Penso que ja estan a punt, no?
Lluís, jo crec que ja podem saludar Joan Maria Bertran,
Josep Arvila, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Que ja han fet molts toms, aquests cotxes d'escalèstric?
Uns quants, n'hem vist un perquè això durant tot el matí
ha començat aproximadament cap a les 10 del matí
i el que hem fet, cap a les 11 del matí gairebé,
i el que hem fet és que cada institut presenta el seu projecte,
el seu prototip davant d'un jurat.
I el que hem fet ara, estem justament en el descans,
en aquesta sala d'actes de l'Institut Comte de Rius
on ens acompanyen diversos convidats,
que si et sembla, els saludarem, ens acompanya
el director del Comte de Rius, el Francesc Roca.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Bé, bé, bé.
Molta gent avui per l'Institut, eh?
Sí, sí, és una jornada, vull dir, a compartir amb altres instituts,
donar vida a l'Institut, donar vida a l'EFP,
donar sentit a les aliances que el Departament d'Educació,
els instituts i les empreses estan fent esforços
i fer possible allò de guanyar i guanyar,
tots guanyem, fem una cosa d'aquest tipus.
És un triangle format per tres, l'Institut, l'empresa escalèstric,
que ens acompanya el Sergi Pastor, el conseller delegat, bon dia.
Bon dia.
I també del FII Marcos, el cap de màrqueting, bon dia.
Bon dia.
Després parlem amb l'alumne, que també el tenim aquí.
Quina importància té un projecte com aquest,
un concurs com aquest, on parlen estudiants,
presenten els seus projectes davant d'una empresa com a escalèstric?
Quina és la importància?
La importància és el jove, és l'alumne.
És el potencial que tenen els joves i els alumnes
que allò que tenen a dins de creatiu i d'innovació,
gràcies a aquesta oportunitat que Escalèstric ens ha donat,
ho han traslladat en projectes i en prototips.
Aquest és un dels avantatges d'aquest concurs.
I l'altre, tot i que avui això es fa a Tarragona,
és que estem cinc instituts de diferents territoris,
Sabadell, Igualada, Barcelona, Girona,
i estem compartint coneixement,
estem compartint una bona pràctica,
estem compartint tot un treball d'un any.
I això és bo, és bo per l'AFP, és bo pel coneixement,
és bo per la innovació i és bo per la formació professional.
I on va sorgir la idea aquesta de signar un conveni amb Escalèstric?
I, Sergi, i vaja, i engegar un projecte com aquest?
La idea no, si és més fàcil,
traspasso la pilota ràpidament amb en Joan Rupero,
perquè va venir del departament que ens ho va proposar
i nosaltres ens vam apuntar amb molt de gust
i encantats de poder-ho fer perquè la veritat és que he quedat sorprès
d'una manera tan agradable
perquè el nivell que tenen els nostres estudiants d'AFP és altíssim.
Jo, que he pogut comparar i que he treballat amb el sector de l'automà,
amb el sector de l'electrònica,
en aquest moment i comparar ningú dos amb altres països,
jo haig de dir que em quedo molt satisfet
perquè el nivell dels treballs presentats
i el nivell de la implicació dels alumnes és altíssim.
Però torno a dir, el que us pot explicar l'origen de tot això
és en Joan Rupero, que al final ens ha enredat en tot aquest tema,
del qual ara tots ens tindríem de dir que som els responsables
perquè està sortint tan bé que d'això és que no ho podem dir
d'una altra manera, però és en Joan Rupero.
Joan, des del Departament de Formació Professional.
Hola, sí, bon dia.
Diu que va sortir una mica la idea de vosaltres, vaja.
Bé, sí, però hem tingut sempre la col·laboració de l'empresa en això.
O sigui, diem que la col·laboració amb l'empresa
està dintre de la línia establerta
per la Direcció General d'Ensenyaments Professionals Artístics Especialitzats
de col·laboració amb empreses.
