logo

Arxiu/ARXIU 2010/ENTREVISTES 2010/


Transcribed podcasts: 1313
Time transcribed: 17d 17h 13m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Estem a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
les 10 del matí, pràcticament 12 minuts d'aquest divendres 9 d'abril,
un divendres en el qual tenim una previsió prou destacada.
Aquesta tarda obre Portes, finalment,
en una carpa situada al primer tram de la Rambla,
en el tram més proper al balcó,
obre Portes una gran exposició dedicada a Tarragona 2016,
la candidatura de la ciutat de Tarragona
a ser capital europea, precisament l'any 2016.
Una mostra, una exposició per explicar
l'aspiració de la ciutat a ser aquesta capital cultural europea.
Dels continguts i dels objectius de la mostra,
volem parlar aquest matí durant uns minuts
amb la tinent d'alcalde de Patrimoni
i coordinadora de la candidatura, la senyora Rosa Rossell.
Senyora Rossell, bon dia.
Bon dia, tinguem.
Per què han decidit posar-hi una gran carpa a la Rambla,
una exposició que a més estarà pràcticament durant tot un mes
per explicar la candidatura?
Doncs mira, perquè creiem que potser feia falta
que la gent de Tarragona sapigués
per què ens presentem a ser candidats de la capital europea de la cultura
i també, evidentment, pels visitants que puguin aquests dies estar per Tarragona
i també per explicar què vol dir ser capital europea de la cultura.
i, per tant, vam pensar que seria molt adequat posar aquesta carpa
en una exposició que és molt didàctica.
O sigui, no és una exposició per entrar i veure uns quants quadres,
sinó que és una exposició per seguir-la i per anar llegint el que posa.
I llavors vam pensar, posem aquesta exposició a la Rambla
i després la intenció nostra és portar-la també als barris.
Què podrem veure, doncs, a l'exposició?
És a dir, del que es tracta d'explicar una mica d'això de forma molt pedagògica,
en què consisteix la candidatura, això de capital cultural europea?
Mira, és una exposició que, sense voler ser jovinistes,
el que pretenem és explicar que ja fa dos mil anys que Tarragona juga amb Europa.
I, per tant, en l'exposició hi podem trobar des d'un plafó
amb un planell de la ciutat de Tarragona on hi ha els equipaments culturals
i els nous equipaments que preveiem dins del pla d'equipaments
que ja vam presentar ara fa dues o tres setmanes.
Després hi ha una altra secció on hi ha un pla d'Europa
on hi ha marcades les ciutats amb les quals Tarragona al llarg del temps
ha tingut relacions molt directes amb aquestes capitals europees.
Després hi ha una altra secció que és molt maca
en la qual s'han agafat nou personatges importants de totes les èpoques
que han dit frases relacionades amb Tarragona.
I hem procurat que aquests nou personatges fossin diferents
de països diferents i que les frases fossin dites amb llenguatges diferents.
Perquè el que volem demostrar és que Tarragona ha estat sempre dins d'Europa
i ha estat coneguda per Europa
i que, per tant, ara el fet de voler ser capital europeu de la cultura
doncs ens és una cosa molt fàcil i molt propera.
Després hi ha una altra secció on expliquem en el visitant
la varietat d'oferta cultural que podem tenir a la ciutat.
Intentem explicar tot això.
El que no expliquem, evidentment, és el projecte final.
Perquè, a veure, hem d'aclarir que el mes de juny, l'11 de juny,
acaba el termini de presentar aquest primer projecte
per veure si som escollits en aquest primer tall.
Però el projecte definitiu del que es faria en el cas que fóssim triats,
això s'ha de fer a la segona fase.
En aquesta primera fase hi ha un qüestionari molt ampli
en el qual hem de limitar-nos a contestar les preguntes
que fa el qüestionari, evidentment ampliant-los
tot el que nosaltres considerem oportú.
