Josep Maria Carautó, bon dia.
Bon dia.
Ens trobem a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona,
aquest divendres s'inaugura aquesta exposició sobre el cinematògraf.
Vostè té una llarguíssima col·lecció entorn al cinematògraf i al món del cinema.
Sí, el cinematògraf per mi va ser, diguem-ne, un punt i a part
de tot el que era el precine, que eren moltes joguines i demés,
que eren imatges, moltes d'elles dibuixades, que tenien una correlativa,
doncs que donant-los un moviment es veien també aquestes imatges en moviment.
Llavors, a l'arribar al cinematògraf és quan els germans Lumière van inventar l'obturador
i van inventar la fotografia instantània, de manera que les fotografies
ja es van poder anar imprimint amb una pel·lícula, una cinta,
que doncs permetia moure's a la velocitat de 16 imatges per segon.
Vostè, al llarg d'aquests anys, com ha aconseguit recopilar aquesta mostra?
Perquè comentava abans que té més de 15.000 peces.
Sí, sí, sí, sí.
Bé, jo vaig fundar una empresa que es diu Suministes Calònic,
dedicada a la instal·lació de cabines de cine i tota la part tècnica dels cines, diguéssim.
Clar, amb l'etapa de les multisales, doncs, se n'han muntat moltíssims
i també se n'han reformat moltíssims.
Al portar maquinària nova, la maquinària vella sortia
i és la que jo anava recollint.
O sigui que em sabia molt greu que això es fes molt bé i tot això.
I clar, a base de més de 30 anys,
doncs, una mica, una miqueta, ara una miqueta aquí, allà, aquí, allà,
doncs, vas recollint moltíssim.
I és aquest, podríem dir, aquest patrimoni de peces i màquines
fabricades algunes a cops de llima,
sense els adelantos que hi ha avui en dia,
i de gran importància, sobretot, cultural.
Quines peces podem trobar entre aquesta col·lecció?
Les més representatives?
O quin tipus de peces hi podem trobar?
Aquí podem trobar, a part del Lumière,
doncs, també hi ha la càmera de Bastor Keaton,
que és la que va fer, és l'original,
que va fer la pel·lícula de Cameraman.
Després també hi ha una, la primera màquina,
que es va fabricar per pel·lícula de 60 mil·límetres,
que no es veu que no els va donar prou resultat
i no en van fabricar cap més.
Aquesta també la tinc, que és única,
és una peça única, aquesta me la aprecio moltíssim.
També hi ha una altra que fa cine,
no en pel·lícula, sinó en un vidre.
hi ha un vidre que les imatges queden fixades allà a la vidre
i fa un moviment molt especial i molt curiós
que es veu cine, també és una màquina molt estranya.
diguéssim, no?
I, bé, no en trobaríem d'altres.
Això és el dia que vingueu a veure la col·lecció,
disfrutareu.
S'aprenen moltes coses allà.
Aquí hi ha una petita mostra,
però vostè tot això es pot veure,
es pot materialitzar a Barcelona, si no m'equivoco,
o almenys és la idea,
la idea de fer-hi un museu, una aula de cinema,
perquè tot això us pugui ser visible.
Exactament, exactament.
I aquesta és la idea de fer-ho a Barcelona
i que això us ho pugui visitar tothom,
però amb un caràcter instructiu,
un caràcter instructiu totalment.
O sigui, jo, de fet, no soc un col·leccionista.
Jo soc un personatge que ha anat recollint unes peces
per un dia fer una aula de cinema
de la part tècnica,
perquè, fixa't tu, el cine,
per mi, és un arbre que té dues branques,
la branca artística i la branca tècnica.
Jo soc de la part tècnica,
que és la que jo he treballat, encara hi treballo.
I llavors, perquè de la part artística,
ja hi enteneu, ho enteneu tots molt.
Hi ha molta gent que hi entén.
i la part tècnica és la que jo voldria explicar.
I per això, totes aquestes peces formen una línia
per poder explicar precisament des que es fa un guió
fins que es projecta la pantalla.
Aquesta és la idea meva.
Aquí a Caixa Tarragona hi ha una petita mostra
d'aquestes més de 15.000 peces.
Quina és la peça més valuosa
o la més interessant que podem trobar a l'exposició
que es podrà veure fins al gener aquí a Tarragona?
Aquí a l'entrar,
hi ha una llinterna màgica.
La llinterna màgica va ser molt important
perquè va durar tres o quatre dècades
que va estar funcionant,
que els llinternistes anaven pels pobles
amb uns vidres pintats,
explicant llegendes, històries i tot això.