I Tecnitoids en tot moment ens ha brindat
tant el material com el coneixement.
Hi ha hagut transferència tecnològica
entre l'empresa i els nostres instituts
de forma que hem tingut totes les facilitats
per poder fer aquests treballs.
No sé si, per exemple, alguns dels alumnes
després potser algun dia acaben treballant a Escalèstic.
No sé si és una bona manera de conèixer
futurs treballadors de l'empresa.
Sin duda.
Digamos que uno de los puntos que Escalèstic,
que en este caso el Departamento de Educación quiere potenciar,
es el tema tecnológico, el tema de la electrónica,
que en este país de alguna forma ha estado en ciertos momentos olvidado.
En nuestro caso, Tecnitoids está desarrollando continuamente,
pues para estar o para ser competitivo en nuestro negocio,
en el mundo del juguete,
pues desarrollos que requieren gente preparada
y gente que puede llevar a cabo, digamos, esos avances, ¿no?
Por eso el tener esta oportunidad de colaborar con los institutos
nos da pie a que en un futuro, esperemos,
pues podamos contar con gente, sea de instituto o de otros,
pues para poder ayudarnos a seguir desarrollando esa tecnología, ¿no?
Avui s'han presentat alguns dels projectes,
que suposo que són per innovar en el que ja hi ha en el camp de l'esclàstic,
en aquest món.
No sé quines innovacions heu vist que us hagin sorprès
o que us hagin especialment agradat.
Només dels casos que ja hem vist fins ara,
jo podria apuntar un mínim de cinc coses
que són interessants de poder aplicar.
A lo millor no en curt termini,
però sí en mitjà termini.
D'això és perquè et dones compte que no pots parar,
vull dir, el marc no el pots parar amb la mà,
doncs d'això és tu no pots parar que la gent jove
i que la gent nova, vull dir, tingui molt bones idees.
Per tant, ja et dic, només hem vist d'aixòs tres o quatre casos
i jo he apuntat cinc o sis idees,
o sigui que de moment està seguint molt brillant
i jo crec que continuarà així.
Això ho comentava abans el Francesc,
del potencial de la gent jove també a l'hora d'això d'innovar tecnològicament.
Sí, sí, i realment vull dir,
et confirma una cosa,
més que una sorpresa et confirma una cosa,
i és que potencialment tots, tots tenim idees.
Només cal tenir el recolzament, eh?
El recolzament vol dir la facilitat d'accedir,
i doncs en aquest cas a informació del producte,
que el producte el puguis tenir,
que el puguis experimentar.
Avui estem veient el final d'un procés,
però també estem compartint com s'ha arribat en aquest final, no?
I estàs veient com les persones davant d'una dificultat,
és una oportunitat,
i vas pensant això com ho puc solucionar.
És a dir, d'alguna manera també hem treballat
en aquest tipus de concurs,
qüestions de tipus transversal,
treballa en equip, comunicació,
avui estan defensant el seu projecte públicament,
estem treballant en una qüestió de la comunicació,
què he fet, com ho he fet,
quines dificultats estic tenint,
com les he solucionat,
i estàs fent una cosa que en aquests moments és molt necessària,
i és que ho estàs compartint.
Bueno, només és fer el projecte,
sinó saber-ho explicar i explicar-ho bé,
sinó el projecte es queda allà, suposo, no?
I tu que et deus haver vist els alumnes de l'institut
al llarg d'aquest temps treballant,
porta molt de temps treballant en això.
Tot el curs,
i ficant molta il·lusió,
que això es tradueix en moltes hores de dedicació,
i en algun moment allò de dir,
quan arribes a casa,
dius, me catxi en la mar,
a un mi ficat que no trobo la solució, no?
Val la pena, val la pena treballar aquest tipus de capacitat,
que a vegades és el que ens demaneu les empreses,
és aquest perfil, no?
Allò que abans, quan estudiàvem,
deies, sobretot que sigui bona persona,
ho simplificaves així, no?
