Passen sis minuts a dos quarts de deu del matí,
tercera hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, avui canviem l'estructura
i el format habitual del programa
a causa del ple de l'Ajuntament de Tarragona
que està convocat per aquesta hora al Palau Municipal.
Anem, doncs, amb la unitat mòbil amb Joan Maria Bertrani,
Laura Casas, per saber si ja ha començat aquest ple.
Laura Casas, bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Ha començat ja?
Encara no, sembla que està a punt de fer-ho.
Pràcticament tots els regidors, també l'alcalde,
estan ja aquí a la sala, estan raonant això aquests minuts previs
entre ells en aquesta sessió extraordinària
corresponent al mes de gener,
amb un ordre del dia no gaire extens,
però amb alguns punts destacats,
com ara l'aprovació definitiva
de l'ordenança municipal reguladora
dels locutoris de la ciutat.
En clau econòmica, destaca també les propostes
per autoritzar l'endeutament al servei municipal de l'habitatge
perquè assumeixi el cost de manera inicial
de les obres de l'escola oficial d'idiomes
per un import de 9,5 milions d'euros.
Ara sí, veiem que tots els regidors,
també l'alcalde, estan prenent els seus llocs habituals.
L'alcalde ja començava a cridar l'ordre
perquè tots seguin, prenguin el seu seient,
i està previst això, que ara en breus instants
ja comenci aquesta sessió,
en la que també s'han de debatre fins a quatre emocions.
Escoltem ja les paraules de l'alcalde.
Josep Fèlix Ballesteros.
i les iniciatives municipals de CEA.
1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
S'aprova.
Aprovada.
2. Proposta d'autoritzar el Consell d'Administració
per a concertar operacions de crèdit a llarg termini.
Votació?
Pot possible votar això, senyor secretari?
Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Sí.
Grup Municipal del Partit Popular.
Abstenció.
Grup Municipal de Convergència i Unió.
Sí.
Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Sí.
Per tant, queda aprovat per 21 vots a favor i 3 abstencions.
Moltes gràcies, grups que desitgen intervenir.
El senyor Alejandro té el nom en representació del Partit Popular.
Moltíssimes gràcies, president.
Bé, com és evident, aquest grup polític del Grup Municipal del Partit Popular
el que vol és que les obres del mercat acabin quan abans millor,
de la manera més eficaç possible
i que s'assembli també el més possible allò que es va prometre.
Però nosaltres també hem de fer posicionaments polítics
insisteixo polítics
sobre el que entenem que ha sigut una gestió absolutament desastrosa.
Que no s'ha ajustat en cap moment, en cap moment,
els terminis que s'havien marcat
a les quantitats econòmiques que s'havien definit en iniciar la legislatura
i que finalment ens trobem en una situació de retard absolut
i d'un endeutament per a la ciutat molt greu.
Nosaltres, que evidentment compartim la necessitat d'acabar quan abans millor,
ens abstenim precisament per aquesta raó,
perquè entenem que hem de fer un posicionament polític
per mostrar el nostre rebuig a una gestió absolutament desastrosa.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
En nom del grup socialista intervindré jo.
Nosaltres hem votat que sí, òbviament, perquè estem absolutament d'acord.
És la garantia que una inversió tan important,
especialment en el moment en què el Corte Inglés
obrirà les seves portes a finals d'octubre,
tira endavant.
S'ha fet amb un ampli consens, amb un procés de diàleg molt llarg.
S'ha fet fent un projecte executiu complet i afinat.
S'ha fet mantenint totes les condicions que s'havien posat amb els paradistes,
és a dir, mercat renovat en la seva profunditat,
mitjana superfície, planta d'activitat logística
i dues places d'aparcament connectades amb el pàrquing de Cursini.
Per tant, és una inversió important, històrica,
òbviament pel comerç de la nostra ciutat, pel comerç de proximitat,
però a més els hi direm més.
Vam dir, i aquest va ser el pacte amb els paradistes i botiguers,
que començaven obres i activitat al gener d'aquest any
i al gener d'aquest any han començat obres com vostès veuen.
Per tant, aquest ja no és un projecte eternament pendent.
Aquest és un projecte que ja està en marxa i no té marxa enrere.
Aquí, a més a més a més, vull aprofitar per agrair
no només el treball fet per Espimsa i tota la seva gent i els paradistes,
sinó també l'esforç que ha fet Caixa Tarragona per finançar aquesta obra.
I això cal deixar-ho damunt la taula palès i patent.
Em diuen que Caixa Galícia també,
i l'ICO sembla que també finalment ha tirat endavant.
Però els hi diré una altra cosa.
Quan nosaltres vam agafar aquest projecte,
no hi havia més que converses d'una subvenció hipotètica del Ministeri.
En aquest moment tenim garantits, si no recordo malament,
6 milions d'euros entre 6 i 8.
Em diuen 8 milions d'euros.
Ni més ni menys.
I tot això s'ha fet sense que els paradistes,
sense que la gent de Tarragona hagi d'aportar
ni un euro més de l'inicialment compromès.
L'ordre del dia de la Junta General Extraordinària
del Servei Municipal de l'Habitatge i Actuacions Urbanes, S.A.
1. Aprovació de l'acte de la sessió anterior.
S'aprova?
Aprovada.
2. Proposta d'autoritzar el Consell d'Administració
per a concertar una operació de crèdit a llarg termini.
Jo crec que una qüestió lingüística.
El per a concertar, quan hi ha infinitiu després,
el a no s'ha de posar.
Això hauríeu de mirar, jo crec que no s'ha de posar.
Senyora Rosa Rossell,
informe del Consorci...
És que no?
No, és que no?
I els que, com que vaig fer el batxiller en castellà...
Molt bé.
Perdoneu, eh?
La gent d'actes ho fa molt bé,
però de quan en quan s'escapa alguna...
Grups que desitgen intervindre.
Votació?
Va ser la votació, senyor secretari.
Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Sí.
Grup Municipal del Partit Popular.
Abstenció.
Grup Municipal de Convergència i Unió.
Sí.
Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Sí.
A tanque de proveu, 22 vots a favor i 3 abstencions.
Grups que desitgen intervenir.
Senyor Alejandro, té la paraula en nom del Partit Popular.
Sí, moltíssimes gràcies.
Bé, aquí estem en un raonament molt semblant.
Molt semblant a l'anterior.
En el sentit que els tres carmes que des del primer moment aquest nou govern municipal va transmetre van ser el de desencallar, el dels governs amics i el de tenir la ciutat amb els comptes sanejats.
Doncs bé, ja veiem com es desencallen les coses.
Segon, els governs amics que ens havien de resoldre els problemes, doncs evidentment no ho fan.
I finalment, com que no ho fan, malgrat que es va prometre, ens hem d'endeutar que era el tercer carme que vostès havien manifestat que mai succeiria.
Amb les operacions que avui s'aproven en aquest Ajuntament, el cert és que el nivell d'endeutament d'aquesta ciutat, que fins ara, i l'hi havíem reconegut en moltes ocasions, no s'havia sortit de mare, per fer, si se'm permet aquesta expressió,
el cert és que anem camí de convertir aquesta legislatura en una legislatura de l'endeutament que hauran de pagar els tarragonins en moltíssimes generacions.
I ho dic amb la mateixa contundència que en d'altres ocasions he dit que de moment s'havien mantingut les coses en uns nivells raonables.
I és, insisteixo, un vot polític, una mena d'abstenció protesta, perquè això no ens ho havien explicat en començar la legislatura.
En començar la legislatura era que ens ho farien tot perquè eren tot governs amics, era que es desencallaria tot molt ràpid i que tindríem la ciutat sense endeutament.
I no s'ha complert cap d'aquests tres condicionants. Per tant, és la mateixa abstenció que abans.
Nosaltres, evidentment, el que volem és que aquests projectes tirin endavant, faltaria més, però creiem, sincerament, que, si més no, tenim,
també si se'm permet l'expressió, el dret a pataleta, que és dir, senyors de l'equip de govern, no estan fent bé les coses.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies. En nom del grup socialista intervinc jo mateix.
Miri, endeutament injustificat és el que estem pagant tots els darrerguenins pel bony del pàrquing de Jaume I.
Val? Un milió d'euros cada any. Val?
Dos. Endeutament que tenim en guany, 2008, com a conseqüència del crèdit preelectoral que vostès van demanar de 25 milions a pagar el 2008.
Dos.
Si sumen, estarem a la vora dels 50 milions de bony derivat de la gestió cuitacorrents vostra, de vostès.
I a vostè també, senyor Alejandro Fernández.
Una.
Dos.
Vostè sap perfectament que aquest crèdit de l'Escola Oficial d'Iriomes no computa per l'endeutament.
Com no computava, com no computava l'endeutament que l'Ajuntament de Tarragona,
i vostè era regidor d'aquest govern de l'Ajuntament,
va fer perquè la facultat de lletres es traslladés de la plaça Imperial Tàrregol a l'Avinguda Catalunya.
Vostès van concertar una operació de crèdit per avançar inversions a la Generalitat d'aquell moment.
I nosaltres vam votar que sí per responsabilitat.
I a més vam votar que sí.
Sap per què?
Sap per què?
Sap per què?
Van votar que sí perquè tampoc computava per l'endeutament, com aquest.
Com aquest.
Tenim l'autorització de finances de la Generalitat perquè no computi com un d'endeutament.
Dos.
Dos.
El retorn d'aquesta inversió està garantit pel contracte que hem signat amb educació.
