De la memòria a la creació, l'ordre i el caos.
Darrere d'aquest títol inquietant i suggerent,
d'altra banda, hi ha una magnífica exposició
que ha produït el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
i que ens acosta a un diàleg entre el passat i el present
i a la creació artística de quatre dones ben diferents
que treballen en diferents punts del planeta.
Pilar Sada és conservadora del Museu Nacional Arqueològic
i avui l'hem convidat perquè la veritat és que val la pena
que pareu atenció en aquesta exposició i aneu a visitar-la.
Pilar, molt bon dia, benvinguda.
Molt bon dia, gràcies.
Ha tingut l'amabilitat de portar-nos un catàleg
que jo confesso que no l'he vist encara a l'exposició
i el tenim aquí damunt de la taula
i a mesura que vas passant els fulls del català
i veus l'obra d'aquestes quatre dones
tindran ganes de matisar-ho tot, de parlar de tot una mica.
D'entrada, és importantíssim, diria jo,
i posar en valor que és una producció pròpia
del Museu Nacional Arqueològic,
no és una exposició itinerant, que està molt bé
i que ens nodrim molt.
Podria convertir-se en itinerant a partir d'aquí.
Però el punt de partida seria a Tarragona, està produïda
i si et sembla, abans d'entrar en el contingut
i el sentit que té l'exposició,
fora vos saber com es va creant,
perquè, clar, això no ha sorgit d'un dia per l'altre,
ja fa temps que es treballa,
amb la feina artística i creadora de quatre dones,
dues viuen a Barcelona,
una altra a Denver i una altra a Japó.
Quatre artistes.
Com entren en contacte amb el Museu Nacional Arqueològic?
Sí, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
ja fa molts anys que té una línia d'exposicions temporals
que la denominem Antiguitat-Contemporanitat
i hem anat fent diferents projectes
que el que volen és això,
és posar l'antiguitat, el nostre patrimoni,
com a eix central de la més estricta contemporanitat
a través de la creació contemporània.
Sempre diem que nosaltres som un museu del passat,
som un museu d'història, d'història antiga,
però tot el que fem sobre aquest passat és contemporani.
I, per tant, ens agrada molt i ens interessa molt
entrar en diàleg amb els creadors contemporanis.
Això no és una novetat.
Sabeu que molts dels artistes de l'avantguàrdia del segle passat
van prendre com a referent el passat,
les històries, les cultures antigues,
les cultures indígenes,
i es van nodrir de tot aquest contingut
per realitzar la seva obra més avanguardista
i més contemporània.
Rodent, ara en venia al cap.
Picasso, tants, no?
I, per tant, nosaltres sempre és una línia
amb la que hem cregut molt
i hem treballat, com sabeu, amb els fotògrafs,
amb projectes com Tàrraco Objecte Imatge,
amb els gravadors com Félix Tàrraco,
amb els ceramistes, com Aigua i Pols de Tàrraco,
amb les instal·lacions i l'art conceptual
com La memòria dels déus
o la darrera, que va ser el 2008, ara fa dos anys,
amb les noves tecnologies amb Roma Amor.
Més o menys cada dos anys
ens agrada presentar un projecte d'aquestes característiques.
I van ser Inma Givert i Marisa Perales,
dos de les components d'aquest grup de quatre, com deies, creadores,
que van posar-se en contacte amb el director del museu,
en Francesc Terrat,
per expressar-s'hi el seu interès
en presentar un projecte
des de la seva àrea creativa,
que és la joieria,
vinculat amb el Museu Nacional d'Arqueològica de Tarragona.
Vam establir els primers contactes
i vam començar a elaborar aquest projecte.
Ja fa dos anys que estem treballant en aquest projecte,
que es va convertir en un projecte a quatre veus
i una cinquena, que era el Museu Nacional d'Arqueològica de Tarragona,
en el qual es van començar a definir moltes coses.