Doncs aquesta bona persona és aquestes capacitats,
que avui diem, no?
Amb això que fa referència el francès,
què és el que demana una empresa com la vostra,
a l'hora d'allò que dèiem, eh?
Aquesta capacitat d'innovació,
suposo també motivació i il·lusió
a l'hora d'engegar un projecte?
Sin duda,
tot el que has comentat, no?
I el que comenta el francès,
el que es busca és gent que,
a més d'estar preparada,
de alguna forma,
sepa desenvolupar projectes,
sepa buscar solucions
i, lògicament,
este comprometida
amb els objectius de la companyia, no?
En aquest cas,
podem dir,
sin lugar a dudas,
que, digamos,
tots els projectes
han reunit
aquests condicionants
dado que
la mayoría de la gent
que està implicada
en aquests projectes
sabem que estan treballant actualment
i, per tant,
han tingut que destinar
hores personals
fora de su horari de treball
per fer aquests projectes,
no?
Con lo cual,
jo crec que és
una doble felicitació
per a aquests xavals, no?
Aquesta és la primera edició
del concurs,
suposo que tindrà continuïtat,
o aquesta és la intenció?
Bé,
per la nostra part,
per la part del Departament d'Educació,
sí,
i intueixo
que també per part de l'empresa.
Diuen que sí, eh?
Sí, sí, sí.
Bé,
és un projecte
que ha motivat
molts els alumnes,
és un projecte
que està emmarcat
dintre del currículum
dels alumnes,
els alumnes tenen
un crèdit
de desenvolupament
de projectes
i al llarg de tot el curs
han desenvolupat
aquests treballs, no?
Amb molta il·lusió,
amb moltes ganes,
jo crec que tots
hem guanyat,
ha guanyat l'empresa,
ha guanyat els alumnes,
sobretot,
perquè han realitzat
han realitzat
treballs
reals,
aplicacions reals,
han proposat
idees,
innovacions
i, bé,
jo crec que
l'alumne,
sobretot,
és el que ha sortit
beneficiat.
Ara en coneixerem
algunes d'elles,
perquè tenim un dels alumnes aquí,
però deixeu-me que parli
del premi,
perquè a mi no és un premi
qualsevol,
és una estada
per fer pràctiques
a l'estranger,
vull dir,
que no és qualsevol cosa.
Bé,
nosaltres hem plantejat
alguna cosa
que lògicament
tingui sentit
per a les que són
els estudiants
que han realitzat
el projecte
i creiem
que no és
més interessant
que poder
seguir formant-se,
en aquest cas
és un estada
en l'estranger
de tres mesos
on van a poder
continuar
aquesta formació
que esperem
els lleve
a després
tenir millors
coneixements
i poder traduir-ho
després
en el món
de l'empresa.
Ens hem conegut
tots els detalls,
moltíssimes gràcies a tots.
Giubert,
què et sembla?
Sirem cap allà a la taula
perquè ell és un dels alumnes
del Cigla Formatiu
aquí a l'Institut Comte de Rius.
Bon dia.
Bon dia.
Què tal,
encara no heu presentat
a vosaltres?
No,
nosaltres serem els últims
i bueno,
encara...
Com anfitrions els últims.
Sí,
com anfitrions els últims,
encara una mica nerviós
però bueno,
ja queda poc
i això segur que sortirà
a la mar de bé.
Quant de temps
porteu treballant
en el vostre projecte?
Bueno,
aquesta idea
se va plantear
a principi de curs,
nosaltres
la vam plantear
als professors.
Va ser una idea
bastant engrescadora
perquè treballar
per l'escalestri
qui no ha tingut
a les seves mans
quan era petit
o de més de gran
un escalestri,
doncs bueno,
l'oportunitat
que s'ha oferit
a què?
Als alumnes
de poder desenvolupar
o de poder presentar
davant el jurat
de Tegnitor
i així del departament
el teu treball realitzat
doncs era
era un ret personal.
