Les 10 del matí, pràcticament 42 minuts.
Seguim endavant en aquesta edició d'avui divendres, 19 de març,
del matí de Tarragona Ràdio.
Ja sabeu que aquests dies hem parlat amb alguns dels grups
que participen al Festival Eclèctic.
És la primera edició d'aquest certamen
que té la voluntat de normalitzar i fer visible la feina
que tenen persones amb discapacitats,
persones que fan, per exemple, teatre, teatre amateur.
I aquest matí hi ha una activitat d'aquestes característiques
dins del Festival Eclèctic
que porta a Tarragona a la gent de Ràdio Nicòsia
i participaran al costat del taller de teatre La Muralla.
Tenim la unitat mòbil just al darrere,
la part del darrere del Teatre Metropol,
perquè aquest muntatge teatral començarà d'aquí uns minuts.
Tenim la unitat mòbil amb Josep Ardila.
Josep, molt bon dia.
Molt bon dia.
Per cert, felicitats també.
Gràcies, gràcies.
Esteu a la part del darrere del Metropol, si no m'equivoco.
Allà ja hi ha la unitat mòbil,
però com que el micròfon no té capes ens arriba
i estem just ara a l'escenari del Teatre Metropol.
Evidentment, encara està buit, això comença a les 11,
per tant, la gent haurà d'arribar d'aquí una estona.
I ens acompanyen ja tota la gent de Ràdio Nicòsia,
la presidenta de l'associació, la Dolors Odena.
Dolors, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, bé, amb molts d'ànimos, moltes ganes de fer una bona ràdio oberta.
I els diversos integrants, també amb el Martín Correa,
el coordinador d'aquest espectacle, que després en parlarem.
Però avui, vosaltres, habitualment, entre moltes altres coses,
també feu ràdio i avui pugeu a l'escenari per fer ràdio.
Sí, bé, nosaltres normalment fent ràdios obertes,
que és pujar en un escenari per parlar amb tot aquell que es volen escoltar,
estudiants, professionals, del que pensem nosaltres que és fer ràdio
i la manera de fer la ràdio.
I vosaltres com ho veieu, això?
De quina manera creieu que...
De quina manera feu ràdio, vosaltres?
Bé, la nostra ràdio té la manera de ser,
que és una ràdio lliure,
és una ràdio que es fa per lluitar contra l'estigma de la salut mental, no?
I defensar els drets d'aquests que no tenen veu.
Llavors, a partir d'aquí, tenim una manera especial de fer ràdio
i això es veu d'aquesta manera, no?
I, bé, és molt curiós escoltar-nos per la web
i llavors podeu veure la capacitat que té aquesta ràdio, no?
És donar a conèixer la problemàtica mental,
les maneres de fer, el que volem nosaltres representar,
el que volem dir, i tot el discurs nostre,
que és així molt especial,
que és molt interessant, és molt interessant.
I ara continuarem parlant d'això,
de tot el projecte de Ràdio Nicòsia,
però, si et sembla, Martín,
m'agradaria que m'expliquéssiu una miqueta
què és el que podran veure la gent que avui vingui al Teatre Metropol
a partir de les 11.
Bé, parlaré una mica en castellà,
perquè encara no parlo demasiado del català.
No, veremos, no sé,
nos juntamos con el colectivo de la Muralla
para tratar de seguir en este proceso
como de desestigmatización, ¿no?
Lo que intentamos hacer entre todos
es hablarle a la gente
y acercarnos a la gente
para que la gente se acerque también a nosotros
para que intente cambiar esa imagen
que a veces existe sobre la salud mental.
Y vamos a ver algo de Radio en Vivo
sobre el tema del estigma,
que va a ser el tema central,
un poco también lo que decía Durós,
y los compañeros de la Muralla
van a hacer una pequeña representación
de un programa de radio
que ellos hacen teatro,
o sea, será como una especie de radioficción
a partir del teatro,
que estará, lo incluiremos dentro mismo
de todo el programa de Radio Nicosia.
Va a ser, no es tanto un espectáculo,
sino que es como una jornada de reflexión
alrededor del tema del estigma
en un espacio de encuentro
entre personas que sufren ese estigma
y personas que a veces forman parte
de esa gran masa social
que son los que estigmatizan, ¿no?,
de alguna manera.
Per tant, suposo que amb un guió tancat,
però també amb un guió obert, ¿eh?
Suposo el que pugui anar sorgint
al llarg de lo que fareu al Metropol.
Yo diría que un guió absolutamente obert.
Obert totalment, ¿eh?