Elles quatre ja fa temps que treballen juntes,
s'han exposat als Estats Units, s'han exposat al Japó,
i més o menys cada dos o tres anys presenten un projecte.
I, en aquest cas,
Inma Givert, que és Tarragonina, és de Bonastre,
li feia molta il·lusió poder presentar un projecte a Tarragona
i, a més a més, estava fascinada
per la història antiga, el nostre passat clàssic.
I va ser a partir de la documentació,
de la definició de tota una sèrie de línies de treball
que va començar per l'ordre i el caos,
dues forces de la natura creatives,
que ens va fer acostant-se a la mitologia clàssica,
a les divinitats femenines,
ja són quatre dones,
i a partir d'aquí, entre les divinitats femenines,
les peces d'orfebreria i de lluyeria
que el museu exposa del seu passat romà...
Que és des de l'exposició permanent.
Això mateix.
Una part de l'exposició permanent,
altres que són de recent troballes
en les darreres excavacions,
que hem aprofitat també per exposar-les en aquesta exposició,
que és una de les coses que fem,
intentem sempre en les exposicions temporals,
presentar nous personatges de l'arqueologia tarragonina,
i també altres joies que en velles els hi van fascinar,
com eren les joguines,
les taves, les nines articulades,
tot el tema de les joguines.
I amb tot aquest conjunt
vam començar a definir el projecte expositiu
que el que pretenia era precisament això,
acostant-se al nostre passat,
a la nostra memòria.
El rerefons és la nostra història,
però la motivació és la presentació
d'una obra creativa absolutament contemporània,
en què el passat està com a referent,
perquè, en definitiva, no podem fugir d'ell.
Seria un absurd fugir d'aquest passat.
El resultat de veritat que són unes peces
que et quedes absolutament amb boca badada
de veure el nivell que tenen aquestes quatre artistes.
El contingut, l'exposició s'articula en quatre apartats,
memòria, caos, natura i ordre,
com tu ve deies,
que corresponen a cadascuna de les artistes.
I per aquí puc llegir...
Home, que no se l'han jugat del tot del tot,
perquè s'han posat sota la protecció d'una deessa cadascuna, no?
Sí, cadascuna els va interessar molt
quan vam començar a parlar de l'ordre i el caos,
què és l'ordre, què és el caos, no?
D'on prové abans del panteó olímpic ordenat amb Zeus
existia el caos en el que dominaven altres tipus de divinitats,
divinitats fonamentalment femenines.
Bé, vam començar a discutir sobre tot això,
una discussió molt interessant des del nostre punt de vista
i també molt interessant des del seu punt de vista, no?
Perquè els va donar molts matisos també a la seva obra.
I, finalment, de totes les deesses
i les divinitats femenines que vam anar recorrent i veient,
van escollir cadascuna una d'elles.
Ima Givert, que va treballar sobre la memòria,
va escollir precisament Nemosine,
la deessa de la memòria,
i mare de les nou muses.
Sharon Schaffner, que va treballar sobre el caos,
va escollir Igea, la deessa de la salut.
Mayumi Tsukuda, que treballa fonamentalment
amb fibres naturals,
fibres que ella agafa de la natura,
va escollir, com no podia ser d'altra manera, Diana,
deessa protectora de la natura i dels boscos.
I Marisa Perales,
que ha presentat una obra basada fonamentalment
amb els còduls que ella mateixa recull de les platges,
amb les pedres que ella recull.
Precioses, eh, aquestes peces.
Unes peces fantàstiques
i que tenen, a més a més, a darrere molt de contingut.
Vull dir, són estèticament molt boniques,
però a darrere tenen tota una història,
tot un concepte molt elaborat,
en el que ella compara a les pedres,
els còduls que estan fets per la natura,
estan moldejats per l'aigua,
les compara amb les persones, no?,
que la vida ens va moldejant
i ens va fent d'una manera determinada.
Doncs ella va escollir, precisament,
una ninfa, una ninfa adormida,
protectora de les aigües i dels llacs.