I, evidentment, que en aquest qüestionari també s'indica una mica
les bases de tot el que volem fer
i del per què creiem que som possibles candidats.
És a dir, que l'11 de juny, per aclarir-nos
i perquè el ciutadà s'aclareixi,
és la data final de termini en què les ciutats de l'estat espanyol
presenten formalment les seves candidatures.
Efectivament, efectivament.
I a partir d'aquí se sabrà...
Sí, a partir d'aquí, llavors ja, a veure, els timings,
ja no els marquem naltros,
el marcarà l'equip aquest d'experts
que n'hi ha sis triats pel Ministeri de Cultura
i set criats per la Comissió Europea.
Llavors, ells ja marquen el timing.
L'única cosa que sabem és que disposarem, doncs,
davant d'aquest equip d'una mitja hora
per aclarir punts,
perquè ens facin preguntes sobre el que nosaltres presentem.
A partir d'aquí trien,
sempre ha de ser més d'un,
no hi ha límit màxim de persones que trien
i pel que se'ns va dir en una de les reunions
que es va fer al Ministeri,
doncs, pels gestors que estaven portant les candidatures,
doncs, no volen posar un límit de dir
en triarem tres, en triarem quatre,
vull dir, van dir que triarien les opcions
que ells consideressin que tenien validesa
i que podien deixar ben alt el pavelló.
Entre els punts forts de Tarragona 2016,
la ciutat es presenta com la candidatura de Catalunya.
Aquesta és una mica...
Home, aquest és un punt molt fort.
Aquest és un punt molt fort
perquè una de les coses que et demanen
a la Comissió Europea
és el que tinguis tu l'unanimitat de la regió.
I això nosaltres ho tenim pels quatre costats,
perquè ara últimament ens va arribar
ja la certificació del govern de la Generalitat,
que ens dona suport, que vol que siguem
la capital catalana de la cultura el 2016.
Tenim el suport del Parlament de Catalunya,
tenim el suport en aquests moments
de les diputacions,
de les quatre diputacions,
27 Consells Comarcals,
val a dir que, doncs,
si hi ha la futura vegueria de Tarragona,
doncs, totes les comarques que la conformen,
els Consells Comarcals, ens han donat suport.
I una cosa que és molt important,
vull dir, a veure, tenim en aquests moments
526 ajuntaments de tot el país
que representen un total de 6 milions i mig de catalans
que el seu plenari per unanimitat ens dona suport.
Per tant, vull dir, a veure,
jo crec que en aquests moments
som la ciutat de l'Estat
que té realment el suport institucional més alt.
A partir, per cert, de l'11 de juny,
ja sabem que el calendari no depèn de Tarragona,
el punt final en què es decideix
quina ciutat de l'estat espanyol és capital cultural.
Això, en el calendari, quan se situa?
Ens han dit, ens han assegurat
que seria abans de les properes eleccions municipals,
ens han dit que ho volien dir
abans que comencessin les precampanyes i tot,
per tant, calculem que hauria de ser entre desembre i gener,
més o menys, quan ens donessin els resultats.
En fi, tot això, de totes maneres,
no és el que s'explica,
no és el fonamental d'aquesta exposició de la que parlàvem.
El que vol la mostra és explicar al ciutadà,
doncs, en fi, tota una sèrie de coses que estàvem comentant.
Ha de servir també, senyora Rossell,
com a primera gran mostra per apropar-se al públic,
per apropar-se al ciutadà,
tot i que ja ho han fet en moltes altres activitats,
però aquesta és la més important realitzada fins ara?
A veure, jo crec que les dues més importants realitzades
va ser el gran concert que vam fer el mes de juny del 2008,
sí, del 2008,
que va ser quan vam presentar oficialment a la ciutadania
que ens presentàvem i que volíem continuar, doncs,
la lluita per ser la capital europea de la cultura.
Recordeu que va ser un concert important
amb l'Àngel Ódena i Camerata i tal.