Hay algunos puntos, ¿no?,
de algunos puntos de partida
en los que nos hemos pensado,
nos hemos planteado
y nos hemos puesto de acuerdo.
Y después lo que surja, ¿no?,
porque también necesitamos mucho
la colaboración de la gente,
ver el público que nos va comentando
o cómo vamos reflexionando conjuntamente
alrededor de este tema del estigma.
Per què té la ràdio
que no tingui altre mitjà, per exemple,
perquè vosaltres l'utilitzeu per això, precisament.
Vosaltres dieu la web,
que és una mirada lateral a la bogeria.
És a dir, què té la ràdio
que us pot ajudar?
Bueno, és un medi de comunicació
molt important
i fa falesa
amb els altres medis de comunicació.
I és una eina molt important
perquè podem parlar a tothom,
a tothom que es vulgui escoltar.
Pensa que ara amb internet,
això, les dones arriben a tothom, no?
Llavors, és un medi molt important de difusió
i és un medi que ens agrada treballar.
No sé per què va decidir un Martín
fer la ràdio,
potser pensant en la colifata
o alguna cosa així, no?
Que va fer aquesta experiència allà, a l'Argentina.
No sé per què,
però jo, des que hi soc,
n'estic molt satisfeta
i penso que és una bona eina de treball, no sé.
A mi m'agrada.
I és especial
perquè és a partir d'una ràdio
d'una emissora de contrabanda, no?
És un programa,
la Ràdio Unicòsia està dins de la emissora de contrabanda
i llavors està molt bé, no?
Perquè és una ràdio lliure
i llavors aquestes ràdios lliures
tenen la manera de fer
que són molt...
Pots dir el que vulguis,
no hi ha censura,
no hi ha ningú que porti una línia,
ja veuràs que nosaltres normalment
no portem guió quasi mai
i no sabem el que ens espera
cada ràdio oberta que fem, no?
És una cosa que, bueno,
es veu sobre la marxa.
Si us poseu davant d'un micro
i ves a saber què surt aquell dia d'allà, eh?
No, no,
ja fa 6 anys que funcionem
i som coherents,
no és tan així, no?
Perquè ja sabem el discurs,
però, bueno,
sempre queda la sorpresa,
sempre queda la sorpresa.
Hi ha dos dels integrants
que a mi m'agradaria també
que m'expliquessin una miqueta
què és el que ells senten
quan es posen això davant d'un micro.
Avui, per exemple,
també reflexionaréu
al voltant d'aquest estigma.
A vosaltres què és el que sentiu
quan us poseu davant del micro?
Bueno, doncs quan poses davant del micro
el que sents és que tu expliques
el que tu sents
sobre el que estàs parlant i tal
i reps un feedback.
O sigui, reps una...
Després d'una contestació,
a nivell d'una trucada telefònica
o el que sigui,
llavors, diguéssim,
que estiguis com realitzat o alguna cosa,
et tens com molt bé,
perquè pots fer com una tasca
que t'ompla i que t'ajuda
a ajudar contra l'estigma, diguéssim.
Teniu això, no?
Molt contacte amb els oients,
també que els truquen,
teniu això, molt de feedback
amb la gent que us escolta.
Sí, sí, sí, exacte.
Sí, sí.
I quin és una mica...
No sé si vosaltres feu alguna mena de programa.
És a dir, quin és el vostre paper a Ràdio Unicòsia?
Bé, nosaltres ens trobem cada dilluns a Barcelona
per preparar el programa del dimecres.
Llavors, el que fem és el dilluns,
tenim una graella
i la tenim estipulat cada dia,
doncs,
el tema que tocarà per dimecres.
i m'agradaria la pregunta perquè m'he perdut ara.
Era una mica quin era això, el vostre paper,
a l'hora d'elaborar el programa,
deies que el quedava els dilluns fins dimecres.
Bé, nosaltres som redactors
i després el que passa és que cada dimecres
coordina per torns una persona diferent.
O sigui que normalment som redactors
i un cop a la setmana
és com si fossis una mica el director,
una mica que dones pas als companys,
els dius,
mires que el programa sigui àgil
i tot això.
La gent generalment fa reflexions
i després hi ha un debat.
També hi ha un espai
per al correu electrònic.
Jo per exemple tinc un bloc
linkat a la pàgina de Nicosia
i lleixo poemes, per exemple.
Aquest és el meu espai.
Perquè a la ràdio, com dèiem,
es poden combinar amb altres coses
i a part de la ràdio Unicòsia,
fer ràdio,
es fa fotografia,
es fa literatura,
es fa poesia.
Hi ha moltes coses, dues.