I amb tot aquest conjunt d'idees,
van anar elaborant les seves peces.
Unes peces que s'articulen molt bé
en la presentació de l'exposició
amb les peces originals de les que han partit
o han pres aquesta inspiració per realitzar la seva obra.
Clar, com tota obra artística i més col·lectiva,
hi ha diferents nivells de lectura.
D'entrada, el purament estètic,
que ja t'impressiona molt quan veus les joies,
aquest diàleg passat i present que esmentaves,
però, per exemple, quan fas aquest diàleg,
penses en els materials, en el sentit de l'estètica,
que està molt lligat amb el fons que teniu al museu,
aquestes peces antiquíssimes.
Però també, per exemple, l'utilització de materials,
perquè veiem des de materials preciosos,
la plata, per exemple, l'or,
però també materials diferents,
que des del punt de vista econòmic no tenen tant de valor,
que és la tendència també que hi ha en l'actualitat,
en la jolleria, treballar amb diversos tipus de materials,
des del fang fins a l'or blanc, per posar un exemple.
Un altre dels fils conductors de l'exposició,
precisament, són els materials.
Elles van estar veient i es van informar,
els vam documentar,
sobre els materials de les peces del museu.
Evidentment, hi ha or, com dius, hi ha plata,
hi ha bronça, hi ha coure, hi ha molts metalls,
però també hi ha altres tipus de materials.
Hi ha l'os, per exemple.
I un dels lligams entre totes les seves obres,
precisament, és l'os.
Un material que no s'utilitza massa en la jolleria,
i, en canvi, un material que, com veus en les seves peces,
és un material molt referent.
O, per exemple, la pedra.
La pedra, que en el Museu Arqueològic
és, diríem, una mica l'estrella.
I en la història, molts materials,
molts del nostre patrimoni,
està basat en els elements petris.
I elles van prendre tot aquest lligam de...
O, per exemple, aquesta peça que estàs mirant ara,
que es titula, precisament...
Amb una punta de fletxa romana.
Això mateix, no?
És un penjoll.
Es diu Cullaret Històric, no?
I és un penjoll que està fet en base a peces històriques,
peces de diferents èpoques,
cosa molt semblant a una de les peces
que es posem al museu,
que és una cadena moderna amb talles antigues,
una peça del segle XIX
que pertany a les col·leccions del museu,
en la qual un col·leccionista es va fer muntar
tota una sèrie d'entalles romanes
amb una cadena d'or del segle XIX, no?
Que és una manera de fer
que ha estat també en totes les èpoques, no?
Moltes perles, també veiem per aquí,
nàcars, és a dir,
és que s'utilitza tot tipus de material.
I hi ha fins i tot Clos Cadou,
com aquesta peça,
aquesta mena com de nina articulada,
que és Clos Cadou...
Que deia ser una mica la rèplica de la Nina d'Ibori, o...?
És una referència.
I hi ha una que és, jo diria,
que és una creació pràcticament instantània
a l'haver vista aquesta nina d'Ibori.
De Janus.
De Janus, eh?
Amb dos caps, com el deu Janus.
I és una nina que Sharon Schaffner
va crear a partir de la seva fascinació
per la nina d'Ibori.
Hi ha un collaret de pescador de plata
que està tot ple de panjolls,
apetitets,
que tenen a veure amb efectes marítims.
Sí, i que són una mica com els amulets
que es portaven a l'època romana,
que hi havia infinitat de amulets
que tenien diferents virtuts.
I, bueno, una mica és tot aquest gran contingut de peça.
Crida molt l'atenció al treball de l'artista japonesa,
Mayumi Tsukuda.
Són materials més relacionats amb teixits,
amb fibres naturals.
Fibres naturals.
Ella viu en uns boscos del Japó.
Ella treballa sobre el paper,
però precisament per aquesta articulació
i aquest contacte que han tingut,
doncs també inclou denes de collaret,
inclou també fragments d'os, vidre...
Vull dir que són un treball molt relacionat.