És més, el retorn implica retorn de capital, interessos i despeses de gestió.
Per tant, garantim que aquesta inversió que compta fa 21 anys,
21 anys que s'havia d'haver fet, 21 anys, prengui en bona nota,
garantim que aquesta inversió es fa, com demana la comunitat educativa de l'Escola Oficial d'Idiomes,
però a més a més es fa sense cap endeutament afegit a l'Ajuntament de Tarragona
i sense cap menys teniment o sense cap perjudici per les finances locals i pels impostos dels tarragonins.
Per tant, operació impecable.
Tema desencallat, efectivament, tema desencallat i govern, jo no sé si amic o no amic,
però mirin, vostès en 18 anys no van ser capaços de treure ni un compromís.
Nosaltres, en dos anys i mig, ho hem aconseguit.
Jo no sé si és govern amic o no.
En tot cas, podien dir allò, vostès podien dir allò,
qual pot hi haurà que vénen els meus.
Perquè, clar, si en aquell moment 18 anys no van aconseguir tirar endavant un projecte com aquest,
i em sento, a més a més, molt orgullós d'haver desencallat,
i repeteixo tres vegades, desencallat un projecte que fa 21 anys hauria d'haver tingut seu definitiva.
Però és que, a més, li dic més, miri, ajuntaments que han avançat inversions al govern de la Generalitat.
Montroig del Camp, Bandellós i l'Hospitalet de l'Infant,
Bellbell, Vilallonga del Camp, Alcuber, Vila Rodona, Cambrils,
les Borges del Camp, i aquí ara li passaré la relació de les coses que s'han avançat,
Reus, Reus, Riu de Cols, Bandellós i l'Hospitalet de l'Infant,
Alba Andrell, Segur de Calafell, Solivella, Cornarella del Montsant,
Salou, Tarragona, Torre d'Embarra, Vila Seca.
Ajuntaments que han avançat inversions que eren necessàries pel municipi.
Inversions com un CAP, com un hospital, com un centre cívic, com un centre social.
Aquí les té, referenciades directament, construcció d'un CAP, ampliació i reforma d'un CAP,
en fi, el nou CAP de la Canonga, totes les inversions que vostès vulguin estan aquí referenciades.
I és una pràctica, jo no sé si habitual, però en qualsevol cas no és excepcional.
No és excepcional.
Passem a l'ordre del dia de la sessió extraordinària del Consell Plenari,
que té lloc el dia 29 de gener de 2010.
Aprovem l'acte de la sessió anterior.
S'aprova.
3-1-1, proposta d'incoaix pedient per tal que s'atorgui el diploma del mèrit cultural
a la Casa d'Andalusia de Tarragona, l'Associació Cultural Folclòrica Andaluza
i Centro Cultural d'Aragón.
S'aprova?
Aprovat.
4-1-1, proposta de resoldre les reclamacions
i d'aprovar definitivament el pressupost general de 2010 de l'Ajuntament de Tarragona.
grups que desitgen intervenir.
O fem votació?
Vol procedir la votació, senyora secretària?
Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya?
Sí.
Grup municipal del Partit Popular?
Grup municipal de Convergència i Unió?
No.
Grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya?
Sí.
Queda aprovat per 15 vots a favor i 10 en contra.
Grups que desitgen intervenir?
4-2-1.
Explicació de vot, gràcies.
Té la paraula el senyor Jordi Sendra.
Gràcies, senyor alcalde.
Voldria fer l'explicació de vot,
tot i que ja es va produir un debat a finals del mes de desembre,
quan es va fer la primera aprovació.
però no voldríem desaprofitar l'ocasió per parlar una mica més del pressupost
i reiterar quatre idees bàsiques que ja vam dir en el seu dia.
Voldríem dir que aquest pressupost té coix, que s'aguanta per poques coses,
que està basat en una política fiscal que nosaltres no compartim,
perquè si l'IPC baixa, els impostos han de baixar,
vostès no els baixen, els congelen però no els baixen.
I no ho hem fet en un moment en què la ciutadania reclamava un cop de mà per part dels seus governants
i un cop de mà que anés més enllà de la congelació
i que fos més important que la congelació de determinats impostos,
puguen arribar a la baixada.
En relació als ingressos, consideren que són irreals,
que són ingressos amb molt de fum.
Vostè, senyor Pérez, ja va debatre amb el nostre company portaveu Joan Arejo,
per exemple, sobre els 7 milions d'IBI de l'autoritat portuària.
Jo no li nego en absolut la bona voluntat en aquest tema,
però com que no tenim la certesa que això estigui signat, conveniat i signat,
i per tant no tenim la certesa que aquests diners ens cobraran,
doncs ens pensem que probablement no es passi d'aquesta bona voluntat.
També dèiem, i reitero avui,
que van ser prudents en la quantificació dels ingressos per multes,
suposo que pensant en el seu interior
que acabarien recaptant més amb la política sancionadora
que aquest govern aplica al carrer.
El que fa a les despeses,
considerem que no s'han recuperat els índexs pressupostaris
de fi del darrer pressupost fet per Convergència i Unió
en despeses de les persones.
Això sí, la despesa de personal molt disparada.
La diferència del darrer pressupost de Convergència i Unió
entre personal i despeses de serveis era de 10 punts.
la seva és de 4 i aprimant, la diferència és a dir, i baixant.
En tot cas també d'esperes mal estructurades que no serveixen per combatre la crisi
i que produeixen una deriva que considerem molt preocupant, per no dir gravíssima.
dos milions d'euros més en personal
i l'àrea que té la promoció de l'ocupació, un milió d'euros menys.
El senyor Arejo, el meu company Arejo, ens posava un exemple clar.
Joventut, sous, per gestionar joventut, 144.000 euros.
Diners a gestionar, 200.000, eficiència zero.
I això, doncs, raonava i donava mida de la manera de fer socialista.
Engraixar molt la maquinària, de manera que es pugui sobreviure políticament molt de temps,
cada any gestionar, gastar més diners per gestionar els mateixos o menys,
i que probablement ajuda a combatre la crisi a poques persones,
a molt determinades, no les que estan en nòmina.
I, en tot cas, també reiteràvem la poca fe en la societat civil,
és a dir, tot ho hem de fer des de l'Ajuntament.
Pel que fa a les inversions, dèiem que anem acumulant inversions
que es prometen, que llueixen molt a la premsa perquè no s'acaben fent.
Que les reals són poques, insisteixo perquè es prometen moltes,
però després perquè queda molt bé davant de la premsa,
fer presentacions, etcètera, etcètera,
però que de fet no tenim garantia que es facin.
però que els serveix per fer molta publicitat.
I a tot això, en aquest pressupost, cal afegir-hi avui.
El pressupost que votem ja no és vàlid, ja està canviat.
Ja està canviat, sí, ja acaba, senyor alcalde.
Doncs amb els crèdits que avui autoritzem
i els avals que donem a Esmausa i a Espimsa,
passem d'un endeutament previst d'aproximadament al 124%
a un endeutament de quasi bé al 150%.
En tot cas, creiem que és un mal pressupost.
Vostè ja ho va dir en el plenari, que era pla, poc divertit,
amb poques sorpreses i poc de suc.
I avui encara més, doncs, aquest pressupost queda mediatitzat
per l'augment brutal de l'endeutament fins al 150%,
que no fa només que sigui avorrit,
sinó que neixi totalment ofegat pels deutes.
Gràcies.
Gràcies. Té la paraula, senyor Pau Pérez,
en nom del grup socialista.
Jo li disculparé la manca d'experiència
en el debat econòmic, senyor Alcendra,
perquè hi ha un seguit...
Perdó, jo li disculparé la manca d'experiència
que demostra en explicar un seguit de coses
que són incorrectes o falses o falaces, com vulgui.
Pel que fa a la modificació,
si alguna cosa vam anunciar, i començo pel final,
és que faríem aquestes inversions.
El que avui aprovem suposa la inversió més gran de la història
d'aquesta ciutat,
però amb molt, sobretot, els últims anys d'inversió de vostès,
que fèiem per quotes d'urbanització i per venda de patrimoni.
Caldrà recordar-ho quan vulguin.
Aquesta modificació suposada que vostè diu,
ja ho vam dir,
al mercat no parlem avui per primera vegada,
i ja vam parlar d'aquests 30 milions,
i de l'escola oficial fa temps que parlem
i vam parlar d'aquests 10 milions.
Per tant, ja li acaba de dir l'alcalde
que no s'endeutament de l'Ajuntament.
Per tant, escolti'm,
permeti'm que digui,
a veure, que ho disculpo,
però que no ho puc compartir.
Igual que quan parla de joventut
i es queda en l'aportació municipal
i no sap, com hauria de saber,
que tenim subvencions per prop de 800.000 euros
en total del conjunt de joventut.
No faria joventut tot el que fa
si no tingués uns recursos superiors als que vostè diu.
Per què no s'inclouen, igual que ocupació?
Perquè no estava a la resolució.
Jo tindré molta alegria en donar-los
quan tinguem l'aprovació
de l'aportació del Servei Català d'Ocupació
al Servei Municipal d'Ocupació.
Tindré una alegria enorme
de dir-los l'import.
Ara no ho diré per prudència
i perquè ho estem negociant
i perquè ho estem treballant.
Igual que l'any passat vam tenir un milió més,
ja veurà quines xifres parlem quan vinguin.