Llavors, jo crec que durant tot aquest temps,
i potser ha sigut també per la manca
d'un pressupost econòmic que ens permetés
tirar una mica la casa per la finestra,
feia falta aquest visual a la ciutat
de què realment ens presentava.
Hi havia gent treballant,
en aquests moments tenim més de 20.000 adhesions
de ciutadans de Tarragona
i de gent visitant que s'hi han volgut adherir,
però sí que ens feia falta, doncs, això,
el poder estar de cara a la ciutat dient
som aquí, volem fer això i ensenyar-ho,
i és el que hem decidit.
Teníem clar que ho havíem de fer, doncs,
precisament uns mesos abans
que presentéssim la candidatura.
A mi ja m'hagués agradat, eh,
doncs, durant aquests últims dos anys
poder tenir unes pancartes immenses,
penjades de no sé on,
amb el qual digués que volíem ser, doncs,
la capital europea i la cultura,
com han tingut altres ciutats,
que potser s'han dedicat més a fer visible
que ells es presenten
que realment a treballar per poder-se presentar,
perquè no oblidem que això també ha passat, no?
I que a vegades és molt més important
aquesta feina de formigueta
que hem estat fent nosaltres
de demanar les adhesions,
d'anar tenint un bon coixí
que va, després, no mostrar-te tant el ciutadà.
I, per tant, ara volem fer aquesta demostració...
Volem sortir al carrer, per dir-ho d'alguna manera.
Efectivament, sí.
Aprofitant la mostra,
qualsevol ciutadà, qualsevol visitant,
es podrà adherir a la candidatura?
Oh, i tant.
A veure, nosaltres el que volem
durant aquest mes que estarem aquí a la Rambla
i que, a més, doncs, hem volgut
que per Sant Jordi també ser-hi, no?,
allò ben presents,
és que tothom que es vulgui adherir
ho podrà fer,
però també volem fer
a veure, que es vegi
qui s'adhereix
i, en aquest cas,
qualsevol entitat
que es vulgui adherir
d'una manera visual.
Nosaltres, davant de la CARP
hi ha un petit escenari
amb el qual donem opció
a qualsevol entitat,
qualsevol corral,
que diu, jo em vull adherir,
doncs, truqueu,
mira, ens vindria bé tal dia, tal hora,
doncs, veniu, fem l'adhesió
i, doncs, després, no ho sé,
doncs, hi ha una corral infantil
que es vol adherir,
doncs, bé, doncs, després
podran fer la seva petita actuació
davant de la CARP
per donar suport, doncs,
a la candidatura.
A veure, la primera entitat, doncs,
que ha demanat
de fer aquesta
aquesta adhesió
visible,
encara que, evidentment,
no faran cap activitat
dalt de l'escenari,
doncs, són els PIMEC
que ho farem dilluns.
És a dir, que qualsevol entitat
interessada
podrà, d'alguna manera,
fer aquest gest públic
visual
per donar suport
a la candidatura.
O alguna entitat
que ja s'hagi adherit,
doncs, com, per exemple,
hi ha, doncs,
l'Associació de Músics
de Tarragona
ja ens ha dit,
ells porten
molt de temps
adherit,
van ser, potser,
de les primeres,
junts
amb Aranxa,
Sagardó
i Camerata,
potser van ser
les tres entitats
culturals
que es van adherir
primer a la candidatura
i han dit que ells, doncs,
es faran presents
amb alguna actuació,
vull dir,
ells ja ens diran
el que volen fer.
La mostra, recordem,
estarà oberta
fins al diumenge
2 de maig,
això vol dir
pràcticament
tot un mes.
Més enllà del que hem explicat,
que hi haurà la carpa
a l'embalat
durant tots aquests dies,
hi haurà, doncs,
i més enllà
d'aquests gestos públics
d'entitats culturals
de la ciutat,
hi haurà alguna altra
activitat puntual
i concreta
algun dia,
sigui per Sant Jordi
o en altres dates?