Jo crec que
tothom
i tots els participants
com a jo
hem aconseguit
el que volíem.
avui estem fent
el desenllat
ja de poder mostrar
el nostre treball
i suposo
que quedarem
tothom contents
i tothom
tornarà a casa
amb un somriure
de la orella orella.
Aquí en aquesta taula
hi ha la part
principal
i aquesta taula
en els ponents
ens expliquen
els seus projectes
i a una banda
hi ha totes les taules
amb els diversos escalestris
i amb els projectes.
Gilbert,
quin és una mica
el vostre projecte?
Bueno,
jo,
el meu projecte...
Aquest és teu,
teu, eh?
Aquí hi ha
el de l'Institut
Corta de Rius
que aprofitem
per fer-ho el dos.
El meu és aquest pont
que veiem allà
que la meva idea
és retransmitir
una mica les carreres
perquè avui en dia
un producte comercial
el que busca és realisme.
Avui en dia
les nines ploren,
pissen i fan de tot.
Però bueno,
nosaltres hem cregut
que a Escalestris
li faltava un locutor
que ha anat
a les nostres carreres
aprofitant
l'automobilisme
avui en dia
amb els tres pilots
espanyols
que comptem avui
al Campionat Mundial.
volíem agafar
alguna veu característica
que tothom
s'ha identificat
i hem cregut
que la veu
de la retransmissió
d'Antonio Lobato
el locutor
de la Sexta
tothom té
la seva veu
en el seu cap.
Nosaltres hem volgut
posar el Lobato
al nostre pont
i que ell
narret la nostra cursa
com si fóssim
a la lonsa
dintre del Ferrari.
I això
no sé si ho podem fer
o ho podem escoltar ara
o ens hauríem d'esperar
a que comenci el projecte.
Ho podem escoltar?
Quin talent, eh?
Quin talent.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Farem una prova
perquè trobo que
cadascú té la seva.
Abans hem vist
un dels projectes
que s'acabaven de presentar
d'uns alumnes de Girona.
Sí.
M'han marxat a esmorzar ara
però els alumnes de Girona
han fet una mena de projecte
on movent el comandament
el cotxe canviava de pista.
I ara, a veure...
A veure si ho podem escoltar.
Això seria el missatge
de començament de la carrera,
que amb un display
que aniria de 9 a 0
donaria la sortida
i el semàfor es posaria en verd
i mentrestant sonaria
aquest missatge de fons.
Esto va comenzar
y lo que decíamos fuera de antena
lo que nos confesaba
el propio Fernando en directo
está más nervioso
de lo habitual, ¿no?
Hi ha els cotxes
gairebé a punt.
Això és un element
potser motivador
i engrescador
a la hora de fer la cursa, suposo.
Nosaltres el que hem buscat
és un element
que no sigui
només pràctic
d'agafar les mans
sinó que em motivés
amb el soroll.
Avui en dia
una carrera
a Formula 2
sense soroll
no seria res,
però nosaltres hem cregut
que a l'escalestri
una opció
que li podíem donar
era de ficar
un locutor a casa teva.
La veu del Lobato
creiem que és un alien més
per fer un producte comercial
i aquesta és la nostra idea
i ho hem intentat
fer el millor possible.
Esteu contents com ha quedat?
La veritat és que sí,
hi ha moltes hores de treball
i la recompensa
ha sigut exitosa.
Nosaltres estem
molt satisfets
amb el nostre treball
i suposo que avui
hi ha la presentació
que a tothom li agradi
i no pedim res més.
Què tal?
Digue'm, digue'm.
Jo volia saber
perquè m'he quedat així.
És que clar,
jo quan anem a aquests centres
en aquest cas
de cicles formatius
parlem amb aquests alumnes
la veritat és que
em quedo bocabada
de la capacitat
i el talent que tenen.
Jo el que m'agradia
segurament ho has dit abans
Josep,
però quan se sabrà el resultat
del jurat?
Doncs suposo
avui mateix, no?
Avui mateix.