Per tant, aquest,
tornem a dir, com vostè ha tornat a dir,
és un pressupost que creix molt poc,
que ha crescut el 047,
però que tot i així creix en allò
per contenir la despesa que fem de protocol,
que recordem que era del 68,
o de publicacions i publicitat,
que era del 27,
per poder fer això,
incrementem el que és seguretat,
incrementem el que és serveis socials,
incrementem el que és l'ensenyament.
Ho vam dir i vam fer aquest debat,
però vostè em torna a portar aquest debat
i jo li torno a explicar
què és el que va fer aquest govern.
No m'estranya que no estigui d'acord
amb la nostra política fiscal,
que ha tingut una davallada de 24,15 punts percentuals.
O sigui, hem baixat del 2007 al 2010
un 24,15% de pressió fiscal
sobre renda disponible de les famílies.
Per tant, aquesta sí que és la nostra política,
la de contenció,
la de congelació.
I cada vegada que ho recordin,
que el que volíem menys,
cada vegada la realitat se'ls hi tornarà.
perquè cada vegada ja saben com es va aprovar,
quan vam aprovar el pressupost,
quin era l'IPC,
i ja saben quin és avui.
Per tant, la nostra política fiscal
és aquesta, la de contenció i la de millora.
Gràcies, senyor Pau Pérez.
En tot cas, recordar-li només les xifres que vam donar ahir.
La recaptació per grua
ha baixat més d'un 23%
de l'any passat respecte d'aquest.
I la recaptació per grua,
si no recordo malament,
el 2008 respecte al 2007,
va baixar un 17%.
Per tant,
esperem de la bona conducta dels tarragonins i les tarragonines
una baixa recaptació per sancions,
afortunadament.
Afortunadament, no?
4-2-1.
Proposta de nomenar el senyor Rafael Comas
com un dels representants de la Corporació
a la Comissió de Formació Específica de la Guàrdia Urbana
en substitució al senyor Enrique Eduardo Fernández.
Votació?
Passem a votació, senyor secretari.
Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Sí.
Grup Municipal del Partit Popular.
Grup Municipal de Convergència i Unió.
Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Recordar per 15 vots a favor i 10 abstencions.
Gràcies.
4-2-2.
Donar com...
No va.
Sí, va.
Tranquil·la.
Ja està.
Ja és tarde.
4-2-2.
Donar compte dels nomenaments en caràcter d'urgència
de personal interi efectuats pels decrets
29 de desembre 2009 i 19 de gener 2010.
Ens dona compte.
4-2-3.
Proposta d'acordar l'increment de retribucions
del personal funcionari.
S'aprova?
Aprovat.
4-2-4.
Proposta d'acordar l'increment de retribucions del personal laboral.
S'aprova?
Aprovat.
Secretaria m'ha avisat que els punts 4-3-1 i 4-3-2
caldrà ratificar la incorporació a l'ordre del dia abans de procedir a la seva votació.
Per tant, en el 4-3-1,
proposta d'aprovar finançament a llarg termini amb import de 13.289.019,52 euros
per tal d'atendre el finançament de diverses inversions de l'exercici 2010,
votarem la incorporació a l'ordre del dia primer i després el punt en si mateix.
La incorporació la votem per unanimitat.
Votada per unanimitat.
4-3-1, procedim a votació?
Votem procedir a votació, senyor secretari?
Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Sí.
Grup Municipal del Partit Popular.
Abstenció.
Grup Municipal de Convergència i Unió.
Abstenció.
Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Sí.
Per tant, s'aprova per 15 vots a favor i 10 abstencions.
En el 4-3-2...
Compte, val suposo l'explicació de vot per tots dos, que total és...
Ah, com vulgui. No, si vol fer-la ara i després, o després al final per els dos.
Com vulgui, per les dues.
Sí? El 4-3-2, fem pels dos.
4-3-2, votaríem per tant primer la incorporació a l'ordre del dia.
S'aprova?
Aprovada la incorporació.
I ara procediríem a la votació de l'ordre del dia en si mateix, 4-3-2,
proposta d'aprovar finançament a llarg termini per l'import d'11.710.980,48,
per tal d'atendre el finançament de diverses inversions de l'exercici 2010.
Procedim a votació, senyora secretària.
Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Sí.
Sí.
Grup municipal del Partit Popular.
Abstenció.
Grup municipal de Convergència i Unió.
Abstenció.
Grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Sí.
Per tant, que ha aprovat per 15 vots a favor i 9 abstencions.
Grups que desitgen intervenir.
El senyor Sendra té la paraula.
Sí, molt breument.
És evident que nosaltres no estem en contra que es facin inversions, naturalment.
Però com ja hem manifestat abans,
com que discrepem de la seva política pressupostària,
doncs per això ens abstenim.
Ara sí, desitjo que vaja,
que no es quedin només en inversions que s'anuncien,
en inversions que es planifiquen en aquest gran pla quadrional,
o quin canal,
i que quedin per fer-se.
En tot cas, facin-les.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Té la paraula el senyor Pau Pérez,
en nom del grup socialista.
Sí, només recordar que l'execució de pressupostos
que veurem properament,
des del que estem governant,
és molt superior al que s'havia fet fins ara.
Continuarem en aquesta línia
i esperem que abans de final de legislatura
estigui al 100% de les inversions del pla de mandat,
que és el primer pla de mandat que s'havia fet mai, també.
Moltes gràcies.
433.
Proposta d'autoritzar l'endeutament als Mausa
per import de 9.529.469,95 euros
i prestació de garantia per part de l'Ajuntament de Tarragona.
Procedim a votació?
Procedim a votació, senyor secretari.
Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Sí.
Grup Municipal del Partit Popular.
Abstenció.
Grup Municipal de Convergència i Unió.
Sí.
Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Sí.
Per tant, queda aprovat per 21 vots a favor i 3 abstencions.
Grups que desitgen intervenir.
La senyora Victoria Forns té la paraula.
Bon dia, senyor alcalde. Moltes gràcies.
Bé, el grup municipal de Convergència i Unió
havia de votar que sí, com no podia ser d'altra manera.
Aquest va ser el nostre vot també
en el Consell d'Administració del Serret Municipal
i a la Junta General celebrada fa uns minuts.
Però sí que m'agradaria fer algunes apreciacions
en relació a la situació en què ens trobem.
Primer de tot voldria parlar que és l'Ajuntament
a través de la seva empresa, del Serret Municipal d'Habitatge,
Actuacions i Urbanes,
qui acaba assumint una gestió que, en bona veritat,
li correspondria a la Generalitat de Catalunya.
Sembla ser, però, que la incompetència, un cop més,
del govern tripartit de la Generalitat
i els problemes de finançaments de la Generalitat de Catalunya
fan que aquest govern autonòmic
no pugui tirar endavant el projecte que li correspon.
Després de repensar-s'ho durant vuit anys,
sé que vostè va tornar a fer política de retrovisor,
senyor alcalde.
Vostè parla de 21 anys,
jo ja li recordo que fa 21 anys el govern era socialista.
Però bé, en aquests darrers vuit anys,
que el govern és tripartit,
acabem concloent que, si volem tenir una escola oficial d'idiomes,
ens l'hem de fer nosaltres.
Avui voldria apreciar
que el que acordem és que l'Ajuntament sigui aval
d'una operació financera que es pretén tancar en Caixa Tarragona.
Però bé,
i el que ha de fer és acceptar ser el nostre creditor
en una operació que ens ha de permetre tirar endavant
la construcció de l'escola oficial d'idiomes.
Insistint també en les dificultats que hem tingut
en la Generalitat de Catalunya,
voldria donar una altra dada.
Jo crec que tots els que estem aquí
sabem que les primeres xifres
que es van anar parlant del cost
que havia de tenir l'escola oficial d'idiomes
era de 5 milions i mig d'euros.
Això ha sortit en premsa,
jo crec que no tinc aquí els retalls,
però alguna cosa tinc.
Del 6 del 2009,
el diari de Tarragona es parlava
que el cost global havia de ser de 5 milions i mig.
A data d'avui,
la xifra que nosaltres aprovem
és de 9 milions 500 mil i escaig.
Aquesta diferència d'aproximadament
d'una mica més de 4 milions,
em sembla que és prou considerable.
La Generalitat què va fer?
Va presentar un projecte
que era incomplert,
en el que hi havia mancances evidents.
I aquestes mancances van estar identificades
per una empresa que funciona
i que és bona gestora,
com a més l'empresa és Mausa.
Aquesta identifica les mancances que té,
incorpora els canvis necessaris
i es veu obligada a reclamar aquesta diferència,
perquè si no la quota mensual
que nosaltres rebríem per part de la Generalitat
seria molt inferior a la que necessitaríem
per poder amortitzar el crèdit
que demanem durant 30 anys.
Després parlem que no acaben de quadrar
l'amortització que hem de fer nosaltres
a Caixa Tarragona
amb el temps que la Generalitat
ens anirà retornant a aquestes quotes.
Per tant, ha calgut incrementar la quota.
Bé, una altra qüestió.
Per tancar aquesta operació financera,
segons l'informe d'intervenció,
cal fer una auditoria
de l'estudi financer elaborat per Esmausa.
I aquest mateix també ha de ser aprovat
per Caixa Tarragona.
Vull dir, tancat no ho tenim.
Estem en l'inici d'un llarg camí,
cosa que ja ens ha de satisfar.
Ho he dit en el començament.
Ara no tenim signat el conveni
la Generalitat de Catalunya,
que és una condició indispensable
per tirar endavant el projecte
i no tenim encara signat el conveni
per encàrrec de gestió
entre l'Ajuntament i Esmausa,
el que ens obliga també la Generalitat.