O sigui, donant un espectacle,
hi ha una d'aquestes llinternes aquí
que és de dos objectius
que té un monitor al costat
que es veu com funciona.
O sigui, la gràcia que s'han muntat les coses aquí
és que gairebé totes aquestes aparells
tenen un monitor
que es veu el seu funcionament.
No la cal tocar, ni destapar, ni res.
La pots mirar, però el monitor t'explica coses.
Aquesta és la meva tendència,
que les màquines diguin alguna cosa
per elles mateixes.
I també hi havia a l'entrada aquestes sombres
que també era una cosa única.
Sí, aquestes sombres
és un plegable
que és una peça única
perquè és d'una gran quantitat
de peces de cromes retallats
o tot això.
I col·locats d'aquesta forma
fa la seva impressió
a la profunditat que dona.
I després el Lumière,
això no cal dir-ho,
que és la peça final
de tota l'exposició.
Hi ha prescinoscopis,
hi ha màquines de fotografiar,
una màquina de fotografiar portàtil molt grossa,
que sembla mentida que sigui portàtil,
però es plega i queda com un maletí.
i moltes altres peces importantíssimes.
Aquestes sombres també són molt importants,
aquestes sombres de l'isla de Java
i franceses també,
que són desenc,
que també al funcionar
es veuen per monitor,
com funcionen.
I fins i tot,
Josep Maria,
una imatge en 3D
i no fa falta les ulleres 3D
per veure-la.
No,
això és una tècnica
que van desenvolupar
ara fa dos o tres anys
una empresa de Barcelona
que es diu
Punto La Pospor.
i aquí podem veure
aquestes fotografies
de la col·lecció,
que són estèries,
ull esquerre i ull dret,
i ells les han passat aquí
amb un ordenador
i, mitjançant,
un monitor especial,
podem veure-les en 3D,
en 3D,
sense ulleres,
que això és el que jo
estic demanant
a tots els tècnics
i tots els savis
que el cinema
s'hauria de veure
sense ulleres,
el relleu sense ulleres.
Jo ja ho he dit molt,
he fet escrits
i he fet de tot
perquè s'hi trenquin el cap
i ho faran.
Esperant, eh?
Això està en marxa ja.
Hi ha el material
i tot per fer proves
i tot està en marxa.
Sí.
Vostè l'ha vist canviar
molt al cinema més,
senyor Greuto,
perquè 30 anys també dedicant,
sí,
tombant per tots els cinemes,
posant de nous
on hi havia vells,
l'ha vist canviar radicalment.
Sí,
nosaltres vam ser
uns dels pioners
ara fa 30 anys
que ho vam fer canviar bastant
perquè abans a les cabines
hi havia 3 persones
fent treballar les màquines,
diguéssim,
enrotllant pel·lícula
i tot això.
Però clar,
això era antiretricament,
rentable,
antirentable,
de tal manera
que ens vam dedicar
a automatitzar les cabines.
I clar,
llavors,
ja hi va haver
una era
de canvi
perquè no fes falta
tant personal.
I aquelles 3 persones,
en vés de fer treballar
una cabina,
doncs en fan treballar
potser 10 o 12 o 18 o 24 de cabines.
per què?
Per què?
Perquè tenen
unes automatismes
i tenen unes coses auxiliars
que nosaltres vam anar treballant
amb el temps
per ajudar
a que els cines
no tanquin,
sinó que se n'obrin.
que se n'obrin.
I per acabar,
senyor Carautó,
per què creu que val la pena
que la gent vingui a l'exposició
aquí a Caixa Tarragona?
Per què creu que val la pena això?
Venir una estona,
passejar-s'hi
i veure tot el que
ja està exposat.
Sí,
aquí és interessant
de venir
primer per veure les peces
que se n'adonaran
que totes són centenàries.
Després
hi ha unes pantalles aquí
que també els expliquen
més o menys
com treballen
totes aquestes màquines.
I després
que llegeixen
uns plafons que hi ha
hi ha unes grans fotografies
i uns escrits
que també
que se'ls llegeixin
si poden.
Perquè aquí
hi ha dades
dels invents
i totes aquestes coses.
Vull dir que
jo crec que és importantíssim
passar aquí
mitja hora
o tres quarts
mirant tot això
que hi ha un bon espai
i cap molta gent
i em sembla
que hi ha unes hores
que és
visita guiada
que hi ha uns nois
que ho expliquen això.
Sembla que és
de sis a set
o per aquesta hora.
Bueno,
s'ha d'agafar un programa
i enterar-se'n bé.
Josep Maria Cauto,
moltíssimes gràcies
i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adeu.
Gràcies.