també
el campus
Asselades
s'han de fer
o s'estan fent
tot va
al seu ritme habitual
s'ha retardat
s'han aturat
algunes obres?
Una mica de tot
perdó
una mica de tot
perquè
les fonts de finançament
són diverses
tenim en marxa
el campus
de les Terres de l'Ebre
que està
a ple ritme
jo crec que acabarà
tal com estava previst
i per tant
aquest divendres
que fa la inauguració
de curs
d'enguany
la següent inauguració
de curs
ja la farem ja
en el nou edifici
jo crec que això
està bé
l'obra
avança
adequadament
tenim en marxa
la reforma
del CRAI
del Campus Catalunya
que també
descansa
amb recursos
propis
aquests
obtinguts
en l'anterior
convocatòria
de Campus d'Excel·lència
i també
crec que
no hi haurà
cap problema
en el seu calendari
d'obres
als centres
tecnològics
n'hi ha
dos
amb obres
n'hem inaugurat
ja dos
n'hem inaugurat
el de Falset i el de Vilaseca
i el d'arreu
del Centre Tecnològic
i Nutrició i Salut
també
el finançament
està garantit
per un fons
FEDER
i
s'està
construint
segons per vist
i el Centre Tecnològic
i la Química
jo crec que
l'inaugurarem
abans de final d'any
aquestes obres
que són bastantes
com podem veure
estan avançant
adequadament
n'hi ha una
que encara
està subjecta
a que el govern
hi doni la seva aprovació
que no està
tant en mans
de la universitat
perquè respon
al contracte
de programa
d'inversions
de la Generalitat
i
és un dels acords
que en el seu dia
es van prendre
dins d'aquest programa
que és la construcció
de la
Facultat d'Educació
i Psicologia
nova
en el Campus Catalunya
que completa
el Campus Catalunya
i aquesta
està pendent
que el govern
de la Generalitat
hi doni
el darrer vistiplau
diríem
el Consell Executiu
ha donat el darrer vistiplau
perquè es pugui
procedir
a la
contractació
de l'obra
estem pendents
d'això
tenim una mica de tot
una mica de tot
i ha deixat pel final
allò que encara
ens preocupa
però això últim
que comenta
en fi
la decisió final
que correspon
al govern
de la Generalitat
tenint en compte
que ara estem
al final
d'aquesta legislatura
al Parlament de Catalunya
i que hi haurà
eleccions
i que hi haurà
un nou govern
vostè és dels rectors
que creu que
el govern de Catalunya
ha de tenir
un departament
propi d'universitats
com s'havia tingut
en altres èpoques
ho dic perquè
aquest és un tema
d'un cert debat
recurrent
sobre la necessitat
o no
l'aposta política
d'un govern
pel món
de les universitats
vostè creu
que és important
que es recuperi
un departament
específic
d'universitats
o que aquesta
és una qüestió
retòrica
i que l'important
és que
en fi
la voluntat política
del govern
de torn
sigui una aposta
clara
per les universitats
del país
el problema
és que el discurs
sigui retòric
jo crec que tothom
avui
està acostumat
a un discurs
que parla
de la societat
del coneixement
i de la importància
de fet
el lloc central
que les universitats
i la recerca
a les universitats
ocupen
en aquesta societat
del coneixement
la nostra societat
no pot involucionar
ha de desenvolupar
s'ha de seguir
desenvolupant
per estar
al capdavant
del món
en desenvolupament
social i humà
i això passa
avui
per ser
competitius
en un món global
que és molt competitiu
la recepta
per tant
no hauria de ser
retòrica
sinó
hauria de ser
convenciment
de la societat
i si ho és
de la societat
ho és
dels polítics
que la representen
la recepta
és
innovació
basada
en nou coneixement
i això
descansa
en tenir
un sistema
de recerca
essencialment
bàsica
de la qual
surt
les puntes
de recerca
aplicada
que està
en tot el món
desenvolupat
en les universitats
si això és
ens ho creiem
com a societat
de fet
si la societat
ho reclama
el polític
ho tradueix
en el seu programa
i en els seus compromisos
dic això
perquè probablement
l'encaix
és que
des de la societat
no s'acaba
de reclamar
prou
llavors
si de veritat
ho creiem
si no és
un discurs retòric
en qualsevol govern
cal que hi hagi
una política
molt definida
de recerca
i innovació
de formació
superior
recerca
i innovació
un departament
d'universitats
no només
universitats
un departament
que tracti
el món
de la generació
de coneixement
i de transformació
d'aquesta generació
de coneixement
amb major
competitivitat
del país
i això és
formació superior
recerca
i innovació
aquest departament
és central
en la política
de qualsevol govern
perquè sobre
aquesta política
descansa
la sostenibilitat
futura
del país
des d'aquest punt
de vista
per mi
és indubtable
que cal
un departament
no només
d'universitats
parlo
de formació
superior
i fins i tot
aquí crec
que tenim
una confusió
tenim una confusió
en el nostre país
que ens fa mal
aquesta formació
superior
separada
entre la universitària
i la no universitària
que fa que considerem
la no universitària
com a secundària
quan de fet
és terciària
i jo parlo
de formació superior
recerca
i innovació
i això
per mi
és un departament
clau
de qualsevol govern
que es formi
doncs ja que parlem
d'això rector
que li semblen
les noves retallades
pressupostàries
del Ministeri
de Ciència
i Tecnologia
i ara parlem
a nivell d'estat espanyol
parlant d'això
d'innovació
recerca i desenvolupament
segona retallada
consecutiva
que és inconseqüent
amb el discurs
que es fa
per tant
deu voler dir
que en el fons
no es creu
aquest discurs
que és el que em preocupa
perquè
anem-nos a l'extrem
i eliminem
la inversió
perquè
és prioritària
la inversió
en altres
nostres àmbits
cap on va el país
un país
que té
l'estructura
econòmica
que té
si no
fa una aposta
cap a la millora
de la competitivitat
basada
en nou coneixement
quin és
el seu futur
quina és
la competitivitat
davant d'un món
que és molt més gran
en nombre
a aquestes economies
emergents
de països
com Brasil
Xina
Índia
Rússia
tot plegat
sumant
la meitat
del món
i el
nostre sistema
aquesta Europa
rica
i acomodada
i benestant
de l'estat
del benestar
és la desena
part
d'aquest
gran conjunt
on pot anar
el nostre petit país
si no
està en la punta
de la competitivitat
per mi
que això és el que diu
el discurs
ortodox
s'ha d'anar
en aquesta direcció
i s'ha d'anar
sostingudament
tirar enrere
la aposta
feta
en els darrers anys
no tan sols
ens fa perdre
posicions
sinó que malbarata
tots els esforços fets
per mi
és inconseqüent
i crec
que
si es fa
si el govern
pren aquesta decisió
malauradament
és potser
perquè la societat
no li reclama prou
és més culpa
de la societat
que no pas
de la classe política
és que la classe política
és la que la societat vol
queda clar
així acabem
aquesta conversa
amb el rector
de la universitat
Rovira i Virgili
parlant d'això
de les relacions
de la política
amb el món universitari
a propòsit
de qüestions
d'actualitat
que li plantejàvem ara
tenim la cita
del 19 d'octubre
ens la posem al calendari
la universitat
Rovira i Virgili
defensarà la seva candidatura
per ser campus
d'excel·lència internacional
rector molta sort
que vagi molt bé
moltes gràcies
i a veure si assolim
aquesta distinció
de qualitat
a nivell mundial
gràcies
en la propera
bon dia