Una cosa que volia comentar
és precisament el tema de la globalització
i el tema de la història.
Les quatre artistes han treballat sobre una història
que a nosaltres ens és molt propera al nostre passat romà,
però és evident que Sharon Schapner
i Mayumi Tsukuda
no formen part de la seva història.
I, en canvi, no només han pogut treballar
i s'han fascinat per la nostra història
perquè estem en un món globalitzat.
I aquí aquesta globalització
ha sigut una globalització positiva.
Jo penso que en el món actual
no podem passar de cap de les històries.
Totes en són afins, totes en són properes.
En un moment que estem constantment
compartint els mateixos espais
amb persones que venen d'orígens diferents,
de cultures diferents,
jo crec que aquesta exposició una mica
també el discurs és aquest.
Cap història ens pot ser aliena,
cap història ens queda lluny.
Totes formen part de la nostra realitat actual.
Aquí també he d'estacar allò que dèiem
a l'inici de la conversa
de com quatre dones
amb referents culturals completament diferents
tirant endavant aquest projecte
que té una coherència extraordinària.
Com hem de visitar l'exposició?
Fan visites guiades, eh?
Jo diria que és molt interessant,
a veure, sempre un per ell mateix
pot visitar-la,
però en aquests casos,
quan hi ha aquest missatge
i aquests missatges múltiples,
no està malament fer les visites guiades.
Sí, jo penso que la visita guiada
és una opció per conèixer l'exposició
i conèixer tot aquest rerefons.
La veritat és que el muntatge expositiu
és un muntatge molt intimista.
El passat, la història,
està darrere d'un vel,
està darrere de les cortines,
físicament està darrere de les cortines,
com si no volguessin treure el cap,
però hi és allà, la història.
I les peces estan exposades
d'una manera que destaquen molt,
però és per fer un itinerari molt personal.
Hem volgut que les quatre creadores
diguessin la seva,
no només a través de la seva obra,
sinó també a través del text,
i cada un dels apartats està introduït
per com elles han viscut el projecte,
com elles han desenvolupat aquest projecte.
Per tant, també tenim la referència conceptual
del que elles han viscut en aquest projecte.
I jo diria que es pot fer els dos recorreguts.
Un recorregut més guiat,
més pautat amb tot aquest rerefons,
que és una mica el que hem volgut expressar
en l'exposició,
però després d'aquest recorregut
més íntim, més personal,
quedant-se cadascú
amb la seva creació personal
a partir dels inputs, dels estímuls
que els puguin donar
les obres d'aquestes quatre artistes.
Són peces que tenen gènere
i no només per les seves creadores.
Quatre dones, peces que,
si diguéssim,
aquestes joies me les puc posar
perquè les podríem posar,
són joies de dones,
no són joies masculines
o en principi, en aparença.
Diguem que també hi ha un discurs
de gènere en aquesta exposició
o no cal filat en prima?
No, jo crec que sí,
que es nota que és una obra creativa,
jo crec que és una obra creativa
de quatre dones
i que hi ha hagut una discussió,
un discurs, una elaboració
a partir d'un llenguatge
fonamentalment femení.
També és a dir que han participat també homes
en la decisió
i que jo crec que cadascú
ha fet la seva aportació.
Però sí que és cert
que en la seva obra
ja Marisa Perales ho comenta
en el seu text, no?
Ella ha escollit la ninfa dormida,
ha treballat sobre el passat
del nostre passat clàssic,
el nostre passat romà,
sobre el patrimoni de Tàrraco,
però això li ha remogut
el seu passat personal,
el seu passat personal
que està fonamentalment dominat
o articulat
a partir de les seves dones,
les dones de la seva família
que l'han conformat com és,
com aquestes pedres
que ella ens presenta,
aquests còduls
conformats per l'aigua, no?
I ella ho diu, no?,
que és una obra molt personal
i és una obra tamitzada
per aquestes vivències
de les dones
de la seva història.