Avui a la tarda...
A la tarda ja se sabrà.
Sí, faran...
Doncs haurem d'estar temps,
a veure qui realment
s'emporta
i quin és el treball
que el jurat decideix
perquè aquest del girbel
digues, calla, clar,
com que és de casa
però és que a mi m'ha deixat
de veritat, eh?
A més, el premis geobèd
és molt motivador.
Sí, bueno,
és una estància a l'estranger
i això motiva
donar la possibilitat
de sortir del país
per formar-te.
És una oportunitat
que si no és un concurs així
no ho tens a l'abast
i, bueno,
ja és un al·licient
que des del principi de curs
a part del repte personal
de poder fer un producte
des de zero,
agafar una idea
i donar-li un aspecte físic,
bueno, a part són molts aliens
el que fan
que avui estiguem aquí.
Deixa'm preguntar-te
a un nivell dels teus companys.
Com ho has vist?
Has vist un nou nivell?
La veritat és que
tots els projectes
són bastant compactes,
bastant desenvolupats,
se nota que hi ha
moltes hores de treball.
Tothom ha treballat
i ha intentat
defensar la seva idea
de la manera millor possible
i, bueno,
són idees diferents
que, bueno,
per això tenim un jurat
que valorarà
diferents aspectes
i, bueno,
els dos que més s'agradin
seran els premiats.
Doncs la proposta
del Compte de Rius
i del company
el Giubert
és aquesta, eh?
posar-hi so
a les courses d'escalèstric
que no siguin
no només fer córrer el cotxe
sinó que també
hi hagi aquesta vocació de fons
que a l'hora
doncs pot motivar
i engrescar els jugadors.
Giubert,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies,
bon dia.
Doncs el primer concurs
d'escalèstric,
deixa'm que li diem adeu
al Francesc Roca
que ve cap aquí
i li diem adeu.
Giubert,
Déu-n'hi-do
al nivell del Compte de Rius
també, eh?
Molt engrescador el projecte.
Sí,
la veritat és
a mi quan me'l van explicar
jo deia
recordo
un dels regals de Rius
va ser
un escalèstric
i recordo que
bueno,
l'ambient era
el soroll del cotxe
i el que fèiem
els meus germans
de cridar
i vinga, gira i tal, no?
I l'altre dia
els deia a ells
escolta'm,
avui una carrera de cotxe
té que tenir una mica d'ambient, no?
Vull dir,
imagina't a TV3
o a la cesta
vull dir,
una carrera de cotxe
sense la veu
sense la veu
i sense viure en situ
doncs el que està passant
i el soroll del cotxe
i fins i tot
el tema de tenir una càmera
al cotxe
per veure quan gira, etcètera
la veritat és que et queda sorprès
que hagi algú pensat
en una cosa d'aquest tipus
doncs a la tarda
sabrem a veure qui haurà guanyat
Francesc, moltíssimes gràcies
per haver-nos acollit
gràcies a vosaltres
i fins una altra
gràcies, gràcies
i que segurament serà molt aviat
perquè no paren de fer coses
i tant
el jurat decidirà
però el premi
jo m'atreviria a dir
que el Gilbert
com els altres joves
que prenen part
de tot Catalunya
el premi
ja el porten integrat
de sèrie
amb aquesta capacitat creativa
amb aquesta feina
l'entosiasme que hi posen
i només posant el projecte
davant de professionals
d'aquest tipus
ja és un premi
per als alumnes
ja és un nivellàs
i tant que sí
doncs escolta
són d'aquelles sortides al carrer
i d'aquelles coses
que ens aporta a l'actualitat
que ens fan sentir-nos bé
gràcies
en Josep
i ara et deixem
que has d'anar a veure el ministre
el ministre
que avui ve el Manuel Chaves
a visitar diversos equipaments
a Tavacavera
ens hi anirem
cap a connectar
cap a la una
a veure què ens explica
ens retrobem després
gràcies
que vagi bé
adeu