I demà arriba al Teatre del Metropol de Tarragona
l'espectacle Sucre.
És una estrena, és un muntatge
que arriba de la mà de Noelia Linyana,
un projecte que va sorgir
amb una tasca com una mena feina,
com una Paco en la luna.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
Noelia Linyana. Molt bon dia, Noelia.
Hola, molt bon dia.
A veure, Sucre, Sucre, allò de dir
si anem allò fàcil,
i dius que ha de ser un espectacle molt dolcet,
segur que ho és, però és moltíssimes coses més
i jo tinc entès que parteix, entre altres coses,
de tota una sèrie de vivències i experiències personals, no?
Ja ho crec que sí.
Perquè, bueno,
Sucre va sortir del nom
i la inspiració de l'espectacle
perquè vaig començar a tindre diabètic
i a partir d'aquest moment
vaig començar a viure
i vaig començar a adonar-me que a la vida
se'nsucren i se siguin un munt de coses
que no calen, que no fan falta
i que es pot viure molt millor
sense afegir.
Ja siguem vivint, sentint
i, bueno,
intenta ser una mena d'espectacle
llevant importància a les coses
i donant alegria
i, bueno,
això me va ser una nova inspiració.
Clar,
normalment coincideix a tothom
amb la seva experiència vital
que a vegades
quan tens, doncs,
alguna dificultat
que té a veure amb la teva salut,
amb el bé o benestar,
realment pots aprendre l'opció
de quedar-te en un racó
o realment valorar tot allò
que probablement anteriorment
no li donaves importància.
Exactament, doncs,
això és el que m'ha passat
perquè jo parto tota la meva vida
ballant
i contant històries d'altres persones,
d'altres coreògrafs
com el Sergi Anabert,
amb el que ha estat huit anys
i ha ballat al Metropolo
un munt de vegades
i m'ha enriqueixit un munt
però ara tinc jo alguna cosa que dir.
Tinc ganes de contar,
tinc ganes de fer sentir
i de contar
el que jo necessito contar
i aquesta és la primera vegada
i ha contat amb l'ajuda
de Paco en la Luna
que ha sigut un encontre
meravellós
i una fusió
amb la música en directe
molt interessant.
D'això en parlarem
del treball conjunt
amb Paco en la Luna
però de fet
tot dona a entendre
que el teu espectacle
és positiu, optimista,
ple de vida, no?
Ple de vida,
ple d'il·lusió
i de, bueno, de vida, sí.
Aquesta és la paraula,
ple de vida.
És la dansa
però també és la música,
són moltes més coses,
com comentaves.
Sí.
Ho fas amb Paco en la Luna
i la vostra col·laboració
com sorgeix?
Doncs la nostra col·laboració
sorgeix
que es van conèixer,
jo el vaig conèixer
a concerts seus
i ell vas començar
a vindre espectacles meus
i, bueno,
vas començar
una inspiració,
el parlar,
el fer un espectacle
d'una mena o de l'altra
i van sortir un muntor
i des,
però a la fi,
aquesta segur,
la que s'ha solidificat
i la que ha anat
de veritat
on tenia que anar.
Tota la música original
de l'espectacle
ha estat feta
per Paco en la Luna
o teniu altres elements
amb què juguem?
Perquè és com un col·laboració,
no?
Hi ha músiques
que estan ja a la tares,
que ja estaven fetes,
rítmiques,
però també hi ha músiques
que estan composes
i que no estan en directe,
composes per la Luna.
És una mescla de tot.
en l'espectacle
s'ha de treballar
de tot.
És que tenim algunes dificultats
per sentir-te,
Noelia,
a través del telèfon mòbil,
per això a vegades
allò,
si hi ha algun silenci
és perquè no hem sentit
la teva última intervenció.
És la música,
és la dansa,
però hi ha altres elements
dins de l'espectacle,
perquè la tendència,
i més en dansa contemporània,
és cada cop aprofitar
tots els elements plàstics
que tenim al nostre abast.
Exacto.
A mi,
jo parto molt de temps
a la dansa contemporània,
però estic molt interessada
en totes les altres arts.
M'interessa molt la plasticitat,
els vídeos,
tot,
això és un conjunt de coses,
no només dansa.
Ja,
bueno,
jo recomano a tothom
que vinga
a averiguar
què passarà demà a Metropols.
Perquè és l'estrena,
demà,
de l'espectacle.
Sí,
sí,
és l'estrena,
l'estrena de la companyia,
de l'espectacle,
de tot.
Per tant,
a partir d'aquí
ha de començar
a moure's pel món,
i aquí tinc entès
que també fareu
doncs una meca
de muntatge audiovisual
que serveixi
de promoció
per l'espectacle.
Sí,
exacte,
exacte.
N'hi ha projeccions
i a més es gravarà
per a fer la difusió
de l'espectacle,
que ja tinguem
alguna resposta per allà
i els contactes,
bueno,
és com el punt de partida
per a anar endavant.
Ara,
és com a casa,
que sigui al metropol
perquè em sento
com a casa,
amb els tècnics,
amb l'espai,
amb tot.
És un espai familiar ja,
no?
Sí,
sí,
i doncs com soc de València
també,
amb una mica de canvi
entre Barcelona
i València
i bueno,
trobo que Tarragona
és el lloc.
Tu habitualment
treballes i vius a Barcelona?
Sí.
Home,
doncs molt bé,
triar una ciutat
i un teatre
com el Metropol
que a més aquí
hi ha moltíssim públic
aficionat a la dansa,
dansa clàssica
però contemporània
també hi ha en referència
i a cada temporada
ja sabem que hi ha
grans espectacles de dansa
com aquest que esperem veure demà.
Per cert,
com tenim costum
en aquest programa
i ens encanta,
sempre convidem
un parell d'oients
al teatre
i m'agradaria
que els hi diguessis
als oients en general
per què han d'anar
demà al teatre
a beure sucre?
Doncs han d'anar
demà al teatre
a beure sucre
per atendre
un món de sensacions
i per vibrar
amb nosaltres
perquè és un espectacle
molt sincer
no té gran complicació
però té molta emoció
i molt que dir
i jo penso
que és una oportunitat
que no s'ha de perdre.
Noia,
ens has convençut,
eh?
I anirem demà
al Metropol.
Moltíssimes gràcies
i molta sort.
Moltes gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu-adéu.