Vull dir que sapiguem
el que tenim en aquest moment.
Ho dic perquè aquesta mateixa setmana
sortia en premsa
que ja disposàvem de 8 milions,
com si els tinguéssim al calaix.
No, perdoni, no els tenim encara.
Esperem tenir-los, desitgem.
I el grup municipal de Convergència i Unió
ho desitja els primers,
perquè sabem que és una cosa
que l'hem reclamat i amb insistència
i a més a més hem de manar en el principi d'aquest mandat
senyor alcalde arribar a un gran pacte d'equipaments.
Sí, però és que he d'acabar el meu argumentari
perquè crec que la ciutadania s'obereix.
Ullem al finançament.
Ullem al finançament.
L'operació que tenim damunt de la taula
en aquest moment és amortitzar.
La Generalitat amortitzarà el préstec a 30 anys.
L'operació que nosaltres tenim
en Caixa Tarragona
és amortitzar-lo en 26.
Això significa que les quotes mensuals
que pagarà Esmausa
a cada mes,
les quotes mensuals que pagarà a la Caixa
cada mes són superiors
a les que rebrem mensualment
per la Generalitat.
Això és un endeutament.
Segur que vostès m'en donaran d'explicació,
però només cal fer números.
30, 26.
És clar.
Bé, donat que l'Ajuntament
ha de ser l'aval d'aquesta operació financera,
supera...
Senyora Victoria Força.
Un segon, un segon, un segon.
Acabo de ser ida.
Acabo.
Li demano la seva amabilitat i cordialitat.
Sisplau.
Misericòrdia.
No, misericòrdia no es té
quan es presideix una sessió.
En tot cas, és paciència.
Bé, doncs molta paciència.
Sí, perdó, una miqueta més, una miqueta més.
Té 20 segons, va.
Segur.
Bé, vostè ha fet referència...
Hem fet referència
que l'Ajuntament és l'aval,
per tant, té un endeutament superior al 110.
I això ens ha obligat a...
Institut Català de Finances
demanar, sol·licitar
que ens autoritgin l'operació.
Que jo sàpiga,
no tenim encara la resposta.
Però, bueno, estic convençuda
que la tindrem,
de que la tindrem,
en aquest sentit.
I, per últim,
i això també ho vaig manifestar
en l'empresa municipal,
només voldria que l'Ajuntament,
i estic convençuda
que aquest alcalde ho farà,
velli perquè aquesta operació
de crèdit a llarg termini,
que és un endeutament a 30 anys,
no tingui conseqüències negatives
en les futures operacions financeres
que hagi de fer l'empresa municipal
d'habitatge.
Per què?
Perquè el seu objecte social principal
és el que és.
que són el lloguer social.
En definitiva,
acabem assumint una competència
que és de la Generalitat de Catalunya.
Molt bé.
Molt bé.
Mirin,
per mi el més important sap què és
d'aquesta votació,
que vostès hagin votat que sí.
Per mi el més important
és que vostès hagin votat que sí.
Després d'acordar-li
que d'aquests 5 milions i escats
que vostè diu,
jo no sé,
deu ser per falta d'experiència
o perquè no l'hi han explicat.
s'ha d'aplicar l'IVA,
s'ha d'aplicar el benefici industrial,
s'ha d'aplicar la direcció d'obres.
És a dir,
s'han d'aplicar tot un seguit de conceptes
que donen com a conseqüència
la xifra de la que estem parlant.
Per tant,
per tant,
escolti'm,
diguin les coses com són
i si no tenen suficient informació
i si no tenen suficient informació
demanin-la
perquè la tindran.
Dos,
tres,
millor dit.
És evident
que hem de demanar
a Economia i Finances
autorització.
Com vostès van fer,
com el seu govern va fer
quan es va donar
els 14 milions d'euros
per traslladar la Facultat de Lletres.
12, perdó.
Per traslladar la Facultat de Lletres.
Què havia de fer la Generalitat?
Què havia de fer la Generalitat?
Precisament
la Generalitat del tripartit.
Oh, quina coincidència.
Oh, quina coincidència.
Després,
fa 21 anys,
que jo recordi,
hi havia el govern del senyor Pujol,
no un govern socialista.
No un govern socialista.
No un govern socialista.
I finalment,
reiterar-li
dues coses.
Tres,
molt breus.
Primera,
aquesta inversió
no computarà
com a endeutament municipal.
Per tant,
no limitarà
la capacitat de l'Ajuntament
d'anar a buscar recursos
per fer inversions.
Dos,
dos,
aquesta inversió,
que és molt important,
no serà lesiva
ni tindrà un cost
d'un sol euro
per sobre
de la quantitat
que la Generalitat
ens ingressarà
al llarg d'aquests anys.
I tres,
efectivament,
falten documents per signar.
Però miri,
insisteixo
i, efectivament,
em poso el retrovisor,
si en dos anys
i set mesos
o vuit
hem estat capaços
de fer una cosa
que no es va poder fer
en els 18 anteriors,
home,
doncs,
escolti'm,
algun mèrit tindrem.
Algun mèrit tindrem.
Però sap
què m'interessa més?
Que els tarragonins
i les tarragonines
tindran una escola oficial
d'idiomes.
Que recuperarem
un espai degradat
que és la Xertrés.
I tres,
que les inversions
que estem fent
queden en aquesta ciutat
per ús dels ciutadans
i pel futur d'aquesta ciutat.
No són despeses
que se les emporta el vent.
Són equipaments
de primer nivell
que hauríem d'haver tingut ja
fa més d'una dècada i mitja.
Per tant,
aquesta és l'autèntica realitat
i celebro
que hagi comptat
amb el seu vot afirmatiu.
Que això és el que més
m'importa.
el seu vot afirmatiu.
Un vot afirmatiu
que refrenda
la importància
i la bondat
de la inversió.
Ni més ni menys.
Ni més ni menys.
433.
Proposta d'autoritzar
endeutament
perdó,
434.
Proposta d'autoritzar
endeutament
a Espimsa
per import
de 30.614.187,14 euros
i prestació de garanties
per part de l'Ajuntament
de Tarragona.
Procedim a votació.
Procedim a votació.
Abans de la votació?
Sí, sí.
El senyor
fonta la paraula.
potser no en tinc prou
i potser en dos minuts
no en tinc prou
i em sabria
que...
Ah, d'acord.
d'acord.
Contravedir la...
Noia, doncs fem una cosa.
No és que pensava
que ningú demanaria
intervenció
prèvia.
Grups que desitgen
intervindre.
El senyor
Sergi de Ríos
el senyor fon.
El senyor
de la paraula.
El senyor
Sergi de Ríos
en nom d'Esquerra Republicana
de Catalunya.
Bé, moltes gràcies
senyor alcalde.
Efectivament,
crec que estem
en un altre punt important
de l'ordre del dia
del ple d'avui
que és aquesta operació
de crèdit
espimsa
per finançar
les obres del mercat.
Abans,
a la Junta General
s'hi ha referit
el senyor Alejandro Fernández.
Li he de dir,
li he de dir,
senyor Fernández,
que no estic
absolutament d'acord
amb res
amb res
del que vostè ha dit.
Miri,
jo crec que no es pot fer
no es pot fer demagògia.
No es pot fer demagògia
i vostè ha entrat
de ple.
Primer,
la situació era complicada
i complexa
quan nosaltres agafem
la responsabilitat
en les obres del mercat.
Hi havia,
no hi havia finançament.
L'arqueologia
no s'havia treballat.
El projecte executiu
no s'havia encarregat.
Sí que s'havien fet coses.
Jo ho he reconegut
i ho vull tornar a reconèixer
novament.
S'havien iniciat
les obres del mercat provisional
amb la presidència
del senyor Raúl Font
a Espimsa.
Precisament.
Es van iniciar
l'any 2007.
Es van iniciar
aquestes obres
i es va prendre
la decisió
en aquell moment
d'engegar
aquestes obres
del mercat
provisional.
Que,
vist el temps,
vist el pas del temps,
crec que és una decisió
encertada.
Perquè imaginem-nos
amb la disminució,
amb la baixada
en picat del consum
que hi ha hagut fruit
d'aquesta crisi
que estem atrevessant
en aquests moments,
imaginem-nos
que els paradistes
encara estiguessin
amb les instal·lacions,
amb les condicions
que estaven
en el mercat
quasi bé centenari.
Per tant,
jo crec que aquí
es va fer bé.
Però quedava
molta fenya per fer,
moltíssima,
moltíssima.
I crec,
senyor Fernández,
que vostè
no és conscient.
Senzillament,
aquí,
ve a col·locar un titular,
això és un desastre,
això no va per res,
però no en té ni idea,
de l'afanyada
que s'ha fet
en dos anys i mig.
No en té absolutament
ni idea.
S'ha buscat
finançament,
s'ha negociat
aquest finançament
que ha de venir
de Madrid.
Hem anat
a buscar crèdit
i hi ha hagut
entitats financeres
que han cregut
en aquest projecte
i han fet
una oferta de crèdit,
que és el que avui
estem votant aquí.
Això és importantíssim
en el moment
de restricció de crèdit
que estem patint
l'economia en general.
Es van fer
l'arqueologia
més de 15 mesos
per poder presentar
un informe
a la Comissió de Patrimoni
perquè la Comissió de Patrimoni
de la Generalitat
autoritzés
a fer aquest projecte,
perquè de la mateixa manera
que l'ha autoritzat
hagués pogut
no autoritzar-la.