Està acabada d'inaugurar
fins quan la tindreu al museu?
Fins el 3 d'octubre,
per tant està tot l'estiu,
és una exposició que ens ha d'assemblar
que presentar-la
amb motiu
del 7è
Traveling Symposi
de joieia contemporània
que ha hagut
durant tota aquesta setmana passada
i finalitza
ara a principis d'aquesta setmana
aquí a Tarragona,
que era el moment
en què s'estava discutint
sobre la joieia contemporània,
podia tenir molt d'interès,
però que també l'hem volgut presentar
durant tot l'estiu
i part del començament
de la tardor,
perquè ens sembla
que és una exposició
que pot permetre
veure el patrimoni
de Tàrraco
des d'un altre punt de vista
i un altre punt de vista
que sumi
al punt de vista normal
que tenim
a les exposicions permanents.
I abans ho hem comentat
així una miqueta
per sobre,
li sortiran bolos
a aquesta exposició?
És probable,
ja ens ho van comentar
el dia de la inauguració,
hi ha gent que s'ha interessat
i és probable,
és una exposició
jo diria que molt esportable,
perquè com deia
és una exposició...
Però obliga a traslladar
peces originals del museu,
obliga a traslladar
algunes peces originals
del museu,
però que són d'un format
que jo diria
que són exportables,
també és una manera,
a nosaltres ens agrada
també portar
el patrimoni
de Tàrraco
fora de les nostres fronteres,
perquè també és una manera
de fer difusió
i també atraure
altres visitants
a visitar
la Tarragona real
i venir fins a Tarragona.
I a més a més
jo diria
que amb aquesta idea
d'un projecte global
i globalitzat,
és un llenguatge
que jo crec que és molt comprensible
a qualsevol lloc del món.
Sharon Schaffner ho deia,
ella no coneixia
Tarragona,
coneixia Barcelona
perquè havia exposat a Barcelona,
però no coneixia Tarragona,
es va quedar
absolutament
encantada
amb tot,
amb el patrimoni
i deia
que és una exposició
que pot estar
a qualsevol ciutat del món.
Ella ens ho deia
l'altre dia.
No hi ha dubte,
només el catàleg
ja dius
obres magnífiques,
no us la podeu perdre
i ja que
la Pilar l'hem convidat
sobretot
per parlar de l'exposició,
però volem aprofitar
què és aquí
perquè som pràcticament
finalitzant el mes de juny
i el museu ja fa temps
que té dissenyades
les seves activitats
que ara a l'estiu,
a les famílies,
als turistes
i als més joves
que han de buscar
una alternativa
per ocupar el temps
d'una manera
en condicions,
no?
Constructiva.
Sí,
com cada any
tornem a obrir les portes
a la Vila Romana dels Munts
amb Callus i Faustina
que ens conviden
a la seva vila
tots els caps després
dels dissabtes.
Comencem precisament
aquest proper dissabte,
el dia 28 de juny,
em sembla que és,
que és el dissabte,
sí,
el 28 de juny,
i estarà fins a la primera setmana
de setembre,
el 4 de setembre,
que finalitzaran
les visites
teatralitzades
a la Vila dels Munts,
que són una manera
diferent
d'apropar-se
al patrimoni romà
i en aquest cas
a la Vila Romana dels Munts,
a Altafulla,
d'una manera
molt participativa,
molt empàtica,
molt de primera mà
des dels seus propietaris,
Callus i Faustina,
que com a bons anfitrions
ens conviden,
ens obren la seva casa
i ens conviden
a finalitzar
a un refrigeri
sota les moreres,
que és una manera
molt distesa
de continuar parlant
del patrimoni
i de la història.
Des del primer moment
que Callus i Faustina
van decidir
obrir les portes
de casa seva,
la veritat és que
és una activitat
que l'heu continuat fent
de cada estiu
de manera interrompuda,
amb moltíssim èxit,
sempre amb llistes
molt atapaïdes de gent,
allò amb llistes d'espera.