Fa dos anys la ràdio es va transformar
en una associació sociocultural
i a partir d'aquesta associació nova
que vam crear
tenim altres activitats,
per exemple,
un taller d'art
portat per un artista,
un taller de fotografia
portat per un periodista
i un taller de poesia
portat per una poeta.
I aquests tallers
i més projectes, no?
I això dona molta feina
i estem aquí.
I avui són uns quants
d'aquests integrants,
però són molta gent.
Són 55
i avui són dos,
quatre,
sis,
vuit,
quasi uns deu.
Déu-n'hi-do.
Deu o dotxe, sí.
Déu-n'hi-do.
I a més a més,
això,
amb les noves tecnologies
que teniu una web
on tothom es pot descarregar
els programes,
allà tothom pot accedir
a tot el que feu
a Ràdio Unicòsia.
Sí.
Vols que digui la web?
Sí.
www.radionicosianca.org
Radionicosianca.org
Radionicosianca?
Sí, radionicosianca.org
i allà trobareu
tota la nostra història.
Tota la informació
i tota la història
de Ràdio Unicòsia
perquè,
Duos,
encara hi ha molts prejudicis
sobre les malalties mentals,
encara hi ha molt camí
per recórrer.
Sí, sí,
bueno,
de fet,
nosaltres el que fem
és que una mena
d'educació social,
no?
de capdavanters
de donar a conèixer
a la gent
aquesta problemàtica
que es pot resoldre
d'una altra manera
diferent
a la que s'està estipulada,
no?
O la que es pensa
que és el millor.
Nosaltres donem
una altra mirada
a la salut mental
i, per tant,
fem aquest programa
de ràdio
des d'aquesta altra mirada.
I em deien
que hi ha molt de fit
amb els oients,
els oients participen molt,
però no només hi ha hagut
la recompensa dels oients,
sinó de molts premis,
heu recollit molts premis.
Sí, sí,
el de Pedreguer,
el de l'Ajuntament de Barcelona,
el de la Diputació,
i no sé,
m'ho voldria oblidar
de cap més,
però sí,
molts premis.
Doncs ja ho sabeu,
si encara us hi voleu al costat.
A les 11,
el Teatre Metropol,
aquest ràdio diagnòstic
amb ràdio necosia
i el taller de teatre
de la Fundació La Muralla.
Moltíssimes gràcies
per haver-nos atès
en aquesta estoneta
i que vagi molt bé.
No sé si tu us hi ha
algun projecte ara en dansa
o alguna cosa,
alguna novetat
que es pugui explicar.
Sí,
bueno,
a Barcelona,
dia 8 de maig,
fem una trobada d'art
amb el taller
d'aquest que fem
al Convent de Sant Agustí,
al carrer Comers
número 36
i allà ens trobarem,
farem,
bueno,
un mural
on qui vulgui participar
amb nosaltres
podrà pintar
i doncs
tindrem música,
música,
músics sorprenents
i serà una gran festa
el dia 8 de maig
al Convent de Sant Agustí
de Barcelona.
Doncs aquesta és la propera cita
amb Ràdio Unicòsia.
Gràcies i bon dia.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Doncs ja heu sentit
la gent de Ràdio Unicòsia
que avui són al Teatre Metropol
de Tarragona
en el marc
d'aquest festival eclèctic.
Ara,
justament damunt
del Teatre Metropol
han muntat ja tres taules
amb uns micros
i amb les cadires
on s'asseguran tots
a reflexionar
en torn,
com comentava el Martí,
en aquest estigma
i que també és necessari
a l'aportació del públic
i que hi participin,
que si hi hagi aquest feedback
entre la gent
que estarà avui aquí assentada
i entre els espectadors
que repugin
i s'acostin
avui al Teatre Metropol.
Molt bé, doncs perfecte.
Gràcies per aquesta informació
i pels testimonis
de la gent de Ràdio Unicòsia
que estan a punt d'actuar
al Teatre Metropol.
Josep Ardila,
gràcies i fins després.
Adéu-siau, vagi bé.
Amb la unitat mòbil.
Després buscarem enquestes,
buscarem les opinions
del carrer
al voltant de la pregunta
que us estem fent aquest matí.
Us semblaria bé
acceptar la proposta
d'organitzar els Jocs del Mediterrani
del 2013.
Vosaltres faríeu
els Jocs del Mediterrani
del 2013
si ho demanen
oficialment
a la ciutat de Tarragona.
Josep Ardila,
buscarà opinions al carrer.
Després escoltarem
el que pensa la gent,
el que pensen els ciutadans,
però vosaltres també
podeu participar
a través del correu electrònic
a l'adreça
almatí
arroba
tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.