I això també
ha sigut un altre
dels obstacles
que s'ha guanyat.
Ens trobem
amb un projecte
que quan s'acaba
de redactar
és absolutament inviable
en temps
i en quantitat.
I resulta
que s'ha de canviar
i es pren la decisió
de canviar-lo.
I en comptes
de quatre plantes
d'aparcament
es van acabar decidint
fent-ne dos.
Amb la qual cosa
fèiem un projecte
viable
des del punt de vista
econòmic,
més econòmic
i des del punt de vista
de temps d'execució
d'obra
menor.
Sí,
més econòmic
perquè
vostè sap
que el projecte
que contemplava
quatre plantes
d'aparcament
era l'original,
era molt més car
del que farem ara.
I per tant,
amb aquesta decisió
també s'ha de prendre.
Miri,
jo al final
sap que crec
que vostè,
senyor Fernández,
està absolutament convençut
que aquestes obres
no començarien mai.
Absolutament convençut.
I miri,
ben sorprès,
no?
Doncs les obres
ja han començat.
Gràcies, senyor
Sergi del Riós.
Té la...
No, que sí, que sí, que sí,
no passa res.
No es posin nerviosos.
Té la paraula
del senyor Alejandro Fernández
en nom del Partit Popular.
Moltíssimes gràcies.
Seré extraordinàriament breu.
Diu vostè
que la seva gestió
ha sigut correcta
i diu que
nosaltres venim
a col·locar titulars.
Jo li plantejaré
tres coses,
tres elements
que crec que són
absolutament indiscutibles
i que no tenen
cap tipus de voluntat
de marcar cap titular,
sinó el que és
tan evident
és una veritat
de perogruyo
que crec que no cal
ni discussió.
De debò
vostè
em pot dir
que els paradistes
estan contents?
Vostè ha vist
els mitjans de comunicació
darrerament?
De debò
pot afirmar
en aquesta
sala de plenaris
que els paradistes
estan contents?
Que els comerciants
de la zona
estan contents?
Home,
si afirma vostè
això,
en fi,
bé,
potser sí que
evidentment
estem en una
sintonia diferent.
Com pot dir
que s'està
gestionant bé
quan es demana
un crèdit
sense presentar
el projecte?
On està el projecte?
On està el projecte?
Com pot parlar
d'una bona gestió
quan els preus
de les excavacions
estan generant
una polèmica
que considerem
que seria
absolutament
innecessària.
Per tant,
senyor de los Rios,
una miqueta
d'humilitat
i una miqueta
d'atenció
també,
per cert,
una miqueta
d'atenció
mentre es parlen
els altres.
Una miqueta
d'humilitat.
Una miqueta
d'humilitat.
De fet,
si vostè
la seva gestió
però no digui
aquí que els altres
no tenen ni idea.
És que és
absolutament
evident,
que aquest tema
se li ha anat
de les mans.
Si ho intenta
reconduir
no tenim res a dir.
Però a més,
encara no tregui pit.
No tregui pit
perquè no té motius
per fer-ho.
Quan nosaltres
a la part inicial
quan s'aprovaven
a les empreses
ens hem abstingut
era aquest vot
protesta
que hem afirmat
que es referia
precisament
a la consideració
política
de la seva gestió
en aquest tema
i també
en el tema
de l'Escola Oficial
d'Idiomes.
Jo vull insistir
en el mateix
i des d'aquest grup polític
insistir en el mateix.
Si s'ha d'intentar
reconduir
doncs
ànims
i faci-ho
però no tregui pit.
No tregui pit.
Jo li dic seriosament
que està adoptant
vostè
una actitud
de superbia
darrerament
que és
absolutament
intolerable.
I m'avançaré
amb una idea
que segurament
hauria d'expressar
la senyora
Judit Teres
en el torn
de premsi-preguntes.
L'altre dia
es va fer
un intercanvi
d'articles
al voltant
de la gestió
del Palau de Congressos.
Hi pot haver discrepància
senyor de los Rios.
No hi ha cap problema
que vostè considere
que l'any 2007
es computa
com gestió seva
d'altres
que nosaltres
vam planificar
l'any 2007
ho computem
però podem discrepar.
Però el que no es pot fer
en la resposta
amb un escrit
en el qual
no se'l descalifica
per res
és dir que
la senyora Eras
és una saptària.
Això no es pot dir
senyor de los Rios.
i darrerament
té vostè
unes actituds
de superbia
que entenem
que són inacceptables
i que a més
no són el perfil
que vostè
havia mostrat fins ara.
No són el perfil
que havia mostrat fins ara.
Per tant,
això de dir
que vostè no té ni idea
que vostè s'actari
sisplau.
Sisplau.
Jo crec que
si vostè necessita
recolzament
per intentar
reconduir
aquesta situació
la tindrà
però insistim
no tregui pit
perquè
no és un exemple
paradigmàtic
d'una bona gestió.
Gràcies.
Gràcies.
Té la paraula
senyor Font
en nom del grup
de Convergència i Unió.
Moltíssimes
gràcies
senyor alcalde.
Crec que
potser ha anat bé
una mica
que hagi sortit
aquest punt
a l'ordre del dia
d'avui
perquè crec que
és un debat
que està al carrer
i crec que
a la classe política
no ens hem de mantenir
al marge
ni viure en una torre d'Ibori
i hem de tocar
de peus a terra
i compartir
els neguits
i les circumstàncies
per les quals
passa la nostra ciutadania.
Jo li avanço
senyor alcalde
que nosaltres
votarem a favor
perquè entre altres coses
penso que hem demostrat
que mai
votarem
una cosa en contra
que vagi
a benefici de la ciutat
en general
i en concret
en el cas
del mercat central.
Però sí que és cert
sí que és cert
i amb tota la
cordialitat del món
que creiem
que durant aquests
gairebé tres anys
perquè falten quatre mesos
per complir tres anys
des del nou
equip de govern municipal
creiem que no s'ha actuat
ni amb eficiència
ni amb eficàcia
ni amb efectivitat.
I quan parlo d'efectivitat
evidentment parlo també
de la part econòmica
de la vessant econòmica
que comporta
qualsevol actuació
en relació
a la gestió d'una obra
i en aquest cas
d'una obra
val a dir
també de moltíssima
i elevada magnitud.
És cert
que hi ha començat
ha començat
a haver-hi moviment
a l'entorn del mercat central
però no és cert
que s'hagin començant
les obres de reforma
al mercat central.
S'han iniciat
o es pretenen iniciar
les obres
de reconducció
de serveis
en els accessos
propers al mercat central.
Però convindrem
que mentre es feia
però convindrem
que mentre s'encarregava
el projecte
no s'encarregava el projecte
es parlava amb Mercasa
fa tres anys
que això podia haver començat
ja
i es podien haver desviat
des de fa molt temps.
Es podien haver desviat
des de fa molt temps.
Jo crec que s'ha actuat
amb l'antitud.
Vostè senyor alcalde
en una altra
en la Junta General
d'Accionistes
de l'empresa
municipal d'Espimsa
ha parlat
que quan entren vostès
al govern
no hi havia res.
Jo l'hi puc assegurar
i l'hi puc garantir
i el butlletí oficial
de l'Estat
no enganya
que hi havia dos milions d'euros
en els pressupostos generals
de l'Estat
de l'any 2007
que es van malbaratar
que es van deixar perdre
i que es podien haver aprofitat
per exemple
que és el que teníem previst nosaltres
per fer els desviaments
dels serveis
anexos
en el mercat central
i això està en el butlletí oficial
de l'Estat
i si vol
hi puc fer arribar una còpia
la qual cosa
suposo que no caldrà.
Segona cosa
hi havia un conveni
escrit en Mercasa
vostès no ho poden obviar això
i si volen
els hi puc fer arribar
una còpia del mateix
un conveni
escrit
entre Espimsa
i Mercasa
signat per un servidor
per el president de Mercasa
per un servidor
i del qual també va firmar
actuant com a testimoni
l'anterior alcalde
Joan Miquel Nadal
en el qual
Mercasa es comprometia
a arribar
al finançament
del costejament
de l'obra
de fins a la meitat
del seu valor.
Per tant
no podem dir mai
que es van tirar a la piscina
i que vam començar
sense tenir res concret
perquè hi és
i no cal només
la maroteca
sinó que podem anar
tranquil·lament
a observar
les dades
que segur
segur
que la secretaria
d'aquest ajuntament
en aquests moments
conserven.