Sí, sí,
la tenim sempre plena
i és una activitat
que la gent
l'està esperant
i que ja hi compta
amb què pugui
fer-la
durant l'estiu
i ens sembla
que és una manera
molt distesa
i molt participativa
d'apropar-se al patrimoni.
Com sempre,
plantegem
fer vacances a Tàrraco,
no només a Tarragona
i als seus voltants,
que també,
que ens encanta
que vingui tothom
a gaudir de les platges
i del nostre patrimoni,
i el que els hi proposem
és això,
que facin vacances a Tàrraco
des del museu,
que es converteixin
en exploradors
i és una visita
al museu
des d'una vessant diferent,
molt participativa,
també molt empàtica,
molt en família,
molt per fer,
distesament,
un apropament
a la ciutat
amb les característiques
més importants
de com era la vida
a la ciutat,
com eren els seus monuments,
el seu urbanisme,
com vivien la seva gent,
què menjaven,
de tot tipus,
i a partir d'aquí,
doncs,
bueno,
animar-los
a fer una visita
a tota la ciutat.
I per als més joves,
aquest any,
els hi proposem
que visquin
un estiu històric,
i en aquest sentit,
doncs,
proposem
tres activitats
que es faran
durant el mes de juliol,
un taller d'arqueologia,
un encaix a la història,
una manera
d'apropar-se
a la història
a partir de l'arqueologia,
ara que tenim
aquest programa
de Sotaterra
a televisió
que jo crec
que està animant molt
el coneixement
de l'arqueologia,
doncs,
aquí el que els hi proposem
és que coneguin
què és l'arqueologia.
I després,
els hi proposem
dues activitats més,
una,
que es diverteixin
com feien els romans,
una activitat
a partir del joc,
i l'altra,
aquest any
que hem posat en marxa
el mirador del teatre,
els hi proposem
que passin
un matí de teatre,
que vinguin al museu
per conèixer
el que era un teatre
en època romana,
què hi feien,
què s'hi feia,
i que facin
un taller de màscares
i que puguin
fins i tot
fer una petita
representació,
un taller de màscares
i que s'ho passin
d'una manera divertida
i distesa
a partir del patrimoni,
a partir del coneixement
de la història,
que la història
no té per què ser avorrida,
sinó que la història
ens ha de conformar
la nostra personalitat
i el nostre coneixement.
Es tracta
que es posin en contacte
amb el museu,
que reservin
les seves places,
perquè lògicament
són grups limitats,
i a tot això
jo m'imagino
que aneu programant
també visites
guiades per les famílies,
pels turistes...
Sí, sí.
El programa per joves
comença el 8 de juliol,
ho fem cada dijous,
el 8 de juliol,
el 15,
el 22
i el 29 de juliol,
amb uns horaris
que tenen
a la nostra web
tota la informació.
El vacances a tàrrec
ho fem
tots els dimecres
dels mesos
de juliol i agost,
amb dos horaris diferents,
a les 11
i a les 12.30,
i, com deia abans,
el que a Lluís i Faustina
us conviden a la seva vila,
són tots els dissabtes,
comencem aquest dissabte,
acabarem el 4 de setembre
i ja estan les llistes obertes.
O sigui,
tothom que vulgui informació,
que ve trucant
als telèfons d'informació
del museu
o ve a través
del correu electrònic
o consultant la nostra web,
pot tenir tota la informació.
I l'ocasió
única
d'estrenar
aquesta exposició,
que és una producció
del Museu Nacional Arqueològic
i fins al mes d'octubre
està a la vostra disposició.
Permet més d'una visita,
com totes les bones exposicions.
Pilar Sada,
conservadora del Museu,
un plaer,
com sempre,
moltíssimes gràcies
per venir i enhorabona.
A vosaltres,
moltíssimes gràcies
per l'oportunitat
que ens doneu
de poder informar
i molt bon estiu a tothom.
Igualment,
adeu-siau.
Gràcies.