Estem organitzant una mica
les activitats que farem
a partir d'una mica
també de les propostes
que ens estiguin
arribant de les entitats.
El que no volíem
era
fer una programació,
per exemple,
a nosaltres d'activitats
i que llavors
no poguéssim
donar cabuda
a les entitats
que volguéssim fer coses.
Per tant,
hem pensat
que com que
el prioritàri allà
era que la gent
entrés a la carpa
a veure l'exposició
i que fes adhesions
particulars
si en aquest moment
li venia bé
o tenia ganes
de fer-ho,
doncs hem preferit
potenciar precisament
l'exposició
i el fet
que la gent vingui
a fer una programació
d'activitats
que tampoc és
el que havíem de fer
en aquest moment.
Això sí,
vull dir,
ara amb la senyora
Carme Crespo
estem preparant
una inauguració
de l'Estiu
Tarragona Cultura
sonada.
Del Festival d'Estiu?
Sí.
De l'Estiu Tarragona Cultura.
Al començament de juliol
hi haurà un espectacle
que serà,
jo crec que serà important
i sonat
que ho fem conjuntament
la candidatura
i el Departament de Cultura.
La veritat és que
aquesta primavera
hi ha moltes activitats
a part que Sant Jordi
arriba en una gran quantitat
de presentacions de llibres
i hi ha el tema
de Tarragona 2016.
En fi,
tenim el centenari
del Metropol
amb moltíssimes activitats
que també hi haurà
al mes d'abril,
sobretot maig, juny.
En fi,
i ara ens anuncia això
de cara a l'estiu.
D'alguna manera,
però,
la mostra ha de servir
finalment
perquè el ciutadà
de Tarragona
s'ho cregui?
És a dir,
s'ho cregui realment
que l'Ajuntament
i tothom que hi ha al darrere
aspira
a la capital cultural europea?
Suposo que
perquè fins ara,
com que s'ha fet
aquesta feina interna,
això no s'ha visualitzat gaire?
Jo crec que ara
el ciutadà
ja s'ho està creient
perquè,
a veure,
la feina aquesta
que nosaltres hem anat fent
donant resultats
i ja s'ha fet visible
els suports
que tenim institucionals
i,
a veure,
en aquests moments
estem en més de 20.000
adhesions
de ciutadans
de Tarragona.
Jo crec que s'ha anat fent
vis...
Ja s'ho creuen,
però falta
aquesta visual
final
que pretenem
amb aquesta carpa.
la inauguració
és aquesta tarda
a les 7.
A les 7.
La carpa estarà oberta
fins al 2 de maig,
com dèiem,
en horari de...
Sí, sí, no, no.
Des de les 9 del matí
fins a les 9 del vespre.
Sí, sí, sí.
En fi,
tothom s'ho trobarà
perquè, a més,
en fi,
està en un lloc molt cèntric
i és una gran oportunitat
per poder-se adherir
a la candidatura
a Capital Cultural Europea.
Abans d'acabar,
una pregunta
sobre l'actualitat del dia
a partir d'una notícia
que apareix al gratuït
més tarragona
i que afecta
l'àrea de patrimoni.
Rosa Rossell,
com deia,
és la tinent
d'alcalde de patrimoni.
Hi ha una notícia avui
en el gratuït
més tarragona
parlant del risc
d'esfondrament
a Cal Ardiaca,
aquell edifici
que, en fi,
tothom recordarà
que és el que està
al Pla de la Seu,
que és on ha d'anar,
on s'ha de construir
un petit hotel
de luxe
de 5 estrelles.
L'Ajuntament
ha decidit
apuntalar l'edifici,
no?
No, no, no.
L'ha apuntalat
l'empresa
que farà
les obres
i els propietaris,
evidentment,
de l'empresa
que vosaltres sabeu
que va sortir
la notícia
que al projecte
se'ls havia fet
una sèrie
de requeriments tècnics.
Aquests requeriments tècnics
ells ja els han presentat
a l'Ajuntament.