Però el greu del tema
i per això parlava
que crec que no s'ha actuat
amb efectivitat
és perquè
Mercasa
nosaltres ens tirem
sobretot
utilitzant
si em permet
una expressió
popular
ens tirem a la piscina
no nosaltres
tot l'ajuntament
perquè tot el plenari
potser no recordo
iniciativa
en aquests moments
però
jo diria que tot el plenari
va votar a favor
i ens tirem a la piscina
perquè Mercasa
i això era públic i notori
Mercasa ens diu
ei senyors
això val
18 milions d'euros
i a més a més
estem disposats
a finançar-los la meitat
i a més a més
els podem pagar
el projecte
de l'obra
per això ens tirem a la piscina
què és el que ha passat
i d'això em queixo
que no s'ha actuat
en prou contundència
des del govern
o des de la presidència
d'Espims
en concret
em queixo
que no s'hagin demanat
les corresponents responsabilitats
a Mercasa
Mercasa
que és una empresa pública
en aquells moments
depenent del Ministeri d'Agricultura
però que ha anat canviant
i ara no sé de qui depèn
de la vivenda
o de l'habitatge
o de qui sigui
Mercasa
ens embarca
i és una empresa
de suficient credibilitat
és una empresa que gestiona
Mercabarna
Mercasaragosa
Mercamadrit
és una empresa que ha fet
diverses reformes
i ha dirigit diverses reformes
de mercats
a l'Estat espanyol
ens embarca
i després ens diu
escolti'm no
ens havíem equivocat
això no val 18 milions
val tant
doncs ens sembla molt bé
però ajudi'ns
senyors de Mercasa
senyors del Ministeri de la Vivenda
senyors de l'Estat espanyol
ajudin-nos
a costejar aquesta obra
punt número 1
punt número 2
punt número 2
nosaltres havíem tingut converses
perquè estem parlant
no oblidar que aquest punt
parla que demanem un crèdit
de 30 milions
a Caixa Galícia
i a l'ICO
i a Caixa Tarragona
24 més 6
i que l'Ajuntament
la vala
vaja
estem discutint
si l'Ajuntament avala
o no vala
aquest crèdit
nosaltres estàvem en converses
amb mitjanes superfícies
sí que eren converses
és cert que no hi ha res escrit
són converses
i aquestes mitjanes superfícies
arribaven
algunes d'elles
al compromís
de fins a
alguna fins a 6 milions d'euros
per instal·lar-s'hi
tant costaria
en lloc de demanar un crèdit
que ja en aquests moments
es fes un plec
un concurs
perquè aquestes empreses
ens anessin avançant
aquests diners
i aquests diners
ens servissin
per evitar-nos
haver de demanar un préstec
aquesta és una opció
en qualsevol cas
era la que nosaltres
contemplàvem
en el seu moment
i en tot cas
en tot cas
sí que li puc dir
potser les mantindran en secret
però li puc dir
que com a membre
del Consell d'Administració
de Espíncia
en cap moment
he estat informat
que aquestes converses
existeixin
en cap Consell d'Administració
ni formal
ni informalment
informat
és cert també
i m'avanço
el que diran després
és cert
o ja ha seguit
vaja
és cert
que no teníem encarregat
el projecte definitiu
però és que això
lliga amb el que he dit
al començament
no teníem encarregat
el projecte definitiu
de l'obra
perquè l'havia de fer
Mercasa
i Mercasa
ens havia compromès
que amb sis mesos
després de la inauguració
del mercat provisional
ens farien el projecte definitiu
el que passa
que ens han demostrat
o que no en saben
o que es van equivocar
o que no havien
els fets
els números
amb la deguda
amb la deguda cura
jo crec que
els venedors
i els comerciants
estan exesperats
jo crec
una mica amb la línia
del que diu el senyor
Fernández
jo crec que
des de
Convergència Unió
els oferim
tot el suport
i col·laboració
per apretar Madrid
a través dels nostres diputats
si cal
o a través dels pactes
que siguin
perquè creiem
que la ciutat
ei
no només els venedors
del mercat
perquè aquesta obra
jo vol dir recordar
que quan vam acordar
tot el plenari
d'aquest ajuntament
crear-la endavant
no va ser només
pels venedors del mercat
que també
va ser sobretot
pels consumidors
perquè és un model de comerç
i ara aquí no reproduiré
el debat que hi va haver aquell dia
però també
pels venedors
del voltant
dels carrers adjacents
que en aquests moments
s'ho estan passant molt malament
segurament
segurament
potser hi ha una mica de trampa
en el sentit
que
degut a la crisi general
que hi ha en aquests moments
doncs
potser també és fàcil
fer demagogia
i dir
escolti
mai de tancar la botiga
perquè estan fent obres
però
que hi contribueix
que ajuda
la situació
de l'aixecament
de les obres del voltant
jo crec que això fa mal
que estan exesperats
i en aquest sentit
jo els hi demanaria
senyor alcalde
i ho dic
amb tota la cordialitat del món
siguin valents
plantin cara
a Mercassa
al Ministeri de la Vivenda
ells ens han dit
que ens donen
dos més d'os
8 milions d'euros
si vostès s'ho creguessin
jo estic segur
que si vostès s'ho creguessin
que això de deu a va en sèrio
potser no els demanarien
els 30
que és el que val
segurament en demanarien 22
o almenys és el que jo faria
si jo tinc un paper
del Ministeri de la Vivenda
o de Mercassa
o de qui sigui
del govern de l'Estat espanyol
que em diu
escolti'm
jo ens hi donaria dos més dos
perquè estic segur
que no haurem de pagar
totes les obres
ara abans de començar-les
les anirem pagant
a mesura que les fem
doncs si hi ha un compromís
de l'Estat espanyol
que ens en dona dos
més dos
més dos
més dos
li sabrà dir que 30
menys 8
en sumen 22
i que potser en 22
n'hi hauria prou
potser ens podem estalviar
potser ens podem estalviar
una part d'això
i si li sumem
els 6
que ens pot donar
la mitjana superfície
més
els que ens pot donar
l'empresa adjudicatària
del futur pàrquing
potser només n'hauríem
d'anar a demanar
15 de milions
en lloc de 30
o 18
o 17
o els que siguin
per tant
dona una mica la impressió
que quan tu et creus les coses
o almenys
un servidor
estic segur
que no hauria fet aquest plantejament
de tota aquesta quantitat
de diner
dona una mica la impressió
de dir
mira a Madrid
te'ns diuen això
però
amb aquesta situació de crisi
sobretot
amb el que ahir
se'ns va anunciar
la reducció dràstica
de la despesa pública
per part de l'estat espanyol
doncs sincerament
em fa por
em fa por
i en tot cas
insisteixo
oferiment total
des de les files
de Convergència i Unió
per desencallar aquest tema
perquè crec que
la ciutat
el necessita
gràcies
Bé mirin
mal
si
si avancem en paral·lel
mal
si ho fem successivament
en el cas de la inversió
que hem parlat anteriorment
l'escola oficial d'idiomes
primer fem una cosa
després demanem el crèdit
i oh
tardem massa
ara resulta
que avancem en paral·lel
s'estan fent
unes obres
que són
imprescindibles
per poder començar
l'obra final
que a més estaven programades
i previstes
que s'han endarrerit
com a conseqüència
de l'informe de cultura
perquè hi havia temes
arqueològics
pel mig
i finalment
i finalment
estem fent
el procés
i el projecte
mirin
Mercasa
o el Ministeri
o l'Estat
ha passat de comprometre
dos milions
a comprometre vuit
diguin si això
és una mala negociació
una
dos
dos
si vostès
van fer una negociació
amb Mercasa
i els van dir
que valia
18 milions d'euros
haurien
d'haver posat
una condició
de més menys
una desviació
pel projecte definitiu
escolti'm
allò
com a màxim
es desviarà
un 20%
el projecte definitiu
no, no
ens presenten
un projecte definitiu
que val
el que el senyor
Sergi Doriós
ja va anunciar
què fem nosaltres
evidentment
seguir complint
el compromís
que tenim
en els paradistes
per cert
en cap cas
ningú m'ha dit
que està desesperat
dels paradistes
al contrari
jo soc dels que va
de quan en quan
al mercat
i parlo amb els paradistes
com vostè suposo
i et diuen
em deien
alcalde
quan comencen les obres
no que ho estaven
passant molt malament
perquè ells
precisament
no ho estan passant malament
evidentment
pateixen la crisi
com tothom
però no estan
passant-ho malament
i amb els comerços
del voltant
ja vam tenir
tot un seguit
de reunions
per coordinar
la temporalització
de les obres
que és evident
que quan hi ha obres
sempre pateix algú
això és evident
i ho ha reconegut
i ha demanat paciència
i disculpes
és evident
i la tasca
del govern
implica
doncs
que quan es fan
grans inversions
en el cor de la ciutat
algú pateix
o molts
pateixen
durant un temps
però jo he parlat
amb botiguers
també he parlat
amb paradistes
evidentment
i estan contents
que això
ja tiri endavant
ara bé
em diuen
que em diuen
escoltim
no tardin més
del compte
per tant allò
accelerin al màxim
totes les gestions
perquè no s'eternitzi
aquesta obra tan important
i és el que estem fent
per això avancem
en paral·lel
per això al mateix temps
que estem parlant
amb Mercassa
que s'està acabant
el projecte executiu
que s'està fent
la desviació
de serveis
i els treballs arqueològics
que
estem parlant
amb els paradistes
que estem fent
tota la previsió
de mobilitat
de l'entorn
al mateix temps
estem parlant
amb mitjanes superfícies
i efectivament
s'està parlant
i evidentment
parlem en secret
perquè unes i altres
no han de saber
el que ofereixen
unes i altres
i unes i altres
no han de saber
quines condicions
treballen unes i altres
i per tant
ha de ser una negociació
com vostè ha d'entendre
discreta
però sobretot
gairebé diria que secreta
ara
evidentment suposo
que el senyor Sergi Dó Rios
no tindrà cap inconvenient
en dir-li els noms
en fi
les condicions
econòmiques
i tècniques
en les que s'està parlant
perquè això
s'entén
que com que està
en el Consell d'Administració
tindran
la discreció
necessària
i finalment
és un projecte
que contempla
tot el que s'havia demanat
des d'un principi
és a dir
restauració de l'edifici
i consolidació
de l'edifici històric
garantia de continuïtat
de les parades
i els paradistes
treball perquè l'entorn
sigui un entorn comercial
finalment potent
i amb condicions
que la càrrega i descàrrega
no produeixi problemes
de mobilitat
a l'entorn
sinó que tingui
una superfície
una primera planta
de càrrega i descàrrega
interior
per tant
sota del propi edifici
i
també era una condició
desitjada pels paradistes
no tan desitjada
per l'Ajuntament
però sí
desitjada pels paradistes
i amb això
vam cedir
i ens vam posar d'acord
amb els paradistes
que és que havia de tenir
plantes d'aparcament
inicialment
inicialment
es preveien quatre
potser quatre
eren excessives
i a més
disparava el cost
disparava el cost
finalment vam arribar
a l'acord
que serien dues
i que aquestes dues
estarien connectades
amb el pàrquing actualment
funcionant i existent
de cursini
i ens van demanar
a més a més
que no fos de gestió
estrictament privada
sinó que fos
de gestió pública
per poder fixar
uns preus adequats
en cada moment
fins i tot
per poder tenir
un cert control públic
del que són
els preus del mercat
i les condicions del mercat
tot això
s'ha complert estrictament
tot això
s'ha complert estrictament
crec honestament
que s'ha fet
una negociació
complexa
difícil
perquè partíem
d'un punt de partida
que no era exactament així
i després hi ha una altra cosa
si algú dubta
que el projecte
que s'està elaborant
costa
el que costa
i no el que van dir
en el seu moment
que podia costar
que se'n vagi
al col·legi d'enginyers
o al col·legi d'arquitectes
i demani un peritatge
i demani un peritatge
perquè ningú
ens ha vingut a dir
escolti
jo aquest projecte
l'hi faig
per 15 milions d'euros menys
ningú
absolutament
ningú
mirin
avui hem aprovat
un finançament important
o aprovarem
millor dit
perquè no l'hem aprovat
un finançament important
pensin
que la situació econòmica
de l'Ajuntament de Tarragona
no deu ser gens dolenta
en aquests moments de crisi
quan hi ha entitats bancàries
que fien
confien
i inverteixen
i aposten
per la nostra ciutat
i això és un aval
molt important
això és un crèdit
molt positiu
per una ciutat
com Tarragona
que aborda
un període
de grans inversions
això és un aval
important
lligat a moltes
i moltes
i moltes inversions
van aquestes
de les que hem parlat avui
i les que han quedat
subsumides
en els punts
anteriors
de les inversions
de l'exercici
2010
per tant
és un autèntic punt d'inflexió
de més de 65 milions d'euros
que sumats als 11
dels fons estatal
d'inversió local
fan una suma
gens menys preable
de 76 milions d'euros
d'inversió
unes inversions
que a més a més
faran que Tarragona
segueixi guanyant
lideratge
en matèria comercial
en matèria cultural
en matèria d'ensenyament
en moltes
i moltes
i moltes
també en matèria
de seguretat
perquè va a la comissaria
de la Guàrdia Urbana
entre les inversions
aprovades
en els punts anteriors
per tant
ens trobem
d'una banda
complint
estrictament
el pla d'inversions
quadrianals
que havien plantejat
al principi
d'aquest mandat
i de l'altra
fent els esforços necessaris
per coordinar
aquests esforços
que la ciutat de Tarragona
fa
amb la resta
d'administracions
que és el que fan
les ciutats importants
d'aquest país
insisteixo
tenir l'aval
d'entitats financeres
del nostre territori
però també de fora
de l'ICO
i de la Caixa Galícia
vol dir
que no deuen veure
massa risc
en tot cas
els hi reiteraré
i espero no haver-ho
de dir més
el que sí que em dol
el que sí que em dol
i em sap greu
és haver demanat
un crèdit
per pagar el Jaume I
això sí que em dol
això és el que realment
em dol
perquè això és el que
no tindrà benefici
pel futur de la ciutat
això és el que és
un bon
absolutament
històric
aquesta
aquesta inversió
sí que em dol
haver demanat diners
per això
la resta
inclús els diria
que pagar els 25 milions
d'euros que hem començat
a pagar
l'any 2008
de les seves despeses
del 2006
tampoc em dol
perquè són inversions
que estan al carrer
que el ciutadat pot gaudir
que el ciutadat pot veure
i que el ciutadat
pot ensenyar
fins i tot
a la gent que ve de fora
però el que sí que em dol
és aquesta inversió
absolutament innecessària
aquest forat
trencat
aquest forat negre
que és el pàrquing
de Jaume I
Passem a votació
senyora secretària
Grup Municipal d'Esquerra Republicana
de Catalunya
Sí
Grup Municipal del Partit Popular
Abstenció
Grup Municipal de Convergència i Unió
Sí
Grup Municipal del Partit
dels Socialistes de Catalunya
Sí
Per tant queda aprovat
per 22 vots a favor
i 3 abstencions
Passem al 5-1-1
Proposta d'aprovar
inicialment
la modificació
del reglament
del Consell Municipal
Perdó
senyor alcalde
hi ha explicació de vot
possibilitat d'explicació de vot
El menor n'hi ha
perquè si els portaveus
saps llegeixen
si s'intervé
en un dels punts
en un tema ordinari
no n'hi ha
però vaja
si volen fer explicació de vot
la fem tots
No?
No, no, no
Gràcies
Doncs passem
doncs a aprovació
al 5-1-1
Insisteixo
Proposta d'aprovar
inicialment
la modificació
del reglament
del Consell Municipal
de Comerç
S'aprova?
Aprovat
5-1-2
Disculpem
No hem votat
però sí que m'agradaria
fer intervenció
si és possible
Explicació de vot
Sí
S'aprova per unanimitat
Intervencions
per explicació de vot
La paraula
és el senyor Sergi
de los Rios
Sí, gràcies
Senyor Alcalde
Efectivament
avui s'ha portat
aquesta
modificació
del reglament
del Consell Municipal
de Comerç
Era un Consell
que pràcticament
portava
7 anys
inactiu
que des de fa
un any i mig
l'hem tornat a reunir
com a àmbit
de participació
de totes les associacions
comercials
de la ciutat
de Tarragona
per tractar
tots aquells
aspectes
i decisions
que els influeixen
El fruit
d'aquestes
modificacions
estan les pròpies
aportacions
dels propis membres
del Consell
Municipal
de Comerç
Es tracta
d'unes aportacions
fetes
pels propis membres
treballades
durant el darrer any
i per tant
avui
ho portem
a solemnitzar-ho
i aprovar-ho
oficialment
aquí en aquest
plenari
jo entenc
que pot ser
un element
de diàleg
important
que a vegades
no és fàcil
aquest diàleg
important
per exemple
amb el punt
que estàvem tractant
anteriorment
malgrat que
tinguem reunions
de seguiment
de les obres
del mercat central
amb els comerciants
les tenim
establertes
mensualment
i a més a més
quan s'obre
una part
dels carrers
les tenim
just la setmana abans
a vegades
és difícil
trobar
interlocutors
cinc carrers
al voltant
del mercat
i tenim
cinc
associacions
de comerciants
diferents
a vegades
és molt
complicat
trobar
interlocutors
per tractar
i per fer
aquest diàleg
entre sector
i administració
però crec
que el
Consell de Comerç
ajudarà
precisament
a tenir
aquesta interlocució
perquè realment
en aquests moments
millorem
sobretot
amb el que són
les associacions
representatives
que tinguin
veu i vot
en aquest Consell
Gràcies senyor
Sergi de Ries
té la paraula
la senyora
Maribel Rubi
en nom de
Convergència Unió
Gràcies
Efectivament
nosaltres hem votat
que sí
com ja vam fer
a la comissió
de la darrera setmana
perquè el nostre grup
considera fonamental
en aquests moments
recolzar
el comerç
de la nostra ciutat
L'òrga de govern
d'aquest Consell
que està compost
per diferents entitats
federacions
i associacions
consolidades
i representatives
del comerç
de Tarragona
té una estructura
pensem
adequada
alguns d'ells
Cambra de Comerç
Federació Unió de Botiguers
Associació de Comerciants
de Ponent
el Gremi d'Hostaleria
l'Associació dels Venedors
del Mercat
els Venedors del Mercadet
també es donaran
entrada a associacions
que fins ara
no tenien representació
d'entitats
de la nova Constitució
ho trobem
raonable
ara bé
la modificació
de l'article 2
que diu
impulsar la renovació
del POEC
o de qualsevol
altre pla
que en el seu moment
es cregui convenient
caldria que es dugués
a terme
quasi paral·lelament
en el funcionament
del Consell Municipal
del Comerç
ja que si és el que
ens ha d'indicar
les zones
que es distribuiran
les zones
que distribuiran
les zones comercials
per garantir-nos
que s'acull
a l'actual realitat
comercial
o a les necessitats
de cada una d'elles
perquè en aquests moments
ens podem trobar
que hi haurà
zones
més petites
de les exigències
que hi haurà
per entrar
dintre del Consell Municipal
del Comerç
que puguin entrar-hi
per una necessitat
diferent
de cada una
de les zones
de la ciutat
així mateix
tot i que
ja està contemplat
pensem que
en cap cas
seria bo
prescindir