En aquests moments
s'està
amb el procés
de concedir
la llicència
ja d'obres
per començar a treballar.
El que passa
és que, a veure,
hem tingut un hivern
molt plujós.
Cal ardiar
que tenia ja
un problema.
Vull dir,
a veure,
abans que comencessin
aquesta empresa
a fer projectes
se sabia
i nosaltres vam anar
a fer la visita
que les taulades
estaven
en molt,
molt mal estat.
Però en molt mal estat.
I en aquell moment
hi havia unes goteres
importants
en el sostre
de la sala noble,
de la gran sala
del Palau
i nosaltres sabíem
que allò
perillava.
Evidentment,
aquest hivern,
amb el mal temps
que hem tingut,
hi han hagut
unes filtracions
molt importants
d'aigua
i l'empresa
va dir,
escolteu,
perilla.
I el senyor
alcalde
i el senyor
Xavier Terrés
amb molt bon criteri,
vull dir,
vam estar-ho parlant
i vam dir,
veure,
tot i que encara
no està donada
la llicència d'obres,
que entrin
i que apuntalin,
perquè el que no podem
fer és que la casa,
doncs,
per deixadesa
d'un tràmit
municipal,
doncs,
hi hagi un perill
de què se'nsorreix la casa.
La llicència d'obres
encara no la tenen,
però la empresa
continua manifestant,
evidentment,
el seu desig
de fer l'hotel
i han presentat
aquestes modificacions
que l'àrea de patrimoni
havia requerit
per poder conservar.
No, no, no,
va ser l'àrea tècnica,
vull dir,
va ser des d'urbanisme,
des d'urbanisme.
A veure,
nosaltres,
en el moment
que ens van explicar
i vam veure
en el projecte
el tractament
que es faria
a les restes romanes
que hi ha a l'interior,
vam veure
quin era el tractament
que es faria
en el pati,
el pati gòtic
que hi ha
al centre
amb l'escala
i tot,
quan vam veure això,
nosaltres ja vam dir
que per part
de patrimoni
de l'Ajuntament
estàvem d'acord
amb el projecte
i el problema
que hi havia
un problema
de volums
i d'alguna altra cosa,
ara no recordo bé,
perquè ja eren
unes coses
molt tècniques
des d'urbanisme,
no des de patrimoni,
perquè fins i tot
el patrimoni
de la Generalitat
també ha donat
el vistiplau
al projecte
i els requeriments
eren uns requeriments
tècnics,
ara no ho facis dir quins,
però eren
establerts
des de l'àrea
d'urbanisme.
Molt bé,
d'acord,
doncs,
el projecte
de l'hotel
continua endavant,
ara el que s'ha fet
és apuntar
a l'edifici,
perquè, en fi,
l'hivern ha estat
plujós
i pot haver-hi
un risc
d'esfontament
de la taula.
A veure,
de fet,
el que s'ha fet
ha sigut apuntalar
tots els finestrals
de la casa,
s'han apuntalat
unes vigues
per la part de dintre,
vull dir,
ara està apuntalat
per fora
i per dins.
Molt bé,
doncs així acabem
aquesta conversa
amb la tinent
d'alcalde de Patrimoni
i coordinadora
de la candidatura
a Tarragona 2016,
Rosa Rossell,
l'hem convidat precisament
perquè aquesta tarda
s'inaugura
aquesta gran exposició
que ja trobareu
a partir d'avui mateix
en un gran embalat
en una gran carpa
situada
en el primer tram
de la Rambla,
en el tram més proper
al balcó del Mediterrani.
Allà, per cert,
farem un programa especial
la setmana vinent
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i us anirem informant
de totes les activitats
que s'hi vagin desenvolupant.
Senyora Rossell,
moltes gràcies,
que vagi molt bé.
Doncs moltíssimes gràcies
i esteu invitats
i tothom que ens estigui escoltant
que vulgui vindre
ja ho sap.
Segur que molta gent
hi passarà.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.