de cap dels membres
que actualment
formen part
del Consell
per cap concepte
ja que l'arrelament
i l'experiència
que porten
les entitats
anteriorment
mencionades
és positiva
per al correcte
funcionament
d'aquest Consell
Gràcies
Moltes gràcies
512
Proposta d'aprovar
definitivament
l'ordenança
municipal
reguladora
de serveis
telefònics
per a ús públic
Té la paraula
el senyor
Sergi Dó Rios
per explicar
el contingut
Moltes gràcies
senyor alcalde
efectivament
a finals d'any 2009
vam aprovar
inicialment
aquesta
ordenança
reguladora
de locutoris
en aquells moments
vam aprovar
una ordenança
absolutament
novedosa
a la nostra ciutat
entenem
que
anàvem
tard
moltes
ciutats
ja tenien
una ordenança
reguladora
de locutoris
des de feia
5, 6
i fins i tot
10 anys
aquí semblava ser
que aquest aspecte
no interessava
massa
a l'equip
de govern anterior
però
per mirar
de solucionar
aquest aspecte
ens van posar
van crear
la comissió tècnica
i
van creure
oportú
en regular
aquest espai
fruit
d'aquesta
aprovació inicial
el que vam fer
va ser una exposició
pública
d'aquest document
no només
a través
de l'exposició
pública
a través
de diaris
oficials
que és el que es fa
habitualment
sinó que
va ser enviada
a tots i cadascun
dels locutoris
de la nostra ciutat
per garantir
un procés
de participació
realment
eficaç
i que realment
fos real
en aquest sentit
es van rebre
set
al·legacions
que hem considerat
i hem aprovat
i hem estimat
parcialment
en aquest sentit
el que establim
en aquests moments
és
una
autorització
a que
dins dels serveis
de locutoris
s'autoritzi
també
a la venda
també
de llaminadures
i
el que podrien ser
aliments
envasats
d'entreteniment
que sigui
a través
de màquines
expenedores
com podria ser
una màquina
expenedora
de refrescos
de cafès
etcètera
enteníem que
obrir
la venda
de productes
alimentaris
en aquest àmbit
tan concret
per tant
aliments
envasats
servits a través
de màquines
expenedores
era una
activitat
totalment
compatible
amb la
de locutori
i que realment
d'aquesta manera
teníem
a una part
de les
al·legacions
rebudes
la voluntat
des de l'àrea
de promoció
econòmica
era de
posar límits
posar límits
i impedir
sobretot
aquestes
pràctiques
que entenem
que no
són de sentit
comú
on en l'actualitat
veiem un locutori
compartint
activitat
amb una
carnisseria
amb una
botiga
de
verdures
i precisament
això és el que volíem evitar
això és el que volíem evitar
i per tant
hem obert
hem obert
la porta
a que els productes
envasats
d'entreteniment
per tant
tots aquests
que he dit anteriorment
si puguin
si puguin
compatibilitzar-se
amb l'activitat
de locutori
també
hem reduït
respecte a l'aprovació inicial
hem reduït
el que és
la dimensió
de la sala d'espera
havíem establert
unes dimensions
per sala d'espera
ara són
molt menors
i per tant
molt més adequades
a la dimensió
de cadascun
d'aquestes locutoris
amb totes aquestes
al·legacions
estimades
parcialment
entenem
que
hem fet una bona feina
una bona feina
des dels serveis
tècnics
del propi ajuntament
una bona feina
de consens polític
i també
una bona feina
de participació
real
del sector
a l'hora
d'acabar
de definir
de polir
aquesta
ordenança
també
s'ha donat
un termini
un pèl més llarg
si algunes
d'aquestes locutoris
actualment
han de
practicar
o han de fer
obres
per adequar-se
amb aquesta nova
normativa
hem ampliat
el termini
que establia
l'ordenança
inicial
per tant
un bon consens
amb el sector
un bon consens
polític
i una bona feina
i ara ja sí
ja tenim un instrument
per posar ordre
en un àmbit
comercial
de la nostra ciutat
és tot aquest àmbit
al voltant
dels locutoris
que realment
teníem
alguns casos
que no responien
ni a criteris
de salut
de salubritat
en definitiva
de tenir un bon sector
ordenat
moltes gràcies
gràcies
senyor
Sergi Dó Riós
grups que desitgen intervenir
amb explicació
de vot
passem a votació
doncs
s'aprova
per unanimitat
ah no
doncs
vol procedir a votació
senyor secretari
grup municipal
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
sí
grup municipal
del Partit Popular
no
grup municipal
de Convergència
i Unió
abstenció
grup municipal
del Partit
dels Socialistes
de Catalunya
sí
per tant
s'aprova
per 15 vots
a favor
dos en contra
i 6 abstencions
grups que desitgen intervenir
6-1-1
proposta
com?
6-1-1
proposta d'aprovar
l'acord de traspàs
entre l'empresa de gestió
i prestació de serveis
de salut
i l'Institut Municipal
de Serveis Socials
de Tarragona
del Centre d'Atenció
i Seguiment
de Drogodependències
CAS Joan XXIII
a partir de l'1 de febrer
de 2010
em diu secretaria
que s'ha de ratificar
la incorporació
com en els punts anteriors
ratifiquem la incorporació
queda ratificada
doncs
per unanimitat
s'aprova
aprovat
6-2-1
proposta d'aprovar
inicialment
el reglament d'ús
dels centres cívics
municipals de Tarragona
i el conveni
de col·laboració
amb les entitats
per a la realització
d'activitats
i cessió d'espais
de centres cívics
aquest tema
també
aquest punt
necessita ratificació
per a la incorporació
es ratifica
ratificat
i s'aprova
aprovat
per unanimit
perdó
abstenció
votació
vol presidir votació
senyor secretari
grup municipal
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
sí
grup municipal
del Partit Popular
abstenció
grup municipal
de Convergència
i Unió
sí
grup municipal
del Partit
dels Socialistes
de Catalunya
sí
per tant
queda aprovat
per 21 vots
a favor
i dues abstencions
moltes gràcies
desitgen explicar el vot
7
7
1
donar compte
del decret d'alcaldia
amb data 22 de desembre
de 2009
de delegació
de signatura
es donar compte
passaríem
doncs a les mocions
8
1
moció presentada
pel grup municipal
del Partit Popular
d'adhesió
al manifest
en defensa
dels drets
fonamentals
a internet
té la paraula
el senyor Jordi Roca
en representació
del Partit Popular
gràcies
gràcies senyor president
l'emoció que ens ocupa
és molt senzilla
és l'adhesió a un manifest
que és un manifest
que no surt
de les nostres files
ni de les nostres
iniciatives
sinó que és una iniciativa
que la societat civil
digital
que podríem dir
s'organitza
segurament amb el manifest
tothom estarà d'acord
amb la majoria de punts
i amb alguns punts
tothom pot
estar en desacord
però com que hi ha
un cert consens
a més en un àmbit
en un espectre
en un ventall
de gent
de totes les ideologies
i de tots els orígens
força ampli
al final
els consensos
és el que toca
i és fer
un determinat sacrifici
i hi ha d'afegir-nos
en un manifest
que bàsicament
les línies fonamentals
són les que
voler regular
una eina de comunicació
com internet
requerir un debat
no es pot fer
com amb una disposició
adicional
primera
d'una llei
d'economia sostenible
que no té res a veure
es barreja
xurres amb marines
i després
sobretot
una cosa
que preocupa
a molts
que és
la vulneració
de drets fonamentals
des de
la llibertat d'expressió
la presumpció
d'innocència
el dret
a la tutela
judicial efectiva
el que no pot ser
és que
una
entitat
no judicial
retalli
les llibertats
de les persones
en un estat
de dret
és quelcom
que no es pot
permetre
com és evident
nosaltres estem d'acord
amb aquest manifest
ens afegim
creiem que les coses
s'haurien d'haver fet
molt millor
que requereixen
molt més debat
que posar-ho
en una disposició
adicional
primera
d'una llei
que suposo que és
com que la llei
no té gaire contingut
doncs
s'han de fer
aquestes coses
i sobretot
apostar
pels drets fonamentals
de les persones
moltes gràcies
gràcies
té la paraula
grups que desitgen intervenir
grups que desitgen intervenir
doncs
la senyora
Beganya Florian
nom del partit
dels socialistes
vostès es reserven
per explicació de vot
molt bé
sí
va a explicació de vot
doncs
passem a votació
vol procedir
la votació
senyor secretari
grup municipal
d'esquerra republicana
de Catalunya
abstenció
grup municipal
del partit popular
sí
grup municipal
de convergència
i unió
sí
grup municipal
del partit
dels socialistes
de Catalunya
no
per tant
es desestima
per 13 vots en contra
8 a favors
i 2 abstencions
grups que desitgen intervenir
el senyor
també
el senyor Jordi Roca
el senyor Sergi Dorrius
té la paraula
en nom del grup d'esquerra republicana
sí
efectivament
abans el senyor Jordi Roca
dic que era molt simple
jo no estic gens d'acord
això que ha plantejat vostè
és d'una certa complexitat
aquest aspecte
de fet
no deixa de ser
un debat
de fons
que és molt transversal
des del punt de vista polític
entre el que anomenen
els tecnològics
i els culturalistes
en certa manera
jo crec que a nivell
aquest és un debat
del Congrés de Diputats
per tant
estem situant
avui aquí
en aquest ple
de l'Ajuntament de Tarragona
un debat
que s'ha portat
a terme allà
en definitiva
el que
el que aquí es barregen
va ser
el que per una part
van ser els estudis previs
de la reforma
de la llei
de la propietat intel·lectual
per un costat
que es va fer
tota una comissió d'estudi
que anava desenvolupant
que és on s'estava produint
precisament